Sintoria de Tertúlia, temps d'anàlisi, temps d'opinió,
en aquest matí de Tarragona Ràdio, en aquest matí de dimarts.
Avui amb el periodista Esteve Giral,
delegat de l'Avantguàrdia Tarragona.
Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Al seu costat i el tinent d'alcalde d'Activació Econòmica i Ocupació,
Javier Villamallor. Bon dia, Javier.
Molt bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim el també periodista
i professor de comunicació de la Universitat Francesc Domènech,
Quicú, molt bon dia.
Bon dia.
I el professor de Dret Constitucional, també de la Universitat,
Jordi Jària. Jordi, bon dia.
Bon dia.
Amb aquests quatre convidats avui analitzarem les notícies
més destacades de la jornada en l'àmbit local.
Sens dubte, avui cal analitzar el plenari dels pressupostos d'ahir dilluns,
un plenari que va donar llum verda als pressupostos d'aquí 2012,
amb el vot a favor de l'equip de govern del Partit dels Socialistes
i que va tirar endavant gràcies a l'abstenció del Partit Popular,
amb el vot en contra de Convergència i Unió i d'Iniciativa per Catalunya.
El mateix sentit del vot, doncs, que s'havia produït unes setmanes abans
amb l'aprovació de les ordenances municipals.
Esteve, quina analisi fas de la votació d'ahir?
Com analitzes políticament el que va passar ahir a l'Ajuntament?
El Partit Popular que salva, podríem dir, els comptes i també la governabilitat de Tarragona,
i que, per tant, ven, que és una garantia de govern,
penso que juga el seu paper, de moment intel·ligentment,
descartant aquella emoció que havia aplanat durant un temps a la ciutat.
El Partit Socialista que tira endavant els comptes en una situació forçada,
però que segueix mantenint la governabilitat de Tarragona
i no em queda tan clar el paper de Convergència i Unió,
que no acabo de veure clar el seu full de ruta,
i sí que em queda clar el paper d'Iniciativa per Catalunya,
que penso que ven la demanda d'uns pressupostos molt més socials
i acusa el Partit dels Socialistes de Catalunya
de ballar, diguéssim, a la música que toca el Partit Popular.
Una primera lectura.
Quico, tu quina lectura en fas?
Bastant en la mateixa línia, i, en fi,
suposo que era el que més podia esperar-se,
tenir en compte la situació política local a l'Ajuntament de Tarragona,
i una mica les estratègies de cadascú, no?
Que, en aquest cas, com deia l'Esteve,
la situació a les administracions és bastant d'emergència.
Aquí, toque, les eleccions van donar un resultat clar,
amb els socialistes que havien de governar la ciutat.
El Partit Popular, havent agafat el govern de l'Estat,
els ha agafat una mena d'atac de responsabilitat,
d'altra banda, lògic, donada a les circumstàncies.
Per tant, és coherent que donin suport a uns pressupostos
teòricament difícils, en què hi ha senyals clars
d'una certa marxa enrere en moltes coses,
allò dels llocs de treball que es perdran, etcètera, etcètera.
I, en el cas, una mica, de Convergència i Unió,
que en el cas de Tarragona,
la sensació és que no hi ha un nord clar, com deia l'Esteve,
i que, en fi, suposo que vol temps
perquè es vagi resituant tot plegat, no?
Perquè Convergència i Unió governa la Generalitat
i estan en una situació molt similar a la del Partit Popular.
És a dir, també haguéssim pogut tenir un atac de responsabilitat,
per entendre'ns.
A partir d'aquí, les estratègies locals són les que són
i s'entén, d'altra banda, el sentit del vot, no?
Jordi.
Jo discrepo només en un punt,
i, de fet, relativament,
però a mi em sembla que això del...
Suposo que realment això de l'atac de responsabilitat,
si s'interpreta com un missatge a la societat
i pel que es veu, doncs als mitjans,
doncs deu ser una cosa que ven,
però jo crec que, a mitjà termini,
almenys era la impressió que jo tenia,
en la mesura que el...
podríem dir el rumb-rumb mediàtic
des de les eleccions cap aquí
sembla que, en certa manera,
apunta cap a un senyor Alejandro Fernández
com a eventual alternativa de govern a Tarragona
amb unes hipotètiques eleccions en el futur.
Aquest atac de responsabilitat a mi se'm fa més difícil de llegir
en el sentit que jo crec que
el terreny de joc aquí,
tant per Convergència i Unió com pel Partit Popular,
és justament visibilitzar una imatge d'oposició.
En aquest sentit, jo entenc que,
d'alguna manera, el missatge, segurament,
que es vol donar i que, en certa manera,
doncs té èxit,
és que s'exerceix la responsabilitat
que això, doncs, d'alguna manera,
és una mostra que s'ha sortit de,
diguem-ne, de la marginalitat
per aspirar a ser una força de govern,
però, en tot cas, jo crec que el terreny de joc
de jugar-se a l'oposició i, per tant,
l'alternativa és el terreny de joc
que marcarà, doncs, una mica el futur de la legislatura.
I, en aquest sentit, jo no acabo d'entendre
quina és l'estratègia a mitjà termini
del Partit Popular, en aquest sentit,
perquè, a més a més,
tot i que, des del punt de vista retòric,
sí que és veritat que es parla d'un fracàs del govern
i aquest tipus de coses,
si després, amb la votació, això no ho visibilitzes,
jo no sé si el missatge que arriba a la població
és massa clar.
En aquest sentit, pot ser que Convergència i Mitjà Termini
no tingui les coses clares, pot ser,
jo no ho sé, però, en tot cas,
el missatge que transmet és molt més transparent,
en el sentit que, més enllà
d'unes polítiques d'austeritat
que, òbviament, són necessàries
i que s'estan realitzant a tots els nivells de govern,
diem que aquestes polítiques d'austeritat
i els ajustos que cal fer per aplicar-les
es poden, diguem-ne,
estudiar partida per partida.
En aquest sentit, jo crec que el discurs
més transparent de com pot estar fins i tot
d'acord amb unes polítiques d'ajusts,
però que després, a l'hora de repartir
on s'ha fet els ajustos, es pot de fer de moltes maneres,
és larga sentit, en aquest cas.
Doncs jo crec que, d'alguna manera,
el discurs de Convergència i Unió
va amb la mateixa línia.
És a dir, jo no crec que discuteixi
la necessitat d'uns pressupostos d'austeritat,
sinó que el que discuteixi és
aquests pressupostos d'austeritat en concret.
Per tant, ja et dic,
i per concloure,
a mi això que veieu tan clar del Partit Popular,
jo no ho veig tan transparent.
Javier, tu que ets el polític de la tertúlia avui,
que estaves ahir al plenari.
Sí, jo estic al plenari.
I també hi havia molts ciutadans
que estaven interessats en saber com s'aprovaven.
I com entens tu el vot d'abstenció del Partit Popular?
Bé, deixa'm que comenci dient que
s'ha dit abans, però jo crec que és important
reformar-ho, la gent ho sap,
la situació de les finances locals,
no només de les de Tarragona,
sinó de moltes ciutats,
són extremadament difícils.
malauradament són proveïdors,
sense rebre els diners suficients,
de molts serveis que els ciutadans necessiten.
I, per tant,
no només hem de fer els comptes municipals,
sinó que també hem de reclamar
que aquells serveis que prestem per compte,
alier, per compte d'una altra administració,
doncs que es puguin finançar.
És un moment que exigeix austeritat,
és un moment on les necessitats socials
estan augmentant d'una manera molt important,
i on els ingressos cauen
per la conyuntura econòmica adversa que tenim.
Per tant, el primer missatge que vull dir
és que a l'Ajuntament,
on tenim un equip de govern amb 12 regidors,
en una situació de majoria relativa,
que també es produeix a Barcelona,
a Badalona i en moltes altres ciutats,
tira endavant, aprova els pressupostos,
que és un moment capdalt
en la situació política de la ciutat
un cop l'any,
estan aprovats,
reflecteixen, jo crec,
que les prioritats que nosaltres ens havíem marcat,
que és que la despesa social,
les polítiques de promoció i activació econòmica
i l'educació no patís
l'extremada dificultat del moment.
Hem fet tot el possible perquè així sigui.
Vull també posar de manifest
que cobrirem
aquest no pagament
per part d'una altra administració
dels serveis que prestem per compte
d'aquesta administració.
em referirem molt gràficament als 800.000 euros
que dedicarem a cobrir el que la Generalitat no paga
en el servei de guarderies,
per tant,
que no repercutirà aquest no pagament
en el preu dels pares,
cobrirem aquest diferencial,
i que els projectes que té la ciutat
continuaran endavant,
perquè el pitjor que podríem tenir
és una ciutat que no té ni projectes ni pressupost.
Som una ciutat que albargarà els jocs del Mediterrani,
som una ciutat que té ara mateix projectes
urbanístics importants
que afrontar
i també equipaments importants
que enllestir i que posar en funcionament
i que la pitjor recepta
és la incertesa
i la no aprovació d'uns comptes
que reflecteixin aquestes primers prioritats
i segons reptes que tenim immediats.
L'abstenció del Partit Popular
jo l'entenc com una oposició
que vol ser, ahir ho va dir el seu cap de llista,
l'Alejandro Fernández,
influent,
tenim un terreny en què ens hem posat d'acord
en alguns elements
i altres formacions
que no sé quines prioritats tenen
perquè no he vist els seus projectes
de pressupost alternatiu.
Crec que seria honest per part de tothom
que si algú no està d'acord
presentés un projecte alternatiu de pressupostos
i presentés també
d'on pensa treure els diners
per augmentar les partides
que diuen que volen augmentar.
Perquè això de
lo mismo más dos huevos duros
i després parlar de l'IBI
i després parlar
que hem de fer un plenari extraordinari
per parlar
que hem de baixar l'IBI
em sembla que és fer trampes al solitari.
On gastem
i quan ingressem
són preguntes
que la ciutadania
ha de poder tenir respostes
de totes les persones
que concorren a les eleccions municipals.
A veure, Jordi,
que havies demanat la parola.
Un parell de coses,
molt ràpidament,
la primera és possible
que si hem...
Vaja, és segur que som una ciutat
amb pressupost des d'ahir.
És també bastant evident
que som una ciutat amb projectes.
Ara, si em permeteu el joc de paraules,
jo crec que continuen sent
una ciutat sense projecte.
I que, en definitiva,
aquest estambar i aquesta situació
que tothom sembla que estigui pensant
en certa manera
en les eleccions del 2015,
que aquestes, doncs,
em sembla que tinguem
una pròrroga de quatre anys,
que són molts anys,
doncs, a mi, francament,
em preocupa.
I si us fixeu,
llevat de la lectura que feia el Javier,
que, en definitiva,
és part implicada,
la lectura que hem fet,
la resta,
va amb la línia
de veure com es posicionen
les forces amb una estratègia
a mitjà termini
que, en realitat,
ens planta
a les eleccions del 2015.
Això vol dir que,
en aquests moments,
sembla que ni l'equip de govern
ni la resta de forces polítiques,
d'altra banda,
tinguin una idea
de que volen ser
quan siguen grans.
Alguna cosa, a mi, francament,
em preocupa.
I insistiria en això.
Segurament tenim projectes,
però no tenim projectes.
I els Jocs del Mediterrani
segurament són el més gran,
però no està clar
quina és la incidència
que han de tenir
els Jocs del Mediterrani
l'endemà de la cerimònia
de Cluenda.
Aquesta és una primera cosa.
I una segona cosa,
també molt petita.
Ja sé que és una cosa
que és difícil d'evitar
quan un està
a la trinxera política
i que és una cosa
que, en fi,
està bé de dir,
però crec que s'ha de matitzar
moltíssim.
És evident
que ni a Tarragona,
ni al Parlament de Catalunya,
ni al Congrés dels Diputats,
l'oposició
té la capacitat tècnica
de presentar
un pressupost alternatiu.
No la té.
Aleshores,
també és una mica
fer trampes al solitari
i dir, bueno, escolti,
vostè no té alternatives,
és que vostè senzillament
no té els tècnics
de la casa
treballant per elaborar
un pressupost alternatiu,
però això
ni passa aquí,
ni passa a Westminster,
ni passa als Estats Units.
Per tant,
jo crec que a l'oposició
se li poden criticar
altres coses,
segurament se li poden criticar,
però el fet de no presentar
un pressupost alternatiu,
vaja,
és que senzillament
no és factible.
Si vostès estessin a l'oposició,
tampoc estarien en condicions
de fer-ho
perquè no hi tindrien
els tècnics de la casa
treballant.
Si em permet, Jordi,
al sortir de l'estudi,
em dones una adreça d'email
i t'enviaré els que van fer
del 2003 al 2007.
Però no són,
és a dir,
són documents,
clar,
però no són pressupostos alternatius,
és a dir,
no hi ha partida per part,
clar,
aleshores si tu dius
planteja'm un projecte alternatiu
amb prioritats de despesa
és una cosa,
el que tu no pots dir,
crec jo,
és plantejar'm un pressupost alternatiu.
Aleshores,
jo crec que és bo
i és una cosa
que en bona part
és responsabilitat vostra
de transmetre el...
i sé que és difícil,
perquè
el combat polític
a primera línia
a vegades
doncs fa prevar
la perspectiva política,
jo crec que teniu un paper
important tots plegats,
independient de la força política
en què esteu,
de generar cultura democràtica
amb els ciutadans
i d'explicar-los realment
les coses com són
i de ser curosos
amb les paraules,
no?
I jo crec que
està bé dir que,
per exemple,
l'oposició no té alternativa
el que jo crec que no està bé dir
és dir presentim
un pressupost alternatiu
perquè és una cosa
que no pot fer,
és a dir,
vostè pot fer moltes altres coses
però aquesta en particular
no la pot fer
i jo crec que això ajuda també
i amb això acabo
que el ciutadà entengui
quan nosaltres li estem donant
un missatge
d'escolti'm,
és que ara realment
no hi ha diners,
hem de fer esforços
i aquí la ideologia
és una cosa secundària
i el que cal
és salvar els mobles,
jo crec que el ciutadà
ho pot entendre molt millor
en la mesura que
tots fem l'esforç
començant per vosaltres
i segurament per la resta
de gent que exercim
alguna funció de comunicació
doncs d'educació política
i democràtica
del ciutadà,
cosa que jo crec que
hem perdut una mica
el costum de fer
d'uns anys cap aquí
i que és una cosa
que es borria.
El que no s'aconsegui
ni de bon tros,
que estava per exemple
és les crides a la unitat
que s'havien fet
en les últimes setmanes
i que estava
en una situació política
potser seguint una mica
el que deia el Jordi Hària
que sembla que tothom
està pensant ja molt
en les eleccions
el 2015
i en estratègies,
quan parlàvem del PP
i de Convergència i Unió
i de bon tros
s'ha trobat
un punt d'unitat
o d'unanimitat
del que s'havia demanat
com a mínim part
per l'equip de govern
tenint en compte
l'excepcionalitat
de la situació
per la crisi econòmica.
Però aquesta unitat
i aquesta situació
excepcionalitat
no és exclusiva
de Tarragona
i on s'ha aconseguit
a molts pocs llocs.
Jo quan parlava
d'estratègia
i del posicionament
del Partit Popular
i de les dificultats
del Partit Socialista
per tirar endavant
els pressupostos
és a dir
el govern d'aquesta ciutat
no pensava tant
en el 2015
pensava en aquest any
en el que ve
és a dir
la situació excepcional
en la que ens trobem
no és només econòmica
sinó també és aritmètica
i va ser fruit
del que van decidir
els ciutadans
fons mesos
per tant
és una situació
que sí que és d'estratègia política
però és fruit
d'una realitat
d'una ciutat complexa
on segurament
Convergència
ha perdut el pes
que tenia
l'intentarà recuperar
però l'ha perdut
i es troba
en una situació
pràcticament
d'igualtat
amb el Partit Popular
i una mica
sense saber massa
on situar-se
davant d'un Alejandro Fernández
que cada dia
és més fort
que a més
ara està enfortit
pel que passa
a Madrid
i que ell té clar
que vol arribar a ser
l'alcalde
de Tarragona
i penso que l'estratègia
que està traçant
no és dolenta
i penso que si algú
molesta
o algú preocupa
és més a Convergència i Unió
que no pas al Partit
dels Socialistes
que segurament té
una altra part
de l'electorat
aquí tothom té
una mica
la seva part
de raó
evidentment
però tu creus
que aleshores
estem parlant
molt d'estratègia política
ara en aquesta tertúlia
i segurament
en els ambients
polítics de la ciutat
i poc
de realitats concretes
de projecte
de ciutat
perquè les circumstàncies
també són les que són
i els diners
són els que són
més aviat escassos
aquí hi ha diversos temes
d'una banda
la situació
que apuntava el regidor
la situació
financera
dels ajuntaments
que està sent
molt dura
a tot arreu
amb la Generalitat
que està davant
molts diners
als ajuntaments
m'explicaven
l'altre dia
avalls
la Generalitat
els hi deu
5 milions d'euros
arreu eren
110 milions
que Déu n'hi do
a Tarragona
no sé la xifra ara
després de corrent
12,4
clar
són molts diners
això
i aquí hi ha
un ofec
hi ha uns ofecs
de trejoreria
de tothom
tothom està ofegat
absolutament
brutals
clar això crea
un panorama
que en el cas
de Tarragona
com deia l'Esteve
s'hi suma
l'aritmètica
i que d'alguna manera
jo no sé
si són estratègies
de cara al 2015
però en el cas
si estratègies
estem al primer any
de legislatura
són els primers
pressupostos
de la legislatura
si una estratègia
de marcar territori
cadascú
cadascú
i què creus
que marca millor
doncs el territori
en aquests moments
jo crec que
en la línia
del que deia l'Esteve
l'estratègia
del Partit Popular
de l'Alejandro Ferrandez
és molt clara
i diàfana
jo vull ser alcalde
de Tarragona
no es cansa mai
en cap moment
de dir-ho
i ha optat
per aquesta estratègia
d'una certa imatge
de responsabilitat
de facilitar
l'estabilitat
que jo crec
que en la seva estratègia
necessita
una estabilitat
necessita
poc soroll
entre les coses
hem de recordar
que està a Madrid
que per tant
està uns quants dies
a la setmana
fora de la ciutat
i per tant
jo crec que
sí que li interessa
una certa estabilitat
a l'Ajuntament
de Tarragona
i en la mesura
que depèn
dels seus vots
pot facilitar
i en el cas
de Convergència
i Unió
jo crec
que els resultats
electorals
els van descol·locar molt
i continuen
bastant descol·locats
és una sensació
si voleu
bastant des de fora
però que es nota
els resultats
i perdona
tot aquell pacte fallit
és a dir
que allò
encara complica
la situació
i complica
la seva relació
amb Convergència
encara no s'ha normalitzat
és que l'aritmètica
fa que
o algun dels partits
o Convergència
i Unió Partit Popular
saps que i permet
que governin els socialistes
o
en fi
no hi ha sortida
i els socialistes
Javier
us trobeu a gust
amb el suport
extern del Partit Popular
que teòricament
és una força
molt contrària
a la vostra
ideologia
nosaltres tenim
d'altres elegidors
i tenim un compromís
perquè la ciutat
continua avançant
abans deia el Jordi
que no teníem projecte
o que no hi havia
un projecte de ciutat
no puc discrepar més
no puc discrepar més
perquè crec que
objectivament
hi ha elements
que ens permeten dir
que estem
millor
avui
que el que estàvem
fa 4 anys
amb un pla
urbanístic general
aprovat
amb un projecte
col·lectiu
no del Partit Socialista
de ciutat
que són
els Jocs de la Mediterrània
i amb coses
que després
tenen una traducció
claríssima
en la vida de la gent
el pla de guarderies
que s'està executant
el mercat central
que avança
el Teatre Tarragona
que s'està acabant
el nou centre Tarragona Impulsa
que està aquí
molt a prop d'aquí
dels estudis de Tarragona Ràdio
per fer un gran centre
de promoció
de les polítiques d'ocupació
estem francament
millor del que estàvem
molt millor del que estàvem
una altra cosa
és que
haguem de
aquesta planificació
fa poc
fa un any
escàs
vam aprovar
el pla estratègic
2022
convido la gent
a que faci un ús
perquè va ser un procés
participatiu
jo crec que modèlic
on van haver-hi entitats
on van haver-hi ciutadans
es van establir
els objectius
de dècada
per aquesta ciutat
i allò es va aprovar
per unanimitat
qui diu
que no tenim
un horitzó traçat
que es miri
el pla estratègic
2022
aprovat per unanimitat
de les forces polítiques
i
de la societat civil
de la ciutat
home la pregunta
que es pot fer
el ciutadà
Javier
i segurament
en tots els contratulis
és si per molt projecte
que hi hagi
l'impacte
i la profunditat
de la crisi
i el problema
de les finances
de totes
les administracions
faran possible
tirar endavant
algunes d'aquestes qüestions
que és veritat
que algunes ja estan en marxa
i les que estan en marxa
se suposa que podran acabar
però en qualsevol cas
l'element
que ens fa
ens diferencia
d'altres ciutats
que estan
en la situació financera
que estem nosaltres
i que poden tenir
un projecte de ciutat
és que nosaltres tenim
un element
que ja no representa
només a Tarragona
sinó el país
i el conjunt de l'Estat
que són els Jocs de la Mediterrània
i que això
com a excusa
és un element
catalitzador
de processos
que la ciutat
fa temps que s'està treballant
i que sense dubte
sense aquest element
no tindríem
per tant
jo crec que el que és bo
és que una ciutat
que s'enfronta
al repte més important
des de fa moltíssims anys
continuï avançant
continuï governada
per la força
que li ha donat
aquesta estabilitat
almenys d'horitzó
i després dir que
i continuo dient
si volem fer realment
pedagogia
amb la ciutadania
els hi hem de dir
que els serveis
que estan rebent
en matèria educativa
en matèria de serveis socials
especialment
no poden ser sostinguts
només amb les esquenes
dels ajuntaments
no podem
fer recaure
com a providors
de serveis
en els ajuntaments
tota la responsabilitat
de sostenir aquests serveis
perquè si no
no podem salvar
la pilota
de partit del 2012
però això no té
no sostenible
clar
la crisi
el que està posant
damunt de la taula
més curesa que mai
és el problema
del finançament local
del finançament local
és que d'això volia parlar
perdona Jordi
un punt només
parlem de l'estructura
dels tributs locals
parlem del pes
que té l'IBI
parlem del pes
que tenia
l'impost d'activitat econòmica
abans que
un altre govern
decidís suprimir-lo
és a dir
hi ha una sèrie d'elements
que
a l'hora
de parlar de les polítiques
que pot fer un ajuntament
hem de tenir molt clar
d'on pot treure els diners
Jordi
a veure
dues coses
jo em refermo
i vaja
jo trobo que
els xocs del Mediterrani
trobo
i espero
que sortin
estupendament
però
jo insisteixo
en que
amb els xocs del Mediterrani
fins on jo veig
no hi ha lligat
un projecte
de transformació
urbana
social
i fins i tot
identitària
a la ciutat
i en aquest sentit
és una mancança
que això es pot fer
però no està fet
i s'ha de fer
i en la qüestió
del pla estratègic
a mi em sembla
que
és que hi ha molts documents
d'aquest tipus
jo no he vist uns quants
de plans estratègics
i moltes vegades
a mi em sembla
que més que plans estratègics
realment són cartes
del rei
jo crec que no s'ha fet
una reflexió
i ho direm
en tres coses
molt curtes
i que jo crec que
d'alguna manera
marcaran el futur
de la ciutat
amb els pocs 10-20 anys
que és per exemple
quin és el futur
de la química
en el món que ens ve
amb una disponibilitat
dels recursos
que alimenten la química
que canviarà molt
amb una situació
dels mercats internacionals
que canviarà molt
després
és veritat
s'ha aprovat
un nou pla
d'ordenació urbana
en el qual
no se soluciona
el problema urbanístic
més important
de la ciutat
que es continua ignorant
que és
el fet
de trebar-la
urbanísticament
o sigui
el riu
és el gran desconegut
d'aquest pla urbanístic
jo crec que això
és una mancança
evident
i que demostra
que no tenim
des d'aquest punt de vista
horitzó
i finalment
jo crec que
no hi ha
una
política
de lideratge
metropolità
que permeti situar
la ciutat
i el territori
amb el món
que ens ve
en aquest sentit
a mi em sembla
que projectes
n'hi ha molts
però no hi ha
una idea força
que els condueixi
però de tota manera
pel que fa això
ja està
el tema del finançament local
que va lligat
amb una altra cosa
de la qual es parlava
aquest cap de setmana
i també ahir
que és el tema
del model
d'administració local
és que aquest és un tema
que jo vaja
el tema dels consells comarcals
clar
consells comarcals
diputacions
ara en parlem un moment
quin servei es presta cadascú
vull dir
el finançament local
va lligat amb això
és a dir
hem d'organitzar bé
la nostra administració local
i l'hem de finançar bé
i aquest jo crec que és un dels grans
debats de país
en el qual
ara si volem parlem d'això
perquè també era un tema
dels consells comarcals
Esteve
sobre el tema de jocs mediterrani
com a una mica
projecte salvador
de Tarragona
en aquesta situació de crisi
el veus així?
el veig com una manera
de tenir un full de ruta
i l'Ajuntament
així ho està intentant articular
i veurem si després
surten els números
perquè sempre acabem allà mateix
el tema dels diners
acabarà condicionant-ho tot plegat
l'Ajuntament també vol
lligar la idea
aquesta de desenvolupar
una ciutat intel·ligent
que per tant
no sigui només
desenvolupar
aquells equipaments
més importants
el centre aquàtic
la remodelació
de la pista de Camp Clar
la construcció
d'aquest palau d'esports
és que això segurament es visualitzarà
molt més endavant
quan ja estiguem
en 2015
segurament
quan estiguem a les portes
dels jocs del Mediterrani
sobre el projecte de ciutat
segurament és la gran mancança
que ha tingut Tarragona
històricament
que el partit dels socialistes
quan arriba al govern
es marca el repte
de tenir un projecte
de ciutat clar
aquests plans estratègics
més enllà
és a dir
2022
que parlava el Javier
no me'ls acabo de creure
estaria a la línia
del Jordi
cartes dels Reis
molt a llarg termini
els jocs del Mediterrani
sí que ho visualitzo
molt més enllà
faltarà també
que la ciutat s'ho cregui
i que tot s'articuli
en aquesta direcció
i un aspecte
que ha dit el Jordi
Quico
el lideratge metropolità
això que tantes vegades
hem parlat
del camp de Tarragona
o del que sigui
però tu també ho trobes a faltar
aquest és un gran debat
que té la particularitat
en aquest territori
que es produeix a dues ciutats
i això ja defineix
una mica
el què de la cosa
es produeix a Tarragona
es produeix a Reus
amb més o menys intensitat
segons els períodes
però
jo crec que és bo
que es produeixi
a cadascuna de les ciutats
i que cadascuna
tingui les seves
particulars estratègies
d'exercir
aquest lideratge metropolità
que jo crec
que al territori
li cal
aquest lideratge
metropolità
perquè
en fi
algú que exerceix
de capital
i que l'exerceix bé
i amb generositat
etcètera
això vertebra molt
el territori
i el territori
és allà on vivim
les persones
i per tant
benvingut sigui
insisteixo
si es fa
sota uns paràmetres
de voluntat de servei
de generositat
etcètera
i aquí sí que
deia el Jordi
hi ha projectes
no hi ha projecte
o veu que no
no hi ha projecte
en tot cas
aquest projecte global
de ciutat
es fa a base
de projectes petits
els jocs de l'ombre terreny
és un de molt potent
i que possiblement
sí que marqui un nord
més enllà
que cal plantejar bé
què es fa l'endemà
de la cerimònia de clausura
com deia el Jordi
clar
el problema
i tot va lligar
no falla el finançament
de l'administració local
per tant aquests projectes
el ritme d'aquests projectes
s'alenteix
varia
s'han de fixar
noves prioritats
etcètera
i això dificulta
l'establiment
o la definició
d'aquest projecte
clar
en un moment
en què tenim problemes
per pagar serveis socials
guarderies i tal
molta gent es pregunta
si tindrem finançament
si tindrem diners
per tirar endavant
el projecte
el problema
de la situació actual
és que estem tan pendents
de les urgències
i el curt termini
que no mirem
que no podem mirar
ja no el llarg termini
sinó el mig termini
no podem mirar
ni d'aquí sis mesos segurament
Javier
i m'agradaria
veure si podem introdurir
el tema dels Consells Comarcals
en els darrers minuts
dos comentaris
en la línia
del que deia abans el Jordi
jo crec que
el principal projecte
metropolità
coincideixo amb ell
que cal
no només
un pensament metropolità
sinó sobretot
una articulació metropolitana
més enllà
de les coses
que ja hem provat
amb èxit
mobilitat
residus
etcètera
jo crec que el principal
projecte metropolità
que tenim d'aquí al 2017
és els jocs del Mediterrani
perquè
el pes
que tindran
les subseus
i la capacitat
de posar-nos d'acord
en una fita
que lidera
pot ser l'excusa perfecta
perquè finalment
això sigui
una veritable àrea metropolitana
el principal projecte
metropolità
que tenim
és el 2017
segon
el projecte del 2017
és un projecte
auster
que deixarà
un llegat
més intangible
que tangible
és a dir
abans
comentava ell
la possibilitat
de modernitzar
les nostres instal·lacions
esportives
evidentment
i de construir-ne
de noves
però el més important
és l'element
catalitzador
que té
en molts dels processos
que passen
a la nostra ciutat
i que passaven
molt més lentament
del desitjable
jo crec que hem de fer un salt
en l'activitat comercial
en l'activitat turística
en l'activitat hotelera
en l'activitat industrial
per aprofitar
per aprofitar l'oportunitat
que representa el 2017
nosaltres estem dissenyant una
portem tres mesos
dissenyant una
que és el projecte
de Tarragona
com a ciutat intel·ligent
com a llegat
per la ciutat
més enllà del 2017
i que parla
de dos elements
molt importants
un és la tecnologia
i l'altre
és la sostenibilitat
sostenibilitat econòmica
dels equipaments
que es facin
i sostenibilitat
mediambiental
de la ciutat
que volem construir
pel futur
i aquest element
que vam estar explicant
a Barcelona
fa poques setmanes
i que es basa també
en un element
molt important
que és la concertació
público-privada
aquí juguem amb les empreses
convidem amb les empreses
a treballar nosaltres
i aquest element
em sembla
força estratègic
agraeixo també
i ho vull dir així
que en aquest projecte
l'oposició
tota
està
i
s'ha prestat
a col·laborar
i ha ofert
la seva predisposició
a col·laborar
hem de dir
les coses com són
quan ens posem
d'acord
també ho hem de dir
amb aquest projecte
jo crec que
anem tots a una
respecte al tema
dels consells comarcals
que deies tu
és que si no
se'ns acaba el temps
jo crec que
més enllà
deixa'm recordar
perdona Javier
que ahir va haver-hi
un article
de la vicepresidenta
del govern
Joan Ortega
a l'avantguàrdia
que d'alguna manera
és el que torna a posar
damunt del primer pla
la viabilitat o no
dels consells comarcals
si han de desaparèixer
si alguns s'han de mantenir
o altres
doncs s'han de suprimir
en aquesta idea
també d'aprimar
l'estructura administrativa
del país
jo vull recordar una cosa
i s'ha parlat
que els consells comarcals
poden acabar derivant
en un ens
més econòmic
que sigui
un consell d'alcaldes
un element més polític
un element més polític
que tingui després
una transacció
en prostació
de serveis mancomunats
és a dir
un consell d'alcaldes polític
i que
els petits municipis
que presten serveis
mancomunadament
ho facin a través
d'una estructura comarcal
jo
ja ho saps Ricard
vinc de la Diputació
de Barcelona
vinc de ser funcionari
de la Diputació de Barcelona
jo crec que en el model
d'administració
que dóna suport
als petits municipis
per fer allò
que els grans
poden fer en solitari
com el gestionar
el seu padró
com prestar serveis socials
etcètera
els petits
ho han de fer sumant
creant economies d'escala
i els grans
ho poden fer en solitari
jo crec que
en aquest paper
les diputacions
no s'han de limitar
només
la gestió
de la xarxa
de carteres
provincials
no s'han de limitar
només
la gestió turística
no s'han de limitar
només
alguns elements
de la cultura popular
han de tenir
pes
en la prestació
de serveis
per petits municipis
crec que en aquesta lògica
Esteve
ràpidament
la lectura barcelonina
dels consells comarcals
ja com a concepte previ
jo penso que no és aplicable
el que pot passar
al consell comarcal
del Tarragonès
o del Baix Camp
on hi ha petits municipis
que segurament
si li treus l'element
consell comarcal
potser no es podran
ni recollir la brossa
serveis que ara
per exemple
s'estan mancomunant
per tant
és important
també explicar
al ciutadà
que el consell comarcal
no és només
una fina estreta
on hi pot anar
a demanar
segons quins serveis
sinó que és una finestra
on hi van a demanar
serveis
ajuntaments petits
que en molts casos
segurament no tenen
prou recursos
segur que no tenen
prou recursos
i ens trobaríem
amb problemes greus
de serveis bàsics
de donar resposta
al ciutadà
per tant
aquest aprimament
compte
no l'apliquem
per igual
a tot arreu
perquè no és el mateix
un consell comarcal
del Barcelonès
que un consell comarcal
del Baix Camp
per exemple
allà deia
un alcalde del Baix Camp
s'ha greu no recordar
qui era
que
deia
bueno
una certa conya
deia
que el tanquin
què vols dir
allò que es pot suprimir
i que després
es podria reconvertir
en un altre
perquè hi ha uns serveis
aquí cada consell comarcal
ha fixat prioritats
i estòricament
doncs aleshores
perdoneu
arribem a la conclusió
que no retallem
cap administració
i que mantenim
l'estructura actual
diputacions
consells comarcals
ajuntaments
evidentment
pregunto eh
en tot cas
el que sí
està clar
és que cal
determinar
aquests serveis
que es presten
a través de
consells comarcals
com s'articulen
Jordi
tres coses
molt curt
primer
com el mapa municipal
és el que és
hi ha municipis molt petits
que són financerament
incapaços
de prestar
els serveis
que han de prestar
hi ha una administració
de segon nivell
que és necessari
perdona
el problema
doncs
és que hi ha massa
ajuntaments
a Catalunya
és el que és
aleshores
això et pot resoldre
diverses qüestions
o agregació local
o una administració
alternativa
que són els consells
comarcals
o àrees metropolitanes
allò on toqui
jo el país
que visualitzo
si els municipis
continuen sent
d'aquesta mida
és una part del país
amb una administració
de segon nivell
que és
diem-ne
de la Catalunya Rural
consells comarcals
i una administració
de segon nivell
a Barcelona
i també
per què no
el Camp de Tarragona
àrees metropolitanes
aleshores
jo crec que això
és que no hi ha
cap altra solució
mentre no s'agreguin
municipis
i no s'agregaran
no perquè ningú
podrà renunciar
segurament
a tenir el seu ajuntament
i m'agradaria dir
que en un moment
perquè això
realment
ho trobo
com és una cosa
que he conegut internament
doncs trobo
que està bé
que a vegades
doncs
dium les coses
que hi havia una llei
de governs locals
que ja estava redactada
que s'havia pagat
un informe
que va costar uns diners
que deia exactament això
i em sembla sorprenent
que la senyora
Joana Ortega
ara descobreixi
el que ja s'havia dit
a l'enlegis
l'altura anterior
i a més pagui
una nova comissió
perquè torni a estudiar
el tema
per arribar
a les mateixes conclusions
que ja s'havien arribat
home per l'amor de Déu
si estem en una època
d'austeritat
i polítiques d'ajust
no cal pagar informes
que ja estan fets
per l'amor de Déu
això ja està dit
i a més hi ha un projecte articulat
que en el seu moment
va quedar al calaix
perquè es van convocar
eleccions anticipades
per tant
celebro
que el govern de la Generalitat
actual descobreixi això
no celebro tant
que hagi hagut de pagar
uns diners
amb una comissió d'experts
per arribar
a les mateixes conclusions
que havia arribat
una comissió d'experts
pagada pel govern anterior
de la Generalitat
dies al mateix govern
encara que sigui
una força política diferent
per tant
siguem una mica raonables
en aquestes eleccions
el que passa és que aleshores
el ciutadà
sí que en aquest context
de crisi
reclama
algun gest
clar
segurament els
governants
el que és cert
és que en l'esperit
que hi havia
en el moment
de la creació
i de la llei
que citava el Jordi
dels consells comarcals
era una mica
l'invent
que des del catalanisme
es feia
jo no parlo d'aquesta llei
parlo del projecte
de llei
de l'última legislatura
que va quedar al calaix
no la del 87
històricament
i el conseller
del RAM
era Josep Gomis
de Montblanc
el que es feia
crear els consells comarcals
quan fa d'això
en 87
crear els consells comarcals
per facilitar
la supressió
de les diputacions
que era una mica
el gran
el gran projecte
que hi havia
des del que era
era el gran ideari
del nacionalisme
en aquell moment
la supressió
de les diputacions
però que es comprova
que és pràcticament impossible
Javier
digues
que acabem
no és que desconec
la proposta
que feia la vicepresidenta
del govern
perquè no sé
si et refereixes
a un article
a l'article
que va publicar
ja a l'avantguarda
o sigui
el govern
s'ha de posicionar
sobre un tema
està molt bé
que faci un estudi
però estaria bé
saber què pensen fer
amb el tema
dels consells comarcals
jo em refermo
en una cosa
els petits municipis
i no parlem
no parlem
de Tarragona
Reus
parlem dels petits
de debò
no poden fer front
a els serveis
que la seva ciutadania
jo crec que també mereix
el mapa
té 947 municipis
si no m'equivoco
a Catalunya
ara mateix
jo crec que
hi ha altres països
especialment Suècia
crec recordar
que va fer un procés
durant 30 anys
de fusió
de municipis
i va crear grans
a terra i a Alemanya
aquesta seria
segurament la solució
no
el que dic és que
segurament hi hauria resistències
per part de moltíssima gent
i és aquest element
que ens fa estar
més resistents
aquest canvi
però aquesta fusió
es pot fer
per prestar serveis
no cal perdre
la identitat col·lectiva
que molta gent
associa
al fet de ser
d'un poble determinat
estem parlant d'economia
la identitat no depèn només
de l'Ajuntament
jo em visc en un poble
i la meva identitat
no està reflectida
només en la casa
consistorial
però no tenir l'Ajuntament
jo penso que la gent
li preocupa més
els serveis
el cas de la Canonja
és el cas més clar
que anem
en la direcció contrària
d'on hem d'anar
i em sap molt greu
per la gent de la Canonja
i a mi em sap greu
que s'hagi d'acabar la tertúlia
perquè segurament
podríem continuar parlant
i molt del tema
dels consells comarcals
i d'altres aspectes
relacionats amb el finançament local
aprofitant que avui
hem parlat dels pressupostos
de l'Ajuntament de Tarragona
que ahir vam passar pel plenari
acabem
Esteve Giral
Javier Villamallor
Jordi Jària
Quico Domènec
moltes gràcies
que vagi bé
fins la propera
bon dia