Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom,
aquest temps de ràdio que dediquem a parlar sobre el col·lectiu
de persones amb discapacitat, o com ens agrada més dir-ho a nosaltres,
persones amb capacitats diferents.
D'aquestes capacitats en parlarem avui al llarg del programa,
un programa que avui realitza tècnicament i davant dels micròfons
que us parla el Miguel González.
Si us sembla bé, comencem, anem per feina.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normal.
Fa alguns dies, l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de la CEPTA
organitzava a Tarragona una jornada anomenada
Prevenció de Riscos Laborals amb Discapacitat Física i o Psíquica,
i la titulaven la necessitat de ser empàtics
a l'hora de gestionar la seva realitat.
De seguida parlem sobre la importància d'integrar en el mercat laboral
de persones amb discapacitat, sobre l'adaptació del lloc de treball
o què hi diu la llei a tot això, amb el responsable de l'Oficina de Prevenció
de Riscos Laborals de la CEPTA, Rafa Segovia.
A la part final del programa us explicarem que el diumenge i dia 15 de juliol,
d'aquí unes setmanes, el Teatre Metropol acollirà la representació
de l'obra Pomografia, de la companyia El Trot Teatre,
de l'Associació Provincial de Paralisi Cerebral La Muntanyeta,
parlarem amb el director de l'obra Manel Magí.
Això serà dintre una estona, abans, però deixeu-me que us recordi
que nosaltres aquest mes de juliol continuarem amb vosaltres,
cada dilluns fent el Tothom.
Ens podeu escriure per fer-nos qualsevol consulta,
qualsevol sugerència, a l'adreça de correu electrònic
tothom.arroba.arragonaradio.cat,
també a la nostra pàgina de Facebook, a facebook.com.tothom,
ja gairement són més de 250 usuaris,
i també ens podeu seguir a la xarxa de microblogging Twitter,
a twitter.com.tothom.tr.
Fet tot aquest apunt de noves tecnologies,
anem a parlar de feina.
En aquest primer tema de l'Espai Tothom d'avui
parlarem de l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de la CEPTA,
que és la Confederació Empresarial de la província de Tarragona,
que organitzava ara fa alguns dies la jornada Prevenció de Riscos Laborals
amb discapacitats físics o psíquics,
la necessitat de ser empàtics a l'hora de gestionar la seva realitat.
La sessió es duia a terme a la sala d'actes de l'autoritat portuària de Tarragona
i col·laborava en ISP Activa 2008 i la Fundació ADECO.
Avui en volem parlar amb el responsable de l'Oficina de Prevenció en Riscos Laborals de la CEPTA,
Rafa Segovia, a qui ja saludem. Rafa, molt bon dia.
Bon dia, Miquel.
Volíem parlar amb tu sobre aquesta jornada
i aprofitarem el títol per preguntar-te si és necessari
o si ha de ser necessari ser empàtics a l'hora de gestionar
la realitat de les persones amb discapacitat psíquica o física, en aquest cas.
Doncs, home, la resposta és que sí.
La empatia no és només adreçada a les persones que tinguin alguna mena de discapacitat,
sinó que quan es fa qualsevol mena de procés d'avaluació,
hem de conèixer una mica la realitat i les característiques,
no només de les condicions de treball,
sinó també de les persones que estan interactuant amb aquells llocs de treball.
Llavors, si no som capaços de posar-nos a la pell
de com és perseguda una realitat per les persones que estan treballant,
difícilment podem arribar a fer, doncs, poguéssim dir,
identificació o avaluacions acurades d'aquestes condicions de treball.
Imagino que aquest fet de posar-vos a la pell
de les persones amb aquest tipus de discapacitat
us ha pogut, a partir d'aquí,
extreure els principals objectius d'aquesta jornada.
Sí.
Com va anar en línies general?
Després repassarem algun dels objectius,
però com va anar aquesta jornada, a línies generals?
Mira, Miquel, l'Anna, molt bé.
O sigui, tant en quant a l'afluència de públic,
tant en quant a la qualitat de les ponències que es van realitzar.
Jo penso que les expectatives que hi havia,
que bàsicament poguessin dir,
era un fer aquesta reflexió,
perquè de vegades estem fent d'altres coses
i no tenim en compte certes situacions de risc
que poden afectar algunes persones per les seves característiques.
Les ponències van ser d'un nivell, penso, molt alt o excel·lent,
ja siguin les ponències que van fer els diferents ponents,
com la taula de bones pràctiques,
que sempre convidem empreses que realment estan fent actuacions,
en aquest cas amb el tema de les persones amb discapacitat.
Es van treure conclusions molt importants,
com per exemple el tema de fer una reflexió
sobre la importància dels valors,
que evidentment hi ha en aquestes societats,
com els valors urbanitzatius,
com a una eina també,
perquè les decisions que es puguin arribar a prendre en una empresa
en certa manera venen donades pels valors de la direcció.
Llavors, es va parlar molt del tema de l'ètica,
del tema de la responsabilitat,
també va ser interessant moltes vegades el pensar
que quan parlem de la discapacitat,
la discapacitat no és igual a l'incapacitat.
Hem de deixar de veure potser el tema de la discapacitat
com la manca de...
i bàsicament es va arribar a concloure
que l'importància és que cadascú tenim una sèrie
de capacitats diferents.
En certa manera es va comentar també que, clar,
no és on podem arribar a fer tot el que ens proposem,
per tant, en documentes, tots som discapacitat.
En aquest sentit, va ser molt interessant fer aquesta reflexió
i també tenir en compte que, bueno,
encara es va posar en evidència que totes les persones
tenim estereotips i hi ha prejudicis,
envers, en aquest cas, en aquest col·lectiu,
i a vegades això costa d'alguna manera
acceptar la diversitat, no?
Es costa de mica.
Al cap i a la fi, suposa que es tracta d'equiparar
i reflexionar sobre la integració
de les persones amb discapacitat,
vaja, siguin quines siguin les seves capacitats,
com en tot tipus de persones,
dintre del mercat laboral.
Avui dia, Rafa, les empreses integren prou
les persones amb discapacitat
dintre del mercat laboral ordinari?
Home, tal com es va comentar,
encara que jo no sigui un expert en aquest tema,
però sí que els ponents van comentar
que, evidentment, el nivell d'integració encara és baix.
Tenim una normativa que estableix
que en funció del número de treballadors
ha d'haver-hi un percentatge de persones
que tinguin alguna discapacitat,
però el número d'empreses
que van per aquesta línia encara és baix.
Llavors, el que es dona l'opció
és que aquelles empreses,
si no incorporen alguna persona
amb alguna discapacitat,
han d'aportar una sèrie de diners
perquè certes institucions
puguin anar treballant amb aquest col·lectiu,
però realment el percentatge és baix,
tant a l'empresa privada
com a la propria administració pública.
A banda veig, que vau parlar també
que ells va fer, de fet, incidència
amb el tema de l'adaptació del lloc de treball.
És un tema, potser, que preocupa
aquesta adaptació del lloc de treball,
doncs, ostres,
si ha de venir una persona
amb algun tipus de discapacitat
que necessita una adaptació concreta,
i això pot preocupar l'empresari
fins i tot tirar-lo enrere
a l'hora de contracte d'aquella persona?
Clar, és una d'aquestes barreres
que s'han d'anar, d'alguna manera,
derrocant, no?
O sigui, moltes vegades els prejudicis.
Al principi d'adaptació
no només fa referència
a les persones que tenen
alguna mena d'excapacitat,
perquè, de fet,
algú que ha de quedar molt clar
que, a banda de les capacitats
que tenen cadascú,
algú que va quedar molt clar
i molt evidenciat
és que totes les persones
són persones, abans,
amb independència de les nostres capacitats.
I la llei de prevenció
de les col·laborals també
amb aquest tema
és molt clar.
O sigui,
el que ha de fer l'empresari,
la responsabilitat de l'empresari
és garantir,
i a partir d'aquí,
adaptar les condicions de treball
a les persones
que estiguin treballant.
Que encara pot haver-hi
cert recel,
és a dir,
perquè el cost d'adoptar
alguna mesura
pot comportar
que un empresari
no contracti,
si no contracti ningú,
amb alguna discapacitat,
aquest problema
me l'evito, no?
pot existir,
la tendència a més
per les empreses
que van venir
a la jornada
va anar a la línia puntània
i que realment
les empreses
estan fent esforços
justament
per anar
integrant
aquestes persones.
És a dir,
que a priori
tenim uns prejudicis,
una certa desconfiança,
un cert temor
també al tema
de l'adaptació
del lloc de treball,
però vaja,
amb això
hi ha d'haver-hi
un marc normatiu
o unes lleis
i que en principi
s'haurien d'aplicar.
què hi diuen
les empreses
i en quines lleis
o en quines coses
solen incorre
o soleu tenir
algun problema?
No,
en un principi,
a veure,
la llei
és molt cara,
però,
torno a repetir,
el tema
de l'adaptació
ens passa
a la majoria
de les persones,
o sigui,
moltes vegades
tenim tendència
quan hi ha
algun tema
de qualsevol risc
de protegir
molt a la persona
i suposo
que no cal
que tingui
una discapacitat
tampoc,
o sigui...
No, exacte,
o sigui,
a cap i la fi
hi ha una cosa
que va quedar
també molt palèstic
i voldria remarcar
és que
la sobreprotecció
també és dolenta.
A totes les persones
se'n sap detectar
de la mateixa forma,
o sigui,
cadascú un
en funció
de les seves característiques,
que és allò
que està establint
la llei de prevenció
de riscos laborals.
de fet,
de fet,
ja la pròpia
llei de prevenció
de riscos laborals
estableix
que en cas
de tenir
alguna persona
que per les seves
característiques
o físiques
o sensorials
o psicològiques,
bueno,
pugui percebre la realitat
o li costi més
aquest procés
d'adaptació,
l'empresa té
l'obligació
justament
d'afavorir
aquest procés
d'adaptació,
no?
Bé,
de vegades
en la realitat
no estan
prou adaptats
als llocs de treball
però
amb la mayoría
de les persones
i la tendència
fins ara,
per desgràcia,
és que som
les persones
que hem de fer esforços
per adaptar-nos
a unes condicions
que realment
de vegades
no estan prou ajustades.
Sí que és cert,
però,
que després
l'empresa rep
algun tipus
de subvenció
a l'hora
de contractar
persones
amb discapacitat,
Rafa.
Sí,
això en un principi
l'ISMI
bàsicament
hi ha uns beneficis
a nivell fiscal
i suposo
a nivell
de segure social
per afavorir
la integració.
Això és el que
es va intentar
fer aquesta reflexió.
Primer,
afavorir
que qualsevol persona
amb independència
de les seves capitalitats
pugui tenir accés,
o sigui,
tingui igualtat
d'oportunitats reials
en el que és
l'accés
al mercat laboral
i en pic
ja teníem
les persones
treballant,
evidentment,
aplicar a la llei de prevenció
o a qualsevol altra persona
si l'aplicaria
a la llei de prevenció
de riscos laborals.
Però,
per si algú pensa
el contrari,
la crisi
afecta igual
o inclús
encara
amb més
greuge
a les persones
amb discapacitat.
Això continua sent així
i hi hagi o no
hi hagi
aquests beneficis,
no?
Aquest tema
va sortir
i la realitat
és que
algun dels ponents
va fer aquest comentari
que va en la mateixa línia
que tu,
Miquel,
que realment
potser la crisi
no està
afavorint
aquest procés
d'integració.
Per això,
perquè algun noient
podia fer també
aquesta reflexió.
Hi ha beneficis?
Abans potser
contactar una persona
amb discapacitat,
no?
quan ja haguem saltat
aquests prejudicis
que dèiem abans.
Sí, sí, és tal qual.
El que és important
és que
al final
tot el que succese
en una empresa
o tots els canvis
són lents.
Tornem a repetir,
hi ha molts
molts prejudicis,
hi ha molts estilotips,
hi ha endevades,
supos que també
hi ha pors.
Llavors,
penso que hi ha
un treball també
per afavorir
l'integració educatiu,
com deia abans,
un canvi
també de valors,
de realment
a què donem
importància,
les persones
o que donem importància
a la societat
i les empreses.
Jo penso que,
com deia abans
al començament
de l'entrevista,
al cap de fi
totes les decisions
que esperen
dintre d'una organització,
dintre d'una empresa,
no li s'han de fer
més que el reflex
dels valors
de la direcció.
Llavors,
si som capaços,
de fet,
se va parlar també
del tema de l'ètica,
de tenir una consideració
envers les persones
i que totes les persones
seran merecedores
d'un tracte digne.
Partint d'aquesta base,
penso que anirem
per un camí
i aquest tipus
de valor
afavorirà
la integració
de les persones
que tinguin
alguna mena
de discapacitat
o permanents
o temporals.
Comentaves també
al principi
el tema
de les bones pràctiques
i que també
vau parlar
d'algun dels exemples
d'aquestes bones pràctiques.
Evidentment,
la CEPTA
realitza una bona pràctica
organitzant tallers,
organitzant jornades
com aquesta.
Més enllà,
aquestes bones pràctiques
passen també
per potenciar
la responsabilitat
social corporativa.
l'RCC,
és a dir,
aquestes cicles
que sovint
sentim a parlar
però molts potser
no saben
on acaben
d'anar a parar
tot això.
Sí,
és veritat,
és a part d'aquest tema
que són temes
que van lligats.
A cap de la fi
la pregunta
és molt il·lònia
perquè
dona peu
a pensar
que no podem
desvindar
el que és
l'àmbit
de la prevenció
dels riscos laborals
del que és
la gestió
de la pròpia
organització.
Evidentment,
parlar de prevenció,
parlar de persones,
és parlar de responsabilitat
social corporativa,
és parlar de valors,
és parlar de la societat,
llavors penso
que al final
va tot lligat.
És veritat
que la responsabilitat
corporativa,
doncs,
no tens una obligació
legal
de desenvolupar-la,
però sí que
mínim
allò que estableix,
la llei de prevenció
mínim,
donar
resposta major
per evitar
incorre
amb les responsabilitats
que es poden derivar
a tots els nivells
de no fer l'assenya
ben feta.
Doncs,
molts són els temes
que ja vau tractar
amb aquesta jornada,
com deiem també,
doncs,
remarcar
la importància
més enllà de tot això
de la cultura preventiva
en si
de les organitzacions
i les empreses
com també deies
amb aquesta presentació
de la jornada
i crear aquests entorns
de treball saludables
per a les persones
amb discapacitat.
Ja per acabar,
creus que això
amb aquest tipus
de jornades
la cultura,
aquesta cultura
d'inserció laboral,
d'integració laboral,
caldrà
o arribarem
algun dia
que no calgui
fer aquest tipus
de jornades
perquè tot serà
ja prou normalitzat?
Busquem això, no?
Sí,
va sortir aquest tema,
justament
tot l'entrevista
de les contes
que ens hem de fer
són els temes
que van sorgir.
Suposo que és el tema
que inquieta
i que sovint
algun dia
doncs
evidentment
serveixen per molt
i són molt lloables
però són
gràcies a Déu
que algun dia
doncs
aquestes jornades
hagin d'enfocar-se
és d'una altra manera.
L'objectiu
o una de les primitats
de fer com se va crear
que se ve
de l'oficina de prevenció
teníem clar
que un dels nostres objectius
és anar
infobint
o col·laborant
dintre el que estigui
al nostre abast
per anar
creant aquesta cultura preventiva
a mi que el que comentaves tu.
Ojalà
algun dia
no sé si serà utòpic
o no sé
que en el futur
evidentment
no sé què passarà
però realment
jo penso que ara sí
que és necessari
fer resor
d'aquests temes
perquè és un tema
que és candent
és un tema
que està damunt
de la taula
i s'ha de tractar.
Mentre més informació
tinguin els centris
de prevenció
o mentre més informació
tinguin els propis gerents
de les empreses
estic convençut
que podran prendre
decisions més qualificades
que aniran
no només en benefici
de les persones
en general
sinó també en benefici
com sempre
i jo
m'ho tinc molt clar
de la pròpia organització
i de retru
contribuïrem
a la millora
de la nostra societat.
Iniciatives
que lògicament
també d'una altra banda
han d'iniciar-se
des de la patronal
per exemple
com l'accepta
en aquest cas.
Rafa Segovia
responsable
de l'Oficina
de Prevenció
de Riscos Laborals
de la CEPTA
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
en aquest matí
de dilluns
que continuem
amb aquestes iniciatives
i el que
solem comentar
doncs
que la inserció laboral
i la integració laboral
sigui cada dia
un tema
més tangible.
Molt bé Miquel
Gràcies
Bon dia
Gràcies
Gràcies
Tothom
Un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat
Seguim amb el tothom
d'aquest dilluns
al matí
comentant avui
els actes
de celebració
del 35è aniversari
de l'Associació
de Paradisi Cerebral
La Muntanyeta
us recordareu
de fet nosaltres
fèiem el programa
número 100
l'edició número 100
de l'espai
i tothom
des d'allà
ara avui volem parlar
també de teatre
i és que el dia 15 de juliol
encara falta una miqueta
però serà dos quarts
de set de la tarda
quan el Teatre Metropol
de Tarragona
acollirà la representació
de l'obra
Pomografia
a carreg de la companyia
el Trot Teatre
d'aquesta associació
avui per parlar-ne
hem convidat
el Manel Magí
i la Cristina Salazar
Manel
Cristina
molt bon dia
Bon dia
què tal
Bon dia
aquesta obra
no és nova
Manel
ja la vau estrenar
de fet em van parlar
també aquí a la ràdio
què és Pomografia
perquè el nom ja
dona una mica
a què pensar
almenys dóna a confusió
exacte
una mica és la intenció
que la gent s'hi pugui confondre
però no hi ha
no hi ha res de
pornografia
és simplement
un recull
d'històries de pomes
dit així pot semblar
una tonteria
d'històries de pomes
sí
d'això Pomografia
clar
potser que s'han pogut
posar pomologia
però clar
llavors no hi havia
aquesta confusió
el joc de paraules
no?
sí
mira home
la poma
és una fruita
a part que està molt bona
apareix en un munt
d'històries
no sé per què
és com si fos
la reina de les fruites
no?
des de Dan i Eva
a històries de la mitologia
grega
etcètera
sempre hi és la poma
i vosaltres heu volgut
doncs
aglomerar aquestes històries
no?
i presentar-les
amb aquesta obra
un petit homenatge
a la poma
diguéssim
tu dirigeixes Manel
no?
o com va això?
sí
lo intenta
lo intenta
por qué lo intenta
Cristina
explícanos
a ver
bueno
porque cada uno
también
decimos nuestra opinión
aportamos cosas
y a veces también
es un caos creativo
sí
y la teva función
Cristina
quina es
dentro de l'obra?
hacemos
tanto los monitores
como los chicos
hacemos diferentes papeles
en esta obra
y bueno
se trata de que cada uno
aporte lo mejor de sí mismo
i tots podem aportar coses
és igual
les diverses
capacitats
jo començava avui el programa
parlant de
de persones amb capacitats
diferents
i no de persones amb discapacitat
no?
i suposo que aquí
tornaríem a estar d'acord
amb això
Manel Cristina
sí
perquè mira
per exemple
nosaltres en tema de teatre
som
el que es podria dir
discapacitats
perquè no en tenim
massa ni idea
no?
no som gent de teatre
ni som gent
professional d'este món
per tant
ens trobem
al mateix nivell
que estan
els nostres nois
en això
estem tots igual
per tant
és un grup mixte
és un grup que
tots fem el que podem
dins de les nostres possibilitats
dins del que tu dies
de les nostres capacitats
diverses
i
ho hem de mirar així
i aquest any
aquest cop
tenim una novetat
destacable
en aquesta representació
que és que
no estareu sols
vaja
no esteu mai sols
vull dir
entre monitors
i nois
sols no esteu mai
però tindrem també
tindreu també
música en directe
sí
la bandarra estricta orquestra
exacte
entre bandarra
i pomografia
la cosa queda aquí
què és bandarra estricta orquestra
i què faran exactament
com dirà
bueno mira
això va ser
bueno
va haver un noi
membre d'esta
formació musical
és una formació musical
de
gent de Montblanc
i de la zona de Montblanc
llavors
un dels membres
de l'orquestra
un noi que toca el saxo
va estar fent
pràctiques
de fisioterapia
i parlant
va sorgir
la idea
de poder fer
una col·laboració
nosaltres la portaríem
la nostra part de teatre
ells
la seva part musical
i vam decidir això
una part
de la banda sonora
de l'obra
la farien ells
en directe
veurem com queda
sí perquè aquesta obra
com dèiem al principi
estrenada al passat
mes de setembre
i ja fetes
quatre representacions
aquesta serà la cinquena
m'imagino que no tindreu
els nervis de la primera
però com que
a poc a poc
ja aneu incorporant
petites cosetes
en aquest cas
de la música
en directe
suposo que serà
com tornar a començar
com una segona
primera vegada
sí
és una
bueno
és una vivència
diferent
i jo crec que va ser
bueno
que serà molt positiva
el que passa és que
hay que ensayar con ellos
quan hay que hacer cosas nuevas
perquè després
per als nois
també deu ser un
vaja un daltabaix
una mica de trasbals
no això
de tenir música en directe
també
no
mira
els nois són els que es posen
menys nerviosos
sí
en aquest aspecte
mos posen més nerviosos
vosaltres no
que ells
els nois sempre tenen
una sang freda
increïble
i a més a més
saben ficar-se el seu paper
quan toca
i es posen
les piles
sí
s'ho passarà molt bé
a més és que heu estat
a Sevilla
vull dir que
tu deies abans
que no sou professionals
però déu-n'hi-do
la trajectòria que porteu ja
Manel
portem
si no
no m'he descomptat
crec que són
una sisentena
d'actuacions
en els últims vuit anys
i què diu la gent del carrer
perquè clar
anar a veure una obra de teatre
al Metropol
doncs
jo crec que alguna vegada
Manel
això ja n'havíem parlat fa temps
perquè anar a veure una obra
de teatre al Metropol
doncs pot agradar més
o pot agradar menys
però clar
dius
ostres és que vaig a veure
una obra de teatre
feta
però
o ni surten persones
amb discapacitat
alguna persona
doncs li pot
fer curiositat
i d'altres persones
poden dir
doncs jo no
directament no hi vaig
o li fa més
com a més mandra
no sé què hi diu la gent
i què en penseu
altres
a nivell d'acceptació
la gent
evidentment que té
molts prejudicis
i gent que
ha acudit al teatre
a vegades
que no té cap lligam
ni familiar
ni professional
en el nostre món
la veritat és que ha sortit
sorpresa
perquè
segurament
no se ho esperen
s'esperen
en coses més infantils
i nosaltres
intentem fer
coses una miqueta més
bé no sé com
més de qualitat
no no
és que
home i qualitat
tampoc
no sé si ho ha
però jo crec que
i personalment
ja em permetran els oients
que doni també
la meva opinió
penso que
aquestes coses
doncs
tret que hi hagi
tot i que no hi ha
una professionalitat
com tu deies
no ha d'estar
per res renyit
amb la qualitat
és el que deies
no anem a veure obres
tampoc
doncs un conte
una cosa infantil
una cosa
vaja
que una mínima elaboració
la hi ha
sí
nosaltres el que intentem
és que
nosaltres
i els nostres nois
o sigui els membres
del grup
ens ho passessin bé
i el públic
també es passa
l'hora que dura
l'espectacle
que s'ho passi bé
que d'això es tracta
com vas al teatre
i vosaltres
Manel i Cristina
us ho passeu
de conya
no?
en aquestes coses
sí
la verdad es que sí
a veces hay nervios
pero
el resultado final
es siempre
durante la obra
i el previo
incluso los nervios
pues también son
formen part
d'aquesta cosa
sí
i han de ser
això sí
quan s'acaba l'obra
veu un baixón
després
bueno
llavors es tracta
de començar a programar
la següent representació
sí
una mica així
doncs encara falta una miqueta
vull dir que teniu temps
per posar-vos nerviosos
perquè això és el dia 15 de juliol
això sí
les entrades donatiu
ja estan a la venda
ve directament a les taquilles
del metropol
o per internet
a través de
tarracoticket.cat
aquesta plataforma
recordem que són numerades
és a dir que
si algun oyent
doncs
ja es vol
una miqueta avançar
ja les pot
encomanar
vaja
les pot reservar
el preu també és molt simbòlic
perquè si no ho tinc mal entès
són dos euros
sí
és una misèria
tot i la crisi que hi ha
és una misèria
són dos cafès
no?
un
un cafè en gel
va
deixem un aquí
deixem un aquí
Marell Maggi Cristina Salazar
moltíssimes gràcies
moltíssima sort
en tornarem a parlar
de Ben Segur
a Tarragona Ràdio
d'aquesta obra
de cara al 15 de juliol
avui volíem fer aquesta
aquesta prèvia
que vagi bé
i això
quan acabeu
quan es vingui aquest
aquest bajón
que dèieu
doncs a programar la següent
molt bé
gràcies
gràcies
doncs tal com ens tornen a indicar
els primers compassos
de la nostra sintonia de capçalera
nosaltres avui ja hem acabat
hem desenvolupat tots els continguts
del tothom d'avui
i tornarem
això sí
el proper dilluns
mateix lloc
mateixa hora
mateixa sintonia
96.7
de la freqüència modulada
www.tarragonaradio.cat
allà podeu escoltar-nos en directe
o també descarregar-vos
les darreres edicions
del tothom
ha estat un plaer
una salutació
de Miguel González
ens retrobem dilluns
vinent
a la Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
a la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
de la tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona años
que, per resort,
de la Tarragona Ràdio
no la쟁 fu easy
de l'arriu
de la Tarragona Ràdio
super31
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio
algun retirement
de la Tarragona Ràdio