El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
Ja ho sabeu que durant aquest estiu estem recordant aquells moments que ens han semblat més interessants de la nostra programació d'aquesta darrera temporada, 2011-2012,
i avui parlarem de la feina de Càritas a Tarragona. Recordarem la feina d'aquesta entitat.
En un moment en què creixen les persones sense feina i les famílies amb pocs recursos,
aquesta entitat de l'Església ha de multiplicar l'atenció als més necessitats.
Fa alguns mesos en parlàvem amb el director de Càritas Interparroquial, Jordi Borràs,
i també després d'escoltar aquesta entrevista recuperarem una estona en la qual vam conversar amb Joan Bassora,
que és el nou president local de Convergència Democràtica de Catalunya a Tarragona.
Substituïa al càrrec a Joan Areggio, que ho va estar els darrers quatre anys.
Fa uns mesos a Tarragona Ràdio conversàvem amb ell dels seus objectius al capdavant del partit a la ciutat.
Aquests seran els dos temes que s'entraran la propera hora de ràdio
i que configuraran els continguts d'avui del millor de la temporada.
Volem ara analitzar la feina que està fent i que segurament es multiplica
per les necessitats econòmiques de molta gent,
la feina que està fent Càritas aquí a Tarragona, Càritas Interparroquial,
en un moment en què la crisi continua portant més persones a l'atur,
en un moment en què cada cop es multipliquen les famílies amb menys recursos,
perquè la crisi ja fa quatre o cinc anys que s'allarga,
segurament que la feina de Càritas, d'aquesta entitat depenent de l'Església,
doncs cada cop és més necessària.
Per això avui hem convidat el director de Càritas Interparroquial a Tarragona, Jordi Borràs,
perquè ens expliqui realment la feina que estan fent en aquests moments.
Jordi Borràs, bon dia.
Bon dia.
Es multipliquen les necessitats i per tant es multiplica la feina en general de Càritas?
Es multipliquen les necessitats en el sentit que cada vegada més s'amplia
més el perfil de persones que venen a demanar ajut a qualsevol entitat
i lògicament a Càritas, a través de les parròquies, a través del nostre centre al carrer August o a través de qualsevol parròquia.
Sí que hem notat un increment, que aquest increment des de l'any passat, l'últim semestre de l'any passat, ja venia una mica en augment.
Teniu dades concretes? Quanta gent podeu arribar a atendre per diferents motius i per diferents campanyes des de Càritas Interparroquial?
Les dades sí, no deixen de ser dades una mica subjectives perquè al llarg de l'any aquestes famílies,
aquestes persones que atenem poden anar variant.
Però, en termes generals, el 2011 vam acabar atenent, per exemple, des de totes les parròquies i des de Càritas en general aquí a Tarragona,
des de les 14 parròquies, unes 1.300 famílies, 1.300 famílies de qualsevol tipus de perfil,
però, sobretot, aquell perfil que venien detectant de fa temps, manca de treball, tota la família o tots els membres familiars a l'atur,
pagament de lloguer o d'hipoteques que cada vegada es van retrasant més i, en definitiva, necessitats bàsiques com aliments, roba,
doncs sí, però també al darrere hi ha realment drames familiars.
Aquesta xifra que ens deies suposa un increment significatiu respecte a les últimes, doncs, del 2010?
Sí, aproximadament el 2010. No tinc les dades aquí a mà, però estaríem parlant d'unes 900 famílies, 1.000 famílies,
per tant, aquest increment s'ha donat, és evident, és evident.
El dia a dia, el dia a dia de tots els voluntaris, de tots els tècnics de Càritas a les parròquies,
doncs, ve determinant que estem arribant, no sé si al sostre, perquè no podem dir que a Càritas hem arribat al sostre,
continuem atenent a qualsevol que truca a la porta de la parròquia de Càritas,
però sí que és evident que l'augment és molt evident.
I aquests quatre primers mesos del 2012 segueixen, creieu, la mateixa tendència que l'any passat?
Sí, sí, el 2012, el primer trimestre, doncs, continuem atenent a aquestes famílies.
No hem notat un increment desmesurat, però sí que en la mateixa proporció que va acabar el 2011.
Què feu amb aquestes famílies? És a dir, quines són les principals necessitats que tenen?
I, per tant, què és el principal que oferiu des de Càritas?
Primer, lògicament, des de la parròquia es detecta aquesta necessitat
i després es va normalment, normalment són necessitats bàsiques com aliments, roba.
Estem detectant manca de vivenda, manca de sostre en moltes famílies
derivat d'aquesta negativa de poder pagar els doguers,
de poder pagar-se el seu propi pis, estem notant també això,
però sobretot necessitats bàsiques.
I després, sobretot, acompanyar aquestes famílies.
I amb aquest acompanyament anem detectant aquestes necessitats.
Però, per exemple, aliments i roba sembla una necessitat
que vosaltres podeu atendre de manera immediata.
Però, per exemple, el tema del pis, és a dir, gent que es quedi al carrer,
una entitat com la vostra, com se'n pot fer càrrec?
El tema del sostre, del pis, de la vivenda, és bàsic.
És bàsic per una família, per totes les persones.
Sí que detectem aquesta demanda, però repeteixo que les necessitats bàsiques
cal cobrir-les també, però, clar, si no tens sostre, si no tens vivenda,
realment allò veus que la bola es va fent més gran.
Des de Càritas, de moment, no tenim cap projecte en marxa
que cobreixi aquesta necessitat, però, per exemple,
des del projecte Cafè i Caliu, que bàsicament el 80% de les persones,
o usuàries de les persones que venen amb aquest servei a esmorzar cada dia,
doncs el 80, 70, 80% no tenen sostre.
I a partir d'aquí, doncs, sí que anem estirant la corda,
però no és fàcil, repeteixo, no és fàcil,
però sí que anem, podem anar estirant la corda.
Intentar primer treure aquesta persona de la situació on està,
que no és només la persona, segurament hi ha moltes famílies darrere,
però a través d'aquí sí que, de mica en mica, anem estirant aquesta corda.
Ara que citaves el servei Cafè i Caliu, fa poques setmanes vam anar en directe
al local de la part alta per recordar que feia un any que funcionava.
Sí, sí.
N'esteu satisfets del funcionament del servei que oferiu des del Cafè i Caliu?
Sí, molt satisfets.
Segurament amb el responsable José Ramón Baillo
ja va explicar en aquest any de projecte
quina ha sigut la seva tendència,
estem molt satisfets perquè, tant a nivell de voluntaris,
cada vegada tenim més voluntaris,
cada vegada aquests voluntaris demanen també,
per exemple, coses bàsiques com la formació,
perquè no només és fer per fer, sinó que a Caritas hem de,
com comentava abans, acompanyar aquestes persones,
acompanyar els processos per tal que aquestes persones se'n surtin.
I també èxitós, malauradament,
perquè ara, aquestes últimes setmanes, si no m'equivoco,
doncs algun dia hem arribat a una punta de 100 persones al servei,
100, 105 persones, me'n recordo d'aquesta xifra.
I, clar, van començar l'any amb 80, 70, 80 persones
i tenir una punta de 105 persones en alguns dies,
doncs vol dir que la situació és preocupant.
Les podeu atendre.
Arribant en puntes així, com a mínim es pot atendre aquestes persones,
oferint-li l'esmorzar i, si cal, doncs un servei de dutxes i també de companyia.
Oferint l'esmorzar, el servei de dutxes,
entre nosaltres, entre l'equip de voluntaris,
sempre diem que tant l'esmorzar com les dutxes
és l'excusa perquè vinguin i comenci aquest acompanyament,
perquè se n'adonguin realment que sí que s'han de sortir ells mateixos
però que nosaltres els acompanyem.
L'esmorzar és l'excusa, i els voluntaris ho saben,
però que cada vegada els recursos també són cada vegada més complicats de trobar.
Us heu plantejat, és possible ampliar el servei del Café Caliu
o ara mateix precisament per les circumstàncies econòmiques és inviable?
No tant per les circumstàncies econòmiques,
sinó que aquesta ampliació o aquesta rederivació de serveis,
per exemple, de trobar un sostre per a aquestes persones,
doncs podria ser un desdoblament d'aquest projecte,
però no tant per les dificultats econòmiques, que les hi ha,
però sí perquè aquesta decisió sigui treballada i sigui consensuada
per totes les parròquies, i per tots els voluntaris,
i per tot l'equip que forma part d'aquest projecte i d'altres.
Tornant a les xifres d'abans,
les 1.300 famílies ateses durant el 2011 a Tarragona Ciutat,
comparades amb les 900 o un miler del 2010,
aquest creixement s'ha produït també amb un perfil nou de persones
o és el mateix perfil de famílies?
És a dir, quan parlem en els darrers anys d'això,
d'una varietat de perfils més grans,
es van confirmant, vosaltres ho podeu confirmar
amb la gent amb la que teniu en el dia a dia?
Cada vegada, lògicament, la gent, les persones,
les famílies que teníem des de Càritas
eren de procedència immigrant,
magrebins, bàsicament,
i cada vegada estem detectant que gent autòctona d'aquí,
si vols nomenar de tota la vida,
del barri, de la ciutat, de la zona de la ciutat o del barri,
doncs està venint als nostres serveis.
No sent fàcil donar aquest pas,
perquè les persones d'aquestes famílies
també entenem i notem que tampoc és fàcil
donar aquest pas i anar a Càritas, anar a la parròquia,
però tornem al que comentava abans,
és molt important que els aliments o l'esmorzar siguin l'excusa
i realment el treball d'acompanyament del voluntari
sigui el més important.
Com que costa? Dius que costa?
Aquesta gent li costa?
Arribar a Càritas, això vol dir que majoritàriament
quan us arriben a vosaltres són situacions ja molt desesperades?
O hi ha de tot?
Sí, hi ha de tot, hi ha de tot,
però les situacions desesperades vol dir que
s'estan quedant sense cap ingrés, sense cap prestació,
per exemple, segurament les persones,
hi ha de tot, no?
Però t'hauries de ficar amb empatia
a la situació de l'altre, no?
Hi ha de tot, però veuen que se'ls està acabant el servei,
la prestació de l'atur, la prestació de l'ajut familiar
i l'abola, cada vegada veuen que es fa més gran, no?
I això, unit a altres causes, doncs,
si hi ha nens, si la família té fills,
si té fills petits, doncs tot influeix, no?
T'anem a preguntar precisament pel tema dels nens.
Hi ha molts casos, o cada cop hi ha més casos,
precisament de parelles, de famílies,
o d'una dona o d'un home sol
en càrrec amb nens petits,
en casos d'aquests, realment,
de moltes dificultats econòmiques?
Sí, unitats familiars, bàsicament,
jo diria, això depèn de la parròquia,
depèn de la zona, del barri,
però, bàsicament, diria que el 80%
són famílies amb nens al seu càrrec,
amb fills petits, en edat escolar,
per tant, aquí, la coordinació també
amb els serveis socials de la ciutat
o de la zona o del barri,
doncs, també és bàsic, no?
Tenir molt bona coordinació
i molt bona harmonia i sintonia
entre els voluntaris
o els tècnics de càritas
i els tècnics de serveis socials, no?
Hi ha 14 parròquies a la ciutat.
Com treballeu vosaltres?
És a dir, quina coordinació hi ha?
Quina relació hi ha entre les parròquies?
Cada parròquia fa, d'alguna manera,
la seva feina de manera molt autònoma
i es dedica a la seva àrea geogràfica o no?
O hi ha molta col·laboració,
intercanvi fins i tot de material
entre les parròquies?
La comunicació de béns aquí és bàsica, no?
És bàsic entendre el servei de càritas,
el treball a càritas, la tasca de càritas,
com a entesa des d'una comunicació de béns, no?
És a dir, estem parlant de 10 parròquies a Tarragona Centre,
Tarragona Centre, diem Sant Pere i Sant Pau
i les parròquies que estan al centre de ciutat, no?
I Tarragona, de l'arxiprestat de Tarragona perifèria, no?
Estem parlant de Camp Clar, Torreforta,
Bona Vista i Sant Salvador.
Cada parròquia és autònoma,
cada parròquia té els seus recursos,
tant materials com humans,
i allà on no hi arribi o no pugui arribar la parròquia,
en tant a aliments, per exemple,
o necessitats bàsiques,
doncs aquí, doncs amb coordinació,
reunions de coordinació,
amb totes les càritas parròquials,
doncs intentem, allà on no arriba una parròquia,
la resta de parròquies posa el que no s'arriba.
I això passa, m'imagino,
i m'imagino que aquestes parròquies
que ara comentava Sant Salvador,
Camp Clar, Torrefort i Bona Vista,
és a dir, la zona de Ponent
i la zona nord de la ciutat,
l'extrem nord de la ciutat,
és on hi ha més necessitats.
Sí, sí, però veient la realitat del dia a dia,
tampoc hi ha tantes diferències
com la gent o tothom es pugui pensar, no?
Sí que, evidentment, pots pensar,
la gent magrebí o la immigració
està localitzada en una zona en concret, no?
Però veiem, per exemple,
notícies que a Tarragona,
a la zona de Llevant,
doncs també sembla que sempre estigui oblidada
perquè ja són més...
poden més, però no és així, no?
No hi ha tanta.
Ens sorprendríem de trobar casos
al centre de la ciutat
o a la zona de Llevant de pobresa, també?
Estem parlant, per exemple,
de la zona de la parròquia de Sant Pere del Serrallo,
no?
La zona marítima del barri del Serrallo,
doncs és una zona molt...
La parròquia de Sant Joan,
és la parròquia més cèntrica,
juntament amb la de Santa Clara,
potser la parròquia de Sant Joan,
atén a moltes famílies, no?
I és una zona que, doncs podríem parlar de la Rambla,
però atén a moltes famílies, no?
Ens sorprendríem de la quantitat de persones o famílies
que atenen des d'aquesta parròquia, no?
No hi ha contraposició,
sinó que cada zona, cada barri o cada zona de la ciutat,
atén com pot o com habitualment,
depenent dels voluntaris, pot assumir, no?
Bàsicament oferiu roba, com dèiem, aliments.
Com us arriben?
Com canalitzeu?
És a dir, com us arriba a vosaltres?
Com ho distribuïu després?
Les necessitats bàsiques que parlem,
des de cada parròquia, lògicament,
estem parlant d'aliments, sobretot, i roba.
Els aliments poden arribar per diversos canals, no?
El primer canal i el més important que hem de ressaltar
és el de la mateixa comunitat, no?
De la mateixa societat, no?
Fer campanyes de sensibilització per tal que tothom,
tota la ciutat i tot el barri, tota la parròquia,
sàpiga que hi ha famílies que necessiten pagar lloguer,
necessiten aliments, necessiten qualsevol tipus de necessitat bàsica, no?
Aquest és un canal el més important per la raó de ser de Càritas, no?
Per la tasca de Càritas, la tasca de sensibilització,
de denúncia profètica, no?
De donar passos fers.
Després hi ha altres canals com són importantíssims també,
el banc d'aliments, que últimament, per posar una xifra,
cada cert temps fa campanyes de recollida d'aliments, no?
Per determinades entitats alimentàries de la ciutat
o determinar supermercats, supermercats de la ciutat, no?
Aquest banc d'aliments és també un flux d'aliments,
no només per Càritas, per la parròquia,
sinó per diverses entitats que també es veuen beneficiades, no?
Bàsicament aquests són els canals que us arriben
i la distribució com la feu?
En funció de les necessitats de cada família, del que detecteu?
Sí.
Ho feu, això, de manera setmanal, mensual?
Habitualment, cada parròquia, cada Càritas,
s'organitza com pot,
depenent dels recursos que té,
però habitualment, sempre, cada setmana,
hi ha atenció a qualsevol parròquia, no?
Diferents dies, doncs, dilluns, dimarts, dimecres,
cada parròquia, depenent dels seus voluntaris que té, etcètera,
doncs, fa l'atenció en un dia concret de la setmana, no?
La donació d'aliments o de necessitats bàsiques,
doncs, ja és en concret mirar el perfil de la persona
que ve a demanar ajut,
si té família, quants membres són,
la situació, si és més o menys precària,
doncs, s'ajuda setmanalment, quincenalment.
Més enllà d'això,
que estàvem parlant de les necessitats bàsiques
a nivell d'alimentació també de roba,
per aquest 2012, que ja està, en fi,
ja portem més d'un quatrimestre,
us heu marcat algun altre objectiu,
voleu fer algun altre tipus de campanya,
o alguna campanya específica i especial,
en què esteu treballant?
Treballant,
hi ha una dada molt important que no es veu,
és l'organització interna de Càritas,
estem parlant dels voluntaris,
estem parlant de totes les persones,
no només voluntaris, sinó tècnics, etcètera,
que treballen i que estan dia a dia a Càritas,
i és un element com la formació del voluntariat,
la formació d'aquestes persones,
perquè ens trobem que la situació ha canviat molt,
les persones també canvien molt,
els mateixos voluntaris,
i necessiten també aquest recolzament.
Per tant, durant, no diria per aquest 2012,
però a partir d'ara és un element que tenim molt en compte,
la formació d'aquestes persones
que periòdicament estan atenent,
perquè no és el mateix, fa 20 anys, fa 10 anys,
les persones que venien a demanar ajuda a Càritas,
o a la parròquia,
que ara ens trobem en situacions molt canviants,
i que necessiten també un reset intern
per trobar altres recursos,
per trobar altres maneres de fer a nivell d'equips,
sobretot d'equips de voluntariat.
Necessiteu voluntaris? M'imagino que sí, no?
Com sempre, tota organització necessita voluntaris?
Necessitem voluntaris,
però això passa a totes les entitats.
Necessitem voluntaris per fer què, no?
Per tant, també demanem,
i això a totes les persones que s'adrecen a Càritas,
també els demanem paciència,
perquè la situació està canviant molt
i necessitem veure realment les necessitats
i on poden fer més bé la seva feina
totes les persones que venen a oferir el seu temps,
un dia a la setmana, un dia cada dia,
un dia cada 15 dies,
però necessitem veure quines necessitats reals.
I això ho teniu ja clar?
Ho dic perquè, aprofitant jo aquesta entrevista avui,
teniu clar, i per llançar-ho a les persones
que ens estiguin escoltant,
què és el que creieu que necessiteu més ara
o podeu necessitar en el futur?
Quin perfil de voluntaris podeu necessitar ja
o de manera propera?
Evidentment, ja, com hem comentat abans,
projectes que necessiten voluntaris,
però aquests projectes s'han de revisar contínuament,
i veure perquè no és posar la persona,
doncs bé, tu vés a Cafè Caliu i allà donaràs,
perquè aquesta persona, si no té tampoc aquest acompanyament,
el mateix acompanyament que estem comentant
per les persones que venen a demanar ajut,
doncs també necessita aquest acompanyament el voluntari.
Sí, evidentment, si venen persones benvingudes,
seran tots o tots i totes,
però entenem que també ha d'haver
una forquilla de paciència
i que estic segur que la gent entendrà.
Ara, d'aquí 20 dies,
tindrem la Marató de la Pobresa,
la Marató engegada per TV3.
Càritas Interparroquial o Càritas Diocesana de Tarragona
participarà d'alguna manera?
presenta algun projecte per rebre precisament
el supereconòmic dels ciutadans de Catalunya
a través d'aquest Marató contra la Pobresa?
Totes les entitats que estiguin al voltant de la solidaritat,
de la pobresa, ajudant els més desvalguts,
doncs han pogut presentar aquests projectes
i des de Càritas, des de Càritas Catalunya,
cada bisbat, o sigui, cada diòcesi,
presentava un projecte o uns projectes.
En el cas de Càritas Diocesana de Tarragona,
s'ha presentat un projecte,
el projecte que es diu Sopa de Lletres,
que suposo que els propers dies s'informarà també.
El projecte Sopa de Lletres
que té a veure també amb aquesta distribució d'aliments
que diem.
És un element bàsic, és una necessitat bàsica,
però hi ha determinades parròquies de la diòcesi,
com el Vendrell, que va sortir alguna notícia,
a Càritas del Vendrell,
han iniciat aquesta distribució d'aliments centralitzada.
És a dir, totes les parròquies al voltant d'aquell arxiprestat
tenen centralitzada aquesta distribució d'aliments.
El que es pretenen amb aquest projecte és molt senzill,
i ho hem comentat diverses vegades avui,
el tema de l'acompanyament.
El tema d'aliments, necessitat bàsica,
és molt important, però és l'excusa.
Que no es quedi simplement en un lliurement d'aliments,
sinó que hi hagi després un...
És allò que dèiem dels temps que envien,
els voluntaris també, les persones també,
els recursos també,
hem de ser cada vegada més imaginatius.
Acabo, i parlant de recursos,
i de perfils d'usuaris i de voluntaris de Càritas,
les mostres de solidaritat també en temps de crisi es multipliquen,
i tenim aquest marató de la pobresa,
o podríem tenir molts altres exemples,
o la feina, per exemple, que fa la Fundació Bona Nit,
en col·laboració amb Càritas.
però això té un límit, té un sostre?
És a dir, Càritas esteu ja al màxim de les vostres possibilitats?
No, no notem tampoc això,
per la senzilla raó que continuem atenent el primer que truca a la porta.
Per tant, arribar a aquest límit tampoc ho notem.
recursos tan humans com econòmics,
parlàvem abans de voluntaris,
però al mateix temps dèiem també que
hem de preveure quines necessitats tenim
per donar feina i donar tasques a aquests voluntaris.
Per tant, no notem aquest sostre,
sí que notem que també és bàsic la coordinació
amb altres entitats,
de solidaritat,
de treball solidari,
tant de la ciutat com d'altres barris.
Si qualsevol persona que ens estigui escoltant
vol entrar en contacte amb vosaltres,
quina és la manera més fàcil de fer-ho?
Per proposar-se com a voluntari o pel que sigui?
Aquí a Tarragona,
doncs,
sàpigueu que estem al carrer August,
Càritas Interpargual de Tarragona,
a través del telèfon 977 24 23 37
o a través de mail
al cit
C-I-T
arroba
arquebisbat
tarragona
punt
cat.
També,
deixa'm dir-te que,
com que estem a Tarragona
i molta gent coneix
el Palau Arquebisbat,
allà està Càritas i Odessana,
evidentment,
si alguna persona s'adreça
a Càritas i Odessana,
al bisbat,
per demanar informació,
per oferir els seus serveis de voluntari, etc.,
doncs,
també ho canalitzaran perfectament,
o rebran,
lògicament,
la seva demanda.
Aquesta és la feina que fa Càritas,
que, com dèiem,
al principi s'ha de multiplicar necessàriament
per l'impacte d'aquesta crisi tan aguda
i que deixa tantes persones sense feina
o amb poquíssims recursos econòmics.
Jordi Borràs,
director de Càritas Interparroquial a Tarragona,
moltes gràcies per haver acceptat aquesta invitació
del matí de Tarragona Ràdio
i molta sort amb la feina que feu.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio.
Un dels noms de la política tarragonina
dels últims dies és Joan Besona.
Des de la setmana passada,
el nou president local de Convergència Democràtica de Catalunya
aquí a la ciutat de Tarragona.
substitueixen el càrrec Joan Arejo
i a partir d'ara sobre una nova etapa de quatre anys.
L'elecció arriba també, recordareu,
després del Congrés Nacional
que Convergència va fer el passat mes de març
i també del Congrés de la Federació Intercomarcal
a nivell de Tarragona.
A nivell local, Joan Besora és el nou president local.
Joan Besora, molt bon dia.
Molt bon dia.
I felicitats.
Moltíssimes gràcies.
Com ho porta això?
Molt bé, molt bé.
La veritat és que per mi,
a part de ser una il·lusió personal
i un repte personal,
doncs he tingut la sort
també de comptar aquests dies
amb moltíssima gent
que em saluda,
que m'envia correus
i missatges de felicitació.
I això, vulguis que no,
també t'ajuda a tirar endavant una tasca
que, en definitiva, com totes,
són fortes, són responsables
i, en certa manera,
també necessites d'aquest escalf,
diguéssim, de les persones.
20 anys de militant a Convergència Democràtica,
35 anys, en fi, participant a la vida política
i ara ha decidit per què
presentar-se al president local de Convergència.
Entre altres coses,
perquè tot aquest bagatge polític de militància
fa que puguis tenir l'oportunitat
i això a vegades no t'arriba mai a la vida,
però, en aquest cas, m'ha arribat ara
l'oportunitat de poder, doncs, bueno,
no només espleiar,
sinó també, doncs, enfocar-ho.
A vegades també et quedaves
sempre en una segona posició
en la que no podies, potser,
no només opinar,
sinó que no podies tirar projectes personals endavant
i, en aquest sentit,
me veig amb ganes
de pensar en veu alta
i d'expressar coses
potser que fins ara no he pogut.
I Convergència m'ha donat aquesta oportunitat
amb la votació de l'altre dia
de poder assolir aquest lloc
i, en certa manera,
doncs, tinc moltes il·lusions,
moltes ganes de fer moltes coses
i moltes ganes de treballar
junt amb les persones que m'acompanyen.
La veritat, he tingut una gran sort.
Parlant d'això,
de les persones que l'acompanyen,
quins criteris ha seguit una mica?
Fins,
quins són els noms que destacaria vostè
de l'executiva local?
Per què els ha escollit?
Què pretén
amb aquest grup que ha format el seu entorn?
Primer que tot,
la seva predisposició.
Evidentment, he intentat d'aquí compaginar
homes i dones,
joves i no tan joves,
gent amb una experiència dilatada,
amb gent que apareix novament
com dintre d'un comitè local,
però, principalment,
aquí, doncs,
hi he agafat la predisposició de la gent.
És un comitè ampli,
però és ampli
perquè hi ha gent que vol treballar.
Alguna gent, fins i tot,
ha quedat fora d'aquesta llista,
perquè continuo comptant, doncs,
amb elles,
però que això demostra
la capacitat de treball,
d'iniciativa,
de la perseverança
que té la gent de Convergència
i, en certa manera,
per mi,
m'omple d'orgull
totes les persones
que m'han demanat
i que jo he proposat
i m'han acceptat també entrar-hi.
Joan Besora, però,
arriba a la presidència local
de Convergència,
potser en el pitjor moment
del partit,
com a mínim,
pel que fa als resultats electorals.
Ara fa un any, justament,
que va haver-hi
les últimes eleccions municipals
i els resultats, segurament,
van ser molt decebedors.
Creu, té la sensació,
vostè reconeix
que arriba, potser,
en el pitjor moment?
Es pot veure des de fora,
des d'aquest punt de vista,
perquè, en definitiva,
a la vida
tot es basa en resultats,
no?
Però quan constates
a dintre
l'acceptació,
la dinàmica,
la força del partit,
evidentment,
això no és així,
no?
Jo sóc una persona
molt positiva,
intento positivar
tot el que
pugui ser negatiu.
Si mirem enrere,
evidentment,
veurem aquests resultats
en els quals vam tindre
una davallada,
però,
i tots sabem,
i ara podríem fer
una relació
dels per què
ens va portar
aquesta situació.
Jo, sincerament,
no vull fer-ho,
no vull fer-ho.
Vull positivar-ho tot,
vull tirar endavant,
vull també
no decebre
aquestes persones
que m'acompanyen
amb el seu optimisme,
persones
veteranes
del partit,
que, doncs,
et donen
aquest aninjoant,
vinga,
tira endavant
i tot això,
t'ajudarem,
o també un grup
de gent jove
molt important,
que és la Joventut
Nacionalista de Catalunya,
que ha quedat
realment
i gratament sorprès,
sabia de la seva existència,
els coneixia gairebé tots,
però les ganes
de treballar
són ells
ja els que m'apreten
i estan demanant-me
reunions,
iniciatives,
accedeixes
a mitjans de comunicació,
veus que lliurement
ells estan opinant
sobre la situació
de Tarragona,
del partit,
de la societat,
política,
econòmicament,
etcètera,
a través dels seus articles
i això evidentment
m'omple de joia
i em fa veure
que la cosa
no està tan malament
com es pugui veure
des de fora.
Quins eren els seus objectius?
S'ha marcat
una mena de llista
de prioritats
o de full de ruta,
que és una expressió
que s'utilitza moltes vegades.
Què és el primer
que vol fer
i després
quins són
d'alguna manera
els grans objectius
a quatre anys vista?
Em diràs
que sóc poc original,
però en definitiva
nosaltres hem de dir
un congrés nacional,
un congrés molt important,
molt sòlid
i que ens ha donat
una sèrie de mandats
a portar a terme.
Ens ha portat mandats
des de la cohesió interna
i això va ser una cosa
que ens va dir
el nostre president
Artur Mas
amb el discurs
de cluenda del congrés,
ens va parlar
de la cohesió interna
i per mi
això és una de les primeres bases
que tinc en compte,
però també ens va parlar
molt dels valors,
dels valors,
de la manera de ser
i la manera de fer,
que aquest és el lema
del nostre congrés.
Llavors jo el que vull
és extrapolar
aquesta manera
i manera de ser
i de fer,
no només de mi,
sinó també
de les persones
que m'acompanyen
amb aquesta tasca
i en certa manera
aplicar
els nostres criteris
a l'actuació política diària.
Evidentment nosaltres
estem dintre
d'un cercle
poden dir
monogràfic,
municipal,
però sense
oblidar
diguéssim
del context general
del partit,
d'aquests valors
que ens porten a tots
d'aquesta manera
de ser
i aquesta manera
de fer.
l'actuació municipal
serà cap d'alt
dintre d'aquest
eix vertebrador
que serà
el comitè local
donant
una importància
al nostre grup
en aquest moment,
un suport total,
un suport total
a la nostra
catalista
Victoria Forms
que fins i tot
pots veure
dintre de la
executiva local
ell ocupa
una secretaria
executiva molt important
que és la secretaria
d'acció política
i en aquest sentit
no queda
de...
Vaja,
nosaltres
ho tenim ben clar
que aquests tres anys
que queden
per arribar
al 2015
han de ser
uns anys
de molta feina,
de molta vinculació
tant al partit
com també
al grup municipal,
de...
Bé,
jo sempre,
és una frase
que vaig dir
amb el meu
discurs de presentació
que deien
que les divergències
es converteixin
en solucions,
no?
tindre sempre
aquest afany
de crítica
constructiva,
d'oposició
constructiva
i aquest,
per dir-ho així,
és una de les intencions
que puc constatar
amb els meus companys
de partit
però que per mi
doncs ha de ser
una línia
aquesta fulla de ruta
que tu marcaves
doncs
de tirar endavant
i de buscar
doncs
que aquestes divergències
es converteixin
en solucions.
Haurem de recuperar
en qualsevol cas
la confiança
del ciutadà
que han anat perdent
en part
al llarg dels últims anys
recordem que
Conversència i Unió
va tenir l'alcaldia
de Tarragona
durant 18 anys
i ara
amb 7 regidors
al plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
i amb una distància
de només 3 vots
amb el Partit Popular
en les eleccions
de fa un any
està en els resultats
més baixos
per tant
caldrà començar
a escalar
aviat
si volen
tenir millors èxits
polítics en el futur.
Mira Ricard
estem
i no una gara
estem en el punt de mira
però no només
a nivell extern
sinó a nivell intern
molta gent
ens pregunta
què passa
a Tarragona
evidentment
no se'n recorden
quan durant 18 anys
vam tindre
l'alcaldia
de la ciutat
i érem
l'única capital
de província
de Catalunya
que tenia
un alcalde convergent
i ara sembla
que els que abans
no eren tan bons
ara són molt bons
i els que abans
eren bons
ara siguen dolents
en aquest sentit
també podíem analitzar-ho
podíem parlar
de fenòmens cíclics
etcètera
però jo
vaja
jo crec
que hem de buscar
aquest punt d'inflexió
no pensar
diguéssim
en aquestes
davallades
que hagin tingut
que això
ens serveixi
d'experiència
que sabem
on no
van treballar
i on podem treballar
tenim un avantatge
pel davant
que les properes
eleccions
municipals
estaran d'aquí
tres anys
per tant
no ens hem de preocupar
no
possiblement
tinguem
pel davant
no posarà
perquè toquen
les eleccions
autonòmiques
també
evidentment
seran afrontades
en tot
l'esforç
que es mereixen
i sacrifici
però
l'objectiu
de l'any 2015
tenim tres anys
per preparar-les
no fallar
on van
fallar
buscar
les solucions
possibles
pensar en les persones
nosaltres som un partit
capdavanter
i que pensem
en les persones
i en aquest sentit
doncs
la política estructural
del partit
i del comitè local
serà basada
un cop més
en les persones
ha parlat d'un punt
d'inflexió
i amb la vista
posada en això
en la tranquil·litat
que dona
no tenir eleccions
municipals
fins al 2015
creu que
la política local
de convergència
i per tant
la gestió
la política que faci
el grup municipal
ha de
d'alguna manera
canviar
el primer any
d'aquest mandat
ha estat
força crític
d'oposició
força contundent
el govern en minoria
de l'alcalde Ballesteros
creu que
ha de variar
d'alguna manera
l'estratègia política
de convergència
a la ciutat
a l'Ajuntament
la veritat
és que
en aquesta situació
actual
polític social
i econòmica
és difícil
a vegades
fer grans
no ho sé
grans esdeveniments
o grans projectes
però
nosaltres creiem
en una transformació
de la ciutat
nosaltres
no estem
en una ciutat
que ens agrada
la transformació
de Tarragona
la va fer
un alcalde
que es deia Nadal
fa d'això
20 anys
20 anys
són molts anys
Tarragona
necessita
una altra transformació
jo crec
que ara
el comitè local
i el grup municipal
doncs
està treballant
cap a aquesta
orientació
si és cert
que durant un any
el primer any
de legislatura
municipal
el grup municipal
nostre
diu que està
més pendent
del dia a dia
o dels inconvenients
que comportava
una situació
econòmica
que no pas
d'altres coses
però això
no vol dir
i em consta
vull dir
els treballadors
que són
el nostre grup municipal
que estan treballant
pel bé
de la ciutat
i que en certa manera
trobarem
respostes
immediates
però
vostè creu
que seria
desitjable
una certa
aproximació
o arribar
a acords
encara que només
siguin puntuals
amb el govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
o creu que
Convergència i Unió
en aquests tres anys
ha de mantenir
una actitud clara
d'oposició
i d'alternativa
al PSC
a veure
jo particularment
soc una persona
d'aliances
però no aliances
a qualsevol preu
aquesta possibilitat
que
no ho sé
ara
diré una cosa
que no sé
si es pot entendre
bé
però
aquestes persones
que sempre
volen posar
el preu
a les coses
tant s'hi compren
com s'hi venen
a mi
no ho acceptaré
això
en aquest sentit
torno a dir
jo personalment
estic obert
al tema d'aliances
si les aliances
han de ser bones
per Tarragona
doncs benvingudes siguin
però sempre
sota
l'opinió
del grup municipal
i de la militància
que en definitiva
són els que tenen
la paraula
va ser un error
el que va passar
ara fa un any
ja sé que no li agrada
mirar el passat
i m'ho ha dit
abans
el retrovisor
es va fer malament
aquelles converses
amb el partit popular
per formar un govern alternatiu
als socialistes
jo crec que avui en dia
és el millor que s'hauria pogut fer
o sigui la situació
que tenim avui
és la millor que s'ha pogut fer
vull dir
i això en política passa
a tot el passat
també és fàcil dir-ho
però avui en dia
jo crec que la millor posició
és la que estem tenint
veu igualment
que en tres anys
per davant
amb aquesta crisi econòmica
tan important
que tenim
i que a més sembla
que no s'acaba
veu
com a millor opció
tenir un govern
en aquest cas
dels socialistes
en minoria
durant aquests
tres anys
bé
això potser
li tenia que preguntar
al senyor Ballesteros
jo torno a repetir
que la política d'aliança
és estar oberta
i el senyor Ballesteros
en aquest sentit
sap
i deu haver programat
tota la seva legislatura
sap
amb els que es troba
i si troba
la necessitat
que es pugui produir
alguna aliança
nosaltres tractarem
degudament
el tema
però torno a dir
que no posi el preu
no posi el preu
com serà
la convergència democràtica
que es presentarà
a les eleccions
el 2015
com li agradaria a vostè
que fos
la convergència
i unió
que es presentarà
a les eleccions municipals
del 2015
renovada
amb missatges nous
o una mica
en la línia
del que s'està fent ara
i de la feina
que s'està realitzant
en els darrers temps
la feina
que es reculli
el 2015
serà el producte
del que s'ha fet fins ara
i del que s'està fent ara
per tant
no vull
fer cap despreci
a la feina
que està fent ara
quines seran
les persones
si hi haurà renovació
i tot això
la veritat
és que
no ni s'ha plantejat
ni és motiu
i no vull
que es parli d'ara
no sé
quines persones
aniran
el 2015
de la candidatura
però sí que el missatge
evidentment
ha de canviar
el missatge
serà un missatge
renovador
un missatge
engrescador
un missatge
basat
amb la situació
que ens trobarem
segurament
el 2015
encara estarem
en una situació
com la d'ara
o ves a saber
com estarà la cosa
però també hi ha una cosa
que no ens hem d'instal·lar
amb el pessimisme
no sé
si ens estarem
amb el pessimisme
no arribarem
a cap fita
no arribarem
al 2015
estarem
continuant
quan hi ha
queixant-nos
i jo
perdona
torno a reiterar
dintre d'aquest positivisme
i de les coses
m'agradaria
doncs
en certa manera
aportar
el que a Tarragona
es mereix
trobar una Tarragona
diferent
trobar una Tarragona
amb una projecció
aprofitar
perquè tenim possibilitats
el fumut del cas
seria que estiguéssim
en una ciutat
sense possibilitats
Tarragona
té moltes possibilitats
i les veiem
cada dia
en diferents actes
escolta
no sé
ara per exemple
hem acabat
una quinzena
de dies
amb Tarragona
d'etapes
hi ha moltes coses
que fer a Tarragona
jo d'aquí
demano
a aquestes persones
que estan al capdavant
diguéssim
dels organismes
que fan propícia
a totes aquestes activitats
d'encorejar-les
de tirar endavant
que a Tarragona
tenim possibilitats
que a Tarragona
podem fer coses
dintre tots els sectors
des del sector
econòmic
sobretot passant
pel tema cultural
el tema turístic
no sé
m'agradaria
sentir
alguna cosa
més
de Tarragona
amb el tema turístic
no ho sento
últimament
no?
en canvi
per exemple
no sé
em puc anar
a Solou
que està aquí al costat
i clar
i l'alcalde
m'estava dient
que aquest any
esperen
una vinguda
del 40%
més de turisme
rus
respecte a l'any passat
i què té
Tarragona
que no tingui
Solou
no?
per exemple
són les jambes
que estic donant
no?
i sobretot
m'agradaria
doncs transmetre
també a la ciutadania
que entre tots
podem
i si Tarragona
té possibilitats
és perquè els ciutadans
a Tarragona
tenen possibilitats
també
parlava que
Convergència
s'haurà de presentar
amb un canvi
de missatge
també amb un canvi
de cap de llista
torno a repetir
vull dir
això
és un plantejament
d'entrada
i ho repeteixo
absolut respecte
a l'actual cap de llista
d'aquí al 2015
doncs
escolta
no
no
no ens hem plantejat
encara la situació
com crec que no ha fet
cap partit
tampoc
jo vaja
no he sentit
i Ricard
recorregeixem
home
però sí que és veritat
que hi ha un cap de llista
de partit popular
Alejandro Fernández
que reiteradament
diu que
diu ell
que es presentarà
a les eleccions del 2015
jo encara no he vist
que el seu partit
el ratifiqui
és evident
a tres anys vist
els partits
exacte
el seu
l'alcaldable
i alcalde de la ciutat
el senyor Ballesteros
suposo que també
deu voler continuar
però encara no
bé
ell encara no ho he sentit
i el partit
tampoc l'ha ratificat
per tant
Convergència
no
no
no hi pensem
no és
no és una cosa
d'aquestes prioritàries
ja
proclamar
el candidat del 2015
vostè a nivell personal
aspiraria
i agradaria ser?
candidat?
cap lleillista?
jo soc un ciutadà de Tarragona
que a més
he demostrat
la meva vocació
pública
a lo llarg
dels meus anys
de militància
i no crec
que hi hagi cap ciutadà de Tarragona
que no li agradés
encapçalar
una opció política
i ser alcalde
de la seva ciutat
com deia l'alcalde Nadal
escolta
quan ets alcalde
de la ciutat
toques campanes
però jo
en aquest moment
tinc altres prioritats
i en cap moment
m'ho he pensat
li preocupa que en aquest temps
que queda
i en fi
ara que comença
el seu mandat
com a president local
tota la política
que ha de fer
el govern
de la Generalitat
moltes vegades
amb retallades
i ajustos
en matèries
tan sensibles
com la sanitat
i l'educació
això de retruc
en fi
a la gent del partit
al seu partit
a la seva formació política
li passi factura
evidentment
i tenim gent enfadada
i ho reconeixem
gent enfadada
que els hem d'explicar
el perquè de les coses
evidentment
seria tot molt més fàcil
si anessin les coses
d'una altra manera
però això
també hem de buscar
diguéssim
la contrapartida
en el sentit
que està demostrant
al govern de la Generalitat
una capacitat
de saber governar
i d'aplicar les mesures
quan calgui
jo a vegades
això ho he fet
amb nuclis
petits
d'amics
i mira
i ara
seré valent
i ho diré
davant dels micròfonos
jo crec
que amb aquestes manifestacions
que es fan
contra les retallades
qui tindria
que encapçalar
la manifestació
qui tindria
que anar al davant
potser
hauríem de ser
la gent de Convergència
de queixar-nos
del que hem trobat
de queixar-nos
que no podem fer res
el dissabte
parlava
amb el Carles Sala
director general
de l'habitatge
què tal Carles com estàs
què tal què feu
diu
mira
no podem fer gran cosa
no podem fer gran cosa
perquè l'única preocupació
des que entri el despatx
fins a cap a baix
pràcticament
és pagar el que es deu
i això
és difícil
que es pugui portar
una tasca de govern
endavant
quan en definitiva
estàs més pendent
del que hi ha per pagar
que no el que pots invertir
el que pots programar
etcètera
evidentment
que això ens pot passar
a factura
però també
ens demostrarà
que
Convergència i Unió
ha sigut capaç
de governar
aquest país
està reclamant
diguéssim
lícitament
una qüestió econòmica
que és fonamental
és l'objectiu
per sortir de la crisi
que és la balança fiscal
tot això
és una cosa
que Convergència
doncs
ho porta
entre cella i cella
perquè és l'única
possibilitat
de sortir
si no
no tindria que fer
declaracions
l'Oriol Pujol
com de dir
doncs
potser
es tenen que recuperar
alguns impostos
que en principi
es havien deixat
de cobrar
vull dir
té la seva explicació
però en certa manera
la Caixa està com està
la impossibilitat
de dur a terme
una acció de govern
com caldria
i com faria falta
és difícil
però bé
ens trobem
amb una situació
en la que hem de lluitar
i n'estic segur
que Convergència
ho està demostrant
Convergència
farà
d'aquesta situació
una realitat
per Catalunya
tot i que també
hi hagi altres partits
que també
doncs
amb el seu congrés
de cap de setmana
passat
el diumenge
el diumenge
deien un missatge
i ahir dilluns
semblava que deien un altre
el diumenge
el deien
davant dels seus
companys i amics
de Madrid
davant de la seva
vicepresidenta
i dilluns
mitjans de comunicació
ja deien un altre missatge
molt diferent
jo la veritat
si és el que vaig
escoltar ahir
endavant
si és el que vaig sentir
el diumenge
perdoneu
però aneu
aneu arrats
Parlen de congressos
és veritat que aquest cap de setmana
passat n'hi havia el del Partit Popular
de Catalunya
el proper cap de setmana
hi haurà el Congrés Nacional
d'Unió Democràtica
què tal les relacions
a nivell local
entre Convergència i Unió
creu que caldrà
millorar-les
fer-les més estretes
em vaig parlar
el dia de la meva presa
de posició
i a més
vaig assegurar
davant de la meva militància
que la primera reunió oficial
que faria
seria amb el president
d'Unió Democràtica
a Tarragona
amb Robert Vendrell
així ho vaig fer
ho vaig fer
i ho vaig dir
que s'ha passat
sense papers
ni sense res més
que no fos
una voluntat
d'entesa
però alhora
també
vaig manifestar
que l'esforç
que hem de fer
d'aquí endavant
el sacrifici
que hem de fer
no ha de ser
unilateral
no ha de ser
només cadascú
per la seva banda
sinó que ha de ser
un esforç conjunt
i exigiré
a la meva militància
un esforç molt alt
que espero sigui
correspost també
per Unió
ells tenen pel davant
un congrés
possiblement
no tan planer
com el que vàrem tenir
nosaltres
perquè
quan hi ha
diferents opcions
evidentment
sobra un debat
però jo crec
que Unió
sortirà molt enriquida
d'aquest congrés
amb les coses
molt clares
i jo tinc esperança
que fins i tot
definicions
ideològiques
i de valors
també siguin
molt més properes
de les que
el nostre congrés
de passat més arreu
doncs
vàrem tenir
Acabo
senyor
Besora
més cohesió
li demana
Unió Democràtica
més cohesió
també li ha demanat
al grup municipal
de Convergència
i Unió
a l'Ajuntament
Totalment
i per això
amb la seva portaveu
i catalista
Victoria Forç
n'hem parlat
d'aquest tema
i la veritat
veig una predisposició
que en cap moment
es posarà en dubte
Joan Besora
nou president local
de Convergència Democràtica
de Catalunya
aquí a la ciutat de Tarragona
des de fa anys
també tertulia
d'aquesta casa
el continuarem convidant
evidentment
moltíssimes gràcies
ell continua més
sent director
d'organització
de l'autoritat portuària
del Port
gràcies per acceptar
aquesta invitació
i molta sort
amb aquesta nova responsabilitat
política
moltíssimes gràcies
adeu-sia
bon dia
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona