Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest dimecres 21 de novembre,
avui 3 contartulis,
som d'entrada l'arquitecte tècnic Jura Maria Boqueres,
que ja som nosaltres, Jura Maria,
què tal? Bon dia, com estem?
Molt bé, molt bé.
Mentre tinguem salut i ganes de fer coses,
doncs molt bé.
És important això, de vegades no ho tenim prou present
i a vegades cal que allò que ens facin un bon cop destacada
perquè ens han d'acord que és important,
la salut és molt important.
Sí, sí, a mesura que passen els anys,
cada valora més,
perquè a vegades, inclús per un refredat que tinguis que estar a casa,
dius no pots fer res, tal, tal, tal,
i sigui, en canvi, doncs, és un valor
que haurí que potser l'apreciem
quan no el tenim, no?
Sí, no, són aquelles coses que diuen
el que és veritatament important a la vida, no?
La salut, una d'elles, l'amistat també, eh?
Tenim, de fet, dos contreturis més,
de seguida saludarem el Ramon Marrugat,
el llibreter de la llibreia de la Rambla
i també el director de la Càrita,
es diu Sassana Tarragona,
el Francesc Roig.
De moment on ha arribat, eh?
Suposem que han trobat programes per aparcar,
si vinen caminant,
doncs han trobat algun conegut o saludat pel camí
i han d'estar parlant amb ell,
han d'estar a punt d'arribar.
Avui tenim, a Josep Maria,
molts temes amunt de la taula
i, precisament, un d'ells parla d'això,
del trànsit,
de seguida l'analitzarem,
perquè ens han dit des de l'Ajuntament
que els embussos causen el 97%,
que vol dir gairebé tots,
els retards de l'empresa municipal de transport,
dels autobussos,
que ara mateix és curiós
perquè miràvem fora a l'avinguda Roma
i vèiem, aquí baix hi ha una administració de loteria,
i vèiem un cotxe abracat en doble filiera
davant dels contenidors
i un autobús que ha hagut d'arrelantir el pas,
que passa que cada vegada s'han de parar
i esperar que solti el conductor.
Sí, el que passa...
A veure, jo veig que...
Suposo que també és molt complicat això
de marcar l'hora de pas
de cada autobús en cada parada,
perquè, esclar,
això,
marquen allà,
posen els horaris,
a tal hora passarà,
a tal hora passarà,
però, esclar,
el que no se sap després del trànsit
com està per les carreteres
o per els carrers de la ciutat, no?
Per tant, és molt complicat.
I sí que és cert
que a vegades hi ha els conductors,
potser pequem a vegades
que és un moment
i no te dones compte
que estàs optocolitzant els altres, no?
Sí, és una assignatura potser de civisme,
és complicat,
és molt complexa, sí.
Escolta'm què ha dit
l'atinent d'alcalde Begoña-Floria
al respecte,
l'atinent d'alcalde de mobilitat,
i ho analitzem.
Per exemple,
la gent que té dificultats de mobilitat
ja no poden baixar ni pujar, no?
I per tant,
s'ha de pensar
en qui estàs afectant.
I el que hem demostrat
amb aquest anàlisi
i que el que volíem era
tenir dades més concretes
sobre la incidència
és que tenim un problema molt greu
amb la indisciplina
en l'aparcament
provocada per la marca d'aparcament
en les dificultats
en què la xarxa d'autobús
funcioni de forma correcta.
I per tant,
doncs,
esperem que la regulació
de tot el centre
sigui un dels elements
que ens permeti resoldre
tot aquest tema.
Bé,
no només la indisciplina,
si també hi ha altres factors,
però en qualsevol cas això.
Parlen de 777 incidències
en el conjunt de la ciutat
en aquest primer semestre de l'any
a la xarxa de transport públic
i, com dèiem,
motivades fonamentalment
per indisciplina.
A veure,
hi ha carrers de la ciutat
en els que s'habitua
a veure cotxes en doble filera.
Saudem,
Francesc Roig,
acaba d'arribar,
director de la Caritas
de Tarragona.
Francesc, bon dia.
No haurà tingut problemes
per aparcar,
perquè ara parlàvem de trànsit.
és que ara parlàvem justament d'això,
que l'Ajuntament ens anunciava
que causen el 97% dels retards
de l'EMT
de l'empresa de transports,
la indisciplina,
és a dir,
el aparcament en doble filera,
però també,
en fi,
altres qüestions relacionades amb això,
una mica en la indisciplina ciutadana.
Si s'ha trobat algun cotxe
en doble filera o no?
Bé,
algun camió.
Un camió.
Una formuleta grossa.
Càrrega i descàrrega.
O no?
Sí, sí.
Si s'estava fent càrrega i descàrrega,
perquè en doble filera...
Això amb les rotondes
embussa una mica.
Deien que tot plegat
fa reduir la velocitat comercial
de l'empresa municipal de transports
i bé,
és un tema a analitzar,
no?
És una mica fer una crida això,
el civisme de la gent,
tot i que hi ha una altra lectura també,
és potser la manca d'aparcament
o la manca d'aparcament gratuït,
no?
Què en penses?
Home,
el color verd ha reduït
una mica les possibilitats
de la disponibilitat d'aparcaments.
El color verd vol dir que
allò limita una mica més
les possibilitats que tenien
els que fins ara podien aparcar.
Després també és cert
que a vegades
també és cert
que a vegades
que els autobusos
també tenen llocs
que la gent pot accedir,
inclús hi ha algunes plataformes
i resulta que també l'autobús
a vegades també
és el que fa el TAP, no?
Com també
a vegades se trobes,
jo per exemple que viga a Cala Romana
i a vegades el trajecte de la via Augusta,
doncs també els camions de la neteja
o els que agafen els containers
aquests de subterranis
d'orgànics o el que sigui,
doncs també,
bé, també es posen en doble fila
i tot un carril
està d'això, no?
I ara, per exemple,
també des que tenim el Mercadona
a la via Augusta,
doncs també a vegades
alguna hora punta
que hem ficat semàforos,
doncs alguna hora punta
a entrada a Tarragona
l'embús
arriba fins a la rotonda
davant de les avinoses, eh?
M'he trobat alguna vegada
sí que és potser votant de les 5
a l'hora de sortida de col·legis
o el que sigui,
que llavors són hores puntes, no?
Però esclar,
però dius, bueno,
i per què hem ficat uns semàforos
allà a l'accés de Mercadona?
A l'accés de Mercadona
té el seu aparcament,
per tant,
no sé fins quin punt
han hagut de ficar uns semàforos
en una via
de circulació de la ciutat, no?
Hi ha una dita a Tarragona
que deia que la plaça Imperial Tàrrecó
era molt fluida
fins que hi vam posar els semàforos.
Clar.
Tots són aspectes i criteris, no?
Sí, sí, moments del dia, sí.
El que és evident
és que on hi ha més embús d'accés,
tu ara ho deies pel sector llevant,
que vinc pel sector ponent,
les continuades, reiterades
i fins i tot gairebé eternes obres
que s'estan fent a la T11,
doncs no només davant
del hipercomercial que ja sabeu tots,
però això embussa molt,
embussa molt l'accés
d'un costat o de l'altre
i crea una lentitud
en l'entrada a Tarragona
o també en la sortida.
també en la sortida.
La T11, per cert,
l'altre dia vaig passar
per la part de dalt,
venint d'arreus,
quan ves d'arreus
aquella mena de vial
que han fet per sobre.
No, el vial de sobre
encara funciona força bé.
Sí, sí.
Descongestiona molt.
Per entrar cap a Tarragona
o anar cap a llavada.
El de l'A7.
El de l'A7, no?
Sembla que hagi estat
de sortir volant
amb aquell vial
que passa per dalt.
La millor solució
en aquests moments
és tornar a agafar
la 340 antiga,
que malgrat que tens
unes quantes alternatives
semafòriques,
però de moment
sembla que és
la que va més fluida.
Per tant,
els romans
ja tenien raó.
Els romans
tenien molta raó, eh?
Sí, sí.
I després també,
per exemple,
un altre lloc
que també
sempre
hi ha cotxes
i furgonetes
a càrrega i descàrrega
és la Rambla Vella.
La Rambla Vella
pràcticament
segons quines hores
al dia
únicament hi ha
de les quatre carrils
únicament hi ha dos
hàbils,
perquè els altres
estan sempre ocupats.
Sí que hi ha
unes hores determinades
que es pot fer
el càrrega i descàrrega
i així,
però...
De fet,
el que podem dir
és que precisament
aquest tema
de la circulació
no és
d'estètica modernista.
I queda dit, eh?
Molt bé.
Parlem,
sembla també
de les petites imatges
empreses
perquè avui tenim
una xifra
amb obert l'informatiu
amb això
que ens va quedar
molt l'atenció
i que certament
és la xifra
preocupant,
són aquestes 7.000
7.000 empreses,
petites i mitjanes
empreses,
a més a més,
i 38.000 llocs de treball
destruïts
en aquests
darrers 5 anys.
Ho deien ahir
des de Pimec
a Tarragona,
ens feien aquest balanç
des de l'inici
de la crisi
a través del seu anuari.
La química,
diuen,
el sector
és el més resistent,
la química,
el sector industrial,
químic
i el comerç
i la construcció
els més perjudicats.
Escolta'm el responsable
de Pimec,
un dels responsables
de l'estudi que ens explicava.
La línia verda
són les altes
i el que dóna
una mica d'esperança
és que almenys
aquesta part d'aquí,
des del febrer
del 2012
fins al juny,
les altes
són una mica
més grans
que les baixes,
tot i que hi ha
una repuntada
a les baixes
aquest últim mes
i el que faria
evolucionar
en positiu
el nombre total
de avalladors
autònoms
de la demarcació.
Són dades
certament preocupants,
era el responsable
d'estudis de Pimec,
Moïsès Bodal.
No sé que,
home,
ja anàvem,
era un decalatge,
és a dir,
que ja anàvem parlant
d'aquesta destrucció
de petita i mitjana
empresa,
però és que estan cayent
fins i tot
les d'abans del boom
de la construcció.
Aquelles que eren
familiar
de tota la vida,
10-15 treballadors
i ho estan fent eros
en aquests moments,
aquestes empreses
consolidades,
aparentment.
Sí,
tenim en compte
que les últimes
declaracions
d'un ministre
han propiciat
aquella famosa
declinació
de,
per superar la crisi
el que cal
és construir,
construir i construir,
això fa dos dies,
com hem sentit,
si aquesta és la fórmula
que ja està
utilitzada,
a més a més,
provada
i en el sentit
més ampli
del terme
negligida,
és a dir,
pot ocupar
sectors
no qualificats,
però a la llarga
crea un dèficit
ocupacional
que en el moment
que s'atura,
hi ha una
ensorciada
monumental.
En aquest moment,
això que deia
aquest responsable
que acabem de sentir,
que hi ha una
repuntada
en el tema
d'ocupació
com a autònoms,
és certa,
perquè és que,
esclar,
i a més a més,
no ha dit
que la majoria
d'aquest sector
autònom
és jove,
per què?
Perquè la política
de les empreses
en aquest moment
és tenir
el mínim
de plantilles
possibles,
el mínim
de definitius
possibles
i
s'utilitza
aquest sistema
que no hi ha
més remei
que utilitzar
els que tenen
sort
de poder-lo
utilitzar,
perquè hi ha
molt sector
jove
en aquest moment
en una fase
lamentable
de la seva vida
que podrien
fer servir
perquè estan
en un procés
de producció,
d'expansió,
de creativitat
i d'imaginació
que podrien fer
que no tenen feina
i aleshores
quan potser
vindrà la feina
si és que ve
i esperem que vingui
aquest sector
aquest sector
generacional
els haurà passat
el tren.
Llavors,
tindrem un sector
desballestat
generacionalment
i en molts aspectes
inhabilitat
professionalment
en l'experiència
curricular
perquè no hauran
pogut
exercir
els millors
anys
de la seva vida.
Sí,
a veure,
jo crec que
la petita i majoria
d'empresa
són les que
realment generen
feina
i llocs de treball
més que
les grans empreses.
Les grans empreses
potser fan inversions
ja que ho veiem
a les petroquímiques
però vull dir que
d'acord amb la inversió
si diguéssim
treballador
euros invertit
en un treballador
doncs aquests
inverteixen molts diners
però després
llocs de treball
no creen tants
en proporció.
En canvi,
els botiguers
industrials
petites mitjanes
empreses
són els que realment
creen.
I esclar,
tots sabem
d'empresaris
que potser eren
14 treballadors
i ara s'han quedat
a la meitat
i altres botigues
que potser eren
3 o 4 persones
i ara potser queda
el propietari
i una dependent
i
inclús perquè
si surt un a prendre el cafè
o té que anar al banc o el que sigui
amb més que quedi algú a la botiga.
Per tant,
esclar,
el tema de la crisi
ens ha portat
que jo crec que sobretot
hi ha el factor
dels diners,
o sigui,
els crèdits,
o sigui,
que s'han solventat
els macronúmeros
amb els rescats
dels bancs,
etcètera,
però en canvi
no ha arribat
aquest diner
encara
a les butxaques
dels petits
empresaris
i dels mitjans
o el que sigui
i això fa que no
que no corri,
no corri el diner,
o sigui,
el que alguns diuen
és el que es tracta
i tots sabem
aquell acudit
de la persona
aquella que arriba a l'hotel
deixa ja els 100 euros
o no sé què
i bueno,
i tothom va corrent corrent
solventant
i després es troba
una altra vegada
els 100 euros
allà damunt de la taula.
Per tant,
es té que circular el diner
i això és el que no...
i després com també
hi ha una certa inseguretat
amb el futur,
gent que potser té diners
i gastaria
i compraria
i faria consum
o el que sigui,
doncs també pel que pugui passar
no gasto,
no gasto,
no gasto.
Aquí estem en un circuit tancat,
en la circulació
en aquest moment,
a la baixa.
Sí, sí,
i llavors fa que no...
Bueno,
estem en crisi,
vull dir que...
I amb les retallades
des que venen d'Alemània
o el que sigui
doncs també fa que no...
També els economistes
ho diuen,
que tanta retallada
tampoc no és bo,
no?
Sí,
perquè si no,
tampoc no es creix
i si no es creix
doncs tot se para,
no?
Ahir parlàvem
amb un economista
que ha fet un estudi
molt exhaustiu
del territori
que han de terrar
un interès de l'Ebrà,
Joaquim Margalef,
i ens deia
que en els últims 5 anys
s'havia reduït
un 5%
el portintrebrut
i que la situació
no...
Ara parla,
si no hi ha injecció
a nivell de macroeconomia
a nivell internacional,
injecció de diners
que no veuen
una sortida
a priori,
fàcil.
I mitjament...
I dèiem,
home,
dèiem,
sí,
el diner que circula,
però també el Francesc
també ho diu,
és clar,
és que sí n'hi ha,
no?
Perquè clar,
aquesta és una altra,
no?
Perquè hi ha famílies que no...
Aquí estem parlant
de 38.000 llocs de treball,
estem parlant
de moltes famílies,
clar,
38.000 llocs de treball
són moltes famílies,
que impliquen...
Sí,
lamentablement,
sí,
en aquest moment
el moviment de carrer
és estable
i per tant
no hi ha
una crisi
de control
ciutadà
en el sentit
més estricte
d'una revolució
de moviment
d'inseguretat,
és perquè encara
funciona
allò que en diem
l'economia
submergida,
altrament,
per moltes famílies
aquesta situació
seria insostenible,
i ho dic
amb una mica
de coneixement
de causa
des d'un sector
d'observació
que és Càritas,
no?
Moltes de les persones
que ens venen,
a més a més
de demanar
doncs
quines possibilitats
d'ajuda
els podem oferir,
què els podem donar
o amb el què
els podem ajudar
i acompanyar,
te n'adones
que,
clar,
venen però
el dia a dia
s'ha de solventar
d'una manera o altra
i el dia a dia
només el poden solventar
en una situació
d'economia
diguem-ne
underground.
A veure,
jo volia dir
dues coses,
una,
per un costat,
tenim crisis
i això que aquí
a les comarques
Tarragona
i les Terres de l'Ebre,
sobretot Tarragona,
doncs tenim
la indústria química
que més o menys
pels balanços
i per les exportacions
i per les ventes
més o menys s'aguanta
i el turisme,
o sigui,
que malgrat
que aquí
tenim els números
que tenim
que acaben de dir
els economistes
de la PIMEC,
doncs resulta
que
tenim dos
pols
de cert
que
són forts
dintre
del decreixement
total,
no?
Llavors això,
però bé,
els números
canten.
I després una altra cosa,
per exemple,
ara mateix es va
pujar l'IVA.
Quantes vegades,
que això també s'ha dit...
No es va pujar,
s'ha pujat.
S'ha pujat.
No, diguem,
en passat com si hagués passat,
no?
Això el tenim al 21.
Quantes vegades
ja abans passava
de dir,
bueno,
què vol vostè,
la factura
viva sense IVA?
Doncs jo crec que,
esclar,
el fet de pujar l'IVA
també fa que l'Estat
pensi que
encara no tenim balanços,
no?
De recaudar més.
Però jo crec que
encara s'ha exagerat més
encara de dir,
esclar,
vull dir,
gent que estava acostumada
potser a pagar
el 18% de l'IVA
i ara ha pujat el 21
i els que estaven tal,
que han pujat 7 o 8 punts
o el que sigui,
doncs encara jo crec
que s'exagerà més
el comentari
de dir,
bueno,
llavors sí que hi ha coses
que a vegades
no es poden amagar
i es tenen que facturar,
però vull dir,
però jo crec que encara
això
fa que hi hagi,
bueno,
el que acaba de dir
el Francesc Roig,
que hi ha molta
economia submergida
i això és el que salva
perquè si no,
doncs no sé on estaríem
perquè hi ha molta...
I això que acabes de dir,
jo, Maria,
de l'augment
d'aquest IVA
del 21%,
clar,
són coses que eren òbvies,
però no eren,
són òbvies,
que tant els municipis
com les administracions
intermitges
com l'Estat
necessiten recursos
per mantenir
les estructures
que tenen
organitzades
i en funcionament.
Per tant,
era de calaix
que malgrat
que es reiterés
una IVA
i cent vegades,
no diré mil,
cent vegades
per part del senyor
Mariano Rajoy
que no pujaria l'IVA
resulta que va
i a la primera de canvi
sense pensar-s'ho
va i l'encalta.
I aquí a l'IVA
d'aquí quatre dies
podem veure
altres realitats
sorpressives
també, no?
Ara veia
que els constructors
han demanat
un IVA del 4%,
del 4%
en les obres
de rehabilitació,
perquè suposo
que són les que fan
majoritàriament
ara en aquests moments
i més a més
per això que dèiem,
per combatre el frau,
perquè clar,
si una rehabilitació
és el que deia el Jura Maria,
home,
què vols?
Ah, molt sense, no?
per evitar això
un IVA del 4%,
el sector de la construcció
per...
També és cert
que a vegades
algunes coses aquestes
dius, bueno,
el que es compra materials
o el que sigui,
potser tens que pagar
perquè hi ha factures
de proveïdors o el que sigui,
en canvi,
potser la mà d'obra
o el que sigui
és la...
en podríem dir
un IVA cultural constructiu.
Sí.
Bueno,
i a part una altra cosa,
a veure,
l'U de l'IVA,
si comparem amb altres països
d'Europa,
doncs també estàvem
amb cotes més inferiors,
o sigui,
hi era una assignatura
anunciada
i que passaria,
no?
I després també veig
que alguns tenen
la imaginació al poder,
ara tots recordarem
que a Girona
va haver uns
en un teatre
que en lloc de vendre
les entrades
van vendre
les pastanagues,
m'en sembla que venien,
no?
No, no,
em sembla, sí, sí.
Si ho van fer d'aquesta manera,
dius, mira,
com això...
Pastanagues per entrades.
Per entrades, bueno.
Perquè, a més a més,
aquest producte agrícola
no quedava gravat
amb el mateix preu
que la venda
d'una entrada
que és factor cultural,
desorbitat,
clar.
I, a més a més,
van venir d'Europa
a observar
aquesta realitat
naturista
en el teatre.
Clar, clar.
Sí, sí,
l'imaginació al poder,
que sempre és una bona pràctica.
Què sembla
la mesura
de concedir residències
als estrangers
que comprin un habitatge
de més de 160.000 euros?
Perquè hi ha hagut...
Ahir s'estudiava, eh?
És a dir,
això està, diguéssim,
a l'agenda política
i hi ha hagut força oposició
d'agents socials,
especialment.
Què els sembla?
És complicat això,
perquè, esclar,
si dius per un costat,
si un vol tindre una cosa,
dius, mira,
tens aquesta condició,
però, bueno,
hi ha els anteriors
que han comprat,
potser no,
per altres presos que sigui,
i la gent que ja porta
molts anys aquí
guanyant-se la vida
o treballant
o aguantant de la vena
que sigui,
i en canvi
no tindran encara
el reconeixement
i en canvi
no un que acaba d'arribar
i perquè compra,
doncs sí.
Llavors, esclar,
això és molt difícil
arribar.
A mi, certament,
em falta encara
una certa informació
per tenir una opinió
més tancada,
però només pel que he llegit,
pel que he escoltat,
per les tertúlies
i sobretot
per les opinions manifestades
pels qui tenen
la responsabilitat,
que encara no és cert,
vull dir,
encara no és segur,
això,
és una proposta.
Això,
tornaríem a entrar
en aquesta línia
de llançar
globus-sonda
a veure com respira el personal
i depèn de quina és
l'acceptació majoritària
i popular,
doncs ho tiro endavant
o ho tiro enrere,
que això és lícit,
de fer aquesta provatura
meteorològica
en la política.
Molt bé,
malgrat això,
si això tirés endavant,
ara,
amb la informació
que tenim
i que disposem
i que ha sortit
publicada als diaris,
perquè és l'única
que jo de moment
conec,
diria que
l'Estat
el que potencia
és
la discriminació
entre els que tenen
molta disponibilitat
econòmica,
per tant,
que són
d'immigració solvent,
de solvent
a l'alça
amb els altres
que són aquí
però que realment
el que tenen feina
és de subsistir
cada dia.
Per tant,
que van amb el lloguer
com a mesura
ordinària
i natural.
Per tant,
el poder adquisitiu
per tenir a més
la garantia
del carnet
de residència
és jugar
una mica
amb un contravalor
en el sentit
que si això,
tenint en compte
que el turisme rus
sembla que és
el que és més
adinerat
perquè és el que
salva la temporada
i això facilita
que aquí
instal·lem
els russos
per poder
assegurar
una
equidistància
entre
la indústria,
el turisme
i l'economia
de mercat
de carrer,
vaja,
està bé
però
vull dir,
el que podríem
és intentar veure
que això
no fos discriminatori
pels que ja hi són,
com deia el Joan Maria,
que ja fa temps
que han arribat
que viuen
com poden
van tirant
se n'han sortit
alguns
han pogut comprar
fins i tot
algunes cases
o fins i tot
han comprat
algun pis
però el més sorprenent
és que
a la millor
ho van comprar
a un preu
que ara
en aquest moment
al mercat
està rebaixadíssim
i tots coneixem
gent que
té un veí
que ho va comprar
pel doble
del que ho ha comprat ell
ara
i se li ha instal·lat
al costat
aquest també té
el mateix
aquesta història
jo crec que
no podem
per part
dels que tenen
la responsabilitat
de govern
no es pot ser
tan simple
i abans
de tirar-ho endavant
s'hauria d'analitzar
bé
quines són
les conseqüències
no immediates
sinó de futur
clar
hi ha qualificatius
de tota mena
Són Recima
per exemple
diu indignant
i d'una
feribilitat excessiva
i aquí parla
de disbarat
des dels sindicats
per exemple
diuen que és un disbarat
el president
de la TUE
diu que
l'estudiar-ho seriosament
abans de pronunciar-se
però no
en què cuta això
aquestes puxes
de crítiques
de moment
per aquesta mesura
que també hi ha qui diu
que podria ser
una mena de colador
d'entrada
de màfies
en fi
d'aquest diner
que circula
que tots sabem
que circula
per arreu
i que també podria
arribar d'aquesta manera
en fi
al país
de tenir
una pista
d'aterratge
amb una solidesa
legal
exacte
sí
a part que després
també s'ha parlat
per exemple
fins al final d'any
encara
si un cop
per algun habitatge
té la declaració fiscal
històrica
o tradicional
això s'acaba
el 31 de desembre
però en canvi
s'està començant
a parlar
que podria ser
que es porrogués això
que això també
seria un factor
a veure
si ara sabem
tots
que fins al 31 de desembre
hi ha aquesta declaració
això activarà
conjunturalment
doncs
algunes ventes
si després s'allarga
doncs bueno
també
també favorirà
el sector
en certa manera
com a
com a responsable
de Càritas
el nostre factor
d'observació
o la nostra
plataforma d'observació
és que
la realitat
és múltiple
i a vegades
no
a vegades no
gairebé
sempre
i cada dia
no podem tenir
la sensació
que
bé
avui repetirem
el mateix d'ahir
no
perquè cada dia
les realitats
que ens arriben
són diferents
lleugerament
diferents
no canvien
diametralment
d'un dia per l'altre
però si féssim
l'anàlisi
del sector
desfavorit
de fa
3 anys
o fa 2 anys
amb el sector
desfavorit
que tenim ara
veuríem
que hi ha
perfils
diferents
vol dir que
la societat
i la realitat
a mesura que
la crisi
també ha anat
evolucionant
a la baixa
també ens ha donat
un perfil
de participants
que ens arriben
a Càritas
que són
persones
que
moltes vegades
la mateixa
administració
oblida
que per damunt
de tot
són persones
parlo de
targetes
sanitàries
etcètera
per tant
la realitat
de la
indigència
és que
també tenim
la indigència
és que
a vegades
parlem
de les necessitats
i les persones
necessitades
però és que
hi ha
els autèntics
indigents
que no tenen
pràcticament
res
per tant
la realitat
més desfavorida
que existeix
i és creixent
l'hem d'intentar
afrontar
no
amb
panys calents
perquè a vegades
queda molt bé
que una
una gran empresa
o una multinacional
digui que farà
una acció
solidària
i fins i tot
hi pot haver empresaris
que han fet
aportacions
a Càritas
com el senyor
Amancio Ortega
d'unes quantitats
considerables
però
evidentment
en aquest cas
que parlo
últim
ha establert
un conveni
amb Càritas
Espanyola
en el sentit
d'especificar bé
on van
per quina utilitat
seran
els diners
amb qui
han de repercutir
i quin és
el control
i l'auditoria
que es farà
per veure
que allò
que ha donat
s'ha utilitzat
pel que
el conveni
estipulava
és a dir
no s'ha fet
a l'engròs
però en canvi
n'hi ha d'altres
que queda bé
dir que fan
una campanya
de no sé què
i tal i qual
i després
allò
no queda
prou controlat
o bé
queda
poc difós
per tant
nosaltres
el que
donem
una mica
l'oportunitat
és
de poder
canalitzar
amb seguretat
les persones
que ho necessiten
amb
el pedigri
de la proximitat
és a dir
la diferència
entre Càritas
i altres organitzacions
ONGs
que
existeixen
és
el nostre
és la proximitat
la proximitat
del dia a dia
de la persona
que tens
al replà
de casa
parlant d'això
justament amb això
que acaba de dir ara
el replà
de casa
perquè de vegades
volem pensar
o pensem
que l'entorn
immediat
no passa res
i cada cop més
això ho veu
i ens ho he explicat
més d'una vegada
en Francesc Roig
el replà
de casa
passa moltes coses
el replà
de casa
de casa
de cadascú
de nosaltres
passa moltes coses
i a vegades no ho veiem
jo volia dir
complementar una mica
una cosa
que abans ha dit
el Francesc Roig
que potser un pis
abans valia X
i ara val la meitat
jo que m'he dedicat
a fer valoracions
immobiliàries
i encara en faig
però no hipotecàries
perquè el mercat
no
a veure
un valor del pis
sempre té tres factors
l'ubicació
el mateix pis
que estigui ara
a l'Avinguda Roma
davant d'aquí
on estem nosaltres
o que estigui
a un altre barri
de Tarragona
doncs això
és importantíssim
segon factor
és les qualitats
del pis
si són qualitats
de luxe
qualitats primeres
segones
el que sigui
i després
un altre tercer factor
és el mercat
la compra i la venda
totes les tessacions
sempre legalment
té una validesa
de mig any
jo faig una tessació avui
amb data 21 de novembre
durarà fins a l'abril
de l'any que ve
i prou
i s'ha acabat
per tant
la sorpresa
que molta gent diu
jo vaig comprar un pis
de 240.000 euros
i ara el verem
per 180.000
el que sigui
són les regles del mercat
o sigui
dels tres factors
el tercer
les regles del mercat
el compra i la venda
és el que fa
doncs que ara
s'ha anat a la baixa
a la baixa
a la baixa
i ja està com està
però bueno
ho dic perquè
des del punt de vista
la gent diu
m'han enganyat
m'han enganyat
no
tu vas comprar un pis
i se suposa
que quan un compra un pis
ha vist
8 o 10
i al final
t'ha de 6 és per 1
i dius
aquest és el que m'interessa
pel preu
per les condicions
pel lloc on està ubicat
per la feina on la tinc
no sé què
sí que te'l sap greu
però bueno
és el que hi ha
hi pot haver un mateix replà
un pis
en fi
de 200.000 euros
i un de 400.000
en el mateix bloc de pisos
i no s'han d'acabar
se'ns acaba el temps
sí sí
tanta diferència
en un mateix replà
no ho sé
però
no no
a veure
de comprar
quan hi havia el boom
sí sí sí
això sí
senyors gràcies
sencer Roig
gràcies a vosaltres
gràcies
molt bon dia
es posem a Ramon Marugat
que no ha vingut
suposem que ha tingut algun problem
en qualsevol cas
a la Sudam TV des d'aquí
res segons
arribem a les 10
i tanquem la tertúria d'actualitat
a la Sudam TV des d'aquí
Fins demà!