Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt, des del primer dia ja.
Sí? Molt difícil?
Molt difícil.
Algun consell, Tomàs, que li has donat a ella?
Simplement tranquil·litat.
Ella sap el que sap i el que hi ha que fer
és, el que saps, ensenyar-ho
el millor possible. No es tracta de saber
més o menys, sinó tu el que saps,
ensenya-ho el més bé possible. Ja has fet un curs sencer,
no, doncs? Has acabat aquest primer curs?
No, de fet és el segon any. Ah, ja l'has fet,
el segon. Molt bé. I bé, l'experiència
ve com a professora? Molt.
Bé, a mi m'encanta.
a més, bé, els alumnes encara pregunten pel Tomàs,
encara li pregunten,
però sí que, clar, jo,
després de tot
el recorregut que he fet,
doncs, bé, sé que el que
puc ensenyar i el que no puc ensenyar.
El Tomàs Palos és un tècnic de joieria
impressionant. Ja que dic
que tothom està content amb ella,
vol dir, la seva experiència i la seva
professionalitat l'està donant
com s'esperava d'ella. Això ho sé.
Molt bé. Marina, parlem una mica, doncs,
de, en fi, de les seves trajectòries professionals,
no? Sí, el primer que us volíem preguntar
és, vosaltres, com definiríeu
la vostra obra com a joiers?
Tomàs. Bueno,
a veure, aquí és el que hi ha que parlar
una miqueta de lo que avui dia és la joieria,
no? I a partir del que tu has dit
dels anys 60, la joieria
comença a canviar en lo que
podríem dir la joie
d'autor, que és el mateix
que la cançó d'autor. Vull dir,
hi ha moviments que en aquella època
es belluguen. I, és clar, i aquest,
la joieria també entra en això.
Se comencen a consolidar persones
que no fan la joieria de taller
clàssica, sinó que cada un
fa el que sent i porta dintre
i ho aplica a la joieria. Aquest
canvi ha sigut la revolució
perquè ara avui dia es parli d'una
joieria contemporània que
atrevida, que trenca mollos,
que on avui dia ja no hi ha
que parlar ni d'or, ni de plata,
ni de diamants, ni de gemes,
ni aguamarines. Hi ha que parlar
de tromps, de roques,
de plàstics,
de circuits
impresos de
qualsevol ordinador.
Tot això avui dia es pot acoplar
i s'ha fet i s'ha acoplat
a la joieria. Un món que
de la joieria que no
serveix de base per joír-se
i que demostra a la persona
el poder seu
que abans era això. Quin podríeu?
Quantes joies? No.
Què joia més guapa porta? I a aquesta
joia no se li dona el valor
de la peça, se li dona
a les formes, al motiu
creatiu. Per tant, potser aquest pas de la
joieria clàssica, la joieria més contemporània
ve donada per un canvi
tant en els materials i en les tècniques
com sobretot en la filosofia, no?
En el que està fent el creador, en aquest
cas. Justament, ve el que canvi
i que la gent va ser tant. I que
avui dia a la joieria comercial, que es veu
en botigues que venen
peses de fabricació, també es nota
aquest canvi. També es nota que agafen
elements, perquè al final i al cap els que donen
sempre la pauta són els creadors.
En totes les fires que anem i que hem
pogut anar a l'escola, sempre hi ha un apartat
on hi ha aquests creadors i on
en la part comercial, sempre hi treu suc.
D'aquestes idees que ha tingut un que ha volgut
provocar alguna cosa en la joieria.
Núria?
Bé, jo penso que
s'ha de fer un discurso actual
que això implica
que ara l'or potser és l'aigua
com molt bé diu el Tomàs Palos
que
investigar la recerca
de materials,
el món més quotidià, que els referents
acaben sent
al dia a dia
i
realment quan portis una peça
que jo
he redescobert la joieria
també perquè
el fet
de veure moltes disciplines
i ara
descobrir que
en un taller a casa
pots fer peces
de petit format
que les dues
que a més a més
l'expositor
ets tu mateix
és en moviment
i que t'has de preparar
per la peça
la peça no és un complement
sinó que
que tu portes
la peça
l'obra
i està en moviment
i tu l'has d'explicar
l'has de dir
per què la tens
per què la portes
què vol dir per tu
però jo trobo això
tot això
el trobo fascinant
i per aquí
penso que és
on ha d'anar
una mica més
a la joieria
més conceptual
i més actual
i a més a més
us inspireu en altres arts
com poden ser
l'escultura
o la pintura?
Jo sempre ho he dit
als alumnes
i estic dient
sobretot
no esteu mirant
llibres de joieria
mireu
l'arquitectura
mireu pintura
mireu escultura
que són
altres
altres moviments
que s'ajuguen
a altres espais
però que tu pots
pots adquirir
pots innovar
vol dir
i l'arquitectura
sobretot
l'arquitectura
aporta moviment
aporta
un espais
buits
jo diria jo
que a mi m'omple
en particular
l'arquitectura
m'fascina
i això també és una novetat
de la joieria contemporània?
és que tot el que pot
un tinter
tot el que li agradi
estem parlant aquí
de l'any cultural
de Tarragona
no?
i jo
va haver
farà 25 anys
vaig fer
una exposició
a partir de peces
doncs bueno
me vaig inspirar
en les roques
que hi ha
a la borda del mar
més mediterrani
que hi ha això
i no és que m'imitava
és que diguéssim
copiava la roca
en pastellina
jo copiava
part de la roca
i després
la convertia
a través d'un moll
la convertia en plata
no?
vol dir
era treure suc
a lo que salta
o arrededor
justament
una de les coses
que us volíem preguntar
era això
si Tarragona
d'alguna manera
us inspirava
en les vostres creacions
tu Tomàs
ja has dit
que sí
és un exemple
molt concret
que són les roques
la mediterranitat
de Tarragona
és que Tarragona
i el Mediterrani
és una unió
i amb això
està tot
l'alt de lluïria
quasi de Catalunya
vull dir
siguin de les Illes de Mallor
que sigui
de la part de Barcelona
hi ha un alt de lluïria
molt mediterrà
que internacionalment
es veu
i es nota
i tu també la tens
aquesta sensació
Núria?
bé
suposo que
com que és el meu espai
quotidià
també
doncs
evidentment
m'inspira
i és un referent
però
bé
jo
acostumo a treballar
doncs
amb algun tema
que me l'apropio
llavors
busco
què haig de dir
i llavors
conjuntament amb els materials
vaig treballar
en el concepte
llavors
no sé si a vegades
et recorre una roca
o bueno
no sé
és com a més
sí
suposo que t'inspira
o no
i amb quins materials
treballeu
els treballeu
normalment
tu n'has dit
tot un munt
abans
no Tomàs
que anem molt més enllà
de l'or i la plata
a veure
a veure
normalment
la base
la base
sempre
per mi
ha sigut la plata
la plata
primer
perquè té un preu
més econòmic
que l'or
i a més
la plata
pots treure més suc
l'or
té un color
i d'aquí
polit
mate
no emblanquinat
però la plata
pots treure
blancs
pots negres
pots oxidar més
menys
treure ombres
té més
o sigui
a la vista
pots treure més suc
la plata
bueno
jo
utilitzo
alpaca
coure
lleutor
plata
però això
més com a
a vegades
com a suport
per poder
fer el mecanisme
que portarem
la peça
que no pas
com a
com a la peça
final
llavors
bueno
incorporo des de resines
metalls
plantes
roca
aipadretes
bé
roba
és que
depèn
una mica
el que necessites
és el que vas a buscar
no
fins aquí
creieu que la vostra obra
està valorada
l'obra en general
dels jollers
per la gent
bueno
jo
mira
jo de moment
els tinc que cregui
que s'habeu invitat
i poder parlar
de la lliuria
en un àmbit cultural
no
és que clar
perquè la lliuria
sempre s'ha tingut
en un àmbit comercial
i
i pel sol
Tarragona
ha canviat
ha canviat molt
perquè
si abans
Tarragona
eren
quatre botigues
resulta que ara
el que hi ha
són tallers botigues
són
alumnes
que han après
a les escoles
i que aporten
alguna cosa personal
i el que hi ha
en aquella botiga
és alguna cosa seu
alguna cosa personal
i d'allò seu
segur que tot
està inspirat
dintre
del que
mou Tarragona
a veure
avui dia
per exemple
en lliuria
el que està
més repetitiu
és la nina
d'Ibori
del museu
aquesta nina
l'ha vist reproduïda
per molts artistes
d'aquí de Tarragona
o molts que tenen botiga
i tenen taller
l'ha vist reproduïda
de diferents maneres
vol dir
que Tarragona
és un centre
d'inspiració
i amb això
suposo que té molt a veure
la feina
de l'escola d'art
no?
justament
a veure
l'escola d'art
és clar
és un principi
l'escola d'art
és un principi
primer perquè
quan jo començo
d'una classe
de lliuria
en aquella época
és quan s'acaba
l'aprenentatge
ja
els tallers
no volen tindre
aprenents
desapareix
la figura d'aprenent
que avui dia
s'està buscant
una altra vegada
és curiós
s'està buscant
què és l'aprenent
l'aprenent
és aquella persona
com jo
que entro
als 14 anys
no cobro gairebé res
faig les feines
més ingrates
i m'edico
a mirar
com treballen els altres
i aprenc
a preguntar
aquesta figura
desapareix
i l'escola
com que ja desapareix
perquè els tallers
no donaran feina
l'escola
és el principi
d'aquesta gent
que ja
aprenen
en una escola
en una escola
que tenen taller
i a més tenen
unes classes
de dibuix
unes classes
d'història de l'art
unes classes
d'ibuix tècnic
llavors
el que surt
d'una escola
està més ben preparat
que no
l'altra
que s'ha tingut
que espavilar
que bueno
que també és bonic
espavilar-se
i tu Núria
que tens clar
menys experiència
menys trajectòria
que el Tomàs
creus que la feina
del joies
està reconeguda
com a creadors
com a artistes
com un àmbit
més de la cultura
està reconeguda
sí
però evidentment
no tant
com a creadors
ni com a
com a artistes
suposo que
que tot s'ha d'ensenyar
i bé
bueno
però ara
ja m'has facilitat
ara hi ha galeries
que accepten
fer exposicions
de lluuries
jo per exemple
exposicions
de lluuries
les he fetes
en espais
que sí
que s'han dedicat
a la pintura
i t'han ofert
aquesta
però és que ara
avui dia
ja en sales
directament
perquè tu puguis
exposar joies
o sigui que ja
se tiren cap a aquest camí
i això és també
molt interessant
el que jo diria
és que ara
hi ha més competència
també
o sigui
vull dir que ara
hi ha una sèrie
de gent
que està tocant
aquesta joieria
contemporània
clar
suposo que
també depèn
de
amb què comparis
i evidentment
doncs
hi ha llocs
que el circuit
de joieria
contemporània
és molt més
de col·leccionista
molt més
això sí
però això és interessant
i la pintura també ha estat així
o sigui
jo no sé tu
però jo tinc clients
que més són fidels a mi
que llavors
el que busquen
és aquesta
sempre que volen
diguéssim
invertir
o regalar
o tindre
una obra
de joieria
te l'encarreguen
i diuen
Tomàs
necessito això
perquè amb això
ara que deia la Núria
de col·leccionista
aleshores
hi ha un públic
que adquireix joies
per tenir-les
doncs això
en forma de col·lecció
guardades
com una altra peça d'art
sí
i no per mostrar
i no per portar-les al damunt
sí
de fet
de fet
jo
en vista d'això
jo fa ja 15 anys
vaig fer una exposició
on la meva obra
estava
situada
en un context
fora de la persona
o sigui
que vull dir
que feia unes escultures
de peu
i allà col·locava una peça
que la persona
que soltigués al carrer
pogués agafar la peça
i se la pogués ficar
i quan tornes a casa
la tingués de vida
he sigut contrària
a tindre l'obra
amagada en una caixa
aquí tinc les meves joies
i les meves joies
inclús els meus anells
són quadrats
i tots s'aguanten de peus
o sigui
pots col·locar-los damunt
d'un
d'un suport
de plàstic
o sigui de fusta
que es pugui lluir
fora
i com una petita escultura
com una petita escultura
a la prestatgeria de casa
que és el que
es converteix
una joia
que és una petita escultura
sí
i de fet
a més a més
amb el valor afegit
que és una cosa
que la portes
com he comentat
i que agafa
una relació
amb el cos
llavors
clar
hi ha un diàleg
entre la peça
i la persona
que ho porta
sí
igual que la pintura
vull dir
jo tinc quadres
de gent que ha passat
per l'escola
que no són grans pintors
però que a mi m'ha agradat
aquest quadre
o tinc pintors
de l'olivar
gent que ha sigut
progressista a l'escola
i que ho penges
i tu sense aquest quadre
no ho pots passar
aquest quadre
si el treus
casa teva
ja no és casa teva
t'has acostumat
i cada dia
tu mires
i ho veus
d'una manera diferent
jo miro aquest quadre
i dic
carai
després tant tant
he descobert
això aquí
que no
que no havia vist
una joia
per mi també és això
que tu la portes
però diguis
carai
però avui no havia
ficat aquesta pedra
o aquesta forma
i aquest
cada dia
et pot dir coses diferents
sí
potser també depèn
del teu estat d'ànim
o te la posaràs
aquell dia
que tu també
tinguis un estat d'ànim
sí
a més també és molt directe
amb l'espectador
perquè et pregunten
i tu has de fer una mica
de reflexió
doncs per què la portes
per què l'has escrit
què volíem dir
sobretot nosaltres
que fem aquest tipus de peça
perquè jo sempre he dit
com és que aneu a una botiga
i compreu
un anell
un broc
i no dieu
això què representa
compreu
que unes pedres
porta
i jo sempre que he portat
alguna cosa
això què significa
i t'has de donar
respostes
i les tinc
clar que les tinc
és la veritat
és una manera de saber
què portes
clar
però és que tu
les expliques
perquè has fet allò
d'aquella folma
i no d'un altre
clar
perquè ha hagut una recerca
també ha hagut una relació
tu amb aquesta peça
amb els materials
amb el que vols dir
molt bé
i és bonic
a mi m'encanta veure peces teves
perquè
jo he vist peces teves
que m'han encantat
i que d'aquesta manera
veig per on vas tu
i el que t'agrada
i això és
I com veieu el panorama
de la jolleria
aquí a Tarragona?
Mira
a veure
jo a nivell
de
amics
que tenen establiments
però bueno
a veure
la gent es queixa
però va vivint
no?
Si ara es treballava
més en bolars
es treballarà més en plata
la qüestió
és no
no perdre el desànim
vol dir
i lo bo de
però hi ha una bona oferta
d'establiments
i per tant
de creadors
i de tallers
per les dimensions
que té la ciutat?
Sí
i tant
i tant
jo diria
que molt bona
Tarragona
és una ciutat
que ja dic
abans
jo parlo
d'anys
que només
que hi havia
un parell
de botigues
molt reconegudes
però és que ara
te trobes
i quan parlo
de Tarragona
parlo
de Sant Pere i Sant Pau
parlo
de Sant Salvador
parlo
de barris
on hi ha
gent que té
el seu taller
botiga
que és clar
aquí la gent
potser
del centre
de Tarragona
no es coneix
però que fa
amb la seva obra
i tu Núria
com ho veus?
jo el que trobo
faltar una mica
és
alguns col·lectius
o alguna actitud
més canyera
feta pels joiers
que no només
es quedin les galeries
que no
obrir-se a la ciutadania
donar-se a conèixer
donar-se a conèixer
i explicar
això
i això és el que
estem intentant
ara és cosa vostra
a vegades
un taller de jolleria
o una botiga de jolleria
pot semblar
com una galeria d'art
que a molta gent
li fa com cosa
entrar-hi
sembla com una cosa
molt tancada
no sé si vas per aquí
també
en la línia aquesta
sí
perquè de fet
el primer que vols
és tocar aquella cosa
aquella peça
a veure quines dimensions
té
posar-te
i s'ha d'explicar
aquesta relació
i explicar també
que allò no és
un complement
del que fa conjunt
amb la samarreta
de color tal
sinó que allò
està explicant coses
que et vol fer pensar
que et vol fer
encastar en algun lloc
en algun pensament
i això és el que
és el que té la jolleria
i penso que és el que
des de l'escola
també estem una mica
educant
però això està passant
a tot arreu
vol dir
nosaltres mateixos
vam anar a València
a veure
tot una mostra
de jolleria
europea
i allà hi havia
un moviment
de jollers
creadors
fantàstic
aquí a Tarragona
vam fer el simpòsiu
significa que va jugant
significa que caminem
cap a aquest tipus
de joller
i la gent
que té ganes
de veure
ho veu
a veure
el públic en general
potser no va
a les exposicions
de jolleria
bueno
però és el que dius tu
hem de treballar
exacte
vull dir
és el que
es vol aconseguir
jo ara m'he unit
a un col·lectiu
de Tarragona
que hi ha pintura
i escultura
i aquest grup
fa exposicions
quasi
cada moment
està fent exposicions
ara fent una
a la diputació
la gent té ganes
de jugar
i projectar-se fora
de Tarragona
és fàcil
és complicat
o depèn
dels canals
de cadascú
potser
si no surts
de Tarragona
és difícil
és difícil
però de totes maneres
jo he de sortir
de Tarragona
s'ha de sortir
sí
sempre
això bueno
però jo crec
que és per tot arreu
i tot això
vosaltres com ho transmeteu
els vostres alumnes
a la jolleria
transmeteu més
la tècnica
més la
la filosofia
de fons
ara la que ho contesti
ella
és la que realment
està
perquè no ha de ser fàcil
no?
no, no és fàcil
bé
jo el que intento
bueno
ja t'ho he explicat
com treballo una mica
i
i això
que
que la tècnica
hagi de ser sempre
la necessitat
de fer alguna cosa
si jo
escollo
aquests materials
escollo
que sigui un fermall
escollo
que sigui un culleret
doncs després
buscar aquesta tècnica
perquè
és que ens trobem
en un moment
això que diu el Tomàs
que és que de tècniques
hi ha un munt
de disciplines
hi ha un munt
i tot ho podem aplicar
a la jolleria
llavors
és tan ampli
que has de començar
a decidir
per on comences
per on continues
i què vas a buscar
i llavors
jo intento això
no
doncs que
que hi hagi idees
sobretot
també treballar
molt en grup
veure un que fa l'altre
i
i després
anar a buscar
a veure com
la realització
no
la materialització
d'aquest objecte
anem acabant
Marina
o sigui
que haurem de fer
potser ja
l'última pregunta
no
sí
us preguntarem
com la cultura
us transforma
en el vostre dia a dia
a veure
la cultura
és fonamental
per tot
i sobretot
personal
no
vol dir
per a mi
me transforma
és que inclús
pots canviar
d'idees
vol dir
la cultura
et pot transformar
d'un dia per l'altre
i això és bo
a vegades
es creu
no sé
que vingui
un professor
a donar un
màster
o donar una classe
dius carall
diu
per què ha de vindre
aquest senyor
doncs aquest senyor
ve per això
perquè pot fer
canviar
el que ha après
aquell alumne
que ha creu
d'unes certes persones
fer-li canviar
en tot el que sap
i tota aquella tècnica
que sap
aplicar-la
en molts altres conceptes
i tu Núria
a mi
la cultura
m'ensenya
i m'ajuda
a construir la mirada
la meva mirada
sí
doncs
amb aquestes
paraules
de la Núria
i del Tomàs
anem posant
el punt final
a aquest espai
que com sempre
Marina
ens deixa
unes recomanacions
per acabar
sí
tenim una recomanació
d'un blog
com cada setmana
i aquesta setmana
us recomanem
el blog
de la secció
d'audiovisuals
dels fons de música
i de cinema
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
l'adreça és
bpt
de Biblioteca Pública
de Tarragona
bptblog
amb c de casa
.wordpress.com
i l'última entrada
que hi trobareu
per exemple
és molt recomanable
s'anomena
Novetats Granitzades
i ens dona
tota una sèrie
de propostes
relaxants
per l'estiu
doncs a vegades
cultura
i relax
l'estiu
van lligats
i realment
doncs
val la pena
llegir-s'ho
perquè
hi ha propostes
molt temptadores
i la segona
recomanació
d'aquesta setmana
és la segona
tanda
de presentacions
del projecte
Plegats
el projecte
Plegats
és un projecte
de disseny
gràfic
il·lustració
i fotografia
en què han participat
en aquesta segona edició
tres creadores
de Tarragona
la Laia Marín
que és fotògrafa
la Marc Borrajo
que és dissenyadora gràfica
i la Maria Jaques
que és il·lustradora
i presentaran
tres llibrets
desplegables
cada una
amb text
i imatges
i jo l'altre dia
vaig tenir la sort
de veure'n
un en primícia
i és realment xulo
això serà
divendres
a les
a les
set
del vespre
al bar
La Cocot
que és a la plaça
del Rovellat
molt bé
doncs amb aquestes
recomanacions acabem
Marina
Masec
moltes gràcies
fins la setmana que ve
gràcies
i el Tomàs Palos i la Núria
enguren moltes gràcies
per venir aquí a la ràdio
i molta sort
en la vostra feina
que vagi bé
adeu
gràcies