Hola, què tal? Molt bon dia. Benvinguts d'una setmana més a l'Espai Tothom, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
La segona edició ja d'aquest any 2012, ja s'han acabat les vacances, esperant que els reis hagin vingut carregats, si és que us heu portat bé.
Nosaltres, una setmana més, estem aquí per parlar-vos del món de les discapacitats.
Aquí us parla, Miquel González, i a la part tècnica avui ens acompanya Lluís Comes. Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, perquè les diferències són d'allò més normals.
Avançàvem en el sumari del matí de Tarragona Ràdio.
El Consell de la Mobilitat de Tarragona aprovava el passat 13 de desembre
el pla de mobilitat de la ciutat previst d'executar per al període 2012-2017.
Aquest pla inclou, de cara a l'any 2015, l'execució del pla d'accessibilitat universal a la ciutat de Tarragona.
De seguida en parlem de tot això, amb el Jordi Planes, que ja ens acompanya a l'estudi.
Abans, però deixeu-me que us recordi aquelles maneres que teniu de posar-vos en contacte amb nosaltres.
El correu electrònic, tothom, arroba, tarragonaradio.cat.
I tenim presència també al Facebook, a facebook.com barra tothom, i al Twitter, amb el nostre perfil, tothom.tr.
Dit això, obrim l'espai de l'entrevista al tothom de Tarragona Ràdio.
Tots som conscients que la ciutat és l'espai on els individus adquireixen la condició de ciutadans,
és a dir, la condició de ser persones titulars de drets polítics, socials i culturals.
Això comporta permetre l'accés de les persones a múltiples serveis i equipaments, possibilitat de contacte amb els altres i també afavorir la llibertat d'elecció.
I tot això en igualtat de condicions.
Però la ciutat és també on desenvolupem la nostra vida quotidiana i on es troben la majoria de les barreres o impediments,
ens agrada més dir-ho així, que limiten la nostra autonomia, també el nostre benestar i la nostra capacitat d'elecció.
Impediments que poden referir-se tant a la mobilitat i a la manipulació com als sentits o al coneixement.
I fins i tot poden limitar llibertats fonamentals de la persona com el dret a la participació,
a la cultura, a les activitats recreatives o fins i tot a la informació.
L'accessibilitat va estretament lligada a moltes altres àrees de l'activitat,
en tractar-se d'una disciplina transversal, ja que consisteix en un model de concebre, projectar i construir l'entorn.
Jordi Planes, bon dia.
Bon dia, Miquel.
Suposo que estaríem d'acord, hem de treballar amb aquest tema de l'accessibilitat.
Més que accessibilitat, ens hem de referir a l'accessibilitat universal.
L'accessibilitat universal, un concepte que de seguida introduïm,
i és que des que es va aprovar, jo ara faré una mica d'història, si et sembla,
des que es va aprovar el 82, la Llei d'Integració Social dels Minuts Vàlids, l'ISMI,
on ja s'establien algunes mesures d'eliminació de barreres arquitectòniques.
De fet, ara ja no hem de parlar de barreres arquitectòniques,
sinó que hem de parlar del concepte que tu ja introduïs,
de l'accessibilitat universal d'aquest disseny per a tots.
Les barreres són de moltes menes, unes d'elles arquitectòniques,
que per això no deixen de ser importants,
però fins i tot en el moment en què ens quedem sense barreres arquitectòniques,
continuen havent barreres per poder disfrutar de l'espai amb igualtat de condicions.
I aquí estem parlant de discapacitats sensitives,
estem parlant de dificultats intel·lectuals,
estem parlant que totes les persones puguin comprendre l'espai amb el que es mouen.
Es tractaria de projectar sense excloure i d'una manera normalitzada.
A nivell de disseny és quan és més barat fer les coses.
O sigui, quan fer un disseny normal o fer un disseny universal
és pràcticament el mateix cos o potser una miqueta més.
El que succeeix és que en el moment de portar-lo a terme
i d'implementar-ho i de fabricar-ho o de fer-ho,
després els beneficis són múltiples
perquè el que aconsegueix és una societat totalment integrada.
L'accessibilitat universal serà el fil conductor
de la conversa que mantenim en els propers minuts,
una accessibilitat universal que pot ser un factor de dinamització urbana,
pot estar també present en el sistema de senyalització,
en els transports...
Vaja, en fi, va de la mà sempre de la mobilitat.
Bé, no exclusivament.
Imagina't, per exemple, que una persona invident
quan entra en un edifici públic
no té cap noció de com és aquest edifici públic a l'interior.
Simplement que tingués un petit planell tàctil a la part exterior
podria configurar-se si té que anar al fons de la dreta,
té que anar al fons de l'esquerra, etc.
Això seria un sistema d'accessibilitat universal
que no està totalment lligat a la mobilitat.
O sigui, que va més enllà.
Anem bastant més enllà.
Bastant més enllà.
Parlem de casa nostra,
perquè el Consell de la Mobilitat aprovava,
el passat mes de desembre,
el pla de mobilitat de la ciutat de Tarragona,
que en principi s'hauria d'executar
o està previst per al període 2012-2017.
Bé, hem d'entendre que el Consell Municipal
és una entitat, diguéssim, que no és executiva,
sinó que és consultiva,
dins dels esquemes de participació ciutadana
que existeixen avui en dia
a l'entorn de la normativa de la Generalitat.
Aquest procés ha sigut llarg,
va començar gairebé fa dos anys,
on una sèrie de consultores especialitzades
van començar a dissenyar les bases
que podien ser bones per tirar endavant això.
Després, això va ser objecte d'un pacte municipal importantíssim.
Si els polítics no estan d'acords en fer un pla municipal,
és impossible tirar-ho endavant.
Això es va aprovar el 30 de novembre de l'any passat,
d'aquest passat, no de l'altre, del 2010,
on s'assentaven unes directrius i uns objectius bàsics
sobre els quals s'ha estat treballant pràcticament un any
fins a arribar a poder-lo aprovar.
Però aquí no s'ha acabat el procés.
s'ha tirat endavant també un estudi mediambiental
de tot aquest pla, que ja està acabat.
Ara el tràmit que s'està seguint és que passi per la Generalitat
perquè l'aprovi, perquè la mobilitat és multidisciplinària,
hi ha diferents departaments que queden afectats.
I l'últim pas que s'espera seria l'aprovació pel plenari municipal
allà aproximadament pel mes de març.
Una aprovació que en principi no hauria de suposar un problema,
ja que el que comentaves ara no s'hagués aprovat aquest pacte municipal
si totes les forces polítiques hi haguessin estat d'acord.
Exacte, tots els grups municipals estan dins del Consell
i van aprovar aquest pacte ara fa un any
i tot el pla que s'ha desenvolupat després
segueix les directrius d'aquest pacte.
A banda de les propies forces polítiques,
qui integra aquests Consells de la Mobilitat de Tarragona?
Perquè recordem que es tracta d'un d'aquests processos participatius
on les entitats i fins i tot la pròpia ciutadania pot participar.
Exacte, en diferents etapes i en diferents nivells.
El Consell Municipal està composat en principi per invitació de l'alcalde
i ho formen fonamentalment les entitats vives de la ciutat,
més alguna sèrie de col·lectius o de persones
que tenen una personalitat adequada
per poder col·laborar amb aquest tipus de coses.
Però, independentment del propi Consell de la Mobilitat,
dins del procés de confecció,
han hagut processos participatius oberts al públic en general.
El passat mes de març, aquí a l'Institut Municipal d'Educació,
es van posar a disposició de tots els ciutadans
una sèrie de consultes sobre diferents criteris,
sobre diferents plantejaments,
amb possibilitat de corregir el que s'havia exposat,
amb possibilitat d'afegir noves coses.
De fet, en aquests processos van sorgir coses noves
que no estaven previstes
i que al final han acabat formant part del propi pla,
com, per exemple, era el tema de la necessitat per la ciutat
de tindre un pla d'accessibilitat.
El ciutadà hi participa? S'interessa per aquests continguts?
Jo vaig quedar una mica defraudat.
La veritat és que després d'haver fet una cridada generalitzada,
jo no sé si no va ser molt efectiva
i potser hi havia entre 20 o 30 persones participant.
Des de l'UGAU, a mi m'agradaria aprofitar aquests micròfonos
perquè la ciutadania en general sàpiga que té,
a més de votar a les eleccions,
possibilitat de participar en aquests processos col·laboratius,
no tan sols en el tema de mobilitat,
s'està tirant endavant ara el pla d'integració social,
s'està tirant endavant també el pla municipal de l'habitatge.
Vull dir, té possibilitat de participar en aquestes coses,
que ho faci perquè és una manera que la nostra veu arribi
als plans futurs de la ciutat.
Sí, que possibilitats n'hi ha i maneres de participar també.
Definim una mica grans trets, Jordi,
abans d'entrar dintre del que seria el pla d'accessibilitat universal,
aquest pla de mobilitat,
que seria on s'inclouria o el que englobaria
el pla d'accessibilitat universal del qual ara en parlem.
Bueno, primer potser faríem un esquema
de com se desenvolupa un pla en general.
És que potser hi ha molts noms,
pla de mobilitat, pla d'accessibilitat universal
i ens podem embolicar.
Anem a veure l'esquema d'un pla
que després ho aplicarem a totes les coses.
Primer hi ha un anàlisi de la situació.
Dins d'aquest anàlisi
hauria d'existir aquest pacte municipal
de les forces polítiques
perquè és molt difícil tirar endavant
si després hi ha oposició interna dins de l'Ajuntament.
O és un projecte de ciutat o és millor no fer-ho.
Aquesta és la meva opinió personal.
Encavat s'ha fet aquest anàlisi de la situació
i hi ha una etapa de diagnòstic.
Amb aquest diagnòstic
aquí hi ha una entrada de participació ciutadana.
És això que vam fer una mica el mes de març
que comentava ara el pla de mobilitat.
És on les coses que s'han detectat
s'estructuren, s'analitzen
i es posen a disposició
que cadascú pugui dir la seva.
Encavat s'ha fet aquest diagnòstic
s'ha de fer una etapa
de decidir què és el que entra.
No oblidem que aquests plans
són de 5 o 6 anys.
No són per tota la vida.
Amb la qual cosa
s'ha d'escollir.
S'ha de dir a veure què és el que entra
i què és el que no entra.
Acotem, no?
Exacte.
Hi ha aquesta etapa
de decidir quines són les mesures.
A més, encavat del que s'ha diagnosticat,
quines són les possibles mesures
que poden servir
per contrarrestar aquesta deficiència
o per millorar el que s'hagi de millorar.
Encavat,
encavat ja s'han decidit
quines són les mesures,
s'han de planificar
i s'han d'avaluar
i amb això ja podem tindre un pla.
Perquè el pla és
diferents actuacions
amb una data
per portar-les a terme
i amb un pressupost
per poder-los incloure
amb els pressupostos municipals.
Si no arribem fins a aquest nivell,
no és un pla.
Després de fer totes aquestes etapes,
com dèiem,
definim les actuacions,
posem data
i posem pressupost.
Exacte.
En el cas del pla de mobilitat,
dintre d'aquestes actuacions,
seria on trobaríem
el pla d'accessibilitat universal,
seria on trobaríem
aquest segon pla.
Exacte.
Digues, digues.
Bueno,
vull dir,
no puc deixar de dir-ho,
vull dir,
crec que
totes les persones
que tenim necessitats
especials d'accessibilitat
hem d'estar contents
que se'ns hagi tingut en compte
i que,
per fi,
tinguem programat
un pla
per poder
pensar
i decidir
com s'ha d'afrontar
l'accessibilitat de la ciutat
en els pròxims anys.
Clar,
però un pla d'accessibilitat universal
que no està pensat únicament
per al col·lectiu
de persones amb discapacitats,
se'n poden beneficiar
molts altres col·lectius.
Bueno,
és que
això,
la meva contesta seria
definar-me vostè discapacitat,
no?
És veritat.
Vull dir,
pensa que
la gent gran
a partir d'una edat determinada
ja no es mou amb agilitat,
ja no pot caminar
el que té que caminar.
Vull dir,
el concepte de discapacitat
hauríem d'ampliar-ho
per unes bandes
i es tractar-ho per nosaltres.
Jo preferixo dir
que és un pla d'accessibilitat
per a tothom
on tots els ciutadans
ens hem de veure beneficiats
perquè s'hagi estudiat
i analitzat
aquesta accessibilitat.
Al març del 2010
s'aprovava
l'actual llei vigent
en matèria d'accessibilitat
a nivell estatal,
aquesta ordre ministerial,
que introdueix
per primera vegada
a una normativa estatal
el concepte
d'accessibilitat universal.
Tu ho deies abans,
l'entendríem
com la condició
que ha de complir
l'entorn,
els productes
o els serveis
per a que siguin
comprensibles,
utilitzables
i practicables
per a tothom.
Llegeixo textualment
del pla
del document
del pla
de mobilitat.
Tal com diu
el punt 1.7
d'aquest document,
en què consistiria
l'elaboració
d'aquest pla
d'accessibilitat
universal?
Què és allò
que s'hauria de tocar?
Bé,
tenint en compte
que el procés
seria molt similar
al que abans hem dit
per tots els quants,
el que sí que està clar
és que s'han d'unar
dues forces.
Una força seria
les necessitats
dels col·lectius
de la ciutat
i una altra força
seria les ajudes
tècniques existents
a cada moment.
Hem de tindre en compte
que tot evoluciona.
Nosaltres ara
tenim que resoldre
els problemes d'avui
i preparar-nos
pel dia de demà.
El que no podem fer
és estar sempre
esperant-nos
el dia de demà,
amb la qual cosa,
encara que haguem
que fer servir
les tecnologies
que hi ha avui en dia,
tenim que procurar
que l'accessibilitat
d'avui en dia
vagi millorant
i estigui al servei
de tothom.
Però l'accessibilitat
universal
pot aplicar-se
no només a una ciutat,
sinó a d'altres ens.
No és una cosa única
i exclusiva
d'una ciutat.
Ho dic perquè també
algunes empreses,
fins i tot públiques,
podrien aplicar
aquest pla
d'accessibilitat universal
o formar-ne part.
Per suposat.
O sigui,
l'ideal
és que els plans
d'accessibilitat universal
no fossin
una iniciativa municipal,
sinó que fos
una iniciativa estatal
o superestatal
i que això
fos el que condicionés
una uniformitat
amb aquests criteris.
Però de totes maneres,
com no tenim res més
que aquesta ordre
que citaves tu abans,
bona cosa és
que l'Ajuntament,
insisteixo,
comenci a pensar,
que comencem
nosaltres com a ciutat
a pensar
quina és la necessitat
que volem
per al futur.
No ens oblidem,
Miquel,
una cosa molt importantíssima.
Estem en una societat
que s'envelleix
en marxes forçades.
El percentatge
de gent gran
cada vegada
és més important.
anem a una ciutat
d'habitants
de molta edat
i aquestes persones
no tenen
la mobilitat
ni l'accessibilitat
que tenen
la gent jove.
Com més còmode
fem la ciutat
ara per a tothom,
més bé estarem
nosaltres mateixos
quan siguem grans.
Anem a repassar, Jordi,
si et sembla,
alguns ítems concrets
dels objectius
d'aquest pla,
perquè llegint
per sobre
podem veure
que es parla
de via
i espais públics,
d'edificis públics,
de transports,
de comunicació,
de plataformes digitals,
vaja,
són moltes coses.
Per suposat,
però no ens oblidem
que el que estem
és intentant
fer un pla.
Què és el bo
d'obtenir un pla?
Doncs és que
fins ara
no en teníem
cap pla.
O sigui,
fins ara
les mesures
que es prenen
d'accessibilitat
és, primer de tot,
exclusivament físiques
i sense
una planificació,
sense una ordenació,
sense que hi hagués
cap entitat
dins del municipi,
que estigués
especialitzada
en accessibilitat
universal.
Què volia dir això?
Que encara que
un departament
de l'Ajuntament
estigués sensibilitzat
i volgués
fer les coses bé,
no tenia cap referent.
L'única solució
que tenia
era contractar
una consultora externa
i aquí en tenim
temes de pressupostos
i de poca disponibilitat
de diners,
amb el qual el tema
quedava totalment parat.
I ara tenim
aquesta entitat?
No,
però en aquest pla
una de les coses
que definirà aquest pla
és si aquesta entitat
o aquest referent
d'accessibilitat
a la ciutat
té que existir o no
de totes les persones
que tinguin responsabilitats
en temes que afectin.
És a dir,
algú que conegui
de primera mà
la matèria d'accessibilitat
i pugui guiar
o pugui donar
uns recursos
als altres organismes.
L'ideal
és que l'accessibilitat
universal
i el disseny universal
fossin conceptes
que entressin
en la formació
estàndard de tothom.
Però no podem ser utòpics,
la realitat és la que és
i hem de començar
amb plantejaments
eminentment pràctics.
Algun plantejament
d'aquests pràctics, Jordi?
A banda, per exemple,
de la creació
d'aquesta...
o de la definició
més que creació
d'aquesta entitat?
Quins...
Alguna cosa
que nosaltres
doncs
sigui una mica
més tangible
dintre d'aquest pla?
Per exemple.
Bé, primer de tot
és intentar fer
disseminació
del concepte
d'accessibilitat universal.
O sigui,
ja ha costat molts anys
que el concepte
barrera arquitectònica
coellés
i estigués
una mica
al cap de tots
i fins i tot
avui en dia
tenim dificultats
amb això.
Ara tenim
que fer
una gran tasca
de divulgadora
de conceptes
d'accessibilitat universal
i aquí et repto
que participis
en aquest procés
de disseminació
i poguessis
anar
facilitant
als nostres oients
conceptes
d'accessibilitat universal
amb píndoles
o amb dosis
perquè anem
autoformant-nos tots
per ser conscients
de fins on
podem arribar
amb aquests conceptes.
N'anirem parlant
i tant que sí.
Doncs
continuem parlant
com tu deies
d'aquest tema
de l'accessibilitat
universal
i el disseny
per a tots
ho definíem abans
com aquesta
àrea clau
de coneixement
que cal
atendre
i aplicar
i introduïes tu ara
un concepte
que és interessant
perquè és la formació
en quant
al fet
d'accessibilitat universal
formació dirigida
a qui?
Bé
és que
jo soc
no sé
una mica
tremendo
amb això
jo parteixo
que això
hauria d'estar
a l'educació
de tots els nens
vull dir
quan en una família
hi ha
algun cas
de diversitat funcional
doncs aquella família
està sensibilitzada
coneix
que hi ha gent
amb diferents maneres
de fer les coses
perquè té alguna deficiència
etc.
i d'alguna manera
aquesta família
ja està sensibilitzada
però és que ens trobem
en moltes famílies
que no hi ha cap cas
llavors aquesta família
resulta que
amb la seva formació
estàndard
habitual
ordinària
no rep cap missatge
sobre el tema
de la discapacitat
i se troba
de cop i volta
ja de gran
o de jove
amb problemes de discapacitat
que no sap com afrontar
també em parla
també em parla d'això
el pla
d'accessivitat
universal
no crec que parli
d'això
però de totes maneres
crec que la gent
que sí que estem sensibilitzades
hem de fer difuminar
aquests missatges
per anar creant
aquesta consciència
l'abans possible
tornant al tema
del pla
d'accessivitat universal
previst
per al 2015
estaríem parlant
del 2015
amb quins terminis
d'actuació
el 2015
es definiria
el pla
i es definiria
suposo que seria
per una validesa
de 6 anys
amb la qual
probablement
tindria validesa
del 2006
al 2012
perquè
aquesta ordre ministerial
de la qual parlàvem abans
defineix
l'actuació
abans del 2019
si no m'equivoco
diria
sí o no
però una cosa
és fer el pla
i una altra cosa
és aquest pla
quin període
d'execució té
jo insisteixo
el valor afegit
està en que hi hagi
un pla
després les coses
s'aniran ejecutant
evidentment
per exemple
posem el cas
del pla de mobilitat
què és el que ha marcat
les accions
que s'han anat posant
cada any
etcètera
evidentment
el pressupost
el pla aquest
no pot ser irreal
s'han avaluat
s'han posat
cada any
en funció
del previsible
que es pugui carregar
el pressupost
de cada any
si ara carreguem
tot el primer any
ho fem tot el primer any
sabrem que no ho podem pagar
llavors
hem de fer plans realistes
perquè si no són reals
després és que
parlem nosaltres mateixos
la confiança
en les nostres pròpies
planificacions
i el tema costos
perquè algú pot pensar
això està molt bé
però hem de dur a terme
aquest pla
val uns diners
i en el context econòmic
que actual
com ho podem assumir
això és el que s'ha fet ja
crec que jo
amb molt bon seny
des de la consellera Floria
que el que s'ha compromès
amb el pla de mobilitat
és assumible
a nivell de pressupostos
en funció de lo previsible
em sembla que el pla total
de mobilitat
per 6 anys
són 18 milions d'euros
i això
distribuït
amb cada exercici
en funció de les tasques
que s'han fet
encaixa perfectament
amb el pressupost municipal
això vol dir que en principi
no hauria d'haver
problemes econòmics?
bueno
almenys per complir
aquest pla no
i si es produeix
un canvi de govern
per exemple?
encabat
aquest pla
està aprovat
pel plenari
és vinculant
per qualsevol
govern municipal
que hi hagi
això no s'ha de tirar
enrere en principi
en principi no
doncs veurem
aviam què passa
i com dèiem abans
en principi
s'ha d'aprovar
de cara al març
d'aquest any
comparativa
amb altres ciutats
de Catalunya
o de l'estat
que ja han aprovat
plans similars
veiem per exemple
que Mataró
té un pla
d'accessibilitat
universal
similar
que d'altres ciutats
han fins i tot
iniciat
algun pla
de mobilitat
en aquest sentit
Jordi
en quin lloc
estaria a Tarragona
jo crec que
en pla de mobilitat
som la segona
de Catalunya
i en pla
d'accessibilitat
universal
jo no ho sé
dir-te d'aquí
el 2015
però crec que
el de Mataró
no és d'accessibilitat
universal
és d'accessibilitat
sol
amb la qual cosa
em sembla que
si no s'ha d'enxar
davant a ningú
el 2015
podríem ser la primera
podríem ser la primera
d'accessibilitat
universal
d'accessibilitat
universal
perquè és una
de les coses
que ens ha
hem d'agrair
aquest consistori
és que amb el pacte
de la mobilitat
ara fa un any
es va incloure
al principi
d'una aposta
seriosa i ferma
per l'accessibilitat
universal
cosa que des de algú
és una fita
que a tan alt nivell
nosaltres a nivell
municipal
no havíem tingut mai
aquesta consideració
en aquest sentit
i la meva pregunta
és per què
no s'aplica
de forma sistemàtica
i rigorosa
una norma
o la norma en si
de l'accessibilitat
universal
bé
és que
això passa
com sempre
hi ha paraules
molt fàcils
de dir
però que són
conceptes
complexos
al moment
d'executar
això ens passa
quan parlem
de discapacitat
surt molt fàcil
la paraula
discapacitat
però hi ha
milions de tipus
de discapacitats
diferents
amb diferents sensibilitats
i diferents possibilitats
que sovint
es fa servir
com això
com una paraula
per definir
o per intentar
englobar
tot el col·lectiu
però en el moment
en què et poses
a treballar
ja surten
els milions
de discapacitats
diferents
i aquí comencen
a sorgir
problemes
per tot arreu
mira
per mi
el concepte
d'accessibilitat
universal
és una utopia
al 100%
no arribarem
mai a la vida
perquè insisteixo
hi ha milions
de discapacitats
diferents
però hem de tindre
un objectiu
hem de tindre
un rumb
hem de tindre
una bitàcora
que ens guiï
cap a la línia
correcta
i quan més treballem
més percentatge
aconseguirem
i a l'hora
d'aplicar
d'aquesta
accessibilitat
universal
no creus
que hi ha
una dispersió
molt gran
en les pautes
o sigui
massa normes
jurídiques
i tècniques
o sigui
un marc jurídic
molt complex
ara s'està elaborant
el nou
codi
d'accessibilitat
de Catalunya
que la veritat
és que a mi
em fa pena
parlar d'aquestes coses
perquè encara
no s'aplica
el primer
ja s'està fent
un altre
quan potser
primer
haurien d'haver intentat
fer que es complís
el primer
però bueno
això són les paradoxes
que passen
amb el món polític
que jo no acabo
de comprendre
molt bé com passa
de totes maneres
independentment d'això
el que sí que farà
el pla d'accessibilitat
és fixar
quines són les normes
que Tarragona
fa servir
per els seus estàndards
i amb això
ja a nivell
de diferents departaments
o diferents empreses municipals
o de diferents
inclús particulars
que vulguin
tindre interès
a com complir
aquestes normes
tindrem nosaltres
la nostra guia
i no tindrem
que perdre'ns
amb les diferents
normatives
que hi ha
per allà
i si no s'aplica
aquesta norma
podrien haver-hi
sancions
quina norma
no vull dir
si no s'apliquen
aquestes
aquestes normatives
aquests plans
fent
futuribles
si l'Ajuntament
decideix
que no es dona
llicència d'opertura
si no es compleixen
uns principis
bàsics
d'accessibilitat universal
doncs escolta
no és que no hi hagi
sancions
és que no pots obrir
jo tornaria a fer
ja per anar
tancant
jo tornaria a fer
especial
atenció
amb aquesta
mancança de formació
en quant
a l'accessibilitat universal
és important
aquesta
aquesta formació
ja no només
en la part de tècnics
en administracions públiques
sinó fins i tot
més enllà
en formació universitària
o en encàrregants d'obra
en oficials
de primera
vull dir
no se m'agradaria acabar
donant aquest
aquest missatge
que fa falta
formació
en aquest sentit
Miquel
tens tota la raó
però també
has de ser conscient
que estem davant
de conceptes relativament nous
fa pocs anys
que se sent parlar
tu mateix has dit
que només hi ha
a nivell estatal
una única
ordre ministerial
que parla
d'accessibilitat universal
no hem donat temps
a la societat
perquè estructuri
aquesta formació
i aquests coneixements
existeixen
i hi ha altres països
que van molt més avançats
que nosaltres
en aquest sentit
esperem
que els treballs
que culminaran
el 2015
amb la confecció
d'aquest pla
serveixin
per anar
difuminant
aquests conceptes
a la societat
i puguem
convèncer
que et diré jo
una universitat
de Rovira Virgili
o alguns instituts
de la ciutat
que s'ocupin
de facilitants
de tècnics
per un mercat
laboral
que en el seu moment
tindrà més importància
que el que té ara
i que comencem
a definir
millorar la cultura
de l'accessibilitat
per això
t'apantejava el repte
abans
que comencis
a fer una sèrie
de conceptes
d'accessibilitat universal
per anar
difuminant
aquests conceptes
d'entrada
amb els nostres orients
doncs de fet
és el que també
hem intentat
al llarg d'aquesta
entrevista Jordi
acabem
amb una mirada
en positiu
amb aquest horitzó
que sembla
que cada cop
està més proper
on l'accessibilitat
sigui això
un fet natural
i ordinari
cada dia
cada dia més
almenys
a la ciutat
de Tarragona
així ho esperem
treballem
per aconseguir-ho
almenys
doncs amb la intenció
de complir aquest repte
que ens proposava
el Jordi Planes
nosaltres
avui ja tanquem
l'edició
del Tot Home
tornarem
el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts
del matí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
recordeu que a través
de la nostra pàgina web
a tarragonaradio.cat
podeu
a banda d'escoltar
la ràdio en directe
doncs recuperar
aquest programa
i d'altres
que ja hem emès
en edicions anteriors
una salutació
del Miquel González
a la part tècnica
Lluís Comes
i tornem dilluns vinent
a la part
de la sjedid