M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no tolant i re,
perquè diuen que és el que volen i no et fa servir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d'estar.
Un quart d'hora passa del punt del migdia de les 12
i tornem a saludar el Javier Saragossa de la Fundació Casal d'Amig.
Javi, bon dia.
Bon dia, Núria.
El Javier, que ens fa de mestres de cerimònies,
ens produeix els temes per cada setmana en aquesta secció que anomenem al carrer
i que ens porta a parlar sobre les activitats que feu justament avui des del carrer.
Avui des del carrer parlarem del projecte A peu de carrer
i de l'activitat que duen a terme aquest any 2012-2013, aquest curs,
que podem dir que tenim la sort de tornar a tenir el projecte i donar-li continuïtat,
ja que el juny vam acabar i va haver un peron de dos mesos
que no sabíem la continuïtat d'aquest projecte.
I ara podem dir que hi ha dues persones assegudes,
la meitat de l'equip, són quatre educadors,
que si més no fins al juny tenim feina.
Molt bé, aquestes dues educadores són la Maria Pallarès.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Alba Zamora, bon dia.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada, evidentment que parlem de peu de carrer,
el que passa és que estem en el de cada temporada, no?
Com diu el Javi, que no ho sabíem, si sí o si no, per qüestions pressupostàries.
Sí, bé, va ser una cosa prou extraordinària.
Va dir que el projecte, tal com funciona ara, funciona des del 2005
i efectivament és la primera vegada des del 2005 que s'ha hagut de parar.
Vull dir, un fet prou extraordinari per la casa, pel projecte i per l'equip.
Quanta gent formàveu part de l'equip de peu de carrer?
Ara som quatre, però quants éreu?
Quatre, igual.
Igualment, eh?
Des del 2007 som quatre, vull dir, el 2005 sí que van començar dos educadors i hi ha menys hores,
però a finals del 2007 som quatre persones a l'equip de carrer
i ens hem pogut reincorporar tots.
A més, tot l'equip perquè tots vam decidir que, bueno, que si el projecte tornava,
nosaltres ens reincorporàvem perquè, bueno, doncs creiem en la intervenció socioeducativa al carrer
i, bueno, i sense saber-ho massa clar, però, bueno, aquí estem, no, ara?
Heu pogut tornar a arrencar, això vol dir que han arribat diners?
Sí, han arribat per diners i sí que és cert que vam acabar el juny,
però sí que l'aposta clara des de la fundació era reprendre-ho en picar que arribessin ingressos.
I sí, sí, per ser han arribat així.
No cal entrar molt en detall, si no voleu, però d'on surten els ingressos, bàsicament, per aquest projecte?
Ara mateix tenim el pressupost, bueno, principalment de la Fundació de la Marató, de TV3,
i també tenim alguns dinerets, principalment perquè és el gran gruix dels diners d'on arriben,
però també tenim una aportació de la URB Solidària i del Departament de Benestar Social i Família.
Les fonts de finançament, doncs, han canviat, o sigui, són les mateixes, però el pes ha canviat, diguéssim.
Sí, bueno, la Marató ha arribat de nou, vull dir, no és que...
Vull dir que sense la Marató no ho haguéssiu pogut reprendre?
Difícilment.
Difícilment, i menys amb el volum de quatre educadors, i a més perquè les aportacions de la URB i del Departament de Benestar Social i Família són petitetes,
no ens haguessin donat per començar els quatre i...
Us ho dic perquè això de l'aportació de la Marató és un efet excepcional que durarà un any,
o sigui que l'any que ve s'ha de treballar tot l'any per estirar cordes i...
Sí, efectivament, i per això ha dit el Javi, vull dir que hem pogut reincorporar-nos,
però sí que és cert que la continuïtat la tenim fins al juny, no?
Vull dir, econòmicament, dona fins al juny, més enllà del juny, no podem assegurar res ara per ara.
Tornem-ho a explicar, va, en què consisteix el projecte Peu de Carrer?
Doncs el projecte és una proposta d'intervenció educativa al carrer, al medi obert,
que bàsicament el que pretén, el gran macroobjectiu que nosaltres sempre repetim,
és intentar fer de pont o el connectar a la gent que trobem als carrers dels barris de Ponent,
on nosaltres ens movem principalment, entre aquesta gent que trobem a carrer
i la resta de societat, no?, o les entitats, els serveis...
Quan parleu de gent, bàsicament, esteu, us dirigiu a joves...
Sí, la població diana seria joves, però, bueno, als carrers te trobes a gent de totes les edats
i moltes vegades són joves que són massa joves, és a dir, que són petits,
que tenen i han de tindre adults de referència, que o te'ls trobes o els busques.
Bueno, una miqueta, sí, seria com a...
Les activitats programades i dirigides sí que són específicament per a població de joves,
però després a les rutes que fem cada tarda, doncs acabes treballant...
Cada tarda feu rotes.
Sí, acabes treballant amb gent de totes les edats, no?
Sí, bueno, és el que deia l'Alba, que sí que l'objectiu principal és fer de pont, no?,
vull dir, però sí que treballem molt, bueno, treballem a peu de carrer,
cada dia estem al carrer per tal de, bueno, conèixer totalment les dinàmiques
que hi ha en aquell territori, que la gent ens coneixi, vull dir, conèixer tothom,
i això també ens permet, vull dir, detectar necessitats i possibles demandes.
Tant persones individuals com entitats, o el que diu la Maria, no?,
conèixer què passa en aquell territori on nosaltres som referents.
Vull dir que estem a diferents territoris i som dues parelles educatives diferents,
la Maria i el Joan Marc, tenen presència i són els referents educatius
a uns quants barris de Ponent, que són Torreforta, la Granja, l'Albada,
la Floresta, per Riu Clà, el Pilar, Riu Clà, i crec que hi ha.
I llavors el xic i jo estem, o som referents educatius,
o fem de parella educativa, a Camp Clà exclusivament.
I com us ho plantegeu? Hi ha activitats monitoritzades o hi ha programades,
però després hi ha tardes que no?
Sí, i tot el...
A patrullar la ciutat.
Sí, exactament, o sigui, tota la línia d'intervenció que tenim
que fa referència a presència al carrer consisteix en fer unes rutes,
uns itineraris, que això ens permet batre tot el territori caminant,
i per altra banda també fem dinamitzacions d'espais públics,
que això són activitats concretes a parts i places per on passem a fer ruta.
Que això ja està programat, cada dimecres a tal hora,
ja no ho sé, un partit de bàsquet.
Exacte.
Tenim diferents... Si vols, parlem d'activitats concretes,
perquè, bueno, tot just estem, o, bueno,
recentment hem tancat tota la programació de tot l'any,
sabent que, doncs això, que hasta el juny estarem en actiu.
Què semblant a la d'altres anys o hi ha novetats en guany?
Hi ha coses que sí, que són molt paregudes,
i bàsicament perquè són coses que funcionen,
o són activitats que, bueno, que responen a demandes
que estaven fa dos anys i continuen estant als carrers,
els joves ens les continuen demanant,
o les continuen detectant,
perquè a vegades són necessitats que et demanen
i a vegades que no, no?,
però que les aprecies.
Llavors hi ha activitats com la de salut,
que és la que precisament fem els dimecres,
que deies,
que fem col·laboració amb els agents de salut municipals,
i que bàsicament és fer aquests itineraris,
no és cap activitat massa vistosa,
però, bueno, és que ha de ser així, no?
Fem la ruta, els educadors que fem les rutes habitualment,
acompanyats de la Clàudia o del Lluís,
que són els agents municipals de salut,
i anem a buscar,
o a vegades ja hem quedat literalment
amb alguns grups de joves,
amb alguns espais concrets del barri,
que pot ser on se troben ells cada tarda,
però aquella tarda apareixem nosaltres
amb la gent de salut
i xerrem de temes de salut.
Sí, això ho fem els dimecres,
bueno, un dimecres cada tres, diguéssim,
i sortim a això,
l'aparell educativa,
i un dels agents de salut,
i parlem de diferents temes de sexualitat,
drogues, alimentació,
aquest any també tenim una sessió programada
per treballar tota la qüestió així d'emocions,
i imatge corporal també.
I com a cosa que també es repeteix
és que la gent del CAP,
de l'ABS de Torrefort a la Granja,
per tercer any consecutiu,
volen que els seus MIRs,
els seus estudiants que estan fent les pràctiques
allà de Medicina,
vinguin amb nosaltres a les rutes
perquè acabin de fer-se una visió
d'en quin territori estan.
És a dir, tu estàs aquí amb aquest CAP,
quina població t'arriba,
i que es puguin composar una miqueta en general,
la visió del territori,
i tornaran a vindre tres dies amb nosaltres aquests MIRs.
Això de les rutes de promoció de la salut,
realment són molt interessants
perquè a més es treballa mitjançant jocs,
preguntes, dinamitzacions,
vull dir que ho fan molt a més.
Jo un dia vaig acompanyar-los,
i realment...
A això s'ocorren als agents de salut,
vull dir, són els especialistes
en com plantejar d'una forma divertida
que no sigui...
Vosaltres sou una mica l'enllaç,
jo crec que ja us coneixen,
perquè clar, m'imagino que si anessin...
A mi el que em fascina de tot això
és que un grup de joves
que es troben amb un racó de la plaça
per parlar de les seves coses,
doncs hi aneu vosaltres,
els hi pagueu el rotllo en certa manera
i us facin cas.
Sí, perquè us coneixen ja.
Sí que és cert que és feina de formigueta
i feina de fa molt temps.
2005.
N'altres sí que som molt prudents
en entrar en grups nous
i en plantejar segons què
a xavals que coneixem molt poc.
Sí, i també és respectar una miqueta
el moment del grup.
A vegades nosaltres hem dit
ostres, doncs amb aquest grup
aniria molt bé
anar i plantejar aquest tema
i el dia, precisament el dimecres,
que anem amb la gent de salut,
aquell dia no estan gent receptius.
Bé, tampoc cremarem aquest...
No sé, aquest cartuchu per això, no?
I és, bé, d'aquí tres setmanes
ho tornem a provar, no?
I sabent que hi ha constància,
clar, el gran problema
o el plantejament que nosaltres
negatiu que li trobàvem
al paró dels dos mesos de l'estiu
és això, no?
Que és un treball molt de constància
el de carrer.
Jo me puc retirar
i respectar-te el teu temps
si sé que la setmana que ve
tornaré a vindre i no passa res.
Però i si no?
Dos mesos.
Que em perds de vista.
Efectivament, no?
Quines avantatges hi ha
entre parlar d'aquestes qüestions
que ja es tracten a l'escola,
als centres formatius?
Fer-ho al carrer.
Per què no aneu per les escoles
que també hi deu haver programes, no?
Sí, es fan coses.
Bé, jo crec que per una banda
el tracte és molt més individualitzat.
Clar, treballem en grups petitons,
poden haver grups de dos,
com de cinc,
però clar, és que...
Mai de vint.
Clar, mai de vint
o trenta,
com estan en algunes classes ara, no?
I això permet treballar
molt més a fons segons quines qüestions.
I sí que és cert
que treballar-ho al carrer,
que és el territori
on estan aquests xavals,
també se senten així com més a gust.
L'ambient és molt més distès.
i és, bueno,
i és amb espais significatius,
és a dir,
soc jo qui vinc al teu espai significatiu
i diguem-ne que són els joves
els que són els que estan en situació
de superioritat o de tranquil·litat.
Ets tu el convidat,
no com quan vas al col·le,
que el convidat...
Sí, sí, sí.
És el jove, no?
El que mana a l'institut
no és pas el jove, no?
Llavors, això també dona un ton
a les activitats importants.
doncs parlàvem d'activitats
per aquest nou curs.
Una d'elles és això,
aquestes xerrades que tindreu
amb els agents de salut
sobre drogues, sexe
i, vaja, altres qüestions.
Sí, una altra coseta
que també repetim enguany,
que la vam fer per primera vegada
l'any passat,
és el tema dels esports al carrer,
que és una altra de les activitats
que també funciona molt bé.
Igual que salut,
és una activitat que no fem
amb molta regularitat,
bueno, amb molta regularitat.
Cada setmana no la fem, no?
No la fem cada setmana,
la fem un cop al mes,
un divendres al mes.
La proposta és portar el material
i activitats diferents
per treballar
o per fer activitats
al voltant del futbol,
del bàsquet,
jocs amb pales...
En aquest sentit,
és allò que deu dinamitzar els espais.
Sí, el que fem és...
Bueno, hem escollit...
Bueno, farem ús de les diferents...
Pistes.
Sí, pistes, instal·lacions esportives
que hi ha a la zona ponent
i plantegem, bueno,
portem diferent material,
això des de pilotes, pales,
per treballar en tot l'esport.
I en funció del grup que trobem,
doncs dinamitzem,
que és un grup molt gran
i cal fer partits
o partidets curts
que puguin anar entrant i sortint,
doncs fem,
si és un grup de...
Bueno,
o també equilibrar el tema d'edat,
si hi ha xavals molt grans,
si hi ha xavals molt petits...
La veritat és que
és molt més fàcil del que sembla, eh?
És que no,
ja m'estava atabalant.
És molt més fàcil del que sembla
perquè també és cert
que és una cosa
que habitualment
d'una forma espontània
els xavals ja fan.
És a dir,
hi ha molts espais esportius,
públics,
oberts per tothom
als barris de ponent
i és una cosa
que amb més o menys gràcia
ja han de fer,
el de negociar-se
com s'organitzen
per jugar tots alhora
amb el mateix espai.
Llavors,
simplement,
el que portem és això,
podem més material
i el que arribi algú
una tarda
que a més a més
som coneguts
i, bueno,
i faci una mica
més de patxoca,
fins i tot
ens podem animar
i jugar a nosaltres
que això també és
una cosa
que agraeixen molt
i, bueno,
és poder parlar
o poder fer activitats esportives
amb tot
el que és
el que és
el que és
el que és
el que és
que té
una tarda al mes.
Sí,
això,
aquesta activitat
la fem un divendres
al mes
durant dues hores.
I, bueno,
intentem passar
o anar alternant
diferents presències
després a Parliu-Clar,
a Camp Clar,
bueno,
allà on hi ha pistes
a Camp Clar,
només que a Camp Clar
hi ha tres pistes esportives
obertes,
vull dir,
que s'ha d'aprofitar molt.
Però això què vol dir?
Que una tarda al mes
una tarda a Camp Clar,
l'altra tarda a l'altre lloc.
I així, a més,
intentem de retruc
que hi hagi moviment
de xavals
i que puguin,
els que juguen habitualment
a Riu-Clar
puguin venir.
Ah, us venen?
A la vegada sí.
Sí, sí, sí.
També està xulo
que entre ells
se moguin,
perquè si no es coneixen entre ells.
Sí, la programació d'esports
la comencem aquest divendres
que estarem a les pistes,
a la pista que hi ha
entre Parli-Clar i l'Albada.
Estarem a partir
de les quatre i mitja
per qui s'animi a venir.
Està tothom invitat.
Molt bé, esports al carrer.
Més cosetes.
Llavors,
una altra activitat
que tenim programada
és un taller de xapes i bijuteria.
Primícia.
Sí, primícia.
Encara no han fet difusió, això.
Exacte, és veritat.
De la resta, sí.
Però això és una primícia.
No hem penjat cartells,
anem a repartir flyers encara.
Llavors,
comencem el 23 d'octubre
fins al 15 de novembre.
Estarem dos dies a la setmana,
els dimarts i els dijous,
per diferents llocs de ponent.
I sí que treballarem això.
Portem material
per realitzar xapes i bijuteria.
Però escolta,
vosaltres feu de tot, no?
O sigui,
a part de la gestió
i l'organització,
que jo ja flipo,
a part, bueno,
que sabeu
com se juguen els diferents esports.
Ara sabeu fer bijuteria i xapes.
Som quatre.
Això que és.
I això som quatre especialistes
de quatre,
bueno,
amb totes les possibilitats que dona,
no?
El plantejament sí que,
sí que és que
tot l'equip
o els quatre fem,
les dues parelles educatives
fem el mateix
i sí que és cert
que és la,
una gran vantatge
de l'equip.
Doncs,
jo sempre ho dic
i no em canso mai.
Jo en esports,
jo no pensaria
tot sovint
en fer activitats esportives.
però és una realitat,
és una demanda existent,
és una activitat
que funciona
molt bé entre joves
i a l'equip
hi ha d'altres educadors
que en saben molt.
Bueno,
doncs anem a equilibrar,
i d'altres ens passa
al revés,
d'altres jo em sento més còmode
i un altre educador
potser no tant,
però bueno,
funcionem en equip
i això és el que dona.
I per què
un taller de xapes
de bijuteria?
Doncs respon
a demandes concretes,
és a dir,
xapes n'havíem fet
amb alguna altra
activitat
només per alguna franja
que nosaltres havíem valorat
que era qui
ho podia fer més bé
i posteriorment
van haver grupets
que sí que ens van dir
ei,
que nosaltres també
volíem fer xapes,
no?
Sí,
vam veure que va haver
massa xavals,
que es van quedar
sense fer la xapa
i bueno,
per què no tornar-ho a plantejar?
I la bijuteria
també respon
a una proposta
que sigui,
sí que és una activitat
que pot fer tothom,
nois i noies,
però sí que és cert
que fem moltes
o l'activitat esportiva
o moltes de les activitats
que fem
també són
que responen
majoritàniament a nois.
Hi ha activitat més física,
no?
I això és l'activitat
una mica més sedentària.
I és, sí,
i és algo,
vull dir,
el que estic dient
és algo com a molt generalista,
que sempre arriben
noies i nois a tot arreu,
però sí que és cert
que majoritàriament
els esports
o d'altres activitats
que hem fet
abans de juny
eren com a molt
per a nois
i vam dir,
doncs ara anem a fer
una intencionadament
allò perquè arribi
més al públic femení.
Quan ho fareu
i com ho plantegeu això?
També en pla
anitinerant?
Sí, sí,
són tardes
de dimarts
i dijous
principalment,
tot i que hi ha
algun festiu
que ens fa ballar,
crec,
però majoritàriament
tardes de dimarts
i dijous
i una parella educativa
està en una plaça
i una altra
està en una altra,
responent als territoris
que et deia abans,
la Maria i el Joan Marc
estarien
en alguna plaça
de tota aquella
ristrera de barris
que hem dit
i Xiqui i jo
estaríem
en alguna plaça
de Camp Clar
fent la mateixa
activitat.
Llavors,
arribem allà
amb el material
a la plaça,
delimitem una mica
l'espai
amb unes bases
i uns pals
i unes cordes
que tenim
per fer-nos visibles,
marquem una porta
i allà
comencem l'activitat
i estem una hora
i mitja
aproximadament.
I tinerant
no seria,
sinó que estan
tota l'estona
a la mateixa plaça
però sí que van canviant
de places...
Sí,
cada tarda
del plantejament
estem en una plaça...
I això són un parell
de tardes
a la setmana
i durant un mes i mig
i a partir
de les cinc i quart
de la tarda.
Aquesta activitat
de tallar de xapes
i bijuteries
la plantegem
per xavals
a partir de primer
de primària
perquè sí que és
un taller manipulatiu
i sí que als més petits
potser els costaria més.
I és una qüestió
d'una hora i mitja
i ja està,
vull dir,
no és allò,
no són curs
que tinguin continuïtat
sinó és anar allà
fent i tal.
Si hi ha algú
que vol mirar-se...
Bé,
la difusió
per nosaltres
aquest tipus d'activitat
t'imagines que anem
cada dia
per un lloc diferent
és superimportant.
Com deia abans la Maria,
fem penjada de cartells,
ho entreguem,
entreguem programació
amb les entitats,
amb unes cartes
amb els calendaris,
també portem els flyers
per donar-li als xavals
a les rutes
de les setmanes prèvies,
però també
si ho volen consultar
a la web
o a diferents...
Al Facebook
de la Fundació
o així,
ho anem penjant,
ho dic per si algú
té ganes de vindre'ns
a veure alguna tarda
en algun d'aquests llocs,
està fàcilment consultable
perquè si ara
començo a dir-te
totes les plaques...
No, no, no, ja està.
Només ens quedem amb els cintulars.
Organitzeu esports al carrer,
organitzeu unes xerrades
sobre salut
i organitzeu també
aquest taller de xapes
i visuteries.
I és gratuït tot plegat,
que també és interessant
dir-ho, també.
Més cosetes
per aquesta temporada?
Sí, tot el que hem explicat ara
fa referència més
a la presència al carrer,
en el dia a dia,
les rutes
i les dinamitzacions,
però per altra banda
també treballem molt
amb la qüestió
de la xarxa comunitària.
Fem presentacions
a les entitats,
que ens coneguin,
altres també conèixer-los
i dos cops a l'any
amb aquestes entitats
i tècnics
amb qui treballem
fem unes trobades
de seguiment,
que consisteix
en crear
un espai d'intercanvi
i reunir-nos.
Llavors,
tenim aquesta propera
trobada de seguiment
la tenim programada
pel 22 de novembre.
Això també és una mica primícia,
tampoc anem fent
ni difusió
ni convocatòria,
però, bueno...
En tot cas,
és una trobada
de tots els agents socials
o entitats i tal
que treballeu en aquestes zones.
És una cosa
una mica a porta tancada,
diguéssim,
per valorar com està...
Sí, per valorar
i per provocar també.
Moltes vegades
quan...
Vull dir que sí que
amb la gent
que treballem
per a Llaponent
ens trobem
de dos en dos,
de tres en tres,
però l'intentar
provocar aquestes trobades
també passa molt
o passa molt
que ens trobem
una vintena
de persones
que estem treballant allà
i tots junts, no?
Vull dir que...
Ja et dic
que després
amb qui tens
ja les connexions establertes
sí que és més fàcil
que et trobis,
però que ens trobem
als vint
o als aproximadament vint
que ens podem trobar
també genera
moltes vegades
converses,
provocacions,
un tu,
a tu què et passa,
què...
i és una mica
la intenció
de les trobades
de seguiment,
no?
El facilitar
aquest espai
de trobada comú,
no?
Se'n fan dues,
un al matí
i una a la tarda
que són el que fa
el que és
bastant curiós
també...
Sí,
el plantejament
de fer doble convocatòria
respon a
que ens adrecem
tant als tècnics
que, bueno,
que ens hem d'adreçar
en horari de matí,
vulguem o no,
i històricament
en fèiem també
una convocatòria
amb entitats
i això també
és bastant innegociable
ha de ser en horari
de tarda
perquè la gent,
la militància
o les dedicacions
a entitats
les fa
amb horari
extralaboral
i són horaris
amb difícil
punt de trobada.
Tot el tema
de fer la doble convocatòria
estem valorant
perquè, bueno,
s'està fent
tota una tasca
de redefinició
de com treballem
amb les entitats.
Llavors,
encara no sabem segur
si aquesta
tindrà doble convocatòria
o no.
Fins ara ho feien.
Sí, sí, és cert, és cert.
Basta que ho hagis
perquè convien.
No, però sí que és cert
que és per ajustar
una miqueta
el tema
de convocar entitats
i que puguin
estar venint
sempre les mateixes
que donin la sensació
que són poquetes
que, bueno,
perquè cada entitat
està en un punt
diferent
i...
És important
repartar això
perquè treballeu
en zones
en què hi ha, diria jo,
moltes entitats,
moltes associacions
i vosaltres
feu allò
una mica
d'aglutinador
també,
de tot plegat
i entre tothom
doncs es tracta
de tenir la visió
caïdoscòpica.
Va,
que ara ja per tancar
l'entrevista
farem una cosa
d'aquelles tan xules
i molt difícil
que és,
en aquests,
des del 2005
dieu,
que porteu,
en aquests anys,
quina valoració
feu del programa
a peu de carrer?
O sigui,
de les primeres reunions
que devíeu fer
per detectar
com estava el barri,
com ha canviat ara?
Sort que està la Maria,
que és la que estava
el 2005.
Jo encara no hi era.
No,
però més o menys,
diguéssim que heu detectat
una situació,
una realitat diferent,
per exemple,
l'any passat.
Bé,
la realitat social
i les necessitats
que hi ha
al territori,
jo no sé
si han millorat gaire,
sí que és cert.
El que sí que es fan
més actuacions
ara que abans.
Ara mateix no.
Hi ha hagut un parent,
sí,
de temps,
que podessin...
Va tindre...
Sí, exacte.
Hi havia el pla integral
de Camp Clar,
que ara ja no existeix,
per exemple.
Va tindre què?
Quatre anyets o així
que sí que hi havia
molts, molts, molts tècnics
treballant en el territori,
però sí que ara
hi ha hagut una
davallada bastant gran.
El que ja potser sí
és una sensibilització
més gran
cap a la necessitat
o la importància
d'aquests programes
o altres coses
que es posessin recursos
per fer-ho, no?
Sí,
bueno...
O no sé,
totes les xarxes
que heu,
tots els lligams
que se n'anen tirant,
suposo que ara
les associacions
estan més unides.
Li busco la part positiva.
Sí, no,
sí que és cert
que moltes entitats
i molts tècnics
comparteixen
moltes de les dificultats,
està claríssim.
i sí que...
i sí que, bueno,
això és un eix
o sí que és cert
que és una cosa
que és comú a tots
i, bueno,
doncs ahí està,
però sí que és cert
que són moments difícils
tant per la gent
amb la que treballem
com per la gent
que treballa
per aquest territori.
Per altra banda,
quan a projectes
o d'intervenció
de carrer,
jo entenc
o jo crec que sí
que hi ha
una tasca feta
de sensibilització,
és a dir,
a la ciutat
no hi ha molta proposta
més d'intervenció educativa
a carrer.
Què més?
Bueno,
hi havia alguna coseta
que es feia per baixa
i així,
però sí que és cert
que, bueno,
que aparentment
quan ho xerrem
o portar
des del 2005
xerrant
d'una forma molt activa
de la intervenció educativa
a carrer
t'he donat la sensació
de que, bueno,
de que sí,
que la gent ho rep bé
però que veritablement
no es passa a l'acció,
no?
Hi ha més propostes
educatives de carrer
en lloc més.
Clar, bueno,
i com a positiu,
jo em crec que
som referents del territori,
som referents educatius
i això
ja és molt,
però bueno,
que com més millor.
Sí, home,
i la diferència
és evident,
jo recordo
quan vaig començar
a finals del 2007
a Camp Clar,
això de no ser ningú
al que diu la Maria,
ser un referent educatiu,
no?
Vull dir,
que et diguin educadora de carrer
és complicat,
no?
Però sí que és cert
que els xavals saben
que tu saps
de coses relacionades
amb activitats,
amb coses de l'institut
que no entenc,
però les famílies també
i et venen a buscar,
no?
Poder no...
doncs una família
que aparentment
no sap qui ets
el dia que reben
una carta
de l'institut
que no acaben d'entendre
amb aquelles rutes
que fem a diari
venen i et diuen
me pots explicar això
per favor
que no ho entenc
i poder difícilment
aniran a l'institut
a preguntar-ho.
Saps?
Vull dir,
llavors,
això sí que ha canviat
des del 2007,
no?
De passar
o de no...
de poder acabar
aquests itineraris
que deia,
aquestes rutes,
de poder acabar-les
amb una hora
a ara que
amb dues hores
que dediquem
a estar al carrer
moltes vegades
no ens dona temps
d'acabar la ruta,
no?
Llavors,
això és perquè
sí que hi ha alguna cosa
que ha canviat,
no?
O sí que és diferent
al carrer,
això.
Aquesta és la importància
d'estar a peu de carrer,
d'estar allà.
Sí, sí.
Doncs, xiques,
em sembla que ja estàs
escoltós,
us felicito
per haver aconseguit
un any més
poder arrencar
aquest programa
tan important
amb la tradició
que té, no?
Esperem que no sigui
només un any més,
sinó que en siguin
molts més.
Teniu tot aquest marge
per anar a trucar
a portes,
jo em sembla.
I tant.
Avui hem parlat
del projecte
a peu de carrer
amb dues de les seves
educadores,
l'Alba Zamora
i la Maria Pallarès.
Moltes gràcies.
A tu.
Gràcies per venir.
I el Javi Saragossa,
fins la setmana que ve,
a veure què ens portes.
Dir que aquest 17 d'octubre
és el dia també
d'Internacional
contra la pobresa.
Recordar-ho,
que nosaltres som
una entitat
que treballa també
per combatre
la pobresa.
Això serà aquest cap de setmana?
No, no,
és el 17,
és dimecres.
Aquest dimecres?
És aquest dimecres.
És veritat,
que avui és 15.
I dir-ho,
que nosaltres com a entitat
també enguany
ens hem sumat
a un manifest
de diferents entitats
i de federacions
i res,
us el farem arribar.
Ja ens el fareu arribar
i també,
doncs mira,
ens apuntem la cita
i ho cobrirem
d'una manera
o d'una altra.
Xavier Saragossa.
Moltes gràcies.
A tu.