Som ja en el temps de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimarts.
Avui una tertúlia que compartim amb Pere Valls,
president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Pere, molt bon dia.
També ens acompanya el periodista Carles Gossalvez,
director des de fa una setmana del nou digital Camp d'Esports.
Carles, bon dia.
Bon dia.
I felicitats i enhorabona pel projecte que has posat en marxa.
I també Francesc Blasco, graduat social,
expresident del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia.
Tres convidats que avui, com que són nastiquers,
els hi proposo començar la tertúlia.
Home, parlant, jo diria que amb una de les poques bones notícies
que tenim en aquest marc general de notícies sobre la crisi,
l'economia, les finances i les retallades, com a mínim,
sembla, sembla, ara els hi preguntarem a ells, bona notícia,
l'elecció de Quico Ramírez com a nou entrenador del Nastic.
Ahir es presentava públicament i ahir va fer tota una declaració d'intencions.
Quico Ramírez parlava que vol un equip compromès
i que aspiri clarament aquesta temporada,
a l'ascens a segona divisió A.
El primer dia el equipo va a tener un reto,
un reto, que tiene que aspirar al máximo en aquest sentit,
però que aquest máximo te lo va a dar 12 meses de competició
o 10 meses de competició.
Jo crec que el equipo tiene que ser ambicioso y aspirar al máximo.
Dentro del año vamos a tener que, sobre todo en inicio de temporada,
que todos los equipos o muchos de ellos van a tener el mismo objetivo.
A partir de ahí el tiempo lo dirá.
El objetivo nuestro, llegar a la segunda división en el menor tiempo posible.
És una bona notícia l'elección de Quico Ramírez, Pere?
És la segona.
La primera és el Consell Nou,
que jo crec que és un pas, una cosa o l'altra,
però jo crec que sí, és una bona notícia.
Entre altres coses, perquè també s'ho mereix ell,
és a dir, ha fet dos anys molt bons a la pobla i abans amb el juvenil,
i jo crec que ja és hora que donem pas o possibilitats o oportunitats
a gent d'aquí que han de demostrar-ho ara,
però que tenen les possibilitats clares de fer-ho bé.
I a més a més, amb un projecte que és nou,
tot nou, bàcticament, o gairebé,
i amb unes altres expectatives que hi havia fins ara,
i segur que entre nosaltres,
per poc bé que vagi, anirà millor que l'any passat,
perquè això no costa gaire superar-ho,
però jo estic segur que això ha de començar bé,
i hem d'esperar que el mes d'octubre,
quan portem cinc o sis partits,
el ginàstic estigui dalt,
i llavors tindrem un marge bastant important.
Carles.
Sí, jo crec que és una bona notícia,
i el mateix Kiko diu que pujar,
no diu exactament aquest any,
però en un curt període de temps,
que és un repte, però que també afegeix,
i també és important que és un repte
que s'ha d'aconseguir treballant molt durant 10 mesos.
I això, pels que hem seguit el dàstic
des que hem baixat, ben baixat de primera divisió,
doncs això de l'actitud del treball,
doncs és una cosa imprescindible
per iniciar aquest nou projecte
amb les aspiracions d'intentar pujar a segona.
Francesc.
Bé, si més no, és il·lusionant, no?
Perquè, bé, sembla que vulguem tornar
a on no teníem d'haver sortit mai,
després de la baixada de primera,
com deia el Carles,
doncs la veritat és que es faci aquest projecte
amb un entrenador de la casa,
i a més, tal com s'estan succeint els aconteixements,
els fitxatges, que veig que es tenen molt clares
el que es vol per l'any que ve,
doncs torna a ser il·lusionant.
Una altra cosa és que es pugui aconseguir
la fita de solir la segona A el següent any, no?
Perquè tenim exemples que no ha estat així.
Entre ells, ho parlàvem abans, no?
El Tenerife, el Càdix, que s'han quedat sense pujar.
Per tant, és un bon projecte amb il·lusió
i tot dependrà, sempre ho dic,
quan comença la temporada, dels tres o quatre primers partits.
Si aquests tres o quatre primers partits es guanya,
doncs s'engrescarà la gent
i potser tornerà a haver més gent al camp.
Quico Ramírez i Josep Maria Andreu,
que són una mica la parella d'aquesta nova etapa
del Nàstic 2012-2013.
I el Cicard.
I el Cicard, també?
Jo crec que sí.
En qualsevol cas, il·lusiona?
Els hi donen un vot de confiança, clarament?
Sí, sí, totalment, totalment.
S'està iniciant un nou període
que ve després d'una de les etapes més dures,
tant en el sentit esportiu com social, del Nàstic.
I econòmic.
I econòmic.
Perquè sis victòries al llarg d'una temporada,
de la darrera temporada,
és que són uns números absolutament patètics
i que és normal que hi hagi una desserció
d'aficionals al nou estadi.
Què pot passar l'any que ve?
Com ja va passar altres temporades a segona B.
Que si comences bé la temporada i comences a guanyar,
comença també a tornar la gent a l'estadi.
Perquè el que vol la gent,
l'aficionat al futbol,
és veure guanyar el seu equip.
Sí, jo crec que la pedra de toc
seran els primers partits.
Els primers partits des del setembre
o quan comenci l'agost,
però fins que mig a mig d'octubre,
si el gimnàstic juga bé,
però sobretot guanya,
i quan els que anem ens hi engresquem una mica,
jo crec que tindrem tres quartes parts de temporada
bones per a disfrutar.
Altra cosa és el pujant,
altra cosa és això,
que això és evident que no és fàcil.
Els missatges que s'han de llançar
són el de l'objectiu de pujar a segona A.
Sí, però no només aquest missatge
i que es pujarà en guany,
perquè això és molt perillós.
Clar, crees molta pressió, no?
Clar, no, i que és molt difícil, mira.
No, es puja per quedar primer aquí,
es puja després.
És a dir, tu has de jugar de tal manera
que els últims partits de Lliga
i els del play-off, si els fas,
estiguis al 100%.
I això abans ho parlàvem,
és la preparació física però també psicològica.
Però dependrà molt
que el gimnàstic engresqui la gent,
perquè llavors, si la gent està engrescada,
l'equip encara vola més.
Això ha passat moltes vegades.
Vull dir, no descobrirem res, no?
Vull dir, allò, venga,
aquí convocaven la gent a les 4 a la tarda
per acompanyar l'autocar
i anaven mils de persones.
Vull dir, això no es fa amb un any.
Compte, no es fa amb un any.
No n'han perdut molts, Pere.
Sí, no es fa amb un any.
Però sí que s'ha d'intentar
començar a fer això.
I els que ens han d'engrescar
són els futbolistes.
Mira, quan la veritable dimensió d'això
i que puguem saber
que el nàstic està ben estructurat
és quan una temporada
no en fitxem ni 8, ni 10, ni 12.
En fitxem 2, 3, com a màxim.
Llavors, llavors...
Això un guany no pot ser, eh?
Ja ho sé, però és que portem molts anys
fitxant 14 o 15 i mira com ens va.
Llavors, quan en fitxem 1 o 2,
voldrà dir,
doncs tenim un equip consolidat
i només fitxem per aquelles posicions
que cal reforçar.
Quan arribem a aquest punt
podem dir, ara anem bé.
Sí, sí.
Ara anem bé.
A l'espera que comenci la competició,
la figura de Josep Maria Andreu
també creuen que precisament ajuda
això, a il·lusionar, a engrescar la gent.
És que quan parla algú del nàstic,
jo un dia ho vaig dir aquí, no?
El president del nàstic,
quan el sents parlar,
t'ha d'engrescar,
i no només t'ha d'engrescar,
que si digués,
demà passat a les 8 del vespre
ens hem de trobar tots una acció,
allà s'hi ha de trobar gent.
I això, en els últims anys,
cada vegada que parlava
un president del nàstic,
el que feia era treure gent del camp.
És a dir, hem tingut un defici presidencial.
I tant, i tant.
I de lideratge i de tot plegat.
És l'única figura que en aquest moment pot...
Això és a més a més.
Però el que parla en nom del nàstic
ens ha d'engrescar.
Sí, no, clar.
Perquè si no, el que han fet és...
Hi ha un vist.
I Andreu ho fa, engresca.
I tant, sí, sí.
Té la confiança de tothom.
És una persona que li ha costat donar el pas endavant
i jo ho entenc per raons.
Per raons, les que siguin.
Personals, clar.
Jo espero que aquest famós Consell d'Administració
i aquests famosos accionistes,
doncs, almenys no deixin treballar
i els que no hi són, doncs, estiguin tranquil·lats.
I ja està.
Andreu té carisma, però, sobretot,
va demostrar del que era que passa en el seu moment.
I, per tant, amb una persona
que ens va portar a primera, a segona,
i després a primera divisió,
i acaba la temporada sense dèficit,
al contrari, amb un petit dèficit,
doncs, crec que és l'home apropiat
per dirigir la nau del Nàstic.
Avui es presentarà la campanya de socis,
la nova campanya del Nàstic.
El tornarem i veurem també
quines són els detalls d'aquesta campanya
i, al final, també, quina és la resposta
a aquest estiu de la massa social del Nàstic
a aquesta nova etapa a segona divisió B.
Bé, mentre estan a mig camí del futbol i de la política,
què els sembla que la pantalla de Tabacalera
s'obri demà per veure el partit
de semifinals de l'Eurocopa?
Francesc.
Jo seré molt clar.
Si l'obertura d'aquesta pantalla
suposa una reducció
d'algun ajut social amb algú,
estic en contra.
Diuen que no.
Jo també.
Diuen que no.
Si això no suposa...
Han trobat algun patrocinador i no...
No, no, si han trobat un patrocinador, molt bé.
Però si això suposa una retallada més...
perquè el futbol ho pot veure cadascú a casa seva.
I ja està.
I això és que s'ha africionat el futbol, eh?
Sí, sí, sí.
Estic d'acord.
Sembla que sí que...
Hi ha un patrocinador,
però també reconeix el regidor d'Esports, Javier Terres,
que, clar, l'Ajuntament,
com en qualsevol altre esdeveniment d'aquests al carrer,
clar, té unes despeses de neteja,
de seguretat, de guàrdia urbana...
Són les mínimes, són les mínimes.
Per totes maneres,
jo també tinc una cosa, aquesta pantalla,
perquè la tenim per veure coses així, eh?
Vull dir, no...
Una altra cosa és l'ús que vols motiu d'incerrar-la, no?
Aquí es dona futbol.
Sí, sí.
Si després aquí volem veure altres coses,
cadascú qui trobi el que vulgui,
que segur que hi trobem coses.
Ja, ja.
Però es dona un partit de futbol,
vaja, com a molt se'n donaran dos,
el demà és,
i amb l'hipotètica final,
dos partits.
Se'n volien donar més,
però, evidentment,
això s'han fet números,
i, escolti, més no se'n poden donar,
se'n donen dos.
O un, ja veurem, no?
Llavors, m'he dit,
tot el que hi ha al darrere d'això,
bueno, escolti,
cadascú un altre dia donarà una altra cosa,
eh?
Un altre dia donarà una altra cosa que,
jo ho dèiem,
jo m'ho miraré des de casa,
perquè és més còmode,
però, bueno,
ho trobo molt bé,
perquè aquí baix,
és a dir,
també hi ha tota una sèrie de barres i de comerços
que també se'n beneficiaran,
diguem-ho tot,
perquè això va així també, eh?
Vull dir,
s'ha de pensar en tot.
Que després s'haurà de netejar,
evidentment,
que hi haurà d'haver-hi uns quants guàrdies
perquè,
o no ho sé,
o perquè potser han de tallar el carrer,
sí.
Bueno,
és una operació per donar la sensació de recolzament,
la seleució espanyola,
que a mi em sembla molt bé,
cada un recolzi el que vulgui.
Carles.
A favor o en contra?
A veure,
ni a favor ni en contra,
però,
no,
ho dic perquè jo,
en temps de crisi,
jo estic amb el Francesc,
a veure,
hi ha prioritats.
Llavors,
tot està en funció
de quin cos representi realment per l'Ajuntament.
Si hi ha un patrocinador,
que es fa càrrec d'una part important,
doncs llavors ja ho veuria
com una cosa assumible.
Si la inversió ha de ser molt elevada,
llavors es tenia en contra.
Per això dic que jo només faran
com a màxim dos partits.
I després aquesta pandèmia,
què passarà al final?
No,
jo pel que sé,
aquí hi han passant coses,
i quan tot això estigui en marxa,
bé,
que això comença ara,
doncs es poden passar en uns.
Quan el dàstic jugui al Planyol de Sents.
També,
per exemple,
sempre i quan no es faci,
això estaria bé.
Sempre i quan no es faci
per canal de pagament.
Ja, ja.
Això no es pot donar,
sempre per canal obert.
En fi,
doncs això serà demà dimecres,
que hi ha aquest partit
de les semifinals de l'Eurocopa
entre les seleccions d'Espanya i Portugal.
En fi,
ja hem entrat
de forma tangencial
en qüestions econòmiques,
no?,
en qüestions relacionades amb la crisi,
perquè el rerefons dels diners
ocupen totes les notícies.
Aquests dies
s'han parlat molt
de l'euro per recepta.
Déu-n'hi-do la taxa aplicada
pel govern de la Generalitat
des del passat dissabte,
que ahir sobretot es va notar
a totes les farmàcies de Catalunya
amb certs problemes
en el sistema informàtic,
es va arribar a col·lapsar a mig matí
i amb una desinformació
bastant generalitzada,
sobretot de moltes persones grans,
els pensionistes,
que consideraven
que, en fi,
que no haurien de pagar
aquesta taxa.
I, mentrestant,
el malestar
dels farmacèutics.
El president del col·legi
de farmacèutics,
Andreu Sorial,
lamentava
que els farmacèutics
aquests dies
gairebé han de fer
més d'informadors
que no pas
de professionals
de la seva feina.
Hem hagut de fer
més d'explicadors
i de donar
informació
sobre
l'acta
i qui li conec
per pagar
que no pas
de gens
sanitaris,
que és
pel que vam estudiar.
És molt
desagradable
que t'hagis
d'estar mirant
si aquella persona
està obligada
a pagar la taxa,
si li correspon
això,
si li correspon
allò
i, potser,
deixes
de donar-te
en compte
d'alguna
contraindicació
de la medicació.
La taxa,
l'euro,
per recepta,
que s'aplica
des del passat dissabte,
però a més,
ara caldrà afegir
a partir de diumenge
vinent
una mesura
en forma
de decret
del govern espanyol
que suposa
també
augmentar
el tant per cent
per franges
de diners,
d'ingressos
de cada ciutadà
espanyol
en què augmentarà
el tant per cent
en què haurem
de pagar els medicaments.
Això ho complica
moltíssim,
perquè hi haurà
més uns topalls,
es pagarà entre el 40
i el 60%
les persones
que estem
en edat laboral,
després els pensionistes
tindran també
un màxim
del 10%,
d'un 8 o un 10%,
si no recordo malament.
Francesc,
a favor de la taxa,
en contra?
Home,
totalment en contra,
evidentment.
És evident,
tot el que toqui...
Hi ha certes parcel·les
que són
intocables
per mi,
o almenys
s'han de tocar
la més mínima part
possible,
i una d'elles
és la sanitat,
és que d'aquesta
depèn la salut
de tothom.
A veure,
a mi,
tot això,
el que a mi
em posa malalt,
mai més ben dit,
mai més ben dit,
mentre no m'hi poden dir,
és la improvisació
que estem sotmesos,
és des que tenim
la crisi aquesta,
estem sotmesos
en una improvisació
total,
siguin uns,
siguin els altres,
a veure,
ara sembla ser
que sí,
que el domenys
entra en vigor,
doncs el copagament
sanitari,
però resulta
que està fet
per Trump,
com deies,
Ricard,
però resulta
que no està...
I els sistemes informàtics
diferents
per autonomies...
Exacte,
i resulta
que no estan adaptats
als sistemes informàtics
per aplicar els topalls.
Per tant,
un jubilat
que li van posar
un topall,
si no recordo malament,
del 8%
del total
dels medicaments,
el govern
que et diu,
segons sento jo
per les informacions,
diu,
de moment
no els hi apliqueu
els topalls
i després ja els hi tornarem.
Si hem d'esperar
que els hi torni
el govern
el que han pagat de més
anem...
Això és com
la pujada
de les pensions,
no?
Exacte.
Els hi han apagat
un 1%
però després
s'ha pujat l'IRPF
i els hi ha rebaixat.
I llavors
estem com sempre
que aquí
pagarem doble taxa.
Aquí pagarem
doble taxa,
l'euro de la Generalitat
més el copagament
del govern central.
Però és que
es va improvisant
i això és el que m'angoixa
perquè
no veus
una sortida...
Jo ho he dit
moltes vegades,
escolti'm,
si algú em digués
mire, hem d'anar per aquí
i farem això, això i això
i aquí l'any 2023
estarem fora de la crisi.
Doncs bé,
tots ens aplicaríem
i ens aplicaríem
els cinturons
i tindríem el gos 1%.
Però és que aquí
anem,
com diuen els castellans,
a salto de mata.
I mentre anem així...
La gran pregunta del francès
i en fi,
segurament que ens fem tothom
si algú és capaç
de fer aquesta planificació.
Jo crec que no.
Digues, Carles.
No, no,
el problema és que
s'estan prenent
moltes mesures
de retallades
però no hem sentit
dir cap,
cap ni una
que vagi directament
encaminada
a sortir de la crisi.
És això el que sobta.
Després,
que quan t'apliquen
mesures
el dia de Sant Joan,
en diumenge,
home,
no ho sé,
no ho sé,
sembla que vagin
una mica d'amagar tot
i digui,
mira,
tu creus que la data triada
està feta...
Quan te despertis
el cap de setmana
ja t'ho trobaràs.
Creus que la data
s'ha buscat expressament?
Sempre, sí.
I després,
hi ha una altra qüestió,
avui sentia
que han detectat
300.000 persones
que utilitzaven
la targeta de l'AVI,
escolta,
que no ho sabien això,
i tant que ho sabien,
home,
si ho sabem,
tots el ciutadà de carrer
ho sap això.
I per què no ho van corregir
això en el seu moment?
I d'això fa anys, eh?
Però,
segons el que tinc entès,
les retallades,
els impostos de sanitat
no es queden aquí,
perquè ara volen
pujar l'IVA,
l'IVA dels medicaments,
segons quins medicaments
està al 4%,
segons quins material...
Sí, l'IVA més reduït.
Més reduït,
segons quin és el 8%,
segons quin és el 18%.
Clar,
és un altre import.
És que jo em penso,
em penso aquí també,
que hi ha,
a banda de la improvisació
que deies,
ningú,
i quan dic ningú,
també és molt agosarat,
però crec que ningú,
sabia
l'abast
de tota la crisi aquesta.
bon número 1.
Ni els que governen ara,
ni els que governaven.
I els que governen ara
tenen
una cosa afegida,
que van dir a tot que no
del que es volia fer llavors.
I ara fan
tot el contrari.
I a més a més,
si ara puja l'IVA,
hauríem d'agafar el diari
de fa dos anys,
el que deien.
I el que va dir
el senyor Montoro,
que sé un d'Espanya
que ja la levantarem-nos.
Tot això,
fa tan poc temps,
encara que hagin passat
moltes notícies
en pocs mesos,
que això
són papers
que encara
tomben per tot arreu.
És a dir,
aquí hi ha un
allò que
és clau
de les teves paraules
i se les han de menjar ara.
Però clar,
se les han de menjar
perquè no hi ha cap més remei.
Perquè
ara ja no és
que ho vulguis fer,
ara ja et diuen
el que has de fer.
I a més a més diuen
fes-ho ràpid,
perquè ho estàs fent malament,
a més a més.
És a dir,
aquest govern
va estar
tres o quatre mesos
o cinc
esperant
presentar un pressupost
entre altres coses
perquè es pensaven
que ho governaria
en Andalusia.
No ho oblidem,
això.
I com que no ho governa
en Andalusia,
ara els hi ha sortit tot.
El de Bànquia,
perdona,
quants anys fa que se sap?
El de Caixa Tarragona,
que anava malament,
quants anys fa que se sap?
Que es deia?
Que se sap,
no ho sé.
Però qui formava
el Consell d'Administració
de Caixa Tarragona?
És igual.
No, no,
sí, sí,
qui sigui.
el ministre,
que fa dos dissabtes,
això,
o tres,
i va dir,
senyors,
demanarem diners
d'aquesta manera
tan complicada.
En un país sèrio,
aquella mateixa hora,
la policia havia d'anar
a casa de quatre,
o sigui,
sí,
ho dic així,
a dir,
vinguin cap aquí a comissaria
que com a mínim declararan.
Perquè fins que no passi això,
no ens ho creurem
que les coses van a ser.
De moment,
demanqui a qui no en parla ningú.
Bueno,
però això és així,
la sensació que hi ha
és que els que ens han portat
en aquesta situació
no els hi passarà res.
Aquesta és la situació,
la sensació que hi ha.
I no és una sensació,
allò etèria,
perquè ja es veu.
En un país normal,
si a on treballes tu
hi ha un desfalc,
i el jutge no sé què fa,
tu,
o el teu cap,
o qui sigui,
com a mínim
el fan anar a declarar
en un lloc o altre.
Com a mínim.
Aquí no.
Aquí els hi paguen uns diners
perquè marxin tots,
inclús el governador
del Banc d'Espanya
que va dir,
no, no,
escolta,
jo no puc dir res
perquè el govern
m'ha dit que no digui res.
Tant un govern
com l'anterior com aquest.
No, no, estem parlant de tot, eh?
Perquè jo el que quedo
una miqueta esturat
de que, bé,
aquest any no es farà
el debat de l'estat
de la decisió.
L'altre.
A veurem,
jo per què voto
cada quatre anys
uns diputats provincials
i uns senadors
perquè no puguin explicar
a mi
com està la situació,
què és el que volen fer,
ara resulta que no sabrem
quins problemes hi ha
ni se'ls explicaran.
I precisament quan és més necessari
saber què està passant.
Escolti,
la situació està així.
La situació així,
i per tant,
la desconfiança,
perdoneu,
els que ho siguin,
ho torno a dir,
la desconfiança
en molts polítics
és absoluta.
Els polítics locals,
comarcals
i d'allí on sigui.
La gent té
una desconfiança total
i guanyar de pols
i això és així.
Home,
una desconfiança
que més ara segurament
s'accessa també
al sector bancari, no?
la confiança
en les entitats
financeres.
Aquesta és pitjor.
En fi,
s'ha perdut
en poc temps.
De totes maneres,
de la taxa,
el Carles és
absolutament contrari
de la taxa
de l'Europa Recepta.
Creus que aquestes taxes...
Totalment.
Sí.
Totalment.
Perquè no servirà ni
per frenar
el consum de medicaments,
que sempre s'ha dit
que és un dels problemes
d'aquest país.
que és...
No, no,
és que el consum
de medicaments
es podria frenar
per altres vies.
Entre altres coses,
una cosa que
hi ha gent
que fa molts anys
que diem,
anys que diem,
que és que
per què has de comprar
una capsa
de 20 pastilles
quan el metge
t'ha receptat 5?
Per què no es fa 5?
Anem als laboratoris.
Aquí és on està
el problema,
probablement
amb els laboratoris
farmacèutics.
A més,
penso que és
absolutament
insolidària
i desproporcionada
perquè
no és el mateix
pagar un euro
a un aturat
que estigui guanyant
1.000 euros
o molta gent
que treballa
i guanya 1.000 euros
que una persona
que te guanyi
10.000 euros.
És que no és el mateix.
L'IVA,
es pujarà l'IVA,
però és que
el pujaran
a tothom.
El milionari,
el que guanya
100.000 euros
l'any
i el que està cobrant
300 euros l'any.
És l'impost directe
i el més ràpid
de recaptar, no?
Aguiran el 21
fins al 18.000 euros.
És el fàcil,
és el fàcil.
De totes maneres,
avui del que es parla
és d'augmentar l'IVA reduït,
que és del 8%
i d'augmentar-lo
potser fins al 18%.
No, no, però l'IVA...
I això afecta
alguns aliments,
per exemple.
condició sine qua non
pel rescat bancari
és que l'IVA
ha d'estar
el 21%
abans d'un mes
o dos
i a final d'any
estarà el 23%.
Com estan
tots els països rescatats
i això
ens ho aneu posant al cap
perquè serà així.
És que aquí
hi ha un problema
de fons
que no hi ha
la fiscalitat europea.
Clar,
vull dir,
aquí hi ha
una moneda única
i no hi ha
un sistema fiscal únic.
Jo crec,
diré una cosa,
jo crec que a més a més
hi ha una altra cosa
d'un rerefons.
Els últims governs
a Europa
o els que
han pintat molt Europa
no són europeistes.
És a dir,
no han seguit
els passos
que havien de fer
un cop implantat l'euro.
I per això
passa el que passa.
Perquè si s'hagués fet això,
perdona,
moltes de les coses
que han passat a Espanya
i a altres llocs
no haurien pogut passar,
però clar,
per què?
Perquè els estats
haurien perdut sobirania.
I això
hauria estat...
Ja s'han perdut
Sant Perú igual.
Clar,
però ara la perds
i malament.
I ara a més a més
ho perds amb deutes.
I ho perds
a criteri
dels altres.
Perquè clar,
arribarà un moment
de tots aquests préstecs
que s'estan fent,
això genera uns interessos.
Clar.
I els ingressos
de l'Estat
es destinaran
directament
a pagar aquests interessos.
Per tant,
això pot ser una roda
que és molt difícil sortir.
Si no hi ha
diners
per invertir,
per crear llocs de treball,
perquè l'economia
rutlli,
vull dir,
això és com si tu et diuen,
miri,
amb dos mesos
sense anar
a comprar el súper,
ho tens tot pagat,
però de cap dos mesos
estaràs mort,
perquè no menjaràs.
La impressió
que jo tinc
és que totes les mesures,
pràcticament totes
les que s'estan
duent a terme,
és precisament
per perjudicar el consum,
que és
el que ha sentit comú,
et diu que no,
que ho has de fer al revés.
El que has de fer
és incentivar el consum
perquè les empreses
no tinguin que tancar
i perquè,
al contrari,
puguin créixer
i donar feina
a la gent
que està aturada.
Estem en una dinàmica.
Una cosa menys senzilla,
vull dir,
amb totes les notícies que hi ha,
si un s'ha de canviar
un sofà de casa,
que n'hi ha de molts preus,
no se'l canviarà.
Ja està.
I qui diu això
diu una altra cosa.
Taxes sanitàries,
com aquesta de l'Europa Recepta,
el copagament
que s'aplicarà
a partir de l'1 de juliol,
i ahir ens explicava
el rector de la universitat
que aquesta setmana
es decidiran
les taxes universitàries,
que recordem
poden arribar a pujar
fins a un 66%
de cara
a l'any vinent.
El rector deia ahir
en aquesta entrevista
a Tarragona Ràdio
que el que ja no pot fer
la Universitat de Tarragona
és rebaixar
les seves despeses.
O bé incrementar
una miqueta més els ingressos,
o anar més enllà
en una reducció
de despeses
que no crec
que es pugui produir
perquè ja afecta
el que és
la clau
de la universitat,
és l'únic que tenim,
l'únic capital
que tenim
és el capital humà,
i reduir
una plantilla
de personal
d'administració
de serveis
o de
personal docent
investigador
que avui ja
és molt ajustada
en els paràmetres
en què ens hem de moure,
em sembla
que no ho hem de fer.
El rector recordava
que ja s'han estalviat
7 milions de despeses
en l'últim any,
només a la Rovira i Bergili,
i que ja no
es pot reduir més.
El tema
de les taxes universitàries,
Carles,
també et semblen...
Doncs una més.
Perquè encara no se sap
l'import,
encara no se sap
la quantitat.
El govern espanyol
va dir que es podien pujar
fins a un 66%
les taxes universitàries.
Sí,
suposo que hi ha presidents
que prefereixen anar a Polònia
abans de tenir
un sistema
universitari
al que pugui accedir.
Ja no diré ja tothom,
però la majoria de gent,
l'ideal seria
que pogués accedir tothom.
I això,
les beques no ho solucionen.
Sí,
perquè el rector ahir deia
insistir en la importància
de les beques,
però sembla difícil
que les beques
puguin solucionar
els problemes
que podran tenir segurament
molts estudiants
per accedir a la universitat,
moltes famílies.
Les taxes,
és a dir,
pagar la universitat
més els llibres
i si tu vius a Tarragona
i estudies aquí,
és com si ets a l'institut,
per entendre'ns.
No?
Perquè és així.
Però si tu ja només cal
que visquis
amb alguna qualsevol
població d'aquí
i has d'afegir
el preu de l'autobús
per encara que tinguis
el ticket
aquest reduït.
I a més a més
el minut i has de quedar a dinar.
Perquè depèn, no?
Això depèn del tipus d'horaris,
depèn de tot com vagi.
Home,
això està fet
perquè hi ha gent
que no hi pugui anar.
És lamentable.
Hi haurà gent
que no podrà anar a la universitat.
El dret a l'ensenyament
que hauria de ser
un dret universal,
no sé si està declarat així o no,
però hauria de ser
i l'accés lliure
a l'ensenyament
doncs es vegi
molt més d'aquesta manera,
no?
La veritat és que
no deix de ser
de tallar d'arrel
doncs futurs
futurs
doncs
futurs
generacions
que puguin aportar
alguna cosa més
a la ciència
i es poden perdre
perquè m'entengueu,
es poden perdre
molts cervells pel camí
perquè no poden tenir
l'accés
a l'ensenyament.
I després també portem anys
dient
de la importància
d'invertir
en investigació
i també s'està retallant
moltíssim
les partidors
per investigar
quan és el futur.
Aquí estem pagant
ara
els anys
i perdoneu,
dels governs
del senyor Aznar
que es van vendre
tot el que es podien vendre
i ara no hi ha
empreses espanyoles
capdavanteres.
s'ho van vendre
i a més a més
es va vendre
perquè així
es podien entrar
l'euro
d'una manera
i te'n recordeu
tot això
fa no fa tants anys.
Ara quines
empreses espanyoles
hi ha importants?
Si ve una empresa holandesa
i compra bànquia
ja se la poden portar.
Però te la compraran
aquesta?
Clar.
Però es va vendre
l'única empresa espanyola
que hi ha així important
deu ser la telefònica
i potser rep sol
i para de comptar.
Potser ha sigut la solució
donar-la
preu simbòlic
no ho vol ningú
almenys
la saneges
que és el que voldran
fer ara
i llavors la vens
i s'ha acabat.
Escolta tu
hi ha empreses
que han quebrat
i no els han sanejat
i no els hi ha passat res.
Pots motius
per ser optimistes.
el que passa que no és
no és blanqui
que aquí també
aquí tenim...
No, no, no.
A veure,
la cua.
Catalunya Caixa
precisament
recordem la fusió
d'això fa dos anys
jo quan parlàvem
d'aquell debat
de Caixa Tarragona
i de la desaparició
de l'entitat
i del nom
i del simbolisme
era un drama.
Com han passat
com van passant
les coses
a gran velocitat?
El drama va ser
deixar
que passés
el que passés
i no fer res.
I està.
És així.
Si ho haguessin fet bé
hi ha caixes
que no els hi ha passat res
que estan bé.
N'hi ha que estan...
Poques.
Sí, sí.
Però n'hi ha.
Molt poques, eh?
Però n'hi ha.
I hi ha bancs
que no estan tan malament
com tots uns altres.
Hi ha gent
que no fa les coses
tan malament.
El que passa
és que aquí
Anxes Castilla
i així ens ha anat.
I així ens trobem.
I així ens trobem ara.
Més notícies econòmiques.
Un altre que arriba
d'Europa
per cert, Carles
i parlo amb el Carles
perquè ell que ha seguit
durant molts anys
notícies relacionades
amb el patrimoni.
Els fons FEDER,
aquest dels ajuts FEDER
sembla que no arribaran
al centre d'interpretació
del fòrum romà
que volíem fer
a la volta del Pallol,
a tot el complex
de Calagapitu
i Casa Cefus.
No hi haurà diners.
I clar,
l'Ajuntament diu
que això congela el projecte.
L'Ajuntament té
la meitat dels diners
que és els que ha de tenir.
El que passa és que
el d'altra mirada
ha de venir d'Europa.
Si no, bé, no es poden.
Sí, una mala notícia, no?
Una retallada més
que no sé per què
sempre has tocat Arragona,
per desgràcia.
Home,
si hi ha menys diners,
doncs
es pot intentar fer la meitat,
però
caldria veure
aviam com quedaria
aquesta meitat.
Si no, doncs mira,
mala sort
i ja vindrem
temps millors, no?
Francesc.
Bé, sí,
ja és que
entre això
i el que ha destinat
del govern a Tarragona
i a Catalunya,
doncs
fem el ple.
Jo vaig llegir
que hi ha un informe
del govern d'Espanya
desaconsellant-ho
fer això,
diguem-ho tot, també.
Sí.
Desaconsellant-ho
és una manera
fina de dir-ho.
És una de tantes
que el patrimoni
que tenim aquí,
doncs...
Però Tarragona
ha de viure del turisme,
també, no?
Hem d'intentar
treure turisme,
llavors això seria important.
En fi...
Home,
ja s'havien creat
grans expectatives.
Està situada
a la plaça del Pallol
en una porta d'accés
importantíssima
a la part alta
i clar,
el que es volia fer
era una mena d'això,
de centre d'interpretació
de tota aquesta història
de la ciutat, no?
I a més,
en un complex
que incluïa
Casa Cefus,
Cala Gapitu,
aquí...
Tothom podem veure
les obres i les tanques.
Esperem unes setmanes
a veure si l'Ajuntament
pot fer alguna cosa,
ho diran, també.
i ara que cop i volta dir
no es farà res,
farem-se,
no?
No siguem
tan catastrofistes.
Home,
de moment,
l'Ajuntament...
No,
però a veure,
si hi ha una part
que està començada,
aquella part està començada.
Fins on sigui.
Potser ho hem de fer
d'una manera més modesta,
però, home,
jo,
si es pot mínimament,
jo ho faria.
Ho faria,
encara que sigui més modest.
No importa.
La meitat ve d'Europa
i l'altre dia
l'ha de posar a l'Ajuntament.
L'Ajuntament,
la meitat aquesta la té.
Llavors,
a veure,
clar,
és el projecte,
a veure,
és coses que no es veuen.
Això sí,
no m'equivoco.
A més,
anava en el marc
del Pla Integral
de la Paralta,
aquests diners,
em sembla,
que formaven part,
era,
en fi,
la conversió d'aquella zona,
anaven amb aquells ajuts
a la llei de barris,
també una altra llei
congelada pel Govern
de la Generalitat
en aquesta situació de crisi
i que formava part
del Pla Integral
de la Paralta.
En fi,
estem a la recta final
del programa.
Crec que no són aficionats
als castells,
però què els semblaria
que la colla jove
anés a Vilafranca?
Saben el debat?
Estan al cas del debat
de si els de Vilafranca
conviden a la jove de Tarragona
o les joves de Valls?
Home,
si la jove ja hi va anar
una vegada,
doncs,
si hi tornes a anar,
és bàsicament
pel 5 de 9.
S'ha d'explicar així,
això,
no?
Vull dir,
per Sant Fèlix
s'hi ha d'anar
a fer,
és a dir,
del 3 de 9
i del 4 de 9
per amunt.
Tot l'altre no val,
eh?
I llavors,
si conviden a la jove
és un reconeixement
a la colla de Tarragona
que està
al pom de dalt
de les colles,
no?
Llavors,
ja ho veurem,
també els de Valls
també estan així,
no?
En definitiva,
com que aquí
no depèn d'ells
sinó que depèn
dels de Vilafranca,
bueno,
doncs ja ho veurem,
no?
Però d'entrada
estar aquí
ja és un bon senyal,
eh?
Carles?
No estic suficientment
informat
i per tant
més m'estimo
no d'expressar
la meva opinió
perquè no la tinc.
Però què preferiries,
que anés la de Tarragona
o el de Valls?
No et mulles.
No, no mullo.
La de Tarragona,
però si hi va
és perquè
durant la temporada actual
i la passada
ha fet mèrits.
Que pas que aquí
el debat és si hi ha d'anar
les millors colles del moment
o hi ha la tradició històrica
de que han anat sempre
les dues colles de Valls,
en fi.
Francesc,
tu et mulles o no?
No, no,
mullo relativament,
perquè no soc massa aficionat
als castells,
la veritat.
M'agradaria ser-ho,
però la veritat
és una cosa
que no soc massa,
soc sincer.
Sembla ser
que hi ha unes places
que són icones
i que si combinen aquí
doncs el prestigi puja,
no?
Evidentment,
doncs suposo que és això
pel que esteu parlant.
Però evidentment,
doncs, home,
jo clar,
que preferiria que anés
la de Tarragona,
no?
I jo crec que ha d'anar
les que en millor forma
estan al moment.
Això és com aquí
per Santa Tegla,
el diumenge abans.
Que ve la vella de Valls
i la Franca.
Aquí cadascú vol tenir
el millor cartell.
Perdona,
no vindran mai
els minyons a Terrassa
perquè com que no venim
el concurs,
doncs que s'ho facis.
Acabem la tertulia.
Em sap molt de greu
perquè ara volia introduir
un altre tema
que a més al Francesc
suposo que li agradaria
i Puig, al Pere
i al Carles també,
que seria tornar a parlar
d'esports
amb el futur
del bàsquet,
del bàsquet professional,
perquè ahir
unes declaracions
a l'aix boada
del director general
del CBT apuntava
que no tindrem
bàsquet professional
a la temporada vinent.
No, no,
tot apunta
a aquest sentit.
Resignació?
Resignació
i recomençar tot
des de l'esport de la base
que és el que jo
sempre he dit.
Llàstima,
perquè s'acaba la tertulia
i seria ara un tema
molt interessant de debat
amb el Pere Valls.
S'acabar a les misses.
Ja estima que no puguem
continuar la tertulia
amb el Pere Valls,
amb el Carles Gossalvet
i amb el Francesc Blasco.
A tots tres,
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Fins la propera.