El matí de Tarragona Ràdio.
Escolta'm, Josep, mira, l'Àngel García és aquest.
No, aquest és el del Ricard.
No, premi a l'Àngel García aquest.
No hi estic d'acord.
No, i tant que sí, premi.
Miquel, estem a 30 segons de començar, encara no tenim els premis.
Premi Núria Cartanyà.
Ah, va, Núria també té un premi.
Aquest sí que hi estic d'acord.
Lluís Bertran, no, Joan Maria Comés.
Escolta'm, mira, saps què?
Saps què?
Comencem.
Comencem, vinga.
Amb tots vostès, els premis Última Mitja Hora.
Comencem una nova edició dels Premis de l'Última Mitja Hora.
Segona edició, Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Què tal?
Tenim públic avui, que ens aplaudia i tot.
Sí, sí, estan aquí al voltant de l'estudi.
Hi ha molta gent avui expectant-nos pels Premis de l'Última Mitja Hora.
Hi ha gent que porta des de les 5 del matí aquí, que no ha dormit aquesta nit passada.
Esperant els Premis, eh?
Esperant els Premis.
Uns Premis totalment simbòlics, eh, Miquel?
Totalment simbòlics, totalment inventats, podríem dir també que totalment improvisats.
Darrer programa de l'Última Mitja Hora de la temporada, portem 872 pífies.
Déu-n'hi-do.
Talls o muntatges entre les dues temporades de l'Última Mitja Hora, que no és moco de pavo, eh?
Què diuen?
Moc de pavo, no sé com ho podíem traduir en català.
Exacte. Què et sembla? Comencem?
Moc de gall d'inici.
Un programa on recordeu és l'últim de la temporada, donarem els Premis de l'Última Mitja Hora
i recordarem, doncs això, els talls més divertits d'aquesta temporada a l'Última Mitja Hora,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Molt bé, Josep, fantàstic. Comencem.
Vinga, va.
I si et sembla, comencem pel Premi a la Millor Cançó.
Vols donar-ho tu o el dono jo?
Va, dona-ho tu, va.
Vinga, vinga, vinga, espera't.
Obre el sobre.
Aviam.
Premi a la Millor Cançó per...
Quimpons, Sex Bomb.
Una cançó que, doncs, la emitíem un 10 de novembre i sonava així.
A peu de xespa, ell va entrevistant jugadors, mascotes i simpatitzants.
Fan del Paco Flores, friqui del futbol.
Powell l'il·lusiona molt.
Micròfon inalambri i un equip modern.
A les rodes de premsa és un capdavanter.
Quan ningú s'esperi, ell afirmarà que els partits tenen dues parts.
La primera i la segona.
Quimpons, Quimpons, és el Quimpons.
El fa els partits del nàstic i crida quan fan gol.
Quimpons, Quimpons.
Fantàstic, eh, la cançó de Quimpons, eh, Quimpons.
Sí, sí, per cert, recull el premi el mateix Quimpons que s'apropa a l'escenari.
Crec que té unes declaracions.
Aviam.
Miquel, no sabia que la uïda també la tenies tan espatllada tu.
Molt bé, jo també.
Bé, sí, és el criteri, és el criteri.
Vinga, va, següent premi.
Va, ara tu.
Ara fem el premi al col·laborador, més col·laborador de l'última mitja hora, que és per...
Enric Garriga, de l'un quart de català.
L'Enric Garriga, que...
Ens ha donat grans moments, eh, en guanyava l'última mitja hora.
És el col·laborador de l'última mitja hora perquè és el que li hem tret més talls, pobre.
Sí, de fet, crec que és el seu únic col·laborador que li hem tret més talls.
Fins i tot l'hem samplejat i fèiem una cançó de hip-hop amb els talls de veu de l'Enric Garriga.
Escolteu.
Don't ho dic.
Ah, aquí em fallo.
Eh, ah, ara, ai, ai, eh, ah, aquí em fallo.
Eh, ah.
Doncs aquest era el tall del...
Vaja, la cançó de hip-hop de l'Enric Garriga, ja el tenim aquí per recollir el premi.
Doncs vinga, va, recull el premi, Enric Garriga.
Tens les bolos a punt?
Molt bé, doncs tenim les bolos a punt.
Les tenim a punt, les tenim a punt, eh.
Anem ara al millor muntatge de l'última mitja hora.
Aquest és un autopremi, Josep, perquè ens el fem en altres mateixos.
Ah, l'última mitja hora, en fi, eh.
Que és per...
Aviam el senyor de la caixa, avui se cansarà, aquest senyor de la caixa.
Només és llarg, eh, això.
Sí, sí.
Tarragona Ràdio participa al Saber i Ganar, un muntatge que fèiem, doncs, un 1 de març del 2012, i sonava així.
Saber i Ganar, un programa presentado por Jordi Hurtado.
Jordi!
Bienvenidos, amigos espectadores, señoras y señores.
Este es el primer programa de la gran final de este año.
Tenemos finalistas, finalistas que vean, señoras y señores, cómo están, cómo inician el programa.
Hola.
Hola.
Hola, buena tarde.
Qué compañerismo, qué humildad.
Ahí, como una piña, bueno, muy unidos.
Sí.
Pero van a competir.
Sí.
Bueno, señoras y señores, estamos encantados de tener a estos finalistas tan majos.
Gracias.
Con tantas ganas de jugar.
Guau.
Empieza la gran final ahora, a partir de este instante.
Juanjo Cardenal.
Ahí están.
Batería de preguntas, un non-stop de preguntas.
Muy bien.
Adelante, tiempo.
Qué actor da la réplica a Marilyn Monroe en el último film de la actriz Vida Rebelda?
Fernando Costilla.
Correcto.
Qué nacionalidad tenía el atleta Pavo Nurbi?
Yo qué sé.
Correcto.
¿Quién detiene a Palomas al vuelo volando a ras del suelo, según Mecano?
La yaya.
Correcto.
Los artistas reflejan sus cuadros y acuarelas sus frecuentes estancias en Malí.
El fifo.
Correcto.
Nuestros 15 años de saber y ganar, ¿cuántos concursantes han llegado a los 100 programas?
Perdóname un momento, me centro.
¿En la obra de qué compositor se inspira la melodía oficial de la Liga de Campeones de la UEFA?
Silvia Potter.
No es correcto.
¿Qué parte de su cuerpo tenía sensiblemente más pequeña de lo normal el pequeño pez Nemo?
El penis.
No es correcto.
¿En qué antigua urbe de Mesopotamia se encontraba la puerta de Istar?
La platja.
Correcto.
¿Qué palabra enlaza proposiciones, sintagmas o palabras?
Un gat de tres cubos.
Correcto.
¿Cuántas fichas hay en juego en una partida de parchís?
Dos.
Sí, señor.
Completo.
Hasta mañana.
¿Qué pasará?
Les esperamos aquí en Saber y Ganar a todos, a todos.
No falten.
¡No!
Segundo programa de la gran final de este año.
Gracias.
Hasta mañana.
Adéu, adéu.
Que está de pega, fins i tot amb els collons ens ho pega.
Uf.
¿Y aquesta música que sona?
Déu-n'hi-do.
Va ser un gran moment, eh?
De la última mitja hora.
Vaja, que sí.
És el millor muntatge de bany, aquest és el muntatge a Tarragona Ràdio i ara hi arriba el premi, el millor muntatge esportiu, que és per...
Morant, Morant, Morant.
Morant, Morant.
Era una cançó basant-nos en la banda sonora de la Pantera rosa, doncs...
Petició d'un oient, hem de recordar-ho.
Sí, 29 de març del 2012 i sonava d'aquesta manera.
¡Pásala, Morant! ¡Pásala! ¡Gol! ¡Gol!
¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol!
¡Gol morant! ¡Al segundo del partid! ¡A la siguiente temporada!
Morant, morant, morant, morant, morant, morant, morant, morant, morant, morant.
Morant, morant, morant, moran, morant, morant, morant, morant, morant.
Morant, morant.
Murat, Murat, Murat, Murat, Murat, Murat, Murat.
Doncs era aquesta cançó dedicada a Fernando Morán.
De fet, va sonar fins i tot quan el Morán va fer un gol al nou estadi.
Va sonar aquesta cançó, eh? No al nou estadi, a la retransmissió de la ràdio, eh?
Molt bé. Recull el premi Jordi Blanc.
Miquel, que et penses que és la tele, això?
Doncs no, és la...
Per què tothom et diu coses, Miquel?
No ho sé, perquè tinc veus que en parlen dintre el cap.
Sí, no? Et parlen, et parlen, eh?
Va, següent premi, Miquel.
Vinga, anem amb el premi al millor comentarista esportiu, que és per...
Uh, quants de sobres tenim ja, eh?
Àngel García.
I escoltarem un tall del 17 de setembre,
on l'Àngel, doncs, vaja, estava molt ben acompanyat a l'estudi.
Podem saludar ja el nostre comentarista, l'Àngel García.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, i en companyia...
A menys gent, no?
Quants tres dies?
Sí, menys gent que l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia, l'altre dia.
En senyores o no, per això?
En senyores, senyores, molt maces, estic molt content d'estar amb elles.
I també, no, que si ens en senyores, home, que si ens trobes a faltar.
No, en senyores, és que de veritat, eh?
El pinganillo, el dillet, el dillet té bonge.
No, senyor, no, senyor, no, no, no.
No, senyores, ni la colònia de Jordi Blanc, aquella olor que perfumava tot l'estudi, no?
No, no, jo ja porto la meva i ja està.
Però, escolta, t'han posat l'aire condicionant, no?
Sí, sí, estic perfecte, aquí.
Molt bé, molt bé, doncs que ho deis tu que pots de l'aire condicionant.
Això mateix.
Hauries de veure Jordi Blanc ventant-se amb les alineacions, ara mateix.
Sí, sí.
Jo no m'enteno de res, tu.
No, no, i n'altres, i n'altres, tampoc.
Senyores, un dels moments més divertits d'enguany a la temporada del sempre nàstic, eh?
És cert, recull el premi.
Recull el premi Àngel Garcia.
És un desastre total.
Avui, pitjor que mai a la història del món mundial, eh?
Molt bé, molt bé.
Doncs bé, si no m'he agradat, no m'he agradat massa.
Vinga, va, següent premi, ara, atenció, premi al lapsus de l'any, que és per...
Núria Cartanyà.
Núria Cartanyà, un tall del 31 d'octubre del 2011.
Tothom pot tenir lapsus, no?
Sí, és que jo crec que no cal ni presentació.
No cal, no cal, escolteu.
Ara anem a saludar les tres estrelles Michelin.
Comencem amb la Joan Bosch, del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Joan, bon dia.
Bueno, doncs no, doncs Diego Campos, perdoneu, eh?
Del rincón del Diego.
Diego, bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, ostres, ja pensen més enllà.
Joan Bosch, del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Bon dia.
Bon dia, tingueu.
Després de 42 anys, fa una mica la impressió que ja era hora que us arribés l'estrella Michelin?
Dona, l'estrella Michelin fa 26 anys que la tenim.
Vull dir que ja té trajectòria, això.
Sí, sí, sí.
Ja estàveu reconeguts i contents, suposo.
una ferma de viure per nosaltres, vull dir, fa del 84.
Sí, sí, vaja, de 26 anys, eh?
Feia 26 anys, 4 dies feia, 4 dies.
Recull el premi Núria Cartanyà.
Es veu que caus bé, eh?
Sí, segur que quan sortim de la ràdio no et caiguin tan bé.
L'hi caurem millor, eh? L'hi caurem millor.
Vinga, anem a pel següent.
És el premi Terra en Passa, amb allò.
Tierra, tràga'm, eh?
Ho hem volgut catalanitzar, eh?
Sí, vinga, va, anem.
Ah, mira, per Josep Ardila.
Home, és per mi?
Has tingut un premi, sí, sí.
Ah, quina emoció, eh?
Perquè, clar, hi ha moments, Josep, a la ràdio,
que et dona per riure i t'ho passes malament.
Ho passes molt malament.
Com per exemple aquest.
Han organitzat tot un dia ple d'activitats
que ara detallarem amb un dels socis i vocal
de l'associació NACAMA,
aquesta associació que organitza aquesta activitat solidària.
Germán Renta, bon dia.
Se ha cortado, se ha cortado.
Hola, bon dia.
Bon dia, Germán, què tal?
Muy bien.
Preparant les activitats?
Ultimando los últimos detalles en el Palacio de Congresos.
Ens heu preparat un dia ple d'activitats,
això, vaja, en benefici dels dignificats
pel tsunami del Japó.
Sí, se ha preparado una jornada de cultura japonesa.
Perquè com es faran arribar aquests?
Perdona, Germán, és que sentim un telèfon de fons.
Sí.
Saps que ens feia gràcia.
Escolta'm, una mica deies que era per això,
ajudar els dignificats del tsunami.
Que tenemos preparadas.
Home, ens heu preparat des de les 11 del matí,
a quarts...
Ja hi torno.
Des de les 11 del matí, Germán,
ens heu preparat moltes activitats.
Sí, tenemos de 11 a una.
Vaja, de 11 a una.
Bé, que el telèfon no parava de sonar.
Déu-n'hi-do, tu vas passar bé, en veritat.
Sí, sí, sí, va ser un moment divertit.
Va, anem a pel següent.
Va, premi a la porra, que és per...
Aquest està cantat, eh?
Vinga, deixa'm el senyor de la caixa, que vagi fent.
Al coro, per la Tere Ortega.
Un millor, un boi millor de les porres d'enguany,
on hem tingut grans moments com aquest.
Sobretot, oh, els noms, eh?
Acaba deixant als peus de Jaime.
Filip Ollas.
Eh?
Filip Ollas, no es justo que critiquemos a Arzu
cuando tiene que jugar en una posición que no es la suya.
Forza, Nastic.
No tornis a repetir el nom, no?
Espera.
Techo un quiqui, techo un quiqui, techo un quiqui.
Uau.
Ala, arroba carteres,
diu després del resultat d'avui de la condomina.
Saludem un altre concursant, bona tarda.
Hola, bona sardes.
El teu nom?
Aitor Menta.
Com?
Aitor Menta.
Aitor Menta, sí, seguro que és que...
Tu nom, riu que apellido?
No, sí, seguro, seguro.
Adelante con el resultado, venga.
Les trucades amb aquests noms que, bé, a mi no em fan gràcia, eh?
9-7-7-24-47-67, una...
No, sí que m'ha fet gràcia.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
Josep Lluís.
Josep Lluís, què més?
M'arrondo.
M'arrondo.
Quin serà el resultat, Josep Lluís?
Guanyaròs 0-3.
D'Alessandro División.
No a trucada, bona tarda.
Bona tarda.
Amb qui parlo?
Amb Quim Raff.
Quin serà el resultat?
0-2 guanyarem.
Estem perdent 3-0.
Hòstia, doncs, remontarem 3-6.
Apuntat per tu, gràcies per la trucada.
Adeu.
3-6.
3-6.
Sí, sí, el Quim Raff, el Josep Lluís, Marrondo...
Marrondo, no era la mateixa melfona, eh?
No, no.
Ai Tormenta.
Per cert, el senyor Ai Tormenta, al final, mai va venir a portar...
No ha trucat mai.
Hauríem d'haver donat un premi, que vingués, que vingués.
I recollir el premi, Tere Ortega.
Hi ha molta enveja, eh?
Doncs és veritat, hi ha molta enveja, sí senyor.
Vinga, va.
Anem amb el següent premi a l'espontaneïtat esportiva,
que és per...
No cal que trenqui el sobra.
No cal que trenqui el sobra.
És per Quim Pons i Rafa González,
a la retransmissió esportiva del 13 de gener del 2012.
Aviam, Quim Pons, que de lluny, doncs, directament no hi veu,
i Rafa González, que feia la seva aportació amb les Coca-Coles i les Fantes.
Escolte'm.
Això mai era la vida, no?
Tranquil.
Sempre.
Blanc, què és aquest senyor que passa pel teu davant amb una motxilla?
La de la motxilla azul.
El que passa amb la bandereta, porta una navareta de Coca-Cola,
i ven Coca-Cola i el que vulguis comprar-li.
Però porta un vestit, vaja, com tradicional tirolès, pot ser, una cosa així?
I amb una bandereta.
No, no.
No ho sé, és que el veig molestat.
Tirolès?
No ho sé, la veia com uns...
No, però com uns tirants, o...
Ah, de on sembla, la nevera, clar.
Clar, és la nevera, que la porta com una motxilla, eh?
Madre mía.
Entre un que no veu el monomanos, que ho veu lluny, l'altre que com foc.
Però això què és, però això què és, això què és?
I després t'has de fotre la bronca a tu, ara.
Sí, després t'has de fotre la bronca a mi, tio.
Hòstia, és que veia molt amunt.
Va, va, va.
Lo dels tirants és la motxileta de la nevera de Coca-Cola.
Un Coca-Cola i un fantanaranca.
Doncs aquest és la...
Un Coca-Cola i un fantanaranca.
Un canya i una oliva, sí, senyor.
Doncs sí, i el premi ja s'ha d'emportar el Quim, que ha vingut abans i ha d'estar per aquí i ja s'ha quedat.
Vinga, va.
Anem a...
Continua tu.
Sí, vinga, va.
Premi...
Continua, continua.
Premi a la pitjor parla per...
Vaja, jo ja ho sé.
Per Miguel González i els seus barcs i corbatins.
Atenció, perquè ara mateix és tendència, Núria.
Me caí en una lanxa.
Me caí en una lanxa.
Tu saps de què?
Sí, són unes declaracions del capità del Costa Concòrdia, el Francesco Schettino, que deia que, clar, no va poder tornar al barc.
Poder tornar al barc...
No, no, no, estic equivocada, ¿vale?
Al barc o al vaixell, perdó, perquè sé que jo no hi vaig.
Bé, al vaixell era, eh, Miquel.
Al barc.
Tens alguna cosa a dir a la cuina al premi?
No, no, no, cap ni una, cap ni una.
Cap ni una, eh.
Continuem, continuem.
Va, el següent.
Vinga, doncs anem al millor moment de la tertúlia.
És aquest, no que sí?
Sí, sí, sí.
El millor moment de la tertúlia, que és per...
Begoña Floría i el seu cafè.
Escoltem, escoltem...
...sensuel de renta conocida.
I la resta, el diner, los grandes...
Hauries de ser responsable.
Jo crec que tampoc.
Jo crec que tampoc.
Disculpeu.
Jo crec que tampoc, Begoña.
Demanem que ens portin alguna cosa per netejar la taula.
Això és la ràdio en directe.
Nervisisme, nervisisme.
S'ha parlat des de patocisme.
Bé, i que hi ha el cafè.
I que hi ha el cafè a la Begoña Floría, per cert, la Begoña Floría que recull el seu premi.
Premi, sí, podem escoltar-la.
Que es fotin.
Que es fotin.
Gràcies, gràcies.
Escolta molt, fantàstic.
I ara...
Anem a pels dos últims, no?
Vinga, va.
Jo crec que podem fer aquest i el següent.
Sí, premi, Miquel, el moment més entranyable.
Aquest és fantàstic.
Vinga.
Que és per...
Digue-ho tu, va, digue-ho tu.
Sílvia García, cantant la sintonia de Gestel.
Bona tarda.
Què és això?
Això, algú que ens ha trucat i ha deixat la música.
Doncs no, res, seguim.
Què és això?
Fantàstica, la Sílvia, cantant la sintonia de Gestel.
Per cert, recull el premi.
Molt alt de volum, aquest tall estarà, ja ho dic ara.
Sílvia García, amb la seva superrissa.
És una rissa que s'encomana.
Sí, s'encomana, eh?
S'ha de fer tot el programa i riuríem més.
Encara, sí, sí, sí.
Jo crec que anem amb l'últim.
Va, anem amb l'últim, Miquel.
Tu el pots, si et sembla.
Espera, que tinc aquí un munt de sobres estripats, ja.
Aquest era l'últim, l'últim sobres, aquest, aquest, aquest.
És aquest, vinga.
Premi al moment més surrealista d'enguany.
És per al discurs miau,
perquè no sabem com es diu el senyor que va protagonitzar aquest tall.
Era un 15 de maig del 2012.
Un 15M.
Un 15M, clar, exacte, sí.
On era?
A la plaça de la Font, no?
A la plaça de la Font, no?
Amb els indignats i tot això.
Sí, sí.
I passava això.
I també tenim una altra de les persones que ha acampat aquests dies.
Hola, bon dia.
Buenos días.
Miau.
Eh?
Miau.
Usted ha acampado estos días aquí?
Miau, miau.
¿Y qué tal?
¿Qué evaporación hace?
Ay, ay, ay.
Yo soy Tao.
Hola.
Para Tao y mucha gente.
Caramba.
El primero, gracias al juniamento.
Aquí no.
Y gracias a la policía.
Gracias.
Gracias.
A mozos de escuadra, gracias al guardia civil.
Gracias.
Gracias.
Gracias, Luis.
Gracias.
Dura tres minuts, això.
Sí, no cal, no cal, però esgotem tot, eh?
No cal, no cal.
Bueno, pues, i fins aquí els premis última mitja hora d'enguany d'aquesta segona edició.
Creus que tornarem la temporada següent?
Jo crec que sí, no?
Jo crec que sí.
Ens ha quedat algun sobre per aquí, que els trenquem ja tots i ja...
Trenquem els papers i escoltem-nos.
Vinga, reciclem.
Tornem l'any que ve.
Tornem l'any que ve.
Gràcies al Lluís Comes, al Joan Maria Bertran, just a partir d'ahir qui us parla, Miquel González.
I com sempre a tots els companys de la redacció, que sempre agafem els seus moments més divertits,
les pífies, els errors, i els fem passar una mica de vergonya, però bé.
I ens ho deixen fer.
Ens ho deixen fer, eh?
Ens ho deixen fer.
Gràcies a tots i tornem a la propera temporada.
Fins llavors.
Bon estiu.
Gràcies i adiós.