Marxo a la gran ciutat.
Marxo a la gran ciutat.
Passen sis minuts de dos quarts de dotze del matí,
com cada dimecres.
A la sintonia de Tarragona Ràdio
tenim l'Espai Cruïlla sobre Tarragona 2012
amb la companyia avui també de Marina Massagué.
Marina, bon dia.
Avui per parlar de grafitis.
Sí, avui parlarem de grafitis i de grafiters.
I tenim l'Orion Leim,
que és el nom artístic d'Isaac Muñoz.
I estem esperant que vingui el Christian Domènech.
Esperem que arribi aviat.
De moment, però, presentem l'Isaac Muñoz, l'Orion Leim.
Ell és escriptor de grafiti autodidacta.
està actiu des de l'any 1998 a Tarragona i altres ciutats,
com Barcelona, Saragossa, Vigo Melilla, Frankfurt i Mannheim, entre d'altres.
I es dedica al 100% a les arts plàstiques i a la decoració artística.
I, a més a més, forma part de diversos grups de grafiters.
Ha participat en projectes molt vinculats a Tarragona,
com el Display, el projecte Chartres, amb Josep Maria Rosselló,
els cadàvers exquisits als Tinglados
i a murs que parlen pels carrers de la ciutat.
I, a més a més, ha estat professor en cursos de grafiti i de rap
i ha realitzat diversos murals per ajuntaments del Tarragonès.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Isaac, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Bé? Sí, sí.
De vacances o què?
No, no, vacances mai.
O un grafiti no para mai?
Mai, mai.
No es fan mai vacances?
No.
És difícil.
Bueno, quan fem vacances pintem per la nostra conta,
quan no fem vacances treballem pintant, o sigui...
Exacte, o sigui, sempre d'una manera o altra s'acaba pintant, eh?
Sí, sí.
Què podem explicar, Isaac, del grafiti?
A més, una mostra d'art urbà relativament jove, molt contemporània...
Quin origen té el grafiti? Què podem explicar?
Bueno, a veure, en principi, per ho que sé jo,
el grafiti comença als suburbis, als ghettos dels Estats Units,
i comença així com una mica que... com una mica de... com te diria...
com els xavals per expressar-se, saps? Per fer-se conèixer.
Quan ningú et fa cas a la societat, bueno,
a un se li va córrer agafar i pintar pel carrer, saps?
Pujar el seu nom i donar-se a conèixer, saps?
Llavors, bueno, és una cosa bastant universal,
jo crec que va bastant amb el ser urbà pintar les parets, saps?
Us fa des de la prehistòria.
I això seria com l'evolució d'allò altre, saps?
I, en principi, jo crec que el grafiti vol dir,
jo estic aquí, saps? Soc algú.
En aquest cas, una combinació de lletres o un dibuix, però...
I creus que això es manté avui en dia?
O sigui, això van ser una mica els orígens
i després ha anat evolucionant?
O aquest, jo soc aquí, encara és el que voleu expressar?
Almenys en el món del grafiti segueix sent així.
Quan comences a pintar, normalment es comença a pintar il·legal,
i, clar, a veure, per la gent de peu de carrer
són pintades i són gambarrades,
però per la gent del grafiti sabem apreciar cada línia, cada cosa,
i la quantitat i la qualitat es fa respetar,
i això la gent del grafiti ho aprecia, saps?
Sí que ja, però imagino que sí que s'ha mantingut
aquest caràcter reivindicatiu moltes vegades, oi?
de bobexpressar alguna cosa, moltes vegades de denúncia,
de malestar amb la societat, potser això s'ho han tingut?
Sí, a veure, n'hi ha diversos tipus, d'acord?
En altres, per exemple, el que serien les pintades polítiques,
maulets o el que sigui, saps?
De qualsevol part política i tal,
en altres, com a grafiti, no...
No us sentiu representats.
Clar, no us sentim representats.
Imagino que una cosa és una pintada o una paret,
que potser seria això i una cosa és un grafiti,
que ja hi té un art al darrere.
Clar, sí, i bueno, i ja es veu clarament, saps?
No és el mateix posar el teu nom
que posar, doncs, viva la terra o el que sea, saps?
Per naltros, directament, no és el mateix, d'acord?
Per la gent del carrer, potser sí que ho veu igual,
és normal que ho vegin igual,
però naltros, darrere n'hi ha tota una cultura, saps?
Tot una sèrie de treballs i d'arguments
que són molt diferents, saps?
Ja naltros ens movem a la cultura hip-hop
i això és com un apartat d'aquesta cultura.
I com es lliga, llavors, amb altres mostres d'art urbà, no?
Com poden ser, doncs, jo, el hip-hop, el rap, el breakdance...
Bueno, el hip-hop...
Neixen alhora?
Sí, sí, això que he explicat del subúrbi, dels Estats Units i tal,
el que neix en aquell moment és...
Bé, potser va ser unes casualitats
que es van trobar totes a la vegada, saps?
Igual que els nens sortien al carrer a pintar,
altres sortien a ballar,
altres començaven a posar música, a fer festes,
i en aquestes mateixes festes,
doncs, el que es deien els dízeis en aquell moment,
que després va canviar a ser MC,
que vol dir Maestra de Ceremonies,
era com l'espiquet, perquè me n'entenya,
el que animava a la festa.
Llavors, això va formar com un tipus de cultura, saps?,
que es va unir tot,
i d'allí, doncs, els diferents apartats.
Això no vol dir que hi hagi gent que pinta grafiti
i que sigui punky, perquè també n'hi ha, saps?
No vol dir que no hi ha una frontera ja tancada,
però normalment tot va bastant vinculat, saps?
A les festes de grafiti posen rap,
n'hi ha en breakers, n'hi ha en MC, n'hi ha en DJs,
i tot va bastant vinculat.
Va bastant lligat.
Per tant, si ets grafiter, home,
segurament t'agradarà el hip-hop, eh?
Sí, però ja t'he dit que això va amb la persona.
Va a gustos, això també, eh?
També quan vas creixent,
potser te desvincules d'algunes cosetes
i te centres més en el que te centres, saps?
Jo quan era jovenet,
vaig començar amb gent del hip-hop,
vaig fer un grup de rap,
del rap vaig passar el grafiti,
i del grafiti vaig deixar-ho tot,
tot el reste de la meva vida,
per dedicar-me al grafiti, saps?
Jo sempre havia dibuixat i tal,
però, bueno, això és una manera molt bèstia
de treure el teu art, saps?
Seria com ja passar a la tela, al quadro,
però gratis, saps?
És el bo del grafiti,
que és l'art del segle XXI,
perquè és un art per tot el món
i és gratuït,
que això mai s'ha vist, saps?
Els museus,
és per certa gent,
amb certa classe social i tal,
que algú de carrer o de barri
mai s'ho pensaria,
em vaig al museu a veure obres.
D'aquesta manera tu les veus
perquè te les vas trobant pel carrer.
I hi ha diferents estils de grafitis?
És a dir,
podem trobar molts estils diferents
i com definiries el teu estil com a grafiter?
Bé, el meu estil,
a veure, jo ara fa un temps,
fa un temps m'adicava només
al que és la lletra,
el wall style clàssic,
que són lletres amb molta força,
amb molta autonomia per a elles mateixes,
i ara m'adico més al que és il·lustratiu,
més personatge
i bé,
ho va ser això.
Per tant,
una mica de tot,
això va funcionant,
imagino,
també el pas del temps.
Després dintre del que és el grafiti
n'hi ha diversos estils classificats
que cada un esplota una part,
però això s'aprècia més
quan te dediques al grafiti.
Clar,
tu potser veus una lletra
i dius
sí,
això és tal,
però jo potser veig una lletra
i et la puc dir
no,
això és un model pastel,
això és més estil,
3D,
més Wallestall,
més Irti,
hi ha moltes classes d'estils
dins del grafiti.
Tenim l'altre convidat,
Marina,
que ja ens ha arribat.
Ja tenim les cruïlles,
ja hem fet la cruïlla.
Tenim el Christian Domènech
que l'any 2001
va començar a pintar professionalment.
Ell té estudis de belles arts
i també,
igual que l'Oriol Lame,
forma part de diversos grups de grafiters
i ha pintat a ciutats d'arreu d'Espanya
com Madrid,
Saragossa,
València,
Lugo,
però també ha pintat a capitals europees
com París,
on recentment va presentar l'exposició All Over,
i a Karl Ruck,
que és a prop de Frankfurt.
Tot i això,
també he pintat grafitis molt més a prop,
a prop de casa nostra,
i de fet podem veure part d'una mostra de la seva obra,
per exemple,
a la nova terminal d'Ena,
de l'aeroport de Reus,
i també amb un centre de transformació d'Endesa,
igual també a la capital del Baix Camp.
Benvingut.
Hola, bon dia.
Christian, bon dia.
Estàvem parlant ara una mica d'això,
de l'evolució dels estius dels grafitis,
de quin estiu,
per exemple,
marcava potser més l'Isaac,
en el teu cas,
com et defineixes,
si haguessis d'explicar
quin és l'estiu de grafiti que tu fas?
Bueno,
un derivat de les lletres.
Les lletres,
que són com la base,
no?,
del nom,
del grafiti,
doncs,
jo he continuat
desenvolupant les lletres.
Per tant,
també és un camí dins del grafiti,
com deia ara l'Isaac,
que als lletres també és un camí interessant,
doncs, eh?
Sí,
en realitat,
en el món del grafiti,
un gran percentatge,
un 80% dels individus que practiquen grafitis
dediquen a treballar la lletra,
i un petit percentatge treballa imatge.
És més complex i, bueno,
és diferent.
De fet,
jo quan m'estava una mica documentant,
per plantejar el Cruïlles d'avui,
veia que molts us definiu com a escriptors de grafitis,
no més que com a grafiters,
com a escriptors de grafitis.
Grafiters per mi està mal dit,
que sé que no,
ja és la gent que ho diu,
i tu ho dius també,
però es diu escriptors,
perquè escriuen,
escriuen el seu nom,
writer en anglès,
i clar,
aquí fem les traducions aquesta típica d'hispani,
bones,
i grafiteros,
i...
Perquè creus que això,
ho dieu perquè creus que té una connotació
potser negativa?
o no?
O potser...
o diferent del que realment vosaltres feu?
O no?
És que és com qualsevol gremi,
doncs...
un pilot,
no li pots dir...
el conductor,
o el lleva cotxes,
és que...
és un pilot.
Doncs en el nostre cas,
igual.
És un escriptor.
Que dintre del món
dels escriptors i del grafiti,
hi ha gent que també
ho corrobora,
no?
I diu,
sí,
sé grafitero.
I la majoria de grafiters
són autodidactes
o ara potser comencen a entrar ja
a les escoles d'art?
Bueno,
és a èpoques.
Es depèn on...
Es depèn on dona,
no?
Perquè, clar,
si dona un barri
humil
o això,
un barri
on la gent no té tant accés,
doncs serà molt més autodidacta.
I si...
la gent que ha influenciat,
doncs és...
doncs membre d'una família
que ja té una trajectòria
a la família
i té...
Això ja es veu,
no?
Llavors el nano,
doncs ja és diferent.
Té uns estudis,
té unes connotacions...
Tu ja com ho veus, això?
Sí, sí,
és així.
També...
Antigament potser...
Antigament potser
sí que era
quasi tot més autodidacta
perquè era com una cosa nova.
Ara
està tot més a l'abast,
està també molt més
mal dit,
però bueno,
de moda,
el tema del hip-hop i tal.
Llavors què passa?
Que la gent...
Està més ben vist.
Clar,
la gent de classe alta
potser ja no veu tan malament
que el nen surti a pintar
o vagi a llocs
on t'està autoritzat pintar i tal.
Llavors si tu tens la sort
de...
de...
ficar-te al món del grafit
i a sobre tindre
la possibilitat
d'estudiar-te,
que t'ensenyen
un munt de tècniques i tal,
home,
és una sort.
Jo no vaig estudiar
també perquè jo
quan era un crio
era un...
o sigui...
Un noi de carrer.
Sí,
bueno,
o no,
era bastant despistarets.
Al col·legi això
no t'atreia.
jo estava tot el dia
dibuixant el llibre,
fent caricatures
dels professors,
a mi m'agradava dibuixar,
el que passa és que tampoc
en aquell moment,
clar,
les nenes,
tal,
jo no estava per...
Oh,
podria estudiar art,
no ho vaig pensar,
ara que ja soc gran,
dic,
hòstia,
podria haver estudiat art.
Bueno,
encara hi ets de temps,
no?
Sempre hi ha temps,
no?
Ara no hi ha temps,
ja quasi,
saps?
I llavors,
tu en el teu cas,
com s'entén això
de ser autodidacta?
Vas anar copiant coses
que ja veies?
Vas tenir simestres de carrer?
Així com copiar la paraula copiar,
no,
però sí que és veritat
que agafes molta influència,
saps?
I, bueno,
és anar-te fixant
en el que fa la gent,
val?
I potser al començament
sí que mires
quatre fanzines de grafit,
que al començament
era molt difícil trobar-los,
però tenia un company
que en tenia,
me'l deixava
i, uau,
ho veia
i com que flipa,
saps?
El que es podia arribar a fer
amb...
I, clar,
hi veus coses
i és...
A veure,
jo personalment
el meu amb el grafiti
és molt obsessiu,
saps?
Vol dir que
si me passo una setmana
sense pintar
em torno guatx,
no?
I la meva dona
allà fora
ho pot dir.
I, bueno,
és com una autosuperació
constant,
constant,
constant.
Mai estàs content,
mai acabes,
saps?
Mai acabes de...
Fas un mural
i el veus
i dius,
uau,
està millor que l'altre,
però l'altre serà millor
i així pimpan
cada dia,
cada dia.
I és una cosa molt
autosuperatiu
i jo crec que
és molt...
Va molt amb la...
Com diria?
Amb l'actitud
de la persona,
saps?
És una cosa molt
d'actitud de...
Jo vull més,
vull més, vull més,
saps?
I és una cosa
que per nosaltres
és el reflexo
de la vida
perquè el grafiti
ha passat a ser
tota la nostra vida,
saps?
És una forma de vida
i això qualsevol
escriptor de grafiti
ho pot dir,
saps?
S'aixeca pensant
en això
i se'n va a dormir
pensant en això
i entre que se'n va a dormir
i d'això
ha pintat.
Ha pintat, ha pintat.
Si parlem de Tarragona
ciutat,
que és on estem
i parlem de grafitis,
de fet,
hem anomenat ja
alguns dels projectes
que es van fer,
els murs que parlen,
el projecte
Chartres,
com ho veureu això
de Tarragona
com a espai
per poder fer grafitis?
Què podem dir?
Si em deixes a mi,
tinc una crítica negativa
o molt negativa
per dir-ho així
i és que està molt bé
el dels murs que parlen
i les activitats
que s'han fet
des de laboratori visual,
activitats com display
i, bueno,
i una gran varietat
perquè s'ha fet
bastant ara.
Però justament ahir
em va arribar
una informació
que jo mateix
no he pogut verificar
però que me la crec
i és que
en una última actuació
que es va fer
a Rambla Vella
van vindre
dos escriptors
barcelonins
a pintar
i els van deixar pintar
amb unes parets
bastant detisosades
que hi havia un solar.
Sí, allà a Rambla Vella
que entonava
al rei de Sant Domènec.
Que ja veus
que era un solar
dues parets allí
parets cegues
que li diuen
sense finestres
de darrere del bloc
i m'ha arribat
que ho han borrat.
No ho podem verificar
tampoc
perquè jo no ho he vist
per tant no ho sé.
De fet
la pròxima cosa
que us volíem preguntar
és si us costa
trobar llocs
on desenvolupar
el vostre art.
A veure
potser aquesta anècdota
que expliques d'ahir
seria un exemple.
Això realment
és com si ara
anéssim aquí
a les troballes
aquestes que hi foten aquí
que jo les respecto
i tenen el seu valor
i les fessim miques
les esmiculéssim
i això
és que han agafat
aquests dos escriptors
barcelonins
de renom internacional
o sigui realment
gent que
no són un Dalí
però
el moment contemporani
que estem vivint
són un referent
molt fort
internacionalment
i van vindre aquí
a Tarragona
van pintar això
i ara m'he assabentat
que ho han borrat
o sigui
això realment
és un cop dur
i a veure
és que
Rieu que és perquè
potser encara falta
comprensió
per part de tothom
respecte a l'art
del grafit
encara no ha entrat
potser
dintre dels circuits
de cultura oficial
per dir-ho d'alguna manera
la frase és
tu pots estar pintant
un mur
on és legal
on t'ha costat
agafar
el permís
i tal
però bueno
la gent
potser quan t'ha
veu començat
la frase és
mira-lo
canverros
o per què no pintes
tu casa
o coses
depèn
potser quan ja
l'obra va evolucionant
i veuen que
hòstia aquest xiquet
ho fa bé
llavors en si
eres un artista
però bueno
jo abans
jo fa uns anys
vaig córrer molt
vols dir que t'has de
potser justificar molt
moltes vegades
i apareix això
aquí a Tarragona
està molt bé
el tema
dels projectes
que fan
el que passa
és que
així com jo
al meu poble
o ell a la seva ciutat
té llocs
on practicar-ho
cada dia
on pugui anar
a un lloc
sabent on
pot estar tranquil
i no tenir
que esperar
un projecte
que és molt puntual
una vegada a l'any
què vol dir?
que aquí
potser n'hi ha molts nens
que podrien arribar
molt lluny
i no poden
perquè n'hi ha un projecte
una vegada a l'any
i a part aquest projecte
està acollit
a la gent
que ja porta temps
a la gent
una mica de renom
llavors ell
què té d'ha de fer?
té d'anar al camp
a pintar
o s'ha de arriscar
que l'enxampin
li fotin una multa
i els pares
li veix
i no es canalitza
saps?
el grafiti no es pot parar
s'ha de canalitzar
llavors si tu poses un lloc
on els nens
puguin practicar
i puguin treure
el que tenen dins
d'aquí poden sortir
coses molt bones
coses molt bones
vol dir un nen
o un noi
que a lo millor
li dona nom
a Tarragona
fora d'aquí
perquè a lo millor
és una màquina
i ja l'emporten
a Estambul
a no sé on
a pintar
i és un artista
però què?
tens de passar
n'hi ha un vincle
que tens de passar
del gamberro
a l'artista
i això és superdifícil
el grafiti
un maco
o sigui
en si del grafiti
és això
és l'essència
que en veritat
s'ha de fer
no res
i com diu el Cristian
amb aquests
escriptors de renom
que són artistes
que estan
molt reconeguts
a tota Europa
i se'ls emporten
a tots els llocs
i li donen muros gegants
i els paguen un dineral
vinguin aquí
facin una obra
que per el que tinc entès
gratuïta
i després vinguin
al Chuffing
perquè potser no és
que no sé
perquè ho han borrat
perquè no deuen encaixar
amb el tema
de la imatge
de la ciutat
podem dir
que potser
potser
potser
per pintar
és que no n'hi ha
igual que si a tu
t'agrada jugar a futbol
sí que et pots apuntar
i anar al Nàstic
i pagar com soci
o el que sigui
i anar a jugar al Nàstic
o també pots anar a jugar
a la pista
del teu barri
o m'entens
per tant
si no es potencia
no hi ha possibilitat
de fer planter
de grafiters
en aquest cas
tant planter
com pels artistes
que ja hi són
i aquí ja
hi ha unes coses
que es diuen
intercanvis
també
i potser jo pujo
a pintar a Madrid
i conec
que a Madrid
ja ha baixat
un noi de Vigo
i per lo mateix
si venen aquí
nois a Tarragona
venen nois de València
o de Sevilla
doncs fem aquí
una trobada
i fem uns intercanvis
ells aprenen
tècniques
de meves
jo aprenc d'ells
clar
si aquí no hi ha
aquests espais
aquí no vindran
artistes de fora
a pintar
i ara que comentes
això
hem vist que
teniu circuits
com a molt
fets arreu
de l'estat espanyol
i arreu d'Europa
veig que
que vaja
que sortiu
que si París
que si Frankfurt
això ja ho feien
els pintors
de l'època
anaven allà
on veien
que hi havia
la gent treballant
és que
què has de fer
i com les feu
aquestes connexions
per internet
ara hi ha internet
antigament
s'utilitzava
la carta
el correu
o sigui
antigament
hi havia
les revistes
com deia el fancine
i veies l'obra
i qui era
i a vegades
hi havia contacte
i hi havia
per correu
o també viatjaves
quan hi havia
algun festival
coneixies la gent
en persona
i en realitat
és
com a qualsevol
altre ofici
o afició
o hobby
d'una altra disciplina
perquè
amb l'enginyeria
també em suposo
que si els enginyers
que estan
fent avenços
estan a
a Luxemburg
doncs els d'aquí
aniran allà
per veure què estan fent
i si no
al revés
vindran aquí
a veure
no sé si podem veure
alguna obra
vostra
a la ciutat
ara mateix
a Tarragona
o a prop
jo vaig fer
l'anterior display
al que hi ha ara
però jo no hi ha
l'anterior display
que està
d'acord
l'anterior
a quins carrers era?
a quines zones era?
a quins carrers?
no conec molt
però era Pere Martell
al carrer Ixart
un més
a Casó Matrà
al Ramón i Cajal
també n'hi ha un
Ramón i Cajal
i després
vas fer una
aquí a la Imperial
ah sí
després vaig
concluir
el que és
l'obra
però va ser
amb un taller
amb uns nens
i tal
que vam treballar
aquí a l'espai
La Palmera
ara mateix
aquí a la ciutat
tenim algun grafiti
el que passa
que són així
bastant lights
però
on està
el dipòsit municipal
de vehicles
i al riu
Francolí
també
potser n'hi ha
alguna cosa
i després
per exemple
hi ha el que és
més anar amb càrrecs
aquí al polígon
entre vies
vam pintar
l'arola
d'editors
tota la façana
ja fa uns quants anys
i bueno
hi ha més cosetes
per ahí
així
perdudes
aquí el pàrquing
de l'Imperial
però està dins
també hi ha
una obra nostra
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
o sigui
podem veure
algunes cosetes
a la ciutat
una finestra
d'aquestes
que hi ha
per dins
pel casc històric
allí
on està
el caldo de cultivo
em semblaria
escrit en l'estudi
ell també vaig fer
un encàrrec
vaig pintar
una finestra
que ja n'hi havia
un edifici al costat
que també hi havia
finestres
d'aquestes
falses
com un trampantojo
d'aquests
podem veure
algunes cosetes
algunes coses
les podem veure
i acabem sempre
Marina
preguntant allò
de com transforma
la cultura
els nostres convidats
i això us ho
traslladem breument
com us transforma
a vosaltres
la cultura
en el vostre
dia a dia
o el fet de pintar
grafit
o el fet de pintar
que també és cultura
com us transforma
és el que has dit tu
d'aixecar-se
fins a anar a dormir
en el teu cas
per mi
i pel Cristian
ja ni li pregunto
és el que també
és la nostra forma de vida
o sigui
totalment
jo amb la gent
amb qui
potser sembla una mica
malaltís
però és que és així
jo tinc la meva dona
els meus animals
la meva família
i el grafiti
i el grafiti
i el grafiti
no tinc res més
jo és el grafiti
el grafiti
i el grafiti
i amb la gent que parlo
i amb la gent que parlo
i amb la gent que normalment vaig
i tal
són tots
ha arribat un moment
que potser abans no tant
també anava amb altre tipus de gent
però la meva vida és el grafiti
i la gent del grafiti
i la meva obra i l'obra dels altres
i és tot això
llavors
tot comença com un hobby
però ara ja ha arribat
que jo
m'edico a això
saps
vic d'això
pago la hipoteca amb això
i per mi
és tota la meva vida
o sigui
és la meva vida
el grafiti
a mi si m'ha de definir alguna cosa
la paraula és grafiti
tal qual
i el Cristian?
el Cristian
bueno
jo podria dir que
de jove
era així
bastant inquiet
i bastant rebel
no
i
sempre anava una mica
a la contra de tot
així
típic de nano
no
i
a través de
voler
fer un aprenentatge
intensiu
amb el grafiti
i així
una mica
la cultura
en si
amb tot
amb la música
agafant uns valors
de respecte
i uns valors
així
que és el que et fa
poder conviure
amb tot
i tindre
no sé
uns valors
una base
de ser persona
una base
de persona
perquè individus
som tots
però persona
i jo crec que
amb que sigui
així
algo bastant
contrari
o no sé com dir-ho
ja està
sí que se'ns acaba el temps
ho anava a dir el Cristian
se'ns acaba
se'ns acaba el temps
molt interessant
eh nois
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
avui hem conegut una miqueta més
els escriptors
els grafiters
com potser més popularment es coneixen
Marina
30 segons
tenim
per acabar
una reconecció
sobre Arturbà
els carrers de Tarragona
avui justament que n'hem parlat
és el blog
Xiquarat
d'acord?
si tal com sona
xiquarat.blogspot.com
doncs molt bé
gràcies
la setmana que ve
ja no ens retrobem amb tu
eh Marina
no vindrà la Rosa Comas
ja vindrà la Rosa Comas
molt bé
gràcies i que vagi molt bé
gràcies
gràcies