Som ja en el temps de la tertúlia,
temps d'opinió, temps d'anàlisi, temps de comentari.
Avui amb el periodista Tomàs Caró.
Tomàs, molt bon dia.
Bon dia.
Amb el president de l'Associació de Benys de Sant Salvador,
Manel Castanyo.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
I ara de seguida saludarem l'arqueòleg municipal Joan Menchon,
que també s'incorporarà a aquesta estona de tertúlia.
De seguida comentarem alguns temes de l'actualitat local,
però la veritat és que portem una setmana
en què els temes més de ciutat han quedat clarament en un segon pla
davant de la dimensió d'algunes notícies,
d'alguns temes que ens afecten a tots, com a ciutadans d'aquest país.
Temes aquesta setmana molt vinculats a la crisi econòmica
o a la crisi financera, a la crisi bancària,
amb tot l'afer de banc.
Hi ha un gran tema, una gran notícia que ha esclatat aquesta setmana
i que estem comentant amb els nostres contartulis,
perquè això la veritat és que coincideix amb un moment de fortes retallades,
en l'àmbit social, en l'àmbit sanitari, en l'àmbit educatiu,
i tenim la nacionalització de Bankia,
tenim el control públic del banc,
en fi, d'un dels bancs més importants de l'estat espanyol,
i també com a notícies de les últimes hores,
la desconfiança que això ha generat en el conjunt d'Europa
sobre el sistema financer espanyol.
Manel, quina reflexió et porta a tota aquesta cascada de notícies
que tenim aquesta setmana al voltant de Bankia,
amb la injecció, per cert, de milers de milions d'euros públics?
De fet, sorprès, perquè, evidentment,
deien això es va haver-hi, però tot el sistema bancari espanyol
deia que ho teníem tot com a molt regulat,
com a molt apamat, que tot plegat estava tot molt consolidat,
i, de fet, ara ens trobem amb aquesta sorpresa
d'amagar dades comptables,
de no dir la veritat,
i, evidentment, això és...
Al final, tots nosaltres ens hem de fer càrrec
d'una situació que no hem, com sempre,
que no hem generat la gent,
que, doncs, regularment pagam els impostos,
que no defraudem,
que, a més a més, patim les retallades,
i ara, a més a més, això.
Això passa a ser de l'erari públic
i de la gestió de l'erari públic.
A partir d'aquí, què passarà?
Hem de continuar socialitzant les pèrdues,
en definitiva,
que, en definitiva, s'està produint això,
socialitzant les pèrdues.
Jo, la veritat és que és allò d'indignat,
passem a una altra categoria,
que és la d'emprenyats, no?
No sé si és una categoria més forta...
És una categoria més alta o més baixa.
O més baixa, depèn, no?
O resignats, també és una altra categoria, no?
Jo és que aquests dies he utilitzat molt...
O he preguntat molt
si la gent podia estar resignada, indignada, abatuda...
És tot plegat.
Jo crec que és la suma de tot això, no?
I suposo que, depèn de les notícies,
doncs, estàs cabrejat, indignat
i d'altres resignat.
Depèn de la notícia i de la situació.
Jo crec que és un compèndie tot plegat, no?
Tomàs, què et sembla tot això?
Ja hem comentat altres vegades.
Hi ha part de crisi econòmica
i de tot és una crisi de valors,
una crisi moral,
són uns pocavergonyes.
És una crisi de sistema.
És a dir, el fiscal general de l'Estat
hauria de sortir
i empresonar a tot el Consell d'Administració,
perquè són els responsables.
Que no vingui ara el govern
defensant el senyor Rato, per exemple,
i dient que el Banc d'Espanya,
el president, el director del Banc d'Espanya,
també.
Vull dir, això ha de tenir un límit.
L'altre dia se'm van trencar unes estisores
de la cuina,
cosa normal de fer-les servir, no?
Les estisores.
I la imatge em va venir molt clara,
de dir, els cartells que s'utilitzen aquests dies,
i segurament encara el 15 en veurem,
però és prohibit retallar.
Dic, hosti, si es trenquen unes estisores,
no serveixen per retallar.
Potser hem de trencar una pota de les estisores,
no?
I passar no de la resignació,
sinó al protagonisme,
som ciutadans de primera o no.
Doncs, per tant,
la llei igual per tots
i des d'hi ha.
Quan ha tardat el fiscal
en intervenir
en les declaracions del bisbe
de no sé on més igual?
Em sembla que és l'Alcalá.
Doncs, bueno,
que intervinguin.
Joan Menchon, bon dia.
Bon dia.
Estàvem parlant de si la gent podia estar indignada,
emprenyada, resignada,
aquesta setmana després d'escoltar
totes aquestes notícies al voltant de Bànquia,
de la nacionalització,
de la injecció de milers de milions d'euros
de diners públics en la banca
mentre el ciutadà pateix retallades en sanitat,
en educació, en serveis socials.
I, en fi,
a tu quina reflexió et porta
tota aquesta cascada d'anuncis
que estem assistint aquesta setmana?
A la Barcelona medieval
hi havia uns carrers que em deien
dels canvis nous
i dels canvis vells,
o sigui,
perquè les cases de canvis
eren els bancs.
I quan petava un banc
es posaven els béns
del propietari
del canvis del carrer,
se subestaven
i amb tots els diners
havien d'acabar de...
d'arrascar els deutes
que tenia aquest banc
amb la gent que havia confiat en ell.
I si en un termini determinat
això no passava,
se posava una picota
davant de casa del banquer,
se li ficava el cap allà
i se li separava el cap del tronc.
Aquí està la vessant historiadora
del John Manchor.
Què vols dir?
Que hauríem de ser exemples similars
al segle XXI?
Home,
el de la separació
del cap del tronc
pot quedar una miqueta així
gore,
però
escolta'm,
un senyor d'una empresa
quan la fot a les roques
té una responsabilitat,
responsabilitats, no?
I a damunt d'aquest senyor
se'n van
amb unes jubilacions
importantíssimes
on no són els 20 dies
per any treballat
de la nova legislació...
Bueno,
el substitut de Rodrigo Rato
al cap davant de Banqui
és aquell senyor
que de cognom
molt difícil de pronunciar
però que tothom
el recorda
per aquella jubilació
que té...
60 i tants milions de...
Una barbaritat.
I no em toqueu
el vore viu
o un perdó del vore viu
perquè l'Estat
està posant diners
en aquests bancs
i després està traient diners
a l'ensenyament,
a la Seguritat Social,
a les pensions...
Aviam,
prou.
Mira,
jo us posaré un exemple.
Dilluns,
dia 14,
a Sant Salvador
hi ha un desnonament.
Clar,
aquest és això.
A veure,
gent que els han enredat,
que els han donat els crèdits...
A lo millor és de banca
o alguna entitat...
Ves a saber quina entitat,
una d'aquestes...
Qualsevol d'elles,
és igual banca
o d'altres.
Tots plegats
han fet el mateix.
Ens han venut,
ens han...
Bueno,
han destruït famílies senceres
que aquestes famílies
entraran en una roda
molt perillosa
d'emarginació social
perquè una família humil
en la qual no pot arribar
és que segurament
rep una ajuda
de 400 o 500 euros
i és incapaç
de mantenir la família,
de cobrir els seus deutes,
passarà a estar al carrer
i ves a saber
on anirà per aquesta família.
Probablement té fills
a meditat escolar.
Són situacions crítiques
que al final fixeu-vos
que aquests pobres desgraciats
del barri de Sant Salvador
o altres de la Canotja
fa quatre dies,
doncs es troben
en una situació
deguda a aquesta barbaritat,
aquesta destrucció bestial
dels serveis socials
i del sistema
del benestar
que han fet quatre.
Quatre
que, bueno,
que s'han carregat
totes les possibilitats
de vida
de molta gent,
i per això
dilluns
a les 12 del migdia
hi haurà
un desnonament
a Sant Salvador.
A l'assemblea
del dia de demà
s'anunciarà
al final
perquè, bueno...
L'assemblea
del moviment
dels indignats.
Sí, del moviment dels indignats
i, bueno,
de la plataforma
que és demà...
És que ja no és indigna,
és obsè.
Sí,
és un qualifici
que no havia sortit,
no?,
el d'obsè.
És obsè.
Sí,
és una obsè ni tant.
De fet,
clar,
això coincideix
amb el primer aniversari
d'aquell moviment
dels indignats
i jo no sé si un any després
el conjunt de la societat,
no parlo del col·lectiu
dels indignats,
sinó en general,
doncs,
una mica el que deia al principi,
encara està més indignada,
més emprenyada,
ho veu tot
amb una obscenitat més gran
perquè, clar,
en un any,
del maig de l'any passat
al maig d'ara,
i han passat moltes coses,
i hem patit moltes retallades
i s'han anunciat
moltes mesures d'austeritat
i no sé si la gent
o està fins i tot cansada,
potser.
Fa un any estàvem indignats,
jo al menys d'un any
estic encabronat.
Sí, sí, sí.
És que a més hi ha
un altre factor
i entre tots aquests canvis,
per exemple,
hi ha hagut canvis de govern,
eh?
Dius,
almenys
no hi ha ningú
que dóna la cara ara,
vull dir,
tenir un president
que no ha desaparegut,
en una situació com aquesta
no es dóna la cara,
això és molt greu,
vull dir,
és gravíssim,
però a què serveix?
Tenir governants
i que els paguem
i els mantenim.
Potser sí que
els principis llibertaris
són els que
al final
la història
els dona la raó,
no?
Joan,
què n'has de dir?
Fixeu-vos,
el president
de l'estat espanyol
me'n recorda
un altre gallego
que deien que la seva taula
del despatx
tenia dos piles
d'expedients.
A la dreta
els expedients
que se solucionarà
el temps
pel temps
i a l'esquerra
el que el temps
ha solucionat,
no?
Sembla que hi hagi
una miqueta de...
Les jares,
les jares,
les jares,
les jares,
qui dies,
les jares,
les jares,
i cada divendres,
avui és divendres,
tenim uns consells
de ministres
que es van anunciant
moltes mesures, eh?
Com aquell altre gallego.
Sí, igual, sí, sí.
Fixeu-vos-ho
el que deia Tomàs,
estem realment
en una democràcia
intervinguda.
A veure...
Per tant,
ja no és democràcia.
Exacte.
És una democràcia...
Ah, ja no és democràcia.
No, per això,
és que ens qüestionem...
És realment una democràcia?
Només amb el fet
d'anar a votar
cada quatre anys
nosaltres,
això dona valor
a un sistema democràtic?
Jo crec que no.
I això és un dels punts
claus del moviment 15M.
El 15M busca maneres
que realment
els que tenen la responsabilitat
perquè els han donat
aquesta responsabilitat.
Que no se n'oblidin
que aquesta responsabilitat
emana del poble
i de la sobirania del poble.
I és una responsabilitat
que l'han d'assumir
i l'han d'administrar
seriosament
i amb responsabilitat.
Per tant,
democràcia
no significa això,
significa que és
quelcom més que tot plegat.
En el sentit
en què
ha d'haver
comunicació
amb doble sentit
i contínua i fluïda
perquè realment
vegin
què és el que realment
el poble necessita.
I això és el que
no s'està produint.
El que passa és que això
també ens portarà al debat
que fins a quin punt
els polítics que governen,
siguin els que siguin,
del partit que siguin,
de la ideologia que siguin,
tenen plena autonomia,
entre cometes,
per realment governar,
per gestionar
o fins a quin punt
també estan seguint
uns criteris
que venen de més amunt.
Perquè també
dona la sensació,
parlant d'exercici democràtic,
ara fa cinc mesos
vam tenir eleccions,
jo crec que molta gent
també podia
més o menys estar convençuda
que el canvi de govern
solucionaria moltes coses
i clar,
hem vist cinc mesos després
que la crisi
s'accentua,
no?
No sé si
tenen vostès
també aquesta sensació
que
per això també es va donar
un vot tan massiu
al govern del partit,
a la proposta
del Partit Popular
al novembre,
no?
Un vot tan massiu
o una abstenció tan massiva
per part d'altres?
No, en parlem,
parlem de números absoluts
o de números relatius
i no hi ha cosa més mentidera
que una estadística.
En qualsevol cas
el Partit Popular
té majoria absoluta
i per tant
pot governar
amb un ampli suport.
Però potser també
moltes expectatives
que s'havien generat
o que una part de la societat
podia tenir
s'han anat a esvair.
Però com sempre
eren unes expectatives
basades en mentides.
En un programa electoral
absolutament
pensat ja
de forma
absolutament
pensant que
allò era mentir
el que estava fent
i eren conscients
que estàvem mentint.
Això,
eren conscients
que estàvem mentint
perquè la realitat
ens ho ha demostrat.
Des que van guanyant
les eleccions
cosa
darrera cosa
ha estat
contradir
tot allò
que havíem promès
a les eleccions.
A quina edat
ens vam assabentar
que els reis
eren els pares
i que el tio no cagava.
Escoltem.
Ja tenim una
certa maduresa, no?
Digues, Tomàs,
que anaves a afegir?
No, anava a dir,
com ja havia
en altra ocasió
manifestat,
per exemple,
ja que són
catòlics,
apostòlics
i romans,
s'hauria de dir
que a dimensiència
des de la trona
que això és pecat
enganyar la gent
i mentir d'aquesta manera,
per exemple, no?
No, ja hi ha
algun museu dels anys
que ja ho diu, eh?
Ja n'hi ha algun
que ho diu.
No, això,
això per una banda,
que, a veure,
no ho dic en conya,
hauria de ser seriós
perquè és la manera
de fer prendre consciència
a la gent.
En quant a tot el procés...
No, no, no,
jo dic pels que hi van,
que són justament ells,
no?
Sí, sí,
ho dic, eh?
Són justament ells.
Hauríem de tenir allò,
la consciència tranquil·la,
si és que en tenen de consciència,
que a vegades ho dubtes,
però des de la perspectiva històrica
i de moviments
i de canvis
i tot això,
clar,
la caiguda del mur de Berlín,
el 89,
que es va suposar
al final d'una etapa,
semblava que
final de la història moderna,
no?,
segons diuen alguns i tal,
o aire contemporània
i l'inici...
En realitat,
és el disseny
cap a un totalitarisme autocràtic
del capital,
ja plenament desbocat
i sense reparar en res.
I si fins i tot
ens estem carregant el planeta
i podem agafar el símil del planeta,
si fins i tot
les estacions serveixen
per deixar reposar
la Terra
perquè les espècies
es reprodueixen
i el cicle de la vida
aquí és
ni a l'agost
van parar l'any passat,
en ple agost
van canviar la Constitució
d'avui per demà
en traïdoria i nocturnitat,
vull dir,
què podem esperar?
És que això
que Tomàs vol dir
que estem en la societat
del segle XXI
que va tot molt ràpid
i que no s'atura
ni un dia.
Això l'ha cop parlat
de l'internet.
Però per contra,
en la societat d'internet
i de les noves tecnologies
de la comunicació
i la informació,
cony no comunica ningú,
ho fan,
pitjor que el segle XIX.
Estem tornant
a l'època medieval
en què,
a veure,
el rei se'n va a caçar,
les famílies pateixen
però han de pagar
més impostos,
els polítics
segueixen manant
i fent el que els surt
cobrant el mateix,
més misèria,
has de pagar
per les autopistes
com abans has de pagar
pels camí.
Abans els burots, sí.
Per això,
a veure,
estem anant cap enrede.
De l'edat medieval
està molt ben trobat,
perquè em sembla
que això és aquest gran retrocés
a l'època medieval.
A l'època medieval,
Joan,
on deixava la gent els diners?
En els bancs?
Primer que no en circulaven gaire.
Però els que tenien,
les poques persones
que havien de tenir...
en les cases de canvi,
ja seria el protobanquer.
Ho dic perquè
on hem de deixar els diners?
Jo no sé si tot això
que està passant en Bankia
i en moltes altres entitats,
però clar,
l'esclat de Bankia...
Els bancs.
Amb tot el carinyo del món,
va n'haurà tu
que pots deixar diners,
perquè jo em miro les butxaques
i estem aquí...
però un reconeix segur que,
Atenció,
hi ha encara moltes persones
afortunades
que podem tenir
un petit estalvis.
A on els deixa?
És a dir,
tot aquest comentari
que faig,
en broma,
en sèrio,
és sobre la desconfiança
del ciutadà
respecte al sistema financer,
no?
Els dos estalvis
que podem tenir,
que aviat aniran a parar
a comprar un dormitori
per la canalla,
si és que arribem,
el posto més segur,
penso jo,
ara és un bon mitjó.
Manel,
tu què creus?
que s'està perdent molt
la confiança
en tot el sistema financer?
Absolutament.
Fixeu-vos que abans
el director de l'oficina
del teu poble
o del teu barri
era el teu assessor,
era el teu assessor,
el teu amic,
era la persona de confiança,
era aquell que et creies
el que et deia.
Escolta,
jo vull posar aquest estalvis,
doncs mira,
posa'm això
perquè et donava
una rentabilitat
i era veritat
que et donava
aquella rentabilitat,
no t'enredava.
Ara fixeu-vos
el que ha passat
amb totes aquestes històries
d'aquelles inversions,
les participacions preferents,
que hi haurà una presa
de pèl increïble
i a més a més
amb nocturnitat
i alevosia,
sabent el que estaven venent
els seus clients
de tota la vida,
els estaven venent porqueria.
Porqueria,
bueno,
era deixar els diners
en el banc
per resoldre problemes
de deute del propi banc.
Ha estat absolutament això.
S'ha perdut la confiança
en el sistema bancari.
És a dir,
posem els diners
sota la rajola
o en el mitjó,
com deia el Joan.
És el que dèiem,
què fa el fiscal general
de l'estat
que no ha preso la gent
perquè això és un delicte.
Per tant,
som iguals,
pagar els deutes als bancs
que així no els tindrien
agafats pels ous,
perquè ho hem de dir
així clar.
Sí, sí,
és l'expressió aquesta correcta.
I llavors ja que
si han de...
Aquests 7.000
o 20.000 milions
perquè segur que en seran
més de 20.000
en lloc de posar-los a bànquies
els distribueixen
entre la població
faran circular els diners.
Llavors realment
hi haurà economia també.
Però el que els diuen
els dirigents
és que aquests diners
s'han d'injectar necessàriament
perquè si no
s'enfonsaria
el sistema financeu.
Clar,
partim de la premissa aquesta.
Si no s'esfonsa,
que s'esfonsi.
Quantes cases
s'han esfonsat?
Què ha deixat l'administració
que s'esfonsi?
Bé, la farem nova
perquè bueno...
Sí,
ens estan venent
aquesta idea
que no hi ha remei,
que això és irreversible
i que l'única solució
que hi ha
és aquesta,
és la intervenció,
són els retalls,
són doncs
la evasió fiscal
i reconèixer
que a veure jo
si tinc això
i descomptarem
només el 10%.
I això no és cert.
Mira Islàndia,
ja ho sé que...
Ja veus que comparar
Islàndia havia entrat
en una situació
molt similar a la nostra.
Hi havia una bombolla immobiliaria
la gent diria
per sobre les seves possibilitats
perquè el sistema bancari
va fer el mateix
que han fet tots
arreu del món
i han posat una solució.
Han dit no
i s'han plantat
i s'estan recuperant
perquè hi ha possibilitats,
hi ha altres alternatives.
Però és que clar,
jo crec que el sistema polític
i els polítics
estan, diguem-li,
el que tu comentaves
una mica al principi,
estan mediatitzats
i estan al servei d'è.
I quan tens un servei d'è,
d'unes polítiques neoliberals
que estan dirigint
des dels propis mercats.
I això és el que a mi
encara em sobta més.
Escolta,
polítics al servei de què?
No, no esteu al servei
dels mercats
ni del sistema capitalista,
esteu al servei
de la gent
i del poble, no?
És que em sembla
a vegades
que ni el servei
d'aquella expressió
que diuen al Baix Camp
que van com cagalló per séquia.
Pots repetir l'expressió?
Anar com cagalló per séquia.
No foten cops, no?
Allò improvisant.
que això també s'està dient molt
aquests dies, no?
Això diria que es diu
allà on hi ha rec.
I a més,
d'aquesta manera
que va caient
una miqueta
una miqueta cap aquí
una miqueta cap allà, no?
Deixem-me a més recordar
que ara fa un any,
clar, aquesta setmana
tan convulsa,
ja portem unes quantes setmanes,
que en fi,
l'economia en general,
les mesures que es van anunciant
són espectaculars,
tenen un gran impacte.
Aquesta setmana coincideix
amb això que dèiem
del primer aniversari
del moviment dels indignats,
que caldria veure, Manel,
tu que ets un dels portaveus
de la Plataforma
en defensa dels drets públics,
si creieu que
s'ha anat esvain una mica
pel cansament,
per esgotament,
no sé si tens aquesta sensació.
Bé, una mica sí.
Tot i que s'han fet
moltes manifestacions,
que per exemple a Tarragona
han estat de les més multitudinàries.
Cal veure què passa
aquest cap de setmana,
perquè clar,
el programa d'activitats
de la Plataforma,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
i caldrà veure
quina és la capacitat
de convocatòria
de l'Assemblea.
De fet,
ja veieu el que tu deies
a Tarragona,
la Plataforma,
i a la plataforma
d'on està el 15M,
l'Assemblea de Tarragona
i la resta d'entitats,
hem mobilitzat molta gent.
Hem fet manifestacions,
una darrere l'altra,
que han tingut
totes plegats èxit.
Vull dir,
que hi ha gent,
hi ha molta gent
que està molt...
Indignada.
Sí,
molt indignada per el tema.
Per tant,
jo crec que aquesta és la clau,
realment,
si volem canviar alguna cosa.
És sortir al carrer
i no quedar-te a casa,
resignar-te,
bueno, això,
els polítics tots són iguals,
que no hi ha res a fer,
que sempre...
No,
hem de sortir,
hem de sortir
i és l'única manera
d'intentar fer canvis.
Ja ho sé que dius,
ostres, Manel,
és allò de flors i viols,
que bonic i tal,
però és que és la realitat.
Els grans canvis socials
a la història,
tu que ets historiador,
s'han fet a través d'això,
de grans mogudes socials.
Totes les revolucions,
totes les mogudes...
Els canvis socials
ho han fet
les persones
emprenyades i indignades
perquè pels que tenen poder
no es canviaria res,
o es canviaria al mínim
per continuar
amb l'estatus que tenen.
I aquesta és la clau.
Fa un any
del moviment dels indignats
i deixi'm recordar
que fa dos anys
aquell canvi
de política econòmica brutal,
se'n recorden de Zapatero
anunciant la baixada
dels sous dels funcionaris
i aquell gir
que obligat per Europa,
allò,
per França,
per Alemanya,
per la Unió Europea
en definitiva,
aquell canvi
que va suposar
d'alguna manera
un cop de timó brutal,
doncs ara fa també
dos anys
d'aquells anuncis
de Zapatero.
I mentrestant,
clar,
mentre s'injecten
milers de milions
a la banca,
aquesta setmana
també ho hem anat
comentant a les tertúlies,
retallades en sanitat,
retallades en educació,
en sanitat a més
amb algunes mesures
que provoquen
un ampli debat,
com aquella
de la targeta sanitària,
retirar-la
als immigrants
i regulars,
que et sembla, Tomàs,
tot i que després
s'ha matisat
i fins i tot
aquí el conseller
del País Bàs
ja han dit
que això no ho aplicaran,
aquesta i altres mesures
no ho aplicaran,
aquí el conseller de Salut
ha dit
que aquí es continuarà
atenent els immigrants
de la mateixa manera,
però clar,
està provocant
un ampli debat també,
no?
Fixa't,
tornem a dos coses,
una,
el tema de la comunicació,
Globos Ondes,
a veure què passa
per una banda,
per una altra,
i això és també
el més greu,
la recentralització
de la política,
és a dir,
governar per real decret
i des de Madrid
centralitzat,
per tant,
i en tots els temes,
és a dir,
forçar la situació,
tensar fins a veure
quan peta la goma,
a veure,
potser sí que es trenquen
les tisores
i llavors ja és,
el que deia el Manel,
no es pot retallar,
la gent surt al carrer,
no té res a perdre
perquè ja ho ha perdut tot,
per tant,
som-hi.
Per el tema de la targeta
sanitària,
creus que d'alguna manera
s'ha passat una certa línia
per a ella,
o que a vegades es diu
simbòlicament?
Clar,
d'entrada s'estaria,
entenc jo,
no soc jurista,
però s'estaria vulnerant
el principi constitucional
d'una certa igualtat
per tots els ciutadans
absolut i garantiu,
almenys així ho posa,
si és paper mullat,
bueno,
d'entrada ens ho hem de creure,
per tant,
s'ha d'avetllar per això,
no pel contrari,
per anar-ho retallant.
Probablement,
i ja ho hem comentat
moltes vegades,
de dir,
reajustos,
d'acord,
racionalitzar despeses,
perfecte,
però també amb la participació
de la gent,
qui sap millor
la realitat
del treball als hospitals
més que els que treballen
i representen els que treballen,
per exemple,
els comitès,
clar,
càrrecs assessors
i supervisors
no se n'ha retallat
cap ni un,
tot i que han tancat llits,
per exemple,
a Joan XXIII
i han tancat serveis,
llavors,
a què juguem?
Joan,
què et sembla?
Això de la targeta sanitària
o altres mesures
de sanitat?
Una miqueta el que diu el Tomàs.
O ens creiem el que tenim escrit
a la Constitució
o el canviem.
M'he dit,
aquí estem jugant,
com sempre,
a la poter la Ramoneta,
segona part.
Hem de treure
la targeta sanitària
als immigrants
o hem de regular,
per exemple,
el tema del turisme sanitari?
Que vine un senyor d'Holanda
que superi aquí,
bueno,
però llavors,
com a mi,
la factura de la Seguritat Social
d'Holanda,
perquè això sí que penso
que és un agús important.
Aquesta és la qüestió.
I després hi ha un altre tema
que em recordo,
de fer mi història,
en Goebbels,
una mentida
a base de repetir-la
la converteix en una paritat.
Sí, sí,
això és cert.
I la mentida quina seria?
Hi ha moltes.
Totes.
Moltes.
totes.
Totes.
El tema del malgastament
de la sanitat pública
i no concertada
o temes absurds
que una persona
que està amb cadira de rodes
i no pot caminar
li posen una protegeix
com si fos una persona
de 30 anys
que sortirà corrents.
I això passa.
Vanel.
Sí, sí,
a veure,
jo crec que la sanitat
és un puny a part
en tot el tema
de les retallades.
Avui és un dels pilars
del benestar.
Teníem i tenim
una sanitat
de qualitat
universal,
gratuïta,
i això no ho podem desmuntar
perquè
aquesta mesura
que han fet
de treure
la targeta sanitària
als immigrants
il·legals
és una mesura
absolutament ideològica,
propagandística,
res més.
Li tocava,
d'alguna manera
a la dreta,
li tocava dir
escolteu,
anem,
doncs a...
Encara no s'ha fet, eh?
Bueno, bueno.
No,
és el que deia l'anúncia.
Sí, sí,
és allò,
és de fer treure la gent
els instints
més dolents
que té la humanitat
i de fet és així.
Jo sento comentaris
pel carrer,
pel barri,
de si era hora
perquè han malbaratat la...
Clar,
perquè en un barri com el vostre
on hi ha tant...
Els immigrants
amb malbaratat
n'han abusat.
Com que n'han abusat?
Si són els que menys
l'han utilitzat
perquè són més joves,
estan més sants
i són matrimonis joves
els que venen,
utilitzen,
quan hi han d'anar,
ni més ni menys.
és que alegrement
me'n vaig al metge
perquè tinc ganes
de tocar la pera
i de fer un servei.
Això és mentira.
I a banda,
ja no és pel tema econòmic,
això és ridícul,
el tema econòmic.
No sabem
quin serà el cost econòmic
si això es posés
a la pràctica realment
perquè hi haurà
més històries,
perquè situacions
de gent
que agreujarà
la seva situació
de salut
i hi haurà d'haver
més despesa
per solucionar
aquell problema
perquè el problema
el tindrem igual.
Aquell pobre desgraciat
estarà malalt
amb una malaltia més greu
perquè no haurà
tingut l'assistència
quan li tocava
i allò costarà
més calés.
Això és una excusa,
és un tema
absolutament ideològic
i propagandístic
de la dreta
perquè estan baixant
la seva popularitat
des del punt de vista
de la incidència
d'aquestes històries
que fan l'estadística
i per a dir
anem a treure això
perquè la immigració
dona molts vots
a la dreta.
Molts.
I la gent
se n'ha de baixa
de les mutues
i se'n va
a la seguretat social.
Hi ha una altra qüestió
que llavors
tornem a la moralitat.
Posa en entredit
el principi
del jurament hipocràtic
dels metges.
Que de fer un metge?
Ah, no, no la té
per nota de tarda.
O està traslladant
també un problema
que pot ser
alguna persona
que es plantege.
En el decret llei
en la proposta
del Governador Central
també parlava
que clar,
hi haurà
les exceptions d'urgències
que en casos d'urgències
sí,
per tant també
sembla que es convidi
a qualsevol d'aquestes persones
a col·lapsar més
els serveis d'urgències.
És que és improvisar,
és a dir,
no hi ha una directriu
ni una política.
És a dir,
avui què farem?
Avui divendres
què retallarem?
Clar,
i una cosa porta a l'altra
contradiccions.
També el tema
del pagament
dels medicaments,
és a dir,
que paguin els pensionistes
o que s'augmentin
les aportacions
a les persones
en funció de la renda.
Per exemple,
el president
del Col·legi de Farmacèutics
de Tarragona
aquesta setmana
deia en aquest programa
que és que això costarà
molt de temps
d'aplicar-se,
si és que es pot aplicar
per una qüestió
d'organització,
de sistemes informàtics...
Mai s'ha entrat a fons
a fer el que es fa
en altres països.
Quantes pastilles
t'has de prendre set?
Que te'n venguin set,
una cada dia.
No caixes de 50, no?
Clar,
ja està.
Que després
les vas acupulant.
Les guardes
i les has de llançar.
Però ja hi som
amb la potent,
influent
i el lobby
de la indústria farmacèutica.
La indústria farmacèutica.
No, home, no.
I ara.
T'enganyen.
En fi,
bancs i metges
o banquers i metges,
bancs i centres sanitaris,
tot barrejat
amb centres educatius
retallades.
Avui el Consell de Ministres
a veure quina sorpresa
se'ns depara.
En la recta final
de la tertúlia,
deixi'm comentar
algun aspecte
més estrictament local,
perquè avui tenim
unes declaracions
del director general
d'Urbanisme
de la Generalitat
acusant clarament
a l'Ajuntament
que s'afanyi ja
per resoldre
tot el tema
del POM,
a modificar els errors
que ara ja fa 10 mesos
el govern
li va dir
a la Generalitat
que havia de resoldre.
Clar,
aquí hi ha una diferència
de criteris
entre si aquests aspectes
són realment
de poca importància,
són aspectes tècnics
de poca importància
o són de gran embargadura.
El Joan,
que m'imagino
que no treballa
en el tema del POM,
però que com a arqueòleg municipal
alguna cosa sí que té a veure,
potser.
Escolta,
això està costant molt.
Realment...
hi ha raons a base
perquè...
Jo no sóc
qui hauria de respondre això,
perquè a la fi
això és un director general
qui l'ha de respondre
és un...
Un polític,
sí, sí.
Un polític, no?
I l'únic que et puc dir,
a part que ens ha tocat
patrimoni,
catàleg,
carta arqueològica
i tot això,
aviam,
i nosaltres vam rebre
un informe
de 50 planes
de coses,
aviam,
el senyor director general
ha dit errors,
hi ha coses que...
hi ha moltes coses
que poden ser errors formals,
però hi ha coses
d'apreciació
i l'únic que ens vam trobar
nosaltres és
que la Generalitat
volia una sèrie
de canvis
de grafia
de planos
del catàleg,
que això vol dir
generar
la friolera
de 700-800 planos.
De nous.
fer-ne de nous.
Clar,
si jo un plano
amb 70 monuments
o 70-amens catalogats
a escala 1-0
ocupa una taula,
però això s'ha de posar
en una fitxa,
perquè la llei
t'ha de dir
que s'ha d'anar
en un catàleg
fitxa per fitxa.
Són 700 i pico planos
que els has de generar,
els has de dibuixar,
els has de convertir
en un programa informàtic,
en un PDF,
els has de posar
dintre d'una fitxa,
aviam,
és fàcil.
És fàcil rentar un plat,
però quan en tens 700...
És a dir,
que hi ha una feinada.
i al dia a dia,
vull dir,
ojo, eh?
Vises a fora, Manel?
La veritat és que no conec
massa el tema avui.
Però clar,
vises a fora això,
aquesta sensació de lentitud,
però...
Sí, però vés a saber
ben bé per què ha passat això.
Si és que realment
les modificacions
que ha demanat
la Generalitat
són de molta envergadura,
no ho són,
i si realment hi ha hagut
en aquest sentit
una mica de negligència
per part de l'Ajuntament,
és que no ho sé.
Jo crec que en definitiva
s'haurà de valorar
si realment ha estat així,
si allò que els han demanat
modificar és molt complexa
o no?
No ho sé.
Jo avui,
justament,
i pensava
al veure la informació,
no?
S'està convertint
en un debat polític
entre institucions
i al cap i a la fi
entre socialistes
i convergents.
Al final s'acaba amb això.
A veure,
però en el rerefons
és el tema del sistema.
És a dir,
a una empresa privada
els ràtios de productivitat,
l'eficiència,
l'eficàcia,
els processos
i procediments,
si alguna cosa no funciona
es revisa
en bona llei.
Si dius,
escolta,
és que el que m'has demanat
és d'una magnitud
que dius,
cony,
dona més temps
perquè te resolem les coses
i els planos
ja te'ls donarem
però mentre pots anar fent.
És a dir,
jo entenc que això
és com ha de funcionar.
Ara,
entrant en aquesta pica baralla,
perquè el director general,
perquè ara no sé què,
a veure,
si tu,
ciutadà
o empresari
en relació a l'administració
et diu,
el dia 15
has de pagar
o has de portar això
que s'acaba el termini
i no ho portes a acabar.
A veure,
quin exemple
donen les administracions
en general?
Han de ser els primers
en vetllar
pel compliment estricte,
si no,
en quina força moral
et poden obligar a fer-ho.
Joan,
aquí s'està donant una imatge
per donar l'incís,
és que aquí
els tècnics
i els funcionaris
de l'Ajuntament
que fan el pla general
estan jugant a les cartes
i he de trencar una llança
a favor dels companys
se n'estan fotent un fart.
se n'estan fotent un fart.
Estan treballant
sessions maratonianes
i allò de les tres a casa
és mentida.
De fet,
estan treballant exclusivament
molta gent,
estan treballant exclusivament
en el tema POM,
no?
El problema també és que,
i això no sé si seria
una qüestió ja més
de les institucions,
és que fins que no es resolgui
tot això,
totes aquestes modificacions,
no es pot començar
a desenvolupar el POM
i no sé si podria haver-hi
més flexibilitat
en aquesta...
Penseu una cosa,
un pla general
és un castell
de cartes
que quan en mous una
has de palancar les altres
que no et caiguin
i està agafat per fils.
canvies un paràmetre urbanístic
d'aquí,
això és molt una sèrie de coses.
I alerta.
S'ha d'anar molt...
Un canvi d'aquests
pot provocar 50 canvis més.
De fet,
el que deia Tomàs,
és que això
jo crec que no hauria tingut
que transcendir
a la premsa ja.
Hauria sigut que ser
una cosa habitual
de la negociació
entre dues administracions
que volen resoldre un problema.
I l'han de resoldre
civilitzadament
i el que deies
i amb criteris de gestió,
d'eficàcia
i d'eficiència del tema.
De fet,
a mi em consta
perquè a més els hem entrevistat aquí
d'una banda
el regidor d'Urbanisme
Carles Castell
i d'una altra banda
el director territorial
d'Urbanisme
del territori de la Generalitat
César Puig
i hi ha bona relació
i s'està parlant.
Ara,
és veritat
que ahir va fer
aquestes declaracions
el director general d'Urbanisme
aprofitant que va venir aquí
i en fi,
ell sabrà
per què ha fet
aquestes declaracions.
Però probablement
són coses
és a dir que
a nivell mediàtic
s'agafa
així traent-ho de context
i també falta
més explicació
més pedagogia
és a dir
la comunicació
la base
és a dir
no pots
pum
després de 10 mesos
surt un tema del pum
i dius
la redundància
i dius
hosti
encara no ho hem fet
i llavors és el que et genera tot això
si tu vas informant regularment
del procés
o vas explicant a la gent
la complexitat
és fàcil d'entendre
i llavors eviten aquestes coses
els sotracs aquests
que van en detriment de tothom
i fins i tot de la feina
perquè el que diu el Joan
i jo
no ho dubto en absolut
que la gent hi treballa
i en eficàcia
el que passa
que és això
a vegades és
qüestió de racionalitzar
ara tens un termini
de 6 mesos
escolta
el que em demanes
no ho podem fer en 6 mesos
fem-ho prioritari
i les fitxes aquestes
ja les anirem fent
però mentre podeu començar a tramitar
per exemple
clar
el que passa és que
aquesta flexibilitat
a vegades a l'administració
té una aprovació
el que en diuen
una aprovació definitiva
pendent d'executivitat
o de publicació
això està aprovat
en el moment que en facis
tots aquests canvis
ja està
ja està
ja podràs desenvolupar
no?
començar a desenvolupar
no?
no, no, no
el volum del pla general
quan el plotter
del que hi ha urbanisme
comenci a imprimir les còpies
aquell plotter
estarà treballant 24 hores
i haurem de posar-li
uns rodets de paper
perquè es pot tirar
imprimint un mes
és a dir
que gastaré molt paper
una rocada
com a impressió
no és allò
que prets la laça
i et surt
amb colors
i tinta
i paper
i plega
només aquest treball mecànic
la gent no ho pensa
però
i primer és tot això
empaqueta
o col·lecciona
que no t'equivoquis
de pla
i en el segle XXI
en la digitalització
és necessari això?
encara estem penjats
del paper
aquesta és una altra història
en qualsevol cas
no ens gastarem
tant paper
ni tanta tinta
com el que ens gastarà
l'estat
injectant diners
en bànquia
per recuperar
el tema inicial
de la tertúlia
en fi
així acabem
aquesta estona
d'anàlisi
que avui hem compartit
amb el Manel Castanyo
amb el Tomàs Carot
i amb el Joan Menchon
senyors
que vagi molt bé
el cap de setmana
fins la propera tertúlia
adeu
bon dia
bon dia