La música feta a Tarragona
ens serveix per introduir aquest espai
al voltant de la cultura.
Un espai de diàleg cultural
aprofitant que en guany aquest 2012
Tarragona és la capital catalana de la cultura.
Aquest espai que anomenem Cruïlles
i que fem justament en col·laboració
amb l'oficina de Tarragona Capital de la Cultura Catalana.
Amb la seva tècnica, la Marina Massaguer.
Marina, molt bon dia.
Bon dia.
I com cada dimecres, molt ben acompanyada.
Avui també dos convidats per dialogar
avui al voltant del món de la cultura popular i tradicional.
Exactament.
Tenim el Pep Bargalló i el Xavier Rivera
que parlaran de castells, de valls parlats,
de la salut de la cultura popular i tradicional en general.
Comencem pel Pep Bargalló.
Ell és filòleg català, crític literari,
escriptor i catedràtic d'ensenyament secundari.
I a més a més actualment és professor a l'IC de la URB.
Ha estat conseller d'Educació i conseller primer de la Generalitat,
tot i que avui ens centrarem en la seva faceta d'expert de la cultura popular.
Va dirigir durant quatre anys l'Institut Ramon Llull,
que està dedicat a la projecció de la llengua i de la cultura catalana a l'exterior.
I com a historiador de la cultura popular,
és autor de diversos llibres i publicacions sobre teatre,
sobre valls parlats, sobre el fet casteller.
A més a més, és comissionat de la Bienal del Concurs de Castells de Tarragona
i és membre dels Nois de la Torre, del Vall de Diables de Torre d'en Barra
i del grup de portadors del drac Virgília de Torre d'en Barra.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, eh? Si ho tenim tot un expert.
Quin currículum. Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Segon currículum.
Segon currículum. També és important, eh?
I més tenint en compte que és molt jove.
Tenim el Xavier Rivera, ell és periodista
i ha treballat en diversos mitjans de comunicació
i actualment és director de comunicació del Nàstic de Tarragona.
És membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona
i ha fet de periodista casteller per a diversos mitjans.
També ha estat responsable de comunicació del Concurs de Castells
a les edicions de 2006 i de 2008
i, a més, és membre del Vall de Diables de Tarragona
des de l'any 98
i entre 2004 i 2011 en va ser al cap de colla.
I actualment, a més a més, és membre de la Junta de la Coordinadora
de Valls de Diables Centenaris en Parlament
de Catalunya.
Déu-n'hi-do també. Xavier, bon dia.
Bon dia.
Pep Bargalló, Xavier Rivera.
Quin és l'estat de la cultura popular i tradicional del nostre país?
Així, per començar...
Déu-n'hi-do o no.
Molt bo. L'estat és molt bo.
Boníssim i jo crec que destacat a Tarragona.
Del millor, doncs, del país
i del món de la cultura en general?
A mi sempre es fa difícil dir allò
quina és la festa major més important de Catalunya, no?
Però jo crec que si Tarragona és capital d'algunes coses,
bona part de l'any és capital de la cultura popular i tradicional catalana.
Jo no diria els 365 dies de l'any,
però bona part de l'any n'exerceix de capital.
Jo anava amb la línia del Pep
i no vull començar el Cruïlles d'avui
fent un atac a les altres disciplines,
ni menys prenent ningú,
però crec que si la capital cultural no fos rotativa,
sinó que s'hagués d'atorgar a una ciutat,
on Tarragona segur que estaria a la final,
a la finalíssima,
és en cultura popular.
És a dir, que cada any podríem ser capital
de la cultura popular tradicional del país.
Com a mínim estaríem, ja et dic,
al top 3 seguríssim.
Marina.
I ens podeu fer un repàs així
de la història recent,
del model festiu català
i tarragoní en concret,
pel que fa a la recuperació de tradicions,
de valls parlats,
tota la qüestió castellera?
El Javier diu tu.
L'historiador.
A veure,
més que res perquè va recuperar coses,
va participar molt activament
a recuperar coses
que molts a dia d'avui participem.
No sé, fa molts anys això.
A veure,
a l'època antiga hi havia molts models festius
que tenien a veure amb la climatologia,
en els cicles agrícoles,
tot això.
Un d'aquests models festius
era el del camp de Tarragona,
com que a Barberà, a Priorat, a Noia, a Penedès.
Que, de fet,
doncs és una certa climatologia semblant,
un cicle agrícola semblant,
unes trajectòries històries històriques semblants,
ni marca hispànica per dalt,
ni conquesta ara per baix,
per dir-ho així,
a l'engròs.
Aquest model festiu,
doncs com va passar
amb altres models,
doncs amb la revolució industrial,
amb la crisi agrícola,
va anar esllanguin-se.
Ara vaig molt de pressa, eh?
Però quan es va recuperar la democràcia,
hi havia llocs on encara hi havia el model viu,
en part,
més per un cantó que per un altre,
i aquí jugava molt el fet casteller, per exemple.
De presa resultat que, per moltes coses,
des de la Fira de Teatre de Tarragona
i el grup dels comedians,
amb els diables,
a la puxança del fet casteller,
aquest model nostre,
la Càmera de Penedès,
ha acabat sent el model
que s'ha expandit per tot Catalunya,
no el majoritari.
Les Terres de l'Ibre en continuen tenint un,
el Prineu en continuen tenint un altre,
però la resta del territori
ha adoptat el del Camp de Tarragona
i el Penedès.
M'he deixat una cosa,
sens dubte,
els comedians hi tenen molt a veure,
sens dubte hi tenen molt a veure
l'expansió de fer aquest taller,
hi tenen molt a veure
la força de les pròpies festes majors,
i després hi tenen molt a veure
que la gent que el Narcissera li diu
agafa la festa major de la Barça
i fes-ne alguna cosa
és gent que prové d'aquest model
i el que fa és portar aquest model a Barcelona,
que això fa que la premsa barcel·lauïna
descobreixi de sobte
que existeix un model festiu.
És que fins i tot aquesta expansió
ha arribat enguany
a, jo diria que a un detall,
però de màxima expressió,
que és que els castells
han conquerit una plaça
que tenia una identitat absoluta
que era la Patum de Berga.
És a dir, que el nostre model
s'expandeixi,
es tradueix en xifres,
no és una qüestió d'arguments subjectius,
sinó que és objectiu.
Bé, avui en dia,
si busques dos models
de tradició popular participativa,
segurament ficaríem els Diables,
que a dia d'avui em sembla que ja passen
les 180 agrupacions,
entre Colles, Valls, etcètera, etcètera,
i les Colles Castelleres,
que a dia d'avui,
malgrat el Triangle Tradicional,
que és aquest territori
del qual parlava el Pep al principi,
està concentrat aquí,
segurament el nombre de castellers,
no sé si de Colles,
però el nombre de castellers,
ja és equitatiu
entre el del Triangle Tradicional
i el que hi ha
a la Nova Catalunya Nova,
és a dir, al nord,
és a dir, Barcelona, Terrassa, Mataró,
Colles del Cinturó Metropolità,
és a dir, aquesta expansió
ha acabat fent seva
una festa que,
teòricament i històricament,
neix o neix
o adopta un model
que és propi nostre.
I creieu que això es podia imaginar
a finals del franquisme
o a principis de la democràcia?
Creieu que el 2012,
en aquell moment es podia imaginar
que el 2012
la situació seria l'actual?
No.
No cal més comentaris,
perquè sí que absolutament
no ho veig.
No s'imaginava ningú.
Que no.
Abans el Xavier
insinuava una cosa
que...
Jo quan...
No recordo ara,
quan...
el Pep Blai,
el Jordi Bertran
i l'Enric Garriga
els tenia jo d'alumnes
al batxillerat.
Per tant,
ja són 80 pocs.
Amb una assignatura
d'aquesta
que te podies inventar
en aquell moment,
perquè és el que en aquell moment
te podies inventar assignatures,
ara no ho pots fer.
vaig agafar la plaça...
Ai, vaig agafar,
perdó,
la família dels Garrigues
del Pení Soler
i vaig agafar un capítol
que es deia Intermezzo
i vaig dir,
escolta, va,
treballem aquest capítol a classe
i...
perquè ja sabia
què deia el capítol,
és a dir,
la festa major de terror
del segle XIX.
I comparem-la
amb la festa major
d'aquell moment.
Bé,
d'aquí va sortir
un grup
de gent
més o menys
boja
que va acabar
fundant
el Vall de Diables
d'aquella
assignatura inventada
amb altra gent
que no hi era,
però vull dir
que d'algun dels noms
que he dit.
I era simplement...
Va ser simplement
el comprovar
ostres,
quin munt de coses
que hi havia
en aquella Tarragona
del segle XIX
que era més petita
i ara,
que és més gran,
doncs no hi són.
Bé,
aquesta sensació
de comencem
a recuperar coses
la teníem.
al començament
dels 80,
però ningú es pensava
no només
que es poguessin
recuperar tantes coses,
sinó que la gent
se les fes tan seves.
És a dir,
posant un altre exemple,
a la mateixa època
el Narcís Serra
li diu
a un equip de gent
en el qual hi ha
la B.M.O.I.
Monta'm alguna cosa
per la Mercè.
I el B.M.O.I.
diu,
mira,
entre les coses
que podem fer
és una cercavila de foc.
I li diu,
no sé si era
el Montessol
o un d'aquests dissenyadors,
li diu,
fes-me un cartell
de la cercavila de foc.
I el Montessol
fa un cartell
i no hi ha cap
cercavila de foc.
I li diu
amb el B.M.B.
inventa't una paraula
que sigui més petita.
I el B.M.B. diu,
va,
inventem una paraula
i s'inventa
corre a foc.
I el B.M.B. diu,
bueno,
però l'any que ve
posarem cercavila de foc.
Sí, sí,
l'any que ve
ja no va n'estar temps
de posar cercavila de foc.
I jo,
actuant com a diable,
en pobles
del Tarragonès,
m'han dit,
què fareu?
I diu,
perfecte,
perquè la paraula
es va inventar
a vuit anys i pico.
Això,
aquesta anècdota
demostra
que és cultura tradicional
però que a l'hora
és cultura viva.
I que la gent
l'assumeix
com a tradicional.
O sigui,
que una cosa
que és nova
però l'assumeix
com a històrica
i la fa tradicional
i et diuen això.
No, no,
en aquest poble
fa segles
que fem corre a foc.
Això és perfecte.
Cap problema.
Això és senyal
que estem parlant
del mateix.
Això és senyal
que sí que és cultura viva
però també hi ha hagut,
jo crec,
i sobretot
jo crec que aquí a Tarragona
amb això pot ser exemple
hi ha hagut un respecte
cap a la tradició
pel moment evolutiu
que pateix la societat.
És a dir,
la societat
està evolucionant com mai
i davant d'aquest perill
coses com la cultura popular
s'han preservat molt bé.
I a més han aconseguit
a Tarragona
crear la simbiosi
entre, segurament
de les quatre capitals catalanes,
avui és la que gaudeix
de més salut
en cultura popular
però malgrat ser una ciutat,
malgrat la població,
malgrat la massificació
de la festa major
i de la injecció
de noves generacions,
ha creat uns mecanismes
bastant potents
perquè aquestes noves generacions
aportessin dins d'un model festiu
creat tradicional
respectant aquestes bases.
I em refereixo a la comissió
del Seguici Popular
on el Pep hi ha estat
molts anys.
Certs organismes
que han traslladat al final
que sigui la pròpia gent
que participa a la festa
que preservi un model.
I això ens porta al final
a una cosa tan fàcil de veure
o tan exemplificar
com que
si la festa de la Mercè
funciona o no
dependrà segurament
dels grans cartells,
dels grans grups musicals
que hi arribaran,
dels grans espectacles.
La festa major de Tarragona,
malgrat,
tots esperem,
que sempre tingui
un bon cartell
d'actitud lúdica
del nivell,
dependrà
de la participació
en la cultura popular.
És a dir,
hem creat un model
on l'èxit es basa
en la participació
i en la cultura popular.
I això ens dona
un valor incalculable,
sobretot en temps de crisi.
Heu citat en diverses ocasions
la Mercè
i tu,
en el cas també
de la Petón de Berga.
Tan important ha estat,
doncs,
l'expansió
del model festiu
de Tarragona
a la resta del país?
El cas de Berga
és exemplar-ho,
deia el Xavier.
Quan va començar
a sentir-los,
a saber-hi rumors
que hi havia colla
de castellers
a Berga
pel tuit,
gent de la Petón
va començar a dir
ostres, ostres.
No s'invaden.
Sí,
què passa, no?
I ara hi ha hagut
colla a castells
i a més a més
el primer dia,
si no ens enganyen
i he vist fotos i no,
eren 150 camises
que dius
apa,
fol-li.
I els nois de la Torra
no m'estan mai
150 camises.
I què passa?
Clar,
que el model de la Petón
és un model genial,
és un model viu,
és un model dinàmic,
és un model que et cau la bava,
però dura tres dies.
No és un model
de cicle festil anual
que ho és el de Tarragona.
I per això té
aquest interès
en altres territoris.
La Petón
ha construït
tants festers
que necessita
fer festa
la resta de l'any.
I llavors
el nostre model
és un model de festa
en el cicle
de tot l'any.
I llavors
apaixera dels castellers
és a dir,
els Petónaires
faran Petón
els dies de la Petón
i fora de la Petón
faran castells.
És que a més,
jo crec que no es pot explicar
la cultura popular
sense parlar
del món associatiu
en la transició.
És a dir,
la cultura popular
és d'haver
una gran sortida
per tota aquella gent
que vol recuperar
associacions vives,
vol muntar
noves associacions
i vol buscar
la participació
en
en
en diferents
activitats
lúdiques.
lúdiques.
A partir d'aquí
és el que diu el Peu
i una associació
que al llarg de l'any
es troba
25 vegades
evidentment
és una entitat
molt més viva
que una que s'en troba un
i això no cal
de vegades fins
a la Petón de Berga.
Els vells de Diables
o les colles castelleres
simplement per
idiosincràsia
perquè actuen
de 15 a 25 vegades
en molts casos
al llarg de l'any
crees uns vincles
molt més forts
que no una entitat
que actui els 3 dies
de Santa Tecla
o el dia de la Petum
en aquest cas
que parlàvem de Berga.
I això fa que al final
hi hagi un volum de gent
que participi
ja no només amb això
perquè fins i tot
a nosaltres als Diables
ens passa molt
que quan no
quan hem trobat festes
en les que no hi participàvem
directament
t'acabes trobant
amb aquelles mateixes cares
que participen
amb una altra camisa
amb un altre tratge
amb un altre roda.
Un exemple és el Carnaval
que les colles són
de molt més diversa índole
però n'hi ha que provenien
d'entitats
que diguem-ne
que hi ha carrosses de Carnaval
on majoritadament
la gent són castellers
i hi ha carrosses de Carnaval
on majoritadament
la gent són diables.
Perquè és aquesta necessitat
de continuar fent activitats
en aquella època
que no hi ha res
i que és precisament
el Carnaval.
Tarragona
és capital castellera.
Com es concreta això
vosaltres
que esteu tan profundament
o heu estat tan profundament
implicats
en la qüestió del concurs?
Tarragona és capital castellera
per dos motius.
Un...
Ho afirmes?
No ho preguntes.
No, no, ho és per dos motius.
No dic l'única capital castellera
però és capital castellera
per dos motius.
Una perquè té
dues de les actuacions
amb més tradició
en la història del fet castellera
que és el Sant Magí i Santa Tegla.
I a més Santa Tegla
s'ha sabut renovar-se
i s'ha sabut reinventar-se.
I s'ha sabut
tornar
a tenir castells
a tenir castells
a tenir castells
de gama extra
com els tenien
al segle XIX
s'ha de Tegla.
I després
per què té el concurs?
El concurs
és...
En aquell moment
sí que Tarragona
és la capital
del fet castellera
perquè a més a més
tothom veu
tothom que ve al concurs
veu el concurs
que es fa a Tarragona
no com que es fa
en una població
en concret
sinó com que Tarragona
acull el concurs
de tot el país.
I això també
jo crec que
ha estat bé
que hi hagi renovació
i
la capitalitat
castellera de Tarragona
té una tercera pota
que són les colles.
Perquè si no hi hagués
colles de Tarragona
i no hi hagués castellers
la capitalitat
o s'esveïria
o seria falsa.
Aleshores,
la tradició
la modernitat
i les colles
jo crec que són
tres potes
indiscutibles
en què a Tarragona
al llarg de l'any
hi ha dies
que és la capital
indiscutible
del fet castellera.
I quan no
està allà.
És una mica
a vegades
el que li passa
a altres places
que no poden optar
a la capitalitat
és a dir
en llocs
sobretot
fora del triàleg
tradicional
que poden tenir
un dia
molt potent
de castells
poden tenir
una colla castellera
molt potent
però en el fet
castellet
no es palpable
en la societat
al llarg de l'any.
Aquí a Tarragona
passi el que passi
qualsevol expressió
festiva
i acostumem
a barrejar
els castells
segurament
dins del calendari
festiu
l'única
festa d'any
que no té
els castells
dintre del cicle
més participatiu
és Carnaval
totes les altres
sigui la diada
de l'11 de setembre
sigui la festa
major gran
la festa major petita
sigui Sant Jordi
sigui Sant Joan
els castells
hi són presents
jo crec que això
denota també
la importància
que tenen els castells
per la societat
de Tarragona
i això
en relació
amb els altres elements
de la cultura popular
que surten
que apareixen
no se'ls menja molt
els castells
no poden crear
una certa sensació
de dir
som els que tenim
més èxit
som els grans
i vosaltres
només sortiu dos cops
a l'any
i teniu
molta menys presència
no perquè
jo crec que
en aquest sentit
la gent
desequilibra
és a dir
la gent
li agrada
el desequilibri
un exemple
és
la processó
del Barça de Sanatecla
on els castellers
han copat
el migdia
on per número
són més
però
és el que
la gent
no va veure
la gent
no va veure
els castells
a la processó
va veure
la resta
del seguici
i els castells
són tan conscients
que passen per allí
de manera discreta
depèn de l'actuació
del matí
de manera més
lúdico
atílica
depèn de la festa
de l'actuació
del matí
però el home
és conscient
que malgrat que siguin els més
no són els importants
en aquell moment
jo crec que la gent
sap entendre
i a més també
perquè
hi ha castellers
que participen
a l'altre
a la resta
del seguici
és que és aquí
on hi ha la gran majoria
vull dir
jo crec que
els castells
han esdevingut
una activitat
que pot ser
totalment paral·lela
és a dir
que no
no et fa escollir
clar
un exemple
ets tu mateix
el Javier Rivera
és membre de la colla jove
i és membre del ball de diables
i el Pep
i el Pep
i jo crec
sobretot en el cercle
amb qui jo vaig començar a participar
a la festa major
tots
molts
estàvem als castells
i tota la meva colla d'amics
participava
sent greller
sent timbaler
sent portant de la molassa
sent diable
bé
tothom tenia una activitat paral·lela
sabia que el dia que coincidien
les dues coses
la prioritat
no eren els castells
és l'altra entitat
és l'altra
igual que també hi ha molta gent
del ball de diables
que durant l'any
va a les actuacions
del ball de diables
i
per la festa major
doncs
pot ser Liguer
pot ser Greller
pot ser Timbaler
i aquell dia
fas allò que no pots fer
la resta de l'any
el Pep
és diable
però normalment
a la festa major
torna a l'embarra
el veiem amb la Virgília
perquè
suposo que hi ha
a l'hora de tenir
també
hi ha un pacte
interne
en quantitats
que sí
que ho permet
i els balls parlats
on digues
digues
no no
anava justament
també a introduir
el tema dels balls parlats
Tarragona
també és un referent
en qüestió
de balls parlats
i a més a més
són uns balls
que tenen molt d'èxit
entre el públic
contemporani
com creieu que s'explica
aquest èxit
entre el públic
contemporani
jo crec que
no tots els balls
tenen igual d'èxit
entre el públic
contemporani
perquè no tots els balls
parlats
es plantegen
el ball parlat
de la mateixa manera
sinó coses d'Amas i Vells
que és un ball parlat
que a més a més fa
en algun moment
avui itinerància
i d'altres balls
que són
de jocs
mestris
o coreogràfics
que una vegada
en tant en tant
fan el ball parlat
i això es notes
quan ho veus
però jo per exemple
a Tarragona
he creat un model
que és
nou
però que tots els vaig
parlats a la vegada
actuant un rei a l'altre
que ja es comença
a copiar
això és nou
Pep?
això és nou?
Tots els vaig parlats
històricament
un rei a l'altre
al mateix lloc
no t'ho pregunto
perquè segurament
molta gent no ho sap
i pensa que això
ve de tradició històrica
no no
actuaven
cadascú
per un
cadascú
el seu cantó
i per el mateix moment
un aquí
un allà
cosa que fan
per ser de tec
la resta de moments
però allà
junts
Bé Torra
demà ja ho hem copiat
i l'hem passat
i ja ho vam fer
i ja hem introduït
l'actuació conjunta
en una plaça
de tots els vaig parlats
d'un rei a l'altre
en el protocol festiu
per tant
hi és tradició
és allò que dirà
que algú dirà
d'aquí cinc anys
tota la vida
que s'ha fet
això no es pot treure
que s'ha fet sempre
però és que a més
acabes devenint
una petita
fira o mostra
de teatre al carrer
és a dir
jo crec que
l'èxit
l'èxit
evidentment
jo crec que
jo soc membre
del Vall de Diables
està copsat
per l'èxit
de dames i vells
indiscutiblement
hem tingut
la sort
de coincidir
amb una generació
extremadament
bona
per fer
valls parlats
però l'altra
parada de l'èxit
és evident
el vall parlat
segueix sent
una sàtira
a dia d'avui
contra els elements
de poder
i això
si ho barreges
amb la qualitat
que pot tenir
dames i vells
és un gran mirall
pel poble
és un gran mirall
per la societat
és un lloc
on
uns personatges
anònims
critiquen
el que els altres 364 dies
tots patim
aleshores
és molt fàcil
sentir-te identificat
jo crec que
lligant
amb el que és
la cultura moderna
mediàtica
dames i vells
ha triomfat
per moltes coses
el Tarragona
però una
perquè els personatges
anònims
no són tant
exacte
i aleshores
això ha acabat
de donar
aquest afegit
és a dir
aquell personatge
que tu veus
per la tele
te'l trobes
fent de personatge
anònim
perquè està fent
de personatge
anònim
però tu ja saps
que no és
i que quan surt
per la tele
no és
però que allò
moment sí
i aquest joc
és molt contemporani
que suposo que
a més és ara
diem això
i acabo de dir
que això és nou
potser en el segle XVII
passava el mateix
i eren molt
internament mediàtics
els de dames i vells
i la gent
els reconeixia
com a anònims
però com a no
no ho sabem
i hi ha tècniques
per fer versots
tu que també ets expert
en mètrica
i en qüestions
de versificació
quines tècniques
utilitzeu?
algun taller
algun taller
de mètrica
per avall parlats
diguem-ne
alguna vegada
no estaria malament
de fer
però sí
han de ser
versos
aptesíl·labs
amb alternança
de versos blancs
i versos assonants
i a vegades
dius
ostres
majoritàriament
la gent
no ho fa bé
versos aptesíl·labs
amb alternança
de versos assonants
és a dir
rima sonant
i blancs
és a dir
sense rima
i el que
en temps pretèrits
anava molt bé
per memoritzar
perquè al final
la poètica popular
doncs
era un sistema
de memoritzar
textos llargs
a dia de 8
també ens ha anat bé
encursetar-la
és a dir
el fet
de poder encursetar
molt
la mètrica
i la rima
fa que gent
que no prové
del món
de les lletres
o que no està acostumada
a escriure
amb certa gràcia
s'hi puguin miscuir
és a dir
com que estàs
tan lligat
almenys en el nostre cas
del Valladiaules
hem estat molt curosos
sempre amb aquest fet
perquè creiem que
qualsevol
petita llicència
al cap dels anys
es podia convertir
en perdre
la base poètica
real
en el cas del Valladiaules
això que comentes
em recorda
que l'Enric Garriga
alguna vegada
m'havia dit
que us tenia prohibides
les rimes en infinitiu
per exemple
per intentar fer prevaldre
la qualitat
aquí que deia el taller
perquè sí que cert
que alguns valls
fan rimes
en infinitiu
en infinitiu
i en mateix temps
en gerundi
i en participi
que són aquestes rimes
diguem-ne
de nen
d'escola infantil
però que ja no haurien
de ser rimes
de carrer
populars
i tradicionals
l'Enric Garriga
normalment
mira
els
els
els díptics
dels darrers anys
per no repetir
paraules
vull dir que
l'extrem
que ell diu
de l'infinitiu
ell el porta
molt més enllà
i jo crec que és una cosa
que ens ha anat
de fàbula
i el fet que
tenir una persona
que a la vegada
és tan bona
fent el que fa
ha estat tan rigorosa
amb la gent
que ens hi hem posat
fa que gent
que és gent
que estem més o menys
acostumats a escriure
perquè
el balladiables
com moltes altres entitats
pot patir
èpoques diferents
pot tenir un moment
que vingui gent
que prové del mateix sector
però pot venir
gent
pot tenir una època
que provingui gent
d'un altre sector
això fa que es mantingui
la vessant poètica
dels textos
i la rima
t'oblida l'enginy
si poguessis
dir-ho en prosa
llarg
serien
diguem-ne
com
que
estem fent-se ara
al Parlament
discursos llarguíssims
que podrien rebre
suporífers
on la gent
explicaria la seva vida
els set versos
i la rima
t'oblida a ser breu
i enginyós
i això és
el gran que
per anar acabant
ens projectem
bé
fora del país
com a cultura popular?
nosaltres
ens hem de projectar més?
sí
encara
hem de vendre més
Santa Tecla
com una de les grans festes
majors del país
més encara
es passant més enllà
del camp de Tarragona
per a mi
Santa Tecla
jo com a torreny
tinc dues festes majors
Torra d'en Barra
i Santa Tecla
que exerceix de capital
de la meva comarca
ara jo crec
que hauríem de vendre-ho
més enllà
del Llobregat
aconseguit
sense saber-ho
exportar el model
ara
hem de destinar
els esforços
a explicar
que aquest model
neix aquí
anem acabant
Marina
no?
sí
ho acabem
aquesta secció
del Cruïlles
preguntant-vos
com us transforma
la cultura
en el vostre dia a dia
sabeu que és
aquest és el lema
de la capitalitat
cultural catalana
com ens transforma
en el dia a dia
jo crec que
com que sou dels que
estic convençut
que tot és cultura
el meu dia a dia
és una transformació
cultural constant
m'aixeco
i em vaig a dormir
en cultura
jo malgrat
que no hi dediqui
tantes coses
com el Pepi
jo crec que
es pot entendre
com una transformació
total
o com una transformació
nula
jo crec que
la cultura
els que la vivim
ens converteix
en una manera
per viure-ho tot
i aleshores
no sé si és
el que dic
no sé si la transformació
és total
o és zero
perquè és com ho vivim
amb la transformació
de la cultura
anem acabant
el Cruijas avui
i com sempre
amb recomanacions
no Marina?
Sí
avui com sempre
recomanem un blog
és el blog
del Carles Marquès
que és periodista
tarragoní
i gestor cultural
l'adreça és
carlesmarquès.blogspot.com
i trobareu
per exemple
entrevistes
amb artistes
i escriptors
com Emili Teixidor
Antonio Tabuki
Teresa Pàmies
entre molts d'altres
que va fer ell
quan treballava
de periodista
en diversos mitjans
de comunicació
i pel que fa
els pots
que ja
us recomanem
especialment
la sèrie
Tres Passejos
per Tarragona
en què
comenta
racons
especialment poètics
de la nostra ciutat
i a més a més
ho il·lustra
amb textos literaris
i la segona
recomanació
és el Festival
Quesse
que hi ha
encara a la recta
final
aquesta nit
per exemple
tenim
Humphrey's Quartet
un grup de gospel
masculí
són quatre joves
amb unes veus
excepcionals
i demà
dijous
tenim
Vida
que és música
tradicional
dels països catalans
amb una posada
en escena
contemporània
els dos concerts
són a les 20.30
a dos quarts de nou
en un espai
ideal
per gaudir
d'aquesta mena
d'espectacles
com és el claustre
del seminari
molt bé
amb aquestes recomanacions
acabem
aquest
cruïlles
aquesta setmana
que avui hem compartit
amb dos experts
i dues persones
que viuen intensament
la cultura popular
i tradicional
de la nostra ciutat
i del nostre país
com són el Pep Bargalló
i el Javi Rivera
Pep
Javi
moltes gràcies
a vosaltres
bona festa
bona cultura popular
que vagi molt bé
gràcies
fins la propera
Marina
fins al proper programa
que vagi bé
adeu
adeu
Gràcies
Gràcies
Gràcies