Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tut Ex Giovanna!
Fins demà!
Fins demà!
Moins amoc!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com molt poc cotxes!
Fins demà!
Fins demà!
Tampoc!
I tant!
Tamam!
I no!
Fins demà!
En tellat!
Amoc!
I amoc!
I l' colega!
En caràcter!
Fins demà!
Amoc!
cap a la ràdio.
Doncs la d'atur total.
També l'equivalent, com deia en Quico,
a un diumenge pel dematí, primeres hores, no?
Tancat, no hi havia gent pel carrer,
botigues, excepte les de que viures tancades.
I, bueno, aquesta impressió a la Rambla,
d'igual manera, no hi havia moviment.
Potser l'efecte dels col·legis,
de no haver-hi col·legi, influeix notablement.
Però els col·legis, recordem que estan oberts, eh?
Serveis mínims, però...
Per facilitar l'accés a la canalla,
però no per fer un dia docent amb normalitat.
Llavors, la sensació és que sí,
que efectivament hi ha un atur total.
Si d'això s'entrada la conclusió que és seguiment de la vaga,
doncs hi ha seguiment de la vaga.
El tema està en preguntes per què hi ha aquest seguiment de la vaga,
si en Quico ja no ha pogut arribar,
si aquí a la plaça Imperial arribar normalment,
si aquí a la plaça Imperial Terracó
ha estat totalment tots els accessos bloquejats per biguets,
si els serveis mínims del transport públic,
els mínims tampoc han funcionat,
bé, qui controla i qui talla precisament la mobilitat,
èxit assegurat en aquest sentit.
Pitu, tu el que t'has trobat?
També? Un diumenge al matí?
Sí, sí, sí, totalment aturat.
Jo, a part de confirmar tot això,
home,
el seguiment de la vaga aquí s'hi poden ajuntar moltes coses.
Una, la pròpia inactivitat,
és a dir, el no poder mor perquè els serveis no funcionen,
perquè el transport no funciona i tot això.
Jo no sé si fer la lectura que hi ha molta gent emprenyada
i que diu, escolta'm, doncs som-hi.
Jo ara anava pensant quan venia cap aquí
que fent una mica de memòria amb l'última vaga general
no hi havia tanta aturada.
Recordem que l'última va ser el setembre del 2010
amb el govern Zapatero.
Jo no la recordo tan aturada com aquesta, no?
Tens raó, eh?
I llavors potser la barreja entre que la gent estem emprenyats,
que la situació no està gens clara,
que tot un conjunt de coses
que no sabem ben bé cap on n'hi ha la història,
potser sí que jo també hi voldria veure una mica de fotografia
d'aquell, escolta'm tu, doncs aprofitem-ho.
Em sembla interessant això que diu el Pitu.
Després parlarem del tema concret
del no respectar els serveis mínims
al transport públic municipal,
que em sembla, bé, ni del municipal ni del interurbà
perquè l'estació d'autobusos està col·lapsada.
Però seguint una mica el fil del que comentava el Pitu,
és veritat que potser, no, Quico,
es barregen no només el no a la reforma laboral,
que d'alguna manera seria el lema central de la vaga,
sinó que aquí hi ha el no a les retallades,
a la política econòmica en general dels governs, no?
Se junta una mica...
I la situació d'incertesa, clar, no?
Tu estaries d'acord?
Jo em sembla que estem...
Per entendre, hi ha molta gent en la línia del que deia el Pitu,
que hi ha gent que fa vaga estrictament per la reforma laboral,
però també hi ha gent que fa vaga
perquè a la seva botiga no li han renovat la pòlissa de crèdit que necessita
i, per tant, és contra els bancs.
En fi, una mica tot plegat, no?
Que conflueix en un...
T'han posat el IRPF, tot, tot...
O t'has quedat sense feina, no?
O t'han posat el...
I la notícia que sortia ahir,
que en pocs dies augmentarà el preu de l'electricitat,
que no sigui un 7%.
Fins i tot, fins i tot,
jo hi afegiria que no només aquesta sensibilitat
de tanta gent perquè els ha afectat directament
totes aquestes qüestions
és una vaga que no té només com a objectiu
la queixa o la reivindicació front a una reforma laboral
que pretenen no negociada
i que pretenen, en certa manera,
jo penso que d'una forma absolutament frustrada,
renegociar.
El PP ha dit, no nos moveremos,
per tant, una vegada haurà aguantat
l'estropada de la vaga general,
és clar que no s'aconseguirà res.
La vaga no aconseguirà res per aquesta negociació.
Com deia, s'hi han sumat aquests factors,
aquests altres factors de la situació en general.
Fins i tot dels que no s'han vist directament afectats
per aquestes qüestions,
ni per les retallades o pels aturs,
i a més, 5 milions i escaig d'aturats,
òbviament han d'incidir en una vaga general
perquè, bueno, aquests com a principal...
Si no es hi deixen ara.
Si no es hi deixen ara.
Que no era la situació del 2010.
I deia que fins i tot els no afectats,
és a dir, hi ha una sensació de psicòsis general...
De por.
De por.
O com a mínim de posar el fredament, no?
De pensant fins i tot a mi no m'ha tocat,
però potser em toca demà o passat demà,
i fins i tot aquells que més remotament els hi pot afectar
pensen, home, tan sols sigui per solidaritat,
per no fer acte d'exhibició,
que a mi les coses me segueixen anant bé.
M'hi adereixo.
M'hi adereixo, per exemple, no oposant-me a la vaga,
no criticant excessivament
aquesta mobilització de la vaga coercitiva,
perquè el resultat, òbviament,
deriva també d'aquestes situacions de piquets
dits informatius que, òbviament, no són tals.
Per tant, és aquesta qüestió...
El punt culminant del dia, teòricament,
hi haurà una manifestació a la tarda a les 6,
que recordem la convoca la Plataforma
en Defensa dels Drets Públics,
no estrictament els sindicats, sinó la Plataforma,
on hi ha els sindicats i hi ha moltes altres entitats.
Aquesta Plataforma, que en els darrers mesos
ha anat convocant manifestacions,
que, déu-n'hi-do, per ser Tarragona,
han tingut milers de persones per això, no?,
perquè es queixaven contra el tema de la sanitat,
de l'educació,
aquella sensació d'estar perdent els drets socials.
És a dir, que podem tenir fins i tot una vaga,
un seguiment, ja veurem, irregular,
i segur que contrastaran aquí, com sempre,
les dades dels sindicats i de l'administració,
però també podem tenir una manifestació
en què s'hi aplegui força gent,
perquè va més enllà del tema de l'atur,
o de la reforma laboral, Quico.
Sí, perquè a més, bé, és el tòpic, no?,
Tarragona, el pes del sector públic
en l'economia local és molt gran
en relació a altres ciutats,
en relació amb Valls, amb Reus, en fi,
i les seus institucionals estan aquí,
per tant, bé, hi ha un pes de funcionaris
bastant més alt,
que, bé, són una mica el col·lectiu
que, per sorpresa de tothom,
ha estat molt tocat d'uns mesos cap aquí.
I, per tant, té una certa lògica
que siguin ells els que convoquin la manifestació.
en un context de reforma laboral
que jo em sembla que els sindicats
han d'estar molt preocupats
per aquesta reforma laboral,
no tant pel seu paper de defensa dels treballadors
i tot plegat,
sinó perquè se'ls treu bastant de poder,
per entendre'ns.
Abans, quan hi havia un expedient
de regulació d'ocupació,
el paper del sindicat a la negociació era clau,
ara aquest paper s'ha vist rebaixat.
Els convenis col·lectius,
provincials, nacionals,
tenien molt de pes en la política laboral
i, per tant, els sindicats tenien molt de pes
a l'hora de negociar aquests convenis.
El pes dels convenis s'ha vist reduït.
És una mica, si em permeteu l'expressió,
és una mica que els sindicats
han vist molt tocat el seu negoci,
com si diguéssim.
I, per tant, té una certa lògica
que hagin convocat la vaga general a l'àrea,
fins i tot per un cert mecanisme
de defensa corporativa.
És allò que anem,
s'ajunta una mica tot plegat
i la previsió, en fi,
vist el que s'ha vist aquest matí,
és que sí que...
Deixa'm tornar un moment a la unitat mòbil,
a veure si hem pogut arribar
a la plaça Imperial Tàrrecó.
Josep Ardila, bon dia de nou.
Bon dia, Ricard de nou.
Sou a la plaça?
Som a la plaça
i, de fet, ara mateix hi ha tranquil·litat.
Ara mateix la gent que vulgui arribar...
Es pot circular, sí.
Es pot circular amb total normalitat,
ja no hi ha cap piquet.
De fet, encara queden restes
al mig de la Imperial Tàrrecó,
al voltant de la plaça,
a la carretera,
encara queden restes
d'aquests pneumàtics
que han cremat,
algun contenidor
que està tot just al mig
a la Rambla Nova,
però que encara deixa passar
els vehicles,
però ara mateix
no hi ha cap piquet informatiu.
Sí que ens els hem trobat
tot just a primera hora del matí,
al llarg de totes aquestes primeres hores,
als accessos
al Marquès de Montoliu,
a l'Avinguda Roma,
a l'Avinguda d'Andorra,
a la Lluís Companys,
però ara mateix
es pot circular amb normalitat
a la plaça Imperial Tàrrecó.
Perfecte,
doncs una bona notícia
també per a aquells
que vulguin circular
amb els seus vehicles particulars.
Gràcies, Pepe,
i fins després.
Fins després.
Amb això que comentava el Quico,
Pitu,
sobre el paper dels sindicats
i realment creus
que és un mecanisme
d'autodefensa
perquè la reforma laboral
els hi talla molt...
A més que la defensa
potser és reivindicació,
no?,
del seu paper històric
que han tingut,
o potser els hi pertoc,
i també potser...
Jo no sé si també
la fan la reflexió
cap a un canvi d'estratègia,
cap a altres situacions
que ens podem trobar.
Però jo retornant a això
i del tema global
que ens ocupa
en aquests moments,
jo no sé si la situació d'avui
i vista la situació com està
i com s'apreveu
que pugui estar,
perquè la cosa no d'allò...
Jo no sé si això serà
un preludi d'aquí a final d'any,
perquè la situació d'aquí a final d'any...
Què vols dir un preludi?
Que pot haver-hi més vagues?
Jo em fa l'efecte
que la cosa pot anar per aquí,
perquè la situació en aquests moments
és d'extrema gravetat
la que pateix aquest país.
Però un cop,
perdona, Pitu,
i seguint aquesta argumentació,
un cop convocada una vaga general
en un dia com avui,
29 de març,
té sentit tornar a organitzar
més vagues generals?
Tot depèn de cap on derivi la situació,
i la situació no té cap...
En aquests moments
no es veu la llum
derivarà cap a una situació
de recuperació,
o d'estabilitat,
més que de recuperació,
o sigui,
d'estabilitat econòmica,
que la gent comenci a veure
en una confiança
que aquell que...
d'aquests 5 milions d'aturats
es redueixen
a 4 milions 900,
que ja seria una dada, no?
I aquesta situació no es veu.
És que potser...
No sé què pot passar
després de l'estiu, eh?
Jo em temo a la petita,
sobretot a la petita
i a la mitjana empresa,
els treballadors d'aquest sector,
que són els que estan patint,
més curantment,
tota aquesta situació,
de que...
Escolta'm,
no em fan fora
perquè l'empresari
no té diners
per pagar-me la indemnització.
Això és gravíssim.
Aquesta situació
és gravíssima.
A més a més,
el treballador
de la petita empresa
és molt conscient
de com va l'empresa
per la càrrega de treball
que hi ha, etcètera, etcètera.
I per estar en colze al colze
amb aquell,
entre cometes,
empresari,
no?
Aquesta empresa
de 8-10 treballadors,
que és la que està patint realment,
i aquí incloca el comerç,
està patint realment
la situació
en aquests moments
que tenim, no?
Llavors,
què pot passar d'aquí
a final d'any
si la cosa
es complica més
després de l'estiu?
Aquell tòpic
de, oh,
tancaran per vacances
a l'estiu
no tancaran a obrir.
Home,
després o a maig
a l'estiu,
no ho sé, eh?
No,
però aquest temor,
no,
home,
però,
entenem-se com a excusa,
no?
Aquest temor
existeix avui en dia,
però això jo,
Coni,
és que la situació
d'avui és d'aturada,
però és que aquí
s'hi barregen moltes coses,
també.
I aquest treballor
o aquest petit empresari
que veu que la cosa
li està anant
cada vegada
de mal emborràs,
doncs avui
és un dia,
doncs escolta'm,
avui m'aplanto,
no?
Ton,
tu ho veus tan negre
com el Pitu?
L'escenari
podria ser
el que
planteja
en Pitu,
però jo,
que soc d'un natural
optimisme,
optimista,
penso que tot i poder-se donar
és difícilment
que la situació
em pitjori.
S'estan fent,
s'estan fent
en definitiva
els canvis
no els volguts
pel govern
perquè
hi vol posar-hi
remei a la qüestió
que òbviament
hi vol posar-hi
remei a la qüestió
baixa el seu criteri.
Venen imposats,
és a dir,
venen absolutament imposats,
és a dir,
que el govern
millor o pitjor,
aquest o l'altre
o el que sigui,
t'hi dirien que passar
per situacions
semblants
a les que ens ocupen.
Venen imposats
i segurament
sense alternativa
o com a mínim
i sense alternativa,
òbviament,
és a dir,
sense alternativa
i l'amenaça és clara,
Europa ha dit
que si no passem
pel que està passant
i si no es fa
el que s'està fent...
Però, perdona,
això per un govern
és gravíssim.
Ja,
però aquí tots
hauríem de fer
un exercici
també de responsabilitat
i sabent
i veient
que la situació
és la que és
i que les mesures
que estan aplicant
que són,
que òbviament
no són agradables,
calen.
Posar-se en un to
més reivindicatiu
encara del que
en aquest moment
estem
amb aquesta vaga
del dia d'avui,
plantejant-se
successives vagues,
seria arribar
a plantejar
una situació
de cataclisme
que crec que no...
Home,
seria un escenari
tipus Grècia.
No,
pitjor.
Més greu.
És que la situació
de l'estat espanyol
penso jo
que és molt més greu
que el de Grècia
i el de Portugal.
Junts.
Ja, ja.
Junts.
És molt més greu.
I aquí suposo
i espero
que tothom
faci aquest exercici
de responsabilitat.
Sindicats inclosos
avui ja
s'han significat
amb aquest moviment
que des d'un punt de vista
d'efectivitat
jo dubto
que la pugui tenir
pel que he comentat abans.
Però, bueno,
bé,
és una eina
que es pot emprear,
que s'ha empreat,
que ens genera
inclús fins i tot
aquestes opinions
que estem donant,
però que la qüestió
vagi més enllau,
dubto.
És a dir,
jo crec que ara ja
anem endavant.
A partir d'ara
anem endavant.
Falta la reestructuració
del sector financer
que s'està fent
i a partir d'aquí
que comenci a fluir
el diner
com?
perquè la petita empresa
la que vosaltres
assenyalàveu
com a motiu
de preocupació
no pugui tirar en van
i això es reanimi.
Llavors,
jo espero que no
es doni la situació
que plantejes
com a possible
que ho és.
Aquí hi ha una cosa
que tu ja trobes
que s'ho està deixant
però veig que al final
ja és net.
Sí,
perquè...
Pans.
Clar,
mira de què s'han parlat.
que no flueix el diner.
No, no, no,
però mira de què ens estan parlant
els polítics,
per entendre'ns.
Vull dir,
els gestors
que ens porten
el país
en van o enrere
o cap a no sabem on.
Es parla
de la reforma
del sistema financer.
Es parla
d'injecció...
I tot això
cal amb la població.
Es parla
de les injeccions
de diners,
dels frops
i tota aquesta història.
En aquests moments
ningú parla
de què en fem
d'aquesta situació
de baixada del consum,
que se desploma
l'activitat.
Ningú en parla d'això.
La gran preocupació
són les fusions
perquè ens hem de protegir.
Que les entitats financeres
siguin fortes,
no?
Tot això,
avui...
I senejades.
Però tot això
avui,
avui,
avui dia de vaga general,
també incideix
en que la gent
no hagi...
En aquest emprenyament.
Sí, sí.
Si jo em fa l'efecte
que aquí el que hi ha
avui,
avui el dia 29
de març,
en via de vaga general,
és aquesta barreja
de sensibilitats.
Els sindicats
són significats
per la seva part,
per una reforma laboral
que no és tan negociada
i no sé...
I també,
i també,
segurament imposada,
imposada
o dirigida
des de Brussel·les,
oi?
Segurament que també.
Però és que aquí
hi ha el gran paquet
de gent
que diu,
home,
estic...
Me trobo
que no puc pagar
la hipoteca,
que m'han baixat
el sou,
que no tinc diners
per arribar
a final de mes.
I tots aquests
estadis
de la vaga general
d'avui
s'haurien d'analitzar
un a un.
Per què un sector
de la població
s'hi posa
a paralitzar
el país?
Ja, home,
i a més aquest sector
dels impostos i tal
és un sector molt ampli.
Clases mitjanes,
no només
el que podíem
entendre fa uns anys,
com a classe treballadora,
que bàsicament
estava
en les grans indústries,
sinó que aquí
hi ha segurament
un malestar
que no sé si s'expressarà
en forma de vaga o no,
però que hi ha un ampli
malestar
perquè veu reduïda
la seva capacitat
adquisitiva.
i d'incertesa.
Jo em sembla que,
és a dir,
el que probablement
haurien de contestar
un dia els sociòlegs
quan hagi passat una mica
tot aquest episodi
és perquè...
L'episodi vols dir
el de la gran crisi?
Sí.
És a dir,
per què en un país
on hi ha més de 5 milions
d'aturats,
on la immensa majoria
de la població
diguéssim més pobra
que no era,
amb xifres reals,
és a dir,
hi ha hagut rebaixes
de sou significatives,
és a dir,
per què no hi ha hagut
una, no sé si dir-la,
revolució social,
però sí allò
molta més mobilització
al carrer que hi ha hagut.
Tots recordem,
doncs,
episodis de forta
conflictivitat laboral
i manifestacions
al carrer
i incidents diversos,
doncs,
els anys 80,
la crisi del 92,
etcètera, etcètera,
les assemblees de Torràs
aquí a Tarragona...
Aquell és els 80
de les reconversions industrials,
no?
Amb sindicalistes
que van agafar
fins i tot un renom
que es van fer populars
per entendre'ns
per la seva actitud combativa.
Clar,
per què no ha passat ara això?
Avui és el primer
exemple que tenim
d'una certa
mobilització
general.
Clar,
jo tinc la sensació,
és a dir,
quan es comença a dir,
des dels governs es diu
hem de retallar,
la gent
ho assumeix una mica,
és a dir,
d'acord,
fins ara hem estirat
més el braç que la màniga,
retallem una mica.
Ara,
clar,
és que després d'una cosa
n'ha vingut una altra
i una altra
i una altra
i ja ho hem dit aquí,
no s'ha,
ningú ha estat capaç
d'oferir
una alternativa creïble
al que ve d'Europa,
que en el fons
és l'obligació
d'una filosofia liberal.
L'Europa
que dominen
Alemanya i França,
que a més a més
estan governats
per ara,
per governs, diguéssim,
de dretes
o d'ideologia liberal.
Per tant,
la socialdemocràcia
no ofereix alternatives
i la gent se n'està donant
ostres,
què està passant aquí,
no?
Entenem que ens,
d'acord,
vam viure massa bé
i ens toca una mica
posar-nos al nostre lloc,
vinga,
d'acord,
ho assumim.
Però clar,
una cosa darrere l'altra
i arribar aquesta situació...
I amb aquesta incertesa
que sembla que no s'acaba.
Digues,
si es fixeu,
si fem el simple exercici
lògic
de contemplar
l'efecte dominó
que produeix
el problema financer,
és a dir,
no es poden pagar
les hipoteques
perquè la gent
o li han retallat el sou
o han perdut l'ampleu,
el petit empresari
l'ha d'acomiadar,
el petit i mig empresari
l'ha d'acomiadar,
per què?
Perquè ha de reduir
en tant en quant
que no li renoven
i això està a l'ordre del dia
i potser probablement
ho conegueu
per gent pròxima a vosaltres,
jo ho conec
per raons professionals.
No els hi han renovat
els crèdits
si no hi havia
més garanties
i aquest pobre empresari
que vol mantenir
el seu negoci,
no només per ell
sinó també
perquè no vol acomiadar
la gent
que durant molts anys
ha estat fent-li costat
i evidentment
portant-li al negoci.
No pot aguantar.
No pot aguantar.
El banc li diu
que no li renova
si no hi ha més garanties,
diu que no té més garanties
perquè ja hi va posar
també en garantia real
el seu propi bis
i li diu
esporti la tieta
que la vali
i esporti més
que no en tinc de tieta.
I al final
aquest pobre mitjà empresari
ha de reduir
no perquè tingui ganes
d'acomiadar la gent.
Bé,
la gran empresa
no pot tirar en van projectes.
La gran empresa
es nutria
de finançament propi,
també de finançament bancari
del seu entorn
i de fondos europeus.
Això s'ha acabat.
Llavors,
els grans projectes
de les empreses,
de les grans empreses,
els projectes
de les grans empreses
que són grans projectes
i que generen
mobilitat en l'economia
i generen empleu
inclús excessori.
Bé,
tot això està aturat
fins que no flueixi
el diner
de la banca
en favor
de l'empresa
i no només
amb garanties
reals,
hipotecaris
i a més,
sinó amb crèdit personal
com el que hi havia abans.
Diu,
me n'enfio de vostè
i li dono aquest préstec
amb un marge de cobertura
de morositat
com tenien els bancs
que el poden subir
perquè estan sanejats.
Bé,
tot passa
tot passa perquè els bancs
siguin forts
però mentrestant
el petit empresari
veu com la banca
d'alguna manera
no paga la crisi,
no?
Ho estem pagant
els ciutadans en general
però la banca mentrestant...
Bé,
és que la banca ha tingut
que reajustar,
deies grans bancs,
jo t'he afegit
grans bancs
i sanejats,
per què?
Perquè eren grans bancs
sobre balanços
sobre balanços
absolutament
fora de la realitat,
no?
És a dir,
amb hipoteques brossa,
etcètera,
etcètera,
clar,
això passa com
perquè els bancs
també diguin
no,
jo soc aquest
però amb uns balanços
reals
i això
ha comportat
una retallada
també important
en les seves possibilitats
de crèdit.
Fixa que també
arriba
a la ciutadania
amb el missatge
de dir
va,
els sanegem,
els ajudem,
som-hi,
va,
però en cap moment
i això es reclama,
escolta'm,
i la responsabilitat
d'això...
Dels dirigents,
dels grans...
on és aquesta colla
de malfactors
que han portat
en aquestes entitats bancàries
en les quals
tots confiàvem?
És allò,
aquella frase
que en alguns moments
s'ha sentit allí
i que alguns col·lectius
la feien anar
com a bandera,
no?
aquí els que ens han portat
a la crisi
ens trauran de la crisi?
Els que han fet
malament les coses
perquè s'ha demostrat
ens trauran d'aquí?
No, però els governs
locals,
per dir-ho d'alguna manera,
i europeus
estan imposant
aquestes mesures
d'assanejament
i això
que importi,
importi amb els ombros
ben fets,
vull dir,
redueixi vostè
els actius que té
i valori amb els
a preu actual
de mercat.
No mantingui vostè
els preus teòrics...
Això és correcte.
Estan obligant-los
i en certa manera
sí que hi ha acció
de govern,
ja en l'anterior govern
ja s'hi van posar
i en l'actual govern
s'hi estan posant
perquè a Europa
ho exigeix.
L'actual govern
ja hi ha entrat
amb les instruccions
a la butxaca
ja hi ha entrat.
I des del primer dia
les està aplicant.
A veure,
sobre la incidència
de la vaga
està clar
que les primeres
hores sempre
d'una jornada
de vaga general
són claus
i que hi ha sectors
claus
com el transport
i la indústria
i aquí això
ho estem notant
aquest matí a Tarragona
d'una manera clara.
No s'han respectat
els serveis mínims
dels autobusos municipals.
No han pogut sortir
els treballadors
ens ho han explicat
els treballadors
que havien de complir
els serveis mínims
han anat a les cotxeres
del polígon Francolí
però no han pogut sortir
per piquets informatius
segons els sindicats
coercitius
segons l'empresa.
Jaume Prós
ha justificat
que hi havia hagut un acord
Jaume Prós
és el dirigent
de comissions obreres
a Tarragona
ha justificat
que s'havia arribat
a un acord
amb l'empresa
l'empresa ho ha desmentit
i ha dit que realment
els piquets
s'han mostrat
de manera violents
i han considerat
que era millor
que no sortissin
els autobusos municipals.
Clar,
exemples com aquest
de Quico
poden influir
molt després
en el resultat
de la incidència
de la sensació
de jornada de vaga?
El transport públic
és clau
per la percepció
de l'èxit
de la vaga
o fracàs
de la vaga
és evident
per tant
entenc
l'estratègia sindical
d'intentar evitar
de totes
que a Tarragona
no surtin
els autobusos
que a Barcelona
el metro
no funcioni
i tot plegat.
I fins a quin punt
és defensable
aquesta posició sindical?
Si es fa un pacte
és per complir-lo.
El pacte
dels serveis mínims
clar.
Si no
que diguin
no ens hem posat d'acord
i que aquí arbitri
i arbitri
i després
diguéssim
els sindicats
estan legitimats
diguéssim
però si hi ha un pacte
els pactes
estan per ser complerts.
És que aquest fet
del transport públic
i el fet
que ja m'ha explicat
àmpliament
perquè a més
ho han viscut
els nostres contartulis
de bloquejar
els accessos
a la plaça Imperial Tàrrago
i per tant
bloquejar també
l'estació d'autobusos
que és d'on surten
tots els autobusos
interurbans
a Reus
Cambrils
Vilaseca
Valls
clar
això fa que
a primera hora del matí
no hi ha hagut
pràcticament
mobilitat
no era possible
la mobilitat
com ho entens
Pitu?
Home
totalment
el fet
que no respectin
els serveis mínims?
Home
això
jo per mi
que és indefensable
si arribem
a un acord
amb un pacte
les parts
doncs s'ha de complir
i aquí
qui en té
la responsabilitat
és qui controla
o no
però qui hauria
de controlar
aquests piquets informatius
el piquet informatiu
no hauria de passar
d'aquí
de la informació
a què li falta
Pitu
la informació
canviem-li el nom
però
no
la informació
no li falta a ningú
el del piquet informatiu
jo hi reflexionava
sobre això
el piquet informatiu
és una
podem dir
una rèmora del passat
perquè la informació
avui en dia
és com allò de les campanyes electorals
si no ens calen
si ens les podríem estalviar
a mi demà
s'ha d'anar a putar
i les octavetes
que poden donar
els piquets informatius
també ens les podríem estalviar
però bé
posats en l'estadi
del piquet informatiu
doncs no hauria de passar
d'aquí
del piquet informatiu
ja està
una vegada informat
doncs la cosa
ha de continuar
perquè això contrasta
per exemple
amb la indústria química
s'han respectat
els serveis mínims
que ja s'havien pactat
entre altres coses
perquè hi ha una qüestió
de seguretat bàsica
i que hi ha algunes plantes
que no poden aturar-se
però això
de no complir
els serveis mínims
s'hauria d'entendre
que va en contra
dels convocants
de la vaga
sí, tu creus?
home
no, l'efecte
com ha comentat
en Quico
l'efecte
de la percepció
és
és total
és a dir
tu bloqueixes
la mobilitat
tu bloqueixes la mobilitat
però tu ho analitzes
des d'una postura
de sentit comú
i
i creus que el sindicat
surt malparat
surten malparats
home, esclar
si tu atures
d'una manera
violenta
diguem-ho així
del piquet informatiu
passa
al piquet coactiu
per ells
el resultat
és molt més
no està clar
més favorable
adoptant aquestes posicions
dic
de canviar
d'una vegada
per totes
aquest nom
de piquets informatius
i llavors
ja els podrem
qualificar
en funció del que faci
ja veureu que mai
parlarem de piquets informatius
però a més
a l'EMT
anar precisament a l'EMT
a informar
home
potser és el lloc
en què tenien més informació
com per saber
empresaris
i treballadors
el que els tocava
fer
informatiu
potser per aquell
que no s'han enterat
que avui és difícil
que no s'hagin enterat
de quina és la finalitat
i què és el que s'ha de fer
tira que te va
això jo crec que no va passar
ja sé que tenim una memòria
molt curta
perquè això de la memòria
fa un any i mig
teníem una vaga general
però crec que aquest nivell
d'incompliment dels serveis mínims
no es va prodir
ni tampoc el col·lapse
com a mínim
al centre de la ciutat
de Tarrona
i això sí que pot tenir
una derivada
que la percepció
avui sigui de més vaga
que el 2010
jo crec que hi ha causes
objectives
més fortes
ara que fa un any
jo diria que de les 8 vagues generals
la primera
amb Felipe González
del govern
i aquesta
des del punt de vista
del contingut
del per què
s'ha convocat la vaga
són les que hi ha
objectivament
les dades
més
que motiven més
que els sindicats
hagin fet aquesta aposta
i que l'agència
hagi apuntat
jo els anava a preguntar
amb referències
amb altres vagues
que moltes vegades
havien aconseguit
efectes
de canviar lleis
de canviar actituds
per part dels governs espanyols
de torn
i fins i tot
dimissions de ministre
i tenen la sensació
que la d'avui
servirà per alguna cosa
perquè demà
per exemple
tindrem els pressupostos
generals de l'Estat
que aprovarà
el Consell de Ministres
i ja veurem
tot el que es deriva
dels pressupostos
tu què creus
Quico?
Abans s'ha dit
que la política econòmica
d'aquest país
ve imposada
i aquesta imposició
està molt viva
i per tant
una mica
la qüestió
és
quin marge
de maniobra
real
té el govern
de l'Estat
per canviar coses
més enllà
d'algun
detall concret
que hi pugui
que després aquí
hi ha el tema polític
de dir
encara no hem passat
100 dies
i ja ens claveu
la vaga general
que aquesta és una altra
doncs ara allò
pels nostres
detallotis
ara
a complir
i els pressupostos
jo crec que
la gran notícia
serà demà
amb la presentació
dels pressupostos
són les línies
en la línia aquesta
que demà
quin any ens espera
aquí ho està
quin any ens espera
i tu per tant
no no
però això que deies
demà sabrem per exemple
si pugen l'IBE
és que poden pujar l'IBE
és que probablement
no hi ha més remei
que pujar l'IBE
no és que n'hi ha més remei
per molt que
que diguin que no
perquè ells continuen
dient que no
perquè l'IBE
és un ingrés
de diners
a les arques públiques
per dir-ho així
constant
i seguit
directe i net
sense cost
qualsevol cost
que consumim
no hi ha contraprestació
però aleshores
quins efectes
podria tenir això
si realment es produeix
perquè si el consum
ja és baix
anant-lo primer
és correcte
és correcte
que demà
es presenten
els pressupostos generals
i és correcte
que els governs
anteriorment
havien fet
algun moviment
després d'una vaga general
però aquesta vegada
és diferent
perquè aquesta vegada
la cosa
ve de molt lluny
també és cert
que ens venen
i és cert
vull dir
no cal que ens allò
que les instruccions
ens venen molt donades
que aquest govern
no té marge de maniobra
és un simple executor
de les directrius
que li venen
llavors
demà
què pot passar
doncs jo penso
que absolutament res
continuarà la cosa igual
els sindicats
però això jo deia al principi
bé és que això no sigui un preludi
perquè si la cosa continua igual
si els governs no fan
el govern no fa un moviment
de donar una certa satisfacció
generalitzada
allò una percepció
de calla
tu hem fet una vaga general
i he servit
doncs perquè
hem flexibilitzat
no sé què
però sembla difícil
però si aquesta percepció
dintre de tres mesos
no hi és
la cosa es continua
degradant
i dintre de sis mesos
no sé què
és que clar
aquelles vagues
contra Felipe González
i Aznar
sí que havien
servit de coses
havien caigut
ministres
en aquelles èpoques
però ara no ho sembla
ton
tu tens la impressió
que no canviarà res
tinc la impressió
que no canviarà res
aquesta vaga
servirà per
deixar més evident
que hi ha un disgust general
de general
i de tothom
i aquí
penso que hi coincidim tots
aquest disgust
ho és
pels directament afectats
i pels que no ho han estat
amb una certa solidaritat
o per la por
que els afectarà
si això
no s'arregla
però res més
és a dir
a més ho ha dit
que ara
descobert el govern
no
hi haurà marxa atràs
i com deia al començament
una vegada
superada l'estrupada
de la vaga
que ja la tenien assumida
i no canviarà res
doncs
amb les retallades
que ha de fer l'estat espanyol
aquest any
pel tema del dèficit
Quico
no sé quins pressupostos
ens podem esperar
demà
és a dir
potser serà més notícia
demà
que no pas
que no pas avui
en fi
s'han de veure
hem d'escoltar
com
com els expliquen
i això
demà
i demà passat
hem d'escoltar
els que els hagin analitzat
des d'un altre punt de vista
a veure què diuen
és a dir
vaja
és
bé
el que dèiem
l'any depèn
una mica
del que s'anunci
per demà
i en quant a l'IVA
que comenteu abans
amb l'efecte pervers
la puja de l'IVA
l'efecte pervers
que agrava directament
el consum
és que clar
pot tenir un efecte
que és directe
però és
l'única
que hi havia
que li resta
a l'Estat
per tocar impostos
o mitjans
de recaptació
que li faltava
el que no pot fer
és tornar a retallar
tornar a retallar
els funcionaris
els acomiadaments
pujar a l'IRP
fer com l'han pujat
etc.
per tant
és d'esperar
perquè a més
així es ve dient
que el puntet
més d'IVA
caurà
sinó demà
en breu temps
que per parlar
de la vaga
és convocat
un empresari llibreter
o un professional
liberal advocat
i un periodista
autònom
que no sé
si som els més indicats
per analitzar
la vaga
des d'un punt de vista
obrer
com si diguéssim
però mira
al fil d'això
que dius
els hauríem de preguntar
també als aturats
aquests 5 milions
d'aturats
si realment
estan d'acord
amb la vaga
i si segueixen la vaga
o només
els sindicats
fan la vaga
pels seus afiliats
perquè moltes vegades
això ens portaria
a veure un debat
que no podem
també sembla
que les administracions
públiques
els treballadors públics
són els que estan
més a favor
de la vaga
perquè també tenen
el lloc
teòricament
més assegurat
per ara
per ara
que en canvi
no pas
en la petita
i mitjana empresa
n'hi ha uns quants
que es pensaven
que eren treballadors
públics
ineternos
i s'han trobat
que eren interins
que portaven
10 anys
d'interinatge
que això també
és una salvetjada
des de la propera
concepte
del que ha de ser
la funció pública
és una salvetjada
i que aquests
els retallen
un 15%
el sou
i a més a més
els horaris de treball
si és que directament
els hi cancel·la
el contracte
aquí hi ha tot
una bossa
també de gent
que tenen
una incertesa
que es veien
jo crec que
jo crec que els aturats
són els grans
oblidats
del sindicat
segurament
i del sistema
del sistema
amb l'agreujant
que són utilitzats
per tothom
per justificar
sovint
coses injustificables
quan estan
quan estan
fent un curs
d'aquests
de formació
els anem
de baixa
de l'atur
senyors
acabem
la jornada
segurament durarà
molt de si
avui hem comentat
hem analitzat
aquestes primeres hores
de la vaga general
amb l'advocat
Antoni Uber
amb el periodista
Francesc Domènech
i amb el llibreter
Pitu Rovira
senyors
que vagi bé el dia
no sé si faran
una vida normal
crec que no la faran
ben bé gaire
a nivell professional
perquè per un condicionar
o altre
alguna cosa
sembla que passarà
però en qualsevol cas
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ulls
de Terraona Ràdio
qui fa el que pot
no està obligat a més
Quico gràcies
fins la propera
bon dia
bon dia