Sintorià de Tertúlia, matí de dimecres.
Aquí estem en aquesta primera setmana del mes de setembre,
ja amb el ritme habitual per a molts de la vida quotidiana,
amb la perspectiva de l'inici del curs escolar.
En fi, qui més qui menys, la majoria,
han acabat les vacances i ja s'han reintegrat
a la seva feina, a la seva activitat quotidiana.
Avui ens acompanya la periodista i professora de la universitat,
Nani Rodríguez. Nani, bon dia.
La setmana que ve comencen les classes a la universitat, ja?
Sí, senyor. El primer dia ja tinc classes tota la tarda.
Demà parlarem amb el rector, en Francesc Javier Grau,
per veure com es presenta al curs universitari.
Avui també saludem el dega del Col·legi d'Advocats
de Tarragona, Antoni Salles. Antoni, bon dia.
Molt bon dia.
Els advocats suposo que també han tornat a la feina.
Totalment integrats.
Paren molt a l'agost, els advocats.
Tot el món de la justícia fa vacances a l'agost.
En general, sí, clar.
I aquesta setmana és de torna de la normalitat.
On no paren mai és a la indústria petroquímica.
A Repsol em sembla que no podeu parar i no podeu fer vacances.
Sí, és a dir, l'agència que fa vacances...
Pep Bertran, bon dia.
Bon dia.
Josep Bertran és el cap de relacions externes de Repsol.
La gent fa vacances, però les indústries no paren, no?
No paren mai. 365 dies a l'any, 24 hores.
24 hores.
En fi, aquí qui més qui menys ha fet alguns dies de vacances
que s'ho han pogut permetre, perquè la situació econòmica
en fi, no és la millor.
Però en aquesta setmana de represa de l'activitat quotidiana
tenim algunes notícies d'aquelles importants.
En clau política, sens dubte, tenim una
amb un personatge, amb un polític terragoní
que està en el primer pla de l'actualitat
a nivell no només de Tarragona, sinó de tot Catalunya,
que és en Xavier Sabater, diputat del Parlament de Catalunya
i des d'ahir el nou president del grup parlamentari
en una remodelació impulsada pel líder dels socialistes,
Pere Navarro, que déu-n'hi-do el debat que ha provocat
a les pròpies files socialistes.
Des d'una perspectiva estrictament terragonina,
ahir vam parlar amb Xavier Sabater,
en una de les jornades segurament més intenses
que ha viscut en la seva vida política,
i d'alguna manera, davant de l'emplaçament
d'alguns dirigents de Convergència i Unió a Tarragona
sobre possibles acords entre Convergència i Unió
i el partit dels socialistes a Tarragona,
Xavier Sabater, en aquestes declaracions,
que ara escoltarem molt breus,
també es mostrava disposat a llançar una mà,
a estendre la mà extesa al govern de Convergència i Unió
a la Generalitat.
Escoltem, Xavier Sabater.
Doncs ja havíem espès ja des del primer dia
que el president del govern Artur Mas
va poder ser investit per la nostra abstenció,
com després, amb el que volíem que fos
un pacte pel desenvolupament econòmic,
estem a disposició del president.
Però per tot allò que pugui beneficiar els ciutadans,
no només per proclames d'independència i coses d'aquestes,
per resoldre el problema de l'entrada al col·le
i tot el que és el material escolar,
per les residències de la gent gran,
per les llistes d'espera de la salut,
per l'educació, per totes aquestes coses,
sempre a la seva disposició.
Sabater feia aquestes declaracions ahir.
D'alguna manera responia amb un dels tartulians
que vam tenir ahir precisament a Tarragona Ràdio,
el regidor de Convergència i Unió i president del Consell Comarcal
del Tarragonès, Fede Adán,
que recordava les declaracions que Javier Sabater,
ara fa 15 dies, va fent aquest programa.
De fet, Javier Sabater va ser el primer dirigent socialista tarragoní
que va apostar públicament, davant d'uns micròfons,
va apostar públicament per un pacte de ciutat,
per una entesa de govern entre Convergència i Unió
i el partit dels socialistes a la ciutat de Tarragona.
En fi, anem a pams.
De tot això en parlarem durant els propers minuts,
però primer els demano l'anomenament de Javier Sabater,
quin comentari et mereix, Nani?
A veure, dins de la dinàmica interna del partit socialista
no tinc res a dir.
El que sí que li voldria dir, i per una vegada,
i que no sirva de precedente,
coincideixo amb les declaracions d'un portaveu del Partit Popular d'ahir,
el que li demanaria seria que defensés el territori de Tarragona,
és a dir, una persona que ho coneix bé,
que se'n va a Barcelona,
que sempre quan marxen a Barcelona,
o la gent de Barcelona,
sembla que estiguin desconnectats de les nostres comarques,
ell coneix perfectament les necessitats i les inquietuds de l'àrea,
que aixequi la bandera de Tarragona,
que ens convé tenir una persona així.
I per altra banda,
suposo i espero que refreni una mica la seva impulsivitat verbal,
a vegades,
que com a portaveu d'un partit al govern de Catalunya,
li recomanaria una certa moderació.
La Nani Rodríguez fa referència a les declaracions que va fer ahir el regidor del Partit Popular,
que també és diputat al Parlament,
que li va dir, ja que vostè serà el president del grup parlamentari,
en fi, que defensa el territori.
Recordo als oients que ara el paper de Javier Sabater
serà el d'interpel·lar el president de la Generalitat,
és a dir, serà el que apareixerà a la televisió,
perquè ens entengui tothom preguntant,
interpel·lant el president de la Generalitat,
i és el que participarà en el debat de política general al Parlament,
que es farà d'aquí poques setmanes.
Antoni, Josep,
quina valoració feu del nomenament de Sabater?
Anem a veure,
quan va sortir escollit el senyor Pere Navarro
a les eleccions que van tenir
al seu interpel·lament...
Al Congrés, al PSC.
Correcte.
El que vaig trobar a faltar és una petita renovació,
no perquè fes falta una renovació,
sinó perquè una persona quan arriba a determinats fites
el que intenta sempre és envoltar-se,
si més no, de gent de ser de confiança.
No perquè la resta no siguin de confiança,
sinó perquè d'alguna forma són els que han donat suport
i els que han arrossegat aquesta candidatura al Congrés.
En aquest moment no es va fer
i es va mantenir el senyor Nadal
per el motiu que sigui.
Ara sembla que en un any o un any i mig s'ha fet això.
Jo estic totalment d'acord que això es faci
i que sigui un grup de treball
que estigui tothom còmode
i que estiguin i que arrosseguin a més i a més d'anar darrere.
Amb clau de Tarragona,
doncs, òbviament,
congratular-me,
com no pot ser d'altra forma,
congratular-me que una persona de Tarragona
vinculada a Tarragona
i òbviament,
de Tarragona,
doncs, encara que sigui aflitz,
doncs, estigui al poble que està,
òbviament.
Pep.
Sí, home, a veure,
jo crec que el Xavier Sabaté
és una persona i un polític molt capaç,
amb una trajectòria molt sòlida.
És, si em permets una expressió molt popular,
un animal polític, no?
En el bon sentit de la paraula.
En el bon sentit de la paraula.
El que entenem d'aquells polítics de raça, no?
Exactament.
Que porten molts anys en política
i té una extensa trajectòria parlamentària.
I que no genera cap animadversió
respecte a la resta de versatges polítics, eh?
La nània aquí fa un...
No, no, no, no.
No és dels pitjor valorats, no?
Deixem acabar el Pep Artranc.
No, no.
Más sabe el diablo por viejo que por diablo.
Sí, el que passa és que sí que hem llegit
tots plegats en algun lloc,
doncs que algú diu,
bueno, pues home, si això és renovació,
anar a buscar algú,
és igual.
Jo crec que estem parlant del Xavier Sabaté,
nosaltres no l'hem posat al capdavant,
ens demanen opinió,
em sembla que és una persona molt capaç
i, com dèiem, una trajectòria molt sòlida.
Em sembla que en aquests moments
doncs fa falta també gent d'aquesta.
em sembla molt coherent
el que diu d'extendre la mà.
Em sembla que és el que hauria de fer
pràcticament tothom o tothom ara,
ara que les qüestions són les que són
i el moment és el que és.
I en aquest sentit em sembla que és una bona aposta
que fa el PSC
i em sembla que és,
bueno, si també és el moment
de reivindicar coses del territori
o que ens donin un cop de mà,
doncs és un bon ministre
o és un bon ambaixador
que podem tenir a l'hora.
I creuen que l'oposició serà més dura
del partit dels socialistes
respecte al govern de Convergència i Unió
o a vegades el canvi de persones no...
Home, tu vet, tu vet,
el GBSBT no ho és,
però per altra banda
considero que en una posició així
has d'equilibrar molt bé el que dius
i com ho dius.
Respecte al Nadal...
Al Quim Nadal?
Sí, jo diria que potser en les formes
serà un pèl més agressiu, no ho sé.
Jo crec que hem d'explorar
el que tu estàs comentant abans
com a següent de Tartulia
que és arribar amb un pacte.
A nivell de Catalunya parles?
També.
Sí, perquè recordem que el govern de la Generalitat
no té majoria.
Es fa majoria, correcte.
Es fa majoria
i cada vegada que ha de fer
només els pressupostos
doncs té un problema
que s'ha de solucionar, no?
Jo crec que cada vegada,
cada quatre anys,
els ciutadans demanem
o sigui que els polítics
intentin arribar,
si és possible,
amb un acord
i al final sembla que els polítics
no...
Aquesta cosa,
els costa molt d'arribar
i sempre s'estimen més
potser governar en minoria
i no explorar la via de l'acord.
Jo, sense cap mena de dubte,
sense cap mena de dubte,
l'exploració del pacte
és el primer que s'hauria de fer,
el primer que s'hauria de fer
per escoltar.
Clar, i no estar tant subjectes
a la portada del diari,
del diari que sigui.
És a dir, clar,
si resulta que a Madrid
hi ha un senyor del PP
que diu Blanc,
llavors la senyora del PP d'aquí
doncs diu Blanc,
llavors el govern d'aquí
que necessita el recolzament
ha de dir
això està molt bé
per anar per nota,
quan tens ja
totes les assignatures aprovades,
però ara que ens hi juguem
els cigrons
i que les coses
han d'anar d'una altra manera,
això jo crec que és una mica
una frivolitat
i segurament
si hi hagués unes bases
d'entesa,
doncs una sèrie,
un programa,
uns punts que són
indiscutibles,
innegociables,
es treballen aquests punts
i després
ja veurem si pintem
la casa de color vermell,
la pintem de color groc,
però almenys
tinguem la casa feta.
Veurem què passa
a nivell de Catalunya.
Ahir teníem
tertúlia política,
la Nani recordava
les paraules del diputat
i regidor del PP Jordi Roca
dient que defensa el territori.
En aquesta tertúlia política
d'ahir,
Feria Dan,
ja ho deia també abans,
d'alguna manera
recordava les paraules
de Javier Sabaté,
que pot tenir,
Nani,
aquesta fama de dur
a vegades o d'agressiu,
però després també
pots estar molt obert
a pactes,
perquè Javier Sabaté,
ara fa un parell de setmanes
en aquesta casa,
en aquests micròfons,
va ser el primer dirigent
socialista
que va dir clarament,
va emplaçar clarament
a Convergència i Unió
a Tarragona
a buscar l'acord,
a buscar un acord
de ciutat,
un pacte de govern,
és a dir,
que donés més estabilitat
a l'Ajuntament de Tarragona.
Ahir,
el Feria Dan li recordava
Sabaté aquestes paraules
i li deia,
doncs a veure si això...
Aplica-te el cuento.
Aplica-te el cuento,
venia a dir.
Parlant en Clau Terranina,
creuen que,
ara que ha passat ja un any
i dos,
14 o 15 mesos
del mandat,
del segon mandat
de Ballesteros
com a alcalde,
creuen que seria millor
arribar a un...
Això,
a un acord de ciutat
on els grans temes
estiguessin tancats
i no dependre tant
de la negociació
del dia a dia?
Jo estic d'acord
amb el Pep
en que les circumstàncies
actuals
fan que
els objectius polítics
s'allunyin una mica
dels interessos
petits
de partidistes
de les properes eleccions,
de veure què surt
demà al diari
i que haurien d'establir
les bases
per aquells punts
que tenen en comú
tirant davant.
És a dir,
jo penso que
el ciutadà
de qualsevol ideologia
agraeix aquest esforç
de dir
anem a aixecar la casa.
Era un acord de tots
els partits
del consistori?
O això seria...
Home,
com a mínim
a costar
i el fet
que una persona
com el GBSB
ho digui
a costar
la política
municipal
del Partit Socialista
amb la de Convergència
i Unió
jo penso que és important
que és important
per la ciutat.
Majories estables,
majories estables,
sempre ho he dit,
recordeu el que...
Tu, Antoni,
em sembla que
des del primer dia...
Sempre.
Recordo després
de les eleccions
que vas dir
que havia d'haver-hi
un pacte.
El pacte
per donar estabilitat
i que el govern
sigui sòlid.
I recordeu el que
sempre estic dient,
Alemanya,
quan ha convingut,
els dos grans partits
si ha convingut,
han fet coalició.
La gran coalició
d'Alemanya.
Quan ha convingut.
Del socialdemòcrates
i del democrata cristians.
Molt bé.
I ara estem en una situació
que realment convé.
Jo crec que segur
que poden trobar
al marge de qüestions puntuals
sobre si l'empresa
de transport
o de transport
o qüestions
que estàs dient tu
de color de la casa
és de color vermell
o és de color groc.
Al marge d'això,
grans punts de contacte,
grans punts
que puguin assolir pactes
que segur que hi són.
Segur que hi són.
Sí, sí, sí.
Jo estic d'acord amb això.
Home, jo...
L'entrada seguríssim.
Però és que a més
no és que agraïs
el que hi hagués un acord.
És que agrairia
els resultats de l'acord.
És que aquestes coses
només es poden traduir
en avantatges al dia a dia.
És a dir,
hi ha coses
en què la gent de l'Ajuntament
jo crec que també és veritat
que últimament
sembla que hi ha una mica
més de calma
i una mica més de tranquil·litat.
Però amb algunes coses
haurien de rentar
els drets brus a dintre
i cap en fora anar a la una.
I poso l'exemple
el tema de l'aparcament.
El tema de l'aparcament
pot tenir molts motius
però si des de l'Ajuntament
es decideix impulsar això
doncs que hi vagi tothom
una mica a l'hora
que discuteixin a dintre
però que cap en fora
no hi hagi...
I després un tema
que jo crec que a vegades patina
és la manera d'explicar les coses
que es podia millorar
una mica a l'hora d'explicar les coses.
Però és a dir,
el que vull dir
és que fer una llista.
Això ho fem tots
quan ens hem d'organitzar un viatge,
quan ens hem d'organitzar la feina,
quan ens hem d'organitzar l'economia.
L'exemple que tu posaves de la casa,
l'important és que hi hagi
i el moment que hi ha dintre
s'hi pot viure
doncs ja dius
aquesta habitació serà per mi
i aquesta habitació serà...
I això ja arribarà
i els ciutadans estarem agraïts
que les coses funcionen una mica.
Home, sembla que la línia va per aquí
perquè hem sentit a Xavier Sabater,
després vam sentir Josep Anton Burgasset
molt en la línia.
Recordem que Burgasset també
és un polític d'aquells de molta...
que coneix molt bé l'Ajuntament.
Ara està fora de l'Ajuntament
però és el primer secretari
dels socialistes a nivell de Tarragona.
Vam escoltar després Joan Besora,
president local de Convergència
que també sembla que li dona
un nou tarannà al partit
des d'aquell és president local de Convergència
ara fa uns mesos
i ahir vam sentir una altra veu
institucional
però també ell és de partit
de Convergència Democràtica.
Vam sentir el president del Port,
Josep Andreu, també manifestant-se
en la mateixa línia.
Jo sempre m'he manifestat
sempre a favor més
d'un pacte de ciutat.
Crec que és lícit
que Tarragona
i en el context actual que estem
que es vulgui demanar
per part de garantir una estabilitat
que això garanteixi
que projectes importants per a la ciutat
s'atirin endavant
i no ens quedem immobilitzats
i que això perjudiqui
el projecte del desenvolupament
de la nostra Tarragona.
Millor un pacte de ciutat
que un pacte de govern
entenent un pacte de govern
que seria que regidors
d'una altra formació política
entresin al govern
i que es veiés
com un repartiment de cadires?
Jo diria que el que trobin
còmode per governar,
vull dir, no...
Tret de la terminologia exacta
del que és,
el que sigui més raonable
per a la ciutat.
I jo també voldria afegir
que fins i tot,
si pensem en interessos partidistes,
en el vot de qui quan sigui,
és important.
La gent no perdonaria
que hi haguessin enfrontaments
batalletes de casa
per decidir el color de la finestra.
La gent,
fins i tot aquells més reacis
a participar en la vida pública
i que diuen
tots els polítics són iguals,
agraeix,
agrairan,
o penso que seria positiu,
fins i tot contemplant-lo
des d'una òptica més partidista.
Jo crec que fins i tot
quedaria més maco
un pacte de ciutat,
és a dir,
no posem per davant la cadira.
Fer la llista
que deies tu,
la llista de grans temes.
Ens posem d'acord?
Si resulta que partirà endavant
aquesta llista,
doncs en aquesta cadira
cal que hi hagi aquest senyor,
fem-ho, no?
Però d'entrada
anem pels problemes
i anem per la ciutat
i després veurem
qui es posa
al capdavant del cotxe.
És una mica aplicar
el sentit comú, no?
És aplicar el sentit comú.
És que si no,
si no,
sembla que,
clar,
ara jo estic d'acord amb això
perquè ara resulta
que estic a la cadira
i aquestes coses,
que no dic que sempre siguin així,
però a vegades
es fan una mica mal d'efecte.
Jo crec que primer
que és la ciutat
i primer els problemes
i després veurem
qui és el millor conductor
de cada un dels cotxes, no?
A mi el fet
que sigui un pacte situat
o sigui un pacte de govern,
això en principi
més exactament igual
el que voldria
és que el pacte
fos estàlid,
fos un sòlid,
estable i sòlid, no?
Per què ho dic això?
Perquè està clar
que la crisi actual
no durarà tota la vida,
si tu vols,
o sigui,
el que estàvem contant abans...
Home, total...
Sí, però...
No hi ha mal
No hi ha mal
que 100 anys dure,
no?
No hi ha mal
que 100 anys dure, no?
Sí, però 100 anys
són molts, eh?
Bueno, ja, ja, ja, ja.
No sé si molta gent
dirà 100 anys.
L'hauríem de reconvertir
en refranç.
No el desanimes,
no el desanimes.
Exacte, exacte.
Jo continuo sempre,
com sempre, optimista, no?
Llavors, per què ho dic això?
Perquè està clar
que ara mateix
no es poden abordar
grans temes,
perquè, òbviament,
no hi ha diners,
però el que sí que es pot fer
és fer un calendari
dels grans temes.
Clar, és un moment
de gestionar
amb pocs recursos,
poquíssims.
I que al marge
de la persona
que estigui al davant
de la política municipal,
el que sí que està clar
és que es poden fer calendaris
que segur
que hi haurà acords
i que no caldrà
canviar cada quatre anys.
Fem una planificació
a 10 o 15 anys
a veure si són capaços
els polítics de Tarragona.
I és que, d'exemples,
de gestionar
amb pocs recursos
n'hi hauria moltíssims.
N'hi ha un aquesta setmana
que m'agradaria comentar
breument amb vostès,
perquè ahir ho parlàvem
amb la tertúlia,
perquè el regidor d'ensenyament
el dilluns,
ara que estem a les portes
de l'inici del curs escolar,
deia la Generalitat
amb tots els problemes
financers que té,
deixa de portar diners
a la construcció
de llars infants,
per tant,
l'Ajuntament de Tarragona
difícilment en solitari
podrà afrontar
les tres llars infants
que volem construir
al costat del Col·legi de Tarragona,
a Joan XXIII,
a Sant Perí,
a Sant Pau i a la Mora.
I aleshores,
davant d'una situació
com aquesta,
què ha de fer l'Ajuntament?
Ahir els hi preguntava,
els regidors,
clar,
hem de prioritzar
assumint només l'Ajuntament
el cos
de les llars infants,
recordem que a més
la Generalitat
per aquests problemes
financers
t'ha deixat de portar
molt menys diners
per plaça de guarderia.
És a dir,
cada cop han de pagar més
els ajuntaments
o els pares,
no?
I com aquest exemple
en trobaríem d'altres.
I vols dir que respecte
a aquest tema
al marge de qüestions polítiques
no arribarien
en algun tipus d'acord?
Òbviament,
sí, crec jo, no?
O sigui,
segur que arribarien
en un acord
de planificació
de què és el que s'ha de fer
al cap amb aquest tema.
I aquí sí que caldria
l'acord màxim
de tots els partits
de l'Ajuntament.
És que tu imagina't
una discussió
de dir,
doncs en posem
en posem 50
o en posem 40
entre els dos partits,
coi,
a veure,
posem el que podem,
no?
Vull dir,
dins el pressupost
que tenim
prioritzem
les necessitats bàsiques
i penso que les guarderies
són una necessitat bàsica.
Clar,
és que,
és a dir,
en l'època de retallades
com estem,
si jo per estalviar
deixo de menjar
m'acabaré morint.
El que ets de mirar
és a veure què és el que menjo
i com m'organitzo.
Si deixo de fer
el manteniment del cotxe
em quedaré sense cotxe
i serà molt pitjor.
És a dir,
hi ha pocs calés
però n'hi ha.
Llavors hem de veure
quins són els que no
s'han d'estalviar
perquè això continua a funcionar.
Posem-se d'acord
en dir com els gastem.
Els gastem
amb una llar d'infants,
estupendo,
amb una.
Però després no discutim
de si l'hem de posar
en un post en un altre.
Escolta,
això ja vindrà després,
no?
I a vegades hi ha la sensació,
però insisteixo,
com deia abans,
potser perquè les coses
no s'acaben d'explicar
o no sabem llegir bé
els diaris,
que hi ha exercicis prèvies
que poder no s'han fet del tot bé.
Potser el Pepper Tran...
Ah, no, acaba, acaba.
Ara poso només un exemple,
potser m'equivoco,
però perquè serveixi d'exemple.
Ahir o venés d'ahir
sortia que no sé
de quin pressupost,
de quin lloc,
doncs hi ha no sé
quants mils d'euros
per la muralla.
Sí, moltes gràcies.
Sobta que a aquestes alçades
surtin aquests pressupostos
que a veure,
també es pot mirar
una inversió per la muralla
perquè vindran més japonesos
a veure...
Això és una inversió
del Ministeri.
Entre una guarderia
i la muralla
em sembla que tots
estaríem d'acord.
El que passa és que els diners
de la muralla
no són de l'Ajuntament,
són del Ministeri,
però bé, sí, sí.
És un exemple.
Però al final aquestes coses
no costa gaire.
Insisteixo que és molt fàcil
parlar des d'aquí d'aquí,
fer una trucada
i dir, escolti senyor,
canviem la partida de pressupost,
aquests calés ara
poder no per la muralla
i en canvi...
El que dona l'essència
és que les finances locals
són les més ofegades
de totes, no?
Perquè, clar,
els ajuntaments reben
cada cop menys diners
de la Generalitat
o directament els reben.
Recordem que la Generalitat
no va poder pagar
tots els contractes,
tots els convenis
amb entitats que treballen
en l'àmbit social
del mes de juliol.
Vull dir,
la situació és prou greu.
La Generalitat es queixa
dels diners
que li deu l'Estat.
Tenim el tema
del rescat
dels 5.000 milions.
I al final
l'administració
més propera
al ciutadà
és la que...
La que no pot renunciar
a oferir el servís,
la que no pot triar
és l'Ajuntament.
Si tu necessites una plaça
una llar d'infants
no aniràs al Ministeri
de no ser,
aniràs a l'Ajuntament
a queixar-te
i a preguntar
què hi ha de l'OMIO.
També és cert
que les finances municipals
depenien molt, molt, molt,
molt directament
del que és
l'impost de construcció
de l'ICIO famós, no?
Llavors, clar,
és un impost
que per avui
estan recaptant
sota mínims
per no dir absolutament res.
Llavors, clar,
és la primera finança
que ha patit, no?
Clar,
tornar a remuntar
a això segur
el problema
i això, clar,
és molt fàcil d'analitzar
que vine cap enrere
és l'agilitat
per donar-se compte
que això
podia arribar, no?
Segurament van trigar
un temps a reaccionar
i es troben
amb uns problemes
amb una mica més
de previsiós.
És que mentre vius
molt bé, Antoni,
ja,
mentre tens vols ingressos
pots anar gastant.
Ara em venia al cap
una cosa
que insisteixo
que aquí és molt fàcil
dir tonteries, no?
Però hem d'anar gastant
amb els contractes
de la recollida a la brossa
o no sé i tal.
Fustiguem els que llencen
papers a terra
i potser ens estalviarem
de tenir tants camions.
És una tonteria,
però a vegades passen...
Però aquest mes d'agost
l'Ajuntament ha començat
a decidir multar
la gent que llenci
la brossa fora d'hores.
Això també serà difícil
perquè, clar,
tu no pots tenir
un vigilant darrere
de tots els ciutadans,
però sí que busquen
una mica acabar
amb l'incivisme.
El que vull dir una mica
és amb la línia
del que deia abans.
Hi ha coses
en les que hauríem d'invertir
per canviar el xip de la gent
perquè a la llarga
això són estalvis
i són menys necessitat.
Si jo no em bruto,
haig de netejar menys.
Aquesta és la idea.
Llavors, a vegades,
ens gastem les coses
o prioritzem algunes polítiques
que són molt immediates
i potser aquestes
es poden estalviar
i anar una mica més.
Torno a dir,
eh,
i no me'n cansaré mai.
És molt fàcil
des d'aquí...
No, però sí que és cert
que hi ha hagut
una despesa excessiva
en què no es mirava res
i que només aplicant
doncs això que diem
els protocols
que segueix
qualsevol casa privada
de dir,
doncs bueno,
si no podem posar
a enxufar l'aire condicionat
doncs no l'enxufem.
Punto.
Això també ens ha passat
una mica a tots.
Nosaltres mateixos
doncs abans
parlo de la meva empresa
per exemple
i d'altres, no?
Tu tenies un tema
que agafaves el tren
i anaves a Madrid.
El tipus inverteix
el home i jo
amb equips de videoconferència
i això tant
en èpoques bones
com en solentes.
Hi ha despeses
que arriba un moment
que no us hi dones.
No, no, aplicar criteris
de gestió
el que seria sostenible
de dir a veure
aprofitem el que tenim.
Si hi ha una provisió
perquè això, home,
és veritat que tot va ser
una mica sobtat
però ja es veia venir
i les despeses
els projectes
que es presentaven
als ajuntaments
anaven baixant
i per tant
la recaptació
anava baixant
doncs home,
això es pot preveure.
En aquestes coses
és on hi hauria d'haver
el treball prèvi
que dèiem jo
i el consens
i diria hòstia
muntem una comissió
estudiem aquest tema
mirem
Però segurament
algú a l'Ajuntament
pensaria
el que penses tu.
Això duraria poc temps
està clar
i no hi ha faltat
que no és fàcil
que té una culetilla
ni cuerpo que lo resista.
El cas és veritat
que clar
mentre hem viscut
en aquesta època
daurada
de molts projectes
i de grans finances
doncs també
el ciutat de reclamava
de tot.
En fi
un poliesportiu
una biblioteca
un equipament
a tot arreu
una subvenció
les festes dels barris
o no sé què
i ara ens estem adaptant
a tot una mica.
En fi
aquest mes d'agost
per exemple
s'ha anat parlant
i segur que s'han parlat
molt al setembre
i a l'octubre
del tema dels pàrquings
millor dit
de les zones verdes
d'aparcament
no sé si això
amb un pacte
més estable
a l'Ajuntament
s'hagués estalviat
un cert debat
perquè en principi
aquesta és una mesura
del pla de mobilitat
un pla aprovat
per totes les forces polítiques
però després també
els partits de l'oposició
han vingut a dir
que ben bé
no s'estava aplicant
com ells pensaven
és aquesta aplicació
de les zones verdes
d'aparcament
que va començar
a la zona dels músics
i que ja ha arribat
a la zona
de l'Avinguda Catalunya
i de l'Avinguda Maria Cristina
que ha provocat
un ampli debat
com en fi
els temes de trànsit
i d'aparcament
sempre provoquen
molt de debat
l'Anani està a favor
de fer pagar tothom
al centre de la ciutat
residents 50 cèntims
o menys
perquè em sembla
que baixaran la tarifa
i després els altres
usuaris com a zona vaga
jo crec que el centre
de la ciutat
s'ha de pagar
per aparcar
i ho sento
i jo agafo el cotxe
i pago per aparcar
de fet ara el tinc al pàrquing
i quan surti
ja veuràs tu
quin cap de pala
que em arriaran
perquè un tema col·lateral
seria el preu dels pàrquings
això sí que no
exacte
tema col·lateral
el de debat que fem
cobrin per aparcar
el carrer
una quantitat raonable
però jo és que
cada vegada que vaig a Reus
agafo un rebot
perquè és que
és el mateix pàrquing
amb el mateix centre de ciutat
amb la mateixa dimensió
de ciutat
i val tres vegades menys
no cau d'entendre
perquè aquí
han de ser tan caríssims
els pàrquings
hi han d'haver uns preus
raonables
però que no es pot
utilitzar
el centre de la ciutat
com a aparcament
permanent dels veïns
ho sento
però crec
que avui en dia
és un luxe
que no ens podem permetre
Antoni
jo volia destacar una cosa
i és que
al marge
del que és la qüestió de fons
òbviament
que és el preu del pàrquing
o el fet que tinguis
pàrquing dintre la ciutat
o el fet que tinguis
que pagar per un servei
que és aparcar dintre la ciutat
jo crec que per primera vegada
a Tarragona
que normalment
la gent de fora
ens acusa
d'una mica d'indolents
que són persones
normalment passives
per primera vegada
la gent de la ciutat
doncs
s'ha manifestat en contra
d'una mesura
s'ha mobilitzat
i com a ciutat
s'ha mogut
per impedir
que una mesura s'apliqués
no?
Tu estàs en contra
No, no, no
anem a veure
al marge d'això
el que sí que estic a favor
és que la gent es manifesti
que la gent demostri
als polítics
el que pensa
i la prova és
que l'Ajuntament
ha canviat la forma d'actuar
perquè la gent
s'ha manifestat d'una determinada forma
estic dient que això
a Tarragona
no és habitual
en altres parts del territori
sí que es veu normalment
però aquí a Tarragona
no era habitual
i això
doncs
per mi ha estat important
que la gent de Tarragona
ha fet saber
als seus dirigents
que aquesta mesura
no li agradava
o sí li agradava
És un optimista impenitent
sempre veu la part
A tu t'agrada o no t'agrada
Antoni?
Perquè no m'ho has acabat de dir
No m'agrada
però s'ha de fer
és necessari
L'Antoni ja sembla
a vegades un polític
intentant fugir d'estudis
Absolutament necessari
Absolutament necessari
perquè està claríssim
que el centre de la ciutat
és un bé escàs
i que si tothom vol aparcar
doncs
és impossible
Sí, sí
jo estic d'acord amb ell
això a ningú li agrada
però s'ha de fer
És que em sembla
que gairebé a tot arreu
totes les ciutats
al centre
Està molt clar
Suposo que després
Jo crec que tothom
ja t'ha assumit
que ha de pagar
més o menys
aquí sí que estaria el debat
No fer negoci
no es pot fer negoci amb això
No sé, jo si el problema
s'ha solucionat
amb rebaixant
10 o 15 cèntims
com han rebaixat
no sé si és aquest el problema
però bueno
en tot cas
el que tampoc es pot fer
és parar les coses
i llavors
s'ha de fer això
després s'ha de racionalitzar
el tema del transport públic
perquè se suposa
que el que es tracta
és de despejar
el centre de la ciutat
de cotxes
perquè pugui funcionar
millor
el transport públic
i després
el que jo deia abans
ens hauríem de mentalitzar
una mica
que s'ha d'agafar
el transport públic
que es pot caminar
una mica més
tenim molts
molts vicis
i després
insisteixo
en el mateix dels papers
jo quan veig
a la Rambla
un cotxe parat
allà
que bloqueja
tot un carril
home
no s'ha de fusellar ningú
però el que es feia abans
de l'escarneo público
ho tindríem que ressuscitar
i que es posi vermell
aquell senyor
Hi ha molt d'incivisme viari
en el tema de l'apargament
en aquest tram
que comentes Pep
és cada dia
les que s'haurien de treballar
també
perquè si jo veig
que regulen l'aparcament
dels nostres carrers
i veig a més
que controlen
que es faci servir bé
i veig a més
que tenen cura
que no s'aparqui malament
és un conjunt de coses
que van totes al mateix sentit
però si no
I potenciar
l'ús alternatiu
del cotxe
davant de la moto
per exemple
encara que molta gent
estigui en contra
o davant de la bicicleta
a Tarragonó
tenim cap aparcament
de bicicleta
al centre de la ciutat
i si mirem
altres ciutats
de la resta
de l'estat espanyol
a part del carril
del carril
de bicicleta
intenten potenciar
l'ús alternatiu
del que és el mitjà
de transport
és que realment
a Tarragona
ja sé que fa molta calor
ja sé que tenim
moltes pujades
carrer Sant Francesc
segurament
pujar la bicicleta
tothom arribarà suat
però de veritat
a Tarragona
la bicicleta
fora del que és
el carril
que tenim cap a
la cartella de València
antiga
és que no tenim
gairebé
podríem fer trenells
més petits
no tenim gairebé
cap carril
de bicicleta
de veritat
això jo crec
creuen de totes manes
que anirà més aquest moviment
de protesta
a mesura que es vagi
extenent
o que la gent
ho acabarà entenent
perquè clar
el moviment també va començar
perquè s'aplicava
als músics
un barri
i perquè hi va haver
unes declaracions
poc afortunades
d'un representant municipal
que va acusar
aquell barri
per tant
exacte
tu creus que això
va originar
una part de la protesta
no jo crec que això
t'encén
t'encén
m'imagino
jo no hi visc allà
però
si no pensaves participar
i et sents
d'alguna manera agredit
doncs mira
doncs jo ara també
tot col·labora
tot fa pinya
jo crec que això
anirà a menys
i que la gent
ha d'entendre
i la gent ho entén
que Tarragona
té unes dimensions
que pots anar caminant
d'allà on vulguis
d'allà on vulguis
bueno el Pep
no pot anar caminant
a treballar
però potser
potser potser
potser no arribaries
una mica de temps
arribaria tard
estaries fet un figurint
que no ho estic ara
també és veritat
però cada dia
anar d'aquí
a la refineria
de la pobla
et sentaria
la mar de bé
en fi
veurem com acaba
el tema
de l'aparcament
i si això
si hi ha més protestes
o no
aquí segurament
el debat de fons
és més
la quantitat
i que en aquestes
tartules
havien fet fa anys
abans d'instaurar-se
aquesta mesura
el preu dels aparcaments
soterranis
que la gent en general
considera
excessivament cars
perquè si fossin
molt més econòmics
segur que molta gent
per mitja hora
que ha de parar
cada aparcador
doncs ho deixaria
hi va haver una època
perdona
el pàrquing
ara no sé si funciona
o no
perquè no tinc
aquesta necessitat puntual
però que tu deixaves
el cotxe
i els primers
no sé
10 minuts
o un quart d'hora
era gratis
no ara no
doncs això
jo recordo
que fan 50.000 persones
i aquest després
és el problema
jo recollia els meus fills
d'una acadèmia d'anglès
que hi havia a la Rambla
si anava viu
m'aparcava el cotxe
al pàrquing
anava viu
si no m'entretenia
podia deixar el cotxe
al pàrquing
sortir
agafar la canalla
i sortir i no pagar
en altres ciutats
això passa
altres què feien
o què fan ara
deixen el cotxe
davant de la porta
d'aigua
entorpeixen el trànsit
i aquestes cases
s'expliquen
i són molt pràctiques
és que jo crec
que la gent entendrà
i entén
i tothom
és prou raonable
com per entendre
que no es pot aparcar
gratuïtament
al centre de la ciutat
el que emprenya
és
quan sents aquell farum
de fan recaptatori
que dius
fer negoci
amb això
no
però bueno
recordeu-se
de l'entrenar
com va haver
a la seva època
les boles
perquè la gent no pogués aparcar
o sigui que Tarragona
també ha tingut un
home fa 30 anys
que es discuteix
ja per això dic
o sigui que
en el cas de Tarragona
això significa
que fa 30 anys
la gent potser
era una mica incívica
d'aparcar
damunt de la vorera
i segonament
doncs
això
la gent de Tarragona
se'n recorda
clar
ara per aquí
amb doble fila
però ja no
damunt de la vorera
ja han guanyat alguna cosa
però clar
això no pot ser
aquest tema dels aparcaments
arriba en plena
en plena pujada de l'IVA
per tot
en fi
floristeries
les perruqueries
les funeràries
tot
tot en general
dos o tres punts de pujada
aquests sectors
que comentava
13 punts de pujada
material escolar
17 punts de pujada
ara que arriba
a l'inici del curs
això creuen
que ajudarà alguna cosa
a l'estat econòmic
a que recapti més l'estat
com diuen
o al revés
fins i tot
les previsions
de l'estat
de que es recaptarà
més
amb la pujada de l'IVA
les previsions
de l'estat
es giraran en contra
jo penso que les previsions
sempre tiren a optimista
en plan
recaptarem tant
i després resulta
que no recapten tant
però evidentment
aquesta pujada
la notaran
les arques
de l'estat
absolutament
tu creus que sí
jo crec que sí
doncs al marge
de qüestions optimistes
hi ha coses
que la gent
no podem renunciar
a comprar
vull dir
tu mires
però compres
això és així
doncs mira
al marge de qüestions optimistes
el que sí et diré
és que a Portugal
quan es va incrementar
l'IVA
fa dos o tres mesos
van recaptar
menys diners
perquè la gent
consumia
menys diners
també et dic
que al marge
d'aquestes pujades
el que no sembla
no sembla
gaire raonable
és que l'IVA
que va ser un impost
que es va implantar
per l'entrada d'Espanya
dintre la CE
no sigui
el mateix tipus
d'IVA
a tot arreu
això em sembla lògic
perquè és que la persona
que està a Figueres
no té sentit
que si està a Perpinyà
no tingui el mateix tipus
d'IVA
és que aquest és el gran problema
i que no siguin capaços
els estats europeus
de perden una mica
de sobirania
i arribar amb un acord
respecte a això
no té sentit
però si la sobirania
l'han perdut ja
vull dir
si ja porten els pantalons
a baix
ja no tenen sobirania
doncs posem el mateix tipus
de la Calamania
és que hi ha coses a Europa
que no s'acaben d'entendre
dius
com a mínim
la política financera
ja que som un mercat
ja no val
que diem mercat comun
els impostos directes no ho sé
però els indirectes
haurien d'estar unificats
és que si no
no té sentit
evidentment
si volem una Europa
que sigui unida
si volem una Europa
que sigui
de lliure
transport de mercaderies
de lliure competència
obviamente
haurien de ser
d'impostos indirectes
això té tot el sentit
clar que sí
Pep com ho veus?
perquè la benzina més
caríssima també
tu li has comprat
menys llibretes
i menys bolis
als teus fills
perquè ha posat IVA
no no no
és que és això
ara si tothom es queixa
o tots ens queixem
però al final acabaràs comprant
i t'acabes adaptant
el que hi ha
dius en compte
has de sortir un cap de setmana
surto a sopar
i a fer punyetes
ja està
doncs rebaixes el teu consum
sí
sí
per exemple
tot el tema de la cultura
també el cinema
ha pujat molt
un 13
això és una barbaritat
el cinema
el teatre
els concerts
el grau més alt d'IVA
de tota Europa
de tota Europa
en matèria cultural
clar és que hi ha sectors
rebaixen els mateixos impostos
que a Suècia
és que ho dius
més val no dir-ho
més val no dir-ho
perquè em deprimeixo
impostos
pacte fiscal
diada de l'11 de setembre
un minut de tertúlia
anireu a la manifestació
doncs mira
no hi vaig perquè no puc
però estarem esperit
vull dir farem els carmes
perquè em notin
perquè no puc anar-hi
la sortida de la crisi econòmica
ahir els hi preguntava
els regidors
que estaven a la tertúlia
és la independència?
la sortida de la crisi econòmica
mare de Déu
si sapiguessim on és
jo diria que és bastant
més complicat
que tot això
ara també estic d'acord
en que la situació fiscal
de Catalunya
respecte a la resta d'Espanya
ha de tenir alguna modificació
per allà on sigui
jo no aniré
a la manifestació
perquè en el que et de Tarragona
però pacte fiscal
sense cap mena de dubte
també estaràs amb esperit
no sé
jo estaria a Tarragona
el que sí que està claríssim
és que si
si hi ha una comunitat autònoma
que és el País Basc
que té un pacte fiscal
diferent de la resta
nosaltres hem de reivindicar
el mateix que tenen ells
Pep
30 segons
pacte fiscal
i la independència
no sé si ho soluciona
però un bon cop a sobre la taula
un bon cop de puny
em sembla que sí
però som capaços
de donar cops de puny
a la taula
em sembla que comencem
a ser capaços
mirar el militar
que va sortir
i això vol dir
que l'ha sentit
el cop de puny
va sortir un militar
d'aquells tipus
la independència
jo crec que
per si mateixa
no soluciona res
és una altra cosa
i més dintre d'Europa Unida
segurament
per en fi
de moment recordem
que el govern de Catalunya
ha hagut de demanar
5.000 milions de rescat
quan cada any
hi ha 16.000 milions
que no tornen
però pacte fiscal
amb rigor
està clar
ara obriré
un altre debat
molt interessant
però ja ho he fet
aposta
per deixar-ho aquí
en el moment
culminant de la tertúlia
els agraeixo molt
a l'Antoni Salas
a la Nani Rodríguez
i al Pep Bertran
que hagin compartit
aquesta mitja hora llarga
amb els ullens de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
i fins la propera
adeu
molt bon dia