I l'espai que tanca els matins de Tarragona Ràdio cada dilluns,
ja ho sabeu, a partir de la una i fins a tancar programa,
és l'espai dedicat al Caixa Fòrum,
a l'agenda, les activitats que ens proposen des del carrer Colom.
El seu responsable aquí a Tarragona és el Carles Marquès,
aquí ja saludem. Carles, bon dia.
Bon dia.
Fem com sempre amb el Carles una mica de balanç de la setmana passada,
els actes que hi ha hagut com han anat,
el que ens espera per davant,
i avui, atenció, perquè us parlarem de cinema,
d'un cicle que es diu Maternitats, serà ja cap al final.
Doncs a veure, repassant l'agenda de la setmana passada,
vau parlar d'astronomia?
Sí, exacte, es va acabar el curs d'astronomia
amb una sessió sobre la fotografia astronòmica
amb Daniel Trueva,
i bé, doncs, em sembla molt bo.
La gent es va quedar amb ganes de,
aquest era el curs, diguéssim, inicial,
de fer-ne un bàsic o avançat,
no sé quin correspondria.
Bé, mirarem tot el que s'ha de mirar en aquests casos,
i bé, ho proposarem,
i intentarem continuar.
mai va haver-hi una sortida a Torroja del WRAD,
que és l'associació astronòmica que ha col·laborat amb nosaltres en aquest cicle,
i realment la gent va quedar molt satisfeta,
fer un dia un puntet núvol,
però, bueno, es van poder veure coses.
De fet, no era la primera vegada que organitzàveu alguna activitat al voltant de l'astronomia,
sempre havia anat bé.
Ah, exactament, i justament en aquesta mateixa associació,
vam fer aquí a Tarragona,
l'any 2009, si no vaig errat,
coincidint amb el concurs de la nit,
una de les nits del concurs de focs,
amb la idea, diguéssim,
que tota la gent que va anar pel concurs de focs,
a la sortida,
pogués venir a acabar el dia aquell,
que no era el final,
doncs pogués venir al terrat del Palau de Congressos
a veure les estrelles, diguéssim,
del foc de la terra al foc del cel.
Ai, que bonic.
Però, en conclusió,
que tot el que feu mirant el cel d'astronomia creu fa.
Exactament, funciona, funciona.
Per tant, a veure si podem ser l'economia
i tot plegat ens hi ajuda
i podem tornar-ho a fer.
Vam tenir també la setmana passada
una de les conferències que giren al voltant
de l'exposició que teniu ara.
Exactament, amb Estrella de Diego,
Atrepar el temps,
la fotografia com a fotograma,
el fotògraf com a reporter,
la vida moderna.
I aquesta setmana continuarem
amb la vida moderna,
esportistes i elegants.
El dijous, dia 14,
a les 7 del vespre,
al final,
l'Esterlla pràcticament s'ho planteja
com si fos una única conferència
amb aturades, no?
I té molta gràcia
perquè, a més,
clar, et fa reflexionar molt
sobre les imatges,
sobre una cosa tan senzilla
com que quan fem fotos,
la majoria,
a més la majoria de pel·lícules,
no sé si després hi parlem
amb l'Ester Ferrer i estarà d'acord,
a dia d'avui, diguéssim,
és molt difícil trobar pel·lícules
que no sigui així,
fem servir els quadres
de la història de la pintura,
és a dir, tots estan centrats,
és difícil que hi hagi personatges tallats,
i això, una mica,
l'article va ser un dels que,
sent un fotògraf amateur,
va aconseguir tallar això,
és a dir,
el centre d'acció no està en el centre
del fotograma,
hi ha gent que entra,
que surt,
que està tallada,
però que està tallada,
evidentment,
clar,
això ho dius,
dius,
molt bé,
ara faré fotos de les meves nebodes,
tallant aquí,
no,
no,
se n'ha de saber
i s'ha de buscar una voluntat artística,
i realment això és una de les moltíssimes coses
que ens ha anat explicant,
i és clar,
quan llavors,
quan veus les fotos de l'article,
dius,
ostres,
bueno,
sí,
molt fresques,
i molt,
i molt,
allò,
espontànies,
espontànies,
la gent saltant,
sí,
sí,
sí,
ja,
ja,
bé,
hi ha punts suspensius.
Són boniques,
jo crec que estètiques,
ja de per si,
de veure l'exposició,
però a més,
si aprofiteu aquestes conferències al voltant,
clar,
li donarem el valor que realment tenen.
Exactament.
En queden encara de xerrades o ja és la última?
No,
encara queda la,
bueno,
aquesta el dia 14,
i l'última és el dia 21,
la setmana vinent.
Molt bé,
doncs,
mira,
ja està feta un dels apunts de la setmana,
el 14,
la vida moderna,
esportistes i elegants,
una d'aquestes xerrades al voltant de l'exposició de l'article.
Però,
ens queda una altra de les cites setmanals,
és aquesta,
avui mateix,
no?
Exactament,
avui mateix.
Aquest vespre,
cada dilluns,
de fet,
porteu ja a terme des de finals de maig,
un cicle de pel·lícules.
Exactament,
des del dia d'inauguració de la pel·lícula,
això,
hem fet un cicle sobre maternitats,
és a dir,
pel·lícules de diferents llocs del món
que enfoquen el tema de la maternitat en el cinema,
és a dir,
que per tant,
són una mica un trasumpte cinematogràfic
del que vol explicar Bruce Rovira en la seva exposició.
Clar,
és el que t'anava a dir,
no?
Acompanya,
aquesta projecció de pel·lícules,
aquest cicle de maternitats,
l'exposició d'Auró Rovira,
Maternitats,
una exposició fotogràfica també.
Això mateix.
Programa aquest cicle,
i de fet,
l'acompanya el presenta,
una col·laboradora d'aquesta casa,
l'Ester Ferrer,
tota una cinèfila,
la saludem,
Carles?
Endavant,
Endavant.
Esther,
bon dia.
Hola,
bon dia,
Núria i Carles,
què tal?
Bé,
mira,
ens trobem al meridià d'aquest cicle
que es diu maternitats,
porteu dues projeccions
i ens en queden dues per davant.
No ho sé,
Esther,
explica'ns una mica
com has fet la tria,
quina és la filosofia
que hi havia al darrere del cicle.
Doncs mira,
són quatre pel·lícules en total,
dues d'elles,
ara millor,
les casualitats de la vida,
que havíem parlat fa un moment
de Sant Sebastià,
dues d'elles van ser projectades
a Sant Sebastià,
una a més a més en premi,
que és la que presentem avui,
el premi del públic,
la petita Lola,
la pequena Lola,
però amb la que vam començar,
que era Leonera,
doncs també és una pel·lícula
que jo vaig poder veure
al Festival de Sant Sebastià
i que també va tenir força èxit.
Jo diria que les quatre pel·lícules,
en resumides comptes,
presenten maternitats difícils.
Jo ho deia el primer dia,
a veure,
la felicitat, diríem,
no fa bones pel·lícules,
fa bones comèdies,
sí,
però allò que es diu,
no,
la intensitat dramàtica
la porten aquestes històries tan dures
i aquestes històries tan dures
doncs són,
efectivament,
aquesta Leonera,
que és la història
de com ser mare
dins d'una presó
i a més a més
no tenir massa clar
tampoc per què estàs tancada,
no?
I aquesta idea
que s'ha desenvolupat
sembla,
doncs,
que a les mares
és ideal
que la mare
sempre estigui
amb el seu fill
en els primers anys
de la vida
encara que estigui empresonada
i aquesta és la història
de la Júlia
que té el seu fill
durant tres anys
allà dins la presó
i el cria
i el tira endavant
i és el sentit
de la seva vida.
Després vam veure
la setmana passada
una pel·lícula
de Bosnia
que es rebobina
de Jasmí Lesbànic
que és una pel·lícula
que ens parla
dels danys col·laterals
d'aquelles violacions
amb massa
que hi va haver
a la guerra dels Balcans
i d'aquelles dones
que van haver d'entomar
doncs
el fill d'un enemic,
no?
I amb la vergonya
i amb el trauma
i amb la dificultat
després de començar
en un país
doncs
en postguerra,
no?
I tot i així
jo penso que una gran pel·lícula
que devia agradar molt
la setmana passada
i aquesta
abordem un tema
més proper
a nosaltres,
no?
La Pequena Lola
La Pequena Lola
exactament,
una pel·lícula francesa
en aquest cas
però rodada
entre Cambotja
i França
perquè és la història
d'una parella
d'una parella
el Pierro i la Geraldine
que decideixen adoptar
fora del seu país,
no?
Que de fet
és una tendència
bastant clara.
Jo ahir mirava
dades estadístiques
d'adopcions
aquí a Catalunya
i realment
doncs
fa fredat
aquesta tendència
a anar a buscar
criatures
fora del país
quan possiblement
aquí en tenim
de molt assequibles
o no tant
perquè sembla
que les lleis espanyoles
dificulten això.
Les lleis són diferents,
sí.
Exacte.
I aleshores
doncs
aquesta és la història
és l'itinerari
és també
com una baixada
als inferts
gairebé
perquè ells
van a Cambotja
doncs
pensant que
tornaran de seguida
amb una criatura
meravellosa
i allà es troben
doncs
amb tots els problemes
legals
amb un funcionerat
corrupte
que no els deixa
a vegades
passar
d'un pas a l'altre
perquè fan falta papers
perquè fan falta diners
amb tot un entramat
diríem
de turisme
negoci sobre el tema
on ja hi ha
uns hotels
que estan especialitzats
en parelles
que van adoptar
i que ja tenen serveis
diríem
perquè quan tenen
el nen allà
puguin
puguin tenir
el seu abast
el que és necessari
un hotel
una mica
també llarg
d'infants
gairebé
i aquesta parella
doncs allà
fa aquest descens
fa aquesta trobada
amb si mateixos
fa aquesta trobada
amb una realitat
insospitada
i arriben a plantejar
doncs
si val la pena
o no
i em penso
que és la gran pregunta
d'aquesta història
no?
de qui fa
qui fa
feliç aquí
no?
si la criatura
aquesta fa més feliç
els pares
els pares
necessiten
aquesta criatura
per ser feliços
o realment
això és un 50-50
no?
però això
si més o més
és una pel·lícula
que després
hi ha aquests dubtes
sobre l'adopció
que sempre hi són
i més quan
en una època
en què
estem ja tornant
de tot això
i aquí
al nostre país
s'està donant
el fet de
retornar
nens adoptats
fins i tot
l'adopció internacional
no?
retornar nens adoptats?
retornar nens adoptats
sí, sí
per sort
no és un cas
generalitzat
però
jo
amb la meva banda
professional
com a psicopedagoga
que tu coneixes
doncs
tinc un cas
claríssim
d'aquests temes
i també
també passa aquí
de l'adopció internacional
i d'Espanya
perquè la gent
es fa una idea
d'aquella criatura
que ha de complir
unes expectatives
que a vegades
no són les autèntiques
perquè de fet
els fills naturals
tampoc
compleixen les expectatives
però el tema
es fa sovint
no?
moltes vegades
vull dir clar
són éssers independents
que han de tenir
la seva vida
i a vegades
els pares
se senten frustrats
però quan són fills naturals
no es tornen
aquests nens
no?
i l'última
Déu-n'hi-do
deixa'm recordar
això és la pequeña Lola
avui a dos quarts de vuit
sí, sí
avui a dos quarts de vuit
ja quasi que ho he dit tot
eh
d'ho he dit aquesta tarda
perquè veig que
he començat a parlar
i l'última
és una pel·lícula africana
de l'Osmán Sembène
que és un director
poc conegut
però molt
reconegut
diria poc conegut
aquí a Espanya
és un director
sanagaroès
i és una pel·lícula
jo penso que
extraordinària
colorista
meravellosa
i que explica
la història
d'una dona
valenta
valenta
valenta
una mena d'antígona
que es posa
contra el poder
de tots els homes
de la seva tribu
per no deixar
que a les nenes
se'ls faci
una ablació
de clítoris
que és una pràctica
diríem
habitual
a la seva tribu
i que a més a més
la dona que no la té
diríem que és una dona
que queda com a relegada
que no es pot casar
que és una dona
com a impura
no?
i ella
aquesta dona
doncs agafa
i fa
assumeix la pràctica
del moladé
que és com una mena
de donar
asil
a una persona
que te'l demana
i recull a casa seva
quatre nenes
que s'escapen
de la ablació
i a partir d'aquí
realment té moments
molt dramàtics
però jo penso
que és una pel·lícula
que al final
et deixa
un bon gust
de boca
que veus
que hi ha dones
valentes
a tot arreu
i disposades
a lluitar
pel que convingui
i jo també
ja es te la recomano
evidentment
molt i molt
Déu-n'hi-do
escolta
difícil suposo
triar però
només quatre pel·lícules
sobre la maternitat
no?
Sí, sí
segur que podríem
fer un cicle
molt més llarg
no Carles?
Sí, podríem fer
però
escolta
s'ha de delimitar
sí, s'ha de delimitar
sempre
a més
la durada
de l'exposició
també
marca
però
bé
és una oportunitat
i penso
que després
a més
continuar amb altres
cicles de cinema
i a més
es poden reprendre
temes
similars
amb altres
temporades
perquè
situacions
com la que expliques
maternitats
difícils
o situacions
difícils
en el cinema
n'hi ha
moltíssimes
i que ens ajuden
a reflexionar
a reflexionar
que és el que importa
el que sé que també
veig que heu tingut
molt en compte
el fet que
s'hi vegin reflectides
igual com l'exposició
del Bror Rovira
la maternitat
en diferents parts
del món
amb realitats
culturals
molt diferents
exactament
molt bé
no ho sé
alguna recomanació
al veure l'exposició
de fotografies
Esther
tu creus que casa
molt bé
amb el que és
el cicle de cine
jo penso que sí
a mi
a mi m'agraden molt
les fotografies
evidentment
però m'agrada molt
un espai
que ja només
a l'entrar
un espai
interactiu
que allà
es permet
que mares
i fills
o fills i mares
o com vulguis
opinin
sobre el fet
de la maternitat
no?
i llavors
aquest espai
és molt
perquè cada dia
que hi passes
trobes escrits
nous
i després
també m'agrada
molt molt molt
tota l'ambientació
que heu fet
Carles
tots els dibuixos
que hi ha per terra
la llum
és una exposició
petiteta
però t'hi sents
molt acollit
no?
era com un claustre
maternal
diguem que el dissenyador
és de Tarragona
que no ho podem dir
sempre
el Guillermo Fernández
doncs felicitats
doncs com que
no és difícil
de veure'l
quedaré un dia amb ell
i ja l'hi diré
però sí que realment
realment
està molt bé
a més
és sorprenent
perquè clar
aquella aula
els que la conegueu
sabeu que és una aula
gran com a aula
lluminosa
i tal
i ara en canvi
on d'Esto
és un claustre matern
un lloc
molt íntim
on et sents
al costat
de les mares
i els fills
que protagonitzen
les històries
que també
Déu-n'hi-do
cada història
i realment
on pots
opinar
mira ara
estava pensant
que potser la setmana vinent
podríem fer
aquí a la ràdio
ara miro la Núria
a veure què li sembla
una visita guiada
i virtual
a l'exposició
de maternitats
perquè
ara ho anava a dir
això Carles
perquè jo que vaig poder estar
a la visita
del comissari
del Bruce Rovira
clar
la documentació
que ell va donar
com dotava de vida
a cada una
d'aquelles fotografies
amb totes les històries
que hi havia al darrere
doncs allò
és imperdible
jo penso que va ser
molt molt interessant
i que si tu
li fas ara a la Núria
aquesta visita
podrà quedar molt bé
molt bé
fantàstic
doncs així ho farem
estupendo
escolta
ja m'heu muntat el programa
la setmana que ve
no no
és una
reflexió
ni que sigui en antena
ni que sigui en antena
si em dius que no
que moscarem una altra cosa
encantada perquè ja tinc el planning muntat
mira aquesta nit
avui o dos
bueno vespre
avui o dos quarts de vuit
anem a veure la pequena Lola
així ens anem posant en situació
ja maternal
i ja la setmana que ve dilluns
visitem l'exposició
i a la nit
a la vespre tindrem
l'última pel·lícula del cicle
molt bé
Esther Ferrer
programadora
també presentadora
vaja
de maternitats
d'aquest cicle
de pel·lis
que podeu veure
encara avui
i dilluns vinent
a l'espai
queixa fòrum
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
això és
maternitats
com dèiem
el cicle que tenim
de projeccions
de pel·lícules
vaja
en actiu
ara el queixa fòrum
però Carla
si et sembla
abans de tancar l'espai
recorda'ns que
n'ha d'arribar un altre
el 25 de juny
sí senyora
el dia 25 de juny
8 pel·lícules
sobre la ciutat
en el cinema
a més
i són totes
i ara que no em sent
i encara que em sentís
l'Esther Ferrer
va dir
aquest seria el cicle
que si m'haguessiu demanat
aquest tema
hauria programat
amb una excepció
que jo li vaig discutir
però bueno
sempre està bé
tenir una mica
de polèmica
i tal
Amelie
de París
jo coneixent l'Esther
sí
no li va agradar
però en canvi
a mi m'encanta
perquè és una pel·lícula
que sembla una cosa
i n'és una altra
de debò
mireu-vos-la bé
és potser a més
el títol més conegut
ja farem
la cartellera
és el títol més conegut
però vaja
n'hi ha que no tenen desperdici
de les altres
jo diria que cap
realment
Carles Marquès
moltíssimes gràcies
va
i dilluns que ve
anem d'exposició fotogràfica
perfecte
moltes gràcies
vinga