Tothom, un programa de Tarragona Ràdio perquè les diferències són d'allò més normals.
Ja som a dilluns, 20 d'agost, l'estiu va passant. Alguns estareu encara de vacances, d'altres ja les haureu acabat i d'altres estareu pendents que comencin potser de cara al setembre.
El Tothom no fa vacances, continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio. Molt bon dia, benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom.
Ja us sabeu que en aquest temps de ràdio volem parlar del col·lectiu de persones amb capacitats diferents,
perquè evidentment tots tenim capacitats diferents i per davant de tot, tots som persones.
Amb aquest cicle d'entrevistes que engegàvem ja fa algunes setmanes a la sintonia de Tarragona Ràdio,
volem fer balanç de la primera meitat del 2012 aprofitant la fi d'aquesta tercera temporada ja del Tothom de Tarragona Ràdio.
Avui parlarem amb la Paula Ulloa, ella és coordinadora del Club Social La Muralla,
aquesta entitat que des de ja fa anys treballa per a les persones amb malaltia mental del Camp de Tarragona.
Tot seguit saludarem a la Paula Ulloa en una entrevista que enregistràvem ara fa alguns dies.
Abans però deixeu que us recordi les vies de participació, les vies de contacte,
que teniu al vostre abast per posar-vos, doncs això, en contacte amb el Tothom de Tarragona Ràdio.
En són, fonamentalment i bàsicament tres.
Tothom arroba tarragonaradio.cat, la nostra adreça de correu electrònic,
al Facebook i som presents amb la nostra pàgina facebook.com barra tothom
i el nostre perfil al Twitter, que el trobareu si busqueu tothom.tr.
És un plaer, com cada dilluns, acompanyar-vos en els propers minuts de ràdio.
Una salutació de qui us parla, el Miguel González.
Ensetem l'espai a tothom d'avui i saludem de seguida a la nostra convidada.
L'espai a tothom d'avui i saludem de seguida a la nostra convidada.
Aquest estiu a l'espai a tothom, ja sabeu que volem fer balanç d'aquesta temporada.
De fet, nosaltres parlem de temporada radiofònica del 2011 i el 2012,
però seria aquesta primera meitat del 2012.
Avui, per fer-ho, hem convidat la coordinadora del Club Social La Muralla, Paula Ulloa.
Paula, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La primera pregunta és gairebé obligada.
Ha estat un bon any pel Club Social La Muralla, de moment el que portem del 2012.
Faríem un balanç positiu?
Sí, a veure, ha estat un any complicat.
però, bé, la veritat que ens hem anat sortint i nosaltres ho valorem positivament.
De moment, portem el que deia, no?, mig any del 2012.
Què heu fet fins ara?
Perquè l'últim que comentàvem eren les festes del barri, no?,
que participàvem, de fet, en una tarda gairebé sencera organitzada per vosaltres.
Vull dir que és també una bona opció per integrar-se al barri i per donar visibilitat, no?,
per dir, la gent de la Muralla no només participa de les festes, sinó que s'encarrega gairebé d'omplir una tarda de festes.
Clar, sí, nosaltres sempre hem vist, no?, que la finalitat del Club, de l'associació, és sortir, no?,
integrar-se a la comunitat i que més millor, no?, que amb el voltant més proper integrar-se.
Llavors, portem tres anys col·laborant amb les festes del barri.
Aquesta és la veritat que ha sigut el més intès perquè ens han deixat la tarda sencera per naltros
i ha funcionat molt bé, funciona molt bé amb els veïns, estem molt contents,
i els nois també, els usuaris, estan contents de poder sortir fora al carrer, no?,
i de mostrar el que es fa a dins del club.
Què diu la gent del barri, Paula? Estan contents?
Perquè, clar, vull dir, la gent del barri, al final, si us demanen l'ajuda i la col·laboració, evidentment,
però després, aquella gent que ve de fora, que s'apropa a les festes,
participa també d'aquestes tardes, com la que vau fer aquell divendres de juliol?
Sí, clar, a veure, els veïns ja, el primer any, la veritat, que no ens coneixien,
no sabien ni què feia mai allà al local del club.
Ara ja, com és el tercer any, doncs sí que ja, bueno, ja compten amb naltros, i molt bé...
Compartíeu barri, però no sabíem ben bé què fèieu, no?
No, no, sempre ja se quedaven mirant allà al local, ui, què fan aquí, no sé,
i llavors això ens ha anat molt bé també per donar-nos a conèixer, no?,
i una mica de normalització.
I també el que ha vingut molt bé, doncs, és les jornades de portes obertes,
que hi ha gent que baixa nova, no?, i s'apropa al club i al centre,
i també és una manera de donar-nos a conèixer i de normalitzar la malaltia, no?
I què us pregunta la gent quan ve amb aquestes jornades de portes obertes?
Per què s'interessa pel tema de la malaltia, pel tema dels serveis que em que doneu?
Què pregunten, vaja?
Sí, més que res per, no?, la malaltia, perquè és la gran desconeguda, no?
Doncs què fem, que com és la malaltia en si, que què ens trobem i com ho portem, i això, no?
I després, doncs, també s'apropa a gent que té malalts, bueno, familiars o així, que estan malalts,
i també, doncs, s'aprofiten i per demanar informació sobre els serveis.
Gent voluntària per col·laborar? Menys.
Menys, menys, però venen per altres vies, però també estem molt contents amb el voluntariat.
Em dic, costa encara, no?
Sí, sí, sí, costa, però, bueno, no sé si és pel moment que estem vivint o així,
però, no sé, cada vegada venen més voluntaris i això hi funciona molt bé, la veritat.
Bé, doncs, i que continuem així, no?
I tant, sí, sí, perquè ens fan una gran tasca, nosaltres encantats.
Precisament del moment que estem vivint, també, òbviament, n'hem de parlar,
és inevitable parlar-ne, suposo que us ha afectat com a qualsevol associació
o entitat del tercer sector, ho comentàvem, de fet, aquests darrers dies,
amb tema retallades, tota aquesta moguda, dit així, col·loquialment,
de la llei de la dependència.
Sí, sí, sí, clar, nosaltres, ara, al mes de juliol, l'hem deixat de cobrar.
Era una cosa que anàvem preveint, però, clar, fins que no t'arriba,
que ja no tens diners, doncs, tampoc t'ho planteges.
Les solucions que te donen no són les més viables, la veritat,
i, mira, anem tirant com podem, però no sé si ho podrem sostenir, la veritat.
És que hem d'anar més per més, treballant amb pinces, no?, com dient, dia a dia,
i, a veure, no es pot fer cap previsió de res,
perquè mai sabràs si tindràs diners o no.
I, a més, imagino que en una entitat on no es poden deixar donar recursos,
no es poden deixar de fer activitats,
no es poden deixar donar un servei, no?, perquè al cap i a l'afís és el que doneu.
Sí, si estàs treballant per les persones, què fas amb aquestes persones?
És que tanques i els deixes al carrer, tampoc se pot fer això, eh?
I, bueno, mira, anem buscant solucions com podem, però està complicat.
Perquè ara mateix, quantes persones es beneficien dels vostres, de l'associació,
dels vostres serveis del club, vaja?
N'altros tenim, sí, usuaris 80 i socis familiars cap a uns 200, eh?
No són beneficiaris directes, però, bueno, també es beneficien.
En el cas que el Club Social de la Muralla et deixes de donar servei,
doncs, comptant per dalt serien unes 200 i algun i pico persones, no?,
que es quedarien sense aquest servei.
Esperem que no passi, de moment, a curt plaç, no?
A veure, anem salvant més a més, esperem que no.
Com es presenta el futur?
En quant a projectes, en quant a activitats, tenim diverses coses a comentar, no?
Sí, bueno, projectes, la veritat, idees tenim moltes, solvents ja...
Una altra cosa és que es puguin tirar endavant, no?
Sí, sí, però, bueno, mira, sempre hem d'anar, no?
Jo intento ser optimista i dir, va, vinga, que tot ha sortit endavant,
com hem fet tots aquests anys, que més o menys ha anat tot bé,
i projectes, doncs, sí, bueno, de cara ara a finals d'any,
tenim el Dia Mundial de la Salud Mental,
que això és una cosa fixa, ja que portem, doncs, 10 anys fet amb l'associació.
De cara a l'octubre, no?, si no m'equivoco.
Sí, farem una setmana de programació, que encara, bueno, l'estem acabant de concretar.
Hi ha una sortida a Solsona, que se reuneixen totes les associacions
que treballen per la salut mental.
També aquest any, bueno, més que res, serà un acte molt reivindicatiu, no?,
per demanar els drets, per reclamar el que ens mereixem.
Veurem què passa de cara al setembre, no?,
que ha de ser aquest mes fatídic, el qual tothom li té com una mica de por,
i, evidentment, el tercer sector pot ser encara una miqueta més,
perquè és el que comentàvem, no?, veurem què passa.
Sí, sí, clar. I després, bueno, també fem un dia per les famílies
i farem diversos actes aquí a la ciutat d'Arragona,
cobrirem el públic en general, que encara, bueno, estem acabant d'ajustar.
I després ja, bueno, tindrem ja les coses de Nadal,
doncs, participació a la fira d'artesania,
jornada de portes obertes al club, als familiars, al dinar i tot això.
Déu-n'hi-do, treballeu a llarg plaç, no, Paula?
Perquè totes aquestes coses s'han de preparar amb temps d'antelació.
A principis d'any, més que res, fem una programació una miqueta.
Tenim el que és la feina de dia a dia, un horari del club,
amb les activitats i això, després hi ha com coses extres, no?,
però que sí que es programen a principis d'any.
Sempre van sortint noves idees, no?, i coses que a veure si ho podem encaixar, però, bueno.
I també com a projecte així molt novetós, que hem començat ara, abans de l'estiu,
és a l'hort, nosaltres tenim un hort,
i el que hem fet ara és donar-li una empenta
i hem començat a fer visites guiades per escolars i entitats del tercer sector.
És a dir, vosaltres teniu un hort que ja el teníeu allà al club, diguéssim,
i què hi fèieu amb aquest hort?
Bueno, allà el que es feia, els nois, doncs, era com un taller,
anaven a un grupet d'usuaris, el que feien, doncs, treballar a la terra.
No es produïen, bueno, és per consum propi.
Bueno, però alguna amanida us haureu menjat, dir jo, no?
Sí, sí, sí, això sí.
I llavors el que fan allà, doncs, és això, no?,
la horticultura terapèutica, diguéssim,
doncs, millorar la qualitat de vida a través del treball amb l'hort.
Els ajuda el treball amb l'horticultura?
Molt, molt, i estan molt, molt contents.
Tenim llista d'espera i tot perquè els agrada molt.
Suposo que és allò de dir, jo ho treballo amb les mans, no?,
jo ho planto, jo ho cuido, jo me n'encarrego,
i després aquell fruit, no?, m'imagino que el tema de treure,
vaja, ara m'imagino, allò que vas a buscar i veus que ha sortit una tomata, no?,
i dir, ostres, aquesta tomata ha sortit perquè jo me l'he treballada, no?
Perquè és això, clar, nosaltres, bueno,
als nostres usuaris el que ens agrada molt és treballar amb algun motiu, no?,
no fer per fer.
Llavors, clar, l'hort motiva molt i també s'ha treballat molt el compromís,
tema horaris...
Òbviament, perquè això és de seguir un plàning, és de seguir un rec, no?
Clar, si no l'hort, si no s'hi va, doncs malament, eh?
I això ens ha ajudat molt a treballar molt el tema del compromís,
que també costa molt amb els nostres usuaris.
I ara obriu això a l'exterior, obriu portes per fer visites guiades dirigides aquí.
Bé, nosaltres hem començat a l'estiu, com el curs escolar està parat,
hem començat a fer visites a entitats, eh?
Ara han vingut entitats de salut mental, que han quedat molt contents,
i després ara, de cara a quan comenci el curs escolar, doncs, escoles de primària.
Quan dius entitats de salut mental, vols dir entitats que poden, entre cometes,
copiar-se la idea o poden agafar aquesta idea i dir,
mira, nosaltres també ho volem fer o no?
Home, algunes ja tenen un urtet petit, eh?
Però no ho porten tan avançat com nosaltres, no?
I llavors, bé, el curiós d'aquest projecte és que són els usuaris els que fan les visites.
Llavors, això els motiva moltíssim, no?
Perquè se senten compromesos i veuen que tenen una responsabilitat.
Ells han d'explicar aquestes visites, no?
Exacte. Hi ha diferents tallers.
Ells han estat des de gener fins ara formants en un curs de l'Institut d'Horticultura.
Els han format amb monitors de tècnics mediambientals.
Llavors, el que han après és a fer les visites guiades per l'hort
i a fer diferents tallers, doncs, es cobreix les plantes, tallers de compostats,
i això està molt maco, ho fan molt bé, la veritat.
Sí, sí.
Molt bé. Doncs, òbviament, és un bon projecte que, com dius,
tindrà continuïtat de cara al setembre, de cara al curs vinent,
amb escoles de primària de moment?
Sí, de moment ens hem centrat en aquest públic, sí, sí.
Perquè potser són els nens els que més absorbeixen aquesta informació
i els hi dona un benefici més gran?
Sí, clar, també els agrada sortir, sí, sí.
I veuen també, doncs, la feina.
I ara a l'estiu, doncs, això, visites entitats.
Perquè a l'estiu, el Club Social La Muralla, fa vacances o no?
No, no, no tanquem.
No pareu.
Ens tornem i no tanquem.
No, no.
Molt bé.
Obrim de 9 a 1 i de 4 a 7.
A l'hivern sí que està obrer al migdia,
però ara tanquem una estoneta al migdia.
Perquè els usuaris que, vaja, que depenen,
que fan ús dels vostres serveis, evidentment, a l'estiu, doncs, no...
No, i inclús hi ha molts que treballen i a l'estiu fan vacances.
Llavors, com nosaltres treballem el temps lliure,
encara ho necessiten més, saps?
Llavors, nosaltres fem activitats d'estiu, doncs, anem a la platja,
fem moltes sortides a les piscines,
intentem fer moltes coses de cara a l'exterior al cine
i fer coses per treballar a l'oci.
Déu-n'hi-do, doncs, a continuar treballant tots aquests aspectes.
Sovint parlem del club, però, Paola, si em permet,
potser ja t'ho he preguntat alguna altra vegada,
ara no ho recordo,
però com arriba la Paola Ulló a treballar,
no tant al Club Social de la Muralla,
sinó a interessar-se pel col·lectiu
o pel món de les persones amb discapacitat?
Bueno, i sobre una miqueta de vocació i dels estudis,
després, mira, doncs, provant diferents àmbits de la discapacitat,
doncs, mira, la salut mental és una cosa que m'ha motivat molt
i m'ha agradat.
I mira, jo porto tres anys aquí i estic molt, molt contenta.
La vocació.
Sí, sí.
Sobta, no?
Que tinguis vocació...
Vaig, baixa, sobta.
Hauria de ser una cosa molt normal, no?
Sí, sí, sí.
A veure, que tots els col·lectius són especials,
però aquest, si no t'agrada i no t'emotiva,
clar, és una cosa que t'agrada.
Sí, sí.
Doncs, Paula, acabo també fent-te la mateixa pregunta
que li fèiem la setmana passada al nostre convidat.
Ens en sortirem de tot això que està passant?
Tu què creus?
Sí, jo crec que sí.
Jo sempre soc molt optimista,
sempre tinc els que són pessimistes,
jo sempre ho defenso,
jo crec que sí, que acabarem sortint,
que podrem portar tots els projectes endavant
i, bueno, si no és amb la Generalitat,
doncs amb altres fons de finançament.
Alguna cosa sortirà, però jo crec que sí.
En tot cas, haurem de ser creatius, imaginatius, inventius
i buscar altres recursos,
però jo crec que sí, que sortirem endavant.
En definitiva, haurem de buscar-nos la vida com puguem.
Paula Ulloa, coordinadora del Club Social de la Muralla,
moltíssimes gràcies.
Que passis unes bones vacances,
que sabem que també les tens dintre de poquets.
Doncs estarem pendents de cara a l'octubre,
d'aquest dia de la salut mental
i, vaja, compartim projectes.
Ja vindrem a explicar-vos els actes.
I tant, i tant.
Per cert, algun concurs de poesia, alguna cosa?
També, sí, el que passa és que el concurs de poesia
obrim pel Nadal.
Molt bé.
La convocatòria sortirà ara dintre de poquets.
Recordem els oients que vam tenir,
fins i tot, doncs, algun, no?,
que ens van venir a llegir allà a la Rambla.
Sí, sí.
Vostè que tot això ho...
Sí, ho continuarem fent.
Ho continuarem fent.
Paula Ulloa, moltíssimes gràcies.
Vale, gràcies a valtros.
Vaig-hi bé.
Adéu.
La Paula Ulloa, que avui passava pels micròfons de Tarragona Ràdio
i ens explicava totes aquestes coses sobre el club social La Muralla.
Amb ella hem compartit els darrers minuts de ràdio.
Nosaltres ara us deixem amb la companyia del magazine
del Matí de Tarragona Ràdio, amb tots els nostres companys.
Això sí, abans de despedir-nos, us proposem escoltar una cançó.
Ja sabeu que aquest estiu us hem escollit una sèrie de cançons
que, d'alguna manera o d'una altra,
estan relacionades amb el col·lectiu de les persones amb discapacitat.
Abans d'escoltar aquesta cançó, deixeu-me que us digui adeu.
Fins la propera setmana.
Ha estat un plaer acompanyar-vos.
Una salutació del Miguel González.
Fins dilluns.
Bona nit.
Ella va a nacer en una fria sala de hospital.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit