Temps ja de tertúlia en aquesta tercera hora del matí de Terraona Ràdio.
Temps per comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui amb l'arquitecte Agustí Pujol. Agustí, molt bon dia.
També ens acompanya el periodista Carles Gossalvez. Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
La responsable de la Federació de Transports de l'UGT, Núria Palai.
Núria, bon dia.
Bon dia.
I encara esperem un altre quart convidat, un altre periodista, el Sergi Casador,
que esperem que ens ajudi també a analitzar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui en clau local també tenim un dels grans temes que han entrat en massa en el primer pla de l'actualitat general,
que és el tema de l'Argentina i de l'expropiació de Rapsol.
Dic en clau local perquè ahir s'hi va referir el director del complex industrial de Rapsol a Tarragona, Joan Pedrarol.
Va reconèixer que aquesta és una mesura molt dura per a la companyia,
però també va reconèixer públicament davant dels micròfons dels mitjans de comunicació
que aquesta situació, el que ha passat a l'Argentina amb IPF i amb Rapsol,
no ha d'afectar el complex industrial de Tarragona.
Les notícies que tinc, el que va succeir és que s'hauran de veure les mesures que s'han de prendre
de cara a minimitzar l'impacte aquest.
i com tothom que en un moment donat se sent agredit, com un cas d'una expropiació
que no considerem que estigui d'acord amb el que serien les regles de joc internacionals,
no ens fem altres els nostres drets.
Això és un cop fort com a companyia, però igual que ens n'hem sortit moltes vegades
a situacions difícils, estic convençut que ens sortim d'aquesta.
Les paraules de Joan Pedrerol, director del complex industrial de Rapsol a Tarragona.
Vist des de la distància el que ha passat a l'Argentina, déu-n'hi-do,
pel que ens toca més a nosaltres, Agustí, sembla que no hauria d'afectar.
Encara que ja veurem després si pugen els carburants i totes aquestes qüestions, però en fi.
Sí, de moment sembla que són un punt optimistes, encara que dintre de la notícia
i el dalt-baix que ha produït això, evidentment que tranquil·litza pensar
que un responsable de l'empresa a nivell local diu que aquí no tindrà unes conseqüències,
suposo, amb el dia a dia de l'empresa.
Això crec que pot ser favorable dintre de tot el que és discutible,
que és la situació que s'ha creat, que m'imagino que ara tindrem ocasió de comentar.
Carles, s'has preocupat?
O et semblava que el que havia passat a Argentina podria de retrucafectar aquí a Rapsol?
Home, en principi penso que no.
Ara estem davant d'una notícia que ja els responsables de Rapsol
l'han qualificat amb adjectius importants,
i el que caldrà veure ara, segons escoltava aquest matí
en una altra ràdio, és a veure què passa amb Argentina,
perquè Rapsol feia unes inversions importantíssimes allà
i que sembla que Argentina no està en disposició de fer.
i que, a més, aquesta mesura podria, a la llarga,
afectar també altres empreses espanyoles.
En fi, ja ho veurem.
De tota manera, jo crec que a nivell local
no ens ha de repercutir negativament.
Núria, quina reflexió et porta això?
Jo no ho tinc tan clar, que no...
Evidentment que aquí hi ha una inversió i que la d'aquí,
però com a grup d'empresa,
evidentment, deixen de tenir uns beneficis,
deixen de tindre unes entrades,
i això, d'una manera o altra, ha de repercutir a tot el grup.
Per tant, que, de moment, la planta de Tarragona
tingui les inversions i tingui el funcionament garantit,
no vol dir que en un moment donat,
doncs, com a grup, no es decideixi retallar per algun lloc
i quan retalles per algun lloc mai se sap
ni on pots retallar del tot
ni on pots amputar una mica el braç, no?
Sí, evidentment, les conseqüències...
Sí, beneficiós no ho és.
Això, aquesta de posar una cortina de fum,
dient, no, no, està molt lluny...
I en una economia tan global com l'actual, no?
Jo crec que una economia com estem,
d'una manera o altra, ha de repercutir.
Sí, i hem de deixar passar també un temps
aviant com es va resituant tot plegat.
D'entrada, els que sí que ja resulten perjudicats
són els accionistes de la companyia.
Com era allò que hi havia una papallona
que batia les ales al Brasil
i hi havia un terratrèmol a no sé on,
doncs, clar, ens afecta tot.
Pot ser.
Agustí.
No, jo una mica analitzant ja,
lògicament, la distància que et dona
el no estar posat i no saber les circumstàncies.
A veure, jo analiso i dic,
un conflicte entre dos,
normalment és culpa dels dos, no?
Difícilment pots dir jo no he fet res
i s'ha produït això.
Què vinc a dir?
Bueno, doncs que si hi havia unes normes
o unes regles de joc o unes lleis a complir,
doncs, algú no les ha complert del tot
o algú ha volgut passar-se de llest, suposo,
perquè això és una mica la versió que sense Argentina,
no?, de que Repsol no ha reinvertit el país
com calia fer o com tenia que fer,
s'estava explotant excessivament,
doncs, els recursos naturals d'Argentina.
Bé, això és una mica la versió,
lògicament, local,
la versió nostra o la versió espanyola,
què pot ser?
Doncs, home,
les coses s'han fet bé
i que no es pot actuar
amb aquest radicalisme
o amb aquesta contundència,
i això també és veritat,
suposo que no es pot dir,
a veure, Argentina és un país,
jo diria, civilitzat en aquests termes,
no és un país de risc,
les inversions han d'anar tutelades per no ser aquí,
tot això s'ha trencat,
i jo crec que per una banda
alguna cosa s'ha fet malament,
per altra, Argentina, jo crec que ha reaccionat
amb una contundència extrema,
i el que vull creure,
i com que les conseqüències,
doncs també des de nivell local,
doncs no les sabem,
i a nivell i a primera vista,
doncs, bueno,
el món ha reaccionat,
jo espero que hi hagi una intervenció
d'un arbitratge extern,
sigui la Unió Europea,
sigui com sempre els Estats Units,
o sigui algú que digui,
escolta'm, no feu el tonto,
que les conseqüències no solament es queden
a nivell de dos països,
poden ser bastant més,
entre elles per mi és una pèrdua de credibilitat
i de confiança total
per a aquestes grans inversions
que es fan en països determinats.
I vist des de la distància,
el que també sembla clar és que des d'aquí
sembla que els hagi agafat per sorpresa,
com a mínim les autoritats polítiques,
la decisió del govern de l'Argentina.
Això sembla.
La casualitat ha volgut
que es barregin dos grans temes
de l'actualitat que afecten
el conjunt de l'estat espanyol
i podríem dir de l'actualitat internacional,
perquè avui, curiosament,
la casualitat vol que aquesta empresa,
Repsol, faci un acte d'inauguració
de l'ampliació de la seva refineria a Cartagena,
un acte al que havia de presidir el rei Joan Carles,
que també és notícia aquests dies
pel famós accident,
entre cometes, famós,
o polèmica accident.
Així que, si em permeten,
em serveixen les casualitats,
perquè avui el rei serà substituït pel príncep
en aquest acte.
És una de les inversions més importants
que s'han fet mai a l'estat espanyol,
és l'ampliació de la refineria de Cartagena.
Per tant, unes instal·lacions,
m'imagino que nosaltres ens les podem imaginar
tenint en compte que tenim aquí
la refineria de Tarragona,
i com dèiem, el príncep substituirà el rei
en un moment en què la monarquia
està en ple debat.
Unes breus referències a tot aquest debat
de monarquia,
l'actitud del rei,
el viatge,
els elefants,
la crisi econòmica,
Núria?
Que tot és una animalada.
Mai millor dit.
Mai millor dit.
No, a veure,
dos temes diferents.
O parlem de la monarquia,
llavors ens hi deixo,
o primer parlem de Repsol.
No, no, no,
de Repsol ja n'hem parlat,
en tot cas,
venia la casualitat aquesta
de l'acte d'avui,
que es veurà clarament
que el príncep
substitueix el rei.
Jo crec que estem en un moment
que la gent comença a qüestionar
tot el que és la figura de la monarquia.
Estem en un punt
on hi va haver,
pels que som més joves,
doncs ho podem veure
com una situació d'impàs
que per sortir d'una dictadura
la població va acceptar un rei,
un rei que també té la seva història
amb com arriba
i quins són els seus antecedents
i fins i tot m'atreviria a fotre la conya
de les armes del seu net
que ara ha fet el frigopier aquell,
doncs també ho va fer ell
amb el seu germà
però amb unes conseqüències
una mica més bèsties.
Estem en un moment
en què la gent ja ha perdut
el tabú aquest de la monarquia
i ens estan posant en safata
constantment
al qüestionar-la.
Llavors, un senyor de 75 anys
que deus 74,
no sé els que té,
vaja, uns quants més que nosaltres,
que ja té una mobilitat bastant reduïda
i que el senyor és bastant petós,
com aquell qui diu,
el senyor no és que sigui gaire xerit.
Amb la que està caient,
amb la que està patint la població,
amb retallades,
amb privacions,
amb atur,
amb una situació completament caòtica,
que decideixi,
que se'n va fer l'índio,
que se'n va caçar elefants
i ja no poso sobre la taula
el tema de caçar elefants.
Em sembla que aquest senyor
no està capacitat de cap manera.
Això per una banda,
per la banda més republicanisme,
per una altra,
jo crec que la dreta més
cavernària de l'estat espanyol,
en aquests moments està posant en qüestió
i està intentant també minar
perquè no els hi val aquesta figura.
Està intentant una abdicació,
està intentant un no sé què.
El que passa és que els està foment
tan difícil,
tan difícil,
que no sé si la via successòria
del Felipe funciona.
Potser l'Ortiz,
la ciutadana Ortiz aquesta,
potser millor que s'hagués quedat
a Ràdio Televisió Espanyola,
que potser no l'hagués afectat cap,
però, i ara potser sí que es quedarà sense feina.
Per tant, jo crec que és una situació
que ho tenen difícil,
no està ajudant la situació.
Llavors, una institució
que ens està costant
mils de milers de diners,
que ningú sap ben bé per què serveixen,
doncs mira,
a part d'anar
al dia a casa a la pelucaria
a mirar-te la ola
i mirar quins vestits més monos que porten
i quin pentinat,
penso que no té cap utilitat
a la població en general.
Més opinions.
Vinga, Carles.
Bé, amb independència
del sistema,
monarquia, república,
amb independència d'això,
crec que
el Joan Carles
ha escollit
al pitjor moment
per fer
el que jo penso
que és
una activitat
que,
almenys per a moltes persones,
és anacrònica,
forma part d'altres temps,
no la imatge,
no la imatge
d'un senyor
que s'ha de l'elefants.
Tot i que sembla
que a Bosbana
hi ha superpoblació
d'elefants,
però això és el de menys.
Hi ha altres mètodes,
no per controlar
la població
d'elefants
de Bosbana.
I aquest és un fet més
d'una cadena
de fets
que s'estan produint
des de fa molt de temps.
Avui mateix
escoltava
que el jutge
que segueix
el cas
Nos
té un document
que diu
que el Joan Carles
estava
assabentadíssim
de les coses
que feia
el senyor
Urdangari
després
de cridar-li
l'atenció
suposadament.
En fi,
és una cadena
absoluta
de despropòsits
i
és lògic
que ara
moltíssima gent
es plantegi
la viabilitat
d'aquesta institució
que com diu la Núria
ens costa
molts diners
i que és
impresentable
que se vagi
a caçar
quan hi ha
5 milions
anem cap a 6 milions
d'aturats
a Espanya.
A veure,
jo el que no voldria
diguem més
no m'acaba d'agradar
que es qüestioni
la monarquia
per un fet
puntual
ara
d'aquest accident
o de l'accident
del net
de la setmana passada.
Potser no és
només un fet
sinó
és una cadena
potser.
Sí,
no,
per això
sí,
sí,
exacte,
és una mica
el que deia
la família real
o la monarquia
aquest país
jo crec que ha entrat
en crisi
des de ja fa temps
el que passa és que
això potser
permet
parlar més clarament
que abans
sempre ha sigut
un tema tabú
el parlar
de la família real
o qualsevol
circumstància
al voltant
de la família real
i ara
lògicament
els temps
canvien
i ara
es poden dir
les coses.
A veure,
jo per una banda
ja dic
és inoportú
el que ha passat
inoportú
amb el sentit
de dir
és tan inoportú
el viatge
del rei
privat
a fer
una extravagància
o en fi
no extravagància
o una
afició
tan bèstia
com és
matar elefants
encara que sigui
quasi
un tema molt
organitzat
en aquest país
i que fins i tot
calgui
eliminar elefants
de tant en tant
perquè no hi hagi
un desequilibri
però això ja dic
és la inoportunitat
del rei
de fer-ho
i sobretot
de tenir l'accident
perquè potser
si no té l'accident
domèstic
no parlaríem
i no ens haguéssim
ni enterat
no ens hauríem
assabentat
exacte
per això dic
potser el rei
s'hauria anat
en un viatge
privat
com altres
que fa de tant en tant
però ja dic
el que no
crec que
això s'aprofita
per
el que estem fent ara
parlar de la família real
amb claritat
i dir
a mi m'agrada
a mi no m'agrada
jo personalment
no soc monàrquic
ni soc monàrquic
ni soc republicà
és a dir
més aviat m'adapto
a el que ens toca viure
a cada moment
jo crec que estem vivint
una monarquia
com ha dit la Núria
molt
aquesta sí
oportuna
perquè va ser
doncs
un moment
transitori
que convenia
després de doncs
la dictadura
el canvi de dictadura
a democràcia
crec que la monarquia
va ajudar
a fer-ho suau
i que evidentment
tots s'acceptessin
fins i tot
la figura personal
del rei
sempre ha caigut bé
perquè és una persona
que el veus popular
campexana
que es diuen castellana
però això ajuda
és evident que no és tan distant
com la reina
que evidentment
notes que doncs
hi ha un
no sé
una diferència
personal
entre i tal
i després ja
ve doncs
tot el que està passant
amb fills i filles
llavors
això
que es qüestioni
està bé
que sigui
un moment
ara per dir
bueno
acabem amb la monarquia
no ho sé
no sé si s'ha de fer
ara o en un moment
potser més oportú
crec que
incloure una crisi nova
a tot el que estem vivint
a Espanya
me'n penso
que valdia la pena
aquesta per almenys
aparcada
el que passa és que
potser Agusti
en moments de grans crisis
és quan tothom
es qüestiona
tot
sí bueno
però llavors
potser és quan
es trenca tot
si anem a buscar
una família
representativa
allò que sigui
la bandera
que ens porti
pel món
venent-nos
com a estat espanyol
jo em plantejo
demanem coherència
un senyor
que és el president
de no sé quin organisme
per salvar els animalons
animalons
se'n va caçar a la fàtica
una família
que
què volem donar
la imatge de família unida
que ens estimem tots
i la senyora
està menjant-se la Pasqua
ai la mona
la Pasqua
d'Odox
de Grècia
i tarda
tres dies a vindre
el seu estimat espós
i només s'hi està
un quart d'hora
una filla
per tant
jo crec que no s'aguanta
de cap manera
la institució
ni s'aguanta
de cap manera
el màrqueting
que volen crear
el darrere
de tota aquesta història
però estàs dient
que si canviéssim
de família
seguiríem amb la monarquia
o si no
jo penso que
home però és que una
de les bases
de la monarquia
home jo si fem
mira si fem votacions
cada quatre anys
per mi fem-ho
potser mira
m'hi presentaria i tot
el problema és que
clar
però clar
no la podem canviar
aquí s'obren molts abans
l'únic que podem fer
és abolir-la
exacte
el tema està que la monarquia
va lligada
a una descendència familiar
i que ara toca
no sé
a lo millor dius
bueno
després del rei
vindrà el príncep
si és que seguim
amb la monarquia
fem un càsting
a veure si trobem
algun descendent
del rei Lojaume
i tu
en qualsevol cas
sí que clar
hi ha diferents possibilitats
alguns ja han demanat
directament l'abdicació
i que per tant
la monarquia
la representés
a partir d'ara
el seu fill Felip
i d'altres
evidentment
el que demanen
és obrir un debat clar
o fins i tot
en forma de referèndum
de dir
què volen els ciutadans
monarquia
o república
quin sistema volen
per l'estat espanyol
ja que hem parlat
de temes generals
concrets de la ciutat de Tarragona
n'hi ha un
que avui torna
al primer pla de l'actualitat
si és que alguna vegada
ho havia deixat de ser
que és això del tercer fil
i els contartulis
somriuen
perquè clar
avui torna a ser notícia
perquè ahir
el conseller de la Generalitat
Lluís Racudé
a Barcelona
va presentar el projecte
oficialment
formalment
de connexió
del port de Tarragona
amb Castellbisbal
per tal que les mercaderies
del port
puguin arribar a França
ja va posar
una xifra concreta
de diners
186 milions d'euros
que demana
el govern espanyol
que inclogui
en aquests pressupostos generals
de l'estat del 2012
El corredor mediterrani
ajuda a baixar
la prima de risc
és un missatge positiu
en els mercats
invertir en culs
de sac ferroviari
ajuda a incrementar
la prima de risc
perquè és el missatge
que l'estat espanyol
no té clar
que ha d'invertir
en els llocs correctes
ha d'invertir
allà on
les vies ferroviàries
poden ajudar-nos
a sortir de la crisi econòmica
El conseller
reclamava al govern de l'estat
que inverteixi
on realment
en fi
pugui donar
productivitat
suposo que
de manera
indirecta
s'estava referint
a algunes inversions
que hi ha previstes
al tren d'alta velocitat
cap a Galícia
que s'inclouen
en els pressupostos
aquest any
Carles
aquest nou capítol
del tercer fil
com ho veus
el que tinguin
que fer
que ho facin
i que ho facin
ja
perquè
lamentablement
a Tarragona
estem acostumats
que els projectes
sempre
s'aternitzen
i duren
molt més
que a qualsevol
altre lloc
no sé
per quina
raó
ni per quin motiu
tercer fil
Roda Reus
però escolta
que facin
alguna cosa
d'una
d'una vegada
perquè el territori
necessita
aquesta infraestructura
dilluns aquí
el diputat
Alejandro Fernández
del PP
continua dient
que del tercer fil
rei
que el que s'ha de fer
és Reus Rova
en fi
tenim aquest debat obert
Núria
de vegades
que n'hem parlat
de la tertúlia
i ja sé
devem anar
pel 25è fil
o ja no sabem
per quina
per quina anem
186 milions
què vols dir
per això
que et sembla
molt poc
quantes caceres
d'elefants
són això
és que
em sembla
una quantitat
irrisòria
tenint en compte
els números
que es mouen
5 caceres
són 5 caceres
és una quantitat
irrisòria
pel que estem
malgastant
amb històries
per aquests
mons de Déu
i el que deia el Carles
som com una espècie
de cul de sac
això sembla
tot allò de Tarragona
semblen les piràmides
d'Egipte
no hi ha manera
d'acabar-ho
jo no sé
perquè la senyora
de la família
no està a Tarragona
tots són projectes
no acabem
de concretar res
tot ho farem
i aquí
ho lligo
amb una cosa
que jo he reivindicat
moltes vegades
jo penso
que
com a ciutadans
hem de donar responsabilitat
als polítics
del camp de Tarragona
perquè
en cap moment
són capaços
d'anar a la una
en cap moment
són capaços
de treballar conjuntament
siguin del partit
que siguin
siguin del poble
que siguin
siguin
d'on nas ho siguin
si tu tens
una classe política
cohesionada
que lluita pel territori
tens molta més força
i aquí a Tarragona
però és que no es parla
ni amb el veí
de l'escala
l'una amb l'altra
llavors
basta perquè t'ho diguis
verd
l'altre diu blau
és impossible
tirar absolutament res
i si no tenim
una línia de treball
conjunta
i uns interessos conjunts
anem cadascú
per la nostra banda
i els que al final
tenen l'aixeta
diuen
mentre aquests van discutint
doncs anem fent
mentre no es posin d'acord
anem invertint
en un altre lloc
ensiada autovia
cap a Montblanc
ara en parlarem
ara en parlarem
doncs clar
mentre uns van dient
per la dreta
per l'esquerra
que si aquí tinc una masia
allà tinc el no sé què
els altres van dient
quan us poseu d'acord
ja vindrem
i quants anys fa d'això
deixa-ho
no no
o sigui a veure
jo
no que tens raó
totalment Núria
però el que passa
és que jo crec
que aquesta falta d'acord
ve donada
per la
falta de convicció
de quina és la millor decisió
o sigui
jo ho veig així de clar
és a dir
hi ha tres alternatives
si parlem de
la sortida del port
cap a
tres
si no
hi ha el tercer fil
el tercer fil
Reus Roda
ja estaria
no
jo crec que la que va posar
mou-te per
Tarragona
sobre la taula
no és dolenta
és una tercera alternativa
vàlida
que és el del bypass
curt
que podia servir
per passatgers
i mercaderies
diguem tres
potser aquesta tercera
és la menys estudiada
perquè no deix de sortir
d'una iniciativa
d'un grup
amb inquietud
i prou
però
siguin tres
o siguin dos
en qualsevol cas
el que vinc a dir
és que
no hi ha una
que sigui
preferent
sobre les altres
i això és el que provoca
aquesta falta d'acord
entre inclús els responsables
del territori
el que sí és evident
és que
qui mana
ha de prendre la decisió
és a dir
que això és una de les
facetes
i de les responsabilitats
de tot
responsable
d'un càrrec
o d'una
part
en aquest cas
política
sí però perdona
Agustí
qui mana
en aquest cas
el govern espanyol
del PP
ja ha pres la decisió
ells estan fent
l'estudi informatiu
de Reus Roda
la ministra ja va dir
que estarà
aquest any
a punt
aquest estudi informatiu
i que ja el presentaran
i que després
seguirà tot el
com que diuen
que qui mana paga
o al revés
qui paga mana
qui paga mana
en aquest cas
el que es faci
és
el que té
d'invertir
el que no pot ser
és que
si ha pres la decisió
la qüestionem
per
jo crec que
el ciutadà
el que es qüestiona
és el timing
el calendari
que és una obra
a llarg termini
però a més a més
hi ha
aspectes importants
i crec que també
a tindre en compte
com el que diu
Alejandro Fernández
en quant a
que el tercer fil
condiciona
la façana marítima
que és un altre
dels grans projectes
d'aquesta ciutat
que no acaben
de sortir mai endavant
llavors clar
aquestes
jo penso que tot això
és el que frena
és a dir
és evident que sí
que potser
el tercer fil
posarà
condicionarà
però no impossibilitarà
simplement condicionarà
és a dir
tindrem de fer
la façana marítima
si és que realment
el tercer fil
fos la solució
tenint en compte
que per allà
passen mercaderiques
i potser
s'han de tapar
s'han de cobrir
o s'han de silenciar
o s'han de fer invisibles
no sé com
però és evident que això
el problema és que
una cosa ens condiciona
l'altra
i llavors no es fa cap
i aquest és el problema
que ens està passant
que aquí estem en una ciutat
amb molts projectes
però no es fan
perquè sempre hi ha
una segona versió
que és millor
que la primera
i tal
segueixo pensant
qui tingui de fer-ho
i amb convicció
endavant
perquè si no no en sortirem
tu creus Carles
que condicionaria
el tercer fil
la façana marítima
que és l'argument principal
del Partit Popular
i tu que n'havies parlat tant
i havies ja seguit tant
el tema de la façana marítima
jo crec que sí
perquè un cop
has posat les vies
treure-les
costa
però tapar-les no
si però tapar-les
s'hauria de veure
si es pot fer
com es pot fer
quin cost tindria
tenint en compte
les capes freàtiques
al costat
tapar-les a l'umió
amb alçada
no soterrar-les
tapar-les
també podria ser
però llavors
no sé
des del punt de vista
estètic
paisagístic
urbanístic
estètic exacte
si seria acceptable
segurament també
tindria moltíssimes crítiques
però aquí s'han fet
via els Brian
s'han fet aquell podri
de formigó
a la platja
del Miracle
bueno
es poden fer coses
què vols dir
que n'hem fet
algunes quantes
s'han fet de barbaritats
i no tantes
perquè també era una barbaritat
el Vialo Brian
i ara tothom
estem contentíssims
del que s'ha fet
és a dir
per això dir
que jo crec que el que passa
és que s'ha de fer
i s'ha de fer amb convicció
llavors
bueno
potser resulta que
com tu dius
afectarà
sí que afectarà
però una cosa és afectar
i l'altra és impossibilitat
el que passa és que
si cobrim les vies
llavors ja estaríem
estaríem parlant
d'un pressupost
molt més elevat
suposa
no hauria que anar a ser
és que mentre anem discutint
i anem donant toms
anem fent cartes
anem fent castells
als núvols
som incapaços
de fer res
perquè
mentre anem aquí
dient
donant toms
si el Brian
o el Smith
o el no sé qui
decideixen
cap una banda
o cap una altra
qui al final
ja ha de fumar els calés
de tant en tant
fum un pedaç
perquè estiguem contents
i fins i tot
jo diria que és
perquè
com que toca invertir
doncs 4 duros
a cada lloc
doncs donem els dies
els 4
en un pedaç
i no acabem de concretar
projectes
aquí
me'n veiem a un altre lloc
que potser
no hem d'esperar
que ens facin les inversions
gestionem nosaltres
els calés
i llavors decidim-ho
el que passa és que
potser tenim els calés
i també seguim discutint
i no sabem què volem
jo crec que
Tarragona
vista amb el sentit ampli
del camp de Tarragona
tu
semblem els altres indecisos
no som capaços mai
de decidir
què s'ha de fer
discutir-ho
barallar-nos
no sé què
i prendre una decisió
i a partir d'aquí
defensar-la
aquí tenim un exemple
dels últims anys
que ha estat la 27
que vam estar anys i anys
discutint
el traçat de la 27
i ara
aquest any
per exemple
els pressupostos
inclouen una partida
perquè es pugui acabar
el tram fins al Morell
és a dir
tindrem l'autovia 27
des de Tarragona al Morell
7 o 8 quilòmetres
el que està clar
és que aquí
no ens arriben
les inversions
que hauria d'arribar
per la importància
del territori
estem parlant
de la 27
però podríem parlar
perfectament
del desdoblament
de la 340
que no sé
quants anys
hem trigat
per arribar
fins a Hospitalet
i quan ja
hauria d'estar
amb obres
el tram
entre
la Mora
i Vilafranca
una de les carreteres
més transitades
del país
que és
de dos carrils
un per cada sentit
és impresentable
que Barcelona
no estigui connectada
per autovia
amb les altres
tres capitals
catalanes
és impresentable
i que haguem de pagar
peatge
impresentable
cada vegada
que volem accedir
a Barcelona
d'una manera
més o menys ràpida
perquè
el més o menys
l'altre dia
vaig tindre una alegria
que quasi
com el Sant Para
tu paro el cotxe
i dono un petó a terra
quan veig que estan
ara començant
a enderrocar
les cabines de peatge
que hi havia abans
al Troncal
han tardat
un any i mig
un any i mig
que havies d'arribar
allà
frenar
fer un tomb
esbiaixat
i no són
infraestructures
que necessitem
encara tenim
aquells marmutretos
allà al mig
pagant un dineral
i perdona
i després la decisió
que va prendre
l'anterior govern
de paralitzar
o de suspendre
el contracte
de l'A27
a mi m'agradaria
saber
els calés
que ens ha arribat
a costar
una broma
una broma
de molt magús
sí perquè
quedarà veure
també a l'A27
en els propers anys
quin ritme d'obres té
insisteixo
que ara
la previsió
és que a finals d'aquest any
pugui acabar-se
el Morell
però a partir del Morell
fins a Valls
i fins a Montblanc
en fi
és una obra
llarguíssima
molt necessària
pel port de Tarragona
igual que la del Tercefil
que encara
té un
en fi
una projecció
de llarg termini
mira jo
jo a metà dels anys 90
ja vaig treure la notícia
que es volia construir
aquesta
autovia
que tenia que connectar
amb la
de Pamplona
d'Onosti
sí sí
imagina't
que fa anys
que s'ha fet
i se'n recordeu
del desví de Tarragona
quants anys
hem estat
amb la via Augusta
com a entrada principal
des de Barcelona
i clar
i els famosos
i els famosos
dos quilòmetres i mig
entre
perdó
el Carrefour
i Vilaseca
aquell trosset
que vam estar
anys i anys
i anys
per fer
dos quilòmetres i mig
per empalmar
entre les Gavarres
i Vilaseca
però si estem
dos anys i mig
i fem una obra ben feta
dius
elevat sigui el senyor
però és que
ja està ple de pedaços
ja està ple de forats
i ja no és
jo tinc esperances
perquè
ho dic sempre
entre Foscaldes
i
Masmolets
hi ha una espècie
de rasa
amb un començament
de puntet
que jo crec
que allò va endavant
perquè fa anys i anys
que està parat
però que la intenció
hi és
i en clau estrictament
local de Tarragona
ciutat
els pressupostos
recordem que
aquest és un tema
que aquesta setmana
estem debatent
amb els diferents diputats
al Congrés de Madrid
és que no hi hagi
ni una partida
zero euros
pel mercat central
i zero euros
pels Jocs del Mediterrani
del 2017
Carles
què et sembla
sobre el mercat
Alejandro Fernández
va dir dilluns aquí
que l'any que ve
s'assignarà el conveni
perquè el conveni
que ja havia signat
no implicava res
al govern espanyol
i que l'any que ve
un milió i mitjol d'euros
doncs això és el que deia abans
que aquí
ens tenen per pagar
però no per rebre
aquí no rebem
ni un duro
ni d'un lloc
ni d'un altre lloc
no rebem un duro
i potser que els polítics
d'una vegada
com deia
fa una estona
ella
la Núria
la Núria
perdona
doncs s'haurien de posar
tots d'acord
per tirar del carro
perquè ens estem
endarrerint
amb tot
amb tot
Agostí
no
a veure que jo crec
mercat i jocs
és prou greu
tant un com l'altre
potser és més greu
el mercat
pel que estem dient
que és una obra en marxa
que ja té
jo suposo
el seu pressupost acceptat
el finançament està assegurat
perquè va pagant l'Ajuntament
però clar
aquí hi havia 8 milions
de l'Estat
que clar
de moment
si és un problema
de periodificació
és menys greu
més igual
que arribin el 2012
o que arribin el 2013
mentre s'arribin
mentre s'arribin
però clar
el greu seria
que no arribessin
per això dic
si no està en el pressupost 2012
però el 2013
hi haurà la compensació corresponent
no és greu
i amb els llocs dels mediterranis
passa una mica el mateix
el que passa és que tant
en un cas com l'altre
jo crec que és
com ha dit el Carles
doncs home
responsabilitat dels polítics
el saber lluitar-ho
en un moment oportú
no em val dir
no és que com que el govern
ha canviat el mes de novembre
i els pressupostos
s'han tingut de fer
empreses
i ara estem al mes d'abril
i s'acaben d'aprovar
o estan en tràmit d'aprovació
clar
no han tingut temps
no
això s'ha de preveure
se sabia
que es podia canviar
el govern
i que podien entrar els del PP
i podien marxar els altres
i podien vindre no sé qui
tot això
jo crec que és la feina dels polítics
el saber-ho
i per això
i tenim polítics
de tots els partits
per això estem representats
o sigui
crec que això és un error
amb els Jocs del Mediterrani
que potser doncs estic una mica més
si no assabentat
interessat
no és greu tampoc
que el 2012
no hi hagi inversions
el que sí que és greu
és que no s'hagin
previst una petita partida
per fer el que s'ha de fer
és evident que inversions
amb infraestructures
no cal fer-les encara
i tampoc tindrem
molt de temps per fer gaires
però bueno
ja vindran els diners
vindran
si és que s'ha de fer
o sigui no és greu
el que per mi em preocupa
és que
no hi hagi
partida pressupostària
perquè no hagi hagut temps
o perquè han sigut
les circumstàncies
de premura
això no val
a mi no em val
Núria
a mi en aquest cas
no em val
que els polítics
s'hagin de barallar
i ho centro
i torno una mica
potser fins i tot
a l'origen
on és
els acords
els pactes
de cavallers
fins i tot
on és
allò
jo et dono tant
ho signem
i ho respectem
en aquests moments
ho estan trencant
absolutament tot
estan trencant
la transitòria
tercera
de l'Estatut
i no sé què
300 no sé quants
milions
estan trencant
doncs mira
per no anar més
per no anar més lluny
amb la reforma
amb la reforma laboral
el pacte
que jo treballador
tenia
amb el meu empresari
me l'estan trencant
llavors
jo
hi torno eh
a Argentina
si aquells tots els pactes
que tenen
i els contractes
que tenen
els trenquen
doncs jo trenco
el d'IPF
i me'l passo
també per l'art del triomx
per tant
jo no crec
que en aquests moments
si era el govern
de l'un o de l'altre
o no sé què
s'havia decidit una obra
s'havia aprovat
s'havia donat la finançació
pel mercat
doncs complim-ho
jo crec que els compromisos
adquirits
es mantenen
no?
sí
es mantenen
però
estaven tipificats
quantificats
amb el temps
sí
els estem fumant
punta de peu endavant
si ens hem d'estar
barallant
i tirarnant
i anant
al darrere
i ens hem de barallar
per això
no escolta
m'hem arribat a un pacte
un pacte en el qual
diu que tu em donaràs
X calés per fer això
és que tu
vols ser a l'estat
que em tuteles a mi
el que passa
és que l'argument
del partit popular
és que el conveni
que es va signar fa un any
quan vam posar
la primera pedra
del mercat
no especifica
exactament
ni quants diners
ni
algú s'ha fet malament
perquè pugui passar això
o som tan tontos
i l'hem fet malament
la qual cosa
llavors demanem
a les dues responsabilitats
els que van ser molt tontos
i ho van fer molt malament
quan s'assinem un contracte
penso que ha d'haver
totes les clàusules
i sobretot
les més importants
les econòmiques
a les determinis de temps
i demés
jo penso que això és bàsic
i per tant
no és tan fàcil
trencar-ho
després
vingui qui vingui
Home, ens estem trencant
cada dos per tres
ja, ja
En fi
inversions
obres
números
la crisi
de tot això
on hem parlat
amb els pressupostos generals
de l'estat
com a rerefons
i amb altres qüestions
més generals
i que també tenen
incidència a Tarragona
com el tema
de l'Argentina
de Repsol i PF
i de retruc també
tot el debat
al voltant de la monarquia
i després de l'accident
del monarca
del rei
una tertúlia
que avui hem convertit
amb l'Agustí Pujol
la Núria Palai
i el Carles Gosalvez
moltes gràcies
que vagi bé la setmana
bon dia
i fins la propera
adeu
bon dia
adeu
adeu