Lluís, molt bon dia.
Al seu costat tenim el periodista col·laborador del diari La Vanguardia, Oriol Margalef.
Oriol, molt bon dia.
Bon dia.
A l'altra banda de la taula tenim el president de l'Associació de Vents de Sant Salvador
i membre de la Plataforma en Defensa dels Drets Públics, Manel Castanyo.
Manel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I al seu costat un altre periodista, el director general del diari Més Tarragona, Carles Avelló.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Hem de parlar de la incidència de la vaga.
No sé si estaran d'acord amb un titular, en fi, jo molt sintètic faria,
una vaga amb un seguiment desigual, irregular, però manifestacions realment multitudinàries,
en el cas de Tarragona, de les més importants de la història.
Carles, estaries una mica d'acord d'aquesta manera tan breu, en dir-ho?
Sí, sí, sí.
Jo crec que va ser això.
No, vull dir, el que demostra una cosa, i és que hi va haver una mica de por a fer vaga,
m'imagino que deu ser també pel tema econòmic, però en canvi no hi va haver por per sortir al carrer.
Això és el que es va demostrar allà, que una manifestació amb la quantitat de gent que hi va haver i aquí a Tarragona,
jo crec que no l'havíem vist mai.
Uriel, estaries també d'acord?
Sí, sí.
El pan era molt sintètic?
Exactament, hem passat del català emprenyat de fa uns anys al treballador emprenyat i seguiment desigual a la vaga,
en canvi una demostració de força molt potent a les manifestacions de la tarda.
Manel, com un dels organitzadors i promotors de la manifestació?
No, de fet nosaltres estem molt contents com a plataforma, el fet que dèieu abans,
que és una fita històrica en quant a la mobilització que es va produir a les 6 de la tarda.
Penseu que hi havia ciutadans de tot tipus, de totes condicions i de totes edats,
i gent jove, gent gran, i jo tenia al davant un senyor, devia tenir uns 90 anys,
anava acompanyat suposo que de la filla i de la neta,
i anava pobres rossegant-se i hi estava la manifestació.
És una cosa anecdòtica però prou important com perquè es vegi que la implicació de la societat civil
ha estat absolutament molt important.
Lluís, quin analisi faries?
És inapel·lable, la manifestació va ser un èxit absolut no solament a Tarraona,
sinó arreu de tot l'Estat, i el que és evident és que la vaga va tindre un seguiment
molt ampli amb el que són els grans sectors industrials
i molt minso amb el que són la petita empresa i els autònoms.
Jo crec que a vegades ens hauríem d'acostumar a distingir clarament
quin és el nostre teixit empresarial, perquè jo crec que,
amb allò que jo sempre dic, que una cosa és la microempresa i l'altra és la macroempresa,
el que està clar és que la macroempresa sí que va fer vaga, per el que sigui,
i la microempresa no sé si és que no va fer vaga perquè no s'ho pot permetre
o perquè, evidentment, les circumstàncies són les que són.
Per tant, evidentment, de totes formes, jo crec que l'important d'ahir
és la manifestació de la gent que manifesta un rebuig en una situació concreta
i que, evidentment, això el Partit Popular, per molta majoria absoluta que tingui,
haurà de saber escoltar i, si no ho sap escoltar, doncs, menys malament tots.
Perquè com podem entendre, doncs, això, aquesta certa diferència entre el seguiment de la vaga,
la incidència que va ser fort en el transport i la indústria,
perquè, a més, els sindicats es van encarregar que aquests sectors claus
doncs se poguessin aturar, i la manifestació.
Potser perquè la gent, més enllà d'anar contra la reforma laboral,
perquè, de fet, la vaga es convocava contra la reforma laboral,
la gent s'hi va sortir tant al carrer, aquí, a Barcelona, a Madrid i a tot arreu,
va ser perquè està acumulant un emprenyament general,
un malestar general per les mesures econòmiques que s'estan prenent?
No, el que comentaves, no, Lluís, el tema de la micro, la petita empresa,
evidentment, jo penso que està molt condicionat el treballador.
A les grans empreses, els comitès d'empresa i els treballadors, potser,
tenen més facilitat per poder anar a la vaga.
Amb la petita empresa, les condicions de relació amb l'empresari,
hi ha una relació més directa.
Però hi ha molta diferència entre el treballador i l'empresari, la petita empresa?
Bé, bé, però n'hi ha, n'hi ha.
Jo no, jo ho pregunto.
Un senyor que té un treballador, escolta'm, que, a veure...
Però vull dir que el treballador no estàs i tan empresari.
No és que no vulguin fer vaga els treballadors,
sinó que molts cops no poden, perquè estan condicionats, evidentment, no?
I això és un fet.
Per tant, si aquest condicionament no hi hagués estat,
potser sí que no hagués estat tan real.
Però això és històric, això sempre ha passat.
Sempre hi passarà.
En el teixit industrial i de serveis,
sempre la petita i la mitjana empresa,
el treballador ho té més pelut per poder anar a la vaga.
De fet, a veure, la mostra és això.
La gran afluència que va haver a la manifestació a les 6 de la tarda.
Potser, Manel, perquè la gent també anava més enllà
de la reforma laboral, de la seva queixa, no?
Que és el que jo plantejo, els hi plantejo.
Creuen que fins i tot hi ha més malestar
per les situacions arretallades que continuament s'estan produint,
que no pas concretament... La reforma laboral també forma part d'aquest bloc de mesures.
Jo ja estic d'acord. És això.
No és només allò que tu deies, no és el català emprenyat,
sinó és el treballador i el ciutadà emprenyat, més que el treballador.
I moltes classes mitjanes...
Exacte. Ja no estem parlant d'allò de la classe de l'Umpen,
sinó ja no estem parlant de l'Umpen.
Estem parlant d'una classe mitjana que cada cop deixa de ser menys mitjana
i s'està apropant a situacions que molts cops són ja...
Jo estic viscant al barri gent treballadora que està fent cua a Càritas.
Gent treballadora que ha tingut la seva feina, que ha tingut el seu piset
i en aquests moments estan amb els avis, vivint de les pensions.
I aquestes situacions, al final, això ha d'esclatar d'alguna manera.
I el fet de poder anar a la vaga és un tema ja d'estar emprenyats
i, sobretot, indignats, no? No te'n vaig dir, d'indignació.
Carles.
Jo crec que, a veure, la gent, la vaga...
Aquesta diferència entre la gent que va fer vaga
i la gent que es va manifestar és molt clara.
Hi ha molta gent que no creu en la vaga.
Molta gent.
I si ahir traiem que la gran indústria
es va voler expulsar el tema
i va dir, escolta'm, a les fàbriques arribem a un acord,
7 hores mínims i el de més a casa,
ja haguessin vist com hagués acabat
el tant percent de persones que haguessin anat a la vaga.
A més a més, hi va haver la picaresca ahir al dematí
que l'AMT no va treure els autobusos pel dematí
i, en canvi, per la tarda sí.
M'entens?
Vull dir, si diguéssim, mira, fora piquets informatius
o piquets violents o piquets com vulguem dir
i tothom que faci lliurement si vol fer vaga o no
n'haguessin parlat.
En canvi, la manifestació de la tarda
sí que va ser una manifestació totalment lliure.
Totalment lliure.
I això va demostrar que la gent,
sobretot el que deies tu, en les classes mitjanes,
estan emprenyades.
Estan emprenyades i molt.
I crec que aquesta nit encara hi estaran més.
Sí, perquè d'aquí unes hores
s'aprenen els pressupostos generals de l'Estat.
Aquesta nit encara hi estaran més.
Es manifestava de forma preventiva.
Ara, jo sempre dic el mateix,
que ningú s'estranyi.
Fa pocs mesos hi ha un partit,
que està al govern,
que va guanyar les eleccions per majoria absoluta.
I si la gent pensava que això no passaria,
doncs malament ratllo.
Crec que el 99% sabia
que aquest govern prendria mesures i mesures dures.
Escolta'm, al final és el joc democràtic.
Tu, Oriol, també faries aquesta distinció una mica
entre la gent que es va manifestar
o els que van voler seguir la vaga.
És evident, la vaga té un funcionament orgànic
i això és molt més espontani.
Jo crec que la diferenciació és clara.
A la tarda surt la gent emprenyada,
sense cap altre condicionant que el seu malestar,
i es manifesta per tot un comulià de retallades
en els drets laborals, en els drets socials, etc.
i per tot el que pugui venir.
Avui hi ha l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat,
com deies.
És que això encara no s'ha acabat.
Aquí el que hem de veure ara
és la repercussió que tindrà aquesta manifestació d'ahir,
no a Tarragona, sinó en general,
a tot Espanya,
i veure quina lectura fan tant els sindicats
i tant, i el govern no m'ha dit res.
Perquè quina lectura creuen que s'ha de fer, Lluís?
El govern que creus que per algun gir farà marxa enrere en alguna cosa?
No, jo crec que el govern està equivocat
en no donar el protagonisme que tenen els sindicats.
Jo sempre he dit que els sindicats estan en la Constitució
i per tant se'ls ha de donar suport.
Unes vegades saltaran, altres no saltaran,
hi haurà més en seny,
ara menys seny, però vull dir la realitat.
Aquesta és una qüestió que és indiscutible.
Dit això, home, la situació que tenim en aquest moment
és molt complicada,
però és molt complicada pel govern del Partit Popular
o pel govern socialista,
cosa que es pot veure amb els altres governs.
Llavors vull dir,
jo crec que el gran problema que té en aquest moment la societat
és que jo crec que no se li explica la realitat.
És a dir, per què estem aquí,
com hem arribat aquí,
quines són les alternatives,
com ho podem fer.
Jo crec que aquesta és la gran mancança de tots els governs,
inclús el govern de la Generalitat,
el govern de l'Estat,
inclús a nivell europeu,
governs que evidentment no tenen la...
I per què no ho fan?
Potser perquè no ho saben.
Bueno, no ho sé si no és que no ho saben,
si no ho volen saber,
o vull dir, evidentment,
vull dir, es pensen que amagant l'ou,
doncs d'alguna manera la gent no...
Però bueno, jo crec que el gran crit d'ahir
a la manifestació era aquest,
no, dius, escolta, vull dir,
nosaltres no estem d'acord en aquesta situació,
hi ha alternatives o no hi ha alternatives,
si no hi ha alternatives,
expliqui'ns-les
i evidentment cridar els responsables,
perquè hi deu haver responsables de tot això, no?
Clar, jo clar,
quan veig que hi ha determinats lires del tripartit
que es torna a posar en la manifestació,
quan fa sis mesos eren els responsables
d'una part important,
de la desfeta que hi ha en aquest país,
doncs, vola, vull dir,
se me posen els pèls de punta, no?
Llavors, vull dir,
home, jo crec que la gent el que vol
és que se li expliquem la realitat,
que li diuen quines són les alternatives,
quines són les fórmules,
però clar, jo aquest discurs de dir,
no, això està mal fet,
escolti, vull dir, està mal fet,
però a veure, quina alternativa tenim?
L'alternativa...
Bé, però és que no sembla que hi hagi alternatives, no?
Això ho parlava mai precisament a la tertúlia.
Sembla que hi ha una política econòmica
més dirigida des del centre d'Europa,
a la qual hi hagi el govern que hi hagi a Espanya i a Catalunya...
La meva opinió és que hi ha alternatives.
Però jo també, jo estic d'acord,
clar que n'hi ha d'alternatives.
El que passa és que qui té el poder polític i econòmic
en aquests païs que són,
en aquests moments a Europa,
és la senyora Merkel,
la senyora Merkel és una política conservadora,
i les polítiques conservadores a Europa
és el que ens estan portant en aquesta situació.
Si la socialdemocràcia...
Consequència d'una política d'esquerres
nefastes.
Si la socialdemocràcia en aquests moments
a França aconsegueixen...
I poden capgirar les polítiques
i apostar pel creixement,
per polítiques de creixement.
A veure, sí que n'hi ha d'altres solucions.
Perquè el tema de l'evasió fiscal,
totes aquestes històries s'han d'agafar
i s'han d'agafar amb serietat.
I si s'han de gastar diners per això,
són diners que després es retornaran
i poden d'alguna manera suplir
aquestes deficiències de dèficit
que tenim en aquests moments.
Altres impostos.
El tema de la recaptació d'impostos
de patrimoni de successions.
A veure, o de beneficis empresarials.
Han baixat, inclús en l'època socialdemocràcia,
de Zapatero.
Sembla que era progre baixar impostos.
Va dir això, el Zapatero.
Per tant, sí que n'hi ha d'alternatives.
Ara, posar l'accent només en la reforma laboral,
i a més una reforma laboral absolutament regressiva,
que va en contra de tothom.
Escolta'm, pactem.
Si hi ha un problema, que és el que deia Lluís,
deixar el marge als sindicats,
això és que és una barbaritat,
des del punt de vista de la negociació col·lectiva.
Canviar alguna cosa, tu creus, Carles?
Perquè en altres vagues generals,
i ahir també ho comentàvem en la tertúlia,
els que tenim una certa edat i memòria,
altres vagues generals havien provocat
dimissions de ministres,
canvis de lleis.
Tu creus que en aquest cas,
amb una majoria tan absoluta
i amb aquest entorn europeu que dèiem,
hi haurà algun canvi?
No, perquè no ho veuen, això.
No ho veuen.
L'únic que els ha fet canviar una miqueta,
jo els ha fet tirar un palet...
Els resultats electorals.
D'Andalusia.
Perquè això no s'ho esperaven.
Però no canviarà res.
No canviarà res perquè estan anclats
en el que és la filosofia europea.
que és diferent de la filosofia americana.
Amèrica no fa retallades,
sinó que intenta créixer.
Exacte.
Estic absolutament d'acord amb el costat.
Europa ho fa al revés.
Ho fa al revés.
I no se'n donen compte
que amb tot això
el que estan provocant és més atur,
més misèria,
i ens situarem,
al pas que anem,
ens situarem a èpoques de postguerra.
Vull dir que anem amb cuidado.
Vull dir que tot això,
jo no sé si és veritat o no,
però avui amb un bolletí
de Catalunya Ràdio
es parlava que avui
una cinquena part dels funcionaris
d'aquest país
anava al carrer.
Doncs bé,
més persones a l'atur.
Tot el tema de les fusions...
Menys consum.
I menys consum i tant.
I això vol dir que
el petit comerç aquest
que parlàvem abans
encara m'ho passarà pitjor.
Sí, Carlos,
però saps què és el més greu de tot?
Si fem demà la tertúlia
demà dissabte
serà...
No, no,
però jo crec que
ens passa a parlar...
Un cop coneguem els pressupostos.
Ens passa a parlar
d'una qüestió fonamental.
És a dir,
una societat funciona
quan,
bueno,
quan d'alguna manera
el que deu paga,
el que davant un servei
l'ha de liquidar.
En aquest moment,
jo es coveixo cada dia,
la gent no paga
el que li deu.
Quan véncen les lletres
les han de renovar
perquè no poden complir.
És a dir,
en aquest moment
estem trencant
el que és el circuit
de funcionament normal
del que és la petita empresa
i els autònoms
que són la gent
que creia el 95%
de la feina en aquest país.
Això jo crec que és el greu
i ningú incideix en aquest tema.
Escolta,
jo no sé si són
polítiques de creixement
que això, clar,
vull dir,
això queda molt bé
com a discurs
però després en què es concreta això?
Perquè a mi em sembla perfecte
que no fotem...
Es concreta en una reforma bancària
amb la qual aflori el crèdit.
Però al final...
El crèdit ha d'aflorar.
Sí, però escolteu,
per donar una cosa.
Si se'n recordeu,
en el seu moment
de crisi de començament
hi va haver una trobada
en tots els líders
que van parlar
dels paradisos fiscals
que diuen que són
més d'un billó de...
Alguna parla més
dels paradisos fiscals?
Escolta,
hi ha entitats financeres
de primer nivell
en aquest país
que han emès
tot el tema
de les preferents
i el propi contracte
diu que estaven
domiciliades
en paradisos fiscals
i ningú diu res.
Aquest és el tema de fons.
Jo vull dir,
clar, vull dir...
Hi ha alternatives.
Les alternatives passen per aquí.
Sí, però les alternatives...
Qui l'ha posat
la cascabel al gata?
La dreta, evidentment, no.
I l'esquerra, tampoc,
perquè està...
Com que no?
La dreta, no.
Perdona,
qui està assentat
al Consell d'Administració d'Andesa?
El senyor Serra,
el senyor González,
o no?
Bueno, escolta'm,
algú li ha de posar
el cascabel al gata.
El ciutadà
amb les protestes...
Però és que crec
que no és un problema
de dretes i d'esquerres.
La gent que es va manifestar ahir
no era ni de dretes ni d'esquerres.
La majoria de gent
que estava ahir
estava cabrejada.
Que vull dir,
deia que això no funciona.
Que els que m'anaven a
ens ho feien malament.
Que els que m'anaven a
ens ho fan malament.
Aquesta és la realitat.
Però fixa't
qui ens ha portat
en aquestes situacions.
És, és,
el mercat tot hi val,
tot hi val,
i això són les polítiques
conservadores,
que de conservador
no en té res,
això en el sentit aquest,
perquè no han conservat res,
ho han destruït absolutament tot,
del senyor Busch,
de les polítiques
de la senyora Tàcher
i del senyor Riguen
en el seu moment.
Lliberem el mercat
i el mercat
ja es regularà ell sol.
Collons, si tant
que s'ha regulat,
per donar l'expressió,
s'ha regulat per uns quants.
Però nosaltres
ens hem deixat el marge,
evidentment.
I d'allò,
són les conseqüències d'això.
I tant.
Jo crec que
el que ha d'haver
és un missatge clar.
No es pot estar sortint...
Mira,
hi ha un exemple molt clar,
el tema del funcionariat.
Tu no pots dir
avui li retallo el 2%,
passat demà li retallo el 3%,
posaré els interins al carrer,
després aquests són uns mantes,
no sé què.
Si tu vols fer realment
una reforma
de l'administració pública,
fes-la
i explica tot el que faràs
d'una vegada.
No pots fer falta de diàleg.
Tot d'una vegada.
I si has de prendre mesures,
les prens.
Però d'una vegada.
El que no pot ser
és que
una part important d'aquest país,
que és el funcionariat,
el tinguin d'aquesta manera
denostat.
És una mena de gota mala,
ja no?
Clar.
Que hi ha les notícies
a poc a poc.
I te dic una cosa,
jo crec
que s'ha de reformar
i s'ha d'emprimar
l'administració.
Però crec
que el que no es mereix
el funcionariat
és que tot el dia
l'estiguin
fotent canya.
És que el ciutadà
jo crec que té la percepció
que hi ha moltes retallades,
que s'estan acumulant
les retallades,
però no hi ha reforma
del sistema
i sense reforma
del sistema,
bé,
l'únic que estem fent
és posar en pegats.
I poten anar més
les mobilitzacions,
creieu?
És a dir,
perquè els sindicats
ja parlen que
després del gran èxit
de les manifestacions
encara podria haver-hi
més mobilitzacions hi ha avui
i ara que tenim de fons
les imatges de televisió,
clar,
un altre aspecte
és la imatge
que l'estat espanyol
està donant
a Europa i al món
que bàsicament
és la dels incidents
i per cert
molts provocats
a Barcelona.
Creuen que pot haver-hi
més mobilitzacions?
A veure,
tampoc es pot abusar.
No tenim una societat
que estigui disposada
a sortir cada dia al carrer.
Això no és l'omach francès.
Vull dir que jo crec
que els sindicats
han de mesurar...
Després del maig francès
la dreta va arrasar.
Sí,
però me refereixo
que el...
Com se diu això?
Aquí ho he fet abans.
Abans del maig francès.
Però vull dir que
me refereixo
que no es pot abusar
d'una mobilització
llarga
perquè la gent
s'encança,
perdre...
Home, clar,
no parlava tant
de vegades general,
perquè no es pot convocar
cada dia.
Però de fet...
Al final,
el carrer,
si no van amb cuidador,
el carrer
se l'emporten els violents.
De totes maneres,
a Tarragona,
la plataforma,
quantes manifestacions
heu convocat en l'últim any?
Em sembla que portem
cinc o sis.
Des del mes de maig,
potser?
Des del maig, sí.
De l'any passat.
I em sembla que cada cop
hem anat a més.
I la mostra és precisament
la d'ahir.
I la que vam fer
al mes d'octubre,
em sembla que aquesta
va ser absolutament
multitudinera.
I hem anat fent.
L'únic que les hem
allargat
o distanciat en el temps
perquè no passi
exactament això.
I sempre centrant-nos
en situacions
en les quals
hi ha hagut notícies
i hi ha hagut elements
que ens han fet fer
aquest moviment.
És molt important
que hi hagi moviment al carrer
i és molt important.
Però vull dir,
quines conseqüències
té objectives?
És a dir,
com ha dit el Carles,
s'han fet manifestacions.
La gent s'ha manifestat.
Han anat a eleccions
i ha resat el Partit Popular.
Sí, sí, això és el passat.
És el que deies del match francès.
Però és que pot ser...
No, però deixa'm que...
És a dir,
ja estem d'acord
en que s'han de queixar
que la gent està cabrejada,
que la gent no entenc,
que la gent no aguanta més,
que la gent que tenia un nivell
li ha baixat.
Això és evident.
Si això es veu cada dia,
però en tots els nivells.
Jo al despatx rebu gent
que dius,
hòstia, ho he perdut tot.
Que fa cinc anys
ja estava perfecta
i avui ho he perdut tot.
Llavors, davant d'aquestes circumstàncies,
jo crec que el següent pas
i el següent pas és
escolti,
algú s'haurà de assentar una taula
i algú haurà de parlar
de les coses clares
i hi haurà quines possibilitats.
Jo, si l'ho d'ahir,
amb el que suposen les manifestacions,
no suposa que el govern
sigui conscient
que per damunt de la majoria absoluta
s'ha de assentar en una taula,
és que estem bojos.
Però vull dir,
això no ho farem contra el govern,
sigui en quin sigui el color,
perquè si fos d'un altre color
estaríem igual.
El problema és que això
ho hem de fer conjuntament,
vull dir,
no podem fer uns contra els altres
perquè això,
què passa,
això ens porta en una situació
evidentment de desfeta social
per molt que es manifestem.
Aquest és el problema de fons.
Lluís,
l'agressió,
l'agressió ve de l'Estat,
ve de les administracions.
Aquí a Catalunya,
amb el tema de la reforma sanitària,
que sí,
hem assistit d'acord.
Ha estat així.
S'ha fet també al marge,
però no només del ciutadà de peu,
sinó dels professionals.
No s'han assegut a la taula.
No hem vist allò,
quin problema tenim al sistema.
Houston,
tenim un problema.
anem a resoldre-ho
i anem a resoldre-ho entre tots,
posant seny.
I això no s'ha fet.
S'ha fet unilateralment.
Estic d'acord.
I això,
clar,
la gent s'emprenya.
No val això.
I els incidents
que s'han produït a Tarragona,
Déu-n'hi-do,
perquè al final també
tenim set detinguts
per diferents aldarulls,
quatre agents
dels Mossos d'Esquadra
pel que es veu
van patir ferides
ahir al vespre.
Això només a Tarragona.
També al matí
es van cremar contenidors,
es van tallar els accessos
a la plaça Imperial Tàrraco.
van sortir al matí.
Això només a Tarragona.
Després, clar,
tenim les imatges
de destrosses brutals
de Barcelona.
Oriol,
com ho podem interpretar,
aquests signes de violència?
Sempre són els mateixos
que es desmarquen
de les manifestacions pacífiques?
Sempre són els mateixos.
Crec que cada vegada són més
i que cada vegada més
tenen representació.
Cada vegada tenen més representativitat,
tenen més trasllació
als mitjans de comunicació,
però no només als mitjans de comunicació,
sinó en general
a la xarxa.
Aquestes imatges
tenen carril preferent
a la xarxa.
Per això són els indignats?
El que anomenem periodísticament
els indignats?
No,
els indignats són els 20.000.
Bé,
aquest també és un altre debat.
Quantes persones
anaven ahir a la manifestació?
És tota aquesta bossada
de gent
que circulava ahir
per Tarragona.
Això no són indignats,
això són...
És una paròdia
dels agitadors
de fa 70 anys.
Carles?
Bé,
jo crec que...
S'han detinguts a Tarragona,
és molt, eh?
És veritat que és una
de les manifestacions més grans.
Jo crec que hi va haver
molta feblesa
per part dels sindicats.
Feblesa?
Sí, feblesa.
En quin sentit?
S'ha d'aïllar aquesta gent.
Si no, l'aïllen
malament rai
perquè algun dia passarà
algú gros.
Jo vaig veure unes imatges
a Barcelona
de posar foc
a la porta de la borsa
que si aquell foc
es descontrola
què passa?
I si algú ha mort?
Això no ho tenim en present.
Com mai passa res,
doncs,
m'entens?
I una cafeteria cremada.
I una cafeteria
a la plaça Urquinaona
i molts igreus
molt greus.
Aquí a Tarragona
van trencar els vidres
amb una entitat bancària
al carrer Robbia Vesili
i van tirar dintre
una bengala
amb fum
i, clar,
tot això,
a què ve?
A què ve?
I això és cosa
dels sindicats?
Sí, perquè els sindicats
jo crec que han de tindre
els seus serveis de seguretat.
I han d'aïllar aquesta gent
i, si convé,
assenyalar-la.
Assenyalar-la.
Perquè les forces de seguretat
els puguin detindre.
Però el que no està bé
és que es cremin
que cada contenidor
d'aquests
val un diner
i que el paguem
entre tots.
Que es cremin coses
per cremar.
Si volen cremar alguna cosa,
que agafin
una roda
de cotxe de queixes
usada
i que la cremin.
Però un contenidor,
quin sentit té
cremar un contenidor?
Vandalisme,
però vandalisme.
Manel.
Jo no posaria l'accent
en responsabilitzar
els sindicats en això.
Jo crec que,
a veure,
aquests incontrolats
hi són
i, a més a més,
tenen un ressò
mediàtic
que això encara alimenta més
el que hi hagi més
el que deies tu, Oriol.
Per tant,
és aquí on s'ha de posar l'accent.
Però anaven dintre dels piquets, eh?
I anaven dintre dels piquets, eh?
I, per tant,
és fàcil identificar-los.
Tant els piquets,
els sindicats,
la gent que estava dels sindicats
els van dir que ells
van marxar
en el moment
en què van veure
aquestes situacions,
es van retirar
que no volien saber res
d'aquesta situació
i això és així.
Això ja ha passat,
per tant,
no posem l'accent
en organitzar
amb el tema dels sindicats
que prou feina en tenen
per organitzar la vaga
que, a banda d'això,
a veure,
jo crec que la responsabilitat
és de tots plegats
i de per què hi ha aquests grups,
no?
Fem l'anàlisi
de per què surten aquesta gent,
que són l'UMPEN,
que és gent,
a vegades,
no, no,
de situacions de...
I, bueno,
és gent molt radical
i que, d'alguna manera,
a veure,
de quina manera
es poden controlar.
Hi ha algun fill de papà, eh?
Sí, és possible.
El que ha passat a la plaça de la Font,
que em sembla que va ser
on van haver les detencions ahir,
no ho sabem ben bé,
però, de fet,
nosaltres com a plataforma,
aquesta tarda,
a les 7 de la tarda,
als despullats,
farem un acte,
a veure,
de veure què és el que ha passat,
perquè entenem
i m'han arribat informacions
a través del correu electrònic
que ben bé no ha estat així,
no?
Que ha hagut una certa,
en alguns moments,
és allò de les ganes
de fotre canya
per part de les forces de seguretat
i la resposta és lògica,
sí, sí.
I aquí n'hem de parlar,
que ve d'aquests...
No donguem la volta.
Aquests siguen 6 persones,
a veure, per què estan...
No donguem la volta al tema, eh?
No donguem la volta al tema.
No, no estic parlant dels contenidors,
estic parlant,
en alguns casos, sí,
aquests els estan detinguts per cremar,
però uns altres a la plaça de la Font
han sigut per manifestar-se.
De totes formes,
quin és el problema
d'aquests brètols que estan?
Que són?
Que, malauradament,
el que queda de...
A la gent el que li queda
és dir, escolta,
jo veiem a la manifestació,
per allà hi havia uns brètols
que ho han desvirtuat tot.
El que farà
és el que deia el Carles abans, no?
Vull dir,
com més les coses no avancin,
que evidentment
les manifestacions s'han de fer,
al final queda la...
Mira.
El que queda a la ment de la gent
és dir, escolta,
aquí hi ha una situació insostenible,
una situació d'incendi social.
De revolta social, no?
De revolta social.
I això,
ens agradi o no,
estem d'acord o no
amb els mercats,
la realitat és la que tenim,
perquè no tenim alternativa, no?
És a dir,
a mi què t'acrítica?
És que els mercats...
Escolta,
hi ha alternativa?
Quina és l'alternativa?
Aquest és el problema de temps.
Mira, hi ha una cosa molt clara.
Els camps de futbol,
abans,
quan una persona tirava algú
des de la grada,
la gent intentava incrustar parlo.
Això canviïtant.
Ara el senyalen.
I això,
el que ha fet
és evitar molta violència
als camps de futbol.
Doncs en aquests dos casos
s'ha de fer el mateix,
senyalar-lo.
Què passa que amb la violència
que es jerseixen en ple carrer,
no?
Sí, a veure...
Senyalar-lo.
És igual,
és igual.
Escolta'm,
els sindicats,
ja ho saps,
té solució, això, Oriol?
Però no només els sindicats,
perquè els ciutadans en general
han d'aïllar,
com deies abans,
amb aquests grupuscles,
no?
I s'ha de fer una normativa jurídica
que l'ho permeti, no?
Perquè clar,
que avui els detinguin,
vagin allà al jutjat,
i al jutjat els havia...
Això que diu el juez
és interessant,
perquè crec que els Mossos,
els Mossos, clar,
parlant del cas de Barcelona,
que és immensament molt més greu
que el que va passar a Tarragona...
Sí, a Barcelona segur
que els tenen fitxats,
el que passa, clar,
els detenen,
va al jutjat,
i el jutjat diu,
escolti,
amb la normativa que tinc,
jo em poso amb la pell
del senyor jutge,
i dic,
escolti,
jo és que amb això aquest senyor
vull dir,
bueno,
molt bé,
una multa no la pot pagar
cap al carrer,
aquesta és la situació,
no?
La batalla campal d'ahir a Barcelona
es va produir al final
d'una vegada general,
però es podia haver produït,
o s'ha produït altres vegades
quan el Barça ha guanyat un títol,
no?
I per tant,
segurament són els mateixos,
però clar,
si la policia no té més eines,
no?
o els jutges,
això és el que s'ha de fer.
S'ha de transmetre
des de les institucions
la fermesa amb això,
jo crec que l'Ajuntament de Tarragona
ha de transmetre fermesa
com ho ha fet l'Ajuntament de Barcelona
amb un problema molt més gran encara.
I presentar-se com a acusació.
Exacte.
Clar,
perquè aquí hi ha uns danys.
Clar,
perquè tot el mobiliari urbà
que s'ha destrossat,
això ho acabarem pagant
entre tots els ciutadans, eh?
El tema dels autobusos al matí,
que no sortissin als serveis mínims,
ho deixem,
en fi,
com una anècdota,
Carles,
o...?
No,
jo aquí ja t'hi dic
que hi va haver picaresca, aquí.
Picaresca,
si dius.
Clar,
va haver picaresca
perquè jo crec que al final
els va arribar
que, bueno,
escolta'm,
per evitar els follons,
això que es diu en aquests moments,
no surt ningú.
Llavors,
això provoca
que si no hi ha autobusos,
anar a treballar és difícil,
no?
Però, en canvi,
la tarda va funcionar,
no?
Per tant,
vull dir que aquí
hi va haver una mica de picaresca.
Oriol,
com ho interpretes?
És una manera de crear
una realitat virtual,
no?
No deixes la gent
que vagi a treballar
i, per tant,
tots fan vaga.
No és ben bé així,
no?
L'agència l'ha de convèncer
amb arguments
que faci vaga,
no pas no deixar-la anar a treballar.
Hi ha una diferència
entre convèncer i coaccionar.
Per això és com
l'Ajuntament de Madrid
que diu que van sentar les llums
perquè així hi hagués més despesa,
no?
Vull dir,
tan bretolada m'assembla,
no sortissin els autobusos a Tarragona
com els del bojos
de l'Ajuntament de Madrid
que posessin les llums.
Vull dir,
una cosa que ens posa
tots amb la dubte.
Quina manera de gastar,
quina manera de gastar
durant tot el dia
la llum dels carres, eh?
I quina manera
d'autoenganyar-nos,
no?
I qui ens governa,
que també,
clar,
això és el tema.
Manel,
això d'ahir va ser una picaresca o...?
Bé,
això forma part
de les estratègies sindicals
i de les mobilitzacions
dins,
bueno,
de projectar.
Però, home,
no respecta els serveis mínims?
Bé,
de fet,
jo estava al barri
i hi havia queixes de veïns
que no hi havia autobusos
per baixar,
evidentment.
però, a veure,
era una queixa,
d'alguna manera,
a veure,
no d'emprenyament,
d'allò,
d'indició,
hi havia una certa comprensió
pel fet, no?
Pel fet que realment,
doncs, bueno,
estem en vaga
i entenien alguns
parlant amb ells
la situació
i que, per tant,
doncs bé,
es conformaven, no?
Alguns havien,
inclús va haver un grup de gent
que va anar
des de Sant Salvador
a Tarragona
caminant a treballar.
Així van fer,
Jordi, sí.
En fi,
la vaga és història,
però, clar,
recuperant aspectes
que ja hem comentat
i de malestar
que ja es va expressar
als carrers de moltes ciutats
i també aquí
es pot continuar expressant.
Lluís,
per on creus que passaran
les properes mesures econòmiques
del govern?
D'avui i aquest dematí?
Bueno, jo crec que hi haurà...
No, que tinguis la bola de vidre.
No, no, no,
jo crec que no cal
que tingui la bola de vidre,
però hi haurà
un increment d'impostos indirectes
sobre el tabac,
sobre l'alcohol,
sobre...
Jo crec que a la gasolina
els serà difícil tocar-la,
però, bueno, vull dir,
perquè, clar,
avui hi ha una puta gasolina
aquest dematí
i estem a 49.
Bueno, la meva teoria,
ja ho saps tu, Carles,
que és que abans de final d'any
hi ha dos euros,
o sigui que vull dir...
La gasolina.
La gasolina,
o sigui que vull dir
que té una evidència...
I l'IVA, segons tu,
no el pujaran?
Bueno, jo l'IVA crec
que en aquest moment
han dit tant que no,
que no pujaran,
però al setembre ja ho veurem,
no?
Escoltau una cosa,
el que és evident,
podem discutir del que vulguem,
però en el fons,
què hi ha?
L'objectiu de dèficit,
ens el creiem o no ens el creiem?
Aquest és el tema de fons.
Llavors, si ens creiem
l'objectiu de dèficit,
després ja veurem
del que retallem,
però si ens creiem
l'objectiu de dèficit,
que suposo que ens el haurem de creure,
alguns ho haurem de creure,
aquest objectiu de dèficit
incidirà sobre una sèrie
de partides
de pressupostos públics.
Per tant, vull dir,
jo crec que aquest és el gran debat.
Ara, jo torno al que deia abans,
jo crec que la gran mancança
que hi ha aquí
és que els governs
no expliquen realment
el que hi ha.
I com no ho expliquen,
doncs llavors ens trobem
amb la situació aquesta.
Per tant, jo el que demanaria
és que la conseqüència d'ahir
per part dels governs
sigui, escolta,
vull dir,
sentem-se a negociar,
sentem-se a parlar.
Ara hi ha el debat
de tot el que...
de la reforma moral,
hi ha el debat
al Congrés de Diputats.
Home, vull dir,
escolti,
hauran d'escoltar tots.
T'introduis menes.
Home, clar,
s'hauran d'introduis menes.
Hi ha coses
que són autèntics i disbarats.
N'hi ha altres que, vull dir,
segurament són discutibles.
Bueno, doncs jo crec
que aquesta és la línia.
però si això
no en som conscients tots,
vull dir, perdoneu,
ens manifestarem molt.
No es tocarà ni una coma.
Jo crec que es tocarà
més una coma.
El problema és que
el full de ruta
es marca,
no aquí,
no el marca Rajoy,
sinó que es marca fora,
per tant,
els objectius,
tothom els té clars,
govern i oposició.
I per tant,
es tocaran comes o no
de la reforma laboral?
Jo crec que
poques comes
se tocaran.
I tu, Manel?
Jo crec que és necessari
que es toquen les comes.
És que és necessari,
no es pot aguantar
una reforma laboral
com aquesta.
Dic que no ho tocaran.
No, no, no.
Jo dic que...
No, no,
però jo crec que és possible.
Jo crec que és possible.
La pressió social
és tan gran,
no només per el tema
de la reforma laboral,
sinó per les retallades
que vindran,
que hauran,
penso,
que hauran de seure
a fer alguna cosa.
No poden.
I el tema d'Europa,
que estem absolutament condicionats,
sí, però,
que caigui l'economia espanyola,
Europa no s'ho pot permetre.
No s'ho pot permetre.
No és l'economia grega
o l'economia portuguesa.
Sí, per això és com...
No s'ho pot permetre.
Jo no dic que no,
però arribar al 5,8%
de...
No,
però es pot ser
fer-ho amb un altre ritme.
Sí, però vull dir,
això és el mateix.
Ingressar més.
Això t'ho podria dir la Generalitat.
Escolta,
no s'ho pot permetre
que Catalunya no rebi
els 850 milions
que li han de pagar a Madrid.
Jo estic d'acord amb tu.
Clar, vull dir,
hòstia,
és que la situació és aquesta,
no?
És a dir,
jo és que he parlat
amb una persona
de la Consellera d'Economia
i diu,
escolta,
el problema és que jo no puc pagar.
és que no tinc els calers.
És a dir,
jo no vull fer això,
però com ho faig?
Aquesta és la realitat.
Llavors, vull dir,
els governs,
siguin del color que sigui,
repeteixo,
clar, vull dir,
a més,
aquí han fet esforços,
la resta d'estat aquí
ni Déu ha fet cap esforç,
vull dir,
aquesta és la realitat també.
Bueno,
tot això s'haurà de posar,
com diuen els castellans negros
sobre blanco,
no?
Per tant, vull dir,
aquesta és la gran assignatura pendent.
Si l'UG d'ahir
ajuda que això sigui així,
escolta,
xampany i pastes.
si realment,
vull dir,
aquí tothom segueix cap
al seu rotllo cada un,
doncs escoltin,
anem malament,
perquè la situació
serà d'una manera o d'una altra,
però es portarà
en una situació insostenible
i el que evidentment a Europa
podem saltar ens a Europa,
podem el que vulgueu,
però escolteu,
els mercats són el que són
i els mercats seran bons o dolents,
però com no hi ha alternativa,
doncs aquest és el problema.
Tu creus, Manel,
doncs que sí que
s'asseuran a negociar?
Jo penso és que no tenen
altra alternativa.
El país,
si no,
és que el que ens està caient ara,
comparat amb el que pot ser
l'any 2013,
ojo,
2013 pot ser l'any
més bèstia
de la gran depressió
en aquest país.
I ara,
encara potser estem a temps
d'evitar aquesta situació.
Evidentment,
s'han de canviar lleis
i s'han de canviar
a posar l'accent
en altres històries,
els ingressos.
A veure,
no es pot ingressar
només dels impostos indirectos
o de l'IVA,
o dels IRPFs
de les classes mitjanes
o de la gent que declara.
A veure,
la reforma fiscal,
la reforma bancària,
totes aquestes coses
s'han de posar damunt
de la taula
i de forma seriosa.
Jo crec que
per aquí han d'anar les coses.
És el gran dubte,
el gran interrogant que tinc
que això ho faci la dreta
i la dreta europea.
Carles,
els propers mesos
com els veus?
Bé,
seran difícils.
Més que el que hem passat fins ara?
Diuen que sí.
I tu què dius?
No ho sé.
A veure.
Diuen, diuen.
Sí,
perquè nosaltres
no tenim tota la informació a la mà
i per tant que no la tenim.
La pregunta si algú la té.
Sí,
vull dir que
jo crec que aquí
s'ha portat una oportunitat històrica
perquè
els dos grans partits
que governen aquest país,
el govern i oposició,
Espanya parles,
PP-PSOE,
PSOE,
arribéssim
amb acords globals
per treure aquest país
de la crisi.
Això és una pràctica
que no hi ha consciència.
No hi ha consciència.
Quan un país està en una situació
molt, molt delicada,
el que ha d'haver
és unitat d'acció.
I que entre els partits majoritaris
i els sindicats
arribéssim a acords concrets,
Potser també ha faltat
aquesta unitat entre sindicats
i patronal, no?
A l'hora de negociar.
I si s'ha de fer sacrificis,
fem-ne tots.
Però tots.
Però el que s'ha d'arribar
és com si,
no parlem ja d'un govern de concentració,
però un acord...
Els pactes de la Moncloa II.
Sí, els pactes de la Moncloa II,
en què tothom hi posi,
renunci a certes coses
i arribem a un acord
en què aquest país
pugui sortir endavant.
Perquè si no,
està difícil, eh?
Un gest de responsabilitat
per part de tot home
i que retorni credibilitat
al sistema, no?
i confiança a la gent.
Però això també, per exemple,
podria ser aplicable a Catalunya, no?
Per descomptat.
Sí, sí.
Bueno, quan parlo...
Parles d'Espanya, PPP, PSOE,
però potser també a Catalunya.
Sí, però a Catalunya,
doncs, Convergència i Socialistes,
vull dir que són els dos majoritats aquí, no?
Vull dir que...
A mi em sembla que això...
El que passa és que això
és un tema de responsabilitat.
La política es continua fent molt
en mirada curta.
Sí.
No?
Ara i sempre.
Mirada curta i en egoisme.
Aquest és el problema, eh?
perquè els partits polítics
avui i son i demà
ja en veurem, no?
I la societat sí que hi és.
No, hi ha lleis
que no es poden aprovar
per una majoria absoluta
del Parlament.
Cada bé
un mínim de...
d'unes...
unes terceres, quartes parts
de...
Les lleis d'educació,
les lleis de la sanitat,
les lleis bàsiques
del benestar de la gent,
les lleis econòmiques,
hi ha quatre o cinc lleis
que haurien de ser
consensuades,
és el que deieu vosaltres.
La llei d'educació a Catalunya
s'ha aprovat amb un consens
i es van posar d'acord
pràcticament
totes les forces polítiques
i, per tant,
és una llei consensuada.
La llei,
la reforma laboral,
escolta'm,
per favor,
PSOE, PP,
les grans forces polítiques
d'aquest país,
poseu-vos d'acord
i feu una llei
que realment
hi estiguin tothom d'acord.
En fi,
amb aquests desitjos
de certa unitat
o de més diàleg,
ho deixem aquí.
Acabem amb aquesta tertúlia
avui monogràfica
dedicada a analitzar
la vaga general
que es va viure a Tarragona
i en el conjunt del país.
Avui una tertúlia
amb el Manel Castanyo,
el Carles Avelló,
l'Oriol Margalef
i el Lluís Badia.
Senyors,
moltes gràcies.
Que vagi molt bé
el cap de setmana.
Ara anava a dir en broma
a veure què ets de parer
avui la jornada informativa
que, déu-n'hi-do,
ho tornarem a parlar
amb properes tertúlies.
Gràcies.
Que vagi bé.
Bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.