Comencem la tertulia d'actualitat.
De fet serà la penúltima en campanya electoral.
La propera, bé, demà serà l'última,
la propera ja serà fora de campanya electoral
i amb resultats d'aquestes eleccions al Parlament.
Volem parlar avui a la tertulia,
ens acompanyen el coordinador territorial del Sindicat Unió del Pagèsso,
Joret Ferrer. Joret, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com estem?
Bé, home, atirant, atirant.
El temps d'aquests dies, què tal?
Van parlar amb tu no fa gaire com haver-hi les torrentades
del Baix Camp, que bé o n'hi do, no?
Sí, realment estem tinguent una tardor plujosa, plujosa, no?
Ara hi ha molts casos ja fins i tot angoniós en aquest sentit, no?
Ja en tenim prou d'aigua, molts cultius, com el cultiu de l'olivera,
tantes humitats no li són bones,
i més ara en aquesta època de reelecció, però el temps és el que és.
Ahir ens explicava un expert en canvi climàtic,
la doctora Manuela Pornet, que hi té molt a veure amb aquestes torrentades,
l'efecte directe del canvi climàtic,
aquests canvis suptats de temps, aquestes torrentades tan importants.
Sí, diu que sí, no?
Més aviat, les pluges a partir d'ara,
els efectes climàtics, com ventades o pluges,
cada cop seran més torrencials o més fortes, no?
Sí, sí.
Si n'hi ha una de molt forta, tenim sort,
però tenim una experta en catàstrofes i emergències,
la psicòloga clínica, l'Enriqueta López.
Enriqueta, bon dia.
Hola, bon dia.
Aparem que no hagi d'actuar, eh?
No, esperem que no.
Si nosaltres sempre estem disposats.
Exacte, sí, sí.
És una especialització, eh?
És a dir que si passés, doncs suposo que t'activarien, no?
Bé, ara ja no estic...
Bé, ara estic fora del SEM,
vam fer un conveni amb el Col·legi de Psicòlegs,
però, bé, últimament ha canviat la cosa, ja no estic,
però he estat molts anys, 15 anys,
i hem fet alguna sortida, sí.
Sí, sí, que passen coses de tant en tant.
Jordi Gené, bon dia.
Bon dia.
És el tècnic en prevenció dels riscos laborals.
Avui ho l'hem fet d'artulia.
Hi ha molts temes sobre la taula, eh?
De fet, podeu parlar, o que us vingui de gust,
però jo us plantejo, diumenge és el dia internacional
per la... bé, per l'erradicació, podrien dir,
de la violència de gènere.
Avui m'expliquen a nivell informatiu
que la crisi ha reduït les anúncies
i separacions per maltractaments.
Aquest és el punt de partida.
No ho sé, a partir d'aquí podem parlar de moltes coses, eh?
Però demà hi haurà el manifest,
la lectura del manifest,
que per cert anirà a càrrec de la filla
de la dona morta, el carrer Caputxins,
aquí a Tarragona,
que llegirà el manifest, entre d'altres.
No ho sé, d'entrada, com ho veieu?
Aquesta xacra, que malauradament encara està per cent
i hem de seguir fent dies internacionals, no?
Bueno, és un tema, a veure, muy complejo, realmente, no?
Jo que muchas veces lo vivo directamente
a través de los niños, no?
Que al hacer los informes o las valoraciones
ves que realmente son casos que no disminuyen,
al revés, aumentan.
Y lo que a veces más sorprende también
es cuando la propia, en este caso la madre,
que realmente es la que viene a consultar,
te comenta muchas veces
y yo cómo no me he dado cuenta, no?
Yo cómo he sido, a ver,
cómo he aguantado toda la situación.
Y a veces lo que ellos te explican también
es lo que me ha costado salir de esa situación, no?
Lo que tú comentabas también de la noticia,
yo lo oí ayer, que hay muchas,
hay muchas, bueno, mujeres que retiran la denuncia.
Bueno, aquí hay una doble vertiente.
Hay a veces el sentimiento de culpa,
que es propio de los sentimientos
de dentro del círculo de la violencia, no?
El sentimiento de que quizás ha sido culpa mía.
A ver, siempre está un poquito el, bueno,
el justificar al agresor.
Y luego, por otro lado, también la parte económica
que afecta mucho y todo esto te hace recular, no?
De alguna manera.
Pero yo pienso que lo más importante de esos temas
es a veces el sentimiento de culpa que les crea en ellas
y la sensación de que no pueden salir de ahí
o cuando salen, ¿por qué he aguantado tanto, no?
Es un estrés postraumático muy importante
el que queda en ellas.
Bé, ara ens trobem que,
a part de tot el que comentava l'Enriqueta,
tindrem una afegida en aquestes situacions
gràcies al ministre Gallardón,
que ha permès que moltes persones
s'hagin de pensar molt
a l'hora d'accedir a l'administració de justícia
per aconseguir una tutela judicial efectiva
i una defensa de la seva pròpia persona,
els seus drets, les seves llibertats,
perquè no s'ho podran pagar.
Si estan en situacions socials i familiars precàries,
afegir un impost recaptatori,
discriminatori i intimidador
sobre aquestes persones,
el que farà és que, evidentment,
hi hagi menys gent que ho denunciï
o es donin situacions de sortides desesperades
perquè no poden accedir en lloc
amb la qual cosa no m'estranyaria
que en temps propers, en curt, mig termini,
veiessin que segueixen baixant les denúncies,
però que realment els casos segueixin augmentant
per una simple qüestió de que no poden accedir
a la defensa dels seus drets
i de la seva integritat física i mental.
Desconeixia una miqueta el que estàs comentant ara, Jordi,
d'això del tema que ha fet justícia.
Home, crec que és molt gros, no?,
que en una situació, en un tema com aquest,
que s'hi hauria de donar tot el suport,
que és una de les xacres, que és el que esteu dient,
que estan afectant cada dia més,
que sembli també d'alguna manera que,
fins i tot hasta fa pocs mesos,
o aquests últims anys passats,
que semblava que quan apareixia un cas
de rebot n'apareixien d'altres,
semblava que s'hi feia com un efecte onada,
voler-lo d'alguna manera silenciar
o callar d'aquesta manera acaba siguent,
doncs no ho sé, costa molt d'entendre
que amb la societat actual,
amb un tema com aquest,
acabin aprovant segons quins polítics acabin aprovant.
Bueno, deixa de ser una mercantilització
del sistema administratiu,
de l'estat del benestar,
el que estan fent és privatitzar
i mercantilitzar,
per treure un negoci,
determinades funcions
i determinats espais
de drets de la ciutadania.
Bàsicament, és una...
És...
Quisar-te tu per a posar-me jo
i guanyar diners.
I aquí la salut de les persones,
els drets de les persones,
és el que menys importa
en aquesta classe d'actuacions.
I és claríssim.
Bueno, i si a això le sumamos
lo que, aparte de estas,
como tú comentabas muy bien,
estas barreras, digamos,
a nivel económico,
sumamos la dificultat
que tienen muchas mujeres
en tomar la decisión
de animarse a por una denuncia.
Que si vemos por las noticias,
cuando te hablan de muertes,
de estos,
solo ha habido siete casos,
creo que comentaban ayer las luces,
de no sé cuántos casos había,
solo siete había una denuncia
por malos tratos.
Ahí, encima de un poquito
el problema económico,
encima sumamos
todas esas personas
que sufren la violencia
y que no somos conscientes
el entorno realmente,
porque ya hay ese bloqueo emocional
de poner la denuncia
o el miedo a la amenaza
de, o también incluso,
como decíamos,
el sentimiento de culpa
de tengo derecho
a poner la denuncia,
¿será culpa mía?
Entonces, claro,
es todo un círculo de la violencia
que luego, sin querer,
se repite,
porque, claro,
los nanos que están ahí,
que son las víctimas directas
de la violencia de género,
pueden reproducir
esos mismos modelos.
Entonces,
te vas encontrando
que el círculo de la violencia
no acaba de cortarse.
Ja ho deieu,
que és una situació complexa,
però bé,
se l'ha de atacar
d'alguna manera,
és a dir,
s'ha de començar
per algun lloc,
potser és l'educació,
potser és la igualtat,
potser és la plena incorporació,
que ho diem,
ho reiterarem moltes vegades,
de la dona al món del treball,
que tingui independència econòmica,
que almenys per aquest aspecte
no sigui un impediment.
No sé,
per exemple,
en el món del camp,
en el món rural,
en el món agrari,
la dona està plenament incorporada
al treball,
diguem-ne?
Sí, sí,
no, mira,
la dona,
la dona abans se la tenia,
dins del sector agrari,
se la tenia en segon terme,
no,
no,
fora,
negant l'evidència
que el sector agrari
és un sector una miqueta,
fins a fa uns anys,
un sector una mica masclista,
pel fet que l'home
era el que portava el pes
de l'explotació
i que l'home se l'entenia
com el,
d'alguna manera,
com el,
com el galant de la feina,
no,
en aquest sentit,
i la dona,
se la tenia en un segon pla
en el sentit que,
bueno,
la dona,
doncs ajudava al camp
però quan arribava a casa
l'home doncs
se sentava al sofà
perquè estava cansat
i la dona havia de continuar
fent les feines del camp,
no,
i les feines de casa,
no,
vull dir que la dona
no treballava les 9 hores
o 10 hores que estava al camp
sinó que treballava
14 o 15
quan arribava a casa,
no,
perquè havia de tindre el cuidar
dels fills,
etcètera,
etcètera.
Però bueno,
això també,
vulguis o no,
els últims anys ha canviat
i ha canviat molt,
ha canviat molt,
perquè la dona a dia d'avui
en el cas del sector agrari
doncs té un pes important.
Per què?
Perquè doncs el sector agrari
avui ha diversificat
cap a l'agroturisme,
cap a l'elaboració
de productes artesanals
i això ha fet
doncs que la dona agafi
un paper molt més important
dins de l'explotació
a part de que avui
aquí al camp de Tarrona
per exemple
tenim explotacions
que estan portades
al 100% ja
per dones pageses
totalment incorporades
i formades
com un home.
On que va també
una mica també
clar
i el sector,
el camp no és
el que era
fa 25 anys,
vull dir que sí
que fa 25 anys
era una feina molt dura,
avui no,
avui i avui
hi ha igualtat
de sexes
poden fer
les feines del camp
sense cap tipus de problema.
Hi ha una qüestió
que vols comentar
que trobo
que és bastant clau
no només relacionada
amb el món del camp
sinó també
amb el món en general
que la dona
a part de fer
la seva activitat
professional
fora de casa
quan ha arribat a casa
tradicionalment
de forma àmplia
quan arriba a casa
s'ha de fer càrrec
de les tasques
dites domèstiques
amb un pes important.
No dic que la majoria
d'homes
no ho facin
sinó que el pes important
de la gestió
de l'allà
la porta a la dona.
Aquesta doble
via de treball
treball fora
i treball dins
també situa
la dona
encara que sigui
de forma simbòlica
o emocional
amb un segon pla
i com una persona
amb menys
diguéssim
amb menys drets
en qual cosa
la situen
en un espai
de més vulnerabilitat.
Sí,
realment és així.
L'únic que
jo a través
de les consultes
que tinc
vas veient
cada vegades
més homes,
més pares
implicats
en la dinàmica.
Més papis
que et diuen
jo pongo la lavadora
pues voy a recoger
els nens,
els baño
a vegades plancho
mentre mi mujer
fa
i la veritat
és que és una satisfacció
però encara sigue
com tu comentabas
molt bé
un poco ese papel
de que bueno
cuando acabas
fuera de
trabajar fuera de casa
llegas a casa
y tienes que
seguir moviendo
moviendo batalla
realmente.
Sí,
potser la gent jove
que anem pujant
també
portem una miqueta
inculcat
les feines
de les feines
de la casa
ja no ho entenem
que la dona sigui
ara no ho sé
potser un home
de 60 anys
ho ha vist
tota la vida
durant molts anys
que la dona
s'havia de fer
la dona
i a mi no li cabia
el cap
nosaltres estem educats
possiblement
d'altra manera
crec jo
Sí,
però per exemple
relacionant
el que tu has comentat
amb el tema
de la violència
de gènere
te encuentras
en adolescentes
i joves
que realmente
hi ha un maltrato
del chico
a la jove
i d'acord
i d'acord
i d'acord
i d'acord
i d'acord
i d'acord
de 16-17 anys
que realment
tu estàs
parlant
amb ells
i estàs oïllant
però
a veure,
perdó,
te estàs dando
compte
és que no me dejas
salir
és que se enfada
sí
i són
joves
i són els principis
en un futur
un futur maltractador
vas viendo
que realment
i inclús
a més
alguna xica
que te dice
bueno,
no,
està bé
i doncs
inclús
comentar-nos
que mis amigas
me diuen
que no,
no,
a veure,
reflexiona
pensa un poco
o sea
que también
en la joventud
vemos un poco
esa repetición
del círculo
de la violencia
y como una aceptación
y una sumisión
de que bueno
quizás es lo que toca
suposo que es una repetició
dels esquemes de rol
tradicionals
i això
és molt difícil
de canviar
no sé
que hi hagi
molta formació
molt canvi
de mentalitat
i molt
l'accés
a la cultura
Sí,
que en el fondo
seria sempre
treballar
com dèiem
el altre dia
treballar
des de la infància
però ja no
solo en cuanto
a lo que és
violència de gènere
o tal
sino treballar
en lo que és
fomentar
l'autoestima
de la persona
la tolerancia
a la frustración
el tener
habilidades
de afrontamiento
el que tú
sepas ver
a veure
tus dificultades
también
valorar tus
qualidades
y saber
poner una barrera
entre el yo
y el entorno
con respeto
con cuidado
entonces yo pienso
que esa formación
como tú comentabas
Josep
es un poco
a nivel general
que luego te ayuda
a afrontar
las distintas situaciones
que los jóvenes
se pueden encontrar
claramente
Yo
moltes vegades
me da la sensació
que
yo cuando vaig estudiar
cuando vaig fer l'EGB
en aquell cas
hi havia una assignatura
que es deia ætica
y allá t'ensenyaven
segons quines coses
Ética o religión
y una de las cosas
que t'ensenyaven
era dir bon dia
dir bona tarda
a saludar
y con más va
más te trobes
en unes situaciones
yo moltes vegades
me da la sensació
que sóc tonto
perquè quan trobo
un ascensor
d'una persona
dic bon dia
i sembli que
segons quines formalitats
hagin desaparegut
Sí
i m'ha donat la sensació
que
amb el que diu
l'Enriqueta
doncs
moltes vegades
potser
segons quines pares
de l'educació
i desconec avui
quin ensenyament es dona
a la canalla
d'alguna manera
però
el que vaig veient
continua sent
doncs
això
que quan te trobes
una persona
amb ascensor
no dones el bon dia
que quan te trobes
una persona
pujant o baixant
per unes escales
no li mires a la cara
i que bé
doncs
d'alguna manera
crec que potser
el que hauríem de fer
doncs
és
amb educació
invertir una miqueta
també en aquestes formalitats
en aquestes maneres
d'entendre la vida
una miqueta més
més alegrament
més amb amabilitat
amb desprendre un somriure
en un moment difícil
que això
en el moment actual
vulguis o no
és prou important
i crec que
que això des de les escoles
s'hauria d'inculcar
potser més del que s'inculca
perquè
ho desconec
si s'inculca o no s'inculca
però la sensació
que em dona
és que no és així
perquè la veritat
és que
quan vas pel carrer
o quan surts
i quan veus
el comportament
que tenim tots
fins i tot per la carretera
el moment que veiem
que s'acaba un carril
que dos carrils
que passa un
sembla que tots
d'alguna manera
ens barallem
a veure qui passa
davant de l'altre
i dius
escolta però si arribaràs
10 segons
més aviat tu que jo
o ni això
vull dir
veig una agressivitat
jo ara baixant per la carretera
cap aquí
me n'estava donant compte
dic si són les 9-10
potser tots anem una mica tard
però notava la gent agressiva
l'agressiva
al volant
en el sentit de
vull dir que tots potser
portem un carregament
no sé si és un estrès
una vida frenètica
una vida frenètica
que llavors
quan anem dins
el carrer familiar
en alguns casos
pot ser una bomba explosiva
és que això
t'ho anava a dir
és que això arriba a casa
després
tot això es va acumulant
durant el dia
i arriba
arriba a les llars
arribes a casa
i al carrer
sí
sin querer
donde más descargas
es en casa
i como tú comentabas
muy bien
a ver
ya no es solo en las escuelas
sabes lo que es
decir buenos días
o sonreír
o ir en un autobús
y lo típico que hemos tenido siempre
ver una mujer embarazada
o ver un yayu
con todo el respeto
y cederle el sitio
hoy los jóvenes
terminan como diciendo
me tengo que levantar yo
entonces
como diciendo
vamos que se fastidie
entonces
ya no solo en las escuelas
porque yo pienso que sí
que se están trabajando
en las escuelas
lo que pasa
también falta el apoyo
a veces familiar
a mí me pasa a veces
la consulta
estamos Olga y yo
que es mi hermana
llaman a la puerta
nosotros consideramos
que el tratamiento
con el niño
es desde que llama
al timbre
hasta que se va
no simplemente
en el rato que tú estás
ves que abres la puerta
y el niño entra
ni por ahí te pudras
y ves que el papá
o la mamá
no dice nada
y dices
a ver
somos nosotros
los que decimos
hola no
o alguna vez yo he hecho
y dices
espérate
vuelve a salir
cuando son adolescentes
vuelve a entrar
y cuando abra
pero claro
tú ves que el padre
o la madre
en ese momento
me dios
corta
yo me acuerdo
que cuando nosotros
íbamos
¿qué se dice?
si no lo decías tú
ya estaba tu padre
o tu madre
que te estaban marcando
yo pienso que quizás
sí que se trabajan las escuelas
pero quizás les faltaría
un poco
creo yo
el apoyo familiar
pero no es que tampoco
lo hagan con mala intención
yo creo que es como tú comentabas
se ha perdido un poco
la necesidad
la importancia
de esas pequeñas pautas
de educación
que son de respeto a uno mismo
y de respeto a los demás
Potser es que también
s'ha delegat
per part de las familias
al sistema educatiu
a las escoles
o a més a més
d'ensenyar matemàtiques
història
llengua
etcétera
també els han d'ensenyar
normes de convivència
urbanisme
coses que ja hauries de portar
de casa a preses
que són el teu pare
i la teva mare aquí
t'han de dir
escolta
quan veus algú
has de dir bon dia
hola
quan passa això
allò altre
i si no ho fas
doncs els pares
tenen la seva funció repressiva
que
un catxet enorme
també
i un calbot
o escolta
això no es fa així
perquè tal
una pauta
una pauta
però clar
si això des de casa
ja no es fa
l'escola tampoc
es pot encarregar de tot
no són superhomes
ni superdones
i cadascú
s'ha de complementar
tothom
però cadascú té
la seva funció principal
tu has tocado
un tema muy importante
nos estamos encontrando
la queja
cuando hay entrevistas
a los profesores
o vas a alguna reunión
de padres
porque también
he tenido hijos
me he ido
ves que te refuerza mucho
a ver la educación
no es solo
en el colegio
el centro educativo
no es el que tiene que educar
o sea formar
educar
pero la familia
es la base
realmente
entonces te encuentras
que hay muchos padres
que han delegado
no tú ya estás
x horas en el cole
allí te educan
yo quizás a lo mejor
también he movido
por el mismo ritmo de vida
por ese estrés
que llegas a casa
y dices bueno
si te pasas
seis o ocho horas
en el cole
pues allí te lo enseñan todo
y sin querer
delegamos un poco
la parte
a ver no cabe duda
que el ser padre
no acaba nunca
ni cuando son bebés
ni cuando son medianos
ni cuando se casan
ni cuando se marchan
yo pienso que el ser padre
siempre
siempre estás ahí
a todas
realmente
no hay que delegar
esa función nuestra
es muy bonita
por eso
sí
tornant a l'inici
el tema del maltratament
en l'àmbit familiar
el maltratament del masclista
avui parlem del protocol
el protocol que s'activa
a Tarragona Ciutat
avui ho explicarem
a partir de dos quarts
de dotze de migdia
amb responsables
dels diferents serveis
que hi ha implicats
però és un protocol
creieu que
en certa manera
és suficient
és a dir
creieu que
estan prou emparades
les persones víctimes
de violència masclista
perquè clar
tu pots anar a denunciar
però
tens que tornar a casa
i tens que
dormir amb aquella persona
que s'exposadament
te maltracta
no, no, no
estan perquè
ja no és només
que vagis en un lloc
d'anunciis i et diguin
ai
vale
vingui, vostè té raó
posi la denúncia
vale, molt bé
posi la denúncia
ara on vaig
me'n torno a casa
o me'n vaig a casa
dels meus pares
si hi puc anar
què faig amb els meus fills
o de què visc
què dic a la feina
sí que hi ha
aspectes laborals
que permeten
que les dones
o les persones
que pateixen violència
de gènere
doncs es puguin absentar
de la seva lloc de treball
pel temps necessari
sempre i quan estigui justificat
per una
una instància mèdica
o serveis socials
però quanta gent
hi recorre
jo vaig al servei social
ara
i m'atendran de seguida
tan col·lapsats
vaig al metge
al meu cap
al metge de capçal
i li dic
escolta i mínim
va passar aquesta situació
necessito ajuda
en poder atendre
en aquell moment
possiblement no
perquè hi haurà 10 persones
més davant meu
és molt difícil
solucionar-ho
són moltes tecles
que s'han de tocar
i que s'han de coordinar
i és el que deia
al principi
serà culpa meva
potser no estic fent
un gran massa
bueno va
saps què?
deixem-ho córrer
tornem
és molt complex
és molt difícil
no crec que hi hagi
una solució màgica
no n'hi ha cap solució màgica
però ostres
falta coordinar
entre totes les eines
que hi ha
que poden ajudar
aquest problema
i jo penso també
com tu ha contat
el protocol
i tu també
jo estic de acord
que tu has comentat
el que és molt important
és el acogiment
que facem de la víctima
o de la persona
que ha llegat
a ese moment
o se activa el protocol
o llega la policia
o llega
és el acogiment
el sentirse
molt descomprendido
com tu comentabas
bueno y ara què hago
no podem deixar
tú la has atendido
tal
no la podem deixar
colgada
en esa sensació
com tu comentabas
ara vull alli
i me tendré que esperar

pero yo pienso
que lo importante
ese protocol
es que sepamos
acoger muy bien
a la víctima
y al entorno
de esa víctima
que no la dejemos
después
como tú comentabas
muy bien
sin querer
descolgada
sin querer
no es que
es que
es que
por el recorrido
que hay que hacer
realmente
la presión
la presión psicológica
es decir
la presión psicológica
de las víctimas
¿cómo se puede
trencar
aquel llaç
de
porque
a veces
hay un proceso
que es muy largo
que puede
llevar más o menos
años
de aniquilación
psicológica
de aquella persona
que se sent
que no es ningún
sí
a ver
con este tipo
de víctimas
es muy importante
trabajar
recuperar
la autoestima
y sobre todo
yo lo que muchas veces
trabajo con ellos
es que
identifiquen
realmente
la situación
que es lo que os comentaba
antes
hay veces que te dicen
ostras
es que ahora
hablando contigo
porque resulta
que me vienen
a contar lo de los niños
pues me doy cuenta
de todo lo que he vivido
entonces realmente
tienes que trabajar
primero para identificar
dónde han estado
metidas
qué es lo que han sufrido
qué es que realmente
ellos no tienen
un sentimiento de culpa
que porque un día
yo que sé
contestara mal
o reaccionara mal
no es motivo
para que la otra persona
le agreda
o física o verbalmente
porque bueno
el maltrato peor
es el psicológico
el físico sí
es muy duro
pero el psicológico
anula mucho a la persona
entonces yo siempre pienso
que con ellas
hay que sentirse acogidas
sentirse comprendidas
y escuchadas
deja que esa persona
te explique
y al sentirse escuchada
ves que esa persona
yo por la experiencia profesional
ves que te va hablando
hablando
y al final mejor
de un par de horas
te dice
uy que a gusto me he quedado
es que no había podido
tener ese espacio
entonces una vez
que tienes ahí
y luego también
la situación de separación
está digamos
ha acabado mediamente
así es encarnado
es cuando puedes empezar
a trabajar
con ellas
para superar
el sentimiento de culpa
y romper
ese círculo cerrado
y el vínculo
porque muchas veces
aún les queda el vínculo
porque realmente
se separan
pero siempre
y si hay hijos
el otro
siempre está
de alguna manera
¿vale?
generalmente dices
bueno ves
cuando tengo una pareja
es como ni contigo
ni sin ti
ves que hay algunos casos
que dices
bueno
tengo
él ya tiene pareja
yo también
x años
se separado
pero
ahora me pone
esta denuncia
pero no sé qué
ahora me pone
no acaban
de
es largo
como tú comentabas
creieu a Josep
Jordi que eso
per exemple
en un ámbit
d'un poble

ets qui ets
ets de cal
del qui sigui
i ets conegut
en tots els sentits
i si
tens qualsevol
enrelliscada
en un poble
és més difícil
que se et perdoni
que en una ciutat
en una ciutat
més que tot
perquè
en una ciutat
tots som iguals
d'alguna manera
el que comentava
fa un rato
té els seus avantatges
i moltes vegades
la gent no se saluda
o la gent no es diu
bon dia
i acabes no coneixent
ningú
en un poble
aquestes coses
són més difícils
d'entendre
jo crec que
una situació
d'aquesta manera
com la que està comentant
l'Enriqueta
en un poble
pot ser molt més difícil
que només en una ciutat
només cal veure
que
moltes vegades
en un poble
quan passa una cosa
en cap de minuts
se n'acaba entenant
tothom
i l'efecte boca-orella
moltes vegades
és molt traïtor
perquè una cosa
se la fa molt més gran
mai més petita
sempre molt més gran
del que acaba siguent
i això pot ser
una situació
també difícil
que la persona
que la millor
ha d'acudir
a fer una denúncia
d'aquest tipus
està denunciant
contra una persona
que també és molt coneguda
perquè segurament
és tan coneguda
de la parella
l'home com la dona
llavors clar
d'alguna manera
quan estàs denunciant
no estàs denunciant
contra un home anònim
que només coneixes tu
i els teus veïns de casa
no estàs denunciant
contra un home
que la millor
la forma de pensar
dels veïns del poble
per molt s'acabarà
siguent millor
que el que és
la pròpia dona
que la millor
la gent jutjarà
la dona
sense motius
és alguna cosa
que ho haurà fet
exacte
això també acaba
siguent una situació
segurament molt difícil
i pot tenir
una ditut impecable
de cara al poble
si de portes en fora
pot tenir una actitud
pot ser una persona
fantàstica
i meravellosa
i la millor del món
bueno
ese és el perfil
realment
en veus la notícia
surt això
és una fantàstica persona
és una matata 4
és molt maco
és la persona
que està fora
que a més
és més serió
però que és educat
que és correcte
que veus que està
amb el entorn
i ara
esa persona
passa a la porta
de casa
i és completamente
al revés
jo he tingut algun cas
en el que
en la misma
bueno
després de la boda
no a ir
ni a
no a empezar
ni el viaje
i dir
no sé què pasó
pero fue llegar a casa
no me havia quitat el vestido
i quan ho miré
ja no era el mateix
jo me recordo un cas
que lo viví
realmente
dices
què ha podido passar
y son de estas cosas
claro
lo que sí
se puede hablar
de perfil
del maltratador
más o menos
lo que no hablamos
nunca es de perfil
de la mujer maltratada
porque tienes mujeres maltratadas
que han dicho
por mis narices
con todo el respeto
salgo
y lucho
y puedo
y en cambio
hay otras
que no
porque a veces
esto se confunde
mira
habrá sido para tanto
porque mira
ella ha salido
ha luchado
ha guerreado
no
no hay el típico
perfil de mujer maltratada
sí que hay una serie de signos
o síntomas
que nos lo ponen de manifiesto
pero a veces
te encuentras mujeres
que cada una
puede reaccionar
de formas muy diferentes
en cambio
él sí
él lleva un perfil
como muy concreto
de puertas adentros
es uno
y de puertas afuera
es otro
completamente diferente
queda feina
queda feina per fer
queda molta feina
per fer
molta
com amb tot
en aquest país
sempre quedem a mitges
comencem les coses
empenyem molt al principi
o sigui per retallades
o sigui no sé
no sé per què
és igual que acabem de fer un tren
una carretera
o una llei
sempre quedem a mitges
acaba aquí no
que presentem protocols
presentem això com estaves
presentem moltes coses
presentem moltes iniciatives
sigui si els cicles
els cicles polítics
són de 4 anys
o què
però acaba
acaba siguent
no sé
sembla que
que no acabem de
alguns falla
no tanquem els temes
abans que el Jaor
parlava
de l'increment
de taxes judicials
demà
els jutges
es concentren
protestaran
per aquest increment
de taxes judicials
aquí a Tarragona
ho faran també
és a dir
es concentren a nivell
de tot l'estat
i a Tarragona també
perquè consideren
que és abusiu
és a dir
consideren que no
en fi
que aquestes taxes
no tenen cap mena
de raó de ser
perquè a més a més
una de les protestos
era que eren
per cobrir
la justícia
gratuïta
la justícia
de guàrdia
i clar
això no és de
que no és de rebut
és a dir
costarà més
fer una apel·lació
és el que dèiem
si tu vas a reclamar
amb algú
per 100 euros
te costarà 200
si tu vols reclamar
qualsevol decisió
de l'administració
la que sigui
hi haurà
de posar els diners
sobre la taula
hi haurà col·lectius
que això no ho podran pagar
el col·lectiu
de dones maltractades
que estan en situació social
i familiar
molt precària
no podran
el col·lectiu
de malades
de sensibilitat química
múltiple
no podran
col·lectius
de persones
per exemple
vulnerables socialment
com poden ser
col·lectius
de ciutadans
nouvinguts
no podran
no podran reclamar
contra la resolució
administrativa
que els denega un dret
el qual tenen dret
no podran
i se l'hauran de menjar
i és el propi estat
qui estarà perseguint
aquests col·lectius
és el propi estat
qui estarà
diguéssim
anant en compte
de la seva propa llei
i no s'hi podrà fer res
perquè hi ha hagut
un senyor
que es diu
Gallardón
un senyor
que és ministre
que diu
que qui paga
mana
Fíjate
el sentimiento
d'indefensió
que aumenta
en este tipo
de persones
vulnerables
sean como
els enfermos
sean les víctimes
de maltratos
sean estas persones
que
bueno
como el suicidio
que vivimos
hace poco
que fer una casa
a desahuciarla
i se tira la mujer
per la ventana
entonces clar
realmente aumenta
ese sentimiento
d'indefensió
si a això
le añades
todo lo que
aquestes persones
viven
pues hay un
hay un total
en la sensació
de que totalmente
los abandonamos
Sí
la administració
no està fent
la seva feina
la administració
s'està dedicant
sota
el meu punt de vista
a privatitzar
l'estat del benestar
i
està
retornant
aquests són els meus
i la resta
que es busquin la vida
i això
afectarà molt negativament
a les persones
molt negativament
digue-li
per les retallades
en els serveis
socials
en els serveis educatius
en els serveis sanitaris
digue-li
per el no accés
a l'administració
i justícia
digue-li
per on cadascú
per on li peti
estàvem parlant
que falta més educació
i clar
el sector educatiu
està també
bastant tocat
el professorat
és un dels sectors
que
té un índex
més alt
de depressions
ho passen
malament
en el dia a dia
a les aules
si a sobre
si afegim
noves feines
ho tenim difícil
hi ha optimisme
i alegria
o no
podem enviar
un missatge
encara que sigui
d'optimisme
per acabar
jo penso que sempre
que hi ha
entre les dificultats
tenim una realitat
que cal acceptar-la
però potser
en el que tenim
més a mà
és que cada un
de nosaltres
podamos luchar
per aquesta persona
en el cas
de la violència
si tens una persona
a la potser
intenta
escoltar-la
i crear-la
un camí
sí que potser
ho podràs fer
particularment
però si vas
fent petites coses
jo crec que al final
puede redundar
en algo general
pero siempre
l'optimismo
siempre
la botella
medio llena
nunca medio vacía
¿teu d'acord?
home
jo no la veig
massa plena
l'ampolla
menys en mig
i curt termini
sí que és veritat
que l'acció individual
de cadascú
és molt important
en el cas
que tu dius
en el cas
d'acompanyament
de persones
que no saben
on anar
en el cas
de donar
educació
al teu fill
etcètera
tots aquests
moviments
individuals
formen un moviment
col·lectiu
tot aquest moviment
col·lectiu
i serà el que faran
canviar les coses
i cadascú sap
per on pot incidir
individualment
per acabar incidint
col·lectivament
però no ens podem
ni resignar
no podem donar
la batalla
per perduda
no podem dir
que és el que hi ha
mira
doncs
les situacions
com està
les retallades
són necessàries
ves que hi hem de fer
no
hem de tirar endavant
jo sé que 30 segons
als pobles
hi ha un comentari
que es diu
l'anar fent
com estàs?
l'anar fent
l'anar fent
doncs sempre és
amb el temps bona cara
i de mica en mica
et placa amb aquestes retallades
tot això que estem vivint
costa a vegades
anar fent
però doncs
acabes siguem
potser
el meu missatge
com estàs
anar fent
la situació en general
avui és anar fent
que puguem anar fent
tots plegats
per molts anys
també
Enriqueta López
gràcies
gràcies
i Jordi
gràcies
fins la propera
molt bé
gràcies