Temps tertúlia.
Aquestes veus que escolten són les dels nostres convidats,
que ja els tenim aquí a punt per comentar
algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui quatre convidats amb quatre perfils professionals ben diferents.
Avui ens acompanya Agustí Pujol, arquitecte.
Agustí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Al seu costat hi ha l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres.
Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim l'inspector d'ensenyament,
Rafael Muñoz, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I l'advocat Antoni Oberton, també molt bon dia.
Bon dia.
Amb els quatre convidats ens repassarem
els grans temes d'actualitat de la ciutat.
Avui, bàsicament, n'hi ha dos.
La dimissió del síndic de Greuges municipal,
que es va fer oficial ahir al matí a primera hora,
poc abans d'una reunió de la Junta de Portaveus,
una junta que ha decidit obrir un període de reflexió
pel que fa a aquesta institució.
I l'altre gran tema es produïa al vespre
amb la conferència sobre l'estat de la ciutat
que va pronunciar el portaveu del grup municipal
del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona,
Alejandro Fernández.
Els hi proposo començar parlant del síndic de Greuges,
perquè ahir l'alcalde,
després de la reunió de la Junta de Portaveus,
agraïa el gest final de Josep Francesc Ferrer
de deixar la sindicatura de Greuges municipal
i reconeixia que per unanimitat tots els partits polítics
han decidit obrir un període de reflexió sobre el futur de la institució.
I deia també que la culpa d'alguna manera era dels 27 regidors
que en el seu moment, fa tres anys,
van donar el vistiplau al reglament
sobre el síndic de Greuges municipal.
La culpa és dels 27 regidors i regidores
que vam aprovar el seu nomenament en el seu moment
i que no hem detectat aquesta incompatibilitat.
Per tant, la culpa és assumida,
no defuixo cap mena de responsabilitat.
És veritat que és una culpa estricta i purament formal.
Aquí no hi ha hagut danys per les agendes locals,
no hi ha hagut malversació de fons,
no hi ha hagut cap incompatibilitat per conflinte d'interessos greus,
i aquí ningú s'ha aprofitat d'aquest càrrec.
Per tant, estem parlant d'una qüestió pura i estrictament formal.
Paraules de l'alcalde.
I després de la reunió de la Junta de Portaveus
i després de presentar la dimissió,
el propi Josep Francesc Ferrer reconeixia
que havia presentat la carta amb la renúncia
perquè havia vist que aquests dies ningú li havia fet costat.
Al cap de 72 hores, i després les coses tal com han anat,
i al veure que ningú sortia, no amb la meva defensa,
perquè a mi no cal que em defensi ningú perquè no hi fes res dolent,
però com que ningú sortia a dir el seu pare,
vaig veure que era un tema que ja estava pràcticament mor i enterrat
i pres la meva decisió, malgrat tenir vuit dies per poder reprendre
de o bé dimitir de tots els càrrecs els ruïstes
que desempenyo en diferents entitats,
o bé l'altre dimitir com a síndic
i continuar treballant per Tarragona amb les altres entitats,
cosa que des del primer dia ho he tingut sempre molt clar.
Paraules de Josep Francesc Ferrer, que recordem divendres,
quan ja s'havia aixecat tota la polseguera,
tota la polèmica, va dir que es ratificava en el seu càrrec
i que ell no veia cap incompatibilitat entre la feina de síndic
i els càrrecs que ostenta en diferents entitats de la ciutat.
Rafa, com veus tot aquest afer?
Et sembla correcte, finalment, el que ha passat?
Home, em fa gràcia i tot.
Sí?
Per què?
Home, diu l'alcalde, el copadri, els 27 regidors.
Els 27 regidors, el síndic de Greuges, els 100.000 ciutadans que estem a Tarragona...
Jo, el que no acabo d'entendre...
Home, però ja es refreix els 27 regidors?
No, no, sí, jo ho sé.
Perquè es va aprovar per unanimitat un reglament...
Sí, ja ho sé, però...
Que ja contemplava aquestes...
Però la meva pregunta és, el síndic, quan accepta el càrrec de síndic, no llegeix el reglament?
Perquè, clar, vull dir, és que, en definitiva, aquest senyor és el que ha de defensar el ciutadà
d'altres coses, de possibles reglaments d'altres institucions...
Home, ja no dic el síndic.
Algú dels que treballa amb el síndic no s'ha llegeixit el reglament?
És a dir, a mi el que em sorprèn és que això passi 3 anys després.
No m'hauria sorprès que hagués passat una setmana després, 15 dies després.
3 anys després.
I, d'altra banda, crec que és una notícia que està molt bé, però...
Si això és una excusa, ara, per dir
no tindrem una sindicatura de greus i de Tarragona,
perquè estàs dient uns calerons que ens ho diguin.
Ara, probablement aquest síndic de greus i de Tarragona
s'hagués hagut de fer en el seu moment d'una altra manera i amb un altre perfil.
I ja està, ja ho dic això aquí, l'altre perfil.
Sí, jo crec que és un fet lamentable, un fet local,
però lamentable per tot com ha anat.
A veure, jo penso que potser en el fons hi ha el que es qüestioni,
el càrrec, no la persona, sinó el dir,
bueno, necessitem o es necessita un síndic de greuges,
o amb aquest, lògicament, afant que hi ha d'ajustar pressupostos
i de reduir despeses,
penso que, evidentment, aquesta es qüestiona,
perquè tots tenim el dret a pensar que, potser,
no es necessita un síndic local de greuges
quan hi ha altres organismes que poden assumir aquesta feina.
Ara, dit això, penso que el lamentable és, una,
a Francesc Ferrer se'l coneix de sempre,
és a dir, és una persona totalment coneguda a Tarragona,
el seu...
I tothom sabia que participava en un munt d'invitats.
Però clar, que participava com a encàrrecs directius,
és a dir, encàrrecs altruistes,
que sí que en un moment determinat poden ser incompatibles,
lògicament, si es produeix el que tothom diu
d'un afer de qualsevol de les entitats
que ell està posat com a directiu.
Però bé, això, ja dic, això es coneixia des del primer moment,
han passat anys, ha tingut de ser una denúncia
d'un ciutadà de Tarragona,
que, bueno, que ha dit aquest senyor
o no es compleix el reglament per aquestes coses.
Fins aleshores, jo penso que, bueno, ja dic,
el màxim que es qüestionava era si aquest senyor anava a tot arreu,
i si tal, però bé, jo penso que és el seu caràcter,
és el seu benestar i, potser, és el que necessitava
per poder després desenvolupar la seva feina.
Jo el que dic és que, evidentment, s'ha trobat sol,
que també és un fet lamentable,
penso que és una persona prou coneguda a Tarragona
com que per haver-se escoltat alguna veu
en favor d'ell personalment, no?
I, clar, i després també lamentable
que s'hagi per un moment volgut aferrar al càrrec, no?
Que quan va fer una espècie d'enfrontament,
clar, enfrontament, si no tens cap...
Tot lamentable, doncs, al final.
Si no, per això dic, és una sèrie de fets lamentables d'àmbit local.
Una successió de...
Com ha dit l'alcalde, no hi ha d'anys a tercers,
no hi ha malversació de fons, no hi ha cap...
Però, home, jo penso que hi ha una primera víctima,
que és ell mateix, no?
Ell jo crec que se l'ha posat amb l'ull de l'huracà
d'una manera, doncs, bueno, jo diria que bastant injusta,
encara que, evidentment, el reglament s'ha de complir,
i si no, jo, en el seu cas, hagués fet renúncia, lògicament,
aquests càrrecs altruistes, que, evidentment, els pot recuperar
una vegada que acabi la feina.
A veure, més opinions.
Ton.
Bé, lamentable.
Però lamentable...
Però lamentable el què? Tot?
Sí, no, no, no.
Anava a acotar-ho.
Anava a dir lamentable, però jo ho acotaria.
Ho acotaria precisament en aquests moments finals,
des que es posa en coneixement aquesta causa d'incompatibilitat,
que no és formal, és a dir, s'utilitzen les expressions
d'una forma no adequada, perquè a la formalitat la referiríem
a una qüestió de tràmit, a una qüestió formal en el sentit estricte
de la paraula.
Aquí no és una qüestió formal, és una qüestió de fons,
de la norma, precisament el reglament, el que estableix
és una incompatibilitat per exercir un determinat càrrec.
Per tant, és una qüestió de fons, que es diu en el món del dret,
per tant, de forma absolutament de cap manera, no?
I deia lamentable perquè, bé, el tema no tindria per què haver anat
on ha arribat, si no hagués estat precisament pel posicionament
del propi ex-síndic de Greuges, el que li tingui un efecte personal,
però les coses s'han de dir com són, o com es pensen, o com es creuen.
No tenia alt remei que, sent coherent amb ell mateix
i sent coherent, especialment amb el càrrec que desenvolupava,
immediatament, una vegada conegut i fet pública la incompatibilitat,
posar el càrrec a disposició.
Sembla ser, pel que expliquen, que l'alcalde li va demanar immediatament,
perquè és que, a més, no es podia ser d'altra manera,
és a dir, això no es podia gestionar d'altra manera.
Això va passar divendres, i divendres el mateix síndic va fer una declaració
davant dels mitjans de comunicació,
dient que tenia el suport d'altres síndics de Catalunya
i que ell no pensava en renunciar.
Que no entenc com un es pot emparar
amb el recolzament d'altres síndics
que probablement ni sapiguessin com havien anat les qüestions
i que, en qualsevol cas, aquests síndics,
sabent que hi havia aquesta qüestió d'incompatibilitat reglamentària,
com li podien donar suport, no?
És a dir, ell mateix tenia que rebutjar aquest recolzament,
si el tenia, no sé amb quins...
Diu que van consensuar una declaració que no coneixem,
caldria analitzar-la.
Bé, en qualsevol cas, el que deia al començament.
Lamentable per com s'han portat les coses,
especialment per l'amic Ferrer Val.
Immediatament tenia que posar el càrrec a disposició.
Sembla, o accedir a la petició de dimissió
que li va demanar l'alcalde,
sembla ser que això va ser així,
però també sembla ser que s'ho va repensar,
llavors va convocar aquella esparpèntica roda de premsa,
com si fos un polític important,
no emeteré preguntes i demés,
i dient que no,
que a partir de llavors encara treballaria
amb més entusiasme per la ciutat.
Una vegada has vist que no tens cap recolzament,
que potser sí, com deia l'Agustí,
hauria sigut bo per la persona,
que algú també hauria sortit i dient,
tampoc és tan greu si realment en el seu moment es va analitzar
i es va considerar que aquestes causes
no eren d'incompatibilitat, tal i qual,
però una vegada el fet denunciat,
una vegada no tinguent els recolzors de ningú,
perquè és que no el podia tenir de ningú,
encara que se sigui amic d'ell,
hauria de posar el càrrec a disposició i cessar.
Lamentable per les circumstàncies finals.
Josep Maria?
Bé, jo voldria fer una petita història.
A veure, l'any 1987,
el Centre Democràtic i Social,
que molts sabeu que jo vaig estar 10 anys,
ja va fer una campanya,
en les campanyes municipals,
d'implantar en tots els municipis...
El síndic de Greuges.
Quan van entrar aquí a Tarragona, el 87,
el Lluís Badia i el Matías Palau,
ja es va intentar.
Això no va quallar,
inclús amb el mandat del senyor Nadal.
inclús va haver un moment
que potser l'ex-president de l'Audiència Provincial,
el senyor Andreu,
quan ja havia acabat,
també va haver-hi algun intent d'això.
Al cap de 20 anys, 2007,
alcalde Ballester és el que sigui,
llavors es recupera la idea.
Esclar,
l'estrany
és que
el ROM,
el Reglament Orgànic Municipal,
ja existia una mica,
es contemplava aquesta figura.
Llavors la vam complementar
amb això
que ara
va denunciar
a l'escrit el dijous
l'Anton Vives Etous,
amb el qual deia
que era incompatible.
Llavors,
també m'acosta,
i suposo que aquí
molts tertuliats també estan al cas,
que no va ser
la primera persona
proposada
per ser cindida a Greuges.
Va haver altres ciutadans tarragonics
que també van tindre
la pujada de cero.
I al final
consensuant per majoria,
bueno, no per majoria,
per unanimitat,
que tots els 26 regidors,
Esquerra Republicana,
PP,
Ciu i Socialistes,
consensuant aquesta persona,
que com tots diem,
era prou coneguda
i sabíem que
tenia tots aquests dos càrrecs.
Bueno,
què passa al cap de 3 anys?
Home,
ara jo diré una cosa,
potser doncs,
potser
no s'hauria de dir a la ràdio,
però
per les actituds i comportaments
personals
personals
i puntuals
dels cindis de Greuges,
doncs,
va arribar a algun moment
una mica
certes friccions,
inclús d'ordre protocolari
amb actes institucionals.
Llavors,
hi havia
potser
certes ganes
doncs,
de dir,
bueno,
llavors,
aprofitant també el tema
de l'economia,
de la crisi,
o el que sigui.
Estàs dient que s'han buscat
arguments i excuses?
Bueno,
és possible que sigui el tema...
No, no,
jo intento aclarir
el que està dient el Josep Maria Bugara,
és que em sembla que és prou clar,
però...
Sí, sí,
Josep Maria a la nit
m'han dit que el dia de la diada
al pacient Rafael Casanova
es va haver-hi algun incident
una mica sèrio
a nivell de protocol.
Llavors,
clar,
llavors,
a veure,
a mi em sap greu
perquè Francesc Ferrer
el coneixem tots,
és un bon geny
i per això se'l va proposar
i tothom va consensuar
que era,
encara que des del sector
de l'abogacia
o el que sigui,
potser
es marcava,
o es marqueu sempre els abogats,
cert perfil
en base jurídica,
ja no,
parlàvem de juristes
però,
per exemple,
per la seva tarannà
i de masquerra
i d'estar aquí
i d'estar allò que sigui,
doncs bé,
es va consensuar amb aquest nom
després d'altres persones
que potser ho haguessin sigut fet.
Però ara amb el que ha passat
i els hi demano brevetat,
és a dir,
perquè clar,
ahir l'alcalde diu
obrim un període de reflexió
tots els partits,
o busquem un altre perfil,
seguim una mica
el que deia el Josep Maria,
o ens replantegem
o ens qüestionem
la institució
en un moment de retallades.
Jo lamentaria profundament
que per la situació
i és per pèntica
que s'ha creat
realment,
doncs aquesta figura
passés a no la vida.
Perquè recordem
que els pressupostos
d'aquest 2012
aprovat ja contemplaven
una rebaixa considerable
de les despeses.
És a dir,
el Josep Maria estaria clar
a favor de mantenir-lo.
I el Rafa,
per exemple?
Sí, sí,
jo penso que s'ha de mantenir,
perquè ho he dit al principi,
però busquem un perfil
que sigui un perfil adequat.
Perfil diferent
i menys diners,
que costi menys.
Clar,
evidentment,
estem en situació de crisi,
no?
Sí.
Ton.
Soc defensor
de la institució,
del càrrec de defensor
del ciutadà.
Si bé,
dic,
ho he dit,
sempre ha de ser
desinteressat
i gratuït,
sense que tingui
una representació
protocolària social
en l'àmbit polític,
perquè precisament
això el connotarà
amb la independència
que ha de tenir el càrrec.
Si aquest càrrec
fos gratuït,
probablement
tampoc hi hagués
hagut tanta polseguera
en tota aquesta qüestió.
Per tant,
des d'un punt de vista
de retallada
perquè les finances
tant com estan avui,
penso que no es pot
qüestionar el càrrec.
Crec que el càrrec
pot mantenir-se,
és un càrrec
fins i tot útil,
útil,
especialment
no només
en la ciutadania,
sinó que sigui
aquest contrapunt
que faci veure
els desequilibris
que hi poden haver
entre les relacions
d'administració
ciutadà
i,
torno a dir,
com diu el Josep Maria,
un jurista
a ser possible.
No dic advocat,
jurista
jurista
amb caràcter gratuït
i desinteressat
o,
si no és un jurista,
un profund coneixedor
del que és
l'administració local.
Profund coneixedor
que podria ser
un funcionari
ja excedent,
jubilat,
que ho vulgui fer
desinteressadament
perquè és aquesta
la funció
que ha de tenir.
No anar...
s'han de conèixer
molt bé
els detalls
de l'administració.
No anar a provocar
problemes de protocols
i de representació.
Agustí,
tu mantindries
la institució?
No.
No.
A veure,
no tan categòricament.
Jo vull discrepar una mica.
És a dir,
jo crec que el perfil
que diu el Ton
jo crec que no existeix.
O sigui,
si volem convertir
aquesta institució
en una ONG
de defensa del ciutadà...
Pere...
És impossible
que hi hagi
una persona
que es dediqui...
Agustí,
Pere Pagès,
perdó que et talli,
Pere Pagès Reus
fa quatre dies,
advocat de prestigi
i vinculat socialment,
jubilat,
que s'ha ofert
a fer-ho desinteressadament.
Bé, bé, bé.
Tant de bo...
Sí n'hi ha de persona, segur.
Sí, home,
però el que després
no podràs és exigir
o un rendiment
o una dedicació
o un tal.
Clar,
jo no sé si s'ha parlat
que hi ha uns 300 i pico
expedients a l'any
o, en fi,
o que s'han obert
des de l'existència
de la institució.
Clar,
això requereix
no només
un cert aparell administratiu
de secretariat i tal,
sinó una dedicació
per part del màxim responsable.
Llavors, clar,
si és altruista,
desinteressat,
gratuït,
ostres,
tot això
ho veig massa,
ja dic,
massa...
Però tu mantindries
la institució?
A veure,
tinc les meves dubtes,
però és que jo he començat a dir
que crec que en el fons
hi ha que es qüestiona
la institució.
Avui en dia,
potser no és oportuna,
no és,
no sé,
ja dic,
estem qüestionant tot,
no?
Suposo que
després entrarem
en el tema
de la conferència d'ahir
i també es qüestionen
els pressupostos,
es qüestionen els plans de futur,
els tercers fils,
en fi,
es qüestiona avui en dia tot
perquè realment
la situació de crisi
ja ens fa portar
a aquests extrems.
Llavors,
jo crec que avui en dia
és poc oportuna.
Jo simplement
demano uns dies
no de reflexió,
sinó d'espera.
Si l'Ajuntament decideix
seguir amb la institució
és que,
bueno,
és que fa falta
i si decideix que no
és que realment
avui en dia no toca.
Breument.
No,
només matitzar.
En els temps que corren
que cada vegada
tenim més drets,
que cada vegada
es desvinculem més
la situació
de l'administració,
algú ha de vetllar
entre l'administració
i el ciutadà.
I una altra cosa
és que hauria d'haver també
probablement
una oficina
d'atenció al ciutadà
que desvies queixes
que no són del síndic,
que són pròpiament queixes
que s'han de clars
a través de l'administració.
Per això jo estic d'acord
amb el perfil jurista,
perquè això s'hi viria
per desvincular.
I deixi'm afegir
segurament una altra cosa.
Clar, una institució
que crea Tarragona
fa tres anys
i que ara
quedés anul·lada
potser també
donaríem una imatge
malgrat la crisi.
Penso que per arrodonir
el que s'ha comentat
que acaba de dir l'Agustí
que en certs aspectes
té també molta raó
el que acaba de dir
també en Rafa
si acutéssim,
si el reglament acutés
d'una forma
un tant detallada
i permonoritzada
les funcions del síndic
no hi haurien
aquests 300 expedients
acumulats
i de més.
Es tracta
que el síndic
sàpiga derivar
això no és competència
del síndic
el síndic
va tenir una funció
molt concreta
i determinada
el punt d'equilibri
entre l'administració
i el ciutadà
però li ha de dir
miri,
vostè,
aquesta qüestió
vagi a ser a veure
un advocat
vagi a un qüestiu d'advocats
vostè,
vagi a ser a l'oficina
d'atenció al ciutadà
això no és matèria
això no és matèria
a dir,
a vostè això
una disfunció
en l'administració
expliqui'm
aquesta disfunció
perquè serà bo
que el síndic
amb certa autoritat
traslladi també
l'administració
el que és propi
del síndic
dir,
adverteixo
d'aquesta qüestió
i recomano
com fan els síndics
recomano
que s'esmeni
aquest punt
que pot ser normatiu
també és dir
que la norma
el reglament
ho hagi provocat
aquella incidència
com perquè
el legislatiu
de torn
el local
o l'estatal
arreglin
la causa del problema
acotar
la funció del síndic
s'assumentarien
moltes d'aquestes
qüestions
que estem comentant
només és dir
que és una institució
que pot defensar
el ciutadà
davant de l'administració
perquè la financia
la pròpia administració
això és una mica
no incompatible
però xocant
Josep Maria
l'últim d'allò
és que canviem de tema
en moltes poblacions
jo diria quasi totes
hi ha un dutge de pau
llavors en poblacions
hi ha més capitals
doncs
és la funció
del síndic
de Goreges
a Reus
si no recordo malament
el Pere Pagès
que per cert
ser company meu
de batxillerat
jo no deixo de ser
que vaig néixer a Reus
doncs
qui hi ha hagut
qui han sigut
cindres de greus
el Ramon Mercè
que també era abogat
el Palacín
que no ho era
i la senyora
Misericó de Vallès
que ha plegat ara
que tampoc no ho era
o sigui
per tant
el perfil
vull dir que
és discutible
però jo estic d'acord
amb l'Antonubert
amb el sentit
d'una base administrativa jurídica
preferentment jurista
preferentment
perquè és bo
si Misericó de Vallès
seré una gran coneixuda
de l'administració local
perquè hi ha hagut regidor
a tota la vida
que ho he dit
és a dir
o un vol coneixedor
jo crec que tot càrrega
de ser remunerat
sobre el període de reflexió
doncs
deixarem els polítics
i els partits
de l'Ajuntament
que reflexionin
sobre el futur
de la sindicatura de Greuixas
mentrestant
els demano a vostès
altres reflexions
sobre l'altre
gran tema
de l'actualitat local
del dia
que és a partir
de la conferència
que va pronunciar
ahir al vespre
Alejandro Fernández
portaveu del grup municipal
del Partit Popular
diputat
des de fa poques setmanes
al Congrés de Madrid
d'alguna manera
una conferència
que era resposta
a la que havia fet
l'alcalde
la setmana passada
va parlar de moltes qüestions
però crec que val la pena
sobretot destacar
un tema
que s'obre clarament
ja de debat
que és el tema
del tercer fil
i de quina ciutat
volem per d'aquí
40 o 50 anys
ahir Alejandro Fernández
va dir que Tarragona
ha d'aspirar
d'aquí 50 anys
a ser una ciutat
de turisme
i de serveis
i que això
és incompatible
amb projectes
com el del tercer fil
a més va posar
una comparació
molt gràfica
què volem ser
una ciutat com el Ferrol
o una ciutat com Sant Sebastià
i hay que elegir
y nosotros elegimos
y elegimos para decir
lo siguiente
Tarragona no necesita
más vías de tren
en sus playas
Tarragona necesita
sacar las que hay
y yo ya sé
que es difícil
sacar las que hay
y que no puedo prometer
sacarlas en tres años
ni en cuatro años
pero ningún alcalde
de Tarragona
o ningún aspirante
a serlo
puede jamás
renunciar
a l'objetivo
de liberar
el litoral marítimo
Tarracones
si queremos ser
una ciudad turística
y de servicios
auténtica
hay que liberar
el frente marítimo
és a dir, en poques paroles
si es falta
el tercer fil
amb aquesta inversió
de 180 milions d'euros
una aposta que fa
el port de Tarragona
amb el suport
de l'Ajuntament
i d'altres partits polítics
diu que s'hipotecarà
el projecte
de la façana marítima
entre els assistents
a la conferència
hi havia el president
de l'autoritat portuària
Josep Andreu
que deia això
al final de l'acta
jo l'únic que demano
és que el senyor Alejandro Fernández
o la senyora ministra
de Foment
o el senyor Rajoy
senzillament
ens posin un calendari
de la línia Reu-Roda
és l'únic que demano
si a nosaltres
ens diuen
que la línia de Reu-Roda
està en 5 anys
el port retira
el projecte de Trecifil
i no diem res més
jo estic disposat
si el senyor Alejandro Fernández
vol
anem tots dos
un dia a Madrid
i anem al ministeri
de Foment
i a veure
que ens expliquin realment
fixar un calendari
realista
i possibilista
en l'entorn econòmic
que avui existeix
sobre quin calendari
és possible
la solució definitiva
que estem absolutament d'acord
de la línia de Reu-Roda
la línia Reu-Roda
que seria l'alternativa
al Tercefil
i que formaria part
del gran projecte
del corredor del Mediterrani
clar, aquí el president del port
diu que
hi hagi un compromís clar
d'un màxim
de 5 anys
com veuen el tema
aquí comença Agustí
tu què estaries a favor
del Tercefil
perquè és molt més immediat
a veure
jo em costa opinar
a mi m'agrada opinar
de coses
que conec
i controlo
amb un cert detall
i aquest no
se m'escapa
el suficient
jo el que sigui
crec que
estic aquí
per donar
una opinió
i tampoc la vull
evadir
Tercerfil
o no Tercerfil
jo penso que
fins i tot
els responsables polítics
han anat canviant
en els últims dos anys
si estaven en campanya electoral
potser opinaven d'una manera
o d'una altra
crec que l'Alejando Fernández
ja fa temps
que està dient
que el Tercerfil
no és prioritari
ni per ell
ni pel seu partit
i per tant
menys a Madrid
ara
el que també és veritat
és que clar
la proposta que fa
és com el Corredor Mediterrani
molt maco
però estem parlant
a 30 anys vista
és a dir
i crec que una de les coses
que va
o va voler fer ahir
a la seva conferència
era posar
la situació actual
de la Tarragona
la Tarragona d'avui
clar
si parlem a 30 anys vista
evidentment
tot és molt maco
Corredor Mediterrani
la liberació
la façana marítima
que ja fa uns
quasi 30
que es parla
i ara tindrem 30 anys més
per veure-la
feta realitat
clar
són projectes
bastant faraònics
i a llarg plaç
a llarg termini
jo crec que
tant una cosa com l'altra
que pretén el Port
suposo
buscar una via
provisional
evidentment
que no costa
180 milions d'euros
ja ho he dit
diverses vegades
d'aquests 180
una bona part
serien definitius
per tant
no tots serien provisionals
perquè si no
si se li ha de donar
raó a l'Alejandro
clar
però Alejandro Fernández
deia
clar
una cosa provisional
no és de dos o tres anys
si ens gastem
180 milions d'euros
no serà per dos o tres anys
no exacte
és el que argumenta
el diputat del Partit Popular
perquè estar-se 180 milions d'euros
ha de tenir
per almenys 30
o no sé quants anys
és evident
però és que no són
180 milions d'euros
jo ho va dir el Josep Andreu
és a dir
d'aquestos 180
quasi la meitat
són definitius
no són provisionals
en qualsevol cas
si el que busquem
són mides
a curt termini
evidentment
la del tercer fil
sembla més immediata
ara potser
això està clar
aquí està
que estem apostant
per una
sortir d'una situació
avui
que crec que és
el que ens estan
volent transmetre a tothom
llavors no parlem
ni de
lliberar façanes marítimes
que això
crec que va
a molt llarg termini
Josep Maria
de totes maneres
la importància també
del paper
d'Alejandro Fernández
és que és diputat
del partit popular
del partit que ara governa
a Espanya
i per tant
la seva postura
se suposa que és la que
tindria el govern espanyol
a veure
Alejandro Fernández
des del començament
d'aquesta legislatura
i des que és diputat
a Madrid
ha prioritzat
i perquè ho ha dit
i ara no ho diem
la 27
més que el tercer fil
o el corredor
el port necessita
per ser competitiu
necessita ja
arribar
amb les seves mercaderies
els containers
que hauran d'arribar
el que sigui
fins
allò de la Bisbal
Castell Bisbal
i l'ample de via internacional
per tant
aquell tercer fil
tal com ara
també apuntava
un mica l'Augusti Pujol
és una inversió
a mitges
perquè fins
la que es perdria
si després ja
la definitiva del corredor
és la d'aquí fins
a
Castell Bisbal
no no no
fins a Sant Vicenç
Sant Vicenç
perquè de Sant Vicenç
l'altre
allà ha de passar igual
si anem per rodar
del que sigui
ara jo crec que
esclar
també hi ha l'objectiu
dels Jocs del Mediterrani
per tant
és quan s'hauria d'anar
que també ho ha dit
a l'Andreu
d'anar junts
al port
la ciutat
i al PP
a Madrid
i a cara mara al PP
a veure el ministre
la senyora Anna Pastor
i el president del govern
el que sigui
i dintre de les inversions
d'infraestructures a Espanya
prioritzar
i bueno
i fer el
sí però tu Josep Maria
què faries
que és un dilema molt important
bueno però jo vaig estar
a la conferència
per exemple de l'Andreu
a la Càmera de Comerç
el divendres passat
allò del Bon Dia
i esclar
ell defen
esclar una cita
ja pel 2015
i per tant
ell veu que és una solució
perquè inclús no la paga
únicament l'administració
hi ha moltes empreses
i privades
hi ha diners privats
o sigui que hi ha
un 50-60%
que paguen
empreses privades
tu ho faries
el tercer fil
si no em donen garanties
al calendari de l'altre
saps que l'altre
també ho va dir
ahir la mare de Rullo
seran 25 anys
com a mínim
com a mínim
de l'altre
per això el president del Port
en aquest fragment
que escoltava
ara hi ha un pols
si hi ha un termini
de 5 anys
que podem recuperar
la via
Reus Roda
potser sí que aleshores
no cal
el tercer fil
tu Rafa
què faries?
Jo estic més a prop
del president del Port
que de l'Alejandro Fernández
perquè l'Alejandro Fernández
entre altres coses
quan diu
el Ferrol o Sant Sebastià
bueno escolta
és que és una comprensió
bastant tonta
m'hagués dit
entre el Ferrol i Bilbao
encara que s'ha entrat
en el tema
però clar que a mi m'agradaria
una ciutat turística
de ser preciós
perquè no és la realitat
la realitat és que tenim
una ciutat
que és una ciutat turística
però que també tenim
una indústria petroquímica
importantíssima
i tenim un port
que és un factor
de cohesió socioeconòmica
i vertebrada
del territori
impressionant
és a dir que no podem ser
Sant Sebastià
no podem ser Sant Sebastià
clar que no
i com que no podem ser
Sant Sebastià
el que no podem deixar
és l'activitat econòmica
del Port
supeditada
a un futur llunyà
en què més a saber
quan
es pot fer la línia
reu roda
per tant
estic tot amb el president
del Port
o hi ha un termini clar
i proper
d'aquesta línia
o si no el tercer fil
és potser
de tots els mals
que hi hagi
el mal més necessari
Ton
si hem de poder ser
Sant Sebastià
si hem de poder
i podem ser-ho
tu creus que sí
que podem ser Sant Sebastià
i hem de ser-ho
i hem de ser-ho
jo crec que s'ha d'apostar
per aquest objectiu
sabent que això
és un projecte
de 30 anys
bueno
probablement 40 anys
però és que així
es dissenya
l'urbanisme
i no hi ha l'urbanisme
que és una qüestió menor
front al context
del que és
el que es vulgui
que sigui una ciutat
i finalment
en la seva projecció
econòmica
si tirar
per al sector industrial
o tirar
pel sector turístic
si és que
no són compatibles
però jo penso
que com a tarragonins
i aquí
és l'esforç
que se'ls ha de fer
als polítics
amb seny
que siguin capaços
de prescindir
d'ideologia
i fins i tot
de direccionisme polític
que els puguin marcar
els respectius partits
d'aquestes qüestions locals
de tal transcendència
de ser capaços
de consensuar
un objectiu
un objectiu
que lògicament
ha de ser a llarg termini
perquè no pot ser
d'altra manera
a tot arreu
és d'aquesta manera
i cercar-ho
procurar-ho
i treballar per ell
Però tu què faries?
Tu faries el tercer fil o no?
O creus que és hipoteca
la façana marítima
per un segle?
Anem a veure
jo em resistiria
de moment
de moment
sense esgotar prèviament
de moment
no ho decidiria així
sinó
que com va dir
el president
del Port de Tarragona
de brecet
amb l'Alejandro Fernández
i amb totes les forces
polítiques
i socials
si convé
assegurar
declarar un objectiu
i anar-se'n a Madrid
ara a més
que ho podem tenir bé
per dir
Soltim Senyors
aquí hi ha un conflicte
d'interessos
volem ser això o l'altre
o volem ser de tot una mica
som-hi
una vegada s'aclareixi
que això no és possible
sabent que és un projecte
a llarg termini
llavors sí que optarem
potser llavors
tindrem que optar
en favor
de la proposta
del president
del Port de Tarragona
Agustí?
Només un matí
és evident que
a tots ens agradaria
ser Sant Sebastián
o Alicant
o en fi
aquestes poblacions
que tenen
la situació
que tenim aquí a Tarragona
però no oblidem
la morfologia
és diferent
és a dir
Tarragona és una ciutat
perpendicular al mar
no és paral·lela
com Sant Sebastià
o Alicant
aquestes que tenen
realment
el seu passeig marítim natural
nosaltres per desgràcia
tenim el nostre passeig principal
a 50 metres d'alçada
sobre el nivell del mar
i tenim un balcó
que evidentment
estem molt satisfets
de tindre
i molt orgullosos
perquè realment
és
però clar
jo crec que s'ha de salvar
aquest desnivell
per intentar
que Tarragona
sigui realment
una ciutat
o sigui
si no és impossible
evidentment
la línia marítima
la línia de tren
la línia ferra
és una barrera
però jo crec que aquesta barrera
el que s'ha d'intentar aprofitar
és salvar-la
mitjançant
aquest desnivell
s'ha d'intentar apropar
però no oblidem
que Tarragona
és una ciutat
perpendicular al mar
el nostre eix principal
de dos quilòmetres i pico
de llarg
i que va des del Mediterrani
a l'alçada
aquesta via
tot això que s'ha dit sempre
i hem de posar més trens
de mercaderies
no?
això evidentment
és la pregunta
aquí comptem
el context de crisi econòmica
i la importància
que té pel port
connectar-se
jo ho costo
per la solució més ràpida
exacte
ara ho has dit
per mi la solució més ràpida
quina és?
ara sense oblidar
evidentment projectes
de més àmbit
deixem una pregunta
és possible una Tarragona
sense tercer fil
i sense reu roda?
no
és que aquesta és la pregunta
perquè al final
sense tercer fil no
vol el tercer fil
home jo no vull el tercer fil
però no vull el tercer fil
renunciem
renunciem
al potencial industrial
que tenim
que no l'hem de perdre
però per això
és el motor econòmic
de Tarragona
que ens permet
per això
la conferència d'ahir
de l'Aljandro
planteja a llarg termini
la disjuntiva
què volem de Tarragona
que continua apostant
per la indústria
o volem una Tarragona
turística i de serveis
és compatible
exacte
és compatible
és compatible
jo crec que sí
jo també
és compatible
ha de ser compatible
exacte
volem de fer compatible
és un altre tema
abans de les eleccions generals
el partit popular
i la professa
quan va vindre
per la fundació
Grasol
el major Rajoy
com candidat
doncs no es mullava
perquè hi havia
tot allò dels corredors
els tres corredors
el del Mediterrani
el del Centre
i no sé què
no sé quantos
però en canvi
ara sí que s'haurien de definir
ara el govern espanyol
ha de decidir
si realment
el corredor mediterrani
és el prioritari
per tant jo crec
que això que hem dit aquí
i tu també deies
i anar de Bracet
port
amb Alejandro Ferrandes
i ajudat
de l'Ajuntament
de la Diputació
de la Càmera de Comerç
no de Tarragona
inclús la de Reus
perquè és allò que diem
si el port va bé
i creix
l'economia de Tarragona
va bé
tot al voltant
i s'hauria de forçar
i després
com a més a més
però perdonin un moment
aleshores
però com volen
que hi vagin junts
si tenim dues postures
clarament enfrontades
la del Partit Popular
no té res a veure
amb la del president del Port
i la de l'alcalde
que aposten pel terça fil
perquè
bueno
perquè l'altre vol
la 27
i altres prioritats
aleshores
què anem a fer
què anem a explicar Madrid
no perquè si el Partit Popular
la postura que té
és Reus Roda
el que ha de fer
és fer-la efectiva
no a 30 anys
a 4
exacte
la més ràpida
i si a més a més
hi ha el tema
dels jocs del Mediterrani
això fa que també
algunes infraestructures
es tenen que fer
exacte
ho va dir molt bé
el president
és que el president
va estar molt encertat
anem-se'n a Madrid
i a mi
si la ministra em diu
un calendari
i aleshores
jo els hi pregunto
vostès com a ciutadans
de Tarragona
veu-m'en factible
aquestes obres
i aquestes inversions
amb la crisi
que hi ha
i amb la falta
d'inversions
i amb els pressupostos
i les mesures
d'austeritat
i de retallades
que ens cauen
al damunt
no hi posem més problemes
perquè llavors
sí que al final
acabes dient
escolta
quedem-se a casa
perquè a més a més
a nivell d'Europa
la Griselda Pastor
l'altre dia
a la reunió del Senat
el dissabte
ho va dir
que des d'Europa
i el comissari europeu
una cosa és el que diu Europa
i una altra cosa
és el que diu Espanya
no, no, no
però molts diners
també venen d'Europa
amb aquestes infraestructures
allà
i bueno
se'ls interessa molt
i més
com té que anar
de l'hora sur
doncs bueno
que comencin a invertir
com a mínim
fins a Tarragona
Sebastià en un futur
hem de començar
perquè la família real
comença a estiuejar a Tarragona
home aquí m'obriries
un altre tema de debat
apaixerant ara
que és el que va passar a Sebastià
quin liu
vols dir que això és rentable
home
Sant Sebastià
és el que és
que la família real
estiueja
va molt bé
des del segle XIX
per utilitzar
el mateix exemple
que va posar
el senyor Fernández
ahir en la conferència
jo l'he utilitzat
em sembla que és il·lustratiu
de la Tarragona
que volem d'aquí 50 anys
com bé diu l'Agostia
evidentment la morfologia
i orografia
de la ciutat de Tarragona
és molt diferent
però amb unes capacitats
és a dir
Tarragona té matèria prima
per ser una
Sant Sebastià
és absolutament diferent
i lògicament
comparable
amb altres ciutats
més properes
que Sant Sebastià
però sí
és els objectius
que s'ha de marcar
Tarragona
com a tal Tarragona
i aquí ja som tots
pensem el que pensem
amb altres aspectes
ideològics
polítics
de qualsevol tipus
aquí sí que s'ha de fer
l'obbi la pinya
i podem somiar
un altre cop
amb la façana marítima
i dic un altre cop
perquè clar
havia estat un somni
que havia de caigut
segurament els últims temps
i tant
que sí que hem de somiar
i tant
deixa'm dir 20 segons
abans de tancar
perquè veig que s'acaba
no, simplement una crítica
de la conferència d'ahir
l'Alejandro Fernández
no va fer menció
amb un fet real
que tenim ja sobre la taula
que és els Jocs del Mediterrani
i crec que això
no és positiu
crec que hauríem de començar
a pensar
que és el més concret
i el més real
i el més positiu
que tenim en aquest moment
sobre la taula
i això evidentment
doncs requereix
un altre
ara m'obriré
un tema de debat
perquè ahir el tinent
d'alcalde d'Urbanisme
va dir en aquest programa
que ell posaria
la vila dels Jocs
a la zona
al costat
on hauria d'anar
l'Ikea
a la zona de Ponent
però
miren el rellotge
em sap molt de greu
perquè aquest seria un tema
també...
al costat d'Ikea
va dir
sí
al costat
al costat d'Ikea
és a dir
a la zona de Camp Clar
per tenir-lo a prop
de les instal·lacions esportives
diu que és la seva preferència
jo crec que no cal fer-la
així acabem
amb aquesta incògnita
Agustí Pujol
Josep Maria Boqueras
Antoni Ober
Rafael Muñoz
gràcies per convertir
aquesta estona
amb els ullens de la ràdio
fins la propera
bon dia
adeu
bon dia