Fins demà!
Just call on me
And I'll send it in love
With love for me
To you
Recuperem aquesta sintonia i recuperem també després de la parada per canvi d'any,
la parada de Nadal i una mica més llarga de l'espai Caixa Fòrum.
El Caixa Fòrum no ha parat, bé, en realitat sí una miqueta encara al Nadal,
però vaja, no massa, temps per tornar a readaptar la sala
i acabar d'últimar la programació.
El que farem? Continuarem fent aquesta temporada els dilluns.
a la una és explicar-vos l'agenda d'activitats de l'espai Caixa Fòrum.
I avui, a moda introductori, doncs, bé, sempre, de fet, tenim amb nosaltres
el directe amb el Caixa Fòrum, el Carles Marqués.
Carles, bon dia!
Bon dia, bon dia!
Que introducció és llarga!
I bon any, bon any!
Molt bé, molt bé!
Bon any!
Bon any!
Avui et tenim, sempre bé el Carles, ja ho sabeu, els dilluns a la una,
però és que avui ens farà, doncs, això, la visió en general
de l'agenda d'activitats per aquests propers mesos.
Exactament.
Tenim inquietud, tenim la vista una mica posada en l'exposició
que inaugureu el dia 6 de febrer.
El dia 6 de febrer, exactament.
Parlarem àmpliament, però seré una mica el plat fort d'aquest primer trimestre, no?
Exactament, és una exposició sobre el paisatge dels paisatgistes,
diguéssim, dels pintors catalans, com ara Rossinyol, Sunyer,
Mir, Miró, també un Joan Miró, en comparació, és a dir, es fa un diàleg
amb pintors, amb paisatgistes internacionals, com Gauguin, Monet, etc.
Vull dir, que penso que realment serà una exposició bastant interessant.
Ja en parlarem àmpliament, ja preguntarem quants quadres veurem,
en tot cas, sapigueu, perquè vegeu també la qualitat de la mostra,
que és un bucinet de la col·lecció Ticent.
De la col·lecció Carmen Ticent, de la col·lecció Carmen Ticent, per ser exactes,
però sí, sí, és un dels aspectes, és a dir, dels molts que tracta aquesta col·lecció,
col·lecció, doncs això, hi ha un resum, un tast del paisatge català
entre 1850 i 1950, és a dir, mitjans segle XIX a mitjans segle XX,
això en relació amb l'art internacional de la mateixa època,
vull dir, amb visió sobre l'impressionisme, les primeres avantguardes...
Tot això amb el paisatge de fons.
Bueno, sapigueu que això s'inaugura el 6 de febrer,
que la podrem veure fins al 21 d'abril,
i que el dia 6 estarem, doncs, allà a la inauguració per parlar,
també si podem, amb el comissari de l'exposició,
amb el Juan Ángel López Manzanares.
Exactament, que fa una conferència pública
una hora abans de la inauguració, a les 7 del vespre,
al mateix dia.
Com sempre passa amb aquestes exposicions de pes,
heu organitzat tot un seguit d'actes al voltant, no?
Un cicle de conferències, també.
Exactament. A part d'aquesta inicial,
hi ha 5 conferències més,
a càrrec de personalitats,
a més això de prestigi,
com el Daniel Girald Miracle,
el crític i historiador de l'art,
Mireia Freixa,
Artur Ramon, el galerista i historiador de l'art,
Ricard Mas, també crític i historiador,
i Vinyet Panyella,
directora del Consorci del Patrimoni de Sitges
i escriptora, una de les persones que coneix més sitges,
evidentment, en el seu aspecte artístic, també,
i que també més coneix l'època,
evidentment, un dels pintors, recordeu,
que és Rossinyol, un sitgetà d'adopció,
una mica el gran impulsor dels sitges
que encara vivim ara, dels sitges artístics,
i, aleshores, evidentment,
Vinyet no parlarà només de sitges,
però és molt important en aquesta època
en la qual se centra l'exposició.
Això són les conferències
al voltant de l'exposició de paisatgisme.
Hi ha altres cicles de conferències, també?
En efecte, sí.
Mira, demà comença un sobre l'adolescència.
Conferències sobre l'adolescència?
Exactament.
Ser adolescent avui.
Ja sé que la teva criatura encara és molt petita,
però és avançant feina.
Tu encara hi ets.
Ja, ja.
Ara diuen que s'és adolescent fins als 27,
en el cas dels homes,
éssers humans masculins,
ho és fins als 50 i tants,
perquè jo encara també en tinc 50,
però vull dir, sí,
en moltes coses som uns nens encara.
M'agrada molt el subtítol.
Crec que pot ajudar molta gent.
Normalitat i patologia en els comportaments dels adolescents.
Sí, sí, sí.
Exactament, sí, perquè molts cops...
A veure, això ens ho va explicar l'Ignacio Morgado,
que vam parlar amb ell per telèfon,
entre altres coses,
que d'alguna manera naixem, per dir-ho així,
ho diré molt malament,
evidentment, sort que el pobre Ignacio no en sent,
naixem dos, com a dos cops,
per entendre'ns, cerebralment,
una quan naixem de debò,
però després les transformacions
que es produeixen al cervell d'adolescència
són tan grans que quan allò...
Saps allò que no poden parar?
No poden parar qui ets,
no poden prestar atenció,
sobretot no els interessa gens al futur,
perquè la noció de futur en el cervell dels adolescents
és impossible.
Això, fins on sé i fins on es va explicar l'Ignacio,
això és la normalitat.
No poden explicar la conseqüència física.
Evidentment, per què passa això?
Per què passa això?
Que té un sentit, evidentment,
vull dir, fisiològic del cervell.
Però, clar, hi ha comportaments normals
que els adults podem trobar no normals,
perquè no estem en la seva normalitat,
i comportaments patològics.
Aleshores, bé, quines són...
O que s'hi poden tornar, no?
O que s'hi poden tornar,
que es poden criticitzar, no?
Doncs, d'això ens en parlarà aquest cicle
coordinat per la Roser Pérez Simó,
que és psiquiatra i psicoterapeuta,
presentada per també una psicòloga de...
això, vull dir, d'aquí de Tarragona,
que ara no porto el nom,
però me'n recordaré abans d'acabar,
i us el diré.
Adela Massana, correcte.
Ja me n'hem recordat, Adela Massana,
que farà una mica d'introductora de les cinc conferències,
i això, a part de la Roser Pérez Simó,
que parlarà demà, demà, dimarts 29 de gener,
a les 7 del vespre sobre cèdula escena avui,
és a dir, una conferència amb el mateix títol del cicle,
després tindrem conferències de, això,
psiquiatres i especialistes,
com Josep Moya, Neri d'Orella,
Josep Toro i Rosa Sallarès.
Doncs mira, et dic una cosa, Carles,
hem començat avui la secció,
avui volíem fer la visió general,
el que farem és que jo ara et demanaré el telèfon
de la Roser Pérez,
i la convidarem, si ho podem entrevistar demà,
perquè els dimarts tenim a més un espai dedicat als nens,
en el sentit més ampli,
i, home, l'adolescència no deix de ser,
doncs això, cada cop s'ajunta més, no?,
el nen amb l'adolescent,
doncs ho farem venir bé i ho inclorem.
Doncs ara, quan torni a aquest fòrum,
te l'enviu.
Ho dic perquè faig la crida,
si voleu, si teniu un fill,
un anabot, alguna persona,
doncs això,
entrar en l'adolescència o hi ha adolescent
i voleu saber una miqueta, no?,
de com anirà aquest cicle o de...
bé, sí,
de què tractarà,
demà entrevistarem la Roser Pérez
a l'Espai dels Nens,
a partir de la una.
Magnífico.
Però títols com ser adolescent avui,
problemes de comportament
en els infants i adolescents de Catalunya,
pobertat, sexualitat i enamorament,
transtorns en la conducta alimentària,
funcionament intel·lectual i aprenentatge,
és que, clar,
ho té tot aquest cicle,
els dimarts a les set.
Els dimarts a les set, exacte.
Molt bé.
Hi ha altres conferències,
també, no?,
altres cicles,
trobades amb compromís,
que continua,
i després,
una que em sembla que és sobre Grècia?
Sobre l'Odissea,
del 2 al 16 d'abril,
amb el gran Joan Francesc Mira,
que el vam tenir un cop parlant de la Divina Comèdia,
doncs farem un cicle similar,
és a dir,
tres dies,
tres dimarts també,
el dia 2,
el dia 9 i el dia 16,
sobre això,
el retorn a Ítaca,
tres dies amb Homer i l'Odissea,
no?,
vull dir,
amb una mica la sortida,
al viatge i la llegada,
exacte.
De professionals.
Però sí,
començem a llegir l'Odissea ja,
exactament, correcte.
Però ja,
perquè és llargueta.
Sí, sí, sí.
Però vaja,
aquí més comence,
té alguna referència,
exactament,
sabeu que en la cultura occidental,
doncs el personatge d'Odissea és Homer,
en general,
i tot el que significa,
doncs no és,
no és,
tot se'n sona molt o poc,
però doncs bé,
el Joan Francesc
ens situarà en el molt,
és a dir,
situarà amb la profunditat
en el sentit d'aquest viatge.
Mireu que xulos els títols
de les xerrades,
que a més a mi em fan venir ganes
ja d'agafar el llibre
i rellegir-lo.
El 2 d'abril comenceu,
això serà fins a l'abril,
això és hora d'esperar,
és aquest marge que donem
perquè llegiu l'Odissea.
La casa d'Olisses,
l'esposa sola i el pare absent.
Després l'altre dimarts 9 d'abril.
Temptacions i perills,
viatge, no?
Aquí hi ha les xerrades,
com a mínim.
Aquí hi ha això mateix,
hi ha Silla i Caribdis,
i sí.
I després hi ha Ulisses a casa,
retrobar-ments,
morts i pau final.
Exacte.
Té tot, molt bé.
No, i és un cicle, això,
iniciàtic,
de perible,
de creixement humà,
què hem de dir?
Si hem construït
tants i tants altres mites
o tantes narracions
sobre la nostra realitat
a partir d'Ulisses,
jo penso que és un cicle
que valdrà molt la pena.
I més a proper,
perquè aquest cicle de l'Odissia
serà l'abril,
al febrer ens esperen
dues trobades amb compromís
que, com sempre,
van acompanyades
de noms propis, no?
Exactament.
professionals del periodisme,
doncs, moltes vegades
del periodisme.
Moltes vegades del periodisme
o de, en aquest cas,
una de les dues
seria del que en diríem
la cultura de la pau.
És a dir,
sabeu que la filosofia
de trobades amb compromís
és parlar amb una persona,
un professional,
com deies tu,
molts cops és un periodista,
perquè, vull dir,
per la nostra feina
o per la feina
de qui ha triat
aquesta opció,
ens fa,
ens porta,
diguéssim,
a conviure
amb altres cultures
en situacions precàries
o complicades
per raons econòmiques
o de guerra i tal,
i dir això,
i després explicar-ho
d'una manera,
allò,
això,
en compromís,
és a dir,
entenent més enllà
del que passa
per què passa, no?
Aleshores,
doncs, generalment,
en molts casos
són periodistes,
però també són persones,
hem tingut missioners,
també,
és a dir,
cooperants,
gent que d'alguna manera
també ha viatjat
en aquests països
a fer-hi un treball.
I així,
el dijous 14 de febrer,
Jordi Urgell,
que sots director
de l'Escola
de la Cultura de la Pau
de la Universitat Autònoma
de Barcelona,
doncs,
es parlarà
de com fer les paus
en els conflictes armats,
que aquest és un tema
que, a més,
fins i tot,
jo que penso
que és d'aplicació
en la vida quotidiana,
vull dir,
sembla mentida,
però és evident
que això,
en guerres
o petites guerres
en podem viure,
evidentment,
no arribant
al conflicte armat
o a la violència,
i això,
fer les pauses
és una cosa
que sembla fàcil,
però tots podem donar a fer,
que de vegades
no ho és.
I el segon dia,
el dijous 4 d'abril,
tornem a tenir,
ho dic perquè
ja la vam tenir un cop,
a la Rosa Maria Calaf,
però d'alguna manera
donem una mica,
presentem l'altra cara
de la moneda,
donem una mica
la volta
a la situació,
la primera
ens va venir a explicar
la seva experiència,
és a dir,
com a periodista,
i en aquest cop
és una periodista,
també és una periodista
local,
una periodista
que treballa
a TV3,
la Mireia Segur,
la que li pregunta a ella,
per tant,
abans
em va venir
una mica
com a testimoni,
i en aquest cas
d'una manera
és protagonista,
per tant,
fem una entrevista
en directe,
com si fos
per un mitjà
de comunicació,
però centrada
molt
en el tema
aquest
dels més vulnerables,
dels conflictes armats,
com comentava,
desastres naturals,
la fam,
és a dir,
tot allò
que la Rosa Maria
ha pogut viure,
que en alguns casos
sí que ha estat
motiu
de les seves
cròniques,
diguéssim,
era el tema
del que parlava,
però segurament
en molts casos
era el context,
és a dir,
que ella va anar
a un lloc determinat
per explicar
un seguit de coses,
però en va veure
a més a més
d'altres,
i jo penso
que val la pena
explicar
una mica
rere la càmera
què passa
i què passa
en certs països.
Doncs així
tanquem
aquests cicles
de conferència,
mireu un sobre
l'adolescència,
un altre sobre
l'odissea
i un altre
aquestes
trobades
amb compromís,
més un quart
cicle
de conferències
dedicat
a acompanyar
l'exposició
de paisatge.
Entrem en el que és
la música.
La música,
exactament.
Tornem a apostar
una temporada més
per la música
jove,
és a dir,
volem acabar
sent un referent
de la música
jove,
que en molts casos
és música electrònica,
però no sé...
Amb un punt experimental,
diguem.
Exactament,
amb un punt experimental,
músics que segurament
és difícil també
de conèixer
d'altra manera,
i si vam tenir
un jove irlandès
com Barry Lynn
la setmana passada,
el dijous 24,
en forma de
dues de les seves
personalitats,
pocs càter
i de host,
el divendres 26 d'abril,
també falta temps,
però vull dir,
ja us ho podeu apuntar
a l'agenda,
sobretot també
perquè els joves
tenen l'agenda
molt complicada,
vull dir,
també això
tots ho sabem,
per tant,
doncs això,
recordeu que
el divendres 26
tindreu
Hola Paratus,
que és un col·lectiu
d'artistes audiovisuals
que procedeixen
de Londres,
amb música
que veu
de les influències
de l'underground londinenc,
jo fins aquí arribo,
l'underground,
diguéssim,
seria ja una mica
de la meva època,
fins i tot,
i coses
que jo no conec,
però vosaltres
el que m'esteu sentint,
sí,
com el dubstep,
el post dubstep,
el drone,
de construccions
experimentals,
tecno,
això sí que també
sabem el que és,
el tecno més dur,
però
d'una forma
única,
i també
perquè ara
no us espanteu
els que teniu més edat
i penseu que això
de joves
és molt complex
d'entendre,
jo sempre dic
que s'ha de venir
i provar,
perquè a més
té un altre vessant
o l'Aparatus,
d'aquí una mica
el nom,
que és que
al mateix temps
que tenim
tota aquesta música
segle XXI,
doncs de fons
hi ha projeccions
de pel·lícules antigues,
de imatges també
que han creat ells,
Live Cinema,
és a dir,
que d'alguna manera
alguns referents
que vosaltres,
gent de més edat,
podeu seguir,
doncs també
hi seran,
i podeu descobrir
una música
diferent.
i si tot i així
no us he convençut
sempre tenim
la temporada musical
que és més clàssica,
exactament.
El paisatge en la música.
Exactament,
el paisatge en la música.
Què és això?
Que ho ha fet lligar
amb la exposició,
mare de Déu,
Carles.
Sí, senyora,
quan es pot
es fa el paisatge
en la música,
és a dir,
per tant,
el complement
això ineludible
de l'exposició
Rosignol,
Gauguin,
Sunyer,
Monet,
seria doncs
uns tres concerts,
dos d'ells
el mes de febrer
i un altre
el dissabte 9 de març,
el dissabte 9 de febrer
Alma Ensemble,
un quartet
de tres instruments
de corda
i un clarinet
amb obres de
Rabell i Divisí,
entre d'altres,
que Rabell i Divisí
són d'aquesta època
que hem dit
i a més recordeu,
ara que parlàvem
de música electrònica,
música jove,
que en aquell moment
a la societat,
diguéssim,
que pesava
no els agradava gens
aquesta música,
també tinguem-ho present.
També era avançada,
com aquests dies
que s'ha parlat
de Van Gogh,
per exemple,
doncs això,
eren músics
que en aquella època
no eren apreciats.
Dissabte 23 de febrer
el Trio Arriaga,
dos,
un violí,
un violonceli,
un piano
amb obres de
Brahms,
Divisí i Caçador,
és a dir,
un element també català,
i després
el dissabte 9 de març
el pianista
Gennady
Jovenko,
amb obres de Prokofiev,
Rebel i Mussorgsky,
entre d'altres.
És a dir,
sempre estem en la mateixa època,
sempre estem amb músics
revolucionaris
en aquell moment
i amb músics
que d'alguna manera
doncs
amb un seguit
d'estils diferents,
on són el naturalisme,
simbolisme,
impressionisme,
neoclassicisme,
les avantguardes,
fan aquest seguiment
del paisatge
de l'època.
que a més recordeu
que hi ha músics
com això,
Rebel i Divisí,
que deia al principi
que són
de manera molt paisatgistes,
vull dir que d'alguna manera
quan veus
atmosfèrics ambientals.
De que et fa venir al cap
alguna atmosfera,
algun paisatge interior.
Molt bé.
Temporada musical,
doncs també,
això creant atmosferes,
creant paisatges
els diferents dissabtes
a les 8 del vespre.
Exacte.
A partir del 9 de febrer,
o sigui,
9 de febrer,
23 de febrer
i 9 de març.
Això mateix.
Ja en parlarem.
Ja en parlarem.
No tenim gaire temps.
Espectacles familiars.
N'hi ha un que ja no podeu veure
però que tot i així
m'agradaria ressaltar
perquè, a més segurament,
espero que l'any vinent
puguem tenir la sort
de tornar-lo a tenir,
el Saltes Somnis,
que vam tenir els dos dimanges
13 i 20 de gener,
un espectacle del Conservatori
de Liceu,
i l'Arc de Noé,
que aquest sí que encara es pot veure.
Aquest és per aquest diumenge.
Exactament,
perquè és aquest diumenge
per nens de més de 4 anys
i a partir de les històries bíbliques
de L'Arc de Noé,
un altre referent
juntament amb la cultura
greco-llatina
de la nostra realitat occidental.
i això,
pel que m'han comentat,
jo no he pogut anar
ni tant d'anar-hi aquest diumenge
però per comentar
les companyes que sí que han anat
realment és un espectacle
que l'actribo fa molt bé
i que enganxa molt.
L'Arc de Noé.
L'Arc de Noé.
Molt bé.
A més,
jo crec que els anys
ja tenen certa referència
perquè és d'aquelles històries
amb animals que, clar,
agraden
i ja ves que són petitets
que ja coneixen la història.
Recuperem espectacles
com em sembla
que el fet de mà,
La guerra de Troia,
si us la vau perdre.
Exacte.
I acaba't la sopa.
Aquests són de la temporada.
Ja els hem vist
però segurament
hi haurà gent que diu
ostres, sort que tornen
perquè jo m'havia quedat sense veure'l.
Sí, aquesta és una mica
la nostra opció ara,
diguéssim,
de poder fer una mica temporada
i poder fer repetir
perquè, evidentment,
aquí a Tarragona
o a les comarques
del cap de Tarragona
hi viu molta gent
i aquell espectacle
aquell dia
doncs no ens va haver d'anar-hi,
no?
Per això anem repetint.
Aneu combinant
els espectacles familiars
amb tallers de ciència
també per tota la família.
Ja hem passat
pels dels fenòmens elèctrics
i ara ens espera un
però al març.
Estratègies dels ciències vius
al març, exactament,
però quan estem presentant
temporada.
I després també
al voltant de l'exposició
i coincidint
amb l'exposició
de la col·lecció
Carmen Thyssen
pintar a l'aire.
Un taller
els tres dimonges
10 i 24 de març
i 7 d'abril
ho tornarem a dir,
perquè això
no se'n recordarà ningú,
és evident.
Però bé,
vull dir,
un taller de pintura
a l'aire lliure
però sense sortir
de caixa fòrum.
També aquesta època
és l'època
en què l'acadèmia
surt,
vull dir,
es trenca,
surt al carrer,
es pinta
a l'aire lliure,
cosa que abans
estava molt mal vista.
Doncs aquesta és una mica
l'atmosfera,
la idea que volem recrear.
Molt bé.
Boles, bales i esferes,
això pinta molt bé.
Aquest ja l'havíem tingut,
és a dir,
sí,
és a partir d'un element
tan bàsic això
com és l'esfera,
explicar tota la vida,
els éssers vius,
que tenen tot,
vull dir,
encara que sembli
que els animals no,
i tant,
tot té molt raó.
La rodona,
com a l'esfera,
com a punt comú.
Bé,
apassionant,
interessantíssima,
com sempre,
l'agenda de l'Espai
Caixa Fòrum,
de moment ens l'han presentat
des d'ara
i fins a l'abril,
aquest primer trimestre,
i nosaltres setmana a setmana
anirem parlant amb els protagonistes
i us anirem fent
una mica de recordatori
perquè us ho apunteu
a la vostra agenda personal.
Carles Marquès,
un plaer
i fins la setmana vinent.
Igualment,
fins la setmana vinent.
Per cert,
ja no sé que no tenim temps
però estava buscant aquí a internet
el tema del dubstep.
Bé,
tota una filosofia al voltant,
val la pena,
abans d'anar al concert
a l'abril
d'On L'Aparatus,
mireu-vos-ho.
Molt bé.
Gràcies, Carles.