David Sarra, bon dia.
Hola, bon dia.
T'han fet esperar una miqueta.
No, no passa res.
M'he mullat una miqueta, però aquí a la ràdio,
amb aquest microclima que teniu,
el caliu aquest, doncs ja estic pensant.
Això passa a vegades que la gent entra al cine,
bé, aquí no perquè ja t'has de desplaçar, no?,
però a vegades gent que entra al cine perquè plou i diu...
Sí, no, no, no, i tant.
És com un punt romàntic, no?
Fora està plovent i jo estic aquí al cinema.
A mi ja m'agrada, eh?
T'ho tinc que dir de veritat que és una cosa que...
La pluja d'estiu, aquesta pluja que cau així amb aquesta...
És diferent, també.
...força, amb aquesta llum que tenim,
doncs per mi és molt més agraïda.
El que passa, David, que el que no t'agrada tant
és la cartellera de la setmana.
No, però a veure...
No m'agrada i t'ho diré perquè...
Bàsicament perquè falta una de les pel·lícules
que havia vist i que tenia moltíssimes granes
de parlar, perquè va ser la pel·lícula
de Philippe Falordó.
Aquesta professor Lazar, que, bueno,
que ha sigut un èxit de taquilla
i a més nominada als Òscars
com a millor pel·lícula estrangera.
I la veritat és que fa molta ràbia, eh?
O sigui, una pel·lícula bona, interessant,
diferent, canadenca,
que, bueno, que és d'un director
que, francament, té pel·lícules molt interessants
i que aquesta vegada, doncs, no es l'han obviat
i jo penso que, bueno,
ens han fet un flaco favor
a un favor negatiu
en el sentit que, darrerament,
ho podíem veure pràcticament tot
i aquesta no es l'han esguinçat,
aquesta oportunitat de veure una pel·lícula diferent.
Professor Lazar, una producció canadenca
i que a més és un drama
però com un thriller també, pot ser o no?
A veure, és una pel·lícula que és un drama
perquè comença i no desvelo res,
a la gent que sap sobre el cas d'una professora
que es penja a la classe
i que, bueno, es penja a la classe
on el dia següent arriben els seus alumnes de set anys.
I aquest començament desbalsador,
absolutament salvatge
des del punt de vista de la imatge,
doncs, la veritat és que, clar, sorprèn
i tu penses que ens endinserem en un drama
que ens està parlant, doncs,
de lo que és la força de la vida,
l'ensenyament,
una mica com aquella pel·lícula fantàstica
que era Adeu als infants, no?
Adeu nois de Luis Mal,
una pel·lícula estupenda
que precisament parlava del tema de la infantesa
i l'aprenentatge
i del proper dels professors.
Doncs no tot és drama
i aquesta, per mi,
és la força d'aquesta pel·lícula
que sap introduir els elements de l'humor
que ens parla precisament
de tot aquest món de l'ensenyament,
aquest professor Lázar,
que és aquest actor estupendo
que l'interpreta,
que no m'ho veu el nom
i m'ho volia aprendre de memòria.
Mohamed Felag,
que ho fa de meravella
i la veritat és que
és el personatge sobre el qual
pivota tota la pel·lícula
i que, escolta,
un mestre estranger
que els introduix
a tota aquesta canalla
en una altra...
Bé, que els fa sortir una miqueta
del joc còmode
en l'ensenyament de lo que és la vida,
lo que és l'amor,
l'aprenentatge, etcètera.
A veure,
parlar molt bé d'aquesta pel·lícula
és fàcil,
perquè la pel·lícula ho val.
No la tenim en les nostres cartel·leres
ni en altres mitjans
i altres possibilitats de veure-la.
Jo ho deixo allí
perquè, francament,
és el que m'ha molestat.
Aquesta setmana
no tindre aquesta pel·lícula cartel·lera
i sí tindre...
A vegades passa que venen després,
venen en versió original,
no sé què...
Bueno, a veure si arriba.
A veure si arriba i tal.
I quina t'ha molestat?
No, no, bueno,
m'ha molestat això,
l'absència.
Molestar no és la paraula
perquè, bueno,
de fet,
hi ha diverses pel·lícules.
Jo, d'entrada,
en setmanes que puc fer els deures,
aquesta setmana no les he pogut fer,
però parlarem del canguro.
Toca parlar del canguro
bàsicament
perquè estem parlant
d'una icona contemporània
com és l'actor d'humor,
John Angell,
que, per cert,
també el tenim
en altres pel·lícules
que són infiltrados en classe.
O sigui,
és un d'aquests actors
que, francament,
fa molta gràcia,
que el problema que té
és que podria ser un actor
perfectament infantil
per als arguments
de la seva pel·lícula,
però és tan gruller
el seu humor,
és tan torrentiano,
que, la veritat,
se fa mal,
de mal recomanar.
De totes maneres,
hem de dir una cosa
a favor i l'altra.
Ja ho hem introduït
aquestes setmanes
i fem memòria
que, a vegades,
aquest humor gruller,
aquest humor una miqueta
pervers,
doncs,
és agraït
perquè són pel·lícules
una mica d'estraleres
però que, en el fons,
s'arriuen de tot el que és
el bon pensament
nord-americà.
I, bueno,
aquí tenim
el director
que és el
David Gordon Green
que,
curiosament,
era un dels infants terribles
del dit
cinema art
i, o sigui,
el cinema aquest
una miqueta d'autor
i, bueno,
que, escolta,
ha agafat actors
com el Ser Rojan,
Danny McBride,
estem parlant de pel·lícules
com Superfumats,
estem parlant de Cavallers,
Princeses i altres besties
que, també,
aquestes han passat totes,
no ens hem estalviat
cap ni una,
pel·lícules nord-americanes
que,
curiosament,
doncs,
fan un humor
que riu molt
del cinema
pretensiós,
americà,
del romanticisme,
li dona la volta a tot
i que, a vegades,
doncs, escolta,
tenen acudits
que estan força bé
que són inoblidables
inclús per l'excessiu
del seu punt de vista.
Jo no l'he vist,
el canguro,
però ara faré la recomanació,
aquesta se la recomano
al meu company Víctor,
com cada setmana,
que ja s'ha convertit
en un paradigma,
perquè sé que amb ell
aquest humor esgarrifós
i gruller
és que li va la marxa.
Per adolescents
o ja adults
una mica matardos?
Bueno,
a veure,
directament,
si llegeixes
l'argument
que és d'estraler,
d'estraler,
bueno,
és com un personatge,
aquest còmic
ho veus
que té molts problemes,
que és més infantil
que als propis nens,
se li encarrega,
bueno,
intenta treure uns calerons
com a cangur.
Problema,
bueno,
a partir d'aquí
pot passar qualsevol cosa,
gens,
o sigui,
res gens políticament correcte.
David,
t'atrec de la indignació,
t'has equivocat
i em fa molta gràcia
que sí que tenim
professor Lazara
aquí a Tarragona,
no fotis,
no fotis,
mira,
ho he buscat per internet,
mira,
vaja,
no crec que m'hagi equivocat,
estem a la pàgina
d'Ocina Tarragona,
pàgina,
això és que és Tarragona?
Sí,
Ocina Tarragona,
mita'ls.
Si fan aquesta pel·lícula,
sí,
senyors,
tenim molta sort,
tenim una bona pel·lícula,
diop!
Doncs vinga,
ja tenim aquesta,
mira quin somriure,
mira quin,
jo és que ho estava mirant,
jo ho estava mirant
pels aplicatius
aquests de nova fornada
i no em sortia,
i jo he emprenyat,
he emprenyat,
i dic aquesta,
encara tenim l'American Pie
i no tenim aquesta,
encara tenim els Dears del Ron
i no tenim aquesta pel·lícula.
A mi m'estranya perquè,
bueno,
a vegades no arriben coses,
però hi ha la sensibilitat
a aquest tema.
Gràcies,
perquè m'estress un peç al damunt,
ara ja sortiré cantant
sota la pluja,
directament.
Doncs vinga,
així és l'aquestes,
perquè tenim una pel·lícula
que està molt bé.
No,
jo la segueixo recomanant
al cangur
perquè el conec,
aquesta no és una pel·lícula
pel meu amic Víctor.
Bueno,
si te vols arriscar,
ja ho saps que pots fer,
perquè està molt bé.
Bueno,
parlem d'una altra pel·lícula
que a mi aquesta també
em fa molta gràcia
i és bona,
és interessant.
El documental.
El Hijos de las Nubes,
l'última colònia,
la pel·lícula...
Un documental sobre
el poble saharaui.
Sí,
amb el Javier Bandele
i el productor Álvaro Longoria.
Javier Bandele
surt també
com a introductor
de la pel·lícula
i a més és productor
de la pel·lícula.
I ha apostat.
És l'aposta.
Ha fet una aposta
molt canyera
i la veritat és que,
clar,
què podríem dir
d'aquesta pel·lícula
sense que jo l'hagi vist?
Doncs,
diversos elements
a favor.
O sigui,
precisament parla
d'un conflicte
que ja s'allarga
moltíssim
amb el temps
que és el conflicte
saharaui
que això va ser
una història
d'amor
del mateix actor
del Bardem
quan va ser convidat
a un festival de cinema
del Sàhara
i que precisament
el coneix de prop
la problemàtica
doncs és el que
els hi passa
amb els actors.
Jo tinc capacitat
de producció,
jo parlaré
amb el Longoria,
amb l'Albert Longoria
que, bueno,
tenim que parlar d'ell
com a productor
de la zona
Habitació en Roma,
va ser el productor
del díptic del Che Guevara,
la pel·lícula dirigida
per l'Stivin Soderbergh
i aquella pel·lícula
col·lectiva
que aquesta sí que no va passar
per Tarragona
però jo ho he pogut veure
i està molt bé
que són set dies
a l'Havana
que a més
tindrà primícia
en el Festival de Cants
aquest enguany
ja estarà,
es presentarà un dia
d'aquestos
doncs
L'última colònia
és una pel·lícula
doncs que
a mi m'interessa molt
perquè sé que està
carinyo
han sigut 4 anys
de projecte
ahir es nada
i això per mi
doncs
escolta
ja és un elicient
poder disfrutar
d'una pel·lícula diferent
o sigui
estàvem emprenyat
per una cosa
ja no puc estar emprenyat
ara puc aplaudir
la cartellera que tenim
perquè clar
què ens ofereix
doncs
ens ofereix un treball
per mi
valuós
audiovisualment
que a major glòria
dels protagonistes
que són realment
els saharauis
doncs jo penso
que ens pot apropar
a un conflicte
que no és molt conegut
a pesar
que està cada dia
sí
en els mitjans
a les mitjans
de comunicació
el conflicte del poble
de Saharau
i Jos de las Nubes
i l'última colònia
si voleu informar-vos
a més
doncs aquí té una manera
de fer-ho rigorosa
i d'una manera
molt pedagògica
també la tenim a Tarragona
aquesta la tenim
i aquesta val la pena
més coses
a veure
jo parlaré ara
d'una altra
que he vist
que aquesta sí que és
de dibuixos animats
que són els cachorros
i el código
de Marco Polo
a veure
què puc dir
d'aquesta pel·lícula
puc dir una cosa
molt ràpida
és un producte italià
és una sèrie de televisió
de la RAI
que a veure
jo he vist alguns capítols
per curiositat
és un gran èxit televisiu
i bueno
ha fet el salt
a la gran pantalla
en un règim
de coproducció
amb Espanya
és un d'aquests
productes de Factoria
i aquí la Factoria
de Dibuixos Animats
de Terrassa
ha tingut molt a veure
i bueno
tenim els personatges
que són prou coneguts
per la canalla
com la Bruixa Cornella
i una colla d'animalets
que són
com una mena
d'estereotips infantils
és bonica
és agradable
i és italiana
que també és diferent
sí
és diferent
ja no és l'animació
de sempre
és aquestes animacions
que sempre
s'han de valorar
positivament
és per als pares
de família
que volem portar
la canalla
no sabem
quina pel·lícula
portar-los
doncs aquí tenim
una opció
que a veure
és molt agraïda
des d'un punt de vista
ja crític
que he de dir
que està molt per sota
del nivell Pixar
però bueno
no em posaré
massa crític
és que fa la impressió
també que és una pel·li
per nens molt petits
sí
perquè la sèrie aquesta
de la RAI
és precisament
però moltes vegades
la canalla
no trobem
aquest tipus de pel·lícules
per portar els nens
més més petits
i aquesta és una pel·lícula
que és molt agradable
ja t'he dit
aquesta l'he vist
la puc recomanar
no amb un gran entusiasme
però sobretot
pel públic adult
que som una mica
a veure
és que a més m'heu educat
amb Disney i amb Pixar
doncs és que tenim
un gust massa fi
a vegades
en canvi els nens
xalen
i els nens xalen segur
perquè jo he fet la comprovació
in situ
amb els nens petits
de la família
i aquesta pel·lícula s'hi va agradar
els agrada molt
simplement
mira un minutet
perquè m'avaloris
Richard Gert
si estarà en forma
o què
sombras tenebrosas
no?
a veure
jo et diré clarament
que és una pel·lícula
que pintava molt bé
sobre el paper
però té el problema
no l'he vista tampoc
la sombra de la traïció
perdona
que les sombras tenebrosas
eren la dalt
sí
bueno
escolta
la sombra de la traïció
bueno
la Jordi Dipp
ja vam parlar
aquestes sombras de la traïció
i pintava bé o no
a veure
però l'argument
sembla una altra vegada
el territori ja conegut
a veure
és una pel·lícula
que ens parla una altra vegada
que si l'espia
que tenim que rehabilitar
aquella vella glòria
de la filla
que té que anar
que és el Richard Gere
que té que anar
a caçar
amb un enemic
que
bueno
per dir-ho d'una manera
és la nèmesis
l'antagonista
perfecte del senyor Richard Gere
tenim el Martin Sir
tenim el Richard Gere
és una pel·lícula
que no hi ha hagut
gaire entusiasme
per part de la crítica
o sigui que
directament l'aniré a veure
però sobre el paper
pinta fruixeta
doncs ja ens ho expliques
la setmana que ve més
David gràcies
bon cinema