Miquel Consames, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Adició.
Què?
Què passa?
Ah, Michael Cavani.
Ai, què passa?
Dicen, soles m'indiquen que me picaré el tubo d'escapa.
Doncs molt bé, escolta tu, mira, tenim el cotxe fantàstico.
Per què diuen caroinyo tu i a mi no?
Ah, no ho sé, no ho sé.
Mira-te'l vell.
La setmana que ve intentarem que t'ho digui a tu, va.
Home, és que ara m'he posat gegós.
No, no, no et poses gelós, que som els dos aquí.
Comencem, vinga, edició número 56 de l'última mitja hora, un divendres més.
Número 56, ja, hòstia.
Déu-n'hi-do, eh?
Cal a 44 per fer-ne 100.
Sí.
Què farem, a l'edició número 100?
Podríem fer una cosa especial.
Farem una especial, no?
Val, sí.
Sempre queda bé un número 100.
Podem fer els 100 millors talls.
Bueno, no, que duraria molt.
Home, estaríem més de...
Estaríem de tot matí fent-ho.
Home, podem fer el llarg de tota la setmana, eh?
Ah, doncs mira.
Mira, ja ho pensaré, ja ho pensarem.
I és, i és, molt bé.
Bé, com sempre, abans de començar l'espai de més humor de Tarragona Ràdio,
recordem aquelles vies de participació, no hagin, es pot adreçar a nosaltres, Miquel.
Estic enfadat avui amb els ordinadors, eh?
Per què?
Perquè, mira, perquè se m'acaba de...
Acabem de tenir un petit problema amb l'ordinador,
però jo recordaré les vies igual mentre intento arreglar l'ordinador en directe.
Ja sé que això queda molt barrué, eh?
Però és el que hi ha.
És el que hi ha.
Facebook.com barra última mitja hora,
Twitter.com barra última mitja hora
i el matí arroba tarragonaradio.cat
per tots aquells oients que en algun moment han anat i estaven escoltant Tarragona Ràdio
i dieu, ep, aquest s'ha equivocat, ep,
amb aquest se li han cursat unes paraules que no tocaven.
Això m'ha fet gràcia, doncs ens ho envieu,
nosaltres ho passarem per la nostra centrifugadora particular,
ho muntarem i aviam què surt.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh?
Si escoteu la ràdio estigueu atents,
que sempre podreu trobar alguna cosa que sigui susceptible de sortir a l'última mitja hora.
Sí? Comencem?
Comencem.
Vinga, davant.
L'última mitja hora.
Pepe Dila i Miguel Montserrat.
Doncs comencem i ho fem, Josep Partila, parlant de tu.
I això?
Ho fem parlant de tu perquè...
Com estàs de la veu?
Estàs bé?
Bé.
Jo et sento bé avui.
Estic bé.
Jo et sento bé.
Sí, sí, sí, estàs bé.
I aquesta hora, sobretot.
Hi ha alguna hora al matí que encara estàs...
Clar, és que a primera hora la veu costa d'arrencar.
I sovint a la ràdio, doncs, es passen situacions com aquesta.
Les notícies a Tarragona Ràdio.
Crònica ara política.
Els socialistes tarragonins es queixen de la poca integració que ha existit en la nova executiva del PSOE.
Com esteu?
Què et va passar?
És que tenies la veu una mica...
Sí, em va marxar un moment la veu i va tornar.
Sí, va marxar i va tornar, ja passa.
Tenies el que es coneix vulgarment com un pollo.
Correcte.
Allò que ho diem en l'argot de la professió, una miqueta.
Sí, sí, vaja.
Bé, ara una pifi.
Aquesta no és nostra, és de Catalunya Informació.
Jo et sabeu que cada dia a l'hora en punt connectem amb les notícies i els titulars de Catalunya Informació.
Sí.
I aquesta setmana, quan parlaven del temps...
Alguna cosa hi havia, no?
Alguna cosa no parlava.
Si no, escoltem.
Escoltem.
I pel que fa el temps, el sol continuarà, el cel...
El sol continuarà, el cel...
El sol continuarà, el cel, al 100% del territori, volem dir.
Ah!
En temperatures màximes entre 2 i 4 graus per sobre...
Aviam, que algú m'expliqui què vol dir que el sol continuarà al cel.
És que, clar, si el sol no continua al cel...
Malament.
Tinc un problema.
Malament rai, eh?
Poc o molt, tapat o cobert, però el sol ha d'estar-hi.
Són aquelles confusions també que tens a vegades, no?
Un lapsus lingüai.
Com era allò, un lapsus lingüístic, no?
Això.
Que diria el senyor alcalde.
Correcte.
Doncs, l'apsus lingüístic, aquesta setmana no, però el que sí que també tenia la gola una mica, doncs, fotuda, era el Ricard Laoz.
Aquest mateix matí.
El diari de Tarragona situa una imatge de les obres de Metro Bacessa a Reus, que continuen aturades a l'espera d'un acord entre l'Ajuntament i la constructora.
Ah!
Doncs aquí també se n'hi ha anat una mica, eh?
Alguna cosa...
Hi havia el micròfon obert i enganxat aquí el tossí.
No era conscient que estava el micròfon obert, no? Una mica anava per aquí.
Sí, passava, jo crec que sí, jo crec que sí.
Escolta, Miquel, quin ha estat el tema de debat dels últims dies a Tarragona de les últimes setmanes?
El tema de debat dels últims dies de les darreres setmanes.
Té a veure amb les mercaderies del port, té a veure amb el carrius ferroviaris...
Ah, ja sé per on vas, ja sé per on vas, pel tercer fil.
Com, com?
Pel tercer fil.
Sí, el tercer fil.
Fil.
Jo crec que hi ha algú que no té massa clar. Escolta.
Per haver-nos d'esperar una miqueta més per la línia arreu-roda.
La línia arreu-roda es farà quan toqui i evidentment a tots ens agradaria que es pogués fer abans.
Però insisteixo, avui ha quedat demostrat amb aquestes declaracions del senyor Joan Amorós
que el tercer fill el volen fer definitiu.
Que el tercer fill el volen fer definitiu.
No tenen cap intercció de fer-ho provisional.
És un tipus simpàtic, agradable.
Bé.
Tercer fill.
Però el tercer fill de qui? Aviam, perquè a mi aquests talls me generen certa confusió.
El tercer fill, i volen fer-lo definitiu.
Definitiu. Ha de ser allò, el tercer fill definitiu.
Un fill definitiu. Com fas un fill definitiu?
Doncs fas el tercer i no en vols cap més.
Però els fills són per a tota la vida.
Sí, però ja és definitiu, vull dir que ja no en vols cap més.
És el tercer i ja està.
L'Alejandro no en deu boer més.
L'Alejandro no en vol més.
Era una broma, eh?
Bé, va, canviem de sintonia a més cosetes.
Doncs anem a parlar del Semprenàstic, aquesta secció que tenim els dijous.
De fet, avui, gairebé l'última mitja hora, a partir d'ara serà monogràfica del Semprenàstic,
perquè ens agrada també...
Doncs és que tenim bon rotllo amb els companys del Semprenàstic.
A més, ells no s'enfaden i ells ja ho diuen, que ens fan bona part de la secció.
I en realitat tenen raó.
El Quim només ens està...
Ens està assenyalant amb el dit, però vaja, no passa res.
Vull dir, tingueu compte pel que feu, que us estic a la porta, us estic mirant.
Doncs el passat dijous, no ahir, sinó l'anterior, a la secció del Semprenàstic,
també la que fem els dijous a la nit, posant els talls aquests també de broma,
doncs havia de sonar Concha Velasco, perquè parlàvem de Valladolid,
i exactament Concha Velasco no sonava.
Escoltem el que passava.
Concepción Velasco, barona, nascuda a Valladolid un 29 de novembre de l'any 1939.
Que és gran, aquesta dona.
Sí.
No ho sabia jo, em pensava que era més jove.
Actriu, cantant, ballarina i presentadora de televisió.
Per si algú no sabe encara de qui parlem, estem parlant de la gran Concha Velasco.
Jo diria que això no és Concha Velasco.
Jo tampoc, jo diria que tampoc.
No sé què ha passat aquí, eh?
No, és a dir, no has trobat res que sonés una mica millor, a veure?
No.
Li pots dir a la Núria per micròfon obert, eh?
Sense problema, com es deia el tall.
Mamà, quiero ser artista.
Mamà, quiero ser artista, eh?
Sí, sí.
Ho podem buscar?
Mamà, quiero ser artista.
És que no reconec què és aquest tall.
Sembla Manu Carrasco, això, de fons.
Vale, és igual.
És que avui la Núria té un...
No passa res, no passa res.
Mentrestant t'explico que Concha...
No sé què té, però té alguna cosa dins l'ordinador.
No, sí.
Un virus.
Sí, d'un virus.
No, no, no, no, té.
Jo crec que té un nant, de petit.
Pot ser, pot ser.
Aquell fullet que es col a vegades.
Sí.
Té allà dins i, bueno, va fent coses, aquest dins l'ordinador.
Per cert.
Sembla el joc dels disparats, això.
Doncs sí que semblava el joc dels disparats.
Al final vam aclarir qui era, o cantant.
És que havia de sonar Concha Velasco,
però per alguna estranya raó
doncs va sonar Manu Carrasco
amb un riure de fons molt estrany.
Sí, aquest riure no ho acabava d'entendre.
No, no, no sabem ningú d'on va sortir.
L'ordinador va fer una cosa estranya
i no sabem exactament què és el que va passar.
La culpa era de l'ordinador.
La culpa és de l'ordinador.
Quan ningú vol petre la culpa, la culpa és de la tecnologia.
La culpa és de la tecnologia, ja.
I si no, doncs ja està.
Ja sé, ho deixem aquí, no?
Sí, sí, deixem-ho aquí.
Bé, continuem amb el Semplanàstic,
Angel Garcia, que aquest passat cap de setmana
saludava a la retransmissió esportiva de diumenge,
com dèiem, i parlava del temps.
Un tema recurrent, eh?
Si més no, aquests dies que fa tant de fred.
Escolteu.
A les 3 i 20 minuts, Angel Garcia, bona tarda.
Hòstia, bona tarda a tothom.
Bona i freda tarda, tot i que aquí als estudis està bé, eh?
Sí, aquí està perfecte.
El carrer està pitjor, no?
Ha fet una mica de plogim,
però que ara s'ha aturat
i ha pogut arribar bé, gràcies a Déu, que era més hora.
Ja veus els problemes que han tingut el Jordi i el Quim
per arribar avui a Valladolid.
S'ha parlat molt aquesta setmana del temps,
de la dificultat afegida de les baixes temperatures.
Doncs ja veus, deia que tenia...
Que ell avui ha pogut arribar bé,
però estava pendent també del Quim i el Jordi.
I és que el Quim i el Jordi...
Però, escolta un moment.
Digues.
Una mica exagerat, no?
Perquè dient que havia pogut arribar bé a la ràdio.
Home, si aquí van caure quatre gotes, no re.
No, passa res.
No re, aquí.
No crec que vingués amb...
El Quim i el Jordi sí que Déu-n'hi-do, eh?
Quim i Jordi van tenir una odissea per arribar a Valladolid.
Van trobar fred, van trobar neu, van haver de fer ral·lis.
Vaja, escoltem la història.
Els comentaris a través del Twitter.
Molta gent pendent d'aquest viatge,
d'aquesta odissea que heu emprès vosaltres,
el Quim i el Jordi, per arribar a Valladolid.
Sort de Juca Blancainen,
perquè ha fet el Mil Lagos,
però d'una manera espectacular.
que heu de ser derrapant en ses punxes de la lletra...
A mi això...
A mi això te lo expliqueu, ni per antena.
No, no, però era derrapar per sortida de la neu,
no era allò d'anar a velocitat i que surts.
A les cadenes hem complert tots els futbols que es manen en aquests casos,
però vaja...
És quan em dones compte que les màquines lleven neus no hi són mai.
Exacte.
Però escoltem, Jordi...
Però Blancainen, impressionant, eh?
Jordi, no m'has dit tu que aquesta setmana
que les previsions eren que estava tota la carretera neta, eh?
Bueno...
També s'equivoca, Blancainen, avui no pensis.
Ah, quan també s'equivoca, no?
Sí, miro planes webs d'informació meteorològica no massa dient.
Ah, sí, es va a les altres qüestions.
Com?
Es va a les altres qüestions.
Anem amb més opinions?
Jo ho deia ahir, aquí hi ha dues coses importants.
Una, quines planes webs mira el Jordi Blanc?
I segona...
Jo li he de preguntar.
I segona, què diu Àngel García al final del tall?
No s'entén.
És indescifrable.
Jo crec que intenta dir alguna cosa, però s'atura i...
No, no s'entén.
Deixem-ho estar, deixem-ho estar.
En fi, vinga, més cosetes.
I a més a més, també tenim, per tenir, tenim moltes coses,
però també tenim...
Què tenim?
Què tenim?
Doncs tenim oients endevins.
Tenim oients endevins?
D'aquells que endevinen.
D'aquells que endevinen, clar, són endevins.
D'aquells que, si menjart, ho endevino.
Endevinen.
Danimendo, deia que marcarà el Valladolid i marca.
I torna a recuperar el Valladolid i és un...
Un taqui-gol.
Un taqui-gol constant, sí, sí.
El que diu el Danimendo, se masca el 2 a 0.
potser està més a prop.
El Valladolid, a l'afrontal, aquesta pilota, aquesta pilota per l'Òscar.
Ulla, Òscar, el punt de penal, el jut d'Òscar i el gol.
Mare de Déu, senyor.
Però què fa Arzu?
Però què fa Arzu?
Si no li ha entrat.
Si és que no ha fet el que ha volgut.
Si fins i tot jo el faig, aquest.
Si fins i tot jo el faig.
Si l'han deixat sol.
Arriba el punt de penal.
No està muntat, eh?
No està muntat.
Vull dir, no és cap muntatge, això.
És així.
L'oient envia el missatge i de cop el Nàstic marca.
No, el Valladolid.
Perdó, perdó, el Valladolid marca.
I a tant de bo que és marcat el Nàstic.
A tant de bo, tant de bo.
Oients que són endevins i oients que truquen a la porra.
I oients...
Aviam, ara és un judici de valors d'aquest important,
perquè aviam si la següent trucada tu creus que és real
o era algun oient fent alguna veu estranya.
Nova trucada, bona tarda.
Bona tarda.
Amb qui parlo?
Amb quins ratts?
Quin serà el resultat?
0-2 guanyarem.
Estem perdent 3-0.
Hòstia, doncs remuntarem 3-5.
Apuntat per tu, gràcies per la trucada.
Adéu.
Les 4 i 57 minuts...
Aviam, estem perdent 2-0.
Guanyaran 2-0, remuntaran 3-5.
El podem tornar a posar un moment?
És que amb el nom, per quedar-nos amb el nom.
Aviam, no el podem tornar a escolta?
És de Quim Raff.
Ah, Raff.
Emprès Quim Raff.
No, no, Quim Raff.
A veure, tornem-ho posar.
Nova trucada, bona tarda.
Bona tarda.
Amb qui parlo?
Amb Quim Raff.
Quin serà el resultat?
0-2 guanyarem.
Estem perdent 3-0.
Hòstia, doncs remuntarem 3-5.
Apuntat per tu, gràcies per la trucada.
Adéu.
Les 4 i 57 minuts...
M'agrada molt el Simenci de la Té.
Remuntarem 3-6.
Jo em quedo amb aquesta...
A mi m'agrada molt el Simenci de la Té de dir...
Escolta, és que estem perdent.
Que estem perdent, clar, vull dir, no podem guanyar.
Quim Raff.
En fi, en fi, Quim Raff...
Quim Raff és un nom.
I després, n'hi ha més de noms.
Sí.
I hem parlat d'oients que...
Estranys, oients que són endevins.
I ara parlem d'oients i parlem dels noms dels oients.
A veure, compta amb alguns noms.
Compte, compte.
Compte.
Acaba deixant els peus de Jaime.
Filip Ollas.
Eh?
Filip Ollas.
No es justo que critiquemos a Arzu cuando tienen que jugar una posición que no es la suya.
Forza, Nastic.
No tornis a repetir el nom, no?
A veure.
I no torna el Chechi.
I ara el joc aturat.
A veure, vull dir, si el nom és el que ja ho fe...
Clar, la Té deia, si el nom és el que ja el Facebook...
És el que ja...
Si el Facebook posa Filip Ollas, doncs diem Filip Ollas.
Si el Facebook posa dolores fuertes de barriga, doncs no passa res.
Sí, sí, sí.
Hi ha una pàgina a internet que diuen que són les fotocòpies originals dels DNIs de persones d'aquestes,
que es diuen dolores fuertes de barriga, per exemple.
Vull dir, potser Filip Ollas també existeix, però bé.
En fi, si et sembla, Pepe...
Eva Fina i Segura.
Eva Fina i Segura, és una altra, és veritat.
Bé, Filip Ollas.
Doncs, si et sembla, avui acabarem amb una història, una història...
De què? Història de què?
Una història, una història d'amor.
D'amor.
Una història d'amor o desamor.
Una història d'amor-odi, un conte.
Una relació entre D'Alessandro, Jorge D'Alessandro...
Que romàntic, és tan romàntic el Lluís, és tan romàntic.
Que bonic, una història d'amor, de desamor, de patiment.
Sí, intriga, dolor de barriga, saps totes aquestes coses.
Amb documentació de Jordi Blanc, amb suport de Quim Pons.
I amb realització de l'equip de l'última mitja hora, voleu conèixer la història?
Endavant.
La peça que escoltareu a continuació està basada en fets reals.
7 de gener del 2012, 20 pm.
Aquella tarda de futbol al nou estadi, primera jornada del 2012, el Murcia visita Tarragona.
I quina sorpresa quan el Nàstic és incapàç de fer gols,
tot i les oportunitats, un parell clares, de Roberto Peragón.
I el Murcia, amb dos gols de Cristian Russo, s'endú els tres punts del nou estadi.
Davant de la Murcia, la desena derrota d'aquesta...
Després del partit, Jorge D'Alessandro, sense tapujos,
critica obertament la sequera golejadora de Peragón
que s'havia plantat a la dinovena jornada sense marcar cap gol.
Jorge D'Alessandro diu que en cap moment el Nàstic és una ONG
i que els jugadors han de demostrar amb el seu rendiment la seva valua per jugar.
No és una ONG.
Hoy el Nàstic ha perdido y sigue con 13 puntos en zona de descenso directo.
Y esa es la única verdad.
Entonces aquí no hay... Esto no es una ONG, ¿no?
Está muy bien las buenas palabras, dulce, se puede adulcurar una derrota,
pero evidentemente aquí los profesionales cobran por el acierto.
A partir d'aquí, Peragón desapareix de l'equip
i fins i tot de la convocatòria.
Fins que aquest dilluns, a l'estudi 1 de Tarragona Ràdio,
el sempre nàstic Jorge D'Alessandro, davant de la lesió de Powell,
diu textualment...
Roberto, te necesito. Te necesito.
Te necesito como a la luz del sol.
Finalment, Roberto Peragón aquest dimecres apareix a la sala de premsa,
ja que des que havia sortit de l'equip no se li havia vist el pèl
i diu que no vol polèmiques amb el míster,
tot i que, en certa manera, reconeix que les declaracions de l'entrenador
afavorien un judici públic.
Él interpreta o hace una interpretación que es juzgada públicamente.
Evidentemente, cuando hay un juicio público de una persona en concreto,
pues yo creo que personalmente a nadie le gusta.
él lo decide así y en cuanto a eso yo no voy ni a hablar ni tengo ningún problema.
Él es el que toma las decisiones.
Podré estar de acuerdo o no estar de acuerdo con las decisiones que toma.
Cuatro jornades después, Peragón tornarà a ser titular al nàstic
amb l'oportunitat de marcar els seus primers gols amb l'equip.
D'Alessandro, Peragón, els nous Pimpinela del nàstic.
Ahora deciden, cuando vamos habla, dime que quieres que te mienta,
que invente lo que aún no siento.
Ne has hecho un perder.
Doncs és aquesta relació...
Un aplaudiment, no?
Un aplaudiment per aquesta història de l'amor de Jorge Alessandro i Roberto Peragón.
A veure com acaba, perquè jo m'imagino que tindrà algun final, no?
Faltarà saber com acaba aquest partit d'aquest cap de setmana.
Esperem valoracions, en roda de premsa o alguna cosa.
Per posar-li un final, perquè, clar, falta la segona part.
S'ha quedat aquí a mitges, això, aquesta història d'amor, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé, Miquel.
Nosaltres no ens hem quedat a mitges, eh?
Al final hem pogut acabar.
Ho hem acabat, irà la setmana que ve i tornem.
I tornarem, sí, senyor.
Bona setmana.
Bona setmana, bo cap de setmana.
Adéu.
Adéu-siau, bon dia.