Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest dimecres, 19 de desembre.
Segurdem d'una banda el seu director de l'Eli Tarragona, Alex Saldaña.
Alex, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, bé.
Bé.
Carles Cortés, què tal? Bon dia, company també, periodista.
Què tal? Com esteu? Bon dia.
Bon dia. A veure la veu, com sona?
No, de moment aguantarem. Porto dos gots d'aigua, caramelets, xiclets...
Si vols et cedeixo el meu també, te'ls cedeixo.
Sí, sí, per si de cas, si en algun moment passa el meu.
Però això no és culpa teva, això és culpa d'aquest temps.
Sí, sí, sí.
Perquè som a 18 de... a 19 de desembre i, escolta'm, no és que faci calor, però no fa fred tampoc.
No, no, no.
Però vas tapat perquè dius, ostres, no ho sé, que t'agafi fred...
No, no, mira, hi ha capes. Si et tapes, t'agafa fred. Si no et tapes, t'agafa fred. Bé, tot.
No saps què posar-te.
No saps què posar-te, exacte. I si et poses moltes capes, doncs mira, te les vas traient com una ceba.
De seguida s'haurem també el meu company Sergi Casado, que també està a punt d'arribar.
Ell, per cert, va presentar ahir el seu nou diari digital, Cis de Tarragona.com, li preguntarem com va anar la presentació.
Jo ara parlava fora de micròfon amb l'Aex Saldanya, perquè ell va estar a Venezuela treballant com a periodista,
i li preguntava fora de micròfon què està passant a Venezuela, no?
Perquè hi ha hagut un relleu a la presidència del país per la malaltia de Chávez.
No sé, des d'aquí com ho estàs veient?
Bueno, pues, des de la distància se ve un poco diferente, no?
Jo, lo de la valenciana de Chávez sí que puede cambiar mucho,
porque en Venezuela el chavismo es Chávez, o sea, no hay un partido detrás,
es Chávez, es un mesías, y la gente que le vota, le vota a él.
Si hay unas elecciones sin Chávez, yo creo que, pues, primero pienso que el mínimo partido del chavismo
habrá sus peleas por el poder, a pesar de que Chávez ha intentado dejarlo atado,
habrá sus peleas por el poder, y luego la gente no votará tan en masa como estando Chávez, no?
Porque era una cosa sentimental, Chávez es, pues, para el pueblo es un ídolo, no?
Es una cosa visceral. Y Maduro, pues, lo que te he contado un poco, no?
Maduro es un hombre, yo lo he conocido cuando era conductor de autobús,
conducía a un autobús del metro de Caracas, donde no llegan las vías, van por carretera, no?
Entonces, él era un conductor, era el número de sindicato del metro de Caracas,
y, bueno, luego se montó en la ola del chavismo y ha ido ascendiendo, no? Poco a poco.
De diputado raso a, bueno, hasta ahora que es el vicepresidente y él parece que es el sucesor, no?
Pero lo veo complicado, que el chavismo se mantenga sin Chávez.
Ejercer el oficio en Venezuela es complicado, el nuestro, eh?
Mucho, mucho, porque, aparte de todo lo que puedes tener, igual que aquí, no?
Pues de lucha de poderes, de presiones, es el tema de la seguridad.
Durante el chavismo, bueno, hubo momentos muy duros en los que el periodista corría,
era objetivo militar, o sea, subía, corría, peligro.
Pero, yo me acuerdo, yo cuando vine del traje en el Universal, era jefe de la sección Caracas y sucesos.
Buf.
Sí, eso.
Buf.
Buf.
Y, bueno, mis reporteros salían a la calle con chaleco, antibalas y casco.
Y cada vez que había una manifestación, claro, había tiros.
Yo recuerdo, antes del 11 de abril, famoso aquel, el golpe de Estado contra Chávez,
hubo, todo partió de una manifestación, que decidió cambiar el rumbo y ir hacia Miraflores, no?
Que se paració presidencial.
Entonces, en un puente les tenía una emboscada y, con un tiroteo, mataron a, creo que fueron 22 personas.
Entre ellos un fotógrafo, un periodista.
Yo tenía un reporte de una manifestación y a las 10 de la noche, esto fue a las 4 de la tarde,
a las 10 de la noche, no había venido a la radiación todavía.
Yo le llamaba por el móvil, por la radio que tenía del periódico y no contestaba, yo estaba cardíaco.
y cuando lo vi en la radiación lleno de sangre, que yo fue, sí, sí, él empezó a guiar, no, que no es mía, que no es mía.
Claro, ya estaba con el fotógrafo al que mataron llevándolo al hospital, pero ya con el cuerpo muerto, o sea, una impotencia.
Y, bueno, lo que te digo.
¿Cuál fue de esto, Álex? ¿Cuál fue, más o menos?
Esto fue en el 2001.
Si, no hace bastante, ¿eh?
Déu-n'hi-do, ¿eh?
No, no, porque es un tema de perspectiva, ¿eh?
De, claro, de ver un ofici que, entonces, que al mundo ya, en fin, ya hay muchos fronts oberts
y gente trabajando ahí para informar, ¿no?, para que arribi a todo el río la información.
Y yo me imagino que a nivel también, pues, de xarxes sociales,
eso ha favorit mucho, ¿no?, que la información pueda fluir de forma más rápida, más, menos filtrada, ¿no?, en cierta forma.
Sí, también tiene su riesgo, ¿no?, en las redes sociales, porque escribe cualquiera
y es información, ¿no?, sin filtrar y sin contrastar.
Entonces, te puedes fiar de lo que te puedes fiar, ¿no?
No es un trabajo periodístico como tal.
Esto está en debate todavía, ¿eh?
De todas maneras, avui el debat está, avui está al Parlament, el debat, ¿eh?
Hem fet aquest apuntat.
No, no, no, ja no hi ha debat, em sembla, ¿eh?
Bueno, exacto, ja no hi ha debat, ja hi ha acord, ¿eh?
Acord, per garantir la governabilitat, no sé, suposo que ha estat el cas, ¿no?,
hem anat seguint les informacions que arriben i les que arribaran, no sé, a partir d'aquest migdia.
d'entrada, com ho veieu, l'escoll principal, que era la data en concreta de la consulta,
de la referenda, em diré-lo com vulgueu, finalment, 2014, hi ha hagut un acord,
tot i que hi ha un punt, hi ha un matís que jo crec que és important,
que és que, i ho diuen ben clar, que si qualsevol dels dos partits de mutu acord
diuen que no pot ser aquella data, doncs es poden fer enrere, no?
El que passa és que és un matís que s'ha d'explicar bé,
perquè crec que és un matís important, certament, ¿eh?
L'han d'explicar bé, suposo que avui ho explicaran bé exactament el matís
de com funciona i com s'hauria d'estructurar,
però jo crec que estava cantat, és el que veia venir tothom,
han escenificat una mica les converses, evidentment,
les reunions, durant tota la setmana, però vaja,
tal com van anar les eleccions, jo crec que és el que es veia venir,
que tothom veia venir que passaria i s'ha arribat a aquest acord,
era el més normal per tal com van anar les eleccions.
Ara també serà interessant veure
com actua Esquerra,
recolzant el govern,
recolzant Artur Mas,
però també mirant-ho amb certa distància,
seria interessant veure quin paper juga o com juga el seu paper,
però vaja, crec que és obvi,
era natural fins i tot el que ha passat,
i crec que ningú s'ha sorprès,
ningú s'ha estranyat,
i és el que havia de passar, segurament.
Sí, sí, he vist els resultats,
jo crec que no quedava altre, no?
Clar, i qualsevol altra cosa seria antinatural,
i fins i tot es van arribar a plantejar certes coses,
alguns altres partits van plantejar coses que dius,
perdó, com ho dius això?
Perquè no s'entenia,
vull dir que això és el més natural.
Qualsevol altra cosa que hagués estat antinatural,
i ara és interessant veure,
un, com governa Artur Mas,
com ho pot fer,
amb Esquerra donant suport en moltes coses,
però també veure com es juga,
com es juga en el futur de país,
en això, en el 2014,
com s'estructura, com es planteja,
com es parla en Madrid,
perquè això és, no sé,
jo tinc la sensació que Convergència i Unió
segurament parlaria amb un tarannà
i Esquerra parlaria amb un altre tarannà,
i és interessant veure, no sé,
l'evolució del dia a dia,
de com s'aplica aquest acord entre Esquerra i Convergència i Unió.
Àlex, em deixa saludar el Sergi Casado,
que acaba d'arribar.
Respira, Sergi.
Bon dia, benvingut.
Gràcies, bon dia.
Escolta'm, ara estem parlant del Parlament,
naturalment, però un breu a punt com,
va anar a la presentació de circdetarragona.com,
ja a Diari Digital, un mes a la ciutat.
Mira-li als ulls.
Et veig content, eh?
Sí, sí, sí.
L'acte va anar magníficament.
Va anar molt bé, va haver més de 100 persones.
No hi cabien.
Gent de tota la ciutat.
Sí, va estar molt bé.
Il·lusionat i, com vaig dir en aquell moment,
una mica abrumant, no?
Deixem que passi una mica el ressò
i seguirem treballant.
No sé qui t'ha fet el disseny, però felicita-lo,
està molt currat.
Jo no, eh?
No, no, el disseny de la pàgina circdetarragona.com.
Si hi entreu veureu, doncs, això.
Política municipal, ciutat, cultura i patrimoni,
esports i opinió, amb molts col·laboradors.
Hi ha una mica de tot, sí, sí.
Avui encara suposo que ens farem ressò
una mica de l'acte social que va tenir lloc
ahir al Bar Museu, a l'apartalta,
que és qui ens va cedir el local per la festa.
però també, evidentment, anirem ja incluent notícies,
informació, perquè no s'atura mai.
Mira, fa un moment estàvem parlant de cobrir actes
a nivell de periodística a Venezuela,
amb l'Àlex, amb Xa de Quantibales,
i, clar, és que, en nomes que les respectives
en dèiem és molt diferent, eh,
del dia a dia nostre, diguem-ne,
el dia a dia de molts companys a nivell mundial.
Parlàvem del pacte, parlàvem d'aquest acord
de governabilitat, i li tocava a l'Àlex
explicar-nos una mica les primeres impressions
d'aquest acord que finalment ha arribat.
Sembla ser, com deia el Carles,
d'una forma una mica natural, no?
Sí, jo crec que és el que tocava, no?
Després dels resultats electorals
no quedava altre, no?
Jo estic con Carles en el que dicia,
serà interessant veure un poc,
aparte de la consulta,
que ja parece decidida,
era el que trancava un poc el pacto,
la gestió del dia a dia, no?
En uns moments molt complicats,
Catalunya té un récord históric de paro,
el dindar de la pobreza
s'ha disparado,
o sea, és una qüestió muy complicada,
ja anunció el govern
que vendrían más recortes,
i està por ver,
jo crec que si Esquerra
los apoya o no los apoya,
serà un debat interno muy fuerte
també dentro d'Esquerra,
perquè jo crec que
la consulta, la guía soberanista,
està més clara,
però la gestió del dia a dia
puede pesar mucho també, eh?
I després hi ha una altra cosa,
que és la política econòmica
d'esquerres i de dretes,
clar, són diferents
les polítiques econòmiques d'esquerres.
Sí, sí, sí.
Aquí ja s'ha vist que Esquerra
no sé si li ha col·lat un gol,
però no,
és l'impost als bancs,
és l'impost als bancs
que el govern estatal,
que el govern de Madrid
ja ha aplicat,
sabent que aquí a Catalunya
s'aplicaria.
I aquí és el que dius tu,
Carles, vull dir,
és una mica, clar,
pensaments d'uns
i pensaments d'altres.
I respecte al que deia
l'Àlex del dia a dia,
és que és evident,
és que això és com una,
posem un símil
com una parella.
Una parella pot tenir
molta passió en moments determinats,
però la parella
ha de funcionar
tot el dia,
tota la setmana.
S'ha d'anar a treballar,
s'ha de cuidar
de la canalla,
s'ha d'anar a la compra,
s'han de pagar les factures,
etcètera, etcètera.
I això traslladat
a l'esfera política,
doncs és tres quartes parts
del mateix.
Una altra cosa
que no hem d'oblidar
és que el país,
almenys Catalunya,
des de la viada,
almenys és la sensació
que tinc jo.
Diguem que està com a aturat.
Fa tres mesos
que Catalunya no avança.
Està molt bé
el debat identitari,
molt bé,
és molt important,
és clau,
fonamental,
el desenvolupament com a país.
Però no ens enganyem
que evidentment
ja crec que són 800.000 aturats,
hi ha una crisi galopant.
I no s'ha governat.
I almenys ja
que es posin les piles.
Es posin les piles.
Clar, també no s'havia governat
per aquesta situació d'impàs.
hem estat tres mesos d'impàs
perquè hi havia unes eleccions
i ningú sabia
què passaria,
i a més podia canviar
molt l'escenari,
depenent de si hi havia
una majoria absoluta
d'un partit,
si hi havia d'haver acords
com ha passat ara finalment,
també és normal,
però sí que és veritat
que les piles
se les han de posar ja.
Cal veure també
la lletra petita,
aquest contracte,
perquè la lletra gran
el titular
és el que hem de fer
al 2014.
És interessant escoltar
els protagonistes,
saber com expliquen l'acord,
tant els uns com els altres,
perquè serà interessant saber
això que explicàvem abans,
la lletra petita,
com ha de funcionar,
si hi ha d'haver-hi una consulta
com ha de ser,
si s'ha de trucar
a la porta de Madrid
o no s'ha de trucar,
o diràs no,
jo ho faig pel meu costat,
totes aquestes coses,
detalls que potser ara
tenim ganes de saber-ho
perquè encara no podem saber.
I els que estan dins del pacte
diran que és el pacte
que necessita el país,
els que estan fora diran
que és el pacte de l'exclusió,
que és la suma
que divideix,
com avui sentia
el Jordi Canyes
dels Ciutadans,
per exemple.
Això és política,
jo crec que
que hi haurà ruïdo,
hi haurà ruïdo.
I es radicalitzarà
el pacte separatista,
etc.
Sí, sí,
segurament les postures
serà radicalitzar.
Portada d'un diari espanyol
que el dia el nom,
però Aliança per trencar Espanya,
titular curt i ras
d'un diari espanyol
amb una fotografia
d'Amasi Junqueras
i una bandera
al mig espanyol
trencada
i catalana banda i banda.
És, per exemple,
on acabem amb un diari.
Ja pots dir quina portada és?
No, no pots dir.
Diuen en anglès.
Avui si tothom busca...
Avui si mirem la premsa
a nivell de l'estat,
ja es veu,
vull dir que
la premsa...
Si no m'he equivocat,
aprofiten una fotografia
d'aquestes que vas fer
per el dia de les eleccions,
quan es van ajuntar els candidats.
Una fotografia
que sortien tots junts
agafant la senyera
i és la fotografia en capaç.
És que el debat és aquest,
diguem-ne,
de la debre cap a baix,
el debat seria aquest,
no?, una mica.
Sí, però yo creo
que no es un problema
de la premsa de hoy,
no?
Llevamos tiempo ya
con unas manipulaciones
que el único periodista
es ser un poco para atrás,
¿no?
Manipulació
i mentida.
És que s'ha de dir,
s'ha de dir clar,
hi ha diaris
que durant la campanya
han mentit.
Han mentit.
Sí, sí,
no són exercicis periodístics,
està clar.
I no és la primera vegada
que ho fan.
I no és la primera vegada
que ho fan.
Aquí potser,
no diré noms,
però molt breument,
jo recordo una conferència
en la que vaig anar
d'unes jornades periodístiques
i va venir
un gran professional
que es diu
Gomercín de la Fuente,
va treballar
al mundo
i al país.
I ell
va admetre
que treballant
al mundo,
els fets
de l'11M,
diu,
és que
fueron mentira.
Pura mentira.
Llavors,
clar,
a què juguem?
Qui trenca?
Qui,
qui,
qui posa damunt la taula
una aliança
per trencar
no sé què?
clar,
és que,
compte,
no,
no,
és veritat.
Sí,
perquè això és,
si els mitjans
d'opinió,
perdó,
els mitjans
de comunicació
forgen opinió
i conformen opinió
dels lectors,
dels oients,
dels espectadors,
però,
més que conformar,
de vegades,
el que poden fer
és manipular-la.
No,
és evident,
a Madrid avui
el titular segurament
és aquest,
a Madrid tothom mira això.
I molta gent
es queda amb això.
és l'éter debat de sempre.
És la simplificació
extremista i radical
d'una situació
que segurament
és buscada,
és buscada,
és evident,
és interessada,
a pesar,
tampoc no ens ha d'estranyar.
Que els mitjans d'aquí
també escombrem
cap a casa nostra,
òbviament.
Però per això deia jo
abans després,
ara l'execució
de tot això,
de tot aquest pacte
és dir,
ara vas a trucar allà,
a la porta,
bé,
quan tu vagis a trucar
a la porta allà,
ja saps el que et diran.
Atreuna aquesta portada
diran,
que no escolti més
que vostè vol trencar.
Clar,
per això deia...
Separatista...
Clar,
per això deia,
per això deia,
per això deia.
Sí,
és complicat
i a mi també
me genera un debat interno
a nivell de professió.
És que
nos estamos cargando
nosotros
la credibilidad,
el periodismo también.
Claro,
yo creo que el periodismo
está para controlar
el poder,
bueno,
entre otras cosas,
no de sus funciones.
Claro,
si te lias
ha continuado partido
y...
Claro,
que al final no...
De tota manera,
el lector també té
un punt de vista...
A veure,
el lector,
l'oillent,
el telespectador
pot tregar-se
o no tregar-se
el discurs,
no?
Vull dir que cada cop
també té més eines
per poder discernir.
L'oillent
és més intel·ligent,
està més format.
La gent no és tonta, en definitiva.
Però no ens enganyem
que hi ha persones
que estan
menys formades.
Menys formades,
això significa
que
tu has dit
tregar,
aquest breu no m'agrada,
però vull dir que
consumeixen,
absorbeixen més ràpidament
la informació
que els ve
de manera directa,
sigui quina sigui.
I ara
m'estic inventant
un pol.
Villanueva
del Castillo,
no ho sé,
a València,
per exemple.
Doncs mira,
ara t'explica una de València,
eh?
No,
si no m'ho digues,
sí que...
O sigui,
hi pot haver gent
amb menys formació
que els arribi,
és igual,
no vaig dir noms,
que els arribin portades
incendiaris com aquesta
i se la creguin
i ho comentin al bar
i mira,
els catalanes
i ja està.
Però això no és d'ara,
això és de fa molt de temps,
vull dir,
és una discussió...
Es posa d'un bon exemple
perquè a Palència,
per exemple,
jo he estat sovint,
a Palència,
per la zona de Cantàbria,
cap a baix,
el naixement de l'Ebre,
i allà si tu vas al cotxe
i poses el diàl de la ràdio,
les emissores que pots escoltar
allí són poquíssimes,
no?
O sigui,
no n'hi ha com aquí tantes,
que tens un diàl ple
de punta a punta
amb totes les games,
colors possibles
i en fi,
i línies d'opinió.
Allà no,
allà tens,
potser amb les males conteries,
eh?
a Ràdio 5.2 Notícies,
algunes altres,
doncs,
també a nivell nacional
i alguna emissora local
o a seguit l'Arde Campó,
però, clar,
cedir la informació que t'arriba
a través de ràdio,
per exemple,
és molt limitada,
hi ha un segment ja molt limitat.
T'arriba el BOE a casa,
també,
o a la seva bolletina,
fixat a l'Estat,
amb els foles petits,
sac?
En paper?
En paper.
Això és innovació tecnològica?
Tot això,
clar,
no tens el pantall
que tens aquí
per informar-te
de moltes maneres possibles,
tot i que, clar,
també hi ha,
bé,
el tema de les xarxes socials,
abans ho comentàvem amb l'Àlex,
però no tothom està al carro
de les xarxes socials,
no tothom pot entrar a Twitter
i contrastar informació
i tenir molta informació
en el dia a dia
per tal de l'edició
i que no és la que li conem.
Però, un moment,
tu també,
això es pot traslladar perfectament
a l'àmbit polític,
és a dir,
com queda configurat
l'escenari polític
de Catalunya
en comparació
amb el d'Extremadura
o amb el de la Comunitat de Madrid.
PP, PSOE.
I punto.
I punto.
És a dir,
és o blanc o negre
o d'una o de l'altra.
Aquí,
quants partits
tenen representació?
Set.
Aquí està la pluralitat,
també.
A més,
és evident
que
Catalunya té unes connotacions diferents.
Té una llengua pròpia,
té una cultura pròpia,
etcètera, etcètera, etcètera.
Però tot això també suma.
Tot això suma.
A vegades veus
els resultats
de les eleccions,
per exemple,
d'Andalusia,
recordo,
Andalusia encara
crec que sí que està
el partit andalucista
i Ciara d'Unida,
pot ser,
però vaig veure
d'altres comunitats
és que era
PP, PSOE,
rojo, azul, rojo, azul,
rojo, azul.
Ja està dit.
Ja està dit.
No, és veritat.
Jo per simplificar-ho
encara una mica més
i segurament per fer-ho
a l'ús domèstic
de la situació
i de tot el que s'està vivint,
més enllà dels pactes
i de les portades,
l'altre dia
estaven a un dinar
i una noia explicava
no, mira el meu marit
que treballa tal,
es va trobar amb gent,
treballa a Catalunya,
es va trobar amb gent
de la resta de l'estat espanyol,
clar,
i tots li diuen,
ah,
però si aquí,
ah,
però, oi,
sí,
però si aquí hi ha gent
que hable en castellà
no hi ha ningú problema
i tal,
o sigui,
sé que és
la simplificació
al màxim,
però moltes vegades
això que dèiem,
és que allà
s'ho creuen,
segurament els diuen,
no,
això s'està trencant,
allà no es pot parlar en castellà,
és que allà
li foten castanya
el que parla,
no, no,
és que,
escolti'm,
vingui,
vegi-ho,
visiti-ho,
visqui-ho,
i llavors després opinarà,
però allà,
clar,
si surt un i diu,
no,
escolta'm,
allí no es pot parlar en castellà,
és impossible,
no,
però si és que,
aquesta tertulia l'estem fent,
parlant en català i en castellà,
indistintament,
i no tenim cap problema.
I no estem agredint a ningú.
I escolta'm,
i estem còmodes,
estem a gust,
no tenim cap problema,
ens agrada.
Escolta'm,
la meva mare
ha nascut a un poblet de Guadalajara
i quan jo era petit,
ella em va escolaritzar
amb el sistema actual a Catalunya
i algú li va dir,
escolta'm,
i orgullosa està ella
d'haver pogut fer.
I jo crec que això
és el que hem de compartir
i el que hem de viure.
No si,
no,
és que clar,
s'ha d'escolaritzar així o així,
escolta'm,
jo no he tingut cap problema,
eh,
amb ningú,
i hem viatjat molt.
Amb el Sergi,
per exemple,
amb l'escolta del futbol
hem viatjat molt per tot arreu,
no hem tingut mai cap problema.
Tens la possibilitat
de parlar dues llengües.
És que no entenc moltes vegades
el problema
i portar-ho,
ja no parlo ni de macroeconomia,
ni de grans decisions polítiques,
ni del futur del país,
parlo del dia a dia.
És que al final,
el que ho porta és...
No hi ha cap problema,
és que si ara ve una persona
de Múrcia a viure a Catalunya,
no tindrà cap problema.
És que no tindrà cap problema.
És que,
bueno,
és que a vegades em posa molt nerviós.
I després,
també,
la sensació que està de dir,
polítics de casa nostra,
gent de casa nostra,
que hauria també de defensar això,
de dir,
escolta'm,
si jo vaig aprendre en català
i en castellà,
escolta'm,
i soc amic de tothom
i no tinc cap problema.
Clar,
jo entenc que hi ha decisions de partit
que un n'ha de seguir,
però escolta'm,
que no tenim cap problema,
que estem disfrutant,
que estem disfrutant.
Josep,
quan tu has de fer una entrevista
en castellà,
la fas i no tens cap mena de problema.
I l'altre està a gust.
O una persona que és castellà
no parlant però entén el català,
tu li fas la pregunta en català
i ella et respon en castellà
i no hi ha cap problema.
Sé que simplifico molt això,
però és que jo crec
que és la base de tot,
que és el dia a dia,
el de la gent,
la persona que està a casa
o a la feina
escoltant la ràdio,
diu,
però és que no tinc cap problema,
si és que no passa res.
El problema és que el problema
el diuen els altres.
Clar.
Aquí està el problema,
serveix a la tripla redundància.
Sí, el problema,
parece que yo puedo hablar de mi caso,
yo vine aquí sin saber catalán,
entiendo todo,
me cuesta hablar
porque después soy mejor en castellano,
puedo intentarlo en catalán.
No, no,
però jo ho trobo molt bé això
i no passa res.
És correctíssim.
Yo nunca he tenido ningún problema tampoco.
Yo creo que el problema,
y en la calle no existe,
no existe.
Yo creo que los políticos también
a veces,
si su tarea es solucionar problemas,
a veces parece que es crear nuevos,
¿no?
No sé si les da votos
y les hace,
no sé,
pero hay un problema.
Sí que ho simplifico al màxim,
però és que
és lo del dia a dia,
que és lo que ve.
És això.
Que està molt bé,
que avui estarem escoltant
a Artur Mas i a Oriol Junqueras,
però és que
el senyor Ramon,
que té la seva paradeta,
atén a...
Si li ve algú
que li parla en castellà,
li parla en castellà.
I punt,
i ja està,
i content.
Jo recordo,
quan jo vaig estudiar
la carrera fora,
fora de Catalunya,
i recordo,
clar,
quan jo em trobava
amb amics catalans,
doncs,
bueno,
doncs,
òbviament xerraíem en català,
perquè, coi,
si jo en català
en què hem de parlar.
i els amics que tenia,
que no eren catalans,
s'estranyaven.
diuen,
però,
però,
però,
però,
però,
però,
però,
però,
però,
en català entre vosaltres?
I això no ho fa tant.
Això,
cada vegada,
ja s'està erradicant.
Però,
no m'ho deien,
diem,
de manera,
en connotació negativa,
no.
S'estranyaven.
I,
cony,
reprenent una mica el fil,
bé,
hi haurà de valer investidura,
per tant,
aquest recte final de setmana,
entre 10 xous i divendres,
i això també vol dir,
doncs,
que el discurs tradicional de Nadal
farà,
previstel·lament,
ja Artur Mas,
com a president de la Generalitat.
Voleu dir algun apunt més d'aquest tema?
Bueno,
hem de parlar,
no sé,
en parlarem,
suposo,
més endavant de repartiment de conselleries,
de carreteres,
perquè això,
en algun moment no se sap res,
no?
No sé si sabeu alguna cosa,
vosaltres,
que no sapiguem la resta de...
Sí,
perquè Esquerra no queria entrar en el gobierno,
no?
Sí,
la sensació era aquesta,
la sensació era aquesta,
i després dels que hi ha,
qui continuarà i qui no,
després de totes les mogudes que hi ha últimament,
sí que,
el que passa és que,
clar,
ara no podem valorar-ho,
però,
clar,
quan es defineixin les cares de les carteres,
sí que ho podrem valorar,
però sí que serà molt interessant veure
qui continua i en quin lloc.
I a veure com conviuen,
gent d'ún ió,
i gent molt d'Esquerra,
o sigui,
serà interessant,
però el que deia l'Àlex,
en principi Esquerra no volia entrar al govern,
és a dir,
donar acord,
tacitament,
però sense obtenir cap conselleria.
jo crec que no,
jo crec que sí que,
si l'Al Junker és vicepresident?
és que no,
no,
no,
no,
no,
potser ho sabem aquest migdia,
tot i que,
en fi,
no crec que quan unes cinc avui,
no haurem de parlar més endavant,
potser l'any vinent,
i potser fins i tot la Generalitat,
bonar aviat el deute pendent per executar els plans integrals,
que ahir se'n parlava,
no sé si n'esteu al cas,
però vaja,
van tancar el pla integral de Camp Clar,
i el Departament d'Economia ha posat ja en marxa el procés
per fer efectiu el pagament,
que han finalitzat ja diguéssim les actuacions
en aquest barri tarragoní,
és una més de tantes,
no sé si tot plegat,
en fi,
permetrà que arrenqui properament,
perquè clar,
és que sempre és una administració que diu que no li paga l'altra
perquè li deu l'altra administració,
i al final,
al cap de Vall de Tot ja no ciutadans,
no?
Sí,
és un mal exemple,
jo crec,
el que fan les administracions,
són les que m'estan en pagar a proveedores,
són les que estan arruinant un montant d'empreses
que no cobren,
i això és un drama,
o sigui,
com pots pedir al ciutadano
que pague quan tu no pagues,
no?
És un poc immoral també aquello,
no?
Sí,
i a part també,
te diuen que s'ha d'incentivar la creació de llocs de treball,
i almenys en el meu cas,
jo arrencaré una petita empresa,
i no trobo cap tipus de subvenció
perquè jo pugui agafar un treballador,
és a dir,
no sé,
que em subvencioni les quotes d'autònom,
etcètera,
que hi hagi un incentiu,
res de res,
és a dir,
trobo que en aquest sentit,
o sigui,
assessorament tot el que vulguis,
val,
sí,
ho aplodeixo,
assessorament,
i copets a l'esquena,
i xerrades,
i jornades,
i tot el que vulguis,
però a l'hora de la veritat,
que és el que es necessita,
és,
doncs,
si arrenques,
una mica d'ajuda monetària,
no n'hi ha cap,
ni del govern d'Espanya,
ni del govern d'aquí,
tampoc,
ni de l'Ajuntament,
no és cap política,
senzillament,
és una...
L'exposició dels fets.
És una exposició dels fets,
però estem parlant de Camp Clar,
no?
És una parlància de Camp Clar,
eh?
A Camp Clar,
una de les obres capdals
del mercat dins del Pla Integral
ha sigut l'urbanització
de la Rambla Riu Segre,
que per la gent que viu al barri,
ha sigut una grandíssima obra,
una grandíssima obra,
i a part també
s'han fet diferents actuacions,
potser no des del punt de vista urbanístic,
que són les que a primera vista
impacten a la gent,
que de fet sí que n'hi ha una,
que em sembla el punt de trobada,
que és un espai on
diferents col·lectius
podran fer reunions,
grups de música podran tocar,
grups de dones o de jubilats, etcètera.
Però a part també hi ha un punt
molt important al Pla de Barris de Camp Clar,
que és l'ajuda social.
hi ha moltes escales de veïns conflictives,
gent que ve d'altres països,
no estan acostumats al ritme de vida,
al sistema de compartir una escala.
Punts tan senzills com no deixar la brossa a fora,
no tenir animals a casa,
tot això hi ha hagut un programa que no és d'ara,
sinó que fa molts anys que es diu Veïns Actius,
és un programa que no es veu,
no es pot tocar,
perquè és el que diu també el Carles,
és del dia a dia,
com convius tu amb una família,
per exemple,
de Mauritània o de...
etcètera.
I el Pla Integral ha finançat
molts programes d'aquestos.
De mediació.
De mediació.
És important, eh?
És important també per l'integració,
perquè tothom estigui a gust,
és fonamental.
I perquè no es converteixin en guetos,
alguns blocs,
alguns blocs del barri.
Sí, yo creo que eso
hay que valorarlo también, ¿no?
Que ahora lo que se ha gastado urbanísticamente
para hacer el expediente robada,
la Rambla, la Río Segre,
que está muy bien,
han tecnificado el barrio,
pero que no es menos importante
es el abordamiento de cohesión social.
És que la Rambla queda allí.
La Rambla...
Fins i tot en aquestes zones
és més important això altre
que no tant el tema físic,
allò de mira,
que també és important, eh?
Compte,
que no vol dir que no sigui important,
però és més important això
que hi hagi una convivència diària
sense cap mena de problema.
És que en el fons
jo crec que això és el més important
pel ciutadà,
que insisteixo que està molt bé
tots els seus pactes,
però és que el que moltes vegades
i ara amb la situació real
és el dia a dia,
és poder conviure,
viure amb tranquil·litat,
el dia a dia,
que el Sergi pugui demanar una subvenció,
que això és el més important ara també.
Això està clar.
No ens enganyem.
Que l'altre també és molt important,
però és que jo crec que ara
és molt important el dia a dia,
el poder estar a gust,
el no tenir problemes,
el buscar solucions,
però del dia a dia,
dels problemes del dia a dia.
Teniu esperança
que l'any que ve serà millor?
Es queden dos minuts, eh?
Jo vull creure que sí,
però vull creure-ho.
Vull creure que sí.
Però si ja us parlo d'esperança, eh?
És a mi millor.
Però millor perquè
per un mateix,
per Catalunya,
per Tarragona...
Per tothom.
Per tothom.
Per tothom no serà bo.
Això està clar.
S'ha d'intentar remar
perquè sigui bo.
No només per tu,
sinó per la gent que t'envolta
i per la ciutat en la que vius
i pel teu entorn.
És que no sé què s'ha de dir.
Jo només demano que la gent parli
i que les institucions
i les administracions
parlin entre elles
per solucionar les coses.
Que no es diguin
ni estiguin els trastos pel cap
amb els mitjans de comunicació.
No, escolta,
mira, tu em deus tant,
jo et deig tant.
Busquem la fórmula.
Com podem ajudar aquesta gent?
Doncs així.
Però parlant, no.
No tira'ns els plos.
És que moltes vegades
quan escoltes declaracions i tal,
penses...
És lluita de partits.
És lluita de partits
i lluita programàtica.
És que no ens interessa.
El que volem
és que ens arregleu les coses.
I jo crec que parlant,
parlant, eh,
sentant-se en una taula
i parlant tothom,
jo crec que es podrien arribar acords.
Com han demostrat.
Una esquerra i una dreta.
Alex, últim minut.
Jo...
A mi me gustaría pensar
que vamos a estar mejor,
pero también creo que para eso
hay que cambiar muchas cosas,
sobre todo a nivel de...
lo que decía, ¿no?
De los políticos,
las políticas, sobre todo.
Pensar más en la gente.
si no...
No sé de dónde vamos,
pero ya nada bueno.
Parlem-ne.
És que parlar en una taula...
Tequem aquest missatge, eh?
Parlem.
Senyors, Alex Aldanya,
Carles Cortés, Sergi Casado,
gràcies.
Recordeu, eh?
Cirtatarragona.com, eh?
El nou diari digital
a Tarragona
del company Sergi Casado
que et duri molts anys, eh?
Esperem.
Porta un dia, eh?
Esperem que et menys duri dos.
Molts anys per a les lletres.
Senyors, gràcies.
Si no, ens veiem bones festes.
Igualment.
Igualment.
Tu entres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Mi monst剣.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.