Fins demà!
Somos como terroristas, suicidas
Si seguimos así, nos vamos a matar
Febrero és el grup que sona ara mateix a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb la cançó Llueven Kamikazes
L'ha escollit el nostre tècnic, el Lluís Comes, un autèntic kamikaze també de la ràdio
Per començar, aquest Cruïlles d'avui
Aquest espai que fem com cada setmana, aquest espai de diàleg cultural
que cada dimecres fem a Tarragona capital de la cultura catalana
2012 amb la seva coordinadora, la Rosa Comés
Rosa, molt bon dia
Hola, bon dia
Avui anem a horari normal, avui recuperem l'horari habitual del Cruïlles
Recordem que la setmana passada ho variàvem una miqueta per aquest concurs del Romesco
I avui, amb dos convidats com és habitual, què ens portes avui?
O quins portes avui, millor dit?
Mira, avui portem dos artistes plàstics, bueno, artistes visuals
que són, ja ens hi ha ells que fan moltes coses diferents
que són el Jordi Avelló, d'una banda, que si voleu veure, començar a remenar una mica
què fa, diríem si no el coneixeu, és jordieavelló.com
trobareu avui molta informació d'ell
La seva pàgina web, no?
Sí
Per anar informant-nos
I d'altra banda l'Albert Calvet, que també té espai a internet
Hola
Que bé, és usuaris.inet.org barra albercal
Si el busqueu també a Albert Calvet ho trobareu ràpid
I així podeu veure una mica què fan
Albert Jordi, bon dia
Bon dia
Doncs Rosa, quan vulguis
Sí, bé, jo d'entrada, com moltes vegades fem, us volia preguntar
Hi ha una pregunta així directa i profunda
però bé, com us definiríeu com a artistes?
És a dir, quin tipus diríeu de pintura o d'art feu?
Així d'entrada, si ho parleu, us heu de definir
Què esteu fent vosaltres? Penseu que la gent potser no us coneixen, no?
Molta gent segur que sí, però d'altres no
Álvar, no sé
Doncs, no ho sé, la gent m'ha posat com una etiqueta els últims anys
d'artista social, diríem
perquè porto els últims 15 anys implicant-me en diferents col·lectius
coneixent aquests col·lectius i apropant-los a la gent
Per exemple, en aquest moment, el divendres vaig inaugurar una exposició a Tortosa
una exposició que s'hi titula NIT
una exposició que ja va estar presentada a Madrid
i que gira entorn al món de la ceguera
on han col·laborat sis persones evidents d'aquí de Tarragona
on jo els faig unes preguntes
aquestes preguntes l'espectador les pot trobar a la sala
resumides, també amb un vídeo
i a partir d'aquí desenvolupo tot un projecte pictòric
això fa que hi hagi una etiqueta que porti al damunt
que es digui artista social, de la qual jo me n'intento una mica de desenganxar
i també vaig fent propostes com la que per exemple m'han permès presentar a Scant
una proposta més pictòrica en relació amb la fotografia
i tu Jordi com et definiries així d'entrada?
Tendeixo molt a simplificar bàsicament el concepte d'un mateix
i quan m'ho pregunten sempre expreso que soc pintor
pintor actual, intentes reflectir el que veus, la realitat
i donar una miqueta a entendre alguna cosa a través del mitjà de la pintura
podríem dir que el resum és pintor
veig la realitat a través dels ulls de la pintura
amb això ha simplificat molt
després et planteges com aplicar la pintura en el segle XXI
quan estem rodejats d'imatges en moviment, de fotografia
de molta informació
i crec que la pintura també té un lloc
tot i així no hem d'oblidar que està una miqueta desapareguda
ens costa trobar pintura en la nostra realitat
no és un mitjà que sigui dels més presents
Per què serveix la pintura?
en aquest món en què vivim
Per mi la pintura és el mitjà que tinc d'interactuar amb la realitat
és la meva forma de coneixement
d'entendre el que em rodeja
i fins i tot de donar-li sentit
potser tinc un concepte religiós de la pintura que em substitueix
a mi és la meva creença, és la meva forma de veure
és la meva forma d'interpretar la realitat
sense la pintura podríem dir que la realitat no té cap mena de sentit per mi
Jo exactament coincideixo al 100% amb tu
i a més a més la pintura m'ha permès
conèixer unes realitats que d'altra manera no coneixeria, no ho sé
o sigui, què hagués passat si fos escriptor
però mitjançant la pintura m'ha donat aquesta facilitat
i bé, amb el que has dit coincideixo al 100%
em defineixo com primer, professor
perquè això sí que és un hàndicap que m'agrada
i segon, com a artista, pintor
perquè és el meu medi i m'hi sento molt bé
Però llavors hi ha algun missatge, algun tema
allò que diguis, que us agrada tractar
o que heu tractat molt al llarg de la vostra obra
perquè de fet els artistes ja van desenvolupant tota una trajectòria
sempre hi ha com uns missatges o unes idees que es van repetir
no es desenvolupen
Quins temes tracteu?
Si voleu actualment, vull dir, tampoc
hi ha alguna cosa que dius
això és una obsessió per mi
o és un tema que el vull aprofundir
No m'agrada tancar
Depèn dels moments
clar, jo porto 15 anys treballant en temes o grups socials
clar, durant aquests 15 anys han passat coses
ens han plantejat temes en relació amb la immigració
etcètera, etcètera
vull dir, clar, amb els anys que vindran també
aniran sorgint de nous
jo no m'agrada tancar
tot i que quan analitzo
no el treball d'aquests 15 anys
sinó el treball d'aquests 20 i escaig d'anys
que porto treballant només
veig que hi ha un punt comú
i és la llum
la llum que inclús aquest moment
també des d'un punt de vista social
també l'estic treballant
és a dir, de la llum ha passat a la foscor
i de la foscor torno a treballar la llum
la llum l'he treballat des d'un aspecte conceptual i físic
això va fer que justament l'any passat
a nivell de Catalunya
fos escollit per una galeria
com a artista
que, bueno, dins d'un certamen
que em sembla que es diu
la tardor de les galeries
el tema era la llum
i cada galeria catalana
seleccionava un autor que treballés aquest aspecte
en el meu cas la galeria Antoni Pinyol de Reus
em va escollir i vaig fer una selecció de treballs
que tenien directe o indirectament
el tema de la llum present
i ara, per exemple, en l'exposició que podem veure
a Caixa Tarragona
que ara la podem visitar
també es diu
Xangai, la ciutat de la llum
exacte
què també tractes, diríem, el tema aquest?
de quina manera?
us ho pots explicar una mica més?
sí
bé, vaig estar a Shanghai
i, bueno, vaig estar hores amb la boca oberta
veient com s'anava transformant la ciutat a la nit
i com els edificis adquirien una altra dimensió
a través de la llum, justament
llavors, ja estava treballant aquest aspecte
i vaig fer una sèrie titulada així, Xangai
on la llum i el moviment
em va permetre, doncs això
treballar una sèrie de fotografies
que tenen un punt abstracte
un punt, sí
diríem així abstracte
i que són això
llum, llums amb moviment a la nit
i, bé, aquestes fotografies
escanes, un festival de fotografia
jo les he enmarcat amb una mena de capses
i continuo amb la pintura
que és el que dèiem abans, no?
aquest mèdic amb el que m'hi sento molt còmode
i la continuo a través del marc
aquestes capses estan penjades a la paret
amb la qual cosa, bueno, ocupant
tota aquella paret de Catalunya Caixa
creant una mena de ciutat a la nit
i es van expandint per la paret
la pintura progressivament
va ocupant la paret
és una mena de work in progress
que dura fins al 10 de gener
és a dir, fins que es clausuri l'exposició
i jo penso que el punt d'entrada
que l'espectador trobarà allí
és un vídeo
un vídeo on hi ha unes 100 fotografies
fetes a Xangai
i combinades amb un fragment d'un vídeo
també fet a la mateixa ciutat
Molt bé, i tu Jordi
quins diries que són els temes
que et ronden, diríem, i t'obsessionen
Des de fa molt de temps la condició humana
amb tot el bo i el dolent
em fascina la condició
les expressions de la cara
el rostre, la mirada
sempre he pensat que la pintura té un magnetisme
sempre explico la mateixa anècdota
si tu entres al museu del Prado
i vas corrent
d'una sala a una altra
en sec, te gires
perquè sembla que algú t'ha mirat
i aquell moment en què et gires
veus que és un quadre
aquest tornar a la mirada
per mi sempre ha sigut
com el gran poder que té l'art
que després de 500 anys
que aquell artista ja està mort
a través d'una pintura
és capaç de retornar-te la mirada
d'un element físic
però que té aquesta màgia
jo crec que
això que em fascina
i que és fàcil d'entendre
perquè tothom
en la nostra vida
experimentem això
que estem d'esquena
i algú et mira
i et gires
això jo crec que es pot transmetre
en la pintura
la condició humana
la capacitat de tornar a la mirada
i d'interlocutar
amb altra gent
a través d'un mitjà
que és molt físic
que és la pintura
però està clar
per exemple
que en el teu cas
com també
deia l'Albert
hi ha un compromís social
diríem
des del teu ara
ara per exemple
està en vigència
el projecte de Banc
que precisament
s'està donant a conèixer molt
explica'l una miqueta
què és Banc
Sí
estava en una exposició
a la Fundació Rans Bravo
que es posava
Trilogia del crim
i va vindre una persona
i em va dir
per la pintura
que hi havia penjada
i per el tema tractat
em va dir
hauries de pintar banquers
i m'hi vaig posar
han sigut
més de 80 retrats
de banquers
més de 70 pintures
un munt de dibuixos
però vaig veure
que era incapaç
de pintar
el que era
en essència
un banquer
la capacitat d'averícia
la capacitat de posseir
desaforadament diners
només pel fet de posseir
jo crec que això
es podia pintar
que era representable
vaig veure
que el fracàs
era absolut
i vaig tindre
la necessitat
de demanar ajuda
en aquest cas
vaig demanar ajuda
hauria pogut
demanar ajuda
a nens
o a persones grans
o adults
o qui sigui
però vaig demanar
a 70 voltors
que m'acabessin
els quadres
i els vaig donar
els meus retrats
12 en total
com si fossin
els 12 apòstols
a 70 voltors
de
nonàs
perquè
els acabessin
i el resultat
va ser sorprenent
a part que sí
que els van baixar
a pintar-los
o acabar-los
els voltors
es van autorretratar
ells mateixos
i d'això
ens surt una experiència
que ha sigut
una exposició
una aplicació
per mòbil
per intentar
portar
aquest
testimoni
del moment
en què ens ha tocat
viure
una miqueta
més enllà
del que
un
està acostumat
però jo crec
que l'art
s'ha d'implicar
en una realitat social
i ha de donar
un testimoni
del que està passant
en aquest cas
vaig tractar
el tema dels banquers
però ara ja em plantejo
altres temes
comentava l'Albert
que és el seu tema
recorrent
el seu tema
és la llum
i en el cas del Jordi
ser la condició humana
Jordi
aquest
pintar
o dibuixar
o retratar
banquers
ha estat el més complicat
ha estat una de les teus
experiències més
més
o sigui
què és allò
que més t'ha costat
complicat?
no
el que passa
és que volia ser
fidedigna
el que hi havia
és que
com a persona
som bastant lletjos
físicament
estan callats
sota el mateix patró
sota un patró
que a més
és realment
la imatge
del poder
però que si ara
el substituíssim a tots
sobretot a la cúpula
posarien
altres personatges
que el substituirien
igual de lletjos
i llavors
clar
la pintura
i la lletió
jo crec que és un bon tema
que no se'ns enfadi ningú
eh
tampoc
si ens estàs escoltant
no
no no
que s'enfadin
jo crec que s'enfadin
jo crec que és constatable
per no posar noms
però vull dir
si ens ve
una imatge d'un banquer
sobretot dels que manen
de dalt de tot
molt agraciats
físicament
no ho són
jo sé
però això
deu ser la lletió
del poder
no
o al contrari
vols dir que si t'ho veig
després no
quan ja porten un temps
allà ocupant
el lloc
penso que és la mirada
que té el Jordi
perquè no
parlen de l'eròtica
del poder
amb la qual
i en el teu cas
Álvar
amb el tema
de la llum
quin ha estat
potser aquell punt
més complicat
o més
que t'has trobat
amb més dificultat
no
dificultat no
perquè justament
el fet de
continuar creant
vol dir que
que és una fita
dia a dia
que et manté viu
i
i no
no parlo
tant de dificultat
he anat tocant
la llum
des de diferents
punts de vista
l'he utilitzat
físicament
he treballat
hi ha molts treballs
fets amb fluorescents
per exemple
si algun dia
aneu
espero que
que no sigui
per cap raó
dolenta
el crematori
la capella
del crematori
de Reus
allí hi ha una peça
molt gran
que és un gran cel
darrere del qual
hi ha
hi ha uns fluorescents
de llum blava
aquesta peça
estava vinculada
amb un projecte
amb persones
amb procés
de desontoxicació
i justament
al costat
d'aquest cel
hi ha una placa
on cada una
de les persones
que van col·laborar
amb aquest projecte
defineix
què és per ella
el cel
no ho trobo
d'una dificultat
és el que em manté
justament
viu
i
doncs això
i en els dos casos
també
teniu connexions
amb per exemple
en el cas del Jordi
la Panc
també una part del projecte
és un audiovisual
que es veuen
els voltors
menjant-se
els retrats
diríem
i tu per exemple
Albert també
un projecte anterior
a la nova història
de l'art
també és un projecte
audiovisual
que és un plantejament
de la història
de l'art
vist des d'una altra
perspectiva
bastant innovadora
no la que ens expliquen
diríem
i llavors també
l'Albert
tu també em dius
que utilitzes vídeos
és a dir
hi ha com
com a molta interacció
o sigui el pintor
avui en dia
o pel vostre cas
veig que teniu
moltes connexions
sobretot amb l'audiovisual
això
és una necessitat
que sorgeix
vull dir
com ho expliqueu
aquesta relació
és a dir
no sou pintors
que pinteu només
és a dir
feu tota aquesta
incursió
en aquests altres àmbits
jo em defineixo
igual que deia el Jordi
com a pintor
m'agrada pintar
m'hi sento molt còmodo
el que passa
que bé
que el món
t'aboca
i en el cas
dels dos últims projectes
he treballat en vídeo
quasi per una necessitat
i perquè
has de continuar
avançant
amb els temps
en el cas
del projecte
Nit
que es va
a Madrid
es titulava
Noche
va ser
un compromís
una obligació
pactada
amb la galeria
que havia de fer
un vídeo
i la veritat
és que estic
molt content
perquè m'ha permès
resumir
molt poc temps
i d'una forma
graciosa
i correcta
tot el tema
de
les entrevistes
realitzades
a les persones
cegues
i en aquest cas
amb el projecte
de Shanghai
també m'ha permès
recopilar
una sèrie
d'imatges
animades
i fotografies
en una mateixa
o sigui
que adquirint
una nova
dimensionalitat
i penso que això
enriqueix
els projectes
pictòrics
El Jordi
fins i tot
parlava d'una aplicació
per telèfon mòbil
també
Sí
Els temps corren
i t'has d'adaptar
a una cultura
audiovisual
com la que tenim
nosaltres
que estem sotmesos
a imatges
o moviment
jo crec que la pintura
també s'hi ha de vindre
tot i ser una imatge fixa
Tenim aquest mitjà
que l'hem d'aprofitar
que és molt visual
pedagògic
que tothom l'entén
que tothom l'interpreta
jo crec que un treball
al costat d'un vídeo
pot donar una de les claus
per interpretar-lo
i crec que ho hem d'aprofitar
avui en dia
pots exposar on vulguis
i quan vulguis
només en un blog
o en una pàgina web
o en Facebook
o en qualsevol lloc
pots penjar pistes
sobre el teu treball
i crec que
en una cultura
com la nostra
que és absolutament audiovisual
el vídeo s'hi ha bé
d'una manera
perfecta
i a més els dos
ho sabeu utilitzar
i ho exploteu
perquè els dos teniu pàgina web
ho comentàvem al principi
no rosa
i no sé si també teniu
teniu presència
a les xarxes socials
o vaja
quina relació teniu
amb tot el 2.0
us serveix
creativament
o més aviat per difusió
o no el feu servir
en el meu cas
el faig servir molt
i considero
que és un gran avenç
en el cas de Banc
que ha sigut
l'últim projecte
que he fet
sorprenent
que la gent
te para pel carrer
i et diu
que tal
com van els bancs
com van els banquers
jo crec que
és per l'efecte
de les xarxes socials
i també per haver sortit
a la televisió
i també a la ràdio
els mitjans escrits
però jo crec que
s'han d'aprofitar
tots els canals
per fer arribar la pintura
a tothom
o a un públic
per tal
que el boca a orella
llavors
també serveix
jo crec que
és una gran eina
que si hi ha de jugar
al 100%
i que el temps
ja dirà
quines altres eines
surten
per mostrar el treball
però han d'estar obertes
totes
sí
ens trobem
en un moment
on hi ha diverses generacions
jo penso que
hi ha unes generacions
on la premsa
hi té
molt a dir
i estan molt influïts
per la premsa
la televisió
com deia el Jordi
els diaris
la ràdio
etcètera
però hi ha
un sector
potser més jove
entre cometes
perquè no tothom
té aquest perfil
que es mouen
a través de les xarxes socials
a mi la veritat
és que m'ha servit
moltíssim
tindre
per exemple
el Facebook
i a partir d'allí
m'han sorgit
inclús propostes
sembla que l'exposició a Madrid
em va començar a sorgir
a través del Facebook
és una manera també
de donar-se conèixer
més enllà
d'Albert
sí
i més a més
doncs
bé
al rededor d'això
hi ha gent que
evidentment
hi ha gent que li interessarà
el que faig
i gent que no
però
va aglutinant
doncs
al rededor
de la figura
d'un artista
doncs
una sèrie de gent
que van apareixent
que estan interessats
pel teu treball
de tot tipus
des d'institucions
a
gent
normal i corrent
i
bueno
i ara
entraran així
en reflexions més generals
diríem que
com
com veieu Tarragona
en l'àmbit
de les arts visuals
de la pintura
és activa
és una societat activa
no ho és
falta
vinga va
Jordi
tu mateix
com ho veieu
tu per sempre
tens bon
tu també
com a gestor cultural
també tens un bon coneixement
de la realitat
i l'Albert també
coneix molt
com ho veieu
hi ha vida?
de vida n'hi ha
hi ha gent que pinta
que fa coses
molt interessants
vull dir que és una ciutat
activa
la prova és
durant aquest any
s'han fet
moltes coses
i val la pena
descobrir-les
el problema
que hi veig jo
és el fet
del col·leccionisme
o el fet
que hi hagi gent
motivada
a adquirir
productes
o
articles artístics
al voltant
dels propis artistes
que eviten
aquella ciutat
o d'altres
és una tasca
i una pedagogia
que s'ha de fer
perquè en el fons
els diners passen
i tot
és molt
avaporós
però clar
una obra
tindre
una obra d'art
o apostar
per un artista
a ajudar-lo
jo crec que és un factor
que val la pena
tindre en consideració
perquè és el que fa
que la pintura
es vagi anant
regenerant
hi hagi un acolliment
evidentment
que ens queda
molt de terreny
per recórrer
sobretot en l'àmbit
del col·leccionisme
o de les persones
interessades
en adquirir
vols dir que
i disculpa
la pregunta
però vols dir
que la gent
va a les exposicions
mira però no
adquireix
les circumstàncies
són les que són
i realment
gent que pugui viure
del seu treball
a nivell de la pintura
jo crec que això
és gairebé
una proessa
evidentment
que s'ha de combinar
amb altres fenyes
i això
és ben natural
però jo crec
que un interès real
per la pintura
passaria
o per l'art
en general
jo crec que ha de passar
per aquesta via
per la seva sostenibilitat
i tu Albre
com veus
el tema?
jo veig que
el tema aquest
del mercat de l'art
seria una cosa
al marge
no ho sé
és que dona per tot
un debat
a Tarragona
de galeries
no n'hi ha
i en canvi
sí que hi ha
com deia el Jordi
hi ha un potencial
increïble d'artistes
però molts
jo diria que
de les quatre
províncies catalanes
potser és la que més
perquè hi ha
i molt bons artistes
que han de sortir
moltes vegades fora
per visionar-se
perquè costa
però el tema
del mercat
ja és com una altra cosa
no hi ha galeries
comercials
aquí a la ciutat
de Tarragona
n'hi ha una
i
bueno dos
diríem
una d'obra gràfica
pràcticament
i molt bona
per cert
que té
hasta mirós
o sigui que
és curiós
i molta gent
hi ha un potencial
econòmic
que va adquirir
obre a Barcelona
també
perquè això ho sé
perquè
tinc molts amics
que tenen
està a algun
Barcelona
i bueno
això
ho van adquirir
a Barcelona
però la pregunta
que feia
és que era
com veig
el tema
sí
bé
de fet ja me la vas contestant
però vull dir que
és una ciutat activa
és una ciutat activa
falten
potser espais
falten espais
on poder
mostrar
el treball
jo per exemple
ara a Tortosa
tinc una exposició
i m'agradaria
que la meva ciutat
es pogués veure
aquesta exposició
i plantejo
sí que
el vídeo
i una petita part
potser ho presentaré
en un espai
el febrer
aquí a Tarragona
però tot el gruix
de l'exposició
no sé
penso que
fa falta això
fa falta
i a vegades
no és qüestió
de pressupostos
ni de diners
perquè
s'està veient
que amb la crisi
tots ens estem
posant els colzes
i estem treballant
per res
per la nostra ciutat
i per nosaltres
molt bé
i en el cas
de l'escola
ho coneixeu
com una mica
com veieu
hi ha mancances
a nivell de l'escola
veieu
de les arts plàstiques
o no
tampoc
no
no ho sabeu
diríem
com veieu
què podria fer l'escola
per les arts plàstiques
jo crec que potser
d'alguna manera
ha disminuït
l'interès
per la cultura
en general
però
potser les arts plàstiques
també
no?
jo crec que hi ha
d'haver
una implicació
del sector artístic
en les escoles
el fet de poder
accedir
o
que un pintor
vagi a una escola
fent activitat concreta
jo crec que enriqueix
el teixit
hi ha d'haver
una transparència
un accés
del potencial creatiu
que hi ha
en el món de la cultura
envers les escoles
les experiències
que he pogut realitzar
durant
els últims temps
sempre han sigut
profitoses
en aquest sentit
si l'escola
s'obre
a la creació
i a rebre
inputs
de fora
i que hi hagi
realment un debat
jo crec que és positiu
el fet que
les escoles
siguin un lloc
quan estàs allà
tancat
i reps uns coneixements
però no hi ha
una transparència
o no hi ha
un contacte
amb la realitat
jo crec que
no és el bon camí
i d'aquí que hi hagi
un potencial
per part dels creadors
i del sector cultural
de mirar
de com incidir
mirar de com penetrar
en l'escola
i aportar
aquest plus
de creativitat
perquè en el fons
quan els alumnes
es facin grans
la creativitat
serà un dels seus
eixos
que els farà sortir
endavant
no oblidem
jo com a professor
que també ets professor
la pregunta
una mica aquesta
que plantejaves
suposo que
et referies més
a la base
els infants
i tal
jo no sé
jo parlaria
de diferents escoles
però per exemple
les escoles municipals
jo penso
que fa molts anys
que hi ha un grup
d'assessors
d'arts plàstiques
concretament
que van fent
tota una ruta
i jo ja he vist
fruits
d'això
que porten 20 anys
i uf
quina sort
hagués tingut
jo no
si hagués pogut
tenir un d'aquests
assessors
al meu costat
no sé
clar
jo estic en contacte
amb l'ensenyament
d'una forma molt directa
però a mi
ja m'arriben
els alumnes
que han passat
ja per unes
especificitats
no diríem
i ja
d'alguna manera
són artistes
entre cometes
i
jo estic a l'escola
d'art i disseny
de la Diputació
de Tarragona
i allí el nivell
és boníssim
no bo
boníssim
és una de les escoles
d'art
de les que
han augmentat
aquests dos últims anys
matrícula
han augmentat
amb nombre d'alumnes
i més a més
és una escola
que cada any
en cada una
de les seves especialitats
s'obtenen premis
o reconeixements
a disseny
a fotografia
a il·lustració
a pintura
etcètera
vull dir que
jo ho veig
des d'aquest punt de vista
en quant a la infància
ja n'he parlat una mica
i als instituts
em consta
que cada vegada
el nivell
és més bo
el que passa
que bueno
potser
s'atreveixen
etapes
de desencís
o del que sigui
perquè l'administració
marca
i condiciona
i clar
aquests últims temps
no són massa bons
per res
suposo que
potser
però bueno
jo ho veig
molt positivament
i justament
en aquests moments
de crisi
sempre és quan
la creativitat
es veu potenciada
i així ho veig
bueno
hi ha un potencial
a la d'Aragona
la veritat
els alumnes
són super
super creatius
molt bé
i bé
per acabar
faríem una última pregunta
que sempre us fem
si em podeu respondre
molt breument
que és una mica
respon al lema
de la capitalitat
que és això
com us transforma
la cultura
en el vostre dia a dia
Jordi
tu mateix
és una part
inassociable
de la meva realitat
sense cultura
no podria fer
absolutament res
seria
seria una altra espècie
potser la cultura
és el que ens distingeix
com dels altres éssers vius
que no
ni per millor
ni per pitjor
però és el fet
que ens distingeix
l'altre dia
l'altre dia estava pensant
que quan tu acabes
el teu període
de formació
a l'escola
a la universitat
la cultura
és la que agafa
el relleu
i és la que t'instrueix
quan ja t'han deixat
els professors
i et fan acompanyament
i et va guiant
a través de la realitat
i et va
fent-te més gran
més humà
més respectuós
jo crec que la cultura
té un paper
de continuïtat
amb l'ensenyament
i crec que és fonamental
mantindre-la
uns pobles
sense cultura
jo crec que
ens tornaríem
bàrbars
o una espècie
diferent
a la que som
actualment
i crec que la cultura
està molt arrelada
en el nostre dia a dia
és impossible
que ningú
en aquest moment
digui
és que no hi feia res
de cultura
durant el dia
perquè jo crec que
ja forma part
de la nostra condició
doncs com
no
la cultura em fa
la cultura em fa
i soc cultura
des que m'aixeco
fins que me'n vaig a dormir
m'ha ajudat a viure
m'ha ajudat a viure
d'una manera
plàcida
la cultura
perquè
des que m'aixeco
fins que me'n vaig a dormir
tot
i amb el que em relaciono
i tot el que faig
és cultura
és una manera
de veure
de mirar les coses
i de relacionar-te
tant amb la gent
com amb les coses
és a dir
qualsevol tac
en una paret
la porto
al meu terreny
i no sé
també ho fa
potser que a vegades
em moc
amb gent
també del meu àmbit
llavors
ens ho passem
fantàstic
perquè vivim
com vides paral·leles
i bé
inclús la realitat
la passes
per aquest sedàs
i llavors
les coses
se fan
més portables
molt bé
fantàstic
doncs com cada setmana
Rosa
si sembla
acabem amb una recomanació
aquesta també ens quedava pendent
de la setmana anterior
sí
que vam tindre temps
en aquest cas
un diari digital
com ho diríem
un blog
un diari digital
un blog
del Xico Triste
que precisament
el Jordi el coneix bé
el Miquel Villalba
que bé
l'adreça és
perreeléctrico
o sigui
perreeléctrico
punt bloc spot
punt com
punt es
bueno veureu
si el perroeléctrico
si ho busqueu
ja ho trobareu
després després
ho pengem al Twitter
també
si com veia
si algú consulta
doncs ho té allà
i bé
l'última entrada
que ja ha publicat
el Miquel
precisament ens anuncia
la cinquena setmana
del còmic
que serà aviat
si no m'equivoco
del 18 al 25 de novembre
i per tant
bé
tindrà gent convidada
com Forges
que és un convidat d'honor
i bé
farà que vindrà
a fer una conferència
i hi haurà
diferents activitats
com cada any
però he pensat
que era un bon moment
per anunciar
que aviat tindrem
un altre cop
l'esdeveniment aquest
i tant
doncs pendents
del blog
del Xicotriste
de Miquel Villalba
per saber
doncs de primera mà
com anirà
aquesta setmana
del còmic
Jordi, Alba, Rosa
moltíssimes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
adéu