Gràcies.
El director de l'Hospital de Santa Tecla, el doctor Javier Uliac.
Doctor, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui ve acompanyat d'en Jordi Piques,
que és el doctor responsable de la cirurgia general de l'Hospital del Vendrell
i també responsable de l'unitat de mama de la xarxa.
Doctor Piques, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Ara fora de micròfon parlàvem de la importància de l'acompanyament en tot aquest procés,
que les pacients es sentin acompanyades, que no se sentin soles.
Sí, sí, una mica hi ha molta incidència cada vegada més
en com donar la forma o la forma de donar la notícia
que una senyora pateix un càncer de mama,
perquè lògicament a partir d'aquest moment els canvia la vida
i a part que nosaltres com a professionals aprenguem a donar aquesta notícia,
és molt important també un cop la dona està tractada
que després rebia el suport per part d'un grup de gent,
que són les voluntàries de la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona,
que l'acompanyaran molt, perquè lògicament quan surt aquesta senyora de l'hospital
es troba desemparada.
No sap, si li han de fer la químio, sap que li caurà el pel,
no sap on anar a buscar la perruca,
s'anirà alguna, malauradament sense el seu pit,
el qual notarà aquest defecte de reflexió,
que no podem obrir immediatament, però sí de forma provisional,
amb una pròtesi que també li subministren aquestes voluntàries de forma provisional.
O sigui, hi ha una sèrie d'aspectes i coses que la senyora ha de poder comentar
amb gent que ha passat el mateix procés que ells.
Doctor, el procés però ja hauria de començar molt abans parlant de prevenció,
perquè en aquest cas en concret és molt important la prevenció.
Sí, ens agrada una mica explicar tot el procés
i el procés s'inicia, diguem-ne,
a través del programa de prevenció,
el programa de detecció precoç del càncer de mama,
que consisteix en fer-se una mamografia
i que aquesta mamografia es fa d'una manera,
és a dir, sense que hi hagi simptomatologia de manera preventiva,
a partir de determinada edat,
en la qual la incidència està clar que augmenta
en l'aparició de càncer de mama,
doncs és convenient participar en aquests programes
en els quals, a través del CanSaldo,
des del departament, es convida a participar a les dones.
I, per tant, una detecció precoç seria el primer pas
que nosaltres volem incidir en la seva importància,
perquè és evident que,
si un càncer de mama es detecta en els primers estadius,
el seu pronòstic sempre serà millor que no pas quan el detectem
quan ja dona una simptomatologia,
que llavors és quan la dona ve dient
escolti, m'ha aparegut un bony o m'està sortint suquejant el mugró,
coses d'aquestes, i quan ja presenta una simptomatologia
ja està molt més avançat.
Per tant, el pronòstic llavors seria pitjor.
Primer pas, claríssim,
la participació en els programes de cribatge del càncer de mama.
Una, que aparegui un bony, un bulto al pit,
no sempre si no hi ha un càncer de mama, no?
Perquè, no, ja s'espanta molt, no?, quan apareix.
No, no, aviam, incidir una mica en el que diu el doctor Oliach,
és molt important el programa de cribatge de càncer de mama,
perquè ens està controlant les senyores
amb l'edat d'alta incidència de càncer,
que són aquests 50-70.
Vol dir que abans no n'hi ha?
Vol dir que després no n'hi ha?
Sí que n'hi ha.
Per tant, això ho hem de seguir controlant,
i també és molt important,
sobretot de cara a tenir-ho present de les senyores,
no viure angoixades pel tema,
i tenir present, doncs, que, lògicament,
com que hi ha una incidència en augment de càncer de mama
en pacient per sota dels 50,
i que són pacients que, malauradament,
no estan dintre d'aquest programa de cribatge,
doncs són pacients que també s'han de controlar.
I això què vol dir?
Autoexploració de la mama,
sense neurotitzar-se.
La que es coneix més bé la consistència de la mama
és la mateixa senyora.
Ella sap com està aquella mama abans de la regla
i després de la regla,
que és quan s'ha de fer l'exploració.
Per tant, en el moment en què nota una cosa diferent,
sense donar més foc del que toca,
però val la pena que consulti el seu metge de capçalera.
tingui 35, en tingui 40 o en tingui 45.
Vol dir, no, no li tocarà.
No, sí que li pot tocar.
Per sort que la majoria de vegades no serà res,
però quan hi ha una cosa diferent en aquella mama
que nota la senyora,
ha de consultar el seu metge,
estigui o no estigui dintre del programa.
I això és molt important.
L'autoexploració,
a part del programa de detecció en mamografia.
Per què?
Perquè hi ha moltes coses que la mamografia no veu.
Hi ha senyora que es toca un buany
i la mamografia no ho veu.
I això vol dir que aquesta mama és normal?
No, no és normal.
Per tant, hem de fer molt a casa la senyora.
Quin és l'equip doctor olíac de la xarxa en aquesta unitat?
Són un equip molt multidisciplinar, no?
Sí, estem treballant amb radiòlegs,
estem treballant amb patòlegs,
estem treballant amb cirurgians, amb ginecòlegs,
estem parlant que hi ha un psicoencòleg
col·laborant amb nosaltres,
i evidentment el metge de família
que fa el primer pas,
i que és el de conscienciar a la dona
sobre això que comentàvem ara,
de la importància de l'autoexploració
i la importància del reclutament
i la participació en els programes de cribatge.
Nosaltres, quan detectem alguna pacient
amb una probable situació d'aquestes,
organitzem aquests comitès que diem de mama,
en el qual de manera multidisciplinar
se fa l'abordatge de com hem d'encarar el tractament de cada cas.
I aquests tractaments cada vegada són,
i es fan d'una manera més individualitzada,
reconyent l'opinió dels experts
dels diferents especialitats
que participen en el nostre comitè.
Com és aquest procediment, doctor?
Bé, aviam, la senyora, com deia abans,
pot venir o a través del programa
de cribatge de càncer de mama,
en què se li ha detectat una lesió
que s'havia obviat i és compatible
amb un carcinoma de mama,
o bé t'arriba a través de la primària
o bé t'arriba perquè la senyora
amb la seva autoexploració s'ha notat aquest boig.
Un cop això és així,
es fa el procés de diagnòstic.
I el diagnòstic amb la mama
ha de tenir, el que diem,
els que ens movem en aquest món,
tres potes, no?
L'exploració física i la clínica,
la radiologia i l'anatomia patològica.
O sigui, el resultat final de la biòpsia.
Totes aquestes tres coses han de lligar.
perquè si no lliguen hem d'insistir.
I d'aquí la importància
del que deia el doctor Oliach
de l'equip multidisciplinar.
Totes aquestes senyores,
un cop estan diagnosticades
o estan en fase de diagnòstic,
si el cas és complex,
es presenten en aquest equip,
en el si d'aquest equip multidisciplinar,
que hi ha tot aquest professional
que ha dit el doctor Oliach,
perquè els casos a vegades són molt complexes.
Alguns no, però altres són molt complexes.
I necessiten de l'experiència
de tota aquesta gent.
Avui en dia, la patologia de mama
no s'entén que la pugui fer...
Aviam, tot és respectable, no?
Però un nen aïllat.
Els equips de mama
han de treballar de forma multidisciplinar,
perquè és realment,
i això està estudiat
i està en un munt d'estudis quantificat,
que la qualitat de l'assistència
és l'òptima quan es treballa
en equip multidisciplinar,
que és el que tenim a la xarxa.
Què farà que es derivi a radiologia
o l'altre extrem,
que seria extirpar, suposo?
No, sempre quan hi ha una lesió palpable
es deriva a radiologia.
I aquí es pot fer una hemografia
per sobre dels 30 anys.
Per sota dels 30 anys normalment
no fem hemografies,
perquè aquestes lesions palpables
per sota dels 30 anys
habitualment seran lesions benignes,
vull dir, quist, fibra de nomes,
bultos de greix,
o sigui, amb la qual cosa
una xicota per sota dels 30 anys
normalment amb una ecografia
en té suficient.
No hem de demanar hemografies
per sota dels 30
si no hi ha una lesió
que realment ens ho justifica molt.
O sigui, el límit seria aquest.
30 en avall, eco,
30 en amunt
i entrarien en el grup de hemografia.
I el que fan és diagnosticar.
Es veu la lesió,
com és aquesta lesió,
quin és el tamany de la lesió,
quin és l'aspecte de la lesió
i en base a això es punxa.
Es punxa.
Si la lesió és de baix nivell de sospita,
es punxa amb una agulleta fina,
que ens treu unes cèl·lules,
una citologia que es diu,
i ens ho analitza.
I si la lesió és d'un alt nivell de sospita,
es punxa amb una agulla gruixuda,
la qual ja ens treu un bocí de treixit,
un cilindre,
que ens permet un anàlisi més acurat.
Això va anatomia patològica
i quan tenim tot això,
radiologia, anatomia patològica clínica,
entren al comitè,
en aquest equip multidisciplinar,
i avaluem els resultats.
I en base a això decidirem
si primer es va a cirurgia,
si la cirurgia és conservadora o no,
depenent del tamany de lesió,
o va a químio
o va a algun altre espai.
Què passa en aquest episodi,
per exemple,
on no va a químio,
perquè hi ha uns efectes,
la pèrdua,
el que abans comentàvem,
la pèrdua de pèl,
els vòmits de vegades,
com és aquest procés de químio?
Bé.
Com es aplica?
En quina periodicitat?
Mira,
jo puc parlar,
no soc la persona més indicada,
jo penso que això
t'ho pot explicar millor l'oncòleg.
Lògicament,
la químio té els seus efectes secundaris,
i no tota la químio és igual,
no tota la químio és igual,
depenent de l'estirpe del tumor,
hi ha un tipus de quimioterapia o una altra.
I el fet que una senyora
amb un bony al pit,
un carcinoma de mama,
vagi primer al quiròfan,
o bé primer a la quimioterapia,
que això pot ser,
doncs depèn del tamany d'aquest tumor.
O sigui,
avui en dia el gol estàndard
amb la cirurgia de mama
és fer cirurgia conservadora,
tallar pocs pits,
tallar pocs pits.
I això,
a vegades,
amb una mama que no té el volum suficient
i un tumor gran,
no ho podríem aconseguir.
Amb la qual cosa,
això ens fa que
aquestes pacients
comencin,
a vegades,
per un tractament quimioteràpic.
Què ens fa aquest tractament?
Aquest tractament ens redueix,
habitualment,
el volum del tumor,
i es fa un test in vivo
que aquest tumor és sensible
a aquesta quimioteràbia.
O sigui,
aconseguim dues coses molt importants.
Llavors,
es fa que aquest tumor,
que d'entrada
ens hagués portat
a tallar un pit,
després,
puguem conservar aquest pit
amb els mateixos resultats.
O sigui,
sempre,
el de la cirurgia de mama
és el mateix.
Hem de fer una cirurgia
que cosmèticament
sigui bona,
lògicament,
estem tractant
un òrgan molt important
per a la dona,
per tant,
hem d'aconseguir uns resultats
cosmètics i estètics
importants,
però,
primer,
curar la malaltia.
I això ho aconseguim
amb tumors petits.
Jo si vull fer una pregunta,
potser per vostès
és molt òbvia,
per mi no ho és tant.
La quimio,
com redueix el tumor?
És a dir,
com treballa la quimioteràpia?
Què fa?
Amb les cèl·lules del pit?
No sé en què interactua exactament,
però ho podríem explicar,
no?
Vostès segurament ho saben,
jo no ho sé.
Aviam,
el que et deia,
hi ha diversos tipus de quimioteràpia.
Sí,
hi ha una quimioteràpia
a la que s'entén habitualment,
el que fa és bloquejar aquest tumor.
Alguna quimioteràpia
el que fa és bloquejar
el que en diem la neovangiosensis,
una massa de carn,
necessita sang que li arribi al voltant
per créixer,
doncs un tipus de quimioteràpia
el que fa és reduir aquesta sang
que arribi al tumor
perquè aquest tumor
es vagi morint.
Un altre tipus de quimioteràpia
el que fa és bloquejar-se
els receptors
que té aquest tumor al voltant,
perquè lògicament aquest tumor,
si no té un estímul de proliferació,
doncs no pot créixer
i es va fonent.
Sí,
hi ha altra quimioteràpia,
entre cometes,
que és la hormonoteràpia,
el que el que fa també,
doncs,
és bloquejar aquests receptors
hormonals del tumor,
i això és una cosa, doncs,
que fem servir bastant
amb persones d'edat,
hi ha senyores, doncs,
de 80, 80 i escaig d'anys
que aconseguim no operar-les
perquè tenen aquests receptors hormonals
en el tumor positius
i en base a aquesta hormonoteràpia
els bloquegem
i aquest tumor es fon.
Sí,
no podem parlar de quimioteràpia
així a...
Els estudis previs
són una mica els que ens marquen
quina és
la millor línia d'atac
en cada tipus de tumor,
no?
Són els que diuen,
escolta,
aquest has d'incidir més
en el tipus hormonal,
no?
En bloqueig hormonal
o amb altre tipus de...
o bé amb un altre tipus
de quimioteràpia.
Per tant,
no hi ha una quimioteràpia.
Hi havia aquesta investigació
per buscar
alguna línia alternativa
que no sigui...
que sigui menys agressiva.
Mira,
línies d'investigació
n'hi ha
i les línies d'investigació
van en base
a el que deia
el doctor Oliac.
Cada tumor,
per dir-ho així,
entre cometes,
és diferent.
Té un perfil genètic
diferent,
moltes vegades
i la gràcia
de l'invent
i dels estudis actualment
és buscar
la teràpia
que s'adapti
a aquell tipus de tumor.
Per això et deia,
no és la quimioteràpia
per tots els tumors
sinó és adaptada
a l'edat,
els factors pronòstics genètics
de la pacient,
els receptors hormonals
de la senyora,
els factors de proliferació.
O sigui,
d'un tumor
es llegeixen
un munt de paràmetres
que nosaltres
fem servir
com a factors pronòstics
i en base
a aquests factors pronòstics
és el que indica
el tipus de quimioteràpia.
Quant dur?
També dependerà molt
de cada cas,
imagina,
la quimioteràpia.
Sí,
normalment,
aviam,
això es fa...
Si la senyora aguanta bé,
normalment són
sis-vuit tandes
de quimioteràpia,
cada tres,
cada quatre setmanes,
però depèn molt,
hi ha senyores
que ho toleren bé,
hi ha senyores
que has d'interrompre
aquests cicles,
o sigui,
cada cas.
Cada cas és un món.
I el dia després,
és a dir,
quan ja hem sortit
de la quimioteràpia
o quan ja hem sortit
de la cirurgia,
a partir d'aquí
què passa?
Doncs,
a partir d'aquí,
nosaltres,
quan hem operat
una senyora,
jo voldria també,
perdona que t'interrompeixo,
una miqueta història,
però,
ja que parlava
de la cirurgia conservadora,
voldria també incidir
en el tema
d'una cosa
que realment
ens ha canviat
i ha canviat
la vida
de les senyores,
que és el tema
del gangli sentinella.
Si les senyores,
abans,
quan tenien un càncer
de mama,
doncs se'ls hi treia
el tumor
o se'ls hi treia
el pit
i se'ls hi treien
tots els ganglis
de l'aixella,
amb la qual cosa
això és una
verdadera barrabassada.
en aquell moment
ho havien de fer
perquè no disposàvem
d'altres elements,
però avui en dia
per sort no és així.
Sabem que el tumor
envia cèl·lules
i que el gangli
és com un colador,
se les queden allà,
amb la qual cosa,
si sabem
a quin gangli
van anar a parar
les cèl·lules del tumor,
analitzant només
aquest gangli,
podem saber
com està l'estat
d'aquesta aixella.
Si aquest gangli
no té cèl·lules tumorals,
evitem buidar
totes aquestes aixelles
i això què ens fa?
Doncs evitar
totes aquestes lesions
que vèiem
després de la cirurgia,
amb aquests braços inflats,
aquests braços
que costaven de moure,
aquests braços
amb trastorns
de sensibilitat,
o sigui,
hem aconseguit realment
que només
una de quatre dones
doncs s'emporti
aquesta limfa d'anectòmia,
o sigui,
s'emporti
el que li hem de treure
a tots aquests ganglis
de l'aixella
i això és molt important
de cara a la qualitat posterior
de la senyora.
Perdona que t'hagi canviat
una mica,
però volia una mica dir-ho.
Això que estigui
és molt important.
Dèiem després,
doctor Oliac,
el dia després,
és a dir,
un cop s'acaba l'operació,
un cop s'acaba la quimioteràpia,
a partir d'aquí
hi ha un equip de suport,
hi ha també la guia
contra el càncer
que col·labora
molt estretament
amb l'hospital,
amb el centre,
amb la xarxa.
Evidentment,
és a dir,
una vegada s'acaba
l'episodi més agut,
que és això,
és la quimio
i és la cirurgia,
entrem en una altra etapa
en la qual és
el seguiment
i l'acompanyament.
El seguiment clínic
que el fem nosaltres
a través de l'oncòleg
i l'acompanyament
que tenim
des del psiconcòleg
i després
les associacions aquestes,
com ho explicàvem,
la Lliga contra el Càncer,
l'Associació Espanyola
contra el Càncer,
si estiguéssim en una altra,
doncs que van fent,
van donant
tot l'acompanyament
per aquesta situació
en la qual es troba
una dona
que d'un dia per l'altre
doncs es troba
en aquesta situació
que des del punt de vista emocional
doncs és una situació,
és un xoc important.
I a més a més,
una altra cosa
de totes maneres
a comentar
que també
ve a incidir
en aquest seguiment
de la pacient
és el que nosaltres
en parlem
del que és
la cirurgia reparadora.
És a dir,
una vegada
s'ha operat
aquesta dona,
si les condicions
de la dona
ho permeten,
doncs nosaltres
podem ja
començar a plantejar-nos
a treballar
en la línia
de poder fer
una cirurgia reparadora
per la qual
la dona pugui
recuperar estèticament
el pit
i per tant
ajudem
la seva autoestima
a la seva autoestima
en el futur.
El tema
de la protecció
ha dit abans
que n'hi ha
una que és provisional
després ja ve la definitiva
com funciona
aquest procés?
Bé,
clar,
quan una senyora
surt de l'hospital
amb una mastectomia
recent feta
lògicament
hi ha una ferida
ampla
amb uns punts
una ferida
que està inflada
i que per tant
sí que hi ha
un defecte
de volum
a nivell
d'aspecte extern
de la pacient
però és una
és una paret
del tòrax
que canviarà
que es farà
amb els mesos
es farà més
baixarà aquest edema
post quirúrgic
i lògicament
si quan sortís
de l'hospital
li col·loquéssim ja
una pròtesi externa
de silicona
aquesta pròtesi
al cap d'un mes i mig
estaria ballant per allà
per tant
el que fem
és d'entrada
a través de les companyes
de la lliga contra el càncer
és proporcionar-li
una pròtesi provisional
una pròtesi tova
perquè a més
clar tenim una ferida quirúrgica
i no ens pot fregar
doncs una pròtesi tova
que li augmenti
el volum del seu sostenidor
que no vagi
poc a res
amb aquesta simetria
que és el que realment
mata
l'aspecte de la senyora
i un cop
aquesta ferida
ja està
en les seves condicions
llavors ja
posem la pròtesi externa
l'altra cosa
diguéssim
és el que comentava
el doctor Oliuach
de la cirurgia reparadora
de la mama
en aquest aspecte
i en aquest punt
del procés
la part emocional
és molt important
l'acompanyament emocional
molt
molt important
primera perquè
la senyora
lògicament
se li enfonsa el món
com és que m'ha passat
això amb mi
no sé si en sortiré
si no en sortiré
lògicament
la gent avui en dia
tomba molt per la xarxa
veu números
estadístiques
testimonis
normalment
de gent que li ha anat malament
i per tant
és molt important
que tingui gent
al seu voltant
que li facin veure
que això
és una malaltia
doncs
amb un
amb un índex
de supervivència
avui en dia
i que et permet
fer una vida
completament normal
normal
normal
i això doncs
t'ho dona
la gent aquesta
que tens al teu voltant
i que
quan tu tens
el dubte
que no t'aclarirà ningú
jo lògicament
no
no estic dintre del cap
d'aquestes senyores
el professional no està
i la que t'ho pot explicar
i et pot acompanyar millor
és una
pacient
doncs
que ha passat
per lo mateix que tu
i que ho has superat
doncs
és important
com dèiem
aquest acompanyament
vostè ràdio
que dintre de supervivència
sal
ha canviat molt
els últims 20 anys
les últimes dues dècades
ha canviat moltíssim
el percentatge
sí
sí
realment
ha canviat
en base
que
disposem d'uns tractaments
tant de quimioteràpia
que d'hormonoteràpia
de radioteràpia
doncs
que lògicament
han evolucionat molt
amb poca morbilitat
i segona
doncs
que estem detectant
els tumors
en fases molt més incipients
això
aquesta és la mare dels ous
per dir-ho així
després hi ha les senyores
que se'n surten
d'aquests
topanges sadístics
no
però com més petit
el tumor
lògicament
menys possibilitats
que enviï cèl·lules
més enllà
perquè realment
o sigui
una mica
en els últims congressos
el que dius
del tumor de mama
pràcticament
ja ho sabem tot
ja ho sabem tot
el que encara no controlem
és l'efecte
de la metàstasi
que és el que realment
ens fa marxar
la pacient
no
sí
el tumor
ja l'hem guanyat
per dir-ho així
entre cometes
i entre moltes
moltes cometes
però encara
encara
se'ns escapa
el tema
de la metàstasi
i aquest tema
lògicament
és més freqüent
com més gran
és el tumor
entre altres coses
després hi ha tot
el tema
de factors pronòstics
sí
ha millorat
el pronòstic
i per tots aquests aspectes
que comentava el doctor Piques
i el que ens trobem ara
que en aquelles
en el qual
diem-ne que
el pronòstic
no és tan bo
el que sí que s'està aconseguint
és allò de
la cronificació
de la malaltia
és a dir
abans
tenien evolucions fatals
i ara
sí que aconseguim
una
un efecte
d'una mena
d'empat tècnic
entre
nosaltres
i la malaltia
o la pacient
i la malaltia
és a dir
controlar l'evolució
de la malaltia
per la qual
pot augmentar bastant
la seva supervivència
no oblidem que estem parlant
que
és la primera causa
de mort per càncer
amb la dona
vull dir que
tot i així
té una
una incidència
en la mortalitat
molt important
i que
té una incidència
el càncer de mama
en la població
europea
molt alta
estem parlant
d'uns 60 casos
per cada 100.000 habitants
i nosaltres
aquí a Catalunya
estem en aquest
problemat
hi ha
bastantes variacions
en funció
de les zones
geogràfiques
no només a Espanya
sinó també
arreu del món
està vist
que en els països
subdesenvolupats
hi ha menys incidència
i en els països
diguem-ne
que
de desenvolupats
com estem nosaltres
la incidència
és molt més alta
i per exemple
dintre del que és Espanya
també
per múltiples causes
Catalunya
es troba
amb l'estat
del rang més alt
d'incidència
estem al voltant dels 59 o 60 casos
també per cada 100.000 habitants
que no és gens menyspreable
perquè hi ha aquestes diferències
entre unes zones i altres
hi ha explicació
ja ha dit vostè
que són múltiples factors
però n'hi ha algun d'eventar
hi ha moltes controvèrsies
hi ha molt
hi ha molt de discutir
llavors entraríem ja realment
en quines són les causes
del càncer de mama
és la història aquesta
per exemple
les orientals
tenen un tipus de càncer
les senyores
de recenent
tenen un altre tipus
les caucàssiques
d'un altre
i aquí influeixen
molts
molts
molts factors
de tipus
de receptors hormonals
etcètera
etcètera
d'alimentació
si això donaria un altre programa
donaria
si això
és que té
no no
a més
és d'aquelles coses
dius
si vostè fa una vida sana
equilibrada
no fuma
no beu
no està
no no
tendrà menys incidència
dius sí
però tocarà o no tocarà
dius
no ho sé
és que de vegades
de vegades passa
de vegades toca molt bé tot
és molt bo
és molt bo
si tu controles tots aquests factors
ja és molt bo
ja hem baixat
els factors de risc
però dius
això no
és allò d'intentar comprar
pocs números
per aquesta loteria
quan menys
i això sí que
i a més sempre m'agrada fer
o no
parlar sobre els estils de vida
com una mesura general
de protecció
contra moltes malalties
i aquesta
encara que diem
que la relació
causa-efecte
és molt controvertida
però sí que també
l'estil de vida
que vol dir
per exemple
el control del pes
és a dir
sembla ser que una major obesitat
està relacionada
amb major incidència
sembla ser que la limitació
de l'engesta de l'alcohol
sembla ser que la lactància materna
tot això són factors
que no costen res
sobre els quals tu pots decidir
i pots influir directament
i que
bueno
si t'ajuden a no tenir tants números
doncs és bo de conèixer-ho
i és bo de practicar-ho
i la nostra feina
i això sí que ja és més feina
dels nostres metges de família
doncs es tracta d'això
d'explicar
la bondat
les muntanyes d'aquest estil de vida
una última pregunta
i demanem la resposta breu
doctor Piques
informen sempre
a la pacient
o pregunten
als familiars
com funciona això?
sempre
sempre informem
a la pacient
perquè precisament
com que és una malaltia
que té solució
no m'aviam
a més la pacient
passarà una sèrie d'històries
allò que avui en dia
no hi ha ningú que estigui a la figuera
quan et fan una memografia
et fan una biòxia
tothom sap el que té
per tant és millor
que un sàpiga el que té
perquè des del primer moment
col·labora amb la seva malaltia
Jordi Piques
doctor Jordi Piques
responsable de la cirurgia general
de l'Hospital del Vendrell
i d'unitat de mama
gràcies
Moltes gràcies
Fins ben aviat
i també gràcies al doctor
Xavier Urià
que director de l'Hospital
de la xarxa
de Sant Atec
Gràcies també
Moltes gràcies