Comencem la tardúlia d'actualitat d'aquest dimarts, el 9 d'octubre.
Saudem els contartulis.
Avui el titular del Col·legi Sagrat Cor, Joan Andreu Torres.
Bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Bon cap de setmana?
Sí, sí, fantàstic.
Van viure als castells?
Moltes calor.
Bueno, vaig anar a futbol, no a les castells, perquè no hi podia entrar.
Al futbol?
Va coincidir, clar, els que passen.
Bueno, per cert.
Va xalar, eh?
L'altre veu és Manuel López Fasca.
Bon dia, benvingut.
Hola, què tal?
Regidor de Relació Ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona.
I també ens acompanya el president del Consell d'Administració d'aquesta casa,
de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona, Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
Vostè també va ser al Nàstic o al concurs?
Als castells.
És a dir, el cor partit d'aquell dia.
Sí, el que passa és que jo ja tenia les entrades i no sabíem a quina hora hi havia futbol.
I mira, vaig triar als castells.
Jo penso que vaig fer bona tria, també.
El Nàstic va guanyar pels castells.
Va poder veure un 2 de 8 net, un 4 de 9 net.
Van veure que el 5 de 8 ja no val res, perquè s'ha de fer en ronda conjunt, es garrifa el que estem dient.
Quina animalada, però és això, no?
I també l'actuació de les colles tarragonines, que van ensopegar en qualsevol cas.
I els xiquets amb la tripleta, però...
És una diada molt llarga, i no és el mateix una diada normal que amb un parell d'hores s'acaba, sinó que això dura 6.
I jo calculo que al final de tot, també la gent està cansada, és diferent.
Pere, jo no conec cap diada castellera que duri dues hores, eh?
No, però...
Totes són ben llargues.
No, però 6 hores només dura el castell.
No, 4 hores, normalment.
Santa Tecla, 4 hores.
Sí, home, però són 3 colles o 4.
Sant Úrsula, 4 hores, també.
Però aquí en va durar 6, eh?
No, no, si no, cada any, eh?
6 contra 6, i la cinquena ronda només es va fer un castell.
Ah, ja, ja.
Hauries pogut durar 3 quarts més, eh?
No, no, no, el concurs de castell.
Ja veig que la tertúlia ha començat.
No ha passat, eh?
La tertúlia ha començat, i voldríem introduir una tercera contertúlia.
En aquest cas és la Carme Saldanya, ella és la delegada de Tarragona de l'Associació Catalana d'Esports i Lleure.
La volem introduir perquè, de fet, avui, al migdia, a partir de la 1,
arribarà a Tarragona la torja dels Especial Olímpics.
Passarà per Tarragona a partir de la 1, des de Moll de Costa fins a la Passa de la Font.
Carme Saldanya, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Molt bé.
Molt enfeinats, però amb moltes ganes.
Tot a punt, no?
Com anirà l'acte a partir de la 1?
Què heu previst?
Tot a punt.
Mira, doncs a partir de la 1 sortirà, com vés dit, des del Moll de la Costa,
i farem un recorregut amb 30 rellevistes, tots ells acompanyats per persones importants
al món de l'esport de les nostres contrades, com l'Antoni Pinilla, la Natàlia Rodríguez,
el Romà Conillera, entre d'altres, i llavors hi haurà 30 rellevistes que portaran aquesta
entorxa repartits entre dos clubs de la ciutat, entre el Club Estela i el Club Soc,
i acompanyats també per un tercer invitat des d'en Posta, els nostres companys del Club
Panys de la Passa.
Llavors, a l'arriba a la plaça de la Font, se farà l'encesa del paveter, per part de
la Nagore Afebal, que és un esportista que ha sigut internacional en diversos esports,
a nivell d'especials olímpics, i tot preparat amb molta il·lusió.
Hem de dir que no s'acabarà tot aquí, perquè com quan fem festa la fem grossa,
després, a les 7 de la tarda, s'iniciarà un altre recorregut amb els clubs de Reus
per als principals llocs de la ciutat, també.
També hi haurà 20 rellevistes, acompanyats per l'alcalde de la ciutat i per el regidor
d'esports, i també hi haurà personatges destacats del món de l'esport,
acompanyant aquest esdeveniment en tots els esportistes, i tindrem la companyia de la
Gemma Soler, de la Delegada Territorial d'Esports de la Generalitat, que sempre ens ha fet
molt costat amb tota mena d'actes d'aquest tipus.
Doncs l'emblemàtica torja que avui passarà per Tarragona primer i després per Reus.
Els especials es fan el cap de setmana, a partir de divendres, no?
Crec que Barcelona i Vilanova i la Geltrú, correcte?
Bé, ho rectifico una mica, a partir de dijous.
A partir de dijous, sí.
Bé, són de dijous fins a divendres.
El dijous es farà l'acte del moll de la costa...
Ai, perdó, perdó, perdó, perdó.
No, no.
A la Mar Vella, a la Mar Vella, a Barcelona, es farà l'acte inaugural.
Sempre tot acte d'aquests requereix una bona entrada,
i llavors es farà un acte inaugural amb la desfilada de tots els participants,
tant de Catalunya com de la resta d'Espanya
i uns quants països confirmats a nivell d'Europa,
que també ens acompanyaran en petites representacions.
I el divendres començarem ja la participació
en les diferents competicions esportives.
Seguirà dissabte fins a diumenge al matí.
L'escolten atentament als nostres contartulis,
doncs si volem formar una pregunta a la Carme.
Endavant, doncs.
Jo el que volia dir és que de les especials olímpics
tinc un gran record de quan vam fer els Jocs Jovenils Europeus a Tarragona el 2010.
Sí.
Els vam convidar i va ser un èxit total.
Sí.
Va ser una participació fantàstica i...
Os he de felicitar, de veritat, eh?
Moltes gràcies.
Perquè va ser dues o tres jornades que vam celebrar
i la participació, de fet, van ser els més aclamats
a la ceremonia d'apertura i clausura.
No sé si el recordes, això.
Sí, sí, sí que ho recordo.
En aquells moments també hi era.
i per ells també va ser un gran record,
va ser una experiència molt, molt maca de veritat.
I a més, val la pena dir que ja que sempre anem fora,
és molt maco que tinguem tot el que tenim fora dintre a casa nostra, no?
I va ser una experiència inolvidable.
Vam ser grans amics en aquells moments.
Doncs que perduri aquesta amistat, Carme Saldanya.
Gràcies, una forta abraçada i que vagi molt bé l'acte de la passada avui
per la ciutat de la torja olímpica, de l'Espècie Olímpica.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Bon dia.
Em dóna peu per explicar que dilluns que ve, dia 15,
passarà una cosa important, Pere.
Farà un any.
Farà un any, eh, de la designació de Tarragona
pels Jocs Mediterranis, a Turquia, a Mercim.
Ja ha passat un any, eh, Déu-n'hi-do, com passa el temps.
Sí, sí, el temps corre volar, eh.
Sí, jo, referent als especials, jo he participat com a jutge
en algunes competicions i, de debò, que són, més que emotives,
n'aprens molt.
Jo crec perquè és un esport diferent,
amb unes persones amb unes circumstàncies diferents,
però que el participar ells en l'esport,
el que fan és, diguem-li, és demostrar que són persones
que serveixen gaire per tot, també, no?
Llavors, com els altres, no?
I llavors és una manera de reivindicar, també,
que les persones totes tenim una funció
i un lloc al món i a la vida, no?
I tothom ha de poder arribar a poder fer esport
i a poder, doncs, a demostrar que són vàlides
per com qualsevol altre.
No, jo crec que remarcaria que són els Jocs
més educatius que competitius, no?
Exacte, sí, sí.
I això crec que és el valor d'aquests especials, no?
Vull dir que el primer no és la competitivitat,
ni jo ser millor que tu,
sinó que el primer és compartir una experiència
i fer l'amistat.
Vull dir, penso que aquests Jocs s'haurien,
inclús, llàstima, de no potenciar-los molt més, no?
Sí, no, jo, per l'experiència que li he explicat abans
que vaig viure en aquests dies,
o sigui, és que són gent genial, o sigui, són gent
amb una capacitat de donar carinyo
que te quedes a vegades fred, eh?
I de veritat que van ser uns dies fantàstics
convivint amb ells i la il·lusió i les ganes que els hi posen,
que són iguals que la demà canalla,
que van vindre crios fent-se 17 anys, me penso,
ells participaven de totes les edats,
però era igual, ells estaven genial,
i corrien, i saltaven, i passaven,
o sigui, va ser una de les experiències grans
que he tingut a la meva vida, de veritat.
Em penso que va ser després dels Jocs de Barcelona,
que es van fer la primera vegada,
ara fa 20 anys, això, no?
I, bueno,
es van fer els Jocs, es van fer els Paralímpics,
i es van fer aquests, no?
Tres competicions, diguem-li,
internacionals que no es havien fet mai,
i l'Espècie dels Olímpics és un invent d'aquí,
a més a més, eh?
Vull dir, sempre es fan per aquí,
perquè és un invent d'aquí.
I una cosa que ja fa 20 anys que es repeteix,
vol dir que no només està ben fet,
sinó que és una cosa que té futur,
perquè pot estar ben fet perquè els primers anys
s'hi aboquen diners, o hi ha un interès,
o alguna cosa així,
i en canvi és al revés, no?
Vull dir, l'esport per a esportistes adaptats,
jo crec que és de les coses que s'han de promocionar,
entre altres coses perquè tothom pot fer esport.
De la manera que sigui,
tothom té la possibilitat de fer esport.
I fer esport de competició,
o senzillament esport de lleure, en aquest cas, no?
Sí, sí.
O esport que la gent t'omple el fet
que pugui també córrer,
o pugui jugar a bàsquet,
o pugui jugar a futbol,
o a natació, és igual, no?
Jo crec que és la grandesa de tot això, no?
I que avui passi per aquí l'antorxa dels espècies olímpics,
jo crec que és una satisfacció gran,
perquè també tot ajuda, no?
Per cert, si veiem una última hora,
es veu que hi ha un concurs de...
És que l'Ostiu Vallès,
i m'ha sorprès tant la notícia que els vull comentar,
hi ha un concurs de menjar cucaratxa,
de menjar paneroles.
Això es fa a favorir als Estats Units,
es veu que el cal de veure en el mateix,
i m'ha sorprès tant que els hi ha de comentar.
I es veu que el guanyador del concurs
va morir després d'ingerir no sé quantes paneroles,
i, en fi, ara que m'han de posar una última hora.
Déu-n'hi-do, no?
Que s'ha pot arribar al món.
Si hi haurien frigidetes, si hi haurien rebossades...
Els americans poden fer això i alguna cosa més.
Hi ha parts del món que aquest tipus de...
Anant per aquest món, te menges de tot, eh?
Veus que la gent menja de tot, eh?
Anant per aquest món, per tant.
El que passa és que, clar,
que nosaltres acabem dient paneroles i coses d'aquestes,
pensem en els de Tarragona,
i, per tant, evidentment,
ja aniria bé que algú...
que algú, alguns gourmets d'aquests aquí a Tarragona
comencés perquè faria el primer negoci,
i així són bones,
perquè, escolta, no se les acabaria, eh?
Bueno, bueno, escolta,
no se les acabaria, eh?
Escolta, que no m'ha esmorzat aquí.
Jo crec que al món hi ha gent per tot,
però Déu-n'hi-do això també, no?
No, sí, sí, de 32 anys, eh?
Eduard Arschol, crec que això ho diu,
en forma de vivici, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
No faré la broma fàcil ara de fer un concurs a Tarragona.
Ara, com que ja va ploure l'altre dia...
El fem de menjada de calçots i aquestes coses...
No, no, això també és cert,
està bé comentar-ho perquè és cert,
quan plou molt,
fan èpics sota del clavegaram i...
Quan no plou...
Esplorifera.
El clavegaram està tot bé...
Clar, llavors, el ploure baixa l'aigua de pressa
i tot això s'ho emporta, no?
Hi ha una pràctica que avui l'hem refatit
a nivell informatiu que preocupa,
és allò de llançar-se a les roques,
la gent jove, sobretot,
l'Ajuntament ja ha dit
que s'enyalitzaran els punts més conflictius
de més risc perquè es vol incidir
amb el perill de saltar les roques
i que, bé, que en qualsevol cas no es faci, no?
De cara a properes edicions, a properes estius,
què els sembla?
És a dir, que algú pot...
Clar, és que es llancen de les roques
de llocs que no saben ben bé
si hi ha roca o no hi ha roca,
si hi ha profunditat, si no n'hi ha,
prenen mal...
Què hem de fer?
Evitar-ho no pots evitar.
Jo tinc un nebot en Tibia i Peroné
trencat de llançar-se a les roques,
a la Sabinosa.
Si només s'ha trencat la Tibia i Peroné
pot fer una gràcia.
Va saltar de peus.
Estirar de dret, clar, estirar de dret.
I Tibia i Peroné.
Bueno, per tant, sí que val la pena senyalitzar-ho.
A veure, evitar que s'hi tiri no ho podràs evitar.
Que jo l'ho he viscut a la meva família directament, eh?
Per tant, val la pena que estigui ben senyalitzat i...
No, i després és que estem en una època que
quan hi ha un risc,
sembla que hi ha gent que s'hi apunta, no?
Llavors, allò passen coses
i al cap d'un temps
allò es deixarà de fer
perquè en trobaran un altre de pitjor o diferent, no?
Però, bé, jo crec que està bé
perquè ja no és només trencar-se la cama aquí, eh?
I aquí hi ha gent que es pot trencar.
No, no, no, i al cap.
I al cap s'hi poden trencar.
Perquè a lo millor resulta
que hi ha un espai que sí que allò es fons...
S'ha hagut en una cadira de rodes també pot passar.
Sí, hi ha un espai que es fons
i si tires allí, doncs dient-hi, no et pot passar res, no ho sé.
Però, clar, a la mica aquest...
Si és molt estret, a la mica aquest...
No, i que el mar no sempre està igual.
A vegades està més amunt i a vegades està més...
Encara que no tinguem grans mareixes aquí, no?
Però això és aquesta mena de moda que hi ha,
de risc, de gent amb els hotels que també, no sé...
Que salten de l'alcó a l'alcó...
No, i per tirar-se la piscina des d'un balcó.
Aquestes coses, abans...
Aquests hotels fan molts anys que hi són
i hi ha anat molta gent durant molts anys,
però abans no passava això.
Són les modes, això.
A vegades no passava.
O les perilloses.
O no es deia, o no es publicava...
Potser també, però, escolta,
el mal de cap és per la moda de l'hotel, eh?
Ah, no, no, evidentment.
I aquí el mal de cap és per l'Ajuntament,
perquè, clar, ara ho senyalitzaran.
Però tot i amb això ja haurà de passar
amb la Marta Urbana,
quan torni a fer bon temps,
perquè, clar, quan passi alguna cosa,
algú dirà, oh, és que l'Ajuntament no vigila, no?
Sí, sí, sí.
Una altra cosa que et volia dir
sobre el respecte a los que havies dit
de la nominació de Tarragona...
Ah, això sí.
A les meitat de Tarragona.
A les meitat de Tarragona
no havien deixat al darrere,
i crec que és prou important.
Ara es veu que s'està dubtant
si es farà o no es farà,
o el govern ho portarà.
Aviam, si estàvem en un país,
tant a Catalunya com a Espanya,
que l'acord del Parlament de Catalunya
i del Consell de Govern
i l'acord del Congrés dels Diputats
i del Consell de Ministres
no serveix per res,
llavors crec que la gent té tota la raó
de dubtar dels polítics.
És que això,
hi ha un acord de dos parlaments
i dos governs,
a part de l'Ajuntament de Tarragona,
que ja el deixo com a pare interessada.
Però o sigui, és que hi ha dos parlaments
i dos governs.
Si hi ha estatuts i lleis que no es compleixen.
Sí, però si això no es fa...
Això és un acord.
Jo, de veritat,
que llavors m'he trobat el...
O sigui, és que no sé el que faré.
El procés així és que
per poder arribar a Mercín
vam haver de tenir...
O sigui, vam haver de tenir...
No, vam...
És obligat a presentar
un acord del govern de l'Estat
dient que econòmicament hi era al darrere.
Aquest acord diu això.
Sí, sí, sí.
No quantifica la qualitat.
No, no, no, de parla.
Perquè és que no s'hi ha de posar
amb tants diners, sinó que hi serem.
Aquí ho podem fer més gos o més petit
o com vulguem, però hi serem.
Això és un acord que després es refrenda
quan la ciutat és anominada
amb dues signatures.
La de l'alcalde de Tarragona
i la del president del Comitèl Olímpic
i del Comitèl Espanyol.
Que són les dues...
Això es va firmar allí.
Això es va firmar allí.
Quan s'acaba l'alegria de les abraçades
i tot això, vas allí a la taula presidencial
i si no firmes no val.
Has de firmar llavors.
Ja ho sabies.
Ja ho sabies.
I a més a més, no només ho sabies,
sinó que les dues candidates
tenien tots aquests papers setmanes abans
per saber de què anava tot.
Vull dir, que no és allò firma i calla,
si no anava així.
Llavors, tot això es farà.
Estem en una situació complicada,
ja ho sabem,
però això es farà
perquè tampoc fan falta tants milions
ni tantes obres
perquè ja en tenim moltes de coses fetes.
El que passa és que, bueno,
aquí a vegades hi ha,
i deixeu-m'ho dir així, no?,
algú que parla
i a vegades s'hauria de callar
o hauria de dir les coses d'una altra manera
o pensa en veu alta
i depèn de quin càrrec tens,
a vegades el que dius has d'anar al tant.
Si el secretari general de l'esport,
has d'anar al tant tot.
A la ciutadania estem molt parats.
Home, és clar,
perquè tot això s'està treballant
sense fer soroll,
perquè és que, a veure,
imagina't que ara ja tinguéssim el pavelló fet,
que l'han fet en un any,
perquè no costa tant de fer un pavelló.
Em falten cinc anys, eh?
Sí, però, Pere,
quan sents el secretari d'Estat d'Esports
que no hi haurà calés...
No, això no ho ha dit, eh?
Bueno,
jo el que vaig sentir és el Busenblanc.
No, no, no, no, no, no.
Ha dit que ara no en té.
Que ara no hi ha.
No, no, no, no.
Ara no n'hi ha.
Avui hi ha una notícia
del fons,
del fons,
aquest internacional,
que jo no hi entenc gaire,
dient que l'any que ve
a l'estat espanyol
depreixerà un 1,8.
Escolta'm una cosa.
Molt bé, molt bé.
Si no hi ha ara...
La que va sortir Alejandro Blanco
ratificant que era un projecte inqüestionable.
El que passa és que si només escoltem
el que ens interessa...
No, no, no,
a mi no m'interessa.
El que interessa és que facin els jocs, eh?
Esclar, no,
em refereixo que hem d'anar al tanto
amb els missatges que es donen
i amb els que donem.
A mi no que m'interessa és que es facin.
Els que tenim informació d'aquest tema
hem d'anar al tanto
amb els missatges que donem.
Perquè és...
Això és una cosa internacional, vull dir...
No, ja, ja, ja.
Ells sabran què faran.
Per això ho dic, per això ho dic.
Són compromisos, no?
A més a més, són compromisos internacionals entre estats.
Sí, exacte.
Va estar a tenir...
Aquí no és...
Mira, no farem no sé què, no.
Això és una cosa molt grossa, eh?
Ja ho sé, sí, ho sé.
Per això ho diré.
En cap moment el govern d'Espanya ha dit
que no hi ha diners,
ara no en tinc.
Bueno, pel Blancret potser sí.
Ja veurem com ho farà.
Ja ho farem.
Escolta, si hi ha diners per fer l'AVE a Galícia
pot haver diners per fer els Jocs de Tarragona.
I a partir d'aquí...
No, no, tu ho dic així, de clar.
I a partir d'aquí són prioritats.
Sí, sí.
I deixem-ho aquí.
Ja no hi parlem.
El problema és que l'AVE o els Jocs,
quina és la prioritat?
L'AVE, els Jocs, quina és la prioritat?
O el Mediterrani o el que sigui.
Llavors, el que sí està clar,
és que la gent d'aquí s'ha d'espavilar.
Els que estan en aquests llocs,
ja ho fan, alguns ja ho fan.
Estan treballant sense dir res,
a més que surti al diari això,
que surti al diari és molt bonic,
o al venir aquí a la ràdio a fer unes declaracions.
No, fes la feina,
i quan la feina estigui acabat ja l'explicaré.
A veure, està bé, vull dir,
però clar, aquí el que la gent també va dir-ho una mica,
és a dir, en quina dignitat es faran aquests Jocs també?
A veure, una cosa que faig en els Jocs,
i l'altra és que pots fer els Jocs fent el ridícul,
com va passar, on vas estar a Itàlia,
una mica...
Bueno, el ridícul tampoc.
Bueno, què es va fer, què es va fer?
El ridícul no.
Vols dir baixar pretensions, no?
Va ser molt...
Van ser justets.
Justets.
Però el ridícul no, eh?
No?
No, el ridícul no.
Va ser justets.
I a Itàlia tenen un...
Et tinc la paraula i posem justets.
I aquí què farem, més justets?
Però aquí hi ha una qüestió que són els equipaments,
i d'altra banda la sanificació que es pugui fer dins dels Jocs,
però, clar, és a dir,
té un equipament, sí, té un cos, evidentment, no?
I també, clar, la cerimònia pot ser més o menys digna.
Però això...
La cerimònia d'inauguració, bueno, però això és un fet.
És a dir, podem fer quets artificials, o no fer-ne,
és a dir, clar, hi ha tot un seguit de variables, no?
Però clar, els equipaments sí que s'haurien de fer, per força, no?
Tres.
Tres.
Bueno, a la zona de Camp Clar, no?
Falten tres.
Falta la piscina, falta un baileu i arreglar la pista d'atletisme.
Això és el que fa falta.
Ja tenim clar on dormiran tots els atletes?
Això s'està evident.
Ah, per això.
Bé, doncs és una altra.
Bueno, per això sempre se pot recórrer a Montcreuer,
que el poses aquí al Forch i el vas a Barcelona.
Però si no arriben, si no venen,
ens ho posem a Barcelona,
haurem de fer viatges a Barcelona.
I el llocs tu per posar.
Ah, bé, en el llocs sí, en el llocs sí.
Això del Creuer ho he dit amb broma, no?
Això del Creuer ho he dit amb broma, no?
No ho dic amb broma, no?
Seria una gran solució, i també, eh?
És una possible solució.
És una possible solució, eh?
Que es va parlar a temps enrere, eh?
Clar, és un hotel flotant.
Ah.
No és cap tonta.
No és cap, és una possible solució.
A Barcelona, als Jocs Olímpics,
on que faltaven hotels,
el moll aquell,
s'equivalent al moll de Costa,
que és el moll de la Fusta,
i van llogar molts creuers,
i molta gent estaven...
Ara ja n'hi ha molts d'hotels,
però suposo que no n'hi havia tants.
Van molts...
Gent que visitava Barcelona pels Jocs,
van viure aquells dies allà.
No t'explicaré,
jo a l'empresa que treballava jo,
però una multinacional tenia un creuer al port
per als seus invitats.
O sigui,
era una empresa que participava als Jocs econòmicament,
i tenia un barco al port,
i els seus invitats internacionals
els al·luljava tots.
També és una manera de solucionar el tema dels sapes,
del menjar,
clar, perquè ja ho tens tot, no?
Clar, és que estem parlant...
Tot això, mira,
el que és car no és només fer els edificis,
que això, evidentment,
val dir és,
però aquests edificis s'han d'equipar
per aquests dies.
Llits, llençols...
Clar, tot.
Escofars, cadires,
tot això, eh?
I televisions.
Tot això s'ha d'equipar.
I aquests pisos,
després han de quedar buits
perquè són els que es veuen.
Això és el que ha passat alçada.
Sí.
Llavors, vull dir,
això és una possibilitat.
Una possibilitat.
Una altra és aquesta,
una altra són els hotels.
Vull dir,
aquí,
d'espai,
de places hotelers,
en tenim moltes,
i aquí el 2017,
jo crec que encara tindrem més.
Sí,
tenim un sou aquí a prop
que hi ha places hotelers.
Ara,
jo també t'hi dic una cosa,
i això és el que jo penso,
la gent ha d'estar ubicada
a la ciutat de Tarradó.
Sí, sí, sí.
Perquè si no llavors aquí...
Totalment d'acord.
Quants atletes participen
en uns jocs d'aquests?
Poden uns 4.000 atletes.
4.000,
doncs això...
Més acompanyats, no?
Més familiars...
4.000 atletes.
Atletes i jutges i...
Que és el seu Màleg,
i caben tots, eh?
És a dir,
atletes, jutges i entrenadors
són unes 4.000 persones,
compte.
Això no vol dir que tots els dies
hi hagi 4.000 persones, eh?
No, ja, ja, ja.
Això no vol dir.
Però els primers dies
venen uns,
quan acaben uns
i aquells ja marxin,
llavors venen els altres,
perquè això en els Jocs Olímpics
passa el mateix.
Però bueno,
estem parlant del màxim
d'esportistes
que poden participar.
Entre 4,
home,
si estires molt potser 4.500,
però no que n'hi hagi més, eh?
Canviem de terç,
s'assembla?
Canviem de qüestió?
No, és que en parlarem
molt la setmana vinent,
el dilluns,
a dia 15,
farà un any
que Tarragona fos escollida
a Turquia,
a Mercim,
i naturalment la setmana que ve
en parlarem,
i força.
A més a més,
segurament es farà un acte,
en fi,
ja n'anirem parlant.
Els volia preguntar,
perquè és que
hi ha el tema de roba amiga,
aquests contenidors
on es pot impositar roba
de segona mà,
roba usana,
i que ara l'Ajuntament
s'entra,
i Uicarro
són llocs que estiguin
més o menys vigilats,
ja sigui un centre comercial,
en fi,
llocs que no pugui
entrar-hi gent
a agafar la roba,
a més a més,
es veu que hi entra canalla,
després queda escampada,
en fi,
alguns s'han cremat,
fins i tot,
què en pensen?
Jo no he vist,
vaja,
no ho sé,
m'han placerat,
jo no he vist
tot aquest rebombori
que diuen que potser sí,
que potser sí que si diuen
que realment
o escampen,
o fan val bé,
es creem en tal i qual,
doncs bé,
però aquesta solució
a vegades és fàcil
és també buscar llocs
on estiguin més controlats
o inclús a vegades
que estiguin
completamente protegits,
vull dir,
les bústies també,
quan creuen bústies és igual,
que és a fet,
pots posar una bústia
en un forat,
en una paret,
en un espai públic
i tal i qual,
que darrere hi ha
una habitació
i la gent té la roba
allà dins
i no pot entrar ni
i sortir ningú de la roba
que d'allí,
ho dir,
bé,
hi pot haver 50.000 solucions,
ara vull dir,
si és un problema,
doncs evidentment
que està buscant solucions,
jo no ho he vist,
vull dir que sigui realment
un problema a la ciutat,
vull dir,
la de la roba i tal,
sí que hi ha hagut gent
que foma el cap-cap dins,
que, bueno,
que es penja dins
i tal i qual,
per veure el que pot aprofitar,
bueno,
però també cal potser
potenciar les entitats
que es diuen amb això,
vull dir,
recolir roba
i després reciclar-la
i a vegades,
bé,
potser aquest tipus
d'enconyit,
si no és tan correcte,
buscar un altre sistema
de poder guardar la roba
i que no hi tinguin
accés,
vull dir,
o l'accés que hi tinguin
sigui un accés obert
d'anari.
Hi ha campanyes de recollida
amb volant de roba,
de fet,
aquests dies
segurament hauran vist
que a diferents municipis
passen
i diuen,
tal dia passarem a tal hora
i recollirem roba rebolsada.
És la Fundació,
per cert,
Formació i Treball,
vull dir,
perquè després en parlarem
el dos quart d'edat
amb el president
de la Generalitat.
Jo crec que
hi ha diverses entitats
que fan aquesta feina
i això que és una cosa
solidària
que la gent,
la roba
que no ha de fer servir,
i que està en bona setat,
doncs la pugui portar allà,
el que no hem de mirar
és que això es converteixi
en un problema
i és veritat,
jo tampoc he vist massa cosa,
però gent
obrint els contenidors
i remenants
i algunes...
Però els escombraries també,
eh?
Sí, sí, a tot arreu.
No, no,
esclar,
tot és el mateix,
desgraciadament,
no?
Llavors,
si s'ha detectat
en alguns llocs
aquest problema,
que es busqui una solució
perquè es pugui
seguir fent això
i a més a més,
no hi hagi aquest enrenou,
doncs jo crec que està bé.
també es pot portar
la bossa aquesta
en una parròquia
que allí també tenen uns llocs
i al final
tot va parar al mateix lloc,
vull dir,
qui ho dona,
qui ho reparteix,
escolta,
vull dir,
la gent que ho necessita
doncs ha d'anar a buscar-ho
a aquests llocs
i el que ha de mirar
és això,
que no es faci...
Si la roba aquella està neta,
doncs que si la tiren per terra
i la remenen
i no sé què,
al final aquella roba
sembla una altra cosa,
no?
No,
això l'he vist
a algun lloc,
o sigui,
els contenidors
de roba
per terra
les escombraries,
com dius també a ell,
però,
a veure,
tot això comporta
la situació
en què estem,
o sigui,
qui hem d'analitzar
al final
és la situació
perquè si no estigués...
Per què passa això?
Fa set anys
no passava això
i també hi havia
els contenidors de roba
al carrer,
no passava,
però passa
per la situació
en què estem,
que la gent,
o sigui,
busca la vida
com pugui
i o sigui,
i si passa gana
o té fred,
fas el que tinguis,
de fer.
Això per un costat
o l'altre costat
en quant al tema
de recolir
la roba
i tot això,
hi ha molta gent
que la porta
a Càritas directament
amb bosses
i el polígono,
perdoneu,
i la porta a Càritas
i o sigui,
que hi ha moltes...
Té un servei filigrana
que la roba
la recuperen
i la venen.
Anys d'entrada
hi havia
contenidors
d'aquests
aquí al pàrquing
del parc central
i després
els van treure
i allí
estava una mica
allò
més resguardat,
perquè ja havies
de baixar llar,
a buscar-ho,
això.
Clar,
el que està al mig del carrer
a qualsevol hora
de la nit
i més,
ara que encara fa bo,
doncs és...
o de dia,
no ho sé,
pot donar peu
a aquestes coses.
Però és el que deia
el Manolo,
la situació
social
que vivim
porta a que hi hagi
aquesta necessitat
de molta gent.
És que porta també
a que es disparin
les simulacions
de delictes,
ja ens ho explicava
l'internet
en cap dels Mossos,
es veu que han detectat
un augment
del 50%,
que és molt bé,
de denúncies falses
per cobrar
l'assegurança.
És a dir,
m'han robat el mòbil
i l'esmartphone
d'última generació,
fas un party
i vols que te'n donin
un de nou,
no?
Això també és la picaresca
que, bueno,
la situació que acompanya
deriva
del que diem ara,
és a dir,
d'aquesta situació
de crisi,
però clar,
hi ha qui aprofita
per fons,
exacte,
per finalitats,
no...
50%,
que és molt,
amb delictes,
denúncies falses
per cobrar l'assegurança.
Això és el que s'ha detectat.
Clar.
Potser algun n'ha passat,
no?
Bueno,
la picaresca sempre ha existit,
però ara s'està accentuat
bastant.
No,
la gent ha de buscar
els mitjans
per sobreviure
i, bueno,
i d'allà on pot treure,
doncs treu,
des dels contenidors
fins a les assegurances.
Sí, sí, sí.
El que passa
que hi ha l'estratura familiar
i ara derivant
cap a una altra banda
que sustenta, no?,
moltes situacions
extremes, no?,
que, bé,
que l'avi i l'àvia
ajuden els fills,
els nets,
els fills dels nets
a vegades fins i tot, no?,
i això potser fa
que s'aguanti encara
la situació, no?,
que no aixem arribat
a un punt
d'explosió social.
Bueno,
jo crec que no hi ha
una explosió social
perquè a part dels aturats
que diuen
que hi ha 4 milions
800 mil
segons
les oficines
de l'atur
o los 6 milions
de la EPA,
però la realitat
és que hi ha
una quantitat
gran d'economia
submergida,
si no això
ho haurà esclatat
per algun costat,
o sigui,
això no...
Aviam,
un pare que tingui,
que estigui,
que no li he pogut donar
de menjar
als seus fills,
fa el que tingui
de fer,
i no vull dir
què,
però fa el que tingui
de fer.
Si tu tens
dos o tres fills
a casa
i veus
que aquells nens
no poden anar a escola,
no poden anar vestits,
hi ha situacions
així avui en dia,
aquí,
aquí,
a Catalunya,
a Tarragona.
I persones que fa quatre dies
estaven...
I persones que fa quatre dies
estaven en una situació normal.
Tu fas el que tinguis de fer,
o sigui,
i quan digui
el que tinguis de fer,
imagineu-s'ho qualsevol cosa.
Hi ha una cosa
que és...
Quan parles així,
a vegades generalitzes,
i quan generalitzes
no...
No,
no,
no,
no,
no,
no,
sempre,
sempre allò,
no?
Però,
un que li han robat
un smartphone d'aquest,
escolta tu,
en telèfon més baratos,
també per trucar,
vull dir,
el cas és que
ens hem acostumat també
a estar a dalt del...
A dalt de cavall,
a vegades,
i hi ha moments...
Sí,
perquè el que està rebent
les patacades
ja no és la classe social,
baixa, baixa, baixa, baixa.
No, no, no,
és la mitjana.
La mitjana ja va a cap la...
Gent que fins fa quatre dies
doncs estava bé.
Aneu a qualsevol institutiu,
ho veureu,
és a dir,
canalla de...
En fi,
no ho sé,
anava a 17,
8 anys,
10,
10,
potser,
fins i tot amb smartphones,
eh?
Clar,
és que no...
Sí,
però després hi ha una altra cosa
que és que
aquesta canalla
que potser per quedar-se a dinar
aquí els fan pagar 3 euros
per portar-se el dinar de casa,
no?
Vull dir,
també,
a veure,
jo crec que això també és una...
una cosa que no està bé,
és a dir,
si tu et portes el dinar de casa
que ajudis a mantenir el menjador net,
potser sí,
però compta
perquè després,
per altres bandes,
hi ha coses que no es paguen,
no?
Vull dir,
potser aquí s'hauria de...
s'hauria de filar un mica més prim,
sobretot perquè no passin aquestes coses.
jo crec que sí,
no?
El tema del menjar d'escolar
un dia en podíem parlar també,
perquè...
El dia que vulgui.
Per això,
aquí el professional
és el que s'ha de informar més.
Aquí hi ha xitxa,
aquí hi ha xitxa,
per omplir tres tertúlies.
Senyors,
acabem ja,
Joan Andreu Torres,
Pere Valls,
Manuel López Fasca,
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi bé fins la propera.
Bon dia.
Que vagi bé,
bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.