L'última mitja hora.
Miquel González, bon dia.
Molt bon dia, Josep Ardila.
No he marxat, eh? No, no, no.
Estem aquí, estem aquí.
Bé, el de molt bon dia és un dia, perquè avui...
És per dir alguna cosa, és per dir alguna cosa.
Avui farem la mitja última mitja hora, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
No passa mai, a tu, que l'ordinador et falli allò quan més ho necessites.
Home, i tant. Moltíssimes vegades.
Això és el que ens està passant avui, eh?
Els nostres tècnics estan aquí tot el matí treballant
i bé, sembla que ho anem solucionant una mica, vaja, a trossos, eh?
Sí, sí, estan corrent, tot el matí que corren.
Tot el matí que corren? Sí.
Perdoneu, ja ens arriba. Corre, corre.
Corre, corre.
És un poc surrealista, tot això, eh?
Pues sí, sí.
Has vingut corrent amb els tacons?
Bueno, lleva buena pieza, eh?
Para promocionar los modelos.
Me gustas.
Pues com els nostres tècnics.
Me gustas, sí, sí.
Ells també he anat corrent sense tacons.
També, també, també, també.
Home, seria més surrealista.
Bé, comencem com sempre, encara més.
Comencem com sempre, Miquel, recordant les vies de participació.
El matí arroba tarragonaradió.cat, facebook.com barra última mitjora
i twitter.com barra última mitjora.
Doncs, Miguel, comencem, que això se'ns està quedant cura avui.
Som-hi, som-hi.
I que ens doni temps de fer el que puguem.
Arribarem fins on puguem i la setmana vinent ja us ofriríem la resta de material, eh?
Perquè en tenim...
En tenim un... Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí, però on comencem?
Doncs mira, si et sembla comencem pel sempre nàstic del passat dissabte,
ja que ho recordeu, nàstic, villarreu o bé.
Funcionament del joc de la porra.
Ja sabeu que és senzill.
Trucar, dir el resultat, dir el nom i penjar.
És així de fàcil.
S'ha de ser breu.
És una mica el requisit indispensable.
Aviam.
I si no, escoteu aquest oient.
Més trucades, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlo?
Amb en Toni, de la selva del camp.
En Toni, de la selva del camp.
Tu diràs, Antoni, quin serà el resultat final?
2 a 0, però és llestimós, és llestimós tot el que està passant amb aquest equip.
i és llestimós.
Se'n anem al pou de la segona.
Bé, encara que guanyem avui, eh?
Se'n anem al pou, eh?
Se'n anem al pou i aquest entrenador que ha vingut,
vull dir, no s'ha notat res.
Per venir aquest ja estava bé el que hi viva.
El entrenador de punta de gota i despositat contra els entrenadors...
Li caurà en gràcia.
Antoni, agafem el resultat,
perquè ja saps que això del concurs a la porra
és així amb rapidesa dient el resultat.
De totes maneres, si vols fer arribar la teva opinió...
No, no, jo ja l'he fet arribar.
No, no, no.
Però si això després, una vegada finalitzat el partit,
no ho va fer, el comentari del que he dit,
ja n'hi ha prou, però és igual.
Antoni, una abraçada, que vagi molt bé.
2 a 0, eh?
2 a 0 és el que ens deia aquest amic de la Selva del Camp.
Estava indignat l'Antoni amb raó.
Però ja ho ha dit, s'ha de ser breu.
I va estar una estoneta bé,
tenia ganes de dir-ho a la seva, aquest home.
Per cert, la Tere Ortega tenia canvis de veu durant el partit.
Què vols dir?
Doncs que jo crec que li va sortir un accent molt valencianet.
Per què?
I mira que jo el tinc, però encara més pot ser, eh?
Què va passar, però?
Escolta, escolta.
A veure.
A veure si traiem tres punts importants a la tele,
la Copa d'Espanya injust de futsal.
A veure si traiem tres punts.
Parlem-ho bé, la Tere, com quan xoaven el Nàstic al Villarreal, eh?
La Tere Ortega, sí senyora.
Sí, sí, eh?
Tota això ho feia molt bé, la Tere.
A mi m'encanta aquest parlar.
Vull dir, sí, sí, sí, sóc fan del parlar valencià i tant.
I a més a més no sabem si el Quim Pons estava nerviós
o és que l'havia entrepitjat.
Estava molt nerviós.
Vaja, estava nerviós.
Almenys aquesta era la teoria que mantenia Jordi Blanc,
que l'havia entrepitjat.
Jordi Blanc diu que l'havia entrepitjat, escolta.
La pilota cap a Arzo.
No, no, no, no.
El xuta por el Nàstic al Nàstic.
Penalt, no, diu que no, diu que no, diu que no.
S'acaba de menjar un penalti del llibre de Manu López.
S'acaba de menjar un penalti de llibre Melero López.
S'acaba de menjar un penalti de llibre.
A més a més estava davant, més nens de la jugada.
Ara sí, bona jugada del Nàstic.
Entre Arzo i Morán.
Déu-n'hi-do.
L'havia entrepitjat o estava nerviós, tu què creus?
Jo crec que estava nerviós, no?
Sí, com també estaven nerviosos, l'afició del Nàstic.
I si no, escolta el que captava el micròfon ambient
de Tarragona Ràdio al nou estadi.
Uf, quina entrada, quina entrada de Toño a Dani Avalo.
Això és tard, eh?
Uf, uf.
Duríssima, eh?
Quasi que te l'ha assegut a la falda, no?
No, no, que n'és sense el quasi, eh?
L'entrada és criminal.
Dani Avalo està bé, perquè l'entrada...
Jo crec que li toca a la canyanyera de Avalo,
però l'entrada és criminal,
perquè li hauria pogut fotre molt mal, eh?
Estava dos centímetres per darrere, però no estava.
Vinga, home, te quieres acostar ya?
Això és el micròfon d'ambient de Tarragona Ràdio, eh?
Que te acuestes.
Te quieres acostar ya?
Ho he de molestar a fer un partit...
Bé, molestar, vull dir,
aviam si se cola pels auriculars,
doncs jo crec que mereix una mica, no?
Sí, no?
Però sempre s'agraït, no?
No, no, així es copsa l'ambient,
és l'ambient que hi ha
i és l'ambient que copsen els micròfons de Tarragona Ràdio.
Allà estan els micròfons.
Què més?
I a més, l'Àngel Garcia,
Miquel reia molt.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Jo crec que potser massa, eh?
Això jo crec que això de riure massa,
jo potser ho feien els nervis, eh?
Allò que li bullia la sang.
Sí, sí, escolta, escolta.
De teatre han sap unes estones,
s'ha esperat que va ser l'àrbitre
per demanar que la gent no xiulés,
demanant calma,
i li ha anat a tocar l'esquena a l'àrbitre després,
dient-li, muy bien, chaval,
tu sí que saps...
Que bueno que viniste.
És l'efecte psicològic d'Alessandro.
És un personatge.
Que bueno que viniste, pibe!
Te diría lo que dice el detective Colombo,
hay cenizas, alguien ha fumado en la sala.
Sí, esperem que no.
L'Àngel Garcia sí que estava molt nerviós.
De fet, ell ho va dir
i va tenir un moment de descontrol
que fins i tot li bullia la sang.
Però aquí, el que no pot entrar
es trigueron estar allí, sol.
No pot entrar estar allí, hòstia.
És el que he dit
abans de començar la retransmissió.
Tenim que estar centrats
durant els 94 minuts que dura un partit.
Sense baixar de guarda
en cap moment,
que estem jugant la vida, hòstia.
I Lucas Porcarra mata
entre Rubén Pérez i Xisco, eh?
No, i vingú, vingú.
No, per favor, tio.
Anem a Malgiri,
la floristia sencera i tot.
Totes les floristeries de Tarragona
et portem a sobre, home.
Parall.
Hòstia, xic,
és que m'agull la sang, tio.
És que estic malalt, eh?
A la pilota que la servirà ara el nàstic.
Pula dinamita, xatos.
És que ningú s'atreveix a dir-li res.
No, no, perquè a més a més
ell anava fent el seu discurs.
Ell va fent,
jo crec que hi ha un moment
que es treu els cascos,
ja, estic malalt, ja.
És que hi fa així,
i no, no, sí, sí, de veritat.
Em vull la sang, em vull la sang.
Déu-n'hi-do.
Però mai vi diguis,
Miquel Abanja de la Garcia,
què és un dinosaure?
No.
No, no, no, no.
Perquè ell està fort com un roure.
Això sí.
Jo encara tinc arrestos, eh?
És que l'Àngel està per jugar.
Ho proposa un oient,
el Jaume Ascendra,
el futur del nàstic,
els nois de la pobla
i el Kiko Ramírez
o Àngel García a la banqueta.
I per què no els dos?
Però si Àngel García està per jugar.
Jo per ajudar...
És un dinosaure jugador, encara.
A mi no em t'ha dit que dinosaure,
perquè els dinosaures
són els que estan al camp.
Perquè jo soc millor que aquests dinosaures.
però així de clar,
sense cap mena de pensar en res.
No tinc cap dubte, tu.
T'acago en l'oia,
perquè t'hi sentirà.
Per favor.
Així de clar i com tot el dent t'ho dic.
Sí, sí, és un tall típic
de la primera temporada,
de l'última mitja hora.
Déu-n'hi-do.
Anem amb el 5 de la jornada
d'aquest dilluns,
una secció que ens porta la Tere Ortega,
el Sempre Nàstic.
Ens ensenyava un rap,
una cançó del programa Punta Punta,
de Ràdio Nou,
de la Ràdio Televisió Valenciana.
feien alguna promesa,
però és que la cosa s'anava desviant
i desviant i desviant.
Es va a començar este español
en Valencià.
Jo acabo d'arribar així.
En solitari,
però en casta,
en garra,
amb orgull,
per a tota la comunitat valenciana.
Adú de matar l'amor, eh?
Adú de matar l'amor.
Se venen a la bola.
De baix,
ningú flare pega cabotals.
I menos mal pegats.
avui és la llei del mínim esforç.
un, un, un poque més.
M'estic dient
molt més.
Escoltant això,
Tere,
el repte l'hem de llançar, eh?
Si el Nàstic salva la categoria,
fem el rap dels del Sempre Nàstic.
Ei,
m'hi comprometo, eh?
Sí, no?
Sí, no?
Jordi, eh?
I tant.
Tenim un munt,
tenim que fer el camí de Sant Magí de la Profeganya,
el rap aquest.
Tu, el de Santiago.
Josep Lluís, tu, el rap o el camí?
El rap i el camí,
les dues coses.
El rap i el camí,
mira, Josep Lluís Basterra.
Carles?
Jo, el rap.
El rap, més que el camí, no?
Sí.
Doncs queda el repte,
la Sírvia diu que el rap, ella.
Ella és més de menjar que de caminar.
Quiles i quilos de carn,
centenars d'ous,
metres i metres de bodells.
Té, que ho anem deixant aquí,
que vagi bé.
Au, fins demà.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Andem-nos, arribem al punt
de dos quarts de deu del vespre.
Al mal temps,
diu que bona cara, no?
Doncs li posem una mica d'humor
a aquest sempre nàstic que començava.
Fes-me un forat,
a tant sigui.
I fem-ho, eh?
I fem-ho, i fem-ho.
Jo també sóc més de menjar que de caminar.
Sí, no?
No passa res, eh?
No passa res.
S'hi ha de posar humor.
Això sí que és.
Si no, malament.
Perquè si no...
No, no anirem enlloc.
Vinga, va, continuem amb més cosetes.
Continuem.
Què passa?
Una altra vegada l'ordinador.
Mira, mira, mira, mira.
Saps el que hi ha una altra vegada?
Ah, no, home, vinga.
Sí, sí, és que ens ho hem de prendre.
A veure, Miquel.
Què passa?
Què és això?
Doncs una cançó.
És l'ordinador.
És l'ordinador del Lluís
que s'ha recuperat.
Ah, això és quan ja recupera de la...
Sí, clar, llavors surt de festa,
aquest matí.
Aquest matí d'unidò
als problemes d'informàtia que hem tingut, eh?
i que encara tenim.
I si no, comproveu.
Escoltem.
El que hem aconseguit
és poder incrementar l'ocupació.
Amb aquestes mesures hem incrementat...
...domenem disculpes
perquè alguns problemes tècnics
ens impedeixen a hores d'ara
escoltar la veu dels protagonistes.
D'altra banda, el...
Ara passa un minut, un quart de vuit del matí.
Com dèiem, alguns problemes tècnics
ens impedeixen escoltar la veu dels protagonistes.
Nosaltres us expliquem les notícies
que marquen l'actualitat d'avui a Tarragona.
Lista, la situació és molt complicada,
però jo crec que hem d'intentar...
Perdonin, ja us senten
que no és l'habitual en el moment dels esports.
Ho hem dit ja des de primera del matí.
Avui, problemes amb el sistema informàtic
ens permeten...
No ens permeten, vaja,
donar la informació amb total normalitat.
Fins ara ho havíem solucionat.
Sembla que tornen aquests problemes informàtics.
En tot cas,
recuperem el fiu de l'actualitat esportiva.
a laura.
Doncs ara sí, ara sí que anirà allà a l'ordinador.
Fantàstic.
Si després d'això ja funciona...
Sí.
Quin matí, eh?
Quin matí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sí.
Vinga, va, que crec que tenim temps
de fer alguna coseta més encara.
Una altra més? Vinga, què més? Va.
Poquetes, eh?
La Núria ja ens diu que no,
però com que ara li toca amb ella,
per això ens deia que no.
Per això ens deia que no.
Jo crec que vagi entrant, si vol,
que vagi entrant i així ja ho fem així tot conjunt.
Sí, i seguim endavant ara amb la Núria Cartanyà, eh?
Vinga, va.
I perquè ella,
ella a vegades parla quan hi ha els micròfons,
quan no ha de parlar,
i quan està a punt d'obrir el micròfon
i ella encara està parlant,
vaja, que passen coses com aquestes.
Escoltem, escoltem.
Què passa?
Passen tres minuts de la una del migdia.
Em sembla el joc dels disparats, això.
De fet, Miquel, una mica era culpa teva, crec,
perquè estàveu xerrant tots dos.
Sí, totalment.
Núria, bon dia.
Bon dia, Núria.
Era culpa totalment meva.
Què era, el clic?
Era el senyal horari, eh?
Sí, t'estava ensenyant una...
Abans d'un clic.
T'estava ensenyant un...
Sí, sí, sí, sí.
Bé, estàvem parlant d'un tema...
Jo no me'n recordava.
Era culpa dels dos.
I se'ns va colar.
I escolta'm, Núria,
a tu t'agrada fer excursions o què?
T'agrada anar d'excursió o no?
Aquesta pregunta és maliciosa.
Jo no contesto, no diré res,
si no sempre hem de ser la meva votada.
Escolti-hi, escolti-hi,
i després ja contestarem.
Passarem aquests darrers minuts
abans de la una del migdia.
Canviem de tema, eh?
Fent l'espai de la biblioteca.
Cada dimarts des de la Biblioteca Pública
ens acosten a alguna de les seves seccions,
ens conviden a visitar-la.
I avui tornem a visitar la secció local,
la col·lecció local.
Ho fem amb el seu responsable,
l'Esteve Massalles.
Esteve, bon dia.
Hola, bon dia.
Responsable de la secció local.
Sí.
Com dèiem, tu muntes...
Ets el que muntes excursionetes.
Això, soc el que muntes excursionetes,
i també clubs de lectura,
i m'encarrego també de novetats,
i doncs, vaja.
Ah!
La secció local.
Molt bé.
Aleshores, el que porto és, diguéssim,
precisament excursionetes, la...
No és pejoratiu ni molt menys,
és que fa molta gràcia que dius,
mira, llegim llibres i després els posem sobre el terreny,
que això és xulo.
Sí.
Que m'has portat un tastet de patrimoni.
Doncs sí, és xulo.
Molt bé, fa excursionetes.
És el que passa quan hi ha confiança.
Clar, clar, clar.
Bé, no ens hem passat massa.
Sí, ho deixem aquí,
que avui, ja ho sabeu,
ho hem hagut de fer d'una forma més reduïta,
a mi cal la setmana vinent més, eh?
La setmana vinent més,
i ara sort els companys.
De fet, crec que se comencen a solucionar
ja els problemes informàtics, eh?
Crec que sí, ja.
Jo crec que sí,
el Joan Maria fa que sí amb la cara,
fan una cara més de satisfets, Núria.
Molt bé.
Que vagi bé.
Acomiadem tots junts el programa.
Digues?
Com se fa que sí amb la cara.
Bé, vinga.
Adéu, adéu.
A la setmana que ve més.
Que vagi bé, adéu.
Bé, bé.
Bé, bé, bé, bé ië ereu.
I don't wanna talk.
Bé, bé, bé, bé, bó.
Bé, bé, bé, bá.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé.
Fins demà!