És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura...
I seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio
amb l'aventura de la vida, com cada divendres
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
després de les vacances de la Setmana Santa.
Ja hi tornem a ser, com sempre, aquest espai
fet amb la col·laboració amb l'ajuda
de les conselleries de Salut i Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Ja ho sabeu, que cada setmana ens acompanyen nens i nenes
a les escoles de la ciutat.
Avui, alumnes de 5C de la Salle de Tarragona.
Nois i noies, bon dia.
Bon dia.
Què tal, esteu contents de ser a la ràdio?
Sí.
I amb ganes de parlar?
Sí.
Així m'agrada.
Avui ens acompanyen l'Anna, la Blanca, l'Auba, l'Ivan, el Gonzalo,
el Diego Raya, el Diego Porras, el Joel, l'Esteva, el Lluís, el Carlos i l'Àlex,
com dèiem alumnes de la Salle de Tarragona.
Sempre parlen de diversos temes i avui parlarem i debatrem
sobre com afrontar els desafiaments.
Han treballat diversos temes, afrontar els desafiaments,
amb diversos elements, com per exemple els contes.
Ja ho sabeu que a través dels contes serveix per obrir el debat
i per començar a treballar els temes que fan a l'aventura de la vida.
Avui parlem d'afrontar els desafiaments.
No sé si algú s'atreveix a començar i a dir què és per ell això d'afrontar un desafiament.
Qui s'atreveix a trencar-ho ja una miqueta?
D'afrontar un desafiament o alguna situació que s'hagin trobat alguna vegada,
d'afrontar alguna situació, algun desafiament...
Digue'm, Gonzalo, ai, Diego, perdona.
No, Gonzalo, Gonzalo, sí.
Que a vegades al nostre col·legi n'hi ha nens que només perquè són més grans
abusen de nosaltres i no sé si ho fan perquè els respectem
o perquè els tinguem por,
però ens fan passar-ho malament i ens maltracten.
I per tant, a vegades has d'afrontar allò de passar per davant dels grandots
i que nosaltres també podem jugar al pati, per exemple, i passar-nos-ho bé, oi que sí?
Sí.
Un exemple, no? Per exemple, Diego, digue'm. Diego Porras.
Com ha dit el meu company Gonzalo,
al col·le hi ha nens que ens insulten i no sé per què en fan.
no ens tenen respecte i...
Els hi falta una mica de respecte, no? Digues, Lluís.
Doncs que hi ha nens del col·le també que em peguen i insulten perquè sí.
I sense cap raó, no?
Sí.
I, Ivan, digues.
Sí, jo crec que és un repte perquè tenim que dir que és el nostre temps de lliure,
de jugar al pati i això.
Molt bé, que per tant tothom pot jugar a vore del pati com qualsevol altre, no?
Sí.
Molt bé, digues, AVEX.
I hi ha nens també que peguen i insulten els altres nens per fer-se xulitos.
Només per això, no?
Moltament, doncs. Digue'm, Diego.
Que a vegades els nens grans es creuen més xulos i comencen a dir-nos...
O em donen el bocat al teu.
Vaja, la qüestió és que hem d'afrontar, és un repte, no?
Afrontar allò de passar el que ens diguin, deixar que diguin, no?
Perquè nosaltres també podem jugar al pati i passar-nos-ho bé.
Digues, AVEX.
Que a vegades estem jugant els meus amics i jo i venen uns nens i diuen...
Fora d'aquí, que és el nostre pati, o comencen a insultar, a pagar i ens deixen tranquils jugar.
Malament, doncs. Digues, Jueu.
Que si tu tens un problema amb un nen, ho tens que dir als adults per no passar-ho tan malament i que s'arreglin les coses.
Molt bé. Això, per exemple, és afrontar un desafiament. Dir-ho als adults. A vegades ens costa dir-ho a algú gran o al professor o a algú que ens pugui ajudar.
Ens costa a vegades, no?, de dir-ho. Ara ho parlarem, això. Digues, on estava.
Però és que a més costa dir-ho als professors perquè, si no, els altres companys, per molestar-te, diuen...
quan ets un xivato i això. I és que no sé què fer si fas això. O passar d'això o dir-ho al professor.
Depèn de la situació, no? Imagino. Depèn de la situació. Passa d'ells que diguin i ja s'encançaran.
O sigui, és constant de dir, escolta'm, anem a dir-ho als més adults, no? Als més grans. Digues, Ava.
Que a vegades ho diem als professors, però els professors no fan cas i els altres nens que ens han insultat o ens han pagat
diuen, ja, ja, no, has fet fora, i coses d'aquestes.
Àlex.
I moltes vegades hi ha nens que ens amenacen perquè, si ho diem, els professors.
Per tant, ens trobem en aquesta situació a vegades, no? Digues, Lluís, a veure.
I quan, com ha dit el meu company Àlex, que se n'enriuen i quan no es castiguen els ells, se n'enburlen.
Se n'enburlen. Bé, és un tema que, bé, a l'hora del pati sempre dona per molt.
Però, en tot cas, si us sembla, començarem a escoltar alguns dels contes que tenim de l'aventura de la vida,
que així ens serviran per començar a debatre. Un d'ells es diu A Foc Lent.
Hi havia una vegada un nen que es deia Sergi. Aquest nen sóc jo. I us explicaré una història.
Diu l'aventura de la vida.
A Foc Lent.
De totes les meves mestres, la que més m'agrada és l'Esther.
No ens renya mai. I sempre té una història per cada cosa.
El senyor Carles tenia tres fills i 17 vaques.
Abans de morir, va deixar per escrit que deixaven la meitat de les vaques al fill gran.
La tercera part, al mitjà.
I la novena part, al petit.
Després, va aclarir que cap dels seus fills no podria vendre o matar ni una vaca.
Quantes vaques pertoquen a cada fill?
Perdona, Esther.
No, no, no, un altre pom.
Silenci, nois. Digue'm, Sergi.
Quina part pertoca al fill gran?
Li corresponen la meitat de les vaques.
Cada vegada que pregunto alguna cosa, els meus companys em molesten.
Diuen que sóc el nen més lent de tot el curs.
Ja sabeu quina és la resposta?
Sí, Esther.
Al fill gran li pertoquen 8 vaques i mitja.
Al fill mitjà li pertoquen 5,6 vaques.
I al petit, 1,8 vaques.
Perdona, Esther.
Una altra vacuna.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
elimination del segle'ns en el seu testament.
Ei, Sergi, renta't les orelles.
Molt bona pregunta, Sergi.
El senyor Carles va dir que cap dels seus fills no podria vendre ni matar cap vaca.
Tots van callar.
Només jo em vaig adonar que el conte del senyor Carles no era tan senzill com semblava.
Des d'aquell dia, cada vegada que necessito preguntar alguna cosa que no entenc, ho faig sense por.
Sé que sóc el més lent de tota la classe,
però lent no vol dir babau.
Sergi, i al capdavall quantes vaques van quedar per a cada fill?
Doncs no ho sé. I si anem a prendre un gelat i ho resolem entre tots?
Sí, és clar.
A foc lent és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre. Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
Déu-n'hi-do, això ja ens dona per parlar. Vinga, ja veiem mans aixecades.
Què podem dir del conte que hem acabat d'escoltar? Diego Raya, digue'm.
Que ahir una nena de la nostra classe li va dir a la senyoreta
és que jo tinc por de preguntar a la senyoreta perquè tots s'arriuen de mi quan ho dic.
I li va dir a la senyoreta que si preguntes pots treure més bones notes que si no preguntes.
Molt bé, perquè així els dubtes que tens els pots resoldre, no? Molt bé.
Digues, Joel.
Que ells han donat la resposta molt ràpid perquè si no podem matar i mitja no es pot.
Clar, no pots a partir mitja vaca, no?
Sí.
Per exemple, clar, per tant ho deien molt ràpid, molt ràpid, però no, les coses s'han de pensar
i no tenir por a preguntar, no hi ha problema. Lluís.
I quan d'això, com...
Després ja s'han recordat. Digues, Carlos.
O també li pots preguntar, a la senyoreta li pots preguntar als pares que també t'ajudaran.
Per exemple, tampoc s'ha de tenir por de preguntar, no? Digues, Ivan.
Que preguntar a la senyoreta si saps que els companys es riuran de tu, saps que és un repte,
però ho tens que fer igualment perquè si no ho saps i no vols fer res que et porti males coses,
com suspendre un examen o així.
Per exemple, no? Sempre que tinguem el dubte no hem de tenir por a preguntar. Àlex.
Tal com diu el meu company Ivan, que tens que preguntar per els examens, saber totes les respostes,
perquè no se'n fan després amb tu per les notes.
Clar, per exemple, no? Digues, Anna.
Jo crec que els meus companys tenen raó perquè tu no has de tenir por de preguntar-li a la senyoreta
si tens algun dubte. I li has de preguntar i així ho pots resoldre.
Molt bé. Digues, Gonzalo.
Que és que a vegades la senyoreta pregunta si tothom ho entén i tothom diu sí,
però és que en realitat és que no, però tenen por de preguntar.
I després, els examens...
Van com van. I a tu et passa això, per exemple, a Gonzalo o no?
O tu ets d'aquells que preguntes? O et costa una miqueta més preguntar?
No, sí, jo pregunto bastant.
Sí? A vosaltres us costa això de preguntar o no en general?
Sí.
Sí, una miqueta. Au, va, tu què?
Que com ha dit la meva companya Anna, que és veritat, no tens que tindre por
perquè si tu saps que aquella pregunta no la saps, tens que preguntar-la,
perquè els examens ja no ho sabràs.
I de fet, potser moltes vegades, gràcies a la teva pregunta,
tots els que no volen fer aquella pregunta diuen, ah, sort que l'ha fet ella, no?
Perquè jo no m'havia atrevit a fer-la.
Digues, Esteve.
Que molts que se'n riuen, en realitat, són els que més preguntes tenen
i no ho fan perquè si no se'n riurien.
Molt bé, molt bé. Digues, Carlos.
Però també has d'estudiar per si vols aprovar un examen.
El que no pots fer és passar-te tot el dia jugant i no estudiar res.
Clar, o tot el dia preguntant per preguntar, no?
S'han de preguntar les coses que realment tinguis dubtes.
Si tu has preguntat, si tu has estudiat i alguna cosa que no ho entens,
és allò que pots preguntar, no?
Jueu, digues.
Que com ha dit el meu company Carlos,
que si...
que a part de tindre que preguntar els dubtes que tenim,
també hem d'estudiar i no perdre el temps.
Perquè si no després les notes surten malament.
Molt bé, molt bé. Digues, Diego, Raya.
Però que no és sempre preguntar,
perquè si tu en algun examen li preguntes a la senyoreta
una pregunta no et pots respondre en la pregunta.
Home, però no et pots respondre la pregunta,
però potser et pot ajudar si no entens el plantejament
o et pot intentar ajudar a l'hora d'entendre la pregunta, no?
O no?
Sí.
No? Clar, hi ha moments que no podem preguntar sempre,
però vaja, a classe sempre.
Lluís.
I a part d'anar al col·legi a aprendre,
també no només hem d'aprendre d'això,
sinó que també hem d'aprendre a conviure.
Per exemple, no?
I això sempre va bé.
Digues, Diego Porras.
Que hi ha vegades que no volem fer una pregunta
i quan arriba el dia de l'examen
fàiem aquella pregunta
i per culpa d'aquella pregunta
suspenem i després és un repte
dir-li als pares que hem suspès.
Per exemple, no?
I com ho expliques?
No, és que jo tenia vergonya de por de preguntar aquella pregunta
i mira, no, no.
S'ha de preguntar.
Àlex.
També el que fem els nens
no tot és que hem d'estudiar.
També hem d'ajudar una mica
perquè són nens.
Clar, clar, clar.
Digues, Anna.
Que a classe
a part de preguntar
també hem d'estar atents
a el que diu la senyoreta.
Així
podem
tenir menys preguntes
i ens surt millor l'examen.
Molt bé, molt bé.
Alba.
Que hi ha vegades
que nens
pregunten
a la senyoreta
i hi ha nens
que per darrere
es riuen
d'aquella persona
que està pregunten
a la senyoreta
i després
la senyoreta la pregunta
al nen aquell
que s'estava rient
i no ho sap.
Clar.
Digues, Esteve.
Que n'hi ha vegades
que a casa
perds el temps
i fins quan arribes
a classe
fas moltes preguntes
i ho hauries d'haver
estudiat
quan estaves a casa.
O ho hauries d'haver
preguntat a casa
i a classe
perquè a vegades
ho preguntes a casa
i home,
qui ho sap
millor és la professora, no?
Millor, digues,
on s'ha vol?
És que
hi ha molts nens
que pensen
que els que pregunten
són els que menys saben
però en realitat
no,
perquè són els que
sabran la pregunta
i a l'examen
el sortirà millor.
Molt bé, molt bé.
Digues, Ivan.
Que hi ha molts nens
que a l'hora de
quan la senyoreta
explica una cosa
perden el temps
jugant
amb la goma
o amb el llapis
i no s'enteren
i després
la senyoreta
ja no els hi torna a repetir
perquè ella ho ha dit
moltes vegades.
Molt bé, molt bé.
Joveu.
Passem al Diego Porras.
Diego.
Jo una vegada
que no vaig preguntar
una cosa a la senyoreta
justament a l'examen
vaig feiar
amb aquella cosa
que no li vaig preguntar.
Molt bé, això us ha anat a preguntar.
Això us ha passat a algú?
Al Diego li ha passat?
Això a algú a l'altre
els hi ha passat
que per no voler preguntar
una cosa patapam
després surt a l'examen
a tots ens ha passat, no?
A tots ens ha passat.
Digues, Àlex.
Tal com diu el meu company Ivan
que hi ha molts nens
que s'entretenen
jugant amb la goma
i amb el llapis
i després
no pregunten els professors
i després arribar a casa
pregunten els pares
i els pares
ja hi ha coses
que no saben
i després s'enfaden
i treuen males notes.
Clar, per no haver preguntat.
Per una cosa tan senzilla
com no haver preguntat
o no haver estat atent a classe.
Digues, Carlos.
Però que a vegades
la senyoreta
t'explica una cosa
i tu no l'acabes d'entendre
i a vegades
pots pensar
que tu estava...
que quan ella
t'ho ha tornat a repetir
tu no ho has entès
i es pot pensar
que tu no estàs atent
quan t'ho ha dit.
Però segurament
que no ho pensa
perquè ella ja sap
qui està atent
i qui no està atent
i segurament
qui ho pregunta
és perquè realment
no ho ha entès.
Sí, però
qui ho pregunta
dos vegades.
Ah, dos vegades.
Ah, potser perquè
li costa més d'entendre-ho, no?
Sí.
O potser també pot ser
això que no estàve massa atent.
Això també pot ser, eh?
Digues, Lluís.
Que quan ha dit
al meu company Ivan
que si te passes
tota l'hora
jugant
als llapis
a les gomes
a casa, a casa
i a l'hora del control
quan a l'hora d'estudiar
no saps res
i has d'estar
un munt d'hores estudiant.
Clar.
I t'has de passar
un munt d'hores estudiant
per no haver estat
atent a classe, no?
Digues, Auba.
Que a classe hi ha un nen
que està tot el rato
fent el bagu
i s'està tirant
per terra
i no fa
cas a la senyoreta
i a vegades
aquell nen
li pregunta una cosa
a la senyoreta
se l'explica
després li pregunta
una altra vegada
per fer-se el xulo
a classe.
Clar.
i de fet
potser en aquestes ocasions
és quan aquesta persona
no s'ho mereix
perquè ell també
ha d'estar atent
i ha de posar
de la seva part, no?
Digues, Diego.
I hem de posar
tots de la nostra part.
Jo tenia un company
al costat
que sempre m'estava parlant
i no parava
de rebaixer
i després
quan em van canviar
treia més bones notes.
Més bones notes, no?
Digues, Diego.
L'altre Diego.
Que jo
hi ha vegades
que vull escoltar
la senyoreta
però hi ha companys
que no em deixen escoltar
perquè em distreuen
que m'estan parlant
i tot
i llavors
fallo.
Malament.
Gonzavo.
Que és que hi ha nens
que no entenen
el que està explicant
la senyoreta
però no perquè
no ho entinguin
sinó perquè
estan xerrant
i després
l'examen surt malament
i són els pares
que es queixen
de les senyoretes
quan la culpa
són dels nens
que no atenen
a classe.
Molt bé, Gonzavo.
Aquesta ha estat bé.
Joel, digues.
Que en el
compte
quan havia preguntat
una cosa
li han dit
que s'arrenti
les orelles.
Si tu
ets més lent
a l'aprendre
doncs ets així
no tens
que anar
al ritme
dels altres
si no pots.
Molt bé,
cadascú
ho seu ritme
i no tenir
por de preguntar,
no?
Perquè una cosa,
a banda del que estem
dient
a classe
a veure de preguntar
ens podem trobar
en altres situacions
en què ens costi
preguntar alguna cosa,
per exemple
algun adult
que ens deixi
jo què sé,
un llibre
o que algú ens deixi
alguna cosa
o de quedar
algú per anar a jugar,
per exemple.
Digues,
Lluís.
Que hi ha
alguns nens
que són ràpids
i acaben
els deures
i quan acaben
els exercicis
que van a la senyoreta
comencen a xerrar
i els altres
que no acaben
no es poden concentrar.
I m'ho estan
els altres,
no?
Digues,
Diego.
Que jo un cop
quan estava al futbol
estava,
doncs,
no venia el meu pare
a buscar-me
i em feia vergonya
preguntar-li
a un adult
que si em deixava
el mòbil
per poder trucar-lo.
I què vas fer al final?
Al final
vaig assumir el repte
i li vaig preguntar.
Molt bé.
I va passar alguna cosa?
No.
Doncs ja està.
Ivan, digues.
Que jo,
com el meu company,
una vegada
la meva mare
no venia
i no tenia
res a qui trucar
i llavors
li vaig preguntar
al Diego Ralla
i el seu pare
em va deixar el telèfon
per trucar.
Ah, veus?
I no va passar res,
tampoc?
Que no?
No passa res per preguntar?
Digues, Anna.
Que jo crec
que perquè
tu siguis més lent
en
respondre
les preguntes
de la classe
no se t'han de riure
de tu.
És que no?
No passa res?
Escolta, digues, Àvex.
Que hi ha vegades
que els nens
ens deixen
concentrar-nos
per fer els deures
i els exercicis
que ens fa la professora
i no deixen
concentrar-nos
ni a ells
ni a nosaltres.
I després
la professora
algunes vegades
ens castiga
i per coses
que no hem fet
nosaltres.
I paguen justos
per pecadors,
no?
Sí.
Això sempre ha passat.
Carlos,
què?
Què dius?
Però que
a vegades
tu t'esforces
molt
per un examen
i has estudiat
un munt d'hores
i al final
l'acabas
suspenent
i tu
llavors
t'has sent frustrat
i pels altres
ja no estudies.
Però això no ho has de fer
perquè no passa res
si suspens una vegada
un examen.
Ja, però
i si és molt seguit?
Home, si és molt seguit
t'hi has de posar encara més.
Has d'estudiar encara més.
Encara més hores.
Digues, Lluís.
Que com ha dit
el meu company Àlex
que
que
que
ha dit
que
els controls
que
te poses molt nerviós
i després
te sors malament.
A vegades pot passar
que a vegades
et posis nerviós,
no?
Digues, Alba.
Que com ha dit
el meu company Lluís
que hi ha un nen
a classe
que fa
els exercicis
molt ràpids
i després
els fa malament
i els té que tornar a fer
i així
està amunt de rato
fins que els fa
tots bé
i els fa
millor sempre.
Millor sempre.
Diego.
Que hi ha un nen
a la nostra classe
que sempre
acaba
molt de pressa
el que es mana la senyoreta
d'exercicis
i després
la senyoreta
no ens deixa fer els deures
i ell ho fa
i diu
així ja no tindré deures
i ja podré
podré fer
el que vulgui.
Diego Porras.
Que jo
un cop
vaig anar a Alemanya
i tenia un examen
i vaig estudiar poc
vaig suspendre
i vaig esperar
cinc dies
a dir-li
als meus pares
que havia suspès.
I què?
Bueno,
no m'han dit
molta cosa
però
hagués sigut millor
que li hagués dit
el primer dia.
No hauria passat res.
De fet,
d'això parla l'altre conte
un pal amb un puntet
d'això parla
ho escoltarem
i tractarem
això de vegades
de dir les coses
als pares
que no hem de tenir por
de dir-ho tampoc.
Escoltem-ho.
Vale.
Avui a l'Aventura de la Vida
escoltareu un altre conte
dels meus.
Soc la Marta.
Benvinguts.
Diu l'Aventura
de la Vida
Un pal amb un punt.
Jo reconec
que els ratolins
em fan pànic
però que un pal
amb un punt
tan petit al damunt
em fes tanta por
era desconcertant.
Sabeu de quin pal
i de quin punt
us parlo?
Ho sento, Marta.
Has de venir
a la classe de recuperació.
Tens una I
en matemàtiques.
Una I
d'insuficient.
No m'ho podia creure.
El primer que vaig pensar
va ser en la cara
que farien el meu pare
i la meva mare
quan els ensenyés
les notes.
Estava tan espantada
que quan vaig arribar a casa
no ho vaig poder dissimular.
Què et passa alguna cosa,
Pilla?
Jo no vaig dir res.
Marta,
que m'escoltes?
Què et passa res?
Els vaig fer creure
que no passava res
i no els ho vaig explicar.
Però cada dia que passava
em semblava una eternitat.
Al final,
no m'ho vaig poder aguantar més
i al cap de tres dies
vaig deixar-ho anar.
Pare,
la setmana passada
em van donar les notes
i vaig treure una I
en matemàtiques.
Insuficient?
Sí, pare.
Espero que ho entenguis.
És el primer insuficient
que trec.
Reconec
que no havia estudiat prou.
A més,
ho diu els polinomis.
Els què?
Els polinomis.
Oh,
em pensava que mai més
en ma vida
no tornaria a sentir aquest nom.
Tampoc no t'agraden
els polinomis, pare.
A ells mai no els vaig agradar,
jo.
Espero que el temps
hagi curat les ferides.
Què vols dir, pare?
Porta el llibre de matemàtiques.
El tinc aquí.
Molt bé.
Els polinomis
no podran
amb la família Martínez.
Som-hi, doncs.
Prepara't
perquè estudiarem junts.
Em sembla
que va valer la pena
haver tret una I
en matemàtiques.
M'ho vaig passar molt bé
estudiant amb el meu pare
i, sobretot,
vaig aprendre
que la I d'insuficient
és la mateixa I d'intel·ligent
i puc ser molt intel·ligent
quan m'ho proposo
i demano ajuda.
Oh,
oh no.
Intel·ligent
s'escriu en VAC.
Pare,
tu saps d'ortografia?
Orto què?
Un pal
amb un punt
és un conte
per xerrar
de l'aventura
de la vida.
Tornarem amb una altra.
Fins aviat.
diu l'aventura
de la vida.
I ja tenim mans aixecades.
Àlex, digue'm.
Que hi ha vegades
que quan se'ns pensa
en un control
és millor dir-ho als pares
perquè
te poden ajudar
i...
però
és que
el conte aquest
diu que
havia valgut la pena
haver tret
una I d'insuficient
quan podries haver tret
molt bé
una nota.
Una I
insuficient
no és
per alegrar-se.
Sí, però
vaja, en el sentit
que ho diu el conte
té raó l'Àlex
perquè evidentment
no t'has d'alagrar
però
ella va veure
que amb aquell insuficient
va aprofitar
per dir-li al pare
no tenir por
de dir-li al pare
que havia suspès
i a més a més
aprofitar
i estudiar junts
per exemple.
No s'ha de repetir
però pot ser
una oportunitat.
Carlos.
Però que
això no es pot fer
perquè al col·legi
quasi mai
no suspenem molts
no fem recuperació
i no serveix de res
suspendre.
Però tu pots suspendre
un examen
però el següent
ja l'aprovaràs
no passa res
si suspens un examen
no?
No.
Però no pots suspendre'ls tots
t'hi has de posar
i t'hi has d'esforçar
no vol dir que ho suspenc
perquè mira
perquè no m'hi ha posat
i has d'estudiar.
Diego.
Raja.
El pare
que és una mica tonto
perquè no sabe
què és l'ortografia.
Digues Diego.
Que jo crec
que si suspens un examen
i has de dir ràpid
als teus pares
perquè s'enfadin menys
i tindràs menys problemes
i potser t'ajuden
a millorar-ho.
Perquè tu deuries
passar cinc dies fatals.
Sí.
No?
De tenir aquella cosa aquí
de dir-li al pare
no dir-li al pare
digues Alba.
Que a mi m'ha passat una vegada
que vaig suspendre una
i li vaig dir
als meus pares
que havia suspès
i em van ajudar
un món
a recuperar
aquesta nota.
Molt bé.
Per exemple, no?
Digues Anna.
Que jo
una vegada
no vaig treure
molt bona nota
i els meus pares
em van ajudar
a recuperar-la.
Molt bé.
No vas tenir por
de dir-li, no?
Digues Blanca.
Que hi ha persones
que quan fan un examen
i treuen mala nota
tenen por de dir-li els pares.
però pot valtre la pena
perquè t'ajuden.
Molt bé.
És el que dèiem abans, no?
Digues, Ivan.
Que jo no he suspès mai
però
hi ha algunes altres coses
que em costen
dir-li als pares.
Per exemple,
quan em barallo amb algú
no li vull dir al meu pare
perquè si no em renyarà.
Però si li pots dir,
si li dius potser
t'aconsellarà
de com no barallar-te
o de com arreglar-ho, no?
Per exemple.
Digues Gonzalo.
Que jo a vegades
si trec mala nota
i espero uns dies
quan em vaig al llit
no em puc dormir
perquè l'únic que penso
és amb això
i que potser
rebreu un castig pitjor
del que...
Molt bé.
Molt bé.
Això a vegades passa, no?
Si tenim aquell neguit
de dir la cosa
millor que ho diem.
Si ja ha de tenir alguna conseqüència
doncs ho assumim
perquè a vegades
doncs allò és culpa nostra potser
però vaja
ho hem d'afrontar, no?
És d'afrontar un desafiament, no?
Digues, Jueu.
Que si tu suspens un examen
no, una assignatura
tu saps
que el següent trimestre
afrontaràs
i t'esforçaràs més
per aconseguir
aprovar
o si no
treure més nota
i aconseguir
no tindre
aconseguir
no tindre
tanta mala nota.
Molt bé, molt bé.
Lluís, digues.
Que
quan suspens
d'algun control
si jo ràpidament
els pares
no s'enfaden
al contrari
t'ajuden
i
quan
aprovés control
ho t'assumim millor.
Molt bé, molt bé.
Dieu-ho, Raja, digues.
Que jo quan he suspès
que he suspès molt poc
els meus pares
no em diuen
vinga
anem a estudiar
em castiguen.
Et castiguen?
Sí.
Però per què?
Perquè
quan a la vegada
si suspens molt poc
què vol dir?
Que aquella vegada
que sospens
potser és que no
t'ho vas prendre
molt en sèrio, no?
O què?
Sí, no vaig estudiar molt.
No vas estudiar massa.
Llavors
està bé que et castiguin
perquè així aprens.
O no?
Sí.
Digues, Diego.
que jo quan li vaig dir
que vaig treure un insuficient
em van dir que podia fer més
però que era
que com havia anat a Alemanya
que
bueno, que
t'ho deixaven passar
però la pròxima vegada
que estudiés més.
Que estudiessis més, no?
Digues, Joel.
Ara se'n recorda.
Esteve, digues.
que hi ha vegades
que és millor
dir-ho el primer dia
la nota
perquè
si
quan més tard
li diguis
més enfadaran
perquè se pensaran
que
se pensaran
que no els hi vols dir
perquè
que els enganyes, no?
Es pensaran que els enganyes, no?
Molt bé.
Digues, Alba.
Que
hi ha vegades
que
fas un examen
i dius
m'anirà molt bé
i després
vas i et surt
un insuficient.
Però a vegades
pot ser un mau dia
o que
aquell no ho hagis
acabat d'entendre
sempre pot passar, això, no?
Digues, Ivan.
Que
però
també
per treure bona nota
tens que estar més atent
a classe
i ahir
es va quedar
un ratpenat
enganxat
de la finestra
i hi havia un nen
que tot el rato
estava mirant
el ratpenat
per a veure què feia
i això
i no estava res atent
a classe
estava per la finestra
tot el rato
mirant.
Per tant,
sempre s'ha d'estar a temps
perquè si no després
preguntarem més
tot és una cadena, no?
Digues, Carlos.
Que
el que ha dit abans
el meu company Ivan
que
hi ha dos nens
al meu col·le
que es peguen
i un no li fa res a l'altre
però segueixen pegant
i bueno
i llavors
jo crec
que el que no fa res
no
que no li pega
ni res
perquè és l'altre
s'hauria de defendre
d'alguna manera
perquè quan li pega
deixa que es pegui
no se'n va.
I com s'hauria de defendre?
Tu què creus?
Pegant-se no?
No s'ha emocionat res
pagant-se no?
No, però hauria d'anar
a un amic
i que
aquell amic
li digués
el que li està pagant
que no ho fes.
O que algun amic
l'ajudi, per exemple,
no?
A vegades també
als amics
potser ens fa por
demanar alguna cosa
i quan ho podem fer
som amics, no?
ho podem fer
sense cap problema.
Digues, Àlex.
Com ha dit el meu company Ivan
que el rampenat d'ahir
que hi havia enganxat
a la finestra
el nen
estava obrint la finestra
i desconcentrava-nos-a tot
per mirar el rampenat
com el treia
com l'intentraven treure
els professors
i no feia a casa
la professora
i dibujava
la persiana aquesta.
Un trapella, doncs.
Sí.
Un trapella.
Anna, no?
Aquí tenia la mà.
Joel.
Te'n recordes?
Ara ja se'n recorda.
Una vegada
jo vaig suspendre un examen
i quan vaig a els meus pares
s'ho vaig dir
i m'ho van passar
perquè vaig estar estudiant molt.
Molt bé.
Perquè vosaltres
si teníeu alguna vegada això
o algun programa
o algun examen
o algun estudi
o alguna assignatura
a qui demanem ajuda?
És a dir,
qui hem de demanar?
Al professor,
als pares?
A qui demaneu vosaltres?
Per exemple, Anna.
Jo demano ajuda
a la professora.
A la professora, no?
Alba.
Jo normalment
a la professora
i als meus pares
a la vegada
si no estic amb la professora
doncs...
Molt bé.
És una mica les dues coses, no?
Ivan, què?
Jo a la professora
perquè em digui
el que tinc que fer
i estudiar
i després li demano als pares
que m'ajudin
a estudiar-ho
i a fer-ho bé.
Molt bé.
Gonzalo.
Jo al col·le
a la professora
però si estic a casa
depèn.
Si és una cosa
que al meu germà
se li dona millor
s'ho pregunto a ell
i si no
a la mare
o al pare.
Molt bé.
Per exemple,
els germans també
ens poden ajudar
a vegades, no?
Diego Raya.
Que jo tinc una germana
de 4 anys
i quan vaig suspendre
a mi els pares
no m'havien castigat
i ella m'ho va començar
a pagar
perquè havia suspès.
perquè et va dir
que t'espavivessis.
Diego, porres.
Que jo
quan tinc un dubte
li demano
primer a la senyoreta
i si no m'encabo
d'entendre tampoc
doncs als meus pares.
Molt bé.
Molt bé.
Joveu.
Que el que havien dit
el meu company
Ivan i Àlex
amb el rapenat
al principi
ens va sorprendre
però
després ja ho vam deixar
i ell no parava d'obrir
i quan el van treure
els professors
va començar a cridar
aaaah.
Lluís, digues.
Que
l'any passat
hi havia una palona
que volia entrar a la classe
un dia
bueno
i hi havia uns dies
que no obríem la finestra
i
i no parava a jugar-se
i
i ningú estava atent.
Ningú
i la gent no estava atenta.
No, malament.
Per cert
teníem dues
unes històries
que havíeu portat vosaltres
eh que sí?
Sí.
Crec que una
d'un Diego
porres
que Diego
sí?
L'expliquem?
Sí.
Vinga va
som-hi.
Aquesta història tracta sobre els reptes.
Hi havia una vegada un nen que es deia Marc
que desitjava amb totes les seves ganes
una sola cosa.
Tenia amics que els respectin.
però no seria fàcil
perquè en Marc
era egoista
i només pensava en ell mateix.
Un dia es va trobar
amb un nen
que tenia importants dificultats
per parlar
i en Marc
es va apropar a ell.
Va veure en la seva
va veure en la seva mirada
que hi havia tristesa
però amb desig de vida.
Poc a poc
va anar aprenent
el que era l'amistat
que era la satisfacció
de poder ajudar
a un altre
tot el que
tot el que d'entrada
va ser un repte
s'havia convertit
en el motiu
de la felicitat
d'en Marc.
Molt bé.
Molt bé.
Aquesta història.
Què en podem dir
de la història que ha explicat el Diego?
Ivan
Què podem dir?
Tinc una germana
que
a la gimnàcia
no sospenia
però
treia males notes
i a l'últim curs
ha tret
bastant bo la nota
i li ha fet
més il·lusió
aquella nota
que tot
les altres
que havia tret més.
Per què?
perquè aquella se l'havia currat més
no?
Se l'havia treballat més.
Molt bé.
Anna, digues.
Jo crec
que aquesta història
és molt interessant
perquè
tu
els teus amics
t'ajuden
i quan te sents sol
o
perquè
has fet alguna cosa dolent
t'ajuden
a superar aquest repte.
Molt bé.
Els amics sempre
estan allà per ajudar.
Com estava?
que en aquesta història
que pot semblar
que sigui un nen egoista
i tot això
però que en el fons
sigui un bon nen
però com
ja el tenen
mal parlat
llavors
no vol ningú
ser amic seu.
Però ella
acaba demostrant
que poden ser amics seus, no?
Sí.
Auba.
Que aquesta història
que ha contat
el Diego
passa
al nostre col·legi
amb un nen
que
a vegades
si no fem
el que ell vol
és una mica
antipàtic
però després
quan juguem junts
ja és
més
amable.
Ja és més amable, no?
Sí.
Digues, Carlos.
Sí.
El que ha dit l'Alba
que hi ha un nen
al nostre col·legi
que és veritat
i quan li diem
per jugar a una cosa
ell no vol jugar
vol jugar a una altra
i llavors
ens hem de posar d'acord
i ens costa.
Us costa posar-vos d'acord
no, a vegades?
Àlex, digues.
I que aquest nen
es porta malament
i tot
però després
quan li diem
que si vol jugar
diu que no
i quan ja hem començat
a jugar
i ja no pot entrar
diu
ara ho vull jugar
ara vull entrar
a jugar
a bàsquet.
Perquè llavors
veu que si no
està amb vosaltres
no pot jugar, no?
Sí.
Digues, Lluís.
que si tens algun dubte
amb la senyoreta
o alguna persona
dels deures
o exercicis
mai no estaràs sol
perquè sempre
al teu horredador
hi ha persones
que t'estimen
i senyoreta.
Molt bé,
no mai estaràs sol,
això és important.
Diego Porras.
és que el germà
d'un amic
del meu germà
té problemes
i jo a vegades
vaig a casa seva
i l'ajudo
a fer les coses
i estic amb ell
perquè no se senti sol
i ni que tingui problemes
és un com nosaltres.
Molt bé,
això és important,
no?
Ajudar
i sobretot
els que més
ens necessiten,
no?
Digues,
Joel.
Que el mar
al principi
era un nen
dolent
que no tenia respecte
però després
amb un nen
que també tenia dificultats
el va ajudar
i va trobar
el bo que era
per dins
i va acabar sent
com és per dins.
Molt bé,
és a dir que
tot allò era una façana,
no?
Potser era artificial,
realment ell per dins
se sentia bé fent allò,
no?
Ivan.
Jo,
com ha dit el Joel,
el Marc
era egoista
i no respectava
els demés
però després
va veure
com trist que era
no saber parlar.
Llavors el va ajudar
perquè acabés
sapiguent
el que era
entendre els altres.
Molt bé,
Alba.
Què?
Que
a classe
hi ha un nen
que es fa el xulo
i després
a vegades
està
amb algun nen
i diu
bueno,
vol jugar amb mi,
no sé què
i després
ningú vol jugar amb ell
perquè es porta malament
a classe
i es fa el xulo sempre.
Gonzalo.
Que hi ha nens
que només fan tonteries
per cridar l'atenció
dels demés
però després veuen
que ningú els fa cas
i llavors
quan ho volen
arreglar
ja és massa tard.
Ja és molt tard,
ja,
per tant,
hi han de posar
molt de la seva part,
no hi han de posar voluntat.
Digues, Anna.
Que hi ha nens
de la classe
que es volen
que se fan
els interessats
a la classe
i comencen a fer tonteries
i després
no només el perjudiquen bé,
també ens perjudiquen
els altres companys.
Teníem una altra història
i que sí,
no sé qui la portava.
El jueu.
Què, jueu,
l'expliquem també?
Vinga,
va endavant.
Una vegada
un nen jugava a futbol
i mai aconseguia
marcar un tant.
Es va apuntar
a l'equip de l'escola
per aprendre
i ni això.
No podia marcar un gol.
Bé,
va ficar un
en pròpia porta.
Però es va proposar
un repte,
marcar un gol
la propera temporada
esforçant-se
i jugant en equip.
Molt bé.
Això és important
el que he dit
jugar en equip, no?
Diego,
què?
Què en pots dir
d'aquest conte,
d'aquesta història?
Que tu
si no saps
marcar un gol
li pots preguntar
als teus amics
que t'ensenyin
a jugar a futbol
i així
ja aprendràs
i almenys
podràs marcar un gol.
Ni que sigui un,
però marcaràs.
Almenys n'has marcat un,
no?
Ivan?
Que
hi ha nens
que són molt bons
i això
i que hi ha nosaltres
que són molt dolents
i diuen
que ets molt dolent
i això
i no t'ensenyen
a fer res
ni res.
Diuen només
que ets dolent
però no t'ensenyen
no tan bons que són.
Molt bé.
Molt bé.
Auba, què?
Que hi ha vegades
que si no saps
fer alguna cosa
pots anar
a buscar
els teus amics
i que t'ajudin
a superar
aquesta cosa.
Per exemple,
no?
Diego Raya,
digue'm.
Que jo abans
quan era petit
no sabia jugar
a jugar a futbol
i tenia
i va
bueno,
i va vindre-ho
ahir
i llavors
em va
ensenyar
i ara jugo millor.
Molt bé,
veus?
La qüestió és
que t'ensenyen,
no?
Anna?
Que
com diu aquest conte,
jo crec que treballar
en equip
és molt important
perquè així
podem
tindre millor
relació
a la classe
i podem
treballar millor.
Molt bé,
i potser perquè
treballant en equip
el protagonista
de la història
no farà un gol
però serà bon defensa.
Treballant en equip
un farà el gol
l'altre defendrà
l'altre intentarà
que l'altre no marquin
per tant
tots són necessaris
en un equip,
no?
Lluís?
Que
com diu la meva companya
Anna
que treballar
en equip
que és millor
que no treballar
en individual
perquè es poden
fer més coses
i inclús
més divertit.
Molt bé,
Esteve?
Que
n'hi ha
que n'hi ha coses
que a tu
et costen molt
i no ho aconsegueixes
i després
li dius
als teus amics
que t'ajudin
i després
ja ho fas molt millor.
Molt bé,
molt bé,
xoveu?
Que si tens
un dubte
a la classe
si no t'atreveixes
a dir-ho
a la senyoreta
també
com estem sentats
en grup
ho pots dir
al company del costat
perquè potser
ell també et pot ajudar.
Molt bé,
per exemple,
acompany també
es pot ajudar
a vegades.
Diego?
Que jo
quan anava primer
no sabia jugar futbol
i la monitora
del menjador
em va animar
a jugar futbol
a un amic
i a mi
i ara
ja estem jugant
a un club de futbol
i som més bons
que quan vam començar.
Molt bé,
i a base
de què ha sigut això?
A base d'entrenar,
no?
Sí.
D'entrenar,
d'esforçar-se,
molt bé.
Digues,
Ivan?
Sí,
perquè treballant en equip
ens ajudem uns
als altres
i això
i llavors
si tenim dubtes
o no sabem fer una cosa
l'altre ens ho diu
i si l'altre
té més dubtes
nosaltres li diem.
Molt bé,
i de fet
ho hem dit,
la importància
de donar valor
a l'esforç,
no només aconseguir
l'èxit
sinó allò
que ens ha costat
a l'esforç,
allò és molt important
donar valor
a l'allò,
com diu el Diego,
no?
Esforçant-nos,
entrenant-nos molt,
hem aconseguit
jugar en un equip de futbol
i ser bons,
no?
Per exemple,
digues, Anna.
Que
hi ha
vegades
que quan acabem
el tema
en anglès
fem com uns
jocs
a l'ordenador
i molts nens
quan algú s'equivoca
se n'enriuen.
Malament,
doncs,
no?
No passa res
si ens equivoquem a vegades.
González?
Que
que
Ara ho reflexiona,
Ávix.
Hi ha vegades
que estàs en un grup
i tens un dubte
i li preguntes
a un company
al grup
i no t'ho vols dir
perquè està fent
unes altres coses
que també
al final
són part teva
i d'aquest grup.
Doncs
malament això,
no?
Que ens hem d'ajudar
entre els amics.
Ara sí,
González.
Que
a vegades
a un company
de classe
li demanes
una cosa urgent
els deures
que ja s'acaba
la classe
i et diu
i tu
que em dones
i
és que llavors
si no tens res
a...
Però és un dia
és un dia
per tu
i un dia
per mi.
Tu ho vies de dir
un dia
per tu
i un dia
també
necessitaràs
tu ajuda
doncs ja
te la donaré.
No,
però és que
diu
si no m'ho dones
ara
no tinc res.
Doncs amb un altre
no val la pena.
Amb un altre.
no?
Ivan?
Sí,
que això és veritat
perquè
hi ha vegades
que tu necessites
una cosa
o si vols jugar
a un joc
et diuen
no,
no pots jugar
perquè no ets
amic nostre
i això.
Malament.
Auba,
digues,
digues.
Que hi ha vegades
que
sí que et deixen jugar
però hi ha vegades
que no et deixen jugar
perquè no es pot jugar
encara.
Perquè potser
el joc ja ha començat.
Auba,
mira,
farem les últimes
menys aixecades
perquè ja ens queda
molt poquet temps.
Auba.
Que a classe
fem uns
treballs en grup
i hi ha un nen
al nostre grup
que no fa res
i que ho tenim
que fer
tots els altres
i hi ha un dia
que estaven
els tres
els únics
que treballaven
i vam dir
que si no treballaves
que no feies res.
Que no fessis res.
Que es posés
les pibes,
no?
Diego Raya.
Que un dia
uns nens
de CIC
em van dir
em deixes
la pilota
per jugar
i li vaig dir
d'acord
i llavors
després
li vaig dir
ara puc jugar
com la pilota
era meva
li vaig preguntar
i em va dir
no
i li vaig treure
la pilota.
Home,
aquí ja ho vas fer bé,
aquí ja ho vas fer bé,
molt bé.
Diego Porras.
que jo una temporada
de futbol
no vaig marcar
cap gol
i em vaig proposar
per la temporada
que ve
que almenys
a veure si
marcava algun gol
i em vaig marcar dos.
Veus?
Molt bé.
La cosa és proposar-s'ho,
no?
I esforçar-se.
Molt bé, Diego.
Digues, joveu.
Que com havia explicat
la història,
el nen
no
no aconseguia
marcar un gol
però
i ell va
afrontar
un altre repte
a dir-li
als seus pares
que li apunteixen
a futbol
per aconseguir
aprendre.
Per aprendre?
Molt bé.
Vinga, va,
i l'últim,
Esteve,
va,
l'últim ja.
Que n'hi ha vegades
el que ha dit
la meva companyana
que als jocs d'inglès
n'hi ha vegades
que uns
que
et diuen
equivoca't
a veure què passa,
equivoca't
a veure què passa
i t'ho diuen a tu
i, clar,
per no perdre ells
t'ho diuen a tu.
Ah,
que llestos,
no?
Sí.
Vinga,
els tres últims
si sou breus.
Va,
Lluís.
Que,
com ha dit
el meu company Ivan,
que quan
es comportem
malament
no
no perdrem res.
No perdrem res,
no?
Carlos?
Que a vegades
quan
a vegades
tu
agafes
i
al costat
t'està parlant
tota l'estona
i al final
te'n fiquen
una còpia
a tu
en vez d'ell.
Ah,
malament,
doncs,
el primer dia
és dir
calla
que si no
mira què passa.
Ah,
vinga,
l'últim.
que hi ha vegades
que estàs en un grup
i hi ha un nen
problemàtic
que em fa el tonto
i tot
i et desconcentra
i no pots fer res
i després
ell s'enfada a sobre
i ens fiquen una còpia
a nosaltres
i a ell
el fem fora només.
A sobre s'enfada,
no?
Sí.
Bé,
jo crec que una cosa
sí que ha d'aclar.
A partir d'ara
tindreu por de preguntar?
No.
No.
Eh que no?
A veure aquest no ben alt.
No!
Així m'agrada.
No.
Els tens s'han espantat
amb aquest no.
No.
Amb el no.
Clar que no.
No hem de tenir por
i afrontar els reptes.
Ja està,
ja ho hem dit.
Bé,
fins aquí l'aventura de la vida d'avui.
Avui,
alumnes de la salla de Tarragona
afrontar els desafiaments.
Ja ho veieu,
que és un tema que dóna per mou.
I acabem, com sempre,
amb una cançó que heu escollit.
Quina cançó és aquesta?
La gominola.
Vamos a la playa.
Vamos a la playa.
I us ho sabeu,
aquesta cançó?
Doncs vinga, va,
que soni.
Fiesta.
Vamos a la playa.
A mí me gusta bailar
el ritmo de la noche.
Sounds of fiesta.
You know we go
where the feeling is right.
You know we go
where the groove is hot.
You know we go.
I fins aquí l'aventura de la vida
d'aquesta setmana.
La setmana que ve
i tornem, eh,
com sempre,
els divendres,
a les 11 del matí.
Nois, noies, gràcies.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Vamos a la playa.
A mí me gusta bailar
el ritmo de la noche.
Sounds of fiesta.
Amigos, qué calor.
Esta máquina bailando.
Vamos todos a la playa.
Vamos todos a gozar.
Baila, baila.
Baila, baila.
Baila, baila.
You know we go
where the feeling is right.
You know we go
where the groove is hot.
You know we go
where the feeling is right.
Feeling is right.
Feeling is right.
¡Oh!
¡Oh!
Vamos a la playa.
A mí me gusta bailar.
El ritmo de la noche.
Sounds of fiesta.
Vamos a la playa.
Baila, baila.
He's a ecston.
A day.
erstmal take care you Bodle.
Baila, baila.
He's a...
The thing is,
The thing is,
the thing is
you took...
They've been doing it.
A day.
You were going to be
Until.
The thing is,
it isn't anything else.