I un dilluns més a la sintonia de Tarragona Ràdio,
l'espai al carrer, com sempre, amb la Fundació Casal Amic
i amb tots aquells temes relacionats amb la Fundació.
Avui, concretament, per presentar-nos
al programa de beques escolars de l'Obra Social de Catalunya Caixa.
Ens acompanya, com sempre, el cap de comunicació,
el Javi Zaragoza. Javi, bon dia.
Bon dia, Josep.
I avui també els educadors del projecte, el Joan Mar Vendret.
Joan Mar, bon dia.
Molt bones.
I la Marixell Domènec. Marixell, bon dia.
Bon dia.
Avui, com dèiem, per presentar-nos al programa de beques escolars
de l'Obra Social de Catalunya Caixa, un títol llarg,
per a un projecte, el podem començar a contextualitzar,
si et sembla, Javi, i després anirem desgrenant la feina
sobretot dels educadors del projecte.
Sí, realment és una proposta que no és d'aquest any,
però s'ha anat reformulant.
I és donar suport a diferents infants joves,
de 10 a 16 anys,
per aconseguir l'èxit escolar.
És l'objectiu principal.
Reforç escolar, beques de menjador,
de material, de tot plegat,
i sobretot amb un acompanyament, no?
O sigui, amb tutories,
no és donar-los els diners i ja està,
sinó que hi ha tot un seguiment
que és el que fa que s'aconsegueixi l'èxit escolar.
I qui millor que els educadors per explicar-ho, jo crec.
Aquí és on entra la vostra feina, imagino,
aquest acompanyament d'aquestes beques.
Una mica, ho explicava ara el Javi,
ho podem anar desgranant.
totes les parts que comporta tenir una beca escobar d'aquests abundes,
de 10 a 16 anys.
Què comporta per ells?
A veure, la importància d'aquest projecte,
jo crec que el que està comentant el Javi,
és el seguiment, no?
Aquest acompanyament que es fa al jove, a l'infant,
però a la família, no?
A tot el sistema que envolta el jove.
Llavors, a partir d'aquí, s'intenta treballar a vits d'estudi,
s'intenta veure quines són les necessitats, no?
Es fa com un petit diagnòstic d'aquell jove,
quines necessitats té,
i llavors tenim tot el curs escolar per acompanyar-lo, no?
I això com es fa?
A través de quines activitats o a través de...
Vaja, quines mínies de treball comporta
participar en aquestes beques escobars?
Home, per exemple, bueno, depèn de cada noi,
si veiem que una necessitat, no?,
falta més de recursos econòmics,
doncs com ha dit el Jai, per exemple,
doncs pots donar una beca de menjador.
Si el que veus és que té moltes dificultats de prenentatge,
doncs ja fas un reforç escolar.
I llavors, igual que les tutories,
potser hi ha nois que amb una tutoria de 30 minuts en tenen prou,
i amb molts que s'han de treballar moltes coses.
I llavors, doncs ja és més extensa.
I aquí, quina és una mica la vostra feina?
La feina diària amb aquests joves?
A veure, la nostra feina és treballar aquest acompanyament
en la formació educativa.
Sí que podem dir que aquest any s'ha prioritzat
treballar en edats de 10 a 16 anys,
que jo diria que és, a diferència de l'any passat,
que ja eren edats de 12 a 18 anys,
ja es treballava després de l'ESO, no?,
quina orientació educativa, on podrien anar,
si cicles, si batxillerat.
Aquest any s'ha prioritzat la transició de primària a secundària, no?
Escola i institut.
Exacte.
Perquè s'ha vist que, clar, s'ha de treballar des del principi,
no quan ja els hàbits costa més d'interioritzar,
doncs anar més enrere, no?,
anar més al principi on es poden treballar més coses.
Jo a vegades els dic que és un acompanyament,
però sembla que els empaitin perquè realment
si fan una feina d'insistir, no?,
d'aquests joves que estan a punt de deixar els estudis,
doncs ells fan que continuïn, no?, realment.
Sí, exacte.
A vegades, així, en converses que tenim,
parlem que és una lluita, no?,
que hem de lluitar amb les famílies.
No són les famílies que et venen a fer una demanda,
sinó que tu detectes que hi ha una necessitat,
t'acostes amb elles i, bueno,
i has de fer veure que hi ha una necessitat,
que el seu fill, no la seva filla,
no està al nivell que hauria d'estar
per problemes conductuals, per problemes d'absentisme.
Llavors, és una mica una lluita amb els pares, també,
amb la família, però, bueno,
a la que deuen la utilitat,
col·laboren i estan predisposats,
perquè diuen que són ells els primers beneficiaris, no?,
d'aquest projecte.
És el que deuen, no?, imagino que una edat
on potser molts estan desorientats,
no saben potser on encaminar el seu futur,
i aquesta orientació, aquesta ajudar-vos a decidir,
imagino que també és important, no?,
ells ho agraeixen.
Sí, sí, sí, a veure,
hi ha casos de tot, però la gran majoria, sí.
La cosa és que hi ha falta,
per altres famílies, per exemple,
hi ha falta recolzament,
i aquest fet és la desorientació molts cops en els nanos, no?,
el fet que no tenen algú darrere,
que els hi pauti una mica,
o que els acompanyin tot aquest procés.
Per això ja esteu valdros, no?
Sí, per això fem aquesta figura, no?
Com a la majoria de projectes
de la Fundació Casalamic,
el que intentem és ser un referent, no?,
el referent socioeducatiu,
que sàpiguen que nosaltres estem allí
per poder-los orientar,
acompanyant en aquest procés,
i que podem comptar amb nosaltres.
I, bueno, al principi sí que s'ha de perseguir
una mica els xavals,
perquè vagin al reforç,
perquè vinguin les tutories,
però, bueno,
a poc a poc,
ells ja veuen,
accepten que és aquesta la idea, no?,
del projecte.
Perquè, com dèieu,
aquestes beques no és que la família va demanir,
potser més, sinó que vosaltres detecteu
que hi ha aquesta necessitat a la família,
anar al nen,
i vosaltres recomaneu que funciona així, eh?
Sí, diguéssim que al principi del projecte
hi ha com una comissió local
del territori que es reuneix,
doncs,
amb el director de la Fundació Casalamic,
de la web Ponent,
serveis socials,
i entre tots decidim
quins són els casos prioritaris, no?,
que poden necessitar més urgència
aquesta ajuda.
A partir d'aquí,
ja es treballa,
es posem en contacte amb les famílies,
i llavors treballem l'aposta.
Després també hi ha molts casos
de que molts joves
que estan vinculats
amb altres projectes de la Fundació.
Això t'anava a preguntar,
perquè em venia al cap,
de joves que deuen estar potser
els projectes a peu de carrer,
o amb altres projectes de la Fundació, oi?
Sí, sí,
del Centre Obert,
per exemple,
també hi ha algun jove,
de la UECA,
em sembla que també n'hi ha algú.
I tant, sí, sí.
Vull dir que sí,
que el que es busca és també
donar reforç a altres projectes
perquè també puguin fer
un seguiment correcte.
I al ser joves
que participen d'altres projectes,
de peu de carrer,
del Centre Obert,
de la UECA,
també facilita aquest treball
en xarxa, no?,
que diferents agents
estem a sobre d'aquest nano
i les coordinacions,
a vegades,
també facilita el treball.
M'imagino que ho canvia abans,
no?,
de ser un referent,
imagino que d'aquesta manera
és més fàcil,
accedir amb ells,
perquè una mica,
quina és la relació amb ells,
sobretot amb aquest projecte
d'acompanyament
que durant tot el curs
els acompanyeu,
els assessoreu,
com és aquesta relació
amb els joves?
Realment és com si tinguessin
un tuto més,
no?,
a part del que tenen
al centre escolar.
Bé,
per nosaltres,
a part de fer la tutoria
amb ells,
com deia ell,
estem contínuament
en coordinació,
ja sigui amb el centre escolar,
serveis socials,
amb la persona
que els fa el reforç,
llavors tenim tota la informació
necessària
per poder saber
en quin moment
està el noi,
que s'hi està fent,
bueno,
totes les tasques,
no?,
i llavors això ens permet,
doncs dia a dia,
és el que diu el javi,
no?,
d'empaitar-los una mica,
de poder trucar i dir,
escolta'm,
doncs per exemple,
no s'ha de reforç,
no?,
per què?
I aquest,
no?,
aquest dia a dia
és el que et permet
que ell vegi
que, bueno,
que s'ha de posar les piles,
no?,
i que...
i al principi d'engegar
aquesta relació
amb el jove
sí que hi ha
una resistència,
no?,
qui és aquest que ve aquí
a matxacar-me
o a ratllar-me,
no?,
però a poc a poc
hi ha un...
es fa un vincle,
no?,
diguéssim,
d'amistat també,
doncs,
una relació molt
molt horitzontal,
no...
no estem a dins
d'un institut
en què hi ha
una jerarquia,
no?,
jo soc el mestre
o el cap d'estudis,
sinó que
entenc parlar
en un llenguatge
molt clar,
i posar-nos
al mateix nivell d'ell,
no?,
i a base de guanyar
la nostra confiança,
doncs,
els portem
al nostre terreny,
no?,
diguéssim,
a treballar,
que és pel que estem aquí.
Perquè quants joves
hi participen?
Ara són 20 joves,
sí,
portem 10 xavals cadascú
i sí que
ens ho hem repartit,
diguéssim,
en funció de les edats,
la Txell porta
més petits,
a primària,
diguéssim,
i jo porto
potser els més grans,
institut
o alguns que estan fent
PQPI
o...
I què és més complicat?
Els més petits
o potser els més grans?
No sé si potser els més grans
o els més adolescents
o què,
Maritxell?
Hi ha coses diferents,
o sigui,
de veure en quins aspectes,
per exemple,
hem trobat molts entrebancs
en el sentit que són
molts centres educatius
diferents,
llavors,
clar,
hi ha moltes coordinacions
i a més a més
els pares tenen molt més
a dir,
amb un adolescent
ja té més llibertat,
no?,
i triarà ell
si vol les tutories,
si vol el reforç,
un noi de 11 o 12 anys
han d'acompanyar els pares,
això fa que si un pare
no té la voluntat
d'acompanyar-lo,
per molt que el noi vulgui,
no hi anirà,
llavors,
en aquest aspecte,
té més dificultat,
però els adolescents
també tenen altres.
Diguéssim que,
clar,
amb adolescents joves,
el paper dels pares,
de la família,
és important,
però,
diguéssim que
amb els més petits,
sí que es juga
un paper primordial,
perquè el recluxament
és necessari,
si el xaval no ve la tutoria
o si els pares
no estan al darrere,
no anirà al reforç,
en canvi,
amb els més grandets,
diguéssim,
15 o 16 anys,
ja són més autònoms,
no?,
ja veus si ja
volen aprofitar o no,
i sí que els pares
també contenen més
per informar-los
que estan aprofitant la beca,
però,
diguéssim que aquest recluxament
no està en un segon pla.
El projecte funciona
des del 2009,
no sé si
algun jove ja participa
potser des del primer dia
fins ara,
és a dir,
si participa un any,
pot repetir l'any següent
i participar de la mateixa beca,
sí?
Sí, sí, sí.
O hi ha alguns requisits
que s'han de complir
o com,
no sé com funciona?
Bueno,
si veiem que la necessitat
continua
i ha estat d'èxit la beca,
clar,
si no l'han aprofitat
doncs ja no la tenen,
però si l'han aprofitat
i veiem que continua
sempre immordial
aquesta beca
per continuar
amb l'explanentatge,
no?,
i tenir un èxit escolar,
doncs tornem a proposar-ho.
Perquè en general,
un cop,
m'imagino que ara
quan acabi el curs
fareu l'avaboració
de com anar
tot aquest curs,
un cop s'acaba
amb l'experiència
que ja teniu,
què tal el resultat?
És a dir,
ho aprofiten els joves,
saben aprofitar
aquesta experiència,
aquesta oportunitat,
potser més aviat?
Sí, sí,
diguéssim que
a l'hora de fer
l'avaboració final
veiem que hi ha
dos diferents resultats,
no?,
per una banda
tenim aquells joves
que ho han aprofitat
i que
això es veu
en resultats objectius,
vull dir,
que han aprovat
totes les natures,
passen de curs,
i diguéssim que
és més fàcil
de veure
aquests resultats,
no?,
però després hi ha
un altre tipus
d'avacats
que
que, bueno,
que porten molts anys,
no?,
amb una roda
de falta d'hàbits,
que
falten molt
a la classe,
i nosaltres
també
veiem que és un èxit
que
rebin aquests estímuls,
no?,
que, bueno,
hi ha una persona darrere
que m'està dient
que això és important,
potser no aprovaran
totes les signatures
o potser no aconseguim
que passi de curs,
però almenys
ja està rebent
aquest missatge,
no?,
que és important
que estudi
pel seu futur,
i amb això ja creiem
que hi ha un èxit
perquè està rebent
aquest missatge,
no?,
només amb això
ja podem dir
que alguna cosa
s'ha aconseguit,
no?,
no serà un resultat acadèmic,
però agafar uns hàbits
que no l'ha tingut
des de fa molts anys,
doncs realment
és un pas ja
per poder continuar evolucionant,
no?,
i és una mica
el peix que es mossega la cua,
clar,
amb aquells que costa més
d'obtenir resultats,
potser és els que necessiten més
aquesta beca,
aquesta continuïtat,
no?,
l'any que ve
és amb aquestes famílies
que t'has hagut de barallar més,
però és més necessària,
no?,
aquesta ajuda,
llavors és,
bueno,
estar allà,
no?,
estem...
El projecte continua
l'any que ve?
Sí, sí, sí,
és una...
És la pregunta
que ens fem ara
tots els projectes,
malauradament.
És una novetat
que ens van dir
la setmana passada,
i realment
la celebrem,
no?,
des de l'Obra Social
de Catalunya Gaixa,
el director responsable
del projecte
ens va dir,
no?,
que la voluntat
era seguir-la,
que s'estan veient
molts resultats
i que ells la valoren
molt positivament,
l'activitat.
Home,
imagino que això és important
tenint en compte,
no?,
el context de crisi,
que hi hagi encara
iniciatives privades
en aquest sentit,
no?,
que ajudin a això,
a l'èxit escolar,
a l'acompanyament
dels joves,
imagino que per la vostra feina
és important,
això,
no?
Sí,
i no oblidem
que aquestes famílies
col·lectiu
que ens trobem
als barris,
no?,
a Camp Clar,
Torreforta,
és un perfil
a nivell
sociocultural
molt baix,
que tenen
molts pocs recursos,
i abans d'aquesta crisi
ja estàvem malament,
no?,
ja estàvem malament abans,
ara estan pitjor,
i ara més que mai
necessiten aquesta ajuda,
no?,
aquest,
bueno,
estar a sobre dels petits,
no?,
que és el seu futur,
que no hagin,
que no segueixin la roda,
que segueixin els pares
i puguin aprofitar
aquest recurs.
A nivell personal,
Meritxell,
Joan Marc,
de la vostra feina,
és a dir,
què és el que més us satisfà,
per exemple,
d'aquest projecte
a nivell personal,
i no sé si també hi ha hagut
en algun moment
alguna frustració,
és a dir,
d'algun jove
que no hem sigut capaços
d'aconseguir
allò que ens havien marcat,
potser des d'un principi,
no?
Aquell objectiu
que ens havien marcat.
A veure,
el que fa al tema
de frustracions,
jo,
per a mi personalment,
les més grans
és quan la família
no posa la seva part,
perquè pots entendre
que un nen no entengui una cosa,
pel moment personal que viu,
no sigui capaç
de fer l'esforç
cap a, no ho sé,
assistir a un reforç,
però amb un nen
pots parlar
i ho entenen
i pensen,
reflexen,
però si la família
és la que no t'està ajudant,
que estàs trucant,
escolta'm,
no heu vingut,
vindré demà,
tu tornes a anar demà,
però no venen,
això és el que fustra,
de dir,
estem posant a la nostra part
el noi,
veus que també,
però la família no,
i que falli a la família
realment és el que més et fustra
com a educador.
Sí,
per complementar aquest projecte
estaria bé unes beques per pares,
no, també,
perquè,
sí, sí,
realment,
a veure,
els petits
de poder treballar amb ells.
Són més maleables,
es pot treballar amb ells,
però els pares,
segons coms,
estan molt quadrats,
no,
la seva posició
i costa molt
fer-li canviar d'actitud
o de perspectiva.
I, bueno,
les frustracions sí que apareixen,
no,
en tot el procés,
xavals que tu veus
que necessiten aquesta ajuda
i no veuen l'autoritat,
no,
no acaben de veure
que és una sort per ells,
no,
que hi ha moltes famílies
que estan així
i moltes que estan
amb el tíquet
fent cua
esperant aquesta ajuda
i veus
quan un xaval
o una família
s'aprofita una cosa així,
ostres,
fa una mica de ràbia,
però,
però, bueno,
a vegades costa canviar
segons quines dinàmiques,
no.
Clar,
hi ha algun cas
que hem donat
de baixa
a noms?
Sí,
sí.
Hi ha hagut dos casos,
crec,
sí,
sí,
sí,
que, bueno,
arriba un moment,
si no m'estan aprofitant,
hi ha més gent
que ho necessit
i està disposada
a aprofitar-ho.
Ens plantegem
fins quin punt
hem d'estar perseguint,
no,
una família
o un jove,
bueno,
si veiem que hi ha
una mínima predisposició,
doncs,
la beca,
diguéssim,
ja ho han dit abans,
hi ha moltes famílies
que esperen
aquesta ajuda,
doncs,
donem-li a un altre xaval,
no.
Hi ha aspectes bons?
Això,
el Lucas d'Èxit,
això.
El Lucas d'Èxit,
va,
la majoria,
la majoria.
La majoria,
sí,
sí,
no,
aquest projecte,
l'any passat,
ja està amb becats
que aquest any
continuen vells
perquè veiem que
aquesta continuïtat
és un procés,
no,
la idea de ser referent
només s'aconsegueix
amb una continuïtat
perquè si ara
aquest any
tanquessin projecte
o fossin nosaltres educadors
seria tornar a començar
de zero
i, bueno,
seria molt més lent
però,
sí,
aspectes positius,
bueno,
jo encantat
amb les tutories
amb els xavals,
t'expliquen les seves coses,
veus que pots,
que van canviant,
no,
que a l'institut et truquen,
ei,
que aquest xaval està millorant
i això satisfà molt,
no,
i a l'espai d'una tutoria
parlar amb ell
dona molt de joc,
pots parlar amb moltes coses,
acabem parlant
de temes personals,
una mica
un espai de teràpia,
no,
diguéssim,
també,
de poder parlar
i...
I com a educadors
són pocs els espais
com per poder fer
un tracte de tu a tu
només amb un noi,
no,
realment poder treballar
amb una persona
només,
clar,
és que pots treballar
tantes coses
i des de,
bueno,
hàbits,
però d'altres coses,
de molta,
no,
poder reflexionar
sobre coses
que els estan passant,
que potser no tenen res
a veure amb els estudis,
però tot acaba
sent conseqüència.
Tot acaba tenint
una conseqüència
o una causa,
no,
perquè això es feina
tot un any
o de diversos anys,
depèn quins joves,
però com es convéns
a un jove,
per exemple,
com se li explica
a un jove o a una família
que és important
una mica la constància,
que és important
tenir uns estudis
per ser alguna cosa
a la vida,
com se li explica,
com es fa entendre això?
I més ara,
no,
que molts xavals
tenen estudis
i no tenen feina,
no,
com els hi fas entendre,
no?
A veure,
la idea és que...
És complicat,
és complicat.
Gran pregunta,
eh?
Gran pregunta.
Sense resposta,
segurament,
potser no.
És complicat.
Una vareta màgica
no n'hi ha,
no,
suposo,
no?
Clar,
clar.
Repetint i repetint,
suposo,
també,
no?
Sí,
sí,
a base d'intervenció
dia darrere dia,
de tutories i el missatge
és clar,
no?
Vull dir,
per ser algú el dia de demà
per poder treballar
t'has de formar
com a persona,
has d'agafar molts valors,
has d'estudiar alguna cosa
que t'agradi,
que et motivi
i sortir una mica
d'aquesta roda,
no?
I costa molt,
la veritat que costa molt.
Clar,
no només acadèmicament,
sinó també com a persona,
això és important,
oi?
Sí,
sí,
tant.
És que el problema,
no?,
de molts dels perfils
d'esnois que tenim
és com que tots,
bueno,
molts tenen,
una família desestructurada
o algun tipus de mancança,
fa que hi ha valors,
no?,
que no,
que encara no els han...
No els han après,
no?
No han anterioritzat.
Sí,
sí,
a vegades,
bueno,
les dinàmiques que es donen
a casa seva
no tenen a reveure,
no?,
quan parlem,
llavors una mica
anant contra discurs
de la família,
llavors,
però això és molt important,
que la família estigui,
permetre entre tots
un missatge clar,
vull dir,
el mateix missatge
i anar tots
en la mateixa direcció.
Però bueno,
va lluitant,
va lluitant.
Clar,
si els pares no veuen important
que estudien,
no?,
que ets tu,
vas arribar allà
i estàs donant aquest missatge
i diuen,
perdona,
no,
són informacions contradictorias.
Per tant,
important la complicitat
de la família
i, vaja,
l'acompanyament també
de la família
a la mateixa direcció,
és clar.
I de l'escola,
també.
Hi ha alguns casos,
no?,
que no funciona
conjuntament amb l'escola,
pots parlar amb la família,
també et recolzen
i també és important
que vegin que només,
no només tu,
estàs barallant,
no?,
pel nen,
sinó que hi ha alguna cosa més també.
Del curs d'enguany
que ja s'acaba,
satisfets,
contents,
eh?
Sí,
sí,
satisfets,
però amb ganes de treballar més,
no?,
queda molta feina.
Es fa molt curt,
bueno,
amb un any escolar,
es fa molt curt,
estàs engegant,
en què estàs ja en matèria,
veus que ja estàs tancant,
llavors,
amb ganes de començar.
anar a veure,
no?,
realment veus resultats positius,
llavors que està funcionant
i ja s'ha acabat,
no?
I quan comença el setembre,
vull dir,
és tornar a començar realment
o hi ha hàbits
que ja s'han adquirit,
que ja han...
Per exemple,
amb xavals que mai
s'han posat a estudiar a casa,
que no tenen hàbits d'estudi,
a la que hi ha una pausa
tan gran com un estiu
fa una mica de mal,
no?
És,
al setembre,
tornem a engegar,
potser costa una mica
el reprendre les tutories,
la necessitat del reforç,
però, bueno,
havent treballat
tot un any enrere,
això cada vegada...
Hi ha antecedents,
vull dir que hi ha...
Cada vegada s'agilitza més
i treballar per això,
perquè interioritzin
aquests hàbits,
llavors que a vegada
costa menys
d'aconseguir.
Doncs,
experiència interessant
va del Joan Marqui
o el Maritxell
amb aquests joves,
aquests nois i noies
de 10 a 16 anys
que participen
d'aquest programa
de beques escobars
de l'Obre Social
de Catalunya Caixa
amb la Fundació Casalamic
amb aquest acompanyament
al llarg de tot l'any
amb un objectiu clar
i és aconseguir
l'èxit escobar.
Joan Mar,
Maritxell,
gràcies.
Ja,
i fins la setmana vinent,
que vagi bé.
I tant.