Cada dilluns tanquem el matí de Tarragona Ràdio
amb aquesta sintonia, amb aquesta música
i amb l'espai del Caixa Fòrum Tarragona,
amb un espai de propostes culturals
que no s'esgoten malgrat que arribi l'estiu.
I avui, per exemple, sigui un dia d'aquells
en què comencen les vacances escolars
i, per tant, canvia també el ritme de la vida quotidiana
per a molta gent.
Avui, precisament, al Caixa Fòrum Tarragona
s'enceta un cicle de cinema.
Un cicle més, segurament, molt adient
per a aquesta època estigüenca.
Carles Marquès, molt bon dia.
Molt bon dia.
El director del Caixa Fòrum Tarragona.
Oi que sí que és molt adient la ciutat en el cinema?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè ens convida, d'alguna manera, a viatjar a través del cinema.
Viatjar, exactament, correcte.
Ja sabeu que intentem, almenys, tenir un cicle de cinema a l'estiu
que sigui això estival,
és a dir, que siguin pel·lícules
que, tot i ser d'interès i de qualitat,
doncs, en vam fer un de gastronomia, per exemple,
que també podríem anar molt lligada a l'estiu i a les vacances,
i aquesta de ciutats, que ens agafa
per anar a algunes o totes les ciutats, diguéssim,
representades en aquest cicle que, a més, és bastant extens,
que comença ara.
N'hi ha vuit de ciutats.
Vuit ciutats, exactament.
N'hi ha vuit de ciutats.
Per triar i remenar.
Arrenca avui i es perllongarà fins a mitjans d'agost,
i clar, tenim Tòquio, Hong Kong, Los Ángeles, Roma,
Berlín, Londres, Nova York i París.
Exactament.
Les grans ciutats del món.
Això mateix.
I les grans vis...
Almenys, a veure, suposo que de cada una d'aquestes ciutats
podíem haver triat, o hi ha altres pel·lícules
que també a algú li semblaran representatives,
han de tenir el cicle de Fellini,
i Fellini, per exemple, té moltes pel·lícules sobre Roma,
és a dir, tampoc pretenem que sigui exhaustiu,
però sí que són pel·lícules on la ciutat,
a part de ser l'escenari, és protagonista,
és a dir, passen coses que en principi només poden passar
en aquella ciutat, o que la ciutat n'és protagonista,
o que l'esperit de la ciutat hi és present d'una manera especial.
Aquest viatge, a través del cinema,
que podrem fer aquest estiu al Caixa Fòrum,
comença ben lluny, comença a Tòquio.
Ben lluny, però comença ben a prop,
perquè comença avui, avui mateix.
Sí, sí, aquesta tarda, a dos quarts de vuit.
Que és estiu, dos quarts de vuit.
No a les set, sinó a dos quarts de vuit.
A les set encara fa...
Ja ha refrescat una miqueta.
Una miqueta, no gaire, però bé.
Sí, més tard tampoc ho podem fer,
perquè si no...
S'allarga, sí, s'acaba pujant massa tard.
Sí, exactament.
Però bé, comencem avui amb Lost in Translation,
perdut en la...
El que es perta en la traducció, de fet,
que és una pel·lícula magnífica sobre Tòquio,
que...
A veure, hi ha gent que diu que el Japó
és el país més diferent a la resta de països del món.
Vull dir que això no són tesis que jo ara m'invento,
sinó que és una qüestió bastant antropològica.
Aleshores, en aquesta pel·lícula...
I a més, Tòquio és una ciutat molt estranya,
per moltes raons,
perquè és una ciutat molt enorme,
on i a més conviuen de manera molt brutal,
edificis molt alts,
amb cases molt antigues al costat.
És a dir, això passa a molts llocs,
a moltes altres ciutats del món,
però a Tòquio és bastant especial.
El fet que, comencem,
les adreces dels carrers
no vagin per nom de carrer,
sinó per números.
Per tant, vull dir,
viure a Tòquio per un no japonès,
si suposo, per un japonès que no és de la ciutat,
és molt complicat.
I en aquesta pel·lícula,
el que espera en la traducció,
la Sofia Coppola,
la filla del Francis Ford Coppola,
explica una mica això.
És a dir, la situació...
no d'angoixa, perquè fins i tot
hi ha bastant de sentit de l'humor,
com et pots sentir en una ciutat
tan monstruosa com aquesta.
I a més en la dificultat de comunicació,
perquè en un japonès,
també diuen,
en compte que jo prenc afirmacions
que he sentit molt sovint,
no li pots preguntar mai directament,
parla vostè anglès,
perquè consideren que és de mala educació
dir-te que sí,
perquè consideren que no en saben prou
per dir-te que sí.
El que has de fer és,
de ser-te directament
i esperar tenir sort
i que et respongui.
I trobar-ho que et respongui.
És a dir,
és una ciutat tan interessant,
i suposo que és de les ciutats punteres
en aquest moment,
com complicada.
Això la pel·lícula explica de meravella.
Després, juliol,
el començarem a Hong Kong,
també,
Déu-n'hi-do,
potser podria dir
pràcticament el mateix,
pràcticament el mateix
que he dit
de Tòquio,
amb l'afegit
que a més ara hi ha dues...
és un sistema capitalista
dins d'un país
presumptament
comunista,
i aleshores diguéssim això,
que són...
És una pel·lícula
de Wong Kar-wai,
és a dir,
evidentment,
un dels grans cineastes
de Hong Kong,
i parla de
tràfic
de drogues,
però també,
és a dir,
hi ha la part dura
d'una ciutat,
però també hi ha màgia.
Que hàgiu vist
altres pel·lícules
d'aquest director,
sabeu que té aquest toc
així una mica misteriós
i estrany,
i en aquesta pel·lícula
doncs es veu molt clar.
Després,
el dia 9 de juliol,
no podíem fer
un cicle
sobre cinema,
almenys diguéssim allò
que vulgui ser raonable,
sense parlar de la meca
del cinema,
de Los Angeles,
que aquí hi ha la tria,
ja seria,
veig,
des de L.A.
Confidència,
les que vulguis,
però bé,
han triat Colateral,
que és un thriller,
també en sentit de l'humor,
i vull dir,
també,
són pel·lícules que,
si us hi fixeu,
intenten almenys retratar
sempre dos aspectes
diferents de la ciutat,
totes les ciutats
tenen contrastos,
i bé,
suposo que la tria
busca una mica això,
no?
Després,
Caro Diario,
el diari de Nani Moretti,
on la ciutat,
les Vespas,
vull dir,
tots en relacionarem fins
de pel·lícules de Filini
amb la Vespa,
aquí també n'hi ha,
però,
clar,
Roma,
diguéssim,
és una moto
absolutament associada
a la ciutat,
i Caro Diario,
doncs,
la ciutat és molt,
és molt,
molt,
molt representativa,
també hi ha allò,
moviments per altres llocs
d'Itàlia,
homenatge a Pasolini,
un altre gran retratista
de la ciutat
de Roma,
després,
el 23 de juliol,
Berlín,
Berlín,
a més,
això que es deia
de les dues ciutats,
aquí sí que ja és
molt evident,
molt claríssim.
Claríssim,
el tema del mur,
exacte,
i perquè a més la pel·lícula triada...
Exacte,
és del moment,
o sigui,
és del moment
en què cau el mur,
però aleshores,
això,
els fills d'una senyora,
diguéssim,
molt vinculada
al partit comunista
de la DDR
i amb una malaltia,
diuen,
no li podem fer patir
els últims dies
pensant que el seu paradís
de tota la vida
ha caigut
i, per tant,
la intenten enganyar
i fer-li pensar
que el país
continua sent
igual.
Igual,
exactament.
I a més,
el protagonista
és un actor català,
català no alemany,
el Daniel Bril,
en una de les primeres pel·lícules.
Clar,
aquí,
quan la vas veure,
quan la van veure,
potser sí que ho sabíem,
vull dir que era un actor d'aquí,
però clar,
com que no l'havíem vist gaire,
ara,
en canvi,
passa una mica
a l'efecte contrari.
Quan veus la pel·lícula,
dius,
Good Bye Lenin.
Exactament.
I després Londres.
30 de juliol,
Londres,
Blow Up,
també és com veieu,
hi ha pel·lícules
de diferents èpoques,
aquestes dels anys 60,
del Swinging London,
del Carnaby Street,
d'una pel·lícula,
doncs,
amb un cert
també misteri,
és a dir,
una investigació
a través
d'unes imatges
rodades i tal,
i una pel·lícula,
bueno,
força inquietant,
de Michelangelo Antonioni,
i això,
que va ser molt premiada
en la seva època,
amb la Palma d'Or,
nominada a dos Oscars,
etcètera,
i bueno,
una gran pel·lícula
sobre Londres,
no sobre el Londres actual,
sinó sobre el Londres
d'aquell moment.
Nova York,
tornem a trobar-nos el mateix,
no sé si has estat tu
a Nova York,
però tens una sensació
molt curiosa
quan hi arribes,
i ho he compartit,
ho he parlat amb molta gent,
dius,
ah,
ja hi havia estat,
ja ho conec.
Tantes pel·lícules,
situades a Nova York,
que quan passeges
per Nova York
tens la sensació
d'haver-hi estat abans.
Llavors,
hi ha imatges més dolces,
que també podíem haver triat,
i més simpàtiques,
però,
bueno,
és un Nova York
que duu el de post-guerra
del Vietnam,
és una pel·lícula dels anys 70,
Taxi Driver,
de Martin Scorsese,
amb el Robert De Niro,
ho dic bé,
sí,
sembla que sí,
i si m'equivoco,
doncs els cinèfils
que truquin
i que es queixin.
I que es queixin.
Exactament.
Jo diria que sí.
O el Pacino.
Ara no ho sé,
ara em fas dubtar,
Carles.
Preguntem després
a la cultura.
A mi no em comprometis ara.
Bé,
deixem-ho així.
Però vaja,
el Nova York,
la pel·lícula sí que l'hem vista
i la recordem
i també és una pel·lícula
molt premiada
en els anys 70.
I després,
per acabar,
el dilluns 13 d'agost,
Amélie de París.
Que també,
bueno,
tothom troba que és una pel·lícula
això dolça
i naïf i tal
i jo trobo que té més mala sombra
de la que sembla,
perquè vull dir,
la noia tria ser bona
perquè ho tria.
Vull dir,
no,
té més,
té més això,
mala llet
de la que sembla.
Però bueno,
sembla una pel·lícula
onírica i simpàtica.
I Déu-n'hi-do la selecció,
realment pel·lícules
de referència.
A més d'algunes,
Déu-n'hi-do,
ja dels anys 60,
com la de Londres,
la Block Up
o altres molt més recents,
però que pretenen retratar-nos
aquest viatge
a través de 8 ciutats pel món
realment punteres.
Tòquio,
Hong Kong,
Los Angeles,
Roma,
Berlín,
Londres,
Nova York i París.
Avui comencem a Tòquio
a partir de dos quarts de 8
del vespre.
Aquest serà l'horari
tots els minuts,
no?
Sí, sí,
dos quarts de 8.
Dos quarts de 8,
gratuït,
amb aire condicionat,
ideal per suportar
aquestes calors,
ideal per viatjar
a través del cinema,
no?
Exactament.
Sobretot en temps de crisi,
si no tens l'oportunitat
de marxar de vacances,
és una alternativa
perfecta.
De manera paral·lela
al cicle de cinema,
del qual ja anirem parlant
a mesura que es vagin
projectant les pel·lícules,
doncs ja ho anirem recordant
a les nostres agendes
de Tarragona Ràdio,
de manera paral·lela
hem de recordar
que el queixa fer un Tarragona
no tanqueu
perquè tenim les exposicions
obertes.
Exactament,
tres exposicions,
és a dir,
dues més de format
més tradicional
i una altra
de vídeos,
de documentals.
Tenim
Jacques Henry L'Arctic,
també,
ideal per l'estiu,
per una
per una vida així
sense
problemes,
per una exposició
fresca
i realment
molt
recomanable.
Un fotògraf francès
és això,
vull dir,
que va omplir
pràcticament
tot el segle XX
començant
des de molt petit.
Després tenim
Maternitats,
un altre fotògraf
aquest encara en actiu
i espero que
per moltíssims anys
que és
Bruce Rovira,
el periodista
en aquests moments
al diari
Ara
i durant molts anys
a la Vanguardia,
Maternitats,
una pel·lícula,
bueno,
una pel·lícula sí,
perquè hi ha moments
on
hi ha uns vídeos
on s'explica
una mica
el procés
de cada una
de les pel·lícules
i de les pel·lícules
que hi ha.
Com això
de les pel·lícules
del cinema,
de les fotografies,
però que,
bueno,
constitueix una mica
això,
un relat
de la vida
professional
del Bru
a través
d'un fet
que
tota la humanitat
es repeteix
fins i tot
en les situacions
més de conflicte
com és
la maternitat
i hi ha maternitats
totes són
en moments
molt límits,
en situacions
molt dures,
guerres,
fams,
la presó,
hi ha dues fotografies
de Catalunya,
una
d'una mare
a la presó
i l'altra
d'una mare
diguéssim
heroïnòmana
i sense sostre
i tal
que amb el seu company
també sense sostre
deixeixen tenir
una criatura
així com una mica
de les últimes esperances
i per mi
és una de les
ja les meves preferides
però, bueno,
també hi ha
Bòsnia,
Somàlia,
països sud-americans,
és a dir,
llocs on
la maternitat
fins i tot
és un
atreviment
contra
l'estat
de les coses
i després
aquestes mateixes
o unes situacions
diguéssim
similars
en les quals
no es participa
el programa
de cooperació
internacional
de la Fundació
La Caixa
és a dir
això
també situacions
de guerra
de fam
constitueixen
finestres al món
que és
una exposició
però
amb imatge
amb imatge
amb moviment
diguéssim
amb documental
que tenim
al nostre canal visual
que són
tres propostes
per l'estiu
fins a mitjans
de vos
amb un horari
que es manté igual
el de sempre
vosaltres no varieu
el de l'estiu
cap de setmana
una miqueta menys
però no el variem
molt bé
això
per l'estiu
avui que d'alguna manera
tanquem la temporada
del Caixa Fòrum
com a espai setmanal
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
i que d'alguna manera
també és una mica
el punt i seguit
o el punt i a part
perquè arriben les vacances
d'estiu
per a molta gent
quin balanç
quin balanç en feu
d'aquests sis mesos
de com ha anat
aquest primer semestre
doncs positiu
positiu
la veritat
és que
hem tingut
exposicions
tan importants
com parlem de drogues
si recordeu
que ja en vam
que en vam parlar
aquí
el mateix l'àrtic
que està anant
molt bé
i bé
vull dir
tenim unes xifres
que ens acosten
a les 50.000 persones
48
8
falten les d'aquest
les d'aquest cap de setmana
que no les he pogut desactualitzar
però
bàsicament
ens estem movent
per aquestes xifres
és a dir
cosa que vol dir
que si seguim
i toco fusta
aquest ritme
ens podem posar
els 100.000
que més o menys
és la nostra dinàmica habitual
és a dir
bueno
entenem que
la crisi
afecta moltes persones
fins i tot
la mobilitat
o les ganes de sortir
o les possibilitats
d'acostar-se
si són
de fora de Tarragona
nosaltres hem intentat
mantenir també
tota aquesta situació
l'oferta
o almenys que fos
una oferta
d'interès
i bueno
les expectatives
s'han acomplert
i sobretot
a més a part
de l'aspecte
d'espectacle
o l'aspecte
diguéssim
de cultura
doncs bueno
haver tingut una exposició
com el parlem de drogues
i per tant
un tema de conscienciació
ciutadana
a partir dels joves
i dalt
forma part
de l'ADN
que diuen ara
quan es parla
d'altres coses
però de l'ADN
de la fundació
la casa
vull dir per tant
ens fa especialment
contents això
dues coses
importants
arribar
com més ciutadania
millor
és la nostra obligació
i per l'altra
doncs arribar
a iniciatives
com aquesta
de les xifres
globals
la més visitada
és l'exposició
de les drogues
ja parlem de drogues
sí
a veure
estaríem parlant
d'unes 18.550 persones
a l'any
a l'any present
l'any 2012
sí perquè recordem
que es va inaugurar
a finals de desembre
exactament
vull dir
però és una de les exposicions
que han tingut
que han tingut
força gent
i que han comptat
doncs com un debat
que recordeu
que en vam parlar
aquí
amb uns 500
vull dir
no està mal
vam omplir
tot el metropol
amb uns 500 escolars
de Tarragona ciutat
bàsicament
i alguna escola
també de fora
i
aquesta mateixa exposició
també
hi van participar
unes 500
una miqueta més
de persones
en un debat
teatralitzat
per un grup
d'aquí de Tarragona
els Buicot Teatre
que això és una cosa
que m'agrada fer
és ment especial
no es pugui
això que ho permet
i per tant
diguéssim
quan se'ns va demanar
qui podia fer això
a la ciutat
bueno doncs
vam estar mirant
vam parlar
a més amb aquest col·lectiu
que és de referència
amb les nits Q
les nits
diguéssim allò
de quanta qualitat
pels joves
de Tarragona
i ho vam fer
i ho vam fer molt bé
i això
i vam tenir
doncs fins a
515 persones
però si voleu
que us ho digui
que us ho digui
exactament
maternitats
no és una exposició massiva
a més la tenim
al primer pis
però fa molta
fa molta gràcia
perquè ho sento
des del meu despatx
és una exposició
que venen
molts pares
i mares
amb els fills
amb les criatures
que a més sents
allò
amb els comentaris
i tal
que s'hi senten
molt implicats
bé
doncs això
és important
això és important
perquè a més
que vegin allò
nens
de la seva edat
situacions
segurament
sense el segurament
més conflictives
també és interessant
per l'educació
què més
aquesta temporada
també hem presentat
un taller de videoart
per persones discapacitades
això també és
d'aquelles coses
que fem
sempre distingeixo
el món del matí
i el món de la tarda
això és el món
del matí
però ara
hem fet només això
la presentació
en els col·lectius
que hi han de participar
això és una cosa
que farem a la tardor
si s'escaguen
en podem parlar
i que també
és clar
té molt d'interès
no és una cosa
de gran impacte
en el públic
però sí que
poder estimular
la creativitat
i això
de persones
amb discapacitats
psíquiques
pensem que
està molt bé
i moltes coses més
s'han fet moltes coses
que les hem anat comentant
al llarg d'aquests mesos
ara el Caixa Fòrum
no tanca
sobretot
que estarà obert
fins a mig d'agost
que teniu cinema
cada dia
uns a dos quarts
avui del vespre
amb aquest viatge
per diverses ciutats
del món
avui Tòquio
Lots in Translation
una gran pel·lícula
dirigida per la Sofia Còpola
i en fi
que del Caixa Fòrum
seguirem parlant
encara que no hi hagi
l'espai setmanal
dels dilluns
a aquesta hora
i el Carles Márquez
no vol dir que això
se'n vagi de vacances
ni de voltros
no, no, no
més tard
Carles
que vagi bé
molt bé l'estiu
que vagi molt bé
les exposicions
i aquest cicle
de pel·lícules
els dilluns al vespre
gràcies
molt bé
ens veiem al setembre
Gràcies