Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
No us heu despistat, no és dilluns,
òbviament som dimarts 24 d'abril,
avui desplacem l'edició d'aquesta setmana de l'Espai Tothom,
ja que ahir teníem, Tarragona Ràdio feia una programació especial
des de la Rambla Nova en motiu de la Diada de Sant Jordi.
I encara amb ressaca d'aquesta Diada de Sant Jordi,
nosaltres volem omplir els propers minuts de ràdio
parlant, com sempre, del món de les persones amb discapacitat.
Qui us parla i dirigeix el tothom, Miquel González,
a la part tècnica avui ens acompanya el nostre tècnic,
el Lluís Comés. Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normal.
I avui obrirem el tothom amb un tema
que té a veure amb la Diada de Sant Jordi,
i és que la Fundació Topromi de l'Ebre Social Catalunya Caixa
ha editat un conte sobre la llegenda,
la llegenda del cavaller, la llegenda del drac,
la llegenda de Sant Jordi, un conte que ha estat elaborat
per persones amb discapacitat intel·lectual de la pròpia fundació.
De seguida saludem a la directora de Topromi,
la Mari Paz Baena, i després anirem d'excursió.
No sé si arribarem cap a fer el camí de Sant Jaume,
però anirem a acompanyar el grup d'excursionistes
Amics de la Montanyeta,
que demà reemprenen aquest camí de Sant Jaume,
l'estan fent per etapes,
i demà faran la seva sortida des de Tudela,
un camí que ja iniciaven el gener del 2011.
Ens ho explicaran el Pep Perelló,
coordinador del grup excursionista,
i també vindrà acompanyat del Jaume Marí,
que és el president de l'Associació de Paral·lelis Cerebral
de la província de Tarragona.
Tot això, de seguida en parlarem.
Abans deixeu-me, però que us recordi,
que podeu posar-vos en contacte amb nosaltres
i seguir-nos a les diverses xarxes socials.
A banda d'escoltar la ràdio en directe,
a tarragonaradio.cat,
i allà també podreu trobar tots els programes
enregistrats del Tothom.
Podeu escriure'ns a tothom.tarragonaradio.cat,
la nostra adreça de correu electrònic,
tothom.tarragonaradio.cat,
i com deia, estem presents també a les xarxes socials,
a facebook.com barra tothom,
i a twitter.com barra tothom.tr.
Anem, doncs, a saludar de seguida
la Maripaz Baena,
directora de la Fundació Topromi.
Fins demà!
Us avançarem en el sumari.
La Fundació Topromi de l'Obra Social de Catalunya Caixa
ha editat un conte sobre la llegenda de Sant Jordi
que ha estat elaborat per les persones
amb discapacitat intel·lectual de la Fundació.
Volem saludar la directora de la Fundació Topromi,
Maripaz Baena. Maripaz, molt bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Encara suposo que una mica em ressaca
de la diada de Sant Jordi, no?
Sí, sí, bastant, bastant.
De fet, Topromi va participar en aquesta diada,
que és de venir ahir a Sant Jordi.
Ahir mateix tenia una paradeta a la Rambla,
que em sembla que també està relacionada
amb aquest conte que heu editat, d'alguna manera.
Sí, sí, sí, sí, totalment relacionada.
Ho veníem allà, a l'estat.
Un conte i una diada de Sant Jordi
que tenen aquesta simbologia popular, elemental,
i que volíeu que ajudés també a difundir
la idea principal d'aquest projecte, d'aquest conte,
que és que les persones amb discapacitat intel·lectual
són capaces de crear, de treballar i de sentir.
Com neix la idea d'aquest conte,
d'editar un conte tan popular
sobre l'agenda de Sant Jordi, Maripaz?
Bé, és la idea de difondre la discapacitat
i de fer un exercici d'integració social.
És a dir, nosaltres encara trobem
que les persones discapacitades,
les persones amb discapacitat intel·lectual,
no estan totalment integrades
en el teixís social.
Aleshores, fent intents i fent trobades
perquè el món de la discapacitat
i les persones que no són discapacitades
es trobin i poder difondre
i fer presents a les persones discapacitades
per fer, reitero, l'exercici d'integració
social i laboral.
Ens trobem davant d'un conte format, com dèiem,
per una vintena d'il·lustracions
i un text escrit per la mestra Rosa Gairal.
Els nois de la Fundació
s'han encarregat de la part il·lustrativa
o com ha anat això?
Sí, els nois de la Fundació, discapacitats,
han fet les il·lustracions del conte.
I a partir d'aquestes il·lustracions,
Rosa Gairal, que és una mestra molt amiga de Topromi,
va encadenar el conte,
a partir, ja dic, de les il·lustracions
de les persones discapacitades.
És un conte interactiu
en el qual necessitem la participació del lector.
Així, a priori, ens costa d'imaginar
què és exactament el que ha de fer el lector.
És aquells contes on el lector
d'alguna manera o d'una altra ha de participar,
però com? De quina manera?
El conte anava juntament
amb una caixa de llàpissos
i amb un pòster.
Aleshores, el conte,
en el seu discòrre,
doncs le demana al lector
que participe, és a dir,
pintar,
endivinar el nom,
fer un dibuix,
li fa preguntes
i el lector o lectora
ha de respondre a les preguntes.
Molt bé, és a dir,
que així també fa que el lector
participi del conte
i també m'imagino
que ajuda a difondre aquesta idea
que abans ens comentaves.
Es tracta del primer conte
de la col·lecció
Ho fem especial per a tu,
que el que vol és reunir
la creativitat
de persones amb discapacitat intel·lectual
i també de persones
que no tenen cap discapacitat.
Aquesta col·lecció
Maripaz tindrà continuïtat?
Heu previst
ja algun altre conte?
Com ho heu enfocat, això?
Sí, sí, sí.
Estem parlant,
estic parlant amb persones,
amigues,
perquè ha de ser
una participació
totalment col·laborativa, no?
i gratuïta, no?
Vull dir, ha de ser...
Aleshores, estic parlant
perquè tingui continuïtat
i aquest exercici
ho podem fer cada any
i podem participar
amb aquest lema, no?
Ho fem especial per a tu,
les persones discapacitades,
perquè el conte
s'ha de tenir en compte
que no solament es crea,
sinó que es maqueta,
s'imprimeix,
s'edita
i s'enquaderna.
Perquè
la Fundació Topromi
és un taller
on les persones discapacitades
treballen
en aquests dos tallers,
enquadernació,
impressió
i la creativitat
ve donada
per una persona
en quant a la maquetació
que es dedica
al disseny.
Però, clar,
ells no només fan
les il·lustracions com deia,
sinó que participen
en tot el procés, també.
Sí, sí, sí.
Per tant,
és aquí on veiem
aquest gran estímul
que tu també destacaves
per a tota la gent
de Topromi,
a més, doncs,
d'aquesta difusió
i, evidentment,
no ho hem d'oblidar,
el tema dels ingressos,
perquè tal com està avui en dia
el context i el panorama,
doncs,
que aquest llibre
ajudi també
a pal·liar
les mancances,
les necessitats econòmiques
de Topromi,
suposo que també us ajuda, no?
Sí, sí,
però a nosaltres també
és important
tots els ingressos
que tenim, no?
Perquè el centre
s'ha de mantenir,
el que busquem
és una viabilitat
i una continuïtat
del centre, no?
Aleshores, bé,
participarem,
participarem
en altres trobades
i ja t'he dit
que aquest serà
el primer
d'un conte
fet especialment
per
les persones
discapacitades
i la Fundació.
I dirigit a tothom,
Maripaz,
m'imagino,
aquest conte.
Aquest conte
va dirigit
fonamentalment
a nois petits
de 4 anys
quan comencen
la lectoescritura
fins a 7 o 8 anys.
Però, bueno,
en edicions posteriors
pensarem una mica
la temàtica
i a les persones
que poden anar dirigides, no?
Molt bé.
Parlàvem abans
que ahir
estàveu presents
en una parada
a la Rambla Nova,
ja que avui també
al llarg del matí
hem estat fent una mica
de valoració,
de balanç
de com va anar tot.
També et demano
quin és el vostre balanç,
com va anar ahir
aquesta parada
a la Rambla Nova
de la Felicitat Promi.
Doncs, mira,
molt positiva,
molt positiva.
Primer perquè, bueno,
en l'estat
no solament hi érem
les monitors,
sinó persones discapacitades
venent
el seu llibre, no?
Sí.
Aleshores,
tot el seguit
d'estímuls
i de reconeixement
i d'autoajuda, no?
Que significa
el fet
que un llibre fet per ells
estigui editat
i sigui possible vendre-ho, no?
Per tant,
ells en aquell moment
eren els comercials
i els venedors
de la Fundació.
O sigui,
que encara formaven part
de més ítems
del propi procés.
Sí, sí,
evidentment.
O sigui,
tota aquesta motivació
a més a més dona
un gran estímul
i un reconeixement, no?
De cara
que ells fan possible
un producte
que es ven
i que té sortida, no?
Un producte que, com deia,
es va acompanyat
d'una capsa
de llapissos de colors
i un pòster,
es posava a la venda ahir
i es ven
a un preu de 6 euros.
I ara, Maripat,
la pregunta és
si ahir
no vam poder
adquirir aquest llibre,
no el vam poder comprar,
però algun dels nostres
ens està interessat.
com ho pot fer
per trobar-lo?
Doncs,
a les instal·lacions
de la nostra fundació,
aquí a Topromi,
al carrer
Manuel Carrasco Formiguera,
de la Canonja,
i també
ho podríem fer
per internet.
A través de
www.topromi.com,
que és la vostra pàgina web,
on suposo
que allà també trobaran
tota la informació.
Exactament.
Doncs, Maripat,
moltíssima sort
amb el projecte
d'aquest llibre,
esperem
que en vinguin més
amb aquesta
col·lecció
que comentàvem
abans,
la col·lecció
Ho fem especial
per a tu,
i doncs,
desigar-vos això,
moltíssima sort
i avan amb el llibre.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies per estar aquí.
Molt bon dia.
Gràcies, bon dia.
Camins
que ara s'esveixen
Camins
que em va fer sols
Seguim amant,
anem desenvolupant
els continguts
de l'ESPA i tothom
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
en aquest dimarts 24 d'abril
encara amb regust
a Sant Jordi,
aquesta ressaca
del dia de Sant Jordi
dels llibres
i les roses.
Avui, però,
volem parlar-vos
d'altres temes,
volem anar d'excursió,
marxem d'excursió
i ho farem
amb el Jaume Marí,
el president
de l'Associació
Provincial de Paralisi
Cerebral de Tarragona,
aquí saludem.
Jaume, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Fa dos dilluns
estàvem a la Muntanyeta
fent l'edició
número 100 de l'ESPA
i avui ja et tornem
a tenir aquí,
també acompanyant
el Josep Perelló,
que és el coordinador
del grup excursionista
Amics de la Muntanyeta.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui volem parlar
amb vosaltres
perquè l'any passat
cap al gener
iniciàveu
una de les activitats
del grup d'amics
d'excursionistes
de la Muntanyeta,
a banda d'aquestes
caminades solidàries
que ja en porteu tres,
després parlarem
de cara a la quarta,
però de moment
centrem-nos en aquest
camí de Sant Jaume
que començàveu
el passat gener,
vaja,
el gener del 2011,
no?
És així.
Exacte.
Com surt la idea?
Com deies la idea
d'anar a fer
el camí de Sant Jaume
amb aquest grup
que teniu?
Bé,
la idea del camí
de Sant Jaume
podríem dir
que és una conseqüència
de tota una setmana
d'activitats
dels Amics de la Muntanyeta
que ens han portat
a un projecte
una miqueta més
ja ambiciós,
no?
Aleshores,
nosaltres habitualment
sortim un parell
de cops al mes,
uns dissabtes,
i, bueno,
d'un grupet
d'amics
i simpatitzants
del centre,
col·laboradors
amb una paraula,
i, com sempre,
i sempre
s'esbol alguna cosa més
i s'aspira alguna coseta més,
doncs un bon dia,
no sé ben bé
de part d'aquí,
però, bueno,
d'un del grup
que més don,
doncs dius
podríem anar
a Sant Jaume
des del centre,
de més,
no des de Roncesvalles
on es fa habitualment,
des d'aquí,
des de casa.
Bé, allò va collar
ràpidament
i, mira,
vam començar
i aquí estem.
el grup Amics de la Montañeta
va ser,
va créixer espontàniament
del grup excursionista
en el que caminàvem,
el Pep Parelló,
un bon dia,
doncs,
que som amics
ja fa molts anys,
doncs un bon dia
em va portar a caminar
després d'un infart
que vaig tenir
fa 4 o 5 anys
i, a partir d'aquí,
doncs,
va haver-hi aquest contacte
i,
de seguit,
l'equip,
el grup
que anàvem caminant
doncs va voler col·laborar
primer en organitzant
la caminada
i també amb altres
events que van passant
durant l'any
cada vegada
que hi ha qualsevol cosa
que organitza la Montañeta
doncs sempre hi ha
els membres del grup
que estan per allà darrere
i, de fet,
una de les coses
que potser també
jo penso que és
un grup de luxe,
no?,
en el sentit aquest
que,
per exemple,
en la organització
de la caminada
doncs potser,
sense exigirar,
potser hi ha 30 voluntaris,
30 persones
voluntàries
que estan a la...
Sí, sí,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Després en parlarem
d'aquesta caminada solidària.
Ells diuen que són amics,
jo crec que ho podem explicar
els oients,
no?,
vosaltres dieu que sou amics
però en realitat
sou malamics,
no?,
una mica és així la cosa,
no?,
Aquesta és una bona anècdota
que tenim tots dos,
és que clar,
ara em deien,
no, no,
és que nosaltres diuen
els malamics,
dic, home,
això ho hem d'explicar
perquè els oients
ho han de saber.
Què passa?
per què sou tan malamics?
Doncs perquè fa anys
el meu malamic,
el Pep Peralló,
em va portar d'excursió
fins a Montserrat.
I quan...
Des d'aquí,
des de Tarragona, eh?
Soltim des de Tarragona,
doncs vam anar
fins a Montserrat
i el segon dia
que ja portàvem
uns quants quilòmetres
a les espatlles
i em sortien
bufolles als peus,
doncs anava cridant,
no?,
i anava garrera de tot,
clar,
com és normal.
Menys mal Jaume
que no se li va currir
la idea de portar-te
de genolls, no?,
perquè diuen allò
que s'ha d'anar a Montserrat
de genolls,
o sigui,
imagina't,
llavors...
Sí, sí,
llavors potser sí
alguna cosa més
que malamics,
no?
I llavors anàvem cridant,
no?,
jo li anava cridant
per darrere,
li anava dient
malamics,
com m'has portat?
I aquí li va acabar
el malamics.
Això ja fa dies, eh?
Tant de bo
d'aquestes iniciatives
de malamics
com vosaltres
sortissin iniciatives
tan especials
com aquesta
de la caminata
baixa,
de la caminata solidària
que després parlarem
i del camí de Sant Jaume,
ho comentàvem,
vau començar
el passat
genè,
la neu fent per etapes,
ara en comenceu
de viatuna
a uns 260 quilòmetres,
ja em comentaves,
Josep?
Sí, bé.
Unes vuit persones, no?
Sereu les que caminareu?
A veure,
el vam començar,
el primer tram
que hem fet
doncs és de Tarragona
fins a Tudela,
a Navarra.
I això ho hem fet
com bé deies
fa una estona,
a trams.
A trams tots
afortunadament
tenim feina
i tenim família
i tenim...
No diem d'anar
anant traient temps
aquí d'allà.
A poc a poc, no?
Una setmana,
15 dies,
una cosa així.
Ara aquesta vegada
estem una mica més valents,
farem 10 dies seguits
i anirem
o tenim la intenció,
vaja,
esperem que la salut
de Tudela,
que és on t'ho vam deixar,
fins a Burgos.
Molt bé.
Passant per Logronyo
i a Logronyo
el que farem
és engalzar
el camí de Sant Jaume
perquè des d'aquí,
des de casa,
des del centre
hi hem anat
tot i seguint
el camí natural de l'Ebro
que és el GR99.
També fantàstic,
ha estat una experiència
molt maca
en tots els aspectes
pel camí,
pel recorregut
i per la convivència
amb els amics
i tot, no?
Aleshores,
doncs, bueno,
esperem arribar a Logronyo
i allà enllaçà
amb el camí de Sant Jaume
i a més,
crec que allí
també parlarem
amb els companys
d'Espace d'allí
i bé,
esperem,
sobretot,
tindran una molt bona experiència
i això
i donar ressò
del nom de la Montanyeta.
Mirarem
Espace,
el centre Espace d'allà
és un centre
més o menys
com la Montanyeta
que a més
està confederat
a la Confederació Estatal
de la que jo
soc president
de l'estatal,
no?
i volem fer
una visiteta allà
i segurament
estar allà
amb els nois
una estona
i poder,
doncs,
portar també
la Montanyeta
a germenar
l'Espace de Logronyo
amb el de Tarragona.
El camí de Sant Jaume
el caminaran,
valga la redundància,
persones que no
tenen cap discapacitat,
seria complicat,
no, Jaume,
per una persona
del centre
emprendre un camí
d'aquestes característiques?
Pot ser excursions
més curtetes,
sí,
però...
Sí, sí,
hi ha hagut iniciatives
d'aquest estil
per arreu d'Espanya,
però amb
persones
amb pluris capacitat
és molt complicat.
Clar.
El tema,
sobretot
per el tema
de la...
Nosaltres vigilem
sempre molt
quan anem de colònies
o quan fem alguna sortida,
el tema
de l'hospital
més a prop...
Per si passés alguna cosa,
no?
Perquè també després
les famílies
estiguin tranquil·les
i no hi ha cap problema.
I aquest és un problema
en el camí de Santiago
perquè passem
per als llocs
on realment
si hi ha algun problema
ens tindríem
un greu problema.
Sí, sí, sí.
Jo voldria afegir
una petita cosa
a nivell
quasi, quasi, quasi
de primícia,
diguem-ne, no?
Si fos el Mourinho
ara mateix
això seria, vamos,
portar de matos los diarios.
Bé, doncs
com que esperem
ser més importants
que ell, no?
El Mourinho,
sí,
per favor.
Exacte, doncs
et fem a tu,
diguem-ne,
portaveu, eh?
Ja que ens has donat
aquesta possibilitat
de parlar, no.
la idea és que
per quan ho acabem
que si Déu vol
i tot va bé
serà l'any que ve
o almenys aquest és
el projecte que tenim
sí que ens agradaria
muntar alguna cosa
una mica sonada
als voltants
de Santiago de Compostela
amb gent del centre.
Això és un tema
que amb el Jaume
l'estiu treballant, eh?
Era una petita sorpresa
entre cometes
perquè jo sé
que només ara
escoltau ja
no és que s'il·lusioni,
és que segurament
que s'ha emocionat
i tot.
Segur, perquè...
Segur, sí.
No el vull ni mirar
perquè si no llavors
el parlar per mi
s'ha de difícil.
No, però sí que
dins de les moltes coses
que sempre ronden pel cap
i tal i qual
i que l'altre dia
en una reunioneta
que vam tindre allà
al centre es va
alguna cosa comentar
que hauríem de fer
alguna cosa sonada
a l'arribari
i això sí que a lo millor
a lo millor
i no a lo millor tothom
però sí doncs
parlant-ho
i en fin
i desenvolupant la idea
entre tots
evidentment com sempre
sí que podríem
muntar alguna cosota
perquè els últims trams
molt a propet
de Santiago
doncs hi arribéssim
tots plegats, no?
Un grupet
dels que ho hem caminat
que doncs
d'alguna manera
es fa també per ells
i després
doncs bueno
a veure com ho podríem fer
aquí deixem la idea
Està molt bé Jaume
perquè d'aquí n'extrem
que el camí
Bueno, m'ha emocionat
Sí, no?
Per això t'ho deia
que d'aquí em podem extreure
que el camí
realment
doncs el camí en ells
i ho fan ells
però després
qui arriba a la meta
són tots, no?
Sí, sí, sí
que és aquest
la idea seria aquesta
el símbol
està molt bé
el missatge està molt bé
Doncs bé
ens mantindreu informats
suposo
d'aquesta
si això passa
i fem sonar
Qui has vist
que te'n donarà la primícia
I tant
ens agraïm
Doncs amb aquesta primícia
nosaltres continuarem
hem de parlar
del dia 10 de juny
perquè també és una data
assenyalada
arribem ja
a la quarta edició
de la caminada solidària
ja sé que ara
alguns soñents
pensen
ostres d'aquí al juny
doncs encara falten dos mesos
tranquils
perquè en tornarem a parlar
però ara a nivell
de dues pinzellades
Pep, Jaume
què en podem explicar?
Podríem dir algunes coses
Sí, sí, sí
Podríem dir que tenim
molts mals de cap
Sí, a l'organització
com que cada vegada
doncs hi ha
hi ha més participació
de la gent de Tarragona
i de gent de fora
també
en la caminada
i com que ja va sent
un clàssic en el calendari
de les caminades
doncs
cada vegada
l'organització
és més complicada
i cada vegada
el meu mal amic
té més problemes
per poder tirar endavant
el tema organitzatiu
de tota manera
aquest any
tenim alguna cosa
alguna novetat
que
la donem com a primícia?
Ei, és jo bé
vinga, estem ja
doncs
de tota manera
deixarem el suspens
el tema és que
sempre
ja és també
un acostum
en què la caminada
al final
s'atura
les persones s'aturen
esmorzar
en el centre
i aquest any
a més a més
del suculent
esmorzar que fem
perquè la veritat
és que
quan acaben la caminada
doncs el colesterol
està bastant alt
no hauria de ser l'inversa això
sí, ja ho sabem
però bueno
nosaltres
intentem veure
de quina manera
doncs
els fem caminar
l'any següent
perquè està
el colesterol
de l'any passat
és no quedar-se sense forces
i tant
exacte
i a part de la xocolata
amb coca
i a part del tema
de l'entrepà
de Frankfurt
bacon
formatge
i tot el que és
de tercia
i a part del cafè
no parlis de menjar
que estem a mi tant matí
i a mi m'està agafant
gana per dinar
doncs
mentre la gent
estigui menjant
hi haurà sorpreses
i llavors
aniran sorgint
algunes sorpreses allà
i agradables sorpreses
espero que a tothom
li pugui agradar
doncs això serà
de cara al dia 10 de juny
nois
el temps se'ns acaba
no sé si
ens hem deixat
alguna cosa per destacar
o ja ens emplacem
més cap al juny
tot i així
el proper dilluns
si esteu disponibles
i teniu cobertura
doncs us trucarem
per saber com ha anat
aquest camí
de Sant Jaume
si realment
doncs
vaja
si realment
segur
que ho compliu
però
perquè ens doneu informació
de com esteu
i de com ha anat
esperem
que les ampolles
no ens juguin
una mala passada
esperem
ho esperem
ja ara ja no surten
ampolles
perquè ja ho teniu
el Pep
el meu amic
ja m'ha professionalitzat
sí
lluny queda ja
Montserrat
ja fa uns dies
Jaume Marí
president de l'associació
de paral·li
cerebral de Tarragona
Josep Perelló
coordinador del grup
d'exclusionistes
Amics de la Montagneta
agraït
com sempre ha estat un plaer
mantenir aquesta conversa
demà us una neu
cap a
cap a
Tudela
no?
Sí
doncs que vagi molt bé
parlem el proper dilluns
via telefònica
una estoneta
moltes gràcies
i després d'escoltar
aquesta entrevista
que manteníem
amb el Jaume Marí
i el Pep
Perelló
dos apunts
d'agenda
abans d'acabar
l'espai
aquest divendres
27 d'abril
a partir de dos quarts
de nou del vespre
l'auditori
august
del Palau
de Congressos
de Tarragona
Rotary Club
de Tarragona
organitza
un concert solidari
a favor
precisament
de l'Associació
de Paràlisi Cerebral
de la província
de Tarragona
amb la participació
de l'Escola
Conservatori de Música
de Tarragona
i actuaran
el grup de metall
de percussió
orquestres
cors
i bandes
de grau professional
del Conservatori de Música
de la Diputació
de Tarragona
com dèiem
això serà aquest divendres
l'assistència a l'acte
és per invitació
amb un donatiu
de 10 euros
les invitacions
es poden recollir
a la secretaria
de l'Associació
de la Muntanyeta
o sol·licitar-les
per correu electrònic
a administració
arroba
appc
tarragona
punt
org
i d'altra banda
acabem explicant-vos
que l'Organització
Nacional de Sex
l'11
a Tarragona
organitza
dins els actes
de Sant Jordi
aquest proper dimecres
25 d'abril
una lectura pública
de microrelats
serà a la 11
de Tarragona
a la Rambla
vella
número 10
al Saló d'Actes
a partir
de les 5
de la tarda
i fins
les 9
de la nit
Fets aquests apunts
d'agenda
nosaltres
us diem adeu
tornarem el proper dilluns
a partir de les 11
alguns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
al 96.7
de la freqüència modulada
o si ens escolteu
des de qualsevol lloc
del món
a tarragonaradio.cat
una salutació
molt cordial
avui ens ha acompanyat
la part tècnica
Lluís Comes
i que us ha parlat
Miquel González
I que us pleasing
a la sintonia
a la sintonia
a la sintonia
i que us satisfaccia
bona'
i
a la sintonia
on existent
a
i
al
i