Fins demà!
Algunes de les notícies de la jornada, avui com a mínim en tenim una que aparentment és bona, és positiva en aquest context de crisi, de rescat a la banca, de notícies en general molt negatives pel conjunt de la societat.
Avui com a mínim a Tarragona tenim, creiem, i ara els hi pregunto als contartulis, creiem que tenim una bona notícia, que és la signatura ja definitiva, formal, entre l'Ajuntament de Tarragona i la multinacional sueca IKEA per instal·lar-se a la nostra ciutat.
Al costat del polígon Les Gavarres, en una botiga que vol obrir d'aquí tres anys, a l'estiu del 2015, que pot donar feina a unes 300 persones i que suposarà una inversió de 60 milions d'euros.
Ahir vam sentir per primera vegada el director de desenvolupament d'IKEA, el conjunt d'Espanya i de Portugal, Pedro Campelo, que va venir a Tarragona i que va subratllar que IKEA havia optat per Tarragona per qüestions estratègiques d'ubicació i d'accessibilitat.
Hemos previst, com dixen els acords que hem firmat, a abril en el any 2015, però tot depèn de la tramitació urbanística que queda pendent i la ejecució de la sobreurbanització, però la nostra estimació és a abril en el any 2015.
Nosaltres hem analitzat el mercat, el nostre mercat és Tarragona, no només la ciutat de Tarragona, sinó l'àrea d'influència que inclouix a Reus i els municipis limítrofes.
S'ha optat per criteris d'ubicació, accessibilitat i la millor ubicació comercial. La inversió mediu en una tienda IKEA són 60 milions d'euros.
Segurament han triat un bon indret, recordem al costat de la T11, al costat de l'A7, de l'autopista, en fi, molt ben comunicada i en un punt intermedi entre Tarragona i Reus, però en el terme municipal de Tarragona.
Dionísio, és una bona notícia?
Extraordinària. Penso que sí que és molt bona notícia per Tarragona i que jo felicito a l'alcalde i al seu equip de govern i a tota l'oposició perquè no ha posat en aquest cas, suposo, cap pal a les rodes perquè això sigui possible.
I crec que és una molt bona notícia per la ciutat de Tarragona i no només per la ciutat de Tarragona, sinó per tota la província de Tarragona i tot el sud de Catalunya,
que tindrem aquí una botiga i no tindrem necessitats de desplaçar-se a Barcelona, com fa molta gent en aquests moments, quan vol instal·lar algun equipament a la seva llar.
Sandra, quin qualificatiu hi posaries tu?
Home, jo crec que és una notícia extraordinària per a les ciutats.
També? Extraordinària?
Home, avui que diguin una inversió de 60 milions d'euros, una botiga que obrirà, que oferirà 300 llocs de feina, 500 llocs durant el període de construcció, entre 50 i 75 indirectes,
vaja, tal com està el pati avui en dia jo crec que és una gran notícia, no?
I jo crec que li devem amb gran part el bon saboafoà del nostre alcalde, no?, que ja ha tingut molta masquerra a l'hora de negociar la implantació d'aquesta botiga.
Però, bueno, no és l'única gran notícia, no? També els cinemes que s'obriran aquí al Parc Central, al nou Mercadona...
No té comparació, no té...
No, evidentment no té comparació, no?
Però vull dir que està la ciutat en una dinàmica que, amb tot el que està caient, encara hi ha bastanta activitat econòmica i comercial, no?
Ton.
Extraordinari plus.
Clar, a Vita, que els diners estan avui...
T'ho dic, t'ho dic, perquè com a la Sanna li has dit, igualment extraordinari, com ha dit el Dionís, doncs, bueno, pots posar-li la nota...
Això és com la benzina, no?
Exactament.
El gasoil plus, també.
La nota superlativa a la notícia perquè ho entenc d'aquesta mateixa manera, eh?
afegir-hi també una qüestió, i 15.000 i escaig euros per a l'Ajuntament, amb concepte, doncs, de llicències, aportació per al Pla de Desenvolupament Urbanístic, etcètera, etcètera, no?
La qual cosa també és francament positiu.
Jo s'ho escric el que heu dit, eh?
No només amb l'equip de govern, que se l'ha de felicitar, perquè ho he gestionat francament bé, i així s'ha de reconèixer, sinó també, doncs, lògicament, l'oposició, que em deia el Dionís, que no han posat pals a la roda.
És a dir, qui pot posar pals a la roda?
A més, quina oposició podria posar pals a la roda en una qüestió d'aquestes, no?
I finalment, jo crec, i així s'ho vull destacar, que la notícia d'Ikea, que en aquest sentit, com l'hem qualificat, és extraordinària,
primera, doncs, perquè tenia altres nòvies que volien Ikea,
i segona, perquè acaba una mica també amb aquest criteri tòpic de prejudicis i inclús una mica de mite,
que Tarragona era una ciutat que comercialment estava per enrere d'altres, sense donar, necessita donar cap nom.
Bé, jo penso que Ikea, que lògicament, després dels estudis de mercat i de fer una valoració de les ubicacions,
al final es decanta per on millor, per la millor àrea comercial, a banda de les comunicacions, no?
I que està precisament davant, al costat de les gavarres.
És a dir, tanca el cercle, precisament, del centre comercial de Tarragona més important de tot el seu entorn, no?
Què vol dir això, doncs, que Tarragona, ja acabem amb aquest prejudici, amb aquest mite de Tarragona,
una ciutat de funcionaris, capellans, militars, apàtica, búlica, etcètera, no?
És a dir, Tarragona està tirant, està tirant, a més, amb una força brutal.
Aquesta n'és una mostra, i és una mostra tangible, eh?
Un centre comercial d'aquesta entitat, el primer fora de l'àrea de Barcelona,
que generarà una visa atractiva per tot el comerç de l'entorn,
que afavorirà tota l'àrea, lògicament, el que va dir el director general d'Ikea, no?
És a dir, és un centre que donarà servei a tota, no només a Tarragona, a ciutat,
sinó a tota la seva àrea, no?
Per tant, per Tarragona...
Aquestes multinacionales, quan s'instal·len en un lloc, tenen ja estudis de mercat,
i ells segur que preveuen atraure moltíssima gent de fora.
Per Tarragona ens donarà també tot aquest valor afegit, no?
Molta gent que vindrà, i això són recursos per l'Ajuntament,
recursos que, en definitiva, vindran en favor dels tarragonins, no?
Per tant, felicitats i extraordinari plus.
Al fil d'això que deia el Ton, de l'enreforçament de la capitalitat comercial,
segurament d'això no n'hi ha dubtes, però, clar, és també al voltant d'un gran polígon,
a les afores de la ciutat, i no sé si això pot, creu en vostès, encara,
provocar les postures sempre contràries o neguitoses o crítiques del sector del petit comerç, no?
O d'alguns sectors que diguin...
Jo penso que no.
...que diguin, és que, clar, s'està afavorint molt aquest tipus de comerç fora,
a les grans superfícies, i, en canvi, això anirà en detriment del...
En tot cas, qui es pot queixar són els productors de mobles de la Senia, però...
Sí, de fet, alguns estan patint molt.
No els d'aquí de Tarragona.
Crec que el petit comerç ja s'ha acostumat, i després de la instal·lació aquí del cort inglès a Tarragona,
doncs jo crec que el petit comerç conviurà perfectament a totes aquestes empreses grans,
i, a més, jo crec que tindran més vida, perquè això atreu a la gent i reforça el que és la capitalitat de la província
i de tota la Catalunya sud de Tarragona, perquè crec que això és beneficiós per tots,
tant per Tarragona, pels tarragonins, com pels petits comerciants, també.
Jo crec que el model de petit comerç a la nostra ciutat és una tradició que hem de cuidar.
Una cosa no treu l'altra.
Jo crec que és important que la implantació d'IQE, així com del cort inglès i d'altres grans superfícies,
es vegi no com una amenaça, sinó com una oportunitat, i potser és molt tòpic dir això,
però realment sí que és veritat que potser obliga una mica el petit comerç a reinventar-se a si mateix,
a especialitzar-se, i això també genera dinamisme, no?,
dintre del propi sector, però jo crec que a la ciutadania de Tarragona li agrada anar al petit comerç a comprar
i això no canviarà.
I per tant, jo estic d'acord amb la idea que posar una gran superfície també atraurà més gent
que acabarà passejant-se pel centre de la ciutat i acaben entrant al petit comerç i comprant, no?
Però requerirà un esforç del petit comerç d'especialitzar-se i de buscar noves fórmules i de reinventar-se.
També és veritat que estàvem una mica acomodats, no?, a la ciutat i el fet d'aquestes competències
també t'obliga a millorar una mica i crec que això tampoc està malament.
La Sandra acaba de fer diana, jo crec, en la idea que jo tenia que volia exposar, no?,
de que en lloc de considerar aquestes noves instal·lacions d'aquests comerços de grans superfícies
com un enfrontament, un enemic, un rival, un rival...
Una competència, jo, molt dura.
El petit comerç penso que ha de ser un incentiu com perquè se'n doni en compte
que el petit comerç el que ha de fer és reinventar-se, reestructurar-se,
és a dir, anar cap a on té el camp el petit comerç,
que és el comerç de l'especialització del tracte molt personalitzat
i del servei també molt puntual, tot i que les grans superfícies avui ho haureu comprovat,
que realment també el tracte i el servei que es dona és francament bo.
Però fixeu-vos a Tarragona, per posar un exemple així ràpid i immediat, no?,
les dues últimes botigues que s'han obert han estat Apple i Adidas.
Adidas.
Jo crec que aquest és el futur...
Dues marques...
Aquest és el futur que ha dit comerç.
De lideratge mundial.
Clar, és a dir, precisament el que no...
no toca amb tot el seu abast les grans superfícies,
que poden tenir algun producte d'Abel...
I, perdona, recordem que s'han instal·lat el rovell de l'ou al mig de la Rambla.
Aquí, aquest és el cuit, no?
Que les grans superfícies poden tocar-ho,
però no ho toquen amb tot el seu ventall de producte d'aquestes marques punteres
i, a més, molt presents en el mercat,
amb molta dinàmica econòmica, no?,
econòmica i de novetat.
Bé, doncs aquesta és la línia que ha de seguir el petit comerç
i, lògicament, subsistir o morir,
si és que realment no hi ha projecte comercial
que pugui compatibilitzar-se amb la gran superfície.
Per tant, el petit comerciant el que ha de fer és valorar-se,
analitzar-se, veure quina és la seva possibilitat front
el que no dona la gran superfície,
i tirar en banc, que hi ha molt de camp, hi ha molt de camp.
Anaves a dir alguna cosa, Sandra?
És que sempre poso un exemple que m'agrada posar.
Jo tinc un amic que va obrir una botiga de roba al Carrer Lleida
fa dos anys, en plena crisi,
una botiga petiteta, vull dir, un model de petit comerç.
El mus ja li feia una mica de propaganda.
Sí, pobra, ja feia la cunya, ja feia la falca.
Prenem nota.
Prenem nota i s'ha especialitzat en una roba més moderneta,
un estil diferent que no trobes potser a una àrea comercial de roba
que tens molt a prop de la plaça del mercat,
i li va molt bé.
Llavors, una atenció molt personalitzada,
el que deia l'Anton, una atenció molt personalitzada,
un producte que no trobaràs a un altre lloc,
i és una botigueta petita, el model de petit comerç,
per tant, és reinventar-se.
Sí, especialitzar-se molt.
Especialitzar-se.
Que és veritat que aquesta bona notícia d'Ikea
coincideix amb aquest context de crisi econòmica,
que ja arrosseguem des de fa 4 o 5 anys,
i segurament també molta gent pensa,
botiguers i no botiguers,
passejant a vegades pels carrers de la ciutat,
que veiem moltes persones baixades,
molts establiments allò amb vendes,
traspassa, negocis que no acaben de funcionar,
i clar, el petit botiguer s'ha de reinventar.
No sé si aquests petits botiguers,
o la gent que vulgui muntar empreses,
ara si decideixen muntar l'empresa,
Dionísio, tu creus que si van amb una entitat financera
li donaran crèdit,
ara que han rescatat la banca?
Ara no.
Perquè, clar, la notícia d'Ikea, si em permeten,
és com una mena d'oasi de gran notícia econòmica bona,
en un context de cascada de notícies,
que, en fi, ja no sabem ni...
Jo crec que els ciutadans no saben ni com valorar
el que està passant amb una velocitat a més de vertigen.
En aquests moments, l'únic que veuen que poden tapar el seu forat
són els banquers,
que van fer totes unes històries d'unes barrabassades en el seu moment,
i, com he dit moltes vegades,
estem pagant la crisi de l'Espanya va bé en de l'Aznar
i de la crisi del ladrillo
i d'estirar més el braç que la màniga.
Ara, en aquests moments,
ser l'únic que sembla que podran tapar el seu forat
són els bancs.
Ara, si això donarà per donar crèdits
a altra gent, està per veure.
Perquè tu, i ahir ho preguntava també als contartolis,
tu, i els hi pregunto als tres convidats avui,
se senten més tranquils
o creuen que la situació és millor
avui que la setmana passada, abans del rescat?
Per nosaltres, no.
Jo penso que no.
Perquè per això que he dit...
Tu estàs més tranquil?
Tens la sensació que la situació financera,
econòmica d'Espanya ha millorat?
Home, jo crec,
jo ho valoro com un pas positiu endavant
d'un camí que s'ha de seguir,
i que aquest és el camí, no?
Els resultats, si seran més o menys immediats,
doncs home, això ho desconec,
perquè per aquesta qüestió cal tindre coneixements
molt tècnics i també amb l'espectre sociològic
també de saber cap on sortiran aquests efectes, no?
El de l'Espanya, estem pagant els efectes de l'Espanya
va avient de l'Aznar
i estem pagant el de les brotes verdes
i el millor sistema financer que tenim a Espanya
del senyor Zapatero, eh?
En un moment de crisi,
que si s'hagués agafat el toro per les banyes abans
potser ara no s'estaria com estem, no?
I ara el PP, en el que he de confessar
que no li tinc cap simpatia política,
bueno, penso que està fent el que pot fer,
com faria ara el PSOE si governés
i com faria qualsevol que estigués en el govern de l'Estat, no?
Que és intentar aconseguir d'Europa
el que es necessita,
que són diners, diners.
I aquest crèdit que ens dona Europa
és el rescat de la banca
com a sistema financer,
com perquè l'economia funcioni.
Aquests diners arribaran directament?
Home, directament potser no,
però indirectament penso que sí, no?
En tant en quant que una vegada cobert
el forat dels bancs
que avui impedeixen donar els diners
perquè no en tenen,
doncs començarà a fluir
el crèdit en favor dels particulars
per tirar endavant l'economia
i dels empresaris professionals,
liberals, etcètera, no?
Si no, bé,
si no això ja és el final, no?
No sé jo hasta qué punto puede ser eso cierto.
Si no és el final, no?
És a dir, si no hi ha diner...
Perquè ho ha servit, no?
El rescat?
Si no hi ha diner...
Sincerament,
és la següent clau de volta
d'una gran presa de pèl
en la que estem vivint últimament.
Vull dir,
fa uns mesos vivíem
al Banc Central Europeu
donant crèdit a Dojo
a entitats bancàries a l'1%
perquè donessin crèdit als estats
al 7%.
Gran presa de pèl.
I ara gran presa de pèl
de no ens han rescatat com a país,
han rescatat el nostre sistema financer
perquè no som Grècia.
Primer,
la xulesca espanyola aquesta
potser ja podríem anar baixant
una mica les orelles,
que les coses no estan tirant gens bé.
Això d'entrada i segon,
home, ja que ens rescaten,
potser que ens rescatin de veritat, no?
És a dir,
rescatar la banca
i no rescatar els 5 milions de turats
que té aquest país,
em sembla una bajanada.
Rescatar la banca
perquè estem en aquesta roda
de cal rescatar el sistema financer
perquè si no ens enfonsarem,
escolta'm,
si ja ens estem enfonsant.
És a dir...
Com es rescaten els 5 milions de turats?
5 milions de turats com se rescaten, Sandra?
Perquè acabes de fer una afirmació
que requereix dir,
i això es fa d'aquesta manera,
com se rescaten els 5 milions de turats?
Si no hi ha diner,
no rescaten de cap manera?
És a dir,
si no es genera empleu,
que és a través de la creació
de una nova empresa,
salvar les que queden,
per tant...
doncs dediquem-nos a rescatar...
És a dir,
a injectar diners directament allà on fan falta.
Perquè injectar diners a entitats bancàries
perquè tapin forats generats
per especulació immobiliària
i sous multimilionaris de dirigents
no em sembla la manera més lògica
de rescatar el país.
Això ho estem superant, jo penso.
Home, ho estem superant o no?
Afortunadament, no?
I aquesta visió de...
Va, deixem-ho córrer...
No, no, no.
Que s'est...
Home, estem vivint...
La fiscalia que investigui,
que acabi posant-ho a la presó,
a tots aquests sorissos,
que efectivament s'han endut molts diners.
Jo estic completament d'acord amb això,
però estem vivint en un moment
en què sembla que estem dient
bueno, ara això no toca
i anem a mirar endavant.
Home, anem a mirar endavant, sí,
però demanar alguna responsabilitat
per les coses que no saben bé.
El problema és qui pagarà tot això.
Sí, exacte.
Perquè ja ens estan amenaçant
amb noves retallades
perquè, evidentment,
primer semblava que això
ens havia tocat la loteria.
El senyor Rajoy deia que semblava
que ens havia tocat la loteria,
que no ens demanaven res a canvi.
la senyora Merkel,
el director del BAN Europeo,
ja tothom comença a dir
que això es té de tornar.
Mai ningú dona res a canvi.
Mai ningú dona diners a canvi de res.
Això es té de tornar
i no és un crèdit als bancs,
és un crèdit a Espanya
o al rei no d'Espanya,
com diu el senyor Rajoy.
Millor seria la República Espanyola.
És un crèdit a Espanya,
però es té de tornar
i ho té de tornar el govern espanyol.
I per aleshores tu...
No els bancs.
Dionísio, tu creus que estem aleshores pitjor?
La situació és pitjor que la setmana passada,
abans del rescat?
És més enganyosa.
Jo no sé quina serà la situació.
És més què?
Jo ho he dit que és millor pels bancs.
Per tots nosaltres,
si tota l'economia espanyola,
si tots nosaltres
hem de dependre dels bancs,
malament.
Perquè, esclar,
sembla que no tinguin govern.
que és que no tenim
ni govern,
ni lideratge,
ni persona que estigui al davant d'això,
ni que doni explicacions
de lo que estan fent.
Amics contartulians.
El senyor Rajoy s'està amagant.
Totalment.
Amics contartulians,
penso que esteu donant un missatge
excessivament catastrofista de la qüestió.
És a dir, aviam, com...
No, no.
Escolteu, no.
Si els bancs faran...
Però, Dionís, Dionís,
ja donarem, després,
després farem una altra tortúlia
i d'aquí a tres mesos direm
quina enredada,
com deia la Sandra i demés.
Però, com avui es pot entendre
que un crèdit,
inclús per damunt de les previsions,
ara veurem què diuen les auditories,
dels 40.000 milions,
ens parlen que tindrem recorregut
fins a 100.000 milions.
A veure, això com es pot...
Dionís, deixa'm acabar.
Dionís, deixa'm acabar.
Un moment, home,
ja parlarem,
això ja ho veurem, no?
Ja ho expliquen una mica.
Potser ens tornen a enganyar
com ens han enganyat
tots els governs que han hagut, no?
I a l'actual.
També ens està...
continuen enganyant.
Ja ho veurem.
Però, home,
com hem de valorar
que un crèdit que ens dona Europa
per sanejar el sistema,
l'eina del sistema financer espanyol,
que és el que ens ha de crear
els empleus pels nostres 5.000 aturats,
com podem valorar-ho negativament?
Després ja veurem com se torna,
si realment ho tornen els bancs
o ha d'aturar el govern,
perquè el govern és un avalista,
ja ho veurem.
No ho sabem,
això ara podem fer cavales.
Però, en principi,
el que diu Europa,
que el presta finalísticament
pels bancs,
si bé l'entrega el govern
perquè el destini finalísticament
als bancs
i controlarà directament a Europa
la gestió dels bancs.
I els bancs són entitats,
com tots sabeu,
en vanim de lucre
i es guanyen la vida
deixant diners.
Bé,
doncs els bancs,
lògicament,
que es guanyen la vida normalment
i se la seguiran guanyant,
doncs tindran recursos
com per aquests diners,
com anem nosaltres a demanar
una hipoteca i l'anem pagant,
és anant pagant el retorn.
Que finalment hi hagi un aval
que és el dels pares de la Tiet
i, a més,
com ens passa particularment
quan els bancs ens el demanen,
aquí l'estat espanyol
probablement ho garanteixi,
però com hem de sortir del toll
si no és d'aquesta manera,
doncs és el que ens toca viure
a Espanya
per salvar els 5.000,
els 5 milions d'aturats que tenim.
Mira, a veure,
jo realment,
si aquest préstec
que ens dona Europa
l'haguessin donat
al Banc d'Espanya
i haguessin dit
senyors,
a partir de demà
s'obren els ICOs a Dojo
i totes les empreses
aquí a demanar préstec
a interès zero
al Banc d'Espanya.
I ICOs també familiars,
perquè les famílies
vinguin a demanar préstecs
al Banc d'Espanya
a interès zero.
Això ho hagués dit?
Hòstia, tu...
Però l'ICO, l'ICO no és...
Bueno, l'ICO
potser és un instrument adequat,
però bueno,
m'és igual.
Bueno,
doncs he dit ICO
per no inventar-me
un producte
o una eina,
però el Banc d'Espanya
començarà a donar crèdits
a empreses i famílies
directament.
Però és que sembla
que...
I la banca que es va dir...
Això no passa en cap país
excepte els països...
A veure,
jo he dit...
En què?
En què s'ha nacionalitzat la banca?
Home, potser començaria
a ser el moment
de començar a plantejar
coses serioses, no?
Qui està millor en aquest moment
són els bancs.
Però és que
dóna la sensació
quan parles
que els bancs
siguin nostres.
I com tu has dit,
els bancs
són unes empreses
en ànim de lucre.
Si han perdut diners
els banquers
que posin
tota la seva fortuna
que han guanyat
durant molts anys
perquè han fet
una mala gestió.
El poble espanyol
no té la culpa
que uns banquers
s'hagin enriquit
i ara
no és que deixin
de guanyar diners.
Com que guanyen menys
tenim de posar diners
tots els espanyols
per salvar-los.
I en una de les coses
que has dit abans...
Ens fan xantatge total
perquè diuen
si no em salveu
jo no donaré crèdits.
No podrem crear empleos.
Serà el caos
però bueno
és que estan en mans
dels banquers
doncs que ho nacionalitzin
i ja no tindran
ànim de lucre.
Si fan una nacionalització
dels bancs
ja no tindran
ànim de lucre
i ens podran donar diners
a tots els que vulguin
emprendre algun negoci
ja veig que això dels bancs
crea passió.
Mira Dionís
la bombolla
la bombolla
que és la immobiliària
que és la causa de tot
no som també responsables
tots plegats
que vam anar a demanar
els dinerets
per comprar uns
els pisos
que no valien el que valien
i a damunt
i posa'm els mobles
i posa'm el cotxe
i amb això
Dionís
un moment
deixa'm
no no no
aquí hem col·laborat tots
home
que aquí més qui menys
tothom té una hipoteca
qui tenia més culpa
el que concedia la hipoteca
o el que la demanava
i ens va anar bé
no
ens va anar bé
doncs
què bonita fue
m'hi ha entrat duró
però bueno
xiquet això s'ha acabat
i això s'ha acabat
i ens han donat compte
que tot era un bluff
tot era virtual
que els pisos valien
la meitat del que valen
però els bancs
havien donat aquests crèdits
però els diners
havien anat a les butxaques nostres
eh
jo m'hi poso en primera persona
perquè tots
en les edats que estem
o per circumstàncies de la vida
en el professional
o en el personal
home però jo crec que no és comparable
a la situació en què han quedat
les entitats financeres
a les situacions
en què han quedat
els particulars
que compraven la vivenda
l'hem fet entre tots
i hem col·laborat tots
ningú va aturar
tots ens anava bé
i doncs
hem de pagar una mica també
la nostra pròpia culpa
que els altres
s'han enriquit
que han fet de xoriços
que els hem de posar a la presó
evidentment
jo soc el primer
on hem d'anar a firmar
perquè realment
investiguin
no només el Diver
que ja està bé
sinó també
els ratos
i companyies
per allà
sortim que hem fet mostres
i damunt
han marxat
després de deixar-nos empantanagats
amb les butxarques per a la presó
home em sembla
que les famílies
que no tenen per pagar la hipoteca
que potser els hi treuen el pis
o que ara estan pagant
unes hipoteques
molt per sobre
pel valor real
dels seus pisos
ja estan pagant
la seva part de culpa
m'agradaria veure
com estan pagant
les entitats bancàries
a les quals
venen a rescatar
con manaca
ido del fiel europeo
és a dir
em sembla que
la balança
no està gens equilibrada
el tema
que segurament
pot observar
la majoria
de la població
és que tothom
més o menys
està
estrenyent-se el cinturó
alguns
amb una situació
molt delicada
com ara comentava la Sandra
i en canvi
sembla que la banca
o els grans banquers
se'n van
indemnitzacions
d'escàndol
que
fareixen
la sensibilitat
jo tot això
no estic defensant res
estic intentant constatar
una realitat
però
si no salven la banca
això s'enfonsarà
tot a mi
és que no
nacionalitzem la banca
però això
això és de república
bananera
home no fotem
de república bananera
no podem
no podem anar enrere
no podem anar enrere
home
els Estats Units
és el que han fet
això està caducat
i l'Obama
és el que ha fet
home no
l'Obama ha nacionalitat
la banca
home és clar
si ha posat els diners
si és el propietari
de l'Estat
què dius
que ha nacionalitat
la banca
de l'Estat
què dius
qui és el propietari
dels grans bancs
que van tindent
la crisi
fa tres anys
els accionistes
qui mana els
els accionistes
el mateix
que
Catalunya Caixa
en aquests moments
qui és el propietari
de Catalunya Caixa
el 90%
està intervingut
pel FROP
per tant
és de l'Estat
qui mana allà
dintre és l'Estat
ara el que hem de fer
és crear diners
això no és nacionalització
això no és nacionalització
jo sóc partidària
que si s'ha de fer
amics
siguem precisos
perquè si no
fem un tot
un revolutum
estàs dient
que la banca
és una entitat
en amin de lucre
i que per tant
té de fer negoci
doncs estic dient
doncs molt bé
si la banca
no ha sàpigut fer això
i necessita
en aquests moments
el país
està
en una situació crítica
doncs
nacionalitzem
la banca
que sigui l'Estat
qui governi
la banca
i decideixi
a qui
té de donar
diners o no
clar
que si ho deixem
tot al mercat
però després
si té pèrdues
ho tenim de pagar
entre tots
que bonic
però mira com estem
jo vull ser banquer
també
estarà molt superat
però la realitat
que tenim
és que han de venir
a rescatar la banca
i que la banca
no farà la funció
m'agradarà veure
on van aquest prestat
que el dia que ho vegi
amb empreses
per crear llocs de feina
i a famílies
per poder reactivar
l'economia
que és qui ha de reactivar
l'economia
jo ho desitjo
i crec
el sistema econòmic
no el sistema financer
el sistema financer
no hauria de crear riquesa
jo ho desitjo
només hauria de ser
i crec
i crec que això anirà per aquí
crec
espero
i si no
tindré una gran frustració
perquè em tornaré a sentir enganyat
però
la idea
és aquesta
i la finalitat
del crèdit aquest
és aquest
que els actuals governants
no
facin bé les coses
ja en parlarem
i ho criticarem
però home
en principi
quedem-se amb la notícia positiva
que ens donen els diners
i de què són
per això
per això dic jo
quan m'han fet la pregunta
el Ricard
que jo he dit
els que estan contents
ara és la banca
els altres ja veurem
ja veurem
ja veurem
què passa
perquè a més
totes aquestes notícies
relacionades
amb el sistema financer
a més van canviant
a tanta velocitat
que segur que podrem parlar
de tot això
durant moltes tertulies
deixi'm acabar
els últims minuts
per comentar
de manera ràpida
una de les qüestions
que també hem analitzat
aquests dies
a Tarragona Ràdio
coincident amb els 25 anys
de l'incendi
de l'atemptat d'ETA
amb patrol
sobre la seguretat
dels polígons petroquímics
ahir li preguntàvem
al director general
de protecció civil
Manel Pardo
i reconeixia
que allò que va passar
aquí a Tarragona
ara fa 25 anys
va suposar un abans
i un després
pel que fa
al tema de la seguretat
per millorar la seguretat
i la transparència informativa
de les empreses químiques
i de les administracions
el que ha anat millorant
a partir de llavors
en aquest cas
jo crec que totes les indústries
estan molt més preparades
i també l'administració
en aquest cas
amb totes les campanyes
de sensibilització
i informació
que s'ha fet
i tots els simulacres
que es van fent anualment
sobretot aquí a Tarragona
els índexs
diguéssim
de conscienciació
si els mirem
a Catalunya
on la gent
està més ben informada
i sap millor
què ha de fer
és justament aquí a Tarragona
amb el tema del rescat bancari
jo els hi preguntava
si es considerava
que estaven millor
o pitjor
aquesta setmana
que la passada
amb aquest tema
d'alguna manera
també els hi pregunto
Sandra
tu creus que estem
molt millor
que evidentment
fa 25 anys
o que en els darrers anys
hem millorat moltíssim
en aquest àmbit
de la seguretat
de la informació
de la comunicació
per part de les empreses
i de les administracions?
Home jo crec
que evidentment
estem molt millor
que fa 25 anys
jo crec que l'experiència
aquella
jo tenia 9 anys
quan va ser
l'atemptat en petró
l'experiència aquella
de sortir
a les 2 del matí
de casa
Tu vas sortir corrents?
Nosaltres vam sortir
i jo recordo
agafar l'os de peluts
i marxar corrents
amb 9 anys
i els meus pares
superen els brotats
i vam arribar
al lluritu
a veure les flames
de lluny
no vam arribar més lluny
perquè estava tot col·lapsat
jo crec que aquesta situació
avui en dia
és impensable
és impensable
vull dir
la població
no sabia
què havia de fer
es va espantar
va córrer la veu
que alguna cosa grossa
estava passant
jo crec que aquesta situació
avui no es reproduiria
evidentment estem molt millor
que fa 25 anys
jo crec que el pla secta
funciona
que podria ser millor
evidentment
que no cal escatimar recursos
en el que té a veure
amb la seguretat
de la ciutadania
és una obvietat
però clar
que hem millorat
és que si no haguéssim millorat
en els últims 25 anys
anirien venuts
exactament
vull dir que
no és que sigui res extraordinari
haver millorat
era una necessitat imperiosa
és la seguretat de la ciutadania
faltaria més
Dionísio
quina impressió tens?
jo crec que estem molt millor
que fa 25 anys
ara
no s'ha d'oblidar una cosa
que això va ser
un atemptat terrorista
i per crear
un caos
que és el que es va crear
en aquests moments
en aquests moments
també
doncs
podria fer
haver-hi un atemptat
terrorista
i crear-se
un caos similar
però
en quant a seguretat
en les indústries químiques
i en les persones
inclús en comunicacions
en tot
estem molt millor
evidentment
però segurament
seria més difícil
fer un atemptat
perquè hi ha més seguretat
evidentment
perquè n'hi ha més seguretat
i perquè les condicions
també sociopolítiques
de la societat espanyola
és diferent
de la de fa 25 anys
i tu creus que la gent
reaccionaria igual o no
o també hem millorat molt
la consciència dels ciutadans
hem madurat
com diuen el mi pueblo
el miedo es libre
y cada uno coge lo que quiere
o sigui que
no se sap
però
en una situació d'aquestes
no se sap
com reacciona la gent
ara
que n'hi ha condicions millors
per donar més informació
i que la gent
tingui més elements
de judici
a l'hora de prendre una decisió
ara
ja dic
Ton
jo crec que
efectivament
hem millorat
hem millorat força
inclús les possibilitats
que es produeixin
aquests accidents
o fins i tot
atemptats
no?
no accident
és que allò
allò va semblar
en principi un accident
però després
es va demostrar
una altra
que afortunadament
aquesta seguretat
és positiva
no només
amb el tema
d'accidents
que els accidents
seguiran
sent-hi
o la possibilitat
sinó també
des d'un punt de vista
d'atemptats
hi ha molta més seguretat
o hi ha moltes més proteccions
i això
per sort de tots plegats
i mira
ho enllaço una mica
amb el comentari que feia
de què va fer
la Sant del Dia
que va succeir
això
dic
més seguretat
afortunadament
per tots plegats
però per mi especialment
perquè jo
mira
tinc la sort
de dormir molt bé
de ser impassible
a front
a qualsevol soroll
qualsevol qüestió
i no me'n vaig enterar
de tal manera
que em llevo
pel dematí
poso la ràdio
que em faig cada dematí
i començo a sentir
les notícies
i vaig pensar
mare de Déu
que estàs sol a Tarragona
i vaig sortir a la finestra
per mirar
si hi havia
alguna altra ànima
que com jo
que no s'hagués enterat
i que lògicament
li succeís
el que a mi
que a llevar-me
a sentir les notícies
i dir
ostres
però si de que estàs sol a Tarragona
aquesta és la meva
l'anècdota
de com ho vaig viure jo
jo vaig tenir la sort
de no enterar-me
ni jo ni la meva dona
ni els meus quatre fills
que probablement
si ens haguéssim enterat
ens haguéssim mobilitzat
afortunadament
el tema no va anar més enllà
i va quedar
amb aquesta anècdota
però celebro
celebro
que hem millorat
amb seguretat
perquè doncs
així
si torna a passar
i passa
amb les petites condicions
jo que segueixo dormint bé
gràcies a Déu
Carai
que afortunat
de totes maneres
insisteixo
que ahir alguns oients
ens van comentar
a través del Facebook
i del Twitter
que ells tampoc no s'havien enterat
i tenim casos
que evidentment
van marxar
i van marxar molt lluny
és que no vivien aquí
jo vivia aquí
en aquest carrer
aquí
en el número 9
de l'Avinguda de Roma
i clar
des d'aquí es veia molt
no ho veies
perquè a més
això no estava construït
tu vas veure passar
molts cotxes
va ser un col·lapse
i a més
tot això no estava construït
perquè jo tenia
la meva filla
que tenia varicela
i ens van quedar a casa
i amb els veïns
des de dalt
des de la terraza
van mirar en prismàtic
la situació es veia
perfectament
van treure els cotxes
del pàrquing
però bueno
preparats per la sortida
tu Sandra
creus que reaccionaríem
de manera
davant d'una situació
de pànic igual o què?
no ho sé
jo crec que tindríem
més eines per informar-nos
el problema d'aquell moment
era que no sabíem
què estava passant
ni quin seria
el càncer
fins on t'arribaria allò
llavors jo me'n recordo
a mon pare
sempre deies
que vivim al costat
d'un polvorí
perquè si es talla
una es tallaran tota
l'efecte dominó
aquest era la falta d'informació
que n'hi havia
la gent es pensava
que per les flames aquelles
s'explotaria tot
tota la gent que vivia
i que estava a Bona Vista
Torrefort
el primer que van fer
va sortir corrent per aquí
generava unes
accidents
jo veia gent aquí
amb salto de cama
i amb pijama
la meva família
vivia aquí
a l'higiene anglès
que això
com deia l'entot
no existia encara
en molts d'aquests edificis
i en canvi
n'hi havia una sèrie de cotxes
que havien posat
davant del govern civil
per presentar-los
que no tenien ni benzina
acabem
acabem
i estaven ahí parats
de servei de protecció civil
si volen
poden continuar recordant
allò de fa 25 anys
fora dels micrófons
a la ràdio
acabem la tertulia
recordant avui també
aquests 25 anys
de la nit d'en Patrol
Sandra Ramos
Tonubert
Dionisio de la Varga
gràcies per compartir
aquesta estona amb els oients
i fins la primera
gràcies
a vosaltres
bon dia