Darrers minuts abans d'arribar a la una,
jo crec que en prou marge de temps,
però sempre és un tema que ens enrotllem
i no acabem mai.
Per parlar de cine, de les estrenes cinematogràfiques,
avui els tenim tots dos a l'estudi,
això serà tota una festa.
David Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Feu petxoca, però a veure, avui no teniu...
Ja m'agrada que vingueu, ja m'agrada de veure-vos,
però és que avui us guanya el George Clooney,
que el tenim en cartell.
Què té el George Clooney, a banda del cafè?
Guapo, bona persona, i sembla que bon actor també.
Sí, no, no, a veure, George Clooney és un actor extraordinari.
A més, agrada dones i homes, eh?
Mira, jo la veritat és que és un actor que des de sempre
li vaig trobar que tenia un punt de sabidoria,
de saber-se, una mica car i gran, no?,
per parlar de l'època daurada, dels actors de Hollywood,
i és un personatge que ha sapigut
es treure sempre molt profit del minimalisme,
no és dels actors hiperdotats, que semblen,
no, no, és un actor d'una sobrietat extraordinària.
I jo crec que ha guanyat en la maduresa.
O sigui, George Clooney, ara mateix,
jo crec que m'agrada més que les primeres pel·lícules.
que jo el trobava al puntet, no?,
però deia, bueno, encara ha de fer molt de cinema.
I Déu-n'hi-do, ens han anat a acompanyant...
Hombre, hasta que se quitó el San Benito de pediatra.
Fue pediatra.
Pediatra que totes les madres querrían.
Que jo, jo, bueno, encara dura, eh?
Tu pensa que des dels passadissos de Joan XXIII
n'hi ha gent que encara dius...
Aquests són molt justos.
Encara busca el George Clooney els passadissos.
Encara ho estan buscant els quiròfans.
A Joan XXIII.
Ha sido, yo creo que ha sido muy inteligente.
Ha sido una persona que empezó porque era guapo.
y ha sabido encauzar su carrera
para que perdure hasta que sea viejo.
Porque es que este hombre, cuando sea viejo,
seguirá recibiendo papeles.
Ya no hace papeles de guapo.
Hace años que no hace papeles de guapo.
No, no, no.
Alguno puede ser de Ocean's Eleven, me parece que...
Sí, claro, pero bueno...
Pero normalmente hace papeles dramáticos,
incluso cómicos.
Sí, sí, sí.
L'hem vist a pareixos registres.
Diuen, diuen, però això és molt fàcil de dir
que potser està fent ara mateix el gran paper
de la seva vida amb Los Descendientes.
Una pel·li d'aquí també llouant el seu director,
Alexander Payne.
Què en penseu?
Perquè jo només he sentit bones crítiques.
Doncs jo penso que hauria de fer més pel·lícules,
aquest director.
Sí.
que ens ha aportat dintre de la...
Per dir-ho d'una manera,
dintre de la psiquera, no?,
de pel·lícules intimistes,
pel·lícules amb sentit,
és un director amb una sensibilitat extraordinària.
Jo me'n recordo entre copes,
que va ser una gran revelació
quan la vam poder disfrutar.
I és un director que és delicat,
que fa una orfegueria de les històries
i dels personatges francament convincent.
Històries humanes sempre amb un puntet tendre,
un puntet mono.
Sí, però no és melós.
Vull dir, és dur i no es passa.
O sigui, és un director que té la capacitat
de sorprendre, perquè, bueno,
en un gènere com el Melodrama,
que pots caure amb molta facilitat,
pots caure en el no-res,
o passar-te de la ratlla,
doncs és molt equilibrat.
Això li passava entre copes.
Això és el que jo penso
que és el que s'ha trobat en aquesta pel·lícula,
Los Descendientes,
la sabidoria de comptar una història universal,
però a la vegada,
aprofundint en el que és el dolor humà
i que soni com una història absolutament nova,
una història renovadora,
que és el que penso que passarà molt més
a l'hora de valorar-la de cara a l'acadèmia,
perquè, clar, ja s'està parlant
que és la pel·lícula de l'any,
és la guanyadora, globus d'or, etcètera,
i jo penso que té totes les al·licients
per ser una pel·lícula trencadora
dintre del panorama audiovisual.
La història del que és aquí,
no afegeix gran cosa...
Vaja, ja és una història coneguda, no?
Un home que té la seva dona en coma
i que s'ha de fer càrrec de les seves dues filles,
tot això ambientat a Hawái,
però bé, amb aquest apunt de qüestió humana,
de misèria fins i tot a vegades humana,
però tractada amb un puntet, diuen, dos.
És este director.
Este director sempre coge històries muy simples,
que els guions poden ser maravillosos,
però les històries són simples.
Entre copas, són dos amics
que van visitant bodegas i probant vinos.
Esa és la història.
Però el guió és maravilloso.
Otra que triunfò bastant d'aquest home
a propòsito de Smith, Jack Nicholson,
que és a Jack Nicholson de viejo,
que ens impresionava a tots de viejo,
simplement que era...
Bueno, que Jack Nicholson ja és viejo, eh?
Sempre ha estat gran, eh?
Jo sempre l'he vist gran.
Però aquí és quan se les tapó como viejo, no?
Bueno, luego lo peinan un poco y tal,
y vuelve a estar...
A ser Jack Nicholson de siempre.
Y bueno, siempre ha contado historias muy simples,
pero muy bien trabajadas.
Y sobre todo muy bien trabajados los actores,
que eso es lo más importante del cine.
Doncs aquí teniu a George Clooney
amb Los Descendientes.
George Clooney, jo diria que ja és símbol de garantía,
perquè és un home que pot trigar el paper que vol fer
i normalment el que tria li queda bé
i a més el director doncs val la pena.
Una pel·lícula excel·lent,
una pel·lícula que la tenim que recomandar.
Tenim molt la cartellera, eh?
La veritat és que portem una temporada
que parlem molt bé,
potser massa bé fins i tot,
mira el que et dic.
Bueno, no ho sé,
algú rebrà, algú rebrà.
A veure, què em dieu?
Sí, Jack i Sogemela.
Bueno, aquesta rebrà segur,
aquesta rebrà segur.
Perquè és dolenta directament.
És l'Adam Sandler fent d'ell
i la seva germana Bessona.
Sí.
No està una mica esgotat aquest home ja?
Saps què passa?
Que a mi amb l'Adam Sandler
tinc una relació d'amorodi
que ja comença a ser el meu Jim Carrey
del segle XXI.
O sigui, jo amb el Jim Carrey
tenia molts elements en contra,
fins que em vaig reconciliar amb ell
amb algunes pel·lícules notables.
I amb l'Adam Sandler
el que em passa és que,
com que està molt llenat
a una factòria de cinema de comèdia
molt renovadora
de la comèdia americana
i l'hem vist en pel·lícules molt valboses,
doncs sempre he dit
és un actor hiperdotat per la comèdia
però que té, francament,
problemes a l'hora d'escollir els seus papers.
Però bé, aquí el que rebrà els pals,
ja t'ho dic ara,
és el Patxino.
Jo ho sento.
Jo m'afegeixo a Pallissar el Patxino
quan vulgueu,
però quina pel·lícula?
Ara me teniu a...
No, no, no, és que surt a la pel·lícula
Iaquí surgenera.
Ah, perdona, perdona.
És que el gran protagonista,
o sigui,
Amanda Perichó,
és que és curiós
perquè és una pel·lícula
que surt a El Santiago Segura,
que jo l'he vist fent
de lligoló hispano.
Sabe, Santiago Segura
batiéndose,
o sigui,
peleándose por la misma mujer
contra el Patxino.
Sí, sí, sí.
O sigui,
si alguien quería ver
una pel·lícula de ciencia ficció,
aquí tienen una...
Una pel·lícula improbable.
Ascoltes la guanyampus
que es su hermana, eh?
No, no, no.
O sigui, a ver,
jo ho dic directament.
Jo l'han he llegat a veure.
Pues ha aplicat allà.
O sigui,
no és que la critiqui
sense coneixement de causa.
No la he vist encara,
pero el que he vist,
de entrada,
me ha semblat tan increïble
que aquesta pel·lícula
mereix una revisió
única y exclusivamente
perquè entré en un territori
absolutament de ciencia ficció,
como digo,
el Juanjo.
Al Pacín versus
Santiago Segura.
de un idóu...
Es que yo la verdad
es que no sé
qué está pasando
con Al Pacino,
Robert De Niro,
los mejores actores
de la historia.
Sí, sí, exactamente.
Para mí, vamos.
Incluso mejor que los clásicos,
que los clásicos
eran otro tipo de actores.
Correcto.
Eran estrellas.
Sí, sí.
Pero estos actores,
los mejores que ha habido,
y están haciendo este
de protagonista Adam Sandler
que hace de él mismo
de su hermana
que está loca,
que tal,
con Santiago Segura.
Sí, sí.
Al Pacino con Santiago Segura,
por favor.
No, no, en serio.
O sea,
sin desmerecer a Santiago Segura,
pero Santiago Segura
es...
Sembla una película
de sants inocents.
Además,
no es que se le haya contratado
a Santiago Segura
para interpretar un papel.
No, no.
Se le ha contratado
para que haga de Torrente.
No tiene el nombre de Torrente,
pero él está haciendo de Torrente.
Ya lo dijo
en una presentación
en que dice
me dijeron
que hiciera de Torrente.
Y es Torrente, sí, sí.
Está Torrente con Al Pacino,
pero...
Yo no os defenderé Al Pacino
porque no me agrada.
Y Al Pacino
fará de Pacino,
que es precisamente
la historia
de com la bessona
de la dança
en la película
enamora
el senyor Al Pacino.
O sigui,
Al Pacino
podríem dir que té molt d'humor
i el riu de si mateix.
Això seria una opció.
Podríem acceptar-la.
Però, clar,
és que d'entrada
és el que diu Al Pacino.
No era necessari.
A veure,
tothom tenia aquella trucada,
aquella proposta
que no pots dir que no.
No era necessari.
Aquell amic, no?
Adam,
llaman Al Pacino,
por favor.
Un ejemplo
de actores buenos
que se ríen de sí mismos
es George Clooney,
que hemos hablado de él.
La que hizo
hace un par de años
la de
Los hombres que miraban
fijamente a las cabras.
Ay, sí, qué buena.
Ahí se ríe de sí mismo
y hace...
Pero aquí no,
aquí esto no es reírse de sí mismo,
esto es humillarse a uno mismo.
Bueno,
yo necesitaba
y pam, pam,
a culet.
Pero que este hombre
acabó el rodaje
y se ha tenido que ir a su casa
a ducharse llorando.
Es que me lo imagino así.
Es que...
i després despideixo
el meu agent.
No, que fuistes tú.
Ahora estás tú.
Tenim un problema, Houston.
Venga,
més pel·lícules,
més pel·lícules.
A veure...
Silencio en la nieve.
A veure,
Juan Diego,
voto Carmelo Gómez
amb una història
que jo sí que la història
la trobo com a curiosa.
Vaja,
ja em direu friqui.
Un assassí en sèrie
dins de la División Azul,
que van ser aquells soldats espanyols
que van anar a combatre
el front rus l'any 43.
Correcte,
a veure,
jo el problema el tinc
amb el director,
amb el Gerardo Herrero.
és un director...
Mira,
també parlarem
de relacions de Morori avui.
Gerardo Herrero
és un director
que és capaç
de fer coses molt interessants
i fer pel·lícules
molt discutibles.
El que no puc negar-li,
i això ho he dit ara,
és que és un director...
Bé,
més que un director,
és un productor.
És un productor
que a vegades
baixa
al món de la direcció
perquè és un malalt de cinema,
és un cinema ferit,
podríem dir,
i és un home
que sap molt de cinema.
I la veritat
és que em va sorprendre
perquè aquest argument,
d'entrada,
m'assembla...
És una adaptació
d'una novel·la.
Gerardo Herrero
és un productor
que normalment
sempre tira
de la literatura nostra.
Ho va fer
amb el...
Territorio Comanche,
estic veient, no?
Sí,
i ho ha fet
amb moltes pel·lícules
que té una filmografia
molt intensa.
El que passa
és que aquesta pel·lícula,
el títol original
de la novel·la
és
El tiempo
de los emperadores
estrenyos.
La veritat
és que
me sorprèn
pel que tu dius.
Com lligar
una història
pràcticament
de cinema negre
ambientada
en un cinema històric,
això per mi
ja és agraït
perquè recuperem
un actor
que m'encanta
que és el Carmelo Gómez,
un actoràs
i que treballa
ben poc,
i el Juan Diego Boto
que és un dels altres actors
de casa nostra
per el qual
et sento
una certa estimació.
Jo crec que està
sobrevalorat.
Sí, veus?
Allí ja tenim debat.
Jo he dit
certa estimació, eh?
Tu dius...
No he inflat els valors.
Com es lliga, no?
la novel·la negra
amb aquest fet històric,
bé, però això ja ho fa
la novel·la en principi.
La qüestió és com ho han adaptat.
Com ho han adaptat.
És una pel·lícula
que el que podríem dir
és que és una mica freda,
ambientada al front de Rússia,
ho té que ser per nassos,
però sembla que s'ha lligat
una miqueta
aquesta fredosa
que s'ha lligat al tema actoral.
O sigui, és una pel·lícula
que a nivell d'expectatives
a partir de la crítica
no l'han rebut
amb tot el caliu
que potser es mereixia.
D'entrada,
tinc que dir a favor
que la novel·la
sembla que va funcionar bé,
que la pel·lícula
i l'argument
és suficientment sucós
per fer una història
que sembla
que està molt ben adaptada
i el Gerardo Herrero
sempre mereix
una oportunitat.
Perquè ja t'ho dic,
és una persona
que estima el cinema,
que sap molt de cinema,
que a vegades
el problema que té
és que
és poc agussarat
amb el tema
que això li va passar
en territori com a anxe
i pràcticament diria
que hi ha hagut
totes les pel·lícules
en les que ha baixat
el territori
de la direcció.
Com a productor,
indiscutiblement,
és un dels productors potents
que tenim al nostre país
i és valent.
Com a director,
a vegades es queda
una miqueta
lluny
del que promet.
Això,
silenció en la nieve.
Volem també comentar-ne
d'altres.
El Juanjo jo sé
que té moltes ganes
de parlar de Van Racco.
Bun, bun.
Bun, bun.
Bueno, ganes, ganes,
tampoc...
Bueno, va.
No, no,
quería hablar de ella
porque es una película
que he visto.
De entrada a decir
que es una película
del 2010
que se estrena ahora.
Han dicho,
bueno, va,
¿dónde la metemos?
Pues ahora que va,
todo el mundo va a ir
a ver la de Joss Cluny,
pues metemos esta aquí
y por cuatro duros.
La verdad que es una película
que se ha hecho
con mucho cariño,
creo
y con poco talento.
Mira, veus,
si fem casa
de l'etiqueta del gènere,
que sempre dius,
de quin tipus de pel·li és?
Ens posa acción, drama,
fantástico,
artes marciales
i samurais.
Això és molta cosa.
i això és un cómic.
I és verdad,
i és verdad lo que está diciendo.
I a més,
Demi Moore
per aquí al mig ficada.
Jo penso en un cómic.
Quan veig la pel·lícula
i la sinopsis,
automàticament penso
en un cómic adaptat.
Bueno,
a ver,
la historia es muy complicada,
es...
Muy rápida.
Estamos en un futuro cercano
en el que la gente
ha acabado matándose entre sí
por las guerras
y entonces se han prohibido
las armas de fuego.
No hay armas de fuego,
entonces, claro,
todo el mundo,
los samuráis triunfan
porque no hay armas de fuego.
Y bueno,
este es el planteamiento.
Luego se encuentran
tres personas.
Uno es George Harnett,
que creo que es uno
de los actores
a tener en cuenta
en esta época,
que van a luchar
por ser el más poderoso
de la ciudad
o del este del Atlántico
que llaman.
Y bueno,
él es súper poderoso
dando puñetazos.
De un puñetazo
mata a la gente.
De uno solo.
De un hijo.
Bueno,
en caso,
hay unas tramas aquí
muy raras
que no acabé de entender
y tal.
Creo que es una película
para amantes del cine.
No para amantes
de buenas historias
sino amantes del cine.
Porque es una película
hecha diferente.
Ajá.
Por eso digo
que es una película
con cariño
pero sin talento.
Es,
al principio
nos explica la historia
de lo que ha pasado
con las guerras
y tal,
con marionetas chinas
y con juego de sombras
y tal.
Y luego la película
es eso.
Es una película
en la que todo
ese escenario
de cartón piedra
y no intentan ocultarlo.
Y en la que los actores,
que por cierto
creo que es un error,
parecen,
todos los hombres
parecen travestis.
De un hijo.
Sí.
Pero bueno,
es el maquillaje
que les han puesto
y las cejas
y una cosa
y un color,
todos con colorines.
Es molenio.
El caso es que
la producción
intenta imitar
marionetas.
Vale.
Marionetas.
Y supongo que algo
habrá de simbolismo
en que al final
somos marionetas
y tal,
lo cual.
Pero bueno,
es una película
que no recomiendo
mucho.
Especialmente
no la recomiendo.
Es muy larga
y dura
bueno,
dura más de dos horas.
De un y dos.
Bueno, no,
dos horas.
Para la gente
amada de este tipo
de cine,
de ciencia ficción,
digamos así.
Es que tampoco es
ciencia ficción.
Es que tú lo has dicho.
Mira,
aquí hay un drama
fantástico
de artes marciales
y samuráis.
No es nada.
Eso es nada.
¿Y de mi mur
qué fan todo eso?
¿De estupenda?
Pues hace de la
novia medio
novia medio
prostituta
del más poderoso
de todos
que es Ron Perlman
que la gente
lo conocerá
como el jorobado
del nombre de la rosa.
Del nombre de la rosa
y el Hellboy.
Que ese es el más poderoso
que es.
Sí, sí.
Fa un bon papel
de mi mur
patitet.
No,
poca cosa.
Poca cosa.
Poca cosa.
No,
es que nadie hace
un gran papel aquí.
Vale.
No,
la verdad es que...
Esto es buen raco.
De hecho,
es que nadie la quería...
Hacer.
No,
nadie la quería estrenar.
Se rodó
y nadie la quería estrenar.
Mira que hay películas
que no se han estrenado
ben buenas
del Festival de Sitges.
Ahora está pensando
en The Block,
aquella película
dels adolescents
y extraterrestres.
Encara no la han películat.
Adolescents y extraterrestres.
Sí, sí.
Lo que duro es ser adolescente
y encima los extraterrestres.
Estaba muy bien.
Imagina't
que paralitzen
la invasión.
Esta como película
está muy por encima
de otras que sí
que se estrenan.
Eso también hay que decirlo.
Bueno,
per ejemplo,
Ya que su gemela.
Us dic dos títols més
que em solten així d'entrada
en estrena.
Oro negro,
Janja Canó
y A sombras del tiempo
que es una pel·lícula
una proposta a Alemanya
que va però sobre la Índia.
Doncs de La sombra del tempo
penso que és una pel·lícula
europea
d'aquelles que es ha de estrenar
gairebé
per convicció.
Estrenem el nostre cinema
i punto.
però de Oro negro
tinc que dir
que és
una altra pel·lícula
Janja Canó
aquest director
de l'Oso
director de...
Bueno,
un director francès
que va ser molt important
a l'hora
d'aixecar
el cinema francès
treure'l una miqueta
del segell
del cinema...
Acabamos de nomar
el nombre de la rosa.
El nombre de la rosa,
exacte.
Un director
que va sapiguer
fer un cinema comercial
sense desmereixer la qualitat.
Què passa amb Oro negro?
Que aquí
la veritat és que tenim
un relat
prou...
força improbable.
El que dèiem abans
amb l'Al Pacino
tenim una història
amb l'Antonio Banderas
i el Tahar Rahim
que ens parla
d'aquell moment
en què es van descobrir
els primers pous
petrolífers
i va començar
la bogeria
a l'Aràbia Saudí
de cara
al soci americà
de, bueno,
tot el que va ser
aquest procés.
Això representa
que és als anys 30.
Exacte.
Un relat romàntic
d'aventures
sobre el control
del petroli
però
pel·lícula vella.
Pel·lícula
que en certa manera
ens demostra
que si no hi ha talent
des del punt de vista
ja de
la direcció
o no hi ha talent
a l'hora de crear la història
estem molt lluny
d'aquelles pel·lícules
meravelloses
dels anys 60 o 70
que també parlaven
de moments històrics reals
i que a la vegada
ens en tenien.
És una pel·lícula
que francament
sembla
d'un altre temps.
No la recomano.
pot ser buscat
recordem que
ja que no era
també el director
de 7 anys
en el Tíbet
pot ser
i vull dir que
sempre ha fet
sempre no ho sé
però sí que ha fet
pel·lícules d'aquestes
a mi la verdad
és que
todo lo que he visto
de él
no he visto todo
pero me ha gustado mucho
en Busca del Fuego
o sea una película
de trogloditas
que no se dice
en una sola palabra
pero además es seria
seria, dramática
lo entiendes todo
todo lo que están pensando
luego
se animó el hombre
hizo
venga ahora voy a hacer
para que hablen
para que hablen
no no no
para que no hablen
ahora voy a hacer una
que los protagonistas
van a ser osos
hizo el oso
y una película
maravillosa
los protagonistas
son un oso grande
y un oso pequeño
y no son disfrazados
que son
osos de verdad
no es 3D
no
es os de veritat
d'actor
y cuela
y tragas en la película
y lloras
porque el oso
tiene un sentimiento
el problema aquí
es que el Jan Jackson
no
o sigui
ara portava el temps
sense fer una pel·lícula
referencial
tu ho has dit
me sembla que la última
va ser aquesta
el problema
és que no ha sapigut
potser
Enemigo a las puertas
lo que pasa es que
no parece de él
pero bueno
bueno
està molt bé la pel·lícula
però clar
jo els referents
les tinc molt clars
però a l'hora
de veure aquesta pel·lícula
tens el problema
que el actor
bueno
Antonio André
ha estat de
Jaque Árabe
vull dir
ja l'han agafat directament
amb aquest paper
però no ha sapigut
trobar precisament
el que ha parlat el Juanjo
trobar l'emoció
l'emoció
que havia present
en les altres pel·lícules
que estava present
fins i tot
quan no es deia paraules
en aquesta pel·lícula
potser
sembla com un encàrrec
sembla una pel·lícula
que no és d'ell
però en el sentit aquest
que li manca
per mi l'ingredent
principal
d'aquestes històries
que és l'emoció
pel·lícula
que deixa molt fred
pel·lícula
que a la vegada
doncs bueno
ben poc aporta
banderes com a actor
que a mi m'agrada
i que la història
no
és com
no arriba
això és
oro negro
l'última pel·lícula
que podem comentar
simplement
anem a aquest minut
que ens queda
què en penseu
de que pa negra
finalment no vegi els Òscars
doncs bueno
que jo ho pensava
i no l'hagués dit mai
a la ràdio
jo creia que era
molt complicat
davant de la
precisament de les pel·lícules
que hi havia
no
no t'has sorprès
a tu
no m'ha sorprès
però hem de valorar-ho
positivament
jo me quedo
amb la diagnosi
de ser una persona
realment
s'ha avançat molt
tu creus que no
allò que parlen
de les conspiracions
tu creus que simplement
no hi ha anat
perquè hi ha molt bon material
el material és excel·lent
contra quina competia
és que ara
la pel·lícula iraniera
me'n recordo el nom
no no
contra espanyoles
no no no
que espanyoles no
aquesta era la que representava
que no hi havia espanyola
en els Òscars
no no no
precisament
a veure
l'avantatge que tenia
era aquesta
que era
dintre del gènere
doncs
de casa nostra
era la pel·lícula
que tenia
tots els números
per representar-nos
ara bé
és clar
hi ha hagut
una
o sigui
el nivell de pel·lícules
aquest any
ha sigut molt alt
sobretot a nivell
de pel·lícules
de llengüa estrangera
però ha agradat
ha agradat molt
això t'he assegurat
estrenant sales
vull dir
sí sí
el nom i el té fet
el nom jo ho té fet
Juanjo Ferrer
moltes gràcies
gràcies
li agraeixo
perquè avui el Juanjo
no ha sigut especialment punyent
que normalment diu
ui ui ja està
bueno
perquè ha habido poco tiempo
estàvem fase de calentament
David Serra
moltes gràcies
bon cinema
gràcies per venir
companys