Benvinguts a la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Com cada dia a aquesta hora, dediquem uns minuts al programa
a comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb l'expresident de l'autoritat portuària,
advocat, exsenador, exregidor, Lluís Badia.
Bon dia.
Bon dia, ex.
Ex.
També ens acompanya el Degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ell, de moment, no és ex, és Degà.
Degà, Antoni Sales. Bon dia.
Molt bon dia, però tot arribarà.
I esperem que arribi un altre ex, l'expresident de l'autoritat portuària
i actualment primer secretari del Partit dels Socialistes
a nivell local de la ciutat de Tarragona, Josep Anton Burgassé,
que ara s'incorporarà també a la nostra sintonia,
a la nostra tertúlia, que ens ajudarà a comentar
alguns aspectes de l'actualitat de la jornada.
L'economia ja des de fa setmanes, des de fa mesos,
omple, en fi, totes les informacions.
M'agradaria començar per la referència de les dades de l'atur d'ahir.
Més enllà de les dades, que tampoc suposen cap novetat,
ha baixat de manera molt feble l'atur en el conjunt
de les comarques de Tarragona i en el conjunt de l'estat espanyol.
Totes aquestes dades i totes aquestes informacions,
en fi, arribarà en un moment en què segurament la indignació
de la gent pel cas de Banqui, per la injecció multimilionària
de diners a la banca en general, al sistema financer,
doncs suposa un cop molt dur, un cop evident.
Per tant, m'agradaria començar la tertúlia
amb una reflexió sobre els moments que estem vivint,
que a més s'estan produint amb una velocitat de vertigen,
amb moltíssimes novetats en les últimes setmanes,
i m'agradaria saber les seves opinions, les seves reflexions,
en un moment en què es parla molt de possible rescat de l'estat espanyol,
d'injecció de diners directament d'Europa als bancs espanyols,
com per exemple Banquia. Lluís?
Bé, jo crec que amb els darrers...
Podem anar pitjor encara?
Amb els darrers setmanes jo crec que hem incorporat
al vocabulari normal de la gent un munt de conceptes
que abans ens passàvem desapercebuts, no?
És a dir, la prima risc, jo crec que tothom ara ja parla de prima risc.
Encara que no sabem de què parlem exactament, potser no?
Jo crec que sí que parlem amb el que parlem, no?
Jo crec que la gent és molt més fiable del que algú li vol donar,
o algú li vol otorgar, no?
Jo crec que la situació, òbviament, és complicada, molt complicada,
i això, evidentment, s'ha de fer, o ha de comportar,
evidentment, prendre decisions concretes.
El problema és que aquí les decisions que han de prendre,
els que manen, d'alguna manera també queden difuminades.
Per tant, vull dir...
Però el tema de Banquia, per exemple, com el fem entendre la gent?
El ciutadà de carrer, el ciutadà de peu que ens estàs escoltant
i que té els seus diners en una caixa o en un banc determinat
i pensa, mare meva, amb el que està passant,
23.000 milions d'injecció de diners públics?
Jo soc absolutament crític amb el tema de Banquia,
però en aquest país passa tot al revés, no?
És a dir, els nostres uïdors segur que entendran
que quan es fan nacionalitzacions les fa l'esquerra,
aquí les nacionalitzacions les fa la dreta,
per tant, és el món al revés, no?
És a dir, que avui puguem esmerçar més de 23.000 milions d'euros
amb una entitat financera que ha fet fallida
i que no es demanin responsabilitats als que van treure la bolsa
i que això fa pràcticament dos anys,
que no es demanin responsabilitats als que han dirigit
aquesta entitat financera i altres que estan igual o semblants,
doncs m'assembla molt greu, no?
Jo crec que el problema aquí és que no es parla clar,
no es diuen les coses clars i no es demanen les responsabilitats
el que s'haurien de demanar.
Jo crec que aquesta és la qüestió negativa.
La qüestió positiva, bé, com deia el president
d'aquella empresa valenciana d'hipermercats, no?
El Mercadona?
El Mercadona diu el 2011 serà millor que el 2012, no?
Vull dir, malauradament...
El 2012?
Serà millor, ai, serà pitjor que el 2011, no?
I això ho deia el 2011, no?
Vull dir, bueno, doncs espero que el 2013
sigui millor que el 2012, jo espero que sí.
Antoni?
Bueno, anem a veure, absolutament d'acord amb el Lluís, no?
El problema de totes les que tenim és una gravíssima manca d'informació,
perquè jo he totalment d'acord que s'han demanat responsabilitats
respecte als llestors que van portar amb aquesta important fallida d'aquest banc tan gran, no?
Però el que també està claríssim és que no coneixem què va passar realment,
perquè el que també sembla clar és que Caja Madrid va haver d'absorbir una sèrie d'entitats
que segurament no hagués absorbit en condicions normals
i que, per el que diuen, li van una mica forçar a fer-ho, no?
Si això va estar realment així o no, no ho sabem.
Que són 20.000 milions d'euros, això és una preparitat d'iners,
òbviament està claríssim, però també s'ha de tenir en compte
que abans de les fusions de les entitats financeres
era la tercera entitat financera d'Espanya.
Això significa una entitat de jocs de treball tremenda, no?
Tremenda.
O sigui que jo crec que l'Estat no pot permetre
que una entitat tan gran tingui una...
Però fins a quin punt creuen que els ciutadans
poden entendre que s'estiguin retallant 10.000 milions
d'un dia per l'altre en sanitat i en educació,
que és el que anuncia el govern espanyol fa unes setmanes,
i al cap també d'uns dies es digui que són primer 4.000,
després 19.000, després 23.000 milions
que s'han d'injectar només a banca,
que diuen, en fi, alguns experts, alguns economistes
parlen d'altres possibles casos que poden...
Potser més, no?
...esclatar en les pròximes setmanes.
Realment, a mi sempre...
Fins on podrem aguantar, els ciutadans, veure això?
Clar, realment no s'entén gaire bé, no?
No s'entén gaire bé.
Però el que sí que vol dir recordar
és unes paraules que va dir el senyor Rajoy, no fa gaire,
i és que cada divendres tindrà novetats, no?
Això el que passa és que el senyor Rajoy,
cada divendres, suposo, amb el seu equip de govern,
intenta adaptar-se amb el que troba,
amb el que pot, amb el que sap,
o el que creuen que s'ho pot fer, no?
I malauradament, malauradament és així.
O sigui que cada divendres tindrà novetats.
De totes menes, va ser dissabte, crec,
que al cercle d'economia, Rajoy va llançar un missatge,
no sé si per tenir tranquil·litzar, va dir
no estem a la vora del precipici,
no estem a punt d'arribar a l'apocalipsi.
Vostès tenen la sensació que això tranquil·litza
i vostès se senten una mica més tranquils de dir
no estem tan malament com a vegades, us sembla?
Jo crec que el mensatge del senyor Rajoy
no anava pel ciutadà de peu,
anava per altres ciutadans que dominen...
Pels mercats, allò que anomenem els mercats.
Allò que anomenem els mercats.
Jo crec que en aquest moment, i ho deia el company,
aquí hi ha una situació que jo crec que a la gent
ni falta informació. I per part dels
que l'haurien de donar, doncs s'adonen molt
amb contagotes, no? El que li comentava abans,
avui ja és normal parlar de la prima risc, però fa
tres mesos ningú sabia el que era la prima risc.
Jo crec que vam tindre un debat aquí a la ràdio
on vam explicar el que era la prima risc i avui ja tothom ho entén.
Mira, escolta, jo crec que la gent està preparada
i exigeix responsabilitats, exigeix que se li expliquin
les coses clares. Mira, no té cap lògica
des de cap punt de vista que una empresa privada
rebi calés gratuïtament. Si això
no comporta una sèrie de conseqüències, mira, algun pot dir
no, és que s'ha nacionalitzat, escolti, s'ha nacionalitzat, però jo vaig sentir
unes declaracions de l'actual president
de Banquia que deia que això era capital.
Jo crec que estem en un cúmul... De l'actual president.
De l'actual president. Del que ha entrat nou.
Del que ha entrat nou. Llavors, vull dir, estem en un cúmul
de falta d'informació,
de desinformació, segurament perquè no sabem
què pot passar. Però, objectivament, quina és
la situació? L'objectivament és que no hi ha
liquidesc, que evidentment les entitats financeres
no tenen crèdit i això indirectament
comporta que la petita empresa, que jo crec
que ens hauria de preocupar, i els autònoms
no accedeixen a el que hauria de ser
fonamental, que és el crèdit. Per tant, aquí és
la mancança. És a dir, si no hi ha crèdit, no hi ha
consum. I si no hi ha consum, no es creuen llocs de treball.
I aquest és el problema greu. I això, si no
s'ha regla d'alguna manera, doncs no ho arreglarem. I el que
està clar és que amb l'enxufada aquesta de calés de
multimilionària de 20.000 milions
a Banquia, el que és evident és que això no suposarà
que hi hagi més calés per les petites
empreses autònoms. Jo crec que aquesta és la greu situació.
Clar, però és que això encara pot indignar encara més a la gent, no?
És a dir, ens retallen en drets
qüestions bàsics. En l'estat del
benestar, s'ha de
donar diners públics als nostres impostos
de 20.000 milions o dels que siguin a la banca
i a sobre ens continuen sense donar crèdit.
I els que es van donar a la banca
no fa ni un any,
els que es van donar no han
servit perquè arribessin a les ciutadans, sinó que
només han servit perquè els bancs poguessin
arribar els seus balanços. O sigui que les mesures
que s'han pres fins ara no han arribat
encara a la ciutadania. Josep, en tomburgacer, bon dia.
Bon dia. Alguna cosa a dir de
banquia, de la banca, del sistema financer?
Perdoneu per retard.
Potser estava en una entitat d'estatvis.
Jo l'altre dia vaig estar
en una reunió, en un grup de gent
i em preguntaven, però com és possible
que tinguem que salvar a banquia, no?
I aleshores jo li vaig explicar molt
gràficament, i vaig dir, mira, els diners
que, els nostres diners
no hi són,
però sí que hi són,
perquè no tinguessin por.
Dic, els nostres diners no hi són.
S'han gastat més
dels que tenien que gastar,
i ara el que hem de fer és posar
més diners per salvar els nostres diners.
O sigui, no que sembla un joc de paraules,
doncs al final el que farem
és tornar a posar els diners públics
en una caixa,
que és la suma de moltes caixes,
que si alguna cosa
doncs em diria
és que no ha estat ben gestionada.
Per això és normal de posar-ne tants diners, Josep Anton?
No, jo crec, normal no.
O sigui, jo el que crec en aquest moment
sóc dels que creu que cal recapitalitzar la banca.
Perquè és que si no, no sortirem.
O sigui, des del punt de vista tècnic i econòmic.
Diuen que ens enfonsarem, no?
Clar, si deixem caure un banc,
s'enfonsa el país.
El que passa és que el que no pot ser
és recapitalitzar els bancs
sinó demanar responsabilitats a ningú
de la mala gestió.
De dir, escolta, algú serà el culpable
que quan jo li deia que està dient
els teus diners no hi són,
però tranquil, que no et preocupis
per la teva compta.
algú és el responsable
que s'ha gastat més del que podia gastar
i ha assumit un risc que no podia assumir-ho.
Aquí estem amb una incongruència permanente.
És a dir, tu deixes de pagar una quota de la hipoteca
i veuràs el que et passa.
Aquests senyors deixen de pagar
mils de milions i no passa res.
Aquesta és la realitat.
No, les hem de posar nosaltres.
Les hem de posar nosaltres.
És que és molt fort, eh?
Si s'analitza fredament és molt fort.
No, jo estic d'acord amb el que diu el Josep Anton.
S'ha de capitalitzar la banca, d'acord.
Però, evidentment, què vol dir capitalitzar la banca?
vol dir el que estan parlant avui, no?
Fa 24 hores, que és a dir,
anem a fer un banc de bancs europeu
i que d'alguna manera el control,
que sembla ser que no va funcionar
per part del Banc d'Espanya
o de la Comissió Nacional del Mercat de Valors,
que a vegades sòbia molt,
doncs d'alguna manera buscar algú que ho vigila.
Jo he treballat amb una entitat financera
i jo me'n recordo que quan venien els inspectors
del Banc d'Espanya lli tremolava tot.
Ara sembla ser que això era una cosa...
Jo vaig estar en aquesta mateixa entitat financera
i quan ens vam fer la revisió al Banc d'Espanya
vam sortir quasi tots corrent per la finestra.
És que on està el límit de la responsabilitat?
Demanar responsabilitat als gestors dels bancs
que estan fent fallida
o també demanar responsabilitat als gestors
dels gestors que no han fet la seva feina?
On acabem? On acabem la responsabilitat?
Òbviament, el que està claríssim
és que aquí ha fallat el control del Banc d'Espanya.
Això ha fallat, sembla clar,
perquè fa 3 o 4 anys, si se'n recordeu,
deien que els bancs espanyols
eren els més solvents de l'estat europeu,
de tot Europa,
que a Espanya no passaria absolutament res
i al final hem arribat al mateix puesto
que la resta de bancs d'Europa.
A mi ja m'agradaria veure els informes
del Banc d'Espanya que reben les entitats.
O sigui, en aquesta caixa que dèiem abans,
el Banc d'Espanya va fer,
estem parlant de fa molts anys,
va fer una sèrie d'advertències
i en aquell moment el màxim responsable va dir
bueno, això no té importància.
No? O sigui, això no té importància.
I va durar dos anys.
I al cap d'uns mesos,
o sigui, vam rebre tots plegats,
el membre del Consell d'Administració,
una carta, un requeriment del Banc d'Espanya
que deia, escolti, com hem vist
que vostès no li han donat la importància que té,
li recordem que vostè té la responsabilitat patrimonial,
la responsabilitat de no sé què...
I aleshores vam dir com...
Però si ens van dir el president que no hi tenia importància, no?
Però Josep, això és com...
Caldria veure...
És a dir, la gent que forma part dels Consells d'Administració
de les entitats públiques,
a vegades pensa, bueno, això d'Ibai allí,
va-hi un dia cada dos mesos i ja està passant.
Aquest és el problema de font.
A cobrar sense controlar res.
Aquest és el problema de responsabilitat, no?
Això per una part...
Amb repartiment de quotes polítiques o sindicals.
I per una altra part hi ha una altra qüestió.
I empresarials.
I empresarials.
I sindicals.
De tot tipus.
I després hi ha una altra variable.
És a dir, aquí fa molta crítica al banc d'Espanya, d'acord?
Alguna responsabilitat deu tindre, no?
Ara, vull dir, aquí hi ha hagut coses tan bèsties
com el tema de les preferents, no?
De les participacions.
De les participacions, sí.
Exacte.
I aquí hi ha un tema que el responsable marxin
és la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
I aquí ningú diu res.
És a dir, quan...
Jo torno a repetir-ho d'abans.
Tu deixa de pagar una quota a la hipoteca
i veuràs el que tardes a anar a jutjar.
Aquesta és la diferència que jo entenc que la gent no entén.
Això és una estafa.
Sí, però és una estafa.
Però segueixen manant els mateixos, segueixen d'allò.
Jo crec que hi va haver l'altre dia un programa de TV3
El de 30 minuts, sí.
Espectacular, on, vull dir, els que enteorien responsables,
jo encara no sé el que dèiem, perquè, perdona,
vull dir, ens semblaran molt respectuosos,
seran una gent molt preparada,
però, vull dir, les respostes que donaven del tema de les preferents,
vull dir, era realment per posar-se a plorar de la impotència, no?
Aquesta és la realitat.
Llavors, estem en una economia molt sota límits.
Jo crec que el problema realment és que hi ha determinats productes
respecte al tema dels preferents, no?
Jo estic convençut que segurament els bancs s'informaven.
El que passa és que la gent receptora d'aquesta informació
segurament no tenia preparació, en alguns casos, l'adequada.
Però això està ben regulat.
Clar, aquest és el problema.
Aquí és el problema.
Que realment, algú no ha fet de la seva feina.
Jo crec que el servei, no tots, no es pot generalitzar mai.
Alguns responsables, algunes entitats,
van fer un abús de confiança a qui li estaven venent aquest producte,
i la persona, al final, el director d'un banc...
Va confiar, va confiar.
De quina edat, per segons quines persones, de quina edat.
És com el metge, eh?
O sigui...
Era una persona d'absolta confiança.
S'acaben dient-li, escolta, amb els meus diners...
A que t'ho diguis, a que t'ho diguis, està bé.
I això ha canviat moltíssim.
Ho hem comentat en algunes tertúlies en les últimes setmanes.
Aquesta imatge que moltíssima gent ha tingut sempre
del director de l'oficina de la sucursal bancària,
d'una persona de certa confiança,
amb la qual hi confiaves,
i aquest segurament, aquest xip,
ha canviat radicalment amb tot el que està passant en els darrers mesos.
Encara, fins i tot, sembla un enemic, no?
Ricard, si no han canviat el director,
o sigui, la mateixa persona va veure el director del banc,
o sigui, què és el que li va vendre aquest producte?
I allò, legalment, penalment no és una estafa.
Però aquest home s'han estafat.
Enmig de totes aquestes notícies,
aquestes cascades de notícies que més es produeixen,
no cada dia, sinó pràcticament cada hora,
sobre l'economia, la crisi econòmica,
la crisi del sistema financer, el tema de bànquia,
deixi'm recuperar una notícia,
que també té efectes econòmics importants,
de la setmana passada,
una bona notícia aparentment pel territori,
que és l'anunci,
el compromís de la ministra de Foment, Anna Pastor,
amb la patronal de la química,
de la química espanyola i també de la química tarragonina,
de tirar endavant el projecte del tercer fil o tercer carril.
I amb el compromís que l'any que ve
hi haurà 1.200 milions d'euros
als pressupostos generals de l'Estat
i que es podrà tirar endavant aquest tercer carril.
Antoni, et sembla una bona notícia?
O només són paraules i ja veurem què passa?
Això ho diu davant de la patronal de l'EQT?
Anem a veure, anem a veure.
Això contradiu, per cert,
la postura del Partit Poblare aquí a Tarragona?
Molt bé, per aquí anava, per aquí anava.
Anem a veure.
El que sembla clar és que s'ha de donar una solució,
s'ha de donar la solució a les mercaderies del Port.
Això és una cosa que és obvi, no?
La qüestió és,
aquesta solució que segurament és la immediata
i la més barata és la realment adequada o no?
Jo tinc els meus dubtes.
Jo tinc els meus dubtes perquè està clar
que estàs hipotecant per molts anys
una aposta de la ciutat que és el turisme, no?
Lluís.
Bé, jo ara li comentava sense parlar.
Jo crec que amb la mirada de Valia,
és a dir, quan jo era president del Port
o quan ho era el Josep,
han firmat convenis dient que això era prioritari.
han passat quasi 20 anys i estem igual.
Aquesta és una qüestió objectiva.
Llavors, a partir d'aquí,
que ara la ministra digui perquè es reuneix
amb els senyors de la Química que sí,
a mi em sembla, escolteu,
el que està clar és que el Port,
i suposo que em ratificarà el Joan Pantone,
el Port no és viable a nivells que tots voldríem
si evidentment no té unes mesures de mobilitat
com és el tema de l'ampleu europeu.
Per tant, aquesta és una qüestió objectiva.
Número un.
Número dos,
evidentment això val molts calés, molts diners.
i número tres,
aquí hi ha una aposta o no
per part del corredor del Mediterrani
que sembla ser que per part del Partit Popular
se tenen discursos diferents a València,
a Madrid, a Tarragona, a Sòria o a Honolulu.
Aquest és el problema,
és a dir, no hi ha una coherència,
no hi ha un plantejament.
Llavors, per molts documents que s'hagin signat,
per molts compromisos institucionals que s'hagin fet,
la realitat és que avui no hi ha
un projecte concret al respecte a aquest tema.
I per molt que vagi la Química,
que deu tenir molts interessos
i fa i esmerza moltes inversions a Tarragona,
el que és cert és que avui no tenen garantit el tema.
I el que està clar és que Barcelona,
que és un competidor directe amb Tarragona,
sí que té aquesta línia directa
i, per tant, la nostra competitivitat
respecte als ports del Mediterrani
o ser líder del port mediterrani
està condicionada per això.
Josep Anton.
Jo crec que la ministra l'altre dia
tinc la sensació que va improvisar sobre la marxa.
Tinc aquesta sensació.
Per què?
Perquè de cop i volta
deien una cosa anterior
i ara no havia dit
en cap moment que Tarragona també.
Jo crec que va improvisar,
o sigui, va intentar quedar bé
amb el sector de la química.
Jo tinc la sensació que va improvisar.
Mira, avui,
si surt el Vigia,
que és una revista,
una revista en un diari
d'aquests del sistema portuari,
diu el representant de la zona franca a Barcelona
que ara el ministeri està recalculant
i redefinint
les inversions
del corredor mediterrani.
O sigui,
donant-se a compte
que cada dia estem parlant
que o redefinim
o revalorem
o...
Jo crec que,
a veure,
el PP,
el Partit Popular,
no té clar
què ha de fer.
No té clar.
I la mostra clara
és que la ministra
diu una cosa,
l'Alejandro aquí
diu una altra,
o sigui,
a Saragossa
diu una altra,
o sigui...
A les llocs estem igual
que la setmana passada,
abans de la reunió amb l'EQT.
Jo no sé com estem,
però tinc la sensació
que l'altre dia
va ser una improvisació
o sigui per quedar bé
davant del sector químic.
I el que deia el Lluís,
nosaltres,
si no tenim
ampla internacional
que ens connecti
amb el continent europeu,
tenim un problema
de competitivitat.
O sigui,
no podrem fer
segons quines coses
que altres podran fer.
Altres que són Barcelona,
per exemple,
nosaltres hem de ser complementaris,
sí,
però tenim vida pròpia.
Però el territori
està d'acord
amb el que s'ha de fer?
O sigui,
està claríssim
que alguna cosa s'ha de fer
que és donar sortida
a la mercaderia
i s'ha de donar sortida
amb amb el europeu.
Això està clar
i és una cosa
que sembla òbvia.
La gran pregunta
és quan ho podem tenir,
no, això?
No, no.
O quan trigarem
a tenir-lo?
I com i per on?
Tenim unanimitat
al territori
de què és el que s'ha de fer?
Jo crec que...
A veure...
Si ho tinguéssim,
segurament podíem reivindicar
me'l he dit una cosa.
Vam fer una jornada,
se'n recordeu,
van fer aquelles jornades
en què semblava una mica
tothom podia demanar
el que volgués, no?
I era el 2010
que ja estava
amb allò
al començament
de la crisi dura.
O sigui,
la crisi s'ha tingut
diferents fases dures.
Jo crec que en aquest moment
hi ha una realitat
és que
per fer la remodelació
de la façada marítima
amb els criteris
que es va pensar
en el seu moment,
això és inviable.
Avui per avui, sí.
Avui, però no.
La línia reu roda,
jo no sé el que val,
però si val
400 o 500 milions d'euros,
això no s'ho faran.
No s'ho faran avui.
O sigui,
si la ministra
diu
que 1.200 milions d'euros
és des de València
fins a
Castelllisbal,
com han de fer
amb 300 o 400
o no sé què pot val.
I més a veure,
havent sortit avui
informació pública
diguent que l'execució
d'obres pública
de l'estat a Catalunya
queda per sota
del 40%.
35%.
La comunitat autònoma
on menys diners
s'han executat.
Plantejar un tema
d'aquest tipus
diguent
s'ha de fer el corredor
al Mediterrani,
com s'ha de fer,
s'ha de salvar
la façada marítima.
Una cosa és el nostre desig
i una altra és la realitat.
La realitat és que no ho faran.
El plantejament més o menys
clar que s'ha expressat
des del Govern Central
en les últimes setmanes
és que no tenim diners.
L'estat en aquests moments
no pot afrontar
la gran obra
del corredor del Mediterrani
com l'entenem.
Aleshores fem
aquest tercer carril
o tercer fil
des de Castelllisbal
fins a València
i Alacant.
I això ja ho havia dit
la ministra
uns fa setmanes
a València
i ho torna a dir
el dijous passat
davant de l'EQT.
Aquí hi ha una confusió
des de fa setmanes
i setmanes
i setmanes.
Quan la Unió Europea
ens aprova
el projecte
del corredor del Mediterrani
ens està aprovant
un projecte
que són dos vies
més noves
una per passagers
i al costat
les dues actuals
dues línies més
noves
des de València
fins a la frontera francesa.
No hi ha fronteres
per entendre's
fins al continent europeu.
Això
per fer-lo.
No sé si quants millors
per tant
fem el tercer carril.
Per tant
suposo que aleshores
diu
sobretot
la Forn
perquè aquí
València es va jugar
per la pressió de la Forn
la Forn
dius
escolti mireu
em donen una solució
provisional
o si no
no
la Forn
sap perfectament
i l'administra
sap perfectament
que no hi ha diners
per fer aquest doble corredor
dos vies
des de
nosaltres això
no ho farem
però si estem com estem
què hem de fer?
Un tercer fil
bueno
doncs un tercer fil
jo crec que a més
hem de ser realistes
això de la provisionalitat
serà com tota obra pública
provisional
o sigui
que durarà el que duri
i aquesta no és la millor solució
per Tarragona
o sigui
de futur
però és la solució
que podem adoptar
i la que es pot portar a terme
per cobrir
d'una sortida
els interessos econòmics
de la zona
del port
de la química
no és una solució ideal
no ens enganyem
però és la solució possible
entre lo ideal
i lo possible
el mal menor
entre altres coses
perquè hem de
econòmicament
hem de donar vida
al port i a les indústries
jo crec que no som conscients
de la realitat econòmica
respecte a les inversions
en aquest país encara
o sigui
no som prou conscients
què vols dir amb això?
home
quan continuem demanant
la carta als reis
o sigui
si no hi ha diners
però no hi ha diners avui
per Galícia sí que hi ha diners
parlava de Galícia
però no hi ha diners avui
la qüestió és
tu fa 5 anys
creies que es podia fer
segurament me diràs que sí
perquè l'Estat
estava assumint
de tant de les inversions
i dintre d'aquestes inversions
es podia fer
o sigui
només estem parlant
de fa 5 anys
no estem parlant
de fa 20 anys
o sigui que
una vegada
s'ha superat aquesta crisi
que pot durar
que pot durar
per què no es pot fer?
per què no es pot fer?
el que jo crec
d'aquesta crisi
no sortirem igual
que totes les altres
d'acord
però un ull
amb les decisions
que es prenen ara
que ha fet en tants anys
sense tenir en compte
una projecció històrica
adequada
jo estic d'acord
Antoni
però on heu era
ahir deia el president Mas
sent realistes
ahir deia el president Mas
escolta
aquí tota l'excusa
dins del govern central
és dir
no hi ha calés
i això ho tapa tot
no val això
no no
clar que no val
però per tant
per tant haurem de prioritzar
escolta
jo he vist
objectivament
si és del PP
si és de Convergència
és igual
si és de qualsevol
o del sindicat
que vulguis
és a dir
aquí objectivament
el que està clar
és que el corredó mediterrani
és el que realment
creia riquesa
i això és indiscutible
i això ho ha assumit tothom
quin és el problema
el problema
és que hi ha interessos polítics
electorals
puntuals
de determinades opcions polítiques
amb el seu moment
les majoritàries
que en determinat moment
els interessa
aquesta és la situació
per dir-me les coses com són
a partir d'aquí
tu dius
escolta
dins d'un punt de vista local
és evident
que no podem renunciar
a la façana marítima
d'acord
ara jo estic d'acord
amb el que diu el Josep
les obres públiques
malauradament
les provisionals
se converteixen
a maternes
i aquesta és la realitat
molt provisionals
jo el que veia
és que aquí 5 anys
això és inviable
i el que veia
és que si no es fa res
el port de Tarragona
té limitat
el tema de contenidors
té limitat
el tema de vehicles
té limitat
molt la càrrega
que don marge
i ens quedarem
amb un port exclusivament
químic
i de granels sòlids
com el carbó
és a dir
no tindrem ni façana marítima
ni tindrem
sortida
si no fem res
objectivament
avui no
avui no
aquesta és la realitat
ens agradi o no
llavors podem
podem aquí
desbarrar
podem discutir
la realitat és la que és
jo crec que
jo crec que tothom
ha de tocar de peus de terres
llavors
jo torno a començar
de la gent
que no entén res
jo crec que la gent
crec que se li ha de parlar
a la classe
se'ls ha d'explicar les coses
tal com són
i la realitat és que
avui escolti la situació
avui aquí 5 anys
aquí no hi ha previsions
d'aquest que es pugui fer
el que és evident
és que han de buscar solucions
home
busquem-les conjuntament
doncs per tant
estarien d'acord
amb que
es creguin o no es creguin
les paraules de la ministra
estarien d'acord
amb que aquesta és
l'única solució
encara que no sigui la ideal
com deia el Josep
Anton Borgeset
per Tarragona
jo tinc la sensació
que ara és l'única possible
avui sí
i l'Antoni vol mirar més enllà
i pensa que potser ens equivocem
el que sí que és veritat
quan ens limita
aquesta professionalitat
quan ens limitarà
de la decisió
que d'aquí 15 anys
per 30 anys segur
per 30 anys segur
però hem de ser conscients
però fa 20 anys
ja firmàvem convenis
hem de ser conscients
ja he firmat convenis
fa 20 anys
jo t'entenc
i a més tenim aquesta doble
segur que el Lluís igual
tenim aquesta doble
preocupació
de dir
si esperem
tal com està el país
no estarà
i si
no ho fem ara
doncs perdim oportunitats
i després el que deia el Lluís
jo crec que aquí
hi ha un problema
en aquest país
que és des dels governs centrals
cal prioritzar les inversions
i quan Europa ens diu
escolti
vostè no pot fer inversions
que l'únic que genera
és despesa
una despesa posterior
o sigui
no genera valor d'eficit
per tant
escolti
per negar
i si amb tots els respectes
som els gallecs
potser no cal un AVE
que haguin d'anar
no sé si en 3 hores
que potser poden anar en 4
igual que nosaltres a Madrid
potser podem anar en 4 hores
en lloc de 3
que no sé quan
però
hem de prioritzar
les inversions
ahir on siguin
més rentables
però rentables
per al país
però finalment
Josep
el problema és
com se consolida això
amb un pressupost públic
i el que està clar
és que els pressupostes
jonals d'enguany
i de l'any que ve
i d'aquí 3 anys
estic segur que no hi haurà
una partida que dirà
corredor del Mediterrani
això és el problema
Espanya
és el país d'Europa
que té més quilòmetres
d'alta velocitat
no?
Sí
del món
del món
no se'n recordeu
l'altre dia una anècdota
recordaven aquella anècdota
que quan va venir
el ministre de Transport
dels Estats Units
que el Blanco li va dir
mire nosotros tenemos
mas ave que nadie
no sé què
guanto li va preguntar
quan valia
cada
espera
li va preguntar
quan valia
cada quilòmetre d'ave
i li va dir el preu
i el ministre de Transport
dels Estats Units
va dir
el secretari
i diu
pues sí que tienen ustedes dinero
li va dir
nosaltres no podem fer-ho
diu
sí que tienen ustedes dinero
bueno
ja veus
ja veurem
si l'escepticisme
de Josep Antomburgas
i de Lluís
va dir
al respecte
les paraules
a la ministra
es manté
o finalment
la ministra
i aquest projecte
tira endavant
que com a mínim
és el que els va explicar
jo veig més enllà del Lluís
encara que estigui el pressupost
passarà això
que després no sé
això comptarà
home
jo no els hi demano 20 anys
però els hi demano
que d'aquí dos o tres
anys
vinguin a la tertúlia
i comprovem
ojalà
ojalà ens equivoquem
però la ministra
va parlar del 2013
diners
els pressupostos
1.200 milions
que costa el tercer fil
o tercer carril
i el 2015
estarem connectats
a més com que les obres
començaran per Castellbisbal
Tarragona
abans d'aquestes dates
i no em mirin
d'aquesta manera
encara de
ha estat un vell feminista
que començarien
per Castellbisbal
sí
que anirien de nord a sud
campanya i pasta
tot això políticament
la reacció d'Alejandro Fernández
dient l'altre dia
que ell continua pensant
el mateix
a l'Antoni Soles
li provoca
algun comentari
no va ser sentit
no va ser sentit
però bueno
suposo que sí
que ell no pot canviar d'opinió
no?
no pot canviar d'opinió?
bueno
jo crec que si ell defensava
si ell defensava un model
i un projecte de ciutat
no crec que n'hi hagi hagut
cap tipus de canvi
per modificar aquesta postura
això és una postura electoralista?
pensant
doncs potser sí
potser sí
està clar
Lluís i Josep Anton
que han estat regidors
de l'Ajuntament
fan política
són polítics
són postures electoralistes?
els polítics
el que han de fer
és evolucionar
i tocar de peus a terra
i més en aquest moment
per tant
jo entenc que vull dir
el que es pot fer
es pot fer
i el que no es pot fer
no es pot fer
i és evident
que avui en dia
amb la situació
amb la conjuntura
amb les alternatives
amb totes les qüestions objectives
que rodeixen
que rodeixen l'economia
i que rodeixen
les perspectives econòmiques
de futur
aquesta és una realitat improbable
i per tant
vull dir
a mi em sembla molt bé
el discurs
serà un discurs demagògic
o serà un discurs electoral
o serà un discurs
el que vulgui
però la realitat
diu que això no serà així
i això ho diuen
inclús els seus propis companys
que el que diuen a València
no té res a veure
amb el que diuen a Tarragona
aquesta és la realitat
jo crec que l'Alejandro
el que s'ha donat compte
és del que és
la cruda realitat
de primer d'un partit
com el Partit Popular
que les decisions
prenen allò
única i exclusivament
a Madrid
Madrid
Madrid
Madrid
per tant
i suposo que de bona voluntat
ell es pensava
que per les seves
característiques personals
i la seva habilitat
que la té
que això seria capaç
de fer canviar
l'opinió
al Ministeri
o que se l'escoltarien
i per tant
jo crec que ha fet bé
al final
de quedar-se mantenint
la seva posició
però
la realitat
és la que és
per tant
ell quan aprovi
el pressupost
aprovarà
els pressupostos
generals de l'Estat
aprovarà
i ha aprovat
unes coses
que després aquí
tindrà que dir
unes altres
o dirà el que vulgui
però
quan tingui
que aprovar
apretar el botó
que digui
que el corredor
mediterràneo
són 1.200 milions
i és tot
el corredor mediterràneo
con un tercer il·lo
inclús per Tarragona
inclús pot anar
a l'ababo
si vol
però vull dir
que me temo
que al final
acabar apretant el botó
així és la política
i això dic
no no
però això és la crua de realitat
al final
bueno
és un tema
és un tema potser menor
en qualsevol cas
i per anar tancant
la tertúlia
com que aquests dies
hem parlat molt
del primer any
de mandat municipal
i s'ha tornat a parlar
s'ha tornat a especular
en els últims dies
en converses
a través dels mitjans
de comunicació
si la situació actual
de l'Ajuntament
és la millor o no
la situació política
em refereixo
amb el govern
sense majoria absoluta
Antoni
creus que després d'un any
d'aquest primer any
de mandat municipal
hauríem d'anar
amb un pacte
més sòlid
d'un govern més fort
més feb
més potent
per dir-ho d'alguna manera
o et sembla que
la potència
o la feblesa
o no
del govern
s'ha demostrat
que ha funcionat
prou bé
en aquest primer any
jo ho vaig dir
quan va sortir
a les eleccions
que malauradament
per al partit socialista
tenia que buscar
un pacte
amb algun altre partit
perquè governar
minoria
té determinats problemes
que al final
acaben sortint
o sigui que jo crec
que un govern municipal
ha de ser fort
i malauradament
sense un pacte
no ho és
per tant
creus que s'haurien
de buscar pactes
jo crec que sí
amb qui?
bueno
això ja és cosa dels polítics
això ja ho modifico
i el Lluís i el Josep Anton
són partidaris
també dels governs forts
o ja està bé
aquesta situació?
en situació crítica
com i en aquest moment
necessari un govern
fora de Tardona
necessari un govern
fora de Barcelona
necessari un govern
fora de Madrid
a Madrid ja està
no?
ja el tenen
perquè
el tindrà
en número de diputats
però no en número
de suports populars
i socials
i econòmics
jo crec que
en qualsevol cas
els governs
en minoria
en aquesta situació
són molt dèbils
són molt condicionats
i per tant jo fa temps
que ho dic
abans que ho diguin
alguns dels meus companys
que t'arroguen
necessari un govern d'unitat
com és
necessari un govern d'unitat
d'unitat
sí sí d'unitat
com a Barcelona
o com a Madrid
per això és molt fàcil dir-ho
i és pràcticament impossible
les dinàmiques dels partits
no van en aquesta línia
en aquest país
en una situació econòmica
molt més greu que aquesta
es va fer un pacte
de la Moncloa
que van servir bàsics
per sortir el país
de la situació que estava
en aquest moment
jo crec que estem pitjor
que el moment
d'aquell moment
que es va fer
els pactes de la Moncloa
i per tant seria lògic
que es fes
la nostra ciutat
jo crec que hi ha temes
importantíssims
que es deixen
i que evidentment
vull dir que es deixen
perquè hi ha un debat
estic segur que
si se senten a una taula
tots es podrien posar d'acord
i dir escolta
hi ha uns 10-12 punts
vitals en aquesta ciutat
que ens podrien posar
a tots d'acord
el pacte d'unitat
o el pacte
que estiguin tots sentats
pot ser executiu
o pot ser
amb uns punts
que ens podem posar d'acord
escolta
perquè parlem-ne aquí
però la realitat
és que és imprescindible
que hi hagi un suport general
i més en situació
en repeteixo
de crisi absoluta
com tenim en aquest moment
Bé, jo crec que aquest any
ha estat un any
que
per una banda
gràcies a la responsabilitat
del Partit Popular
i també en aquesta segona fase
gràcies també
a la responsabilitat
del Partit Popular
i de Convergència i Unió
doncs
s'ha pogut tirar endavant
fets fonamentals
per exemple
fa pocs dies
es va aprovar
el Pla d'Estabilitat Financer
no sé si es diu així o no
però bueno
allò que s'ha fet
per pagar els proveïdors
perquè la gent
allò que serveix
per pagar els proveïdors
però que ha marcat
una línia d'ingressos
només faltaria
que no haguéssim posat en cor
però vull dir que
hasta aquí hemos llegado
però a més
darrere d'això
hi ha una política
financera
d'ingressos
i de despesa
dels propers 10 anys
o sigui
per tant
no és simplement
pagar els proveïdors
sinó que s'han posat d'acord
amb una política
més de llarg termini
jo crec que això
ha estat molt interessant
i per tant
aquest any
ha anat passant
jo crec també
que els governs
contra més sòlids
siguin millor
de vegades
la majoria absoluta
que té el Partit Popular
a Madrid
no el fa que sigui
un govern fort
i sòlid
el que li fa
és que numéricament
pot anar a aprovar
el que li dóna la gana
doncs aleshores
que és millor
és que aquest és un debat
apassionant
i ara no en tenim temps
però a vegades
clar
què serveixen
millor els governs
de majoria absoluta
en què s'aprova tot
sense debat
sense diàleg
o
depèn de la situació
o sigui
depèn de la situació
del país
en aquest moment
jo crec que
a determinats països
d'Europa
ja sabies
on ha passat
i a nosaltres
inclús m'estranya
que no ens hagin
allò
quasi requerit
que fem un govern
allò
no un govern
però que hagi un acord
més estable
a nivell de govern
de l'Estat
per aprovar
totes les reformes
financeres
sobretot
que s'han portat a terme
això pot passar
en qualsevol moment
però
potser anem cap aquí
dic que pot passar
en qualsevol moment
però vull dir
que la situació
és tan crítica
al país
o sigui
quan el lluit
i abans
són els que estan
a la Generalitat
a l'Ajuntament
com al govern central
la situació
és tan crítica
que requereix
l'esforç de tothom
o sigui
aquí estem en una situació
en la que
el joc de sortir
pel córner
i tornar a entrar
a l'art del córner
i tal
ja no serveix
per tant
jo torno a la ciutat de Tarragona
jo el que crec
és que tenim projectes
endavant
que requereixen
d'una unitat
no sé si de govern
però sí d'una unitat
d'una unitat
d'un consens general
d'un pacte de ciutat
i condicions
perquè hi hagi govern o no
això
no estem en condicions
de poder-ho dir
els que estem aquí
però que si una certa unitat
d'objectius
sí que hauria d'haver
10 segons
jo a mi en certes
en veus
a països com a Alemanya
que quan convé
es posen tothom d'acord
m'entens?
això realment
crida l'atenció
i per mi va ser
una primera pedra de to
quan va sortir
la reforma de la Constitució
que va preguntar
els partits
i malauradament
això no ha continuat
acabem
ara el debat seria
també molt interessant
sobre governs d'unitat
governs més forts
o sense majoria
en fi
tot això al voltant
de la política municipal
després li preguntarem
en la propera hora
Begoña Floría
portaveu del grup municipal socialista
amb qui tanquem avui
una ronda d'entrevistes
polítiques
un any després
de les eleccions
avui hem fet tertúlia
amb Lluís Badia
Josep Anton Burgassell
i Antoni Sales
senyors moltes gràcies
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
molt bon dia