Els que esteu acostumats a escoltar el matí de Tarragona Ràdio,
ja ho sabeu que l'últim dijous de cada mes,
si no a Canvia, si no hi ha res extraordinari,
ens visiten diferents membres de la gent gran de Tarragona
i, de fet, els seus representants,
a través del Consell Municipal de la gent gran.
Per parlar de les seves coses,
coses que els afecten a ells a la gent gran
però que afecten de retruc a tota la societat.
I avui ho veurem molt clarament amb els temes que ens han portat.
Saludem, doncs, a dos dels membres de l'executiva del Consell Municipal de la gent gran,
el Luis Ignacio Rosendo.
Luis, bon dia.
Hola, bon dia.
També l'Antonio Fernández, ens acompanya. Bon dia.
Bon dia.
I l'Antoni Rull, que és tècnic municipal de la gent gran.
Hola, bon dia.
Hola, Toni.
En fi, a veure, portàveu dos temes molt concrets
i després voleu parlar de com està afectant la situació actual,
i això vol dir, doncs, situació de crisi,
en la relació amb la gent gran, la família i tot el seu entorn.
Però primer comencem a fer una mica de valoració
de dues activitats que heu fet per donar-vos a conèixer,
especialment la de Sant Jordi.
Luis, vau tenir paradeta a Sant Jordi, a la Rambla, no dilluns.
Efectivamente, efectivamente, por primera vez este año,
o sea, la verdad, que ha sido la primera vez,
en el consell municipal se ha podido organizar un stand.
Por suerte, hemos estado en una parte de la Rambla que había espacio,
porque era imposible.
Sí, y había llocs que no se podía pasar.
Efectivamente, eso nos ha facilitado también un poco el tema,
porque la afluencia ha sido importante.
Te ha permitido, es como una especie de escaparate o balcón,
donde han venido mucha gente gran.
Hemos podido hablar, nos han consultado, nos han preguntado,
y ha habido un diálogo muy interesante con mucha gente gran.
¿Gente que ya os coneixía o no os coneixía?
No, no, no, alguno conocido de distintos llars de jubilar y tal,
pero hay mucha gente que se han aproximado,
incluso gente que no eran gente gran,
pero estaba en lo que es los 60 años casi justo,
con lo cual toda la información que teníamos
le ha sido muy útil y ha sido interesante.
¿A qué teníeu allà, entonces, información y no sé?
Bueno, teníamos información, estábamos nosotros,
para aquella información que no teníamos escrita,
con lo cual hemos podido dialogar con ellos,
y, efectivamente, cantidad de documentación útil para la gente gran.
¿Rales y libros?
Lo que vamos a detallar es, primero, dos tríptics,
un del que es el Consell Municipal, lo que fa,
y un del que es el de las llars de jubilats.
También tenemos información, seguridad social,
este cambio de autobús que hay,
libros que hablan, que ha hecho,
como la Grupación Mútua,
que ha hecho libros que estaban adestados a la gente gran.
un ventall en paper, format paper, de tot el que hi havia.
I també vam fer...
Bueno, els membres del Consell, incluint el senyor Fernández,
també hi van estar presents,
anàvem tornant-se,
perquè vam estar adorant tot el dematí,
i llavors també vam aprofitar per fer tallers al carrer.
Vam fer un taller de pintura,
mentre hi havia l'estamposat,
i la gent anava veient,
doncs, mira, això és...
Si nosaltres som que fem els tallers en sala,
per entendre's, però aprofitem aquest dia per fer-ho fora.
On estàveu? Com és que no ho vaig veure jo això?
A la mateixa carpa que teníem al costat,
perquè ja vam demanar estar ben amunt,
perquè així ho podíem fer.
Vull dir, estaven escampats per allà.
Molt bé, clar, home,
si fèieu aquest taller de més en directe,
taller de pintura,
també es va oferir un punt de llibre,
que els alumnes que fan informàtica,
doncs, van fer un disseny,
i des d'impremta municipal,
per estar al dia de costos,
doncs, ho van imprimir,
i la gent que passava,
doncs, entre altres coses,
també s'oferia un punt de llibre
que posava una rosa.
gent gran activa.
Molt bé, molt bé.
És molt maco.
Va ser 18.
És curiós que,
de la molta publicitat que hi havia,
i informació,
hi havia un follet
que era envejeciment
ativo saludable.
S'ha agotat enseguida, eh?
Sí?
Sí, sí, sí.
La salut és el que més importa?
Exacte, exacte.
S'ha agotat enseguida.
Tuvim que reponer,
però, vamos,
va ser el millor consum que tuvim.
Bueno, doncs, mira,
ja està bé.
Així fem una mica d'estadística
de què és el que més interessa.
també vam posar
de com és l'any intergeneracional
i de gent gran.
Doncs també Europa Direct
també ens va facilitar material
i teníem un roli
aprofitant
que aquest any
és l'any internacional
intergeneracional
i de gent gran.
Molt bé.
I aprofitem
qualsevol espai d'aquestes
per fer la difusió d'aquests temes.
Ara,
el que antes acabó de tot,
aparte de esa información,
pusimos caramelo precisamente
entre d'Europa,
pusimos caramelo
pasaron cuatro colegios
y en diez minutos
acaba todo.
Els caramels
sí que tenen el punt
aquest intergeneracional,
que tan agraden
els avis com els nets,
això sí.
Preguntaven si érem glucosa,
si són europeus,
tenen de tot.
A vegades és el no preguntar,
tu ja t'ho trobaràs.
Això era un dels actes
de promoció
que va fer
el Consell Municipal
de la gent gran
per donar-se a conèixer
i crec que sí
que van complir expectatives.
Va ser dilluns de Sant Jordi,
però varíem
d'un cap de setmana
en què la gent gran
també havia estat protagonista
a la ciutat.
En vam parlar
abans
i us hi vam convidar
al refugi número dos
del Moll de Costa.
Se celebrava
aquest,
no sé si era
diumenge o no més.
Disabde i diumenge.
Disabde i diumenge,
dos dies.
Se celebrava una mena
de fira,
diguem-ho així,
de festa fira
per la gent gran.
L'organitzava,
entre d'altres,
Antonio Fernández,
que el veiem tot
ocupat apuntant.
Antonio,
bon dia.
Hola, bon dia.
De nou.
Escolta,
com va anar?
Que en vam parlar
dies abans.
Com va anar a aquesta fira?
Va anar bastant bé.
No del que esperàvem,
perquè, a veure,
potser és la primera
que ho fem,
en diem la primera
fira sud-el de Tarragona,
la primera.
La nostra intenció
és fer-ne una cada any,
si Déu vol
i si ho podem fer-ho.
I la primera,
en sé saber
d'experiència,
han passat per allà
unes 2.000 persones,
que no està malament,
tres dies,
els dies 20,
21 i 22,
la inauguració
la va fer el senyor
alcalde de Tarragona
i l'arquivisbe
va fer la benedicció
de la fira.
L'eslògan de la fira,
el lema,
era
fer somriure
a un avi.
O sigui,
un nen petit
amb un nas de pallas
a l'as,
feia somriure a un avi.
Aquest era l'eslògan.
Els cartells nostres
portava això.
I hem repartit
2.500 nassos
gratuïtament
per les botigues
de Tarragona,
a base de 6 talletes
de 25 nassos,
hem repartit
2.500 nassos
i amb el nas
entregàvem una entrada
que valia
dos euros.
Era una aportació
voluntària
de dos euros
que regalaven el nas.
Ha vingut
unes 2.000 persones,
no està mal,
hi havia
uns 20 estants
només,
perquè el primer any
no han pogut aconseguir
més gent,
però 20 estants
que hi havia
tota la classe de productes
i tallers
de moltes classes,
tallers que es feien,
els nenes han fet dibuixos
i han fet
cuines,
hi havia
classes de cuina,
classes de
muntatges
de bisuteria,
caricatures,
hi havia
de tot,
un surte de tot,
molt bé,
hi havia una ortopèdia
molt maca
amb tota la classe
d'objectes
per ortopèdia,
una gimnàcia especial
per a gent gran,
jo crec que ha sigut
positiu,
crec que sí.
Molt bé,
us emmirallàveu,
de fet,
ja una fira
d'aquestes característiques,
però molt més gran,
em deies,
no sé si a Madrid.
Sí,
bueno,
perdoni,
és que tinc una mica de...
Tosi,
tosi,
ara ens faltaran aquells cremels
que tenim abans.
Nosaltres hem seguit el model
del famós rastrillo de Madrid,
no el rastro,
el rastro és una cosa
que ja està fixa tot l'any
i es venen coses velles,
usades.
El rastrillo es fa un cop a l'any,
una setmana,
i només es venen coses noves.
I el rastrillo de Madrid
fa 43 anys
que va començar
amb un garatge
d'una comunitat de veïns,
o sigui,
va començar allà,
i ara la fira la fan
amb 80.000 metres quadrats.
Gràcies al rastrillo de Madrid
es mantenen 40 orfanats a Espanya.
Nosaltres no som tan ambiciosos
ni molt menys,
hem començat ara,
amb el que hem tret,
que jo calculo
que estarem,
potser no arribarem
als 2.000 euros
així de benefici,
perquè hem tingut molts gastos
també,
gastos d'instal·lació,
potser ara que estem comptant
perquè encara hi ha gent
que ens ha de donar
alguna cosa,
alguna subvenció,
doncs amb això
ho destinarem
íntegrament,
íntegrament
ajudes a la gent gran
necessitada,
que és la nostra finalitat.
Jo soc el president
de la Fundació Catalana
de Suport a la Gent Gran,
a part de ser membre
del Consell Municipal,
que és el que treballo més,
potser,
però com a Fundació
la nostra finalitat
és donar
amb efectiu,
amb diners,
com tantes exonantes,
com diu,
que es diu el senyor castellà,
no?,
i amb algunes ajudes
com poden ser
una estufa,
un microones,
una nevera,
coses que necessita la gent
que se'ls fa malbé
i no ho poden comprar
o no ho poden arreglar,
i després ajudes
amb efectiu
de 200, 300, 400 euros
per pagos puntuals
d'un mes de lloguer
o un mes de llum,
que els tallin la llum
si no paguen allò i tal,
estem fent aquestes ajudes
sempre,
sempre a través
i amb l'ajuda
i amb els informes
de les assistentes socials municipals.
Perquè al principi,
quan fa un any i mig
que vam començar,
al principi donàvem diners també,
però després veiem
que ens en redàvem una mica,
no era la veritat
el que ens deien,
i llavors hem dit
que facin un informe
i ara passen
totes les ajudes
que fem,
passen
pels serveis municipals,
els assistents socials
que hi ha als barris,
ens envien l'informe,
ens envien
l'acceptació
que donem allò
si volem
i llavors
quan tenim la conformitat
de l'assistència social
de barri,
llavors donem
aquestes candidats
amb efectiu.
300, 400 euros, 500.
Hem donat també,
hem fet també una cosa
que en diem microcrèdits,
que són 1.000 euros
que es deixen
a tornar en un any
sense interessos
ni despeses,
sense interessos
ni despeses,
1.000 euros.
I ara els que hem deixat
que han sigut
uns 7 o 8 microcrèdits
d'aquests,
ens es tornen bé,
no hi ha ningú
que no compleixi
el tornar
mensualment
una quantitat
a compte
d'aquests 1.000 euros,
es torna en un any.
Tenim altres projectes
amb el Macos
que ja els anirem
a dir en el seu dia.
Però vaja,
bàsicament
per abrejar una mica
el que feu és això,
solucionar
els petits problemes
especialment econòmics
del dia a dia,
però del dia a dia.
Problemes puntuals
de persones concretes.
Sí, sí, sí.
Amb un informe
de serveis socials
al darrere i tal.
I per recaptar fons,
per recaptar diners,
per després poder
ajudar amb aquesta gent gran,
s'ha organitzat
aquest cap de setmana.
Aquesta primera fira.
La primera fira.
Balanç, doncs,
uns 2.000 euros
nets recaptats.
Potser crec que nets
serà al voltant
dels 2.000 euros.
Jo esperava més,
la veritat,
però no ha pogut ser
perquè tampoc
n'ha vingut tota la gent.
Hem vingut 2.500 entrades
i han vingut unes 2.000 persones.
O sigui,
vol dir que 500 persones
han pagat l'entrada
però no han vingut.
Aquest és un exemple
de la col·laboració
del públic
i a l'àmbit
de solidaritat,
privat,
sense ànim de lucre,
però que
hi té la sensibilitat
i cadascú
amb els seus mitjans
hi col·labora.
I el tema de col·laborar
al Serviç Socials Municipals
implica que té
unes certes garanties
que sigui a bon fi.
Dir tots
al cap i a la fi
el que volem és
racionalitzar bé
el que es facin.
I si hi ha col·laboracions,
jo que sóc del públic,
encantant.
I sobretot
que al cap i a la fi
estàs treballant amb persones.
Jo volia dir un agraïment,
per exemple,
un agraïment
a l'Autoritat Portuària
de Tarragona
que s'ha portat molt bé
amb nosaltres.
Ens ha deixat el refugi
número 2 gratuïtament,
ha pagat la llum,
ha pagat la neteja,
la vigilància,
tot.
No ens ha costat res d'això.
Gràcies al senyor Andreu,
vull dir-ho públicament
perquè ens ha ajudat.
I després també
hem tingut una trentena
de voluntaris,
persones de la Fundació
que voluntàriament
han fet serveis allà,
de camareres,
de vendre llibres,
d'estar a l'estat nostre,
de fer sortejos,
d'estar cobrant la taquilla
d'entrada.
Moltes coses,
30 voluntaris
i també els estic molt agraït.
Doncs Déu-n'hi-do també.
A veure,
entrem ja en el tema,
ja que l'hem encetat.
a la gent grana,
creieu?
Potser és una pregunta òbvia,
però vull que us justifiqueu
i que doneu exemples.
La gent gran
és un dels col·lectius
més vulnerables
en aquest temps
que corren de crisi?
Sí, efectivament.
La crisi,
com a natura,
és tremenda
per a tot el món.
El que passa
és que la gent gran
és un sector
molt dèbil
de la societat.
Hi ha un problema,
per exemple,
aquí a Tarragona
el 67%
dels jubilats
jubilats
cobran menys
d'800 euros.
Con lo cual,
la crisi
en un moment determinat
que, repito,
a todo el mundo afecta,
pero claro,
con esos nivells
de pensiones
es tremendo.
Això,
un 67%
de les...
Són persones
que cobran
menys d'800 euros.
Con lo cual,
la crisi
i las consecuencias
de la crisi,
como puede ser
el tema de sanidad,
todo esto,
que a ver
está afectando más,
la gent gran
ahí tiene
un grave problema.
i aquí el que hi ha
de dir,
aquest mes
de 800 euros
és per,
quan hi ha
el tema
de la viudetat,
perquè com
quan estan dos,
la cosa
és una situació,
però al moment
que entran
en situació
de viudetat,
al baixar
la quantia,
el que queda,
se queda
es per sort
d'aquells
800 euros.
Les pensions
de viudetat
però no
compensen?
Les pensions
de viudetat
no compensen?
No,
no,
no,
i pot arribar
a trobar
que segons
els ingressos
que hi ha
de pensió,
si són dos
pensionistes
se li fan a mitja
i queden més baix.
Queden molt desequilibrats,
sí.
Al final,
ja passa
que els fills
a vegades
no poden ajudar
perquè també
estan amb els seus
problemes
de paro,
etcètera.
Bueno,
és que aquí
està una mica
també el tema
que ens portàveu
avui,
de dir com
afecta la crisi
amb la relació
familiar,
en què,
doncs,
la família
que era un coixí
fins ara,
en certa manera
per la gent gran,
ara s'ha girat
la truita,
sembla,
ara és la persona gran
que ha de tornar
a acollir
fills
que a més
venen amb nets,
això es parla,
això passa,
no?
L'Antònia deia
és que jo tinc casos,
això ens passa.
Amb això tinc
una experiència directa,
si vols
l'hi explico una mica,
perquè la Fundació
gestiona
una residència
que es diu
Nostallà
als Payaresos,
és una residència
que viu molta gent
allà de Tarragona
i últimament
estem veient
que la crisi
afecta molta gent gran.
Com afecta?
Doncs miri,
allà teníem
gent gran
que estaven molt bé
vivint allà,
pagant
l'import
de la residència
i estan marxant.
Ens han marxat
ja unes 12 o 15 persones,
sí,
a poc a poc,
al llarg d'aquests
últims 3 mesos o 4,
i tots diuen
l'argument
perquè marxen
és perquè
tenen que ajudar
els fills
o els nets
que estan en paro.
El que paga
la gent gran
per estar a la residència,
el que pagaven
a la residència,
aquesta seva pensió
i una mica d'ajuda
potser d'alguna altra cosa,
llavors el que pagaven
a la residència
ara ho tenen
que portar a casa
i van a casa
dels fills
o els nets
perquè aquest home
que vivia a la residència
o aquesta senyora
ja no té pis,
i ara té vivienda,
se'n van
a la vivienda
del fill
o dels nets
i amb el que pagaven
la residència
viuen la família
que està necessitada.
O sigui,
vol dir que
això es nota molt,
és molt trist,
però és a dir,
aquella persona
estava molt bé
a la seva residència,
molt tranquil
i ara ha de estar ajudant
amb la seva pensió
ajudant els
que estan en paro.
Hi ha famílias
en què
s'està sent
autèntic
extra.
En el cas
d'una anècdota
també,
una cosa grave,
el padre
cuando lo jubilaron
toma el tema
de las acciones
preferentes,
famosa.
La hija també,
la hija té
su matrimon
també.
quan la hija
queda en crisi
intenta recuperar
això,
que ja lo conocemos
tot a través
de la premsa,
no puede recuperar,
va en busca
del padre
i el padre
tampoc puede
recuperar.
Con lo cual,
en ese entorno
de familia
de jubilados
y nietos,
a veces hay momentos
que son
auténticamente
malos.
I suposo
que això,
més enllà
de l'ajut
econòmic
que requereix,
requereix
en certa manera
també ajuta,
no sé com dir-ho,
si,
pues de relació social,
perquè la relació
evidentment
es malmet,
no?
Relació pares,
fills,
nets,
clar,
és una situació
d'atenció
i no sé fins a quin punt
aquí els serveis socials
també tenen alguna mena
de cuixi
sociològic,
psicològic.
Un fet objectiu
és que s'ha democratitzat
la crisi
perquè agafa
tots els estrats.
Perquè abans
en uns altres temps
era un estereotip
de,
bueno,
hi ha un tema
de desajust
entre
el que requereix
i el que tens.
Però és que ara
s'ha democratitzat
perquè agafa
qualsevol estat social
que et pot enganxar
una empresa capè
que tu estàs cobrant
un sou normal
de classe mitja
i que et trobes
al carrer
amb 45-50 anys.
Llavors,
clar,
això s'ha democratitzat,
aquest és el primer fet.
Des de l'estament públic
que hi ha,
clar,
s'ha incrementat
la partida pressupostària
pels temes
de contenció
d'aquestes situacions.
Però, clar,
també són unes situacions
de dir,
hi ha un apartat
d'ajut d'urgència
per fer contenció
d'una sèrie
de despeses
bàsiques,
no?
Aigua, llum,
però clar,
no s'estan convertint
en un ajut d'urgència,
s'estan convertint
que aquest rebut
vindrà cada dos mesos.
I si la teva situació
econòmica
no ha canviat,
no és,
n'estan parlant,
perquè un ajut d'urgència
com a tal,
o el concepte que hi havia
és una cosa puntual
perquè ets en una situació puntual.
I el mes que ve
suposem que ja estaràs refet
i millor.
I la situació aquesta,
si hi ha una situació d'atur,
hi ha un aire,
hi ha una,
tu vas parlant
amb gent
del teu entorn
i vas veient
i dius,
escolta,
mira,
l'empresa m'ha dit
o treballo dos dies a la sabana
o em vaig al carrer
i l'advocat em diu
no, no,
si ja és treballant
perquè d'alguna manera
s'ha desconnectat
amb l'empresa.
Has obert,
un altre tema
que jo ara hi he pensat
i també us debo afectar.
O sigui,
sempre parlem de gent gran
en temps com a 60-65 anys
en el moment en què
entres a deixar de treballar
i ets pensionista.
Però clar,
ara suposo que hi ha molta gent
que amb 50 i escaig
es troben al carrer.
Sí.
I ja empalmaran,
possiblement,
si tot va bé
ja no trobaran feina
i empalmaran
amb la jubilació.
Llavors,
representa que el col·lectiu
de gent gran
amb tot el coixer social
encara que el coixer social
no els reculli encara
sí que com s'amplia
comença abans, eh?
Són usuaris potencials
del mateix perfil.
Sí.
Perquè la situació
dius una persona
d'uns 50 i pico d'anys.
I que no està ni en un lloc
ni en l'altre.
Que és un obrer especialitzat
perquè t'està treballant
en una cosa molt concreta
i és molt bo.
Però clar,
el mercat és el que hi ha.
La mobilitat
doncs
és la que pot haver
perquè quan estem parlant
de mobilitat cap a la mània
és per gent jove, eh?
No estem parlant de gent...
I tot i així
tampoc hi ha aquella terra promesa, eh?
Perquè més o menys
fa la sensació
que a tot arreu
està igual.
Ja no és allò de marxa
que ja trobaràs, eh?
No, no, no.
Pot ser situacions
emergents a Sud-amèrica
o a Xina.
Sí, no, no.
Com ho viviu, això?
La gent gran
veient que la gent més jove
doncs ho té una mica fotut.
És que parlàvem a vegades
que ens estem trobant ara
en una generació
que els fills,
els que venen després,
els pares no els hi poden prometre
o molt millor, no?
Sembla que la cosa
no acabarà d'arreglar-se.
és tremendo.
No, és tremendo,
és tremendo,
és tremendo
perquè efectivament
veiem el cas dels dos joves
i, aparte,
aquesta generació,
que ja som ja en gran,
tenim una cosa molt clara,
per no, ja la tinc.
Nostres fills,
mits padres,
vivien com poguessin,
jo milloré,
efectivament,
jo milloré per les circumstàncies,
i aquesta va a ser la primera generació
que va a deixar a els fills
una situació
peor
de la que recibim.
Con lo que això és un cargo
de consciència
de lo que passa
i de lo que hi ha.
i com això va a un ritmo
d'una manera
que ara mateix
els viernes,
que és quan empiezan
a salir els decretos,
el viernes ha sigut,
com es dir,
el dia maldito
de la semana,
perquè abans estava
el meu de la semana
deseguant,
la semana inglesa,
el meu de la semana
va a ser el viernes,
no,
sabem que el viernes
hi ha algú més
que no va a afectar
a tot el món,
però a la gent gran,
que la pensió
evidentment no s'ha movida,
la pensió
sigue siendo la misma,
però clar,
els condicionaments
ara per la pensió
són tremendos,
o sigui,
ara,
si les persones
tenen que empezar
a pagar
aquestes pensions
de 600 euros,
800 euros,
empiezan a tener
que asumir
coses que antes
no iban a asumir
i les van a asumir,
con lo que la pensió
queda a unos niveles
que va a agravar
moltíssimament
més el problema.
Antonio.
No,
jo vull posar
una gota
una mica d'optimisme,
perquè em sembla
que fa falta.
Jo,
diu ell,
que treballa a les trenxeres.
Jo,
amb els meus companys
i la meva feina
i tot això,
soc dels optimistes.
Jo crec que això
estem ja
tocant ja
a fondo
amb la crisi
i avui mateix
hi ha unes declaracions
al diari
del president
del Banco Bilal Vizcaya
que m'ha
reconfortat una mica.
Aquest senyor
diu que a finals
d'aquest any
s'acaba
la recessió
i comença
la recuperació.
ho diu molt clar.
Que comença
la recuperació
a finals d'aquest any.
El 2013
serà molt diferent.
Hi havia persones
que deien que el 2013
seria pitjor que el 2012.
Això ja seria
el desastre.
Aquest senyor
que té
datos
i sap
el que es diu
diu que començarà
la recuperació
a finals d'aquest any.
per mi
ja és una cosa
bona
i la gent gran
sortirà beneficiada
com és la tercera
perquè si s'arreglen
les coses
s'arreglen per a tothom.
Hombre,
si tot això
volviera
a su sitio
el problema
és que muchas
de estas cosas
es para quedarse.
Con lo cual
Hombre,
yo entiendo
la Merkel
todo su empeño
en el déficit
está claro
pero claro
si
nos pusíamos a todo el mundo
a nivel de Europa
a nivel de
de la Merkel
oye,
allí
salen los mínimos
a 1.200 euros
con lo cual
no es lo mismo.
vosaltres
que teniu
la vostra
que teniu
la vostra
experiència
i ja anem
acabant
ja la tertúlia
després la continueu
als casals
això ho parleu
als casals
després
a les llars
ho aneu anant parlant
això
és tema de conversa
mentre esteu allí
és el tema del dia
perquè clar
es afecta
mira el fill
doncs ha tingut
de
mira
igual no vaig a l'incerso
perquè tenim de pagar
la hipoteca
això també passa
i aquestes coses
i és bo que es vagi
l'incerso
perquè generi llocs
de treball
i no tindies
no vagis
i no parlar
hi ha els serveis
que estàs oferint
des de transport
però bueno
clar
és plat del dia
perquè afecta
vosaltres
amb l'experiència
que teniu
dels anys
vulguis que no
creieu que
la veieu lògica
aquesta crisi
que s'està patint
creieu que s'han fet
excessos
i que evidentment
això havia de petar
o no?
sí
crec que s'han viscut
una època
uns anys
equivocats
podríem dir una mica
perquè la gent
ha confiat
en el que s'estava fent
i estàvem
enredint-se
dintre d'Espanya
estàvem enredint-se
i no se'n donàvem
en compte
o sigui que la gent
estava gastant
més
els polítics
i els governs
i els estats
estaven gastant
més del que
ingressaven
i això
ha vingut al final
nosaltres suposo
que per edat
també
sou de la generació
de no gastar
més del que es té
de tenir el raconet
d'estalviar el raconet
la gent gran
som molt conservadors
i no gastem més
del que guanyem
o sigui
ho agradem
és que ara és difícil
també
avui concretament
ahir avui
hi havia una mica
de depressió
a nivell de tothom
la gent gran també
per el que ha passat
amb el Barcelona
i el Madrid
ha sigut una desgràcia
molt gran
que no ens ho esperàvem
i jo he parlat
amb amics meus
de gent gran
que diuen
nostres estem desfets
estem desfets
uns pel Barça
i altres més pel Barça
perquè estem a Catalunya
però escolta
de què es parla més
de la crisi o del futbol?
bueno
aquests dies
es parlava més del futbol
aquests dies sí
dimarts i dimecres
clar
així repartim la setmana
la crisi també
anaves per carregar bateria
i ha sortit
senyors
hem donat una mica
d'informació
sobre què és el Consell Municipal
de la gent gran
i totes les accions
que fan aquí a la ciutat
i també mirem
encetat una tertúlia
que ara podeu continuar
vosaltres a casa
perquè dona
dona de què pensar
els esdeveniments
que anirem fent el dimarts
es poden
perquè estem
per temes de dates
es poden consultar
a la pàgina web
gentgran.arragona.cat
i allí anem anunciant
tot el que es va fent
dels esdeveniments
que es fan des del Consell
des de les llars
i allí ho anem posant
i també és una eina útil
de fer-ho
molt bé
estem tancant dates
i
val més és això
nosaltres ja no ens trobem
fins d'aquí un mes
fins a final del mes de maig
que explicarem tot el que hem fet
avui ens han acompanyat
dos membres de l'executiva
del Consell Municipal
de la gent gran
el Luis Ignacio Rosendo
Luis gràcies
Antonio Fernández
moltes gràcies
a vostè
per haver-nos aquí criat
i l'Antoni Rull
tècnic de l'Ajuntament
moltes gràcies
per haver-nos