Música de gent de Tarragona
que cada dimecres a aquesta hora
ens serveix per introduir aquest espai
al Cruïlles que fem
amb Tarragona, capital de la cultura catalana 2012.
Un espai de diàleg, de diàleg cultural
a partir de la presència aquí als estudis de la ràdio
de creadors o de creadores, d'artistes
que ens poden explicar moltes coses interessants.
I com és habitual, amb la Rosa Comas,
la tècnica responsable de l'oficina
de Tarragona Capital de la Cultura Catalana.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada dimecres, molt ben acompanyada.
Avui amb dues dones, dues dones dedicades al món de la fotografia.
Exacte, dos professionals de la fotografia en llarg recorregut
que són la Pepa Vives i la Montse Riera.
La Pepa Vives, si voleu, per anar mirant una miqueta
què fa i quin tipus de fotografia fa,
té una web que es diu pepavives.info
i en el cas de la Montse Riera també podeu buscar el flicker.com
a Montse Riera també trobareu allà una bona galeria de fotos.
Pepa, bon dia.
Bon dia.
Montse, bon dia.
Bon dia.
Doncs amb elles parlarem d'això, de fotografia.
Sí, jo el primer que els volia preguntar, així d'entrada,
una pregunta una mica així directa,
és com us definiríeu com a fotògrafes?
És a dir, quin tipus de fotos feu?
Ara estem...
La gent ens escolta des de casa, però clar,
ens ha d'entendre una mica quin tipus de fotos feu cadascuna, no?
Montse.
A veure, home, jo separaria la part professional amb la part personal, no?
Jo professional, per exemple, amb el que disfruto molt i que he fet molt,
és espectacles de cultura i tal, no?
Llavors, a nivell personal, m'agrada molt fer paisatge i fer retrat.
Pepa?
A mi em passa al revés.
Doncs, a veure, torna-m'ho a recordar.
Què era el professional i què era el personal?
Bé, jo feia molta fotografia de natura.
Bé, més aviat macrofotografia.
Si entreu a la web, com que la tinc deixada de la mà de Déu,
hi ha bastant tema macrofotografia,
però amb el que realment disfruto
i se me'n va bastant al cap
és amb el tema de fotografiar, a més de carrer,
espectacles, que a més va ser culpa de Montse,
lo dels espectacles, perquè és una mica difícil.
Explica'ns-ho, això, com és que és culpa de la Montse?
És que la Montse va ser profa meva.
Això no ho sabíem.
Bé, i crec que, a part de com a gran...
Per mi és una gran fotògrafa.
No t'estic fent la pelota, que ara no cal.
Però, bé, em va donar classes de fotografia de premsa
i vam fer espectacle també una mica
i de més, on vaig estudiar fotografia.
I, bé, de fet, el que faig més ara
és espectacles i, sobretot, el seguiment del 15M.
El seguiment, que també és una mica espectacle.
Però és carrer.
La natura la tinc bastant oblidada.
Perquè veig que en totes dues distingiu, no?,
entre el que és projectes personals i més professionals.
Sí, sí.
Perquè l'actitud que feu davant de la foto és diferent.
No, actitud no.
Bé, l'actitud no crec que canviï per a l'actitud.
Jo, quan agafo una cambra i me la poso davant,
tot allò canvio.
Més igual si estic fent una cosa personal,
com, ah, no sé que sigui un tema molt avorrit,
molt avorrit, que llavors...
Però jo, per exemple, fent fotos de reportatge
i espectacles, doncs, bé, em desinhibeixo.
Vull dir, començo a fer fotos, fotos...
Que és el que em passa igual si faig fotos
a persones o a nivell personal, no?
Vull dir, per mi, ara ha de ser un tema molt, molt avorrit,
com rodes de premsa que havia fet per la premsa,
temes aquests que, ostres, eren superíferos.
Un tema avorrit és una roda de premsa.
Ui, perdona, sí, sí.
No, no.
Sí, sí, però...
Perquè, no, explica-m'ho als oients,
perquè acostuma a ser una taula...
Sí, exacte, amb una gent allà asseguda...
Que no té més, no?
Que no té més, no té gaire.
I llavors t'has d'inventar unes fotos
que surtin una miqueta del normal,
perquè d'allà, patir en un espectacle,
si et deixes anar,
te fan l'espectacle davant.
Tu l'únic que has de fer és enquadrar,
controlar la llum i disfrutar.
Que a mi vas amb una roda de premsa i...
Ostres, has de fer més esforç, de fet.
És que és molt més difícil.
Sí, sí.
És una cosa que no ho has triat tu
perquè has volgut.
Clar.
Jo no sé, anar a fer una manifestació
tampoc, potser tampoc ho has triat,
però pots jugar, no?
Sobretot si és Tarragona, que la coneixes,
saps que, bueno, amb aquest punt
me pot sortir això, o puc...
Intentar, a més, amb tot el que et dic,
amb tot, per exemple, aquest seguit del 15M,
buscar coses diferents.
Portem any i pico amb el tema
i cada temps hi ha manifestacions
i el que intentes és buscar coses
que no t'avorreixin a tu
com a professional, no?
Però jo crec que, a part de distingir o no distingir
el que sí que és important
és que t'impliquis, d'acord?
I, bueno, el de la roda de premsa
és un rotllo, però en el fons
és molt difícil.
A mi, t'has una responsabilitat.
I depèn del polític que et toca
és gairebé un milacre
que demanen a un poble
que surti un retrat de gent.
Sí, clar.
Però, bueno...
I en aquest teu cas, Pepa,
per exemple,
ho dic més en el seu cas
perquè ho veig sovint, no?
Aquest compromís
social que tens, diríem?
És un compromís, no?
Realment, el que...
Creus que com a artista
tens un compromís amb la societat?
En aquest sentit,
et veiem molt en manifestacions,
en moments reivindicatius,
això és un...
Creus que el fotògraf ha de tindre
aquest compromís amb la realitat?
Jo crec que sí.
Vull dir...
Igual que pot estar lligat
un fotògraf de l'ABC, eh?
Però, bueno,
jo et dic,
jo últimament faig molta premsa,
he estat molt en contacte
amb gent de fora d'aquí, de Tarragona,
amb...
Bueno, jo em vaig...
Dins de la meva formació
hi ha gent de Medio i de més
que són de Barcelona
i realment el compromís t'ajuda,
no?
I t'identifica, o sigui,
jo penso així,
que no t'agrada?
Ho sento, no?
I a més,
dóna visibilitat,
vull dir,
o crec,
o espero feu,
no?
De donar-la.
O sigui,
jo sé que segons quines imatges
no sortiran a premsa.
És més fàcil
treure en compte
que està cremant
perquè ven
i perquè mira que malos somos.
Més igual en un partit de futbol
que en una mani,
eh?
Més igual.
I treure en un pare
o en una mare
que s'està manifestant
perquè els han tirat al carrer,
doncs no vendrà tant.
Bueno, si a un crio sí que ven,
també, no?
Però, bueno,
també busques una mica
ensenyar altres coses, no?
Que no tot és blanc i negre,
que hi ha grisos i...
És que, a més,
jo no seria capaç
de fer aquest seguiment
si realment no estiguis comprometuda.
Que suposo que em tanca moltes portes,
però realment m'és igual.
I en el teu cas, Montse,
això del compromís,
com ho veus?
Que la fotografia,
quin paper juga, vull dir?
Ai, jo som més egoista
amb aquest tema.
No procuro molt,
disfruto.
I és que m'ho passo bé,
llavors quan les veig,
arribo a casa
i les fico a l'ordinador
i les vaig veient,
és molt personal,
és una cosa molt meva, no?
No, em sap greu,
però no tinc gent reivindicativa
ni me sento compromesa.
Home, si puc ajudar,
potser en un cas en concret, sí,
però no és el meu objectiu,
diguéssim, no?
Jo el meu objectiu
és disfrutar,
com fa molts anys
que disfruto fent fotos, no?
I encara no se m'ha passat.
Però bueno,
ja tenim la Pepa
i els seus amics
que ja...
L'hi disfruto, eh?
Que fan una feina
que jo trobo que està molt bé.
Però t'ha de sortir de dintre,
aquestes coses.
Un dia que faig una foto,
penso en altres coses.
Veig.
Veig coses.
Ara la feina
de dues fotògrafes professionals
com vosaltres,
on es veuen?
És a dir,
com arribeu al públic?
Uf!
Perquè en els dos casos
heu citat mitjans de premsa,
mitjans tradicionals de premsa,
però en aquest món
que va tan accelerat
i que canvia tant,
ara la vostra feina,
com la vehiculeu
cap a la societat?
Home, ara canvia molt.
Jo, en el meu cas,
personalment, clar,
vull dir,
a mi m'han deixat de trucar,
jo treballava molt en premsa,
la premsa canvia molt ja,
la manera de publicar les fotos,
la premsa ara tira d'agències,
tira de fotos gratis,
que animen a tothom,
vinga, envieu fotos,
envieu fotos,
saps?
Tot això ens ha perjudicat
que no passa res ja.
Ja ho anem acceptant
i vas buscant altres maneres
de guanyar-te la vida.
I quines són aquestes altres maneres?
De guanyar-te la vida
però també d'arribar
a un determinat públic?
Està buscant per altres bandes.
Jo ara ja estic mirant
més cap a fora.
Jo ara ja tinc un projecte,
molt curt, de moment,
el tinc a Alemanya,
no sé com anirà,
però jo ja m'estic mirant
cap a una altra banda.
Jo estaré aquí també,
vull dir que no desapareixo d'aquí,
però vas buscant,
bueno, vas mirant més enllà
del món, és molt gran
i hi ha moltes coses
per fer-hi també.
I llavors no sé
cap a on anirà.
Jo ara estic en una època
de transició total.
Llavors ja m'ho trobaré.
Però bueno,
em va dir Guardiola,
pas a pas,
partit per partit
i anirem veient el que surt.
I aquest projecte
es pot explicar una mica o no?
Encara no.
És que encara no està molt ben definit.
Bueno, està ben definit
si vam mai a la Selva Negra
o un poble d'allà.
Estaré uns dies amb un estudi
i a més a més,
en principi,
faré fotos de la Selva Negra també.
Sona molt bé,
però ja veurem.
Vull dir que...
No ho sé.
Em fa il·lusió,
però em fa mica de por també.
I tu, Pepa,
això que jo plantejava?
Uf, ja...
Perquè tu has parlat de premsa,
has parlat del compromís social.
A veure,
jo, per exemple,
el que he publicat
o el que publico en premsa
normalment és via internet
quasi bé tot.
Sí que he publicat a Cruïlles,
a Cruïlles, perdó,
Àrtiga,
tot el tema del 15M,
quan va començar i demés.
He enviat coses fora
que m'han demanat
o a vegades piques portes també,
vull dir de dir,
xe, tinc això,
què fem?
Sí que hi ha coses
que les cobres,
evidentment,
no ho faràs tot gratis,
però és molt difícil.
A part,
jo crec que hi ha una sobreimatge
i una sobreinformació
o una sobre desinformació.
Sí, això sí que és veritat.
Tu ara entres a internet
i fiques, jo què sé,
santa tecla,
fer diàlgo
i es pot arribar a sortir
de tot a nivell d'imatges.
No sé fins que em fos
unes boves dolents,
però costa, eh?
Costa,
costa entrar
i costa intentar malviure.
Ja no dic viure,
malviure.
Clar, perquè ara qualsevol
fa una fotografia, no?
Exacte.
Ja no només amb una càmera,
sinó amb un mòbil
i qualsevol al carrer,
d'alguna manera
pot fer la vostra feina.
Molt malament, segurament,
però clar,
per a vosaltres que sou professionals,
és una tocada de nassos.
Jo m'he tirat molts anys
treballant en premsa
intentant fer-les bé
i concentrar-te
en aquella feina
que estudies i que tal,
i ara veus
que qualsevol foto
és publicable, no?
I llavors també
et desanimo una mica.
Ja aniré canviant,
suposo,
de pensar, no?
Vull dir,
m'has anat adaptant
aquests nous temps,
llavors costa una mica
també, clar,
quan veus que
la gent publica
i a més a més gratis
i que no...
Però bueno,
no res,
són els temps que canvien
i han d'anar
i anar-los adaptant.
Amb tot això,
jo dono classes
en un centre
de fotografia
aquí a Tarragona,
a CEI,
ja he fet propaganda,
i la veritat
els alumnes
i els futurs fotògrafs
te venen
amb el rotllo de,
bueno,
quan els dius
escolta,
la teva feina
tu la tens que valorar,
tu si eres professional
quan te facis valorar
i no ho entenen.
Ah,
però si me la publiquen?
No, no,
si te la publiquen,
no.
O sigui,
tu vas a comprar pa,
evidentment
el tens que pagar,
que aquell panader
sigui ton pare,
no?
I la gent
els hi costa,
o sigui,
va,
com que a tu t'agrada,
amb aquesta càmera
ja podràs,
no?
Passa-me-la.
Va,
que ets molt bon,
hòstia,
va,
fes una foto.
No que dius,
bueno,
Xec,
jo vinc d'això,
no?
Ho intento,
almenys,
i costa.
I avui dia,
evidentment,
el que dius tu,
o sigui,
tothom és fotògraf,
tothom es compra una càmera
i és el gran fotògrafo
o ja...
D'altra banda,
potser també té
el cantó positiu,
que molta gent...
Sí,
sí,
que molta gent
que,
a veure,
o sigui,
que quan realment valores
una feina i un art
quan l'intentes practicar,
no?
A vegades passa que
quan valores,
per exemple,
un llibre,
no?
És moltes vegades
quan has provat
d'escriure en un,
no?
I dius,
ostres,
que difícil que és això,
no?
O sigui,
i potser hi ha aquest cantó,
no?
O sigui,
sí que evidentment,
potser és que,
no sé,
la cosa és de dir,
potser no s'haurien de publicar
qualsevol foto,
però potser sí que l'afició
que hi ha molt creixent
per la fotografia
et dona més valor.
o molta gent
es pot sensibilitzar
molt més
cap al tema professional,
no ho sé.
No.
No.
Aquí ha estat molt sincera
les respostes.
No, no,
jo crec que no.
S'està agafant un altre aire
i aquest és imparable ja.
Tornar enrere
no tornem enrere.
Però el que vol dir la Rosa
que amb més afició
i més pràctica
de la fotografia
no es valori més
la vostra feina,
no hi esteu d'acord,
no?
Jo penso que no,
que ja s'està desvalorant.
Vull dir,
ara hi ha una foto,
si està cremada,
si està moguda,
si està desenfocada,
ja tant li fot.
És igual, no?
És igual.
No es valora tant
la feina d'un professional,
penso.
Perquè la gent potser
ara no valora tant això.
No és la premsa,
és la gent.
La premsa actua
com actua la gent,
el poble.
M'entens?
Clar,
si el poble ja els estava així,
a ells també els va bé.
I jo penso que no hi ha tant de valor.
Aquell molt de valor,
i sí que m'agrada,
a mi és el rotllo aquest d'Instagram,
que m'estic emparellant
amb el meu mòbil,
que no hi ha manera
que me facin les fotos,
encara ho aconseguiré.
És un vici.
I a mi m'encanta.
És un vici.
No puc tenir vuites encara, eh?
Em referia potser
més a aquests canals.
Sí, exacte.
La gent que potser
s'aficionen a la fotografia
i entenen
que una fotografia professional
és molt difícil de fer,
diria molt.
Jo crec que hi ha gent
que ho veu,
ho veu, no?
Mira,
t'és més.
Saps?
Si parles d'Instagram,
val.
Sí, potser jo
em fixava més
amb aquest terme.
La persona que fa un Instagram
en principi
no té una base tècnica.
No.
I no ho critico.
que la gent pugui crear fotos
sense tenir una base.
No cal.
No cal que tothom estudi fotografia.
No cal.
No?
Vull dir, al revés.
I trobo que la gent juga molt.
I jugar amb la fotografia
és molt divertit.
Exacte, això ho vull dir.
I per jugar amb Instagram.
Perquè l'únic que has de fer
és un quadre i disparar.
I això és de conya.
Això està...
Passa que vull dir, per exemple,
quan veus fotògrafs professionals
que estan a Instagram,
com vosaltres, per exemple,
com tu, Pepa o...
Pepa Escoda.
Jo, Pepa Escoda.
Clar, la diferència la veus.
És a dir,
quan veus un Instagram
d'un professional,
o sigui,
i allí és un moment
en què es visibilitza
la feina d'un professional
amb Instagram,
la mateixa eina,
però, evidentment,
la mirada no és la mateixa,
ni la tècnica, ni...
És que la mirada,
i els anys, clar,
però, bueno,
no, però a mi,
bueno,
em veig i m'agrada.
I són gent que no en sap,
i ja està bé que no en sàpiga,
ja t'ho dic.
No és obligatori.
Perquè en què es notaria
una fotografia
d'una professional
d'una fotografia
feta per mi?
Home, potser ets molt bo, eh?
No.
No ho sé.
Jo, no ho sé,
quan vaig a estudiar amb Montse,
i no sé si en recorda,
Montse,
però sí que tenia
la meva obsessió
era que...
Jo feia molts robats,
no sé si te'n recordes.
Sí, sí,
jo li deia,
robes moltes fotos.
Robava,
o sigui,
m'agrada molt
la fotografia de carrer.
Què vol dir un robat?
Vull dir per la gent
que et s'escolta.
Doncs que et faig una foto
i no te n'enteres,
pel carrer,
normalment,
perquè no m'atrevia
a entrar a la gent,
no?
Ara sí,
ara sé que,
a més,
amb el digital
tenim l'avantatge
que si entrem amb algú
li ensenyes la foto,
no?
I si et dius,
doncs és que...
I li envies de seguida.
És una altra història,
una altra manera de treballar.
I l'impàs aquest,
almenys el que vaig viure jo
i que estic veient
que a molts dels alumnes
dels que tinc ara,
no?
L'impàs de...
No en tinc ni idea,
m'ho estic passant bomba,
disfruto un munt
i a més començo
a dominar una mica
la tècnica,
però sol una mica.
Lo just,
per saber que vull
que tu me surti
il·luminat i no,
l'impàs de realment
estic dominant,
ara estic enquadrant,
estic mirant terços,
o sigui,
arriba a oblidar
una mica de la tècnica,
però sapiguent-la,
un cop has estudiat,
jo crec que
és quizá on se nota.
És que se't queda dintre,
llavors no has de pensar
i fico aquest diafragma,
fico aquesta...
No, no,
i ets ja tenen oïdes
i surt de dintre.
I s'ha de reixer també una mica,
no?
Sí.
De dir,
hòstia,
ve que este venien,
no,
és que jo m'he comprat una càmera
i m'ha costat
i dius,
vale,
però si no tens ull,
no tens dit,
ja pots portar 12.000 euros al coll,
que no farà res de bo.
Evidentment,
tindrà una qualitat,
no tècnica,
una qualitat,
perquè també la pagues,
però a mi no em dirà res la foto.
Ja, això passa.
Bé,
i de fet,
potser també els que no sabem
fer fotografia
i fem un Instagram...
Home,
tu ja portes temps ja.
Sí,
però a veure,
que no et saps,
més aviat potser
estàs com molt a la Mercè de l'Azaro,
una mica,
no?
Sí.
Un moment donat,
i mira,
en canvi,
clar,
jo crec que un professional
també està,
també hi és,
però el busca una mica més,
o sigui,
sap buscar aquelles imatges
que dius,
ostres,
l'ha buscat,
no,
perquè potser no l'hauria trobat.
O sap mirar,
no?
Sap mirar.
Sap mirar.
Jo crec que tens que sàpiguer
anar observant,
no?
A vegades vas,
que sembla que portis l'òptica aquí,
els ulls,
no?
Quan busques alguna cosa molt determinada,
que no ho trobes quan ho busques.
Això sí,
això és veritat.
O no portes a la càmera.
I què vol dir això de saber mirar?
Quina és la mirada
d'una fotògrafa professional?
Com ho definiríeu?
Hòstia.
O és indefinible això?
Observar,
estar atent,
estar molt atent
i concentrar-te molt
en el que estàs fent.
Per això que vol dir
que anar pel carrer
amb aquella cara de concentració?
No,
jo ho dic més
quan tu portes una càmera,
tant si és professional
com personal,
has d'estar per la feina.
No pots dir,
ai,
què faré per dinar avui?
Ai,
vés mi a fer una cervesa?
No,
oblida't.
I és mirar i concentrar-te
amb el que tens davant.
Esperar aquest gest,
aquell moment,
aquesta entrada de llum.
Sí,
una mirada,
una somriure.
És que són moltes coses.
Jo què sé,
agafar una galeria
de dir,
com que estem parlant
en tema cultura i demés,
jo què sé,
santa tecla,
no?
Segui així.
I,
hòstia,
gent que et coneix
i que et diu,
ei,
he vist la teva foto
i no saben que és teua,
però que han reconegut
que ha sigut capaç
de veure una mirada,
un detall.
Sí.
Jo crec que és això,
un detall,
jo què sé,
i em recordo l'any passat,
perquè a més és difícil
quan portes temps
sempre fent el mateix,
no?,
de buscar coses diferents
i que de repente
a través del Ball de Gitanes
una de les balladores
amb un supertatuatge
al turmell,
no?
Dius,
hòstia,
és que estàs la foto,
a mi el que balla
és més igual,
no?
Clar.
I jo crec que és això,
la mirada.
És estar atent,
molt atent
i espera un moment.
Els altres faríem la foto
de les...
Disfrutar de la fotografia,
jo sempre dic
que el dia que deixi disfrutar
plegaré.
i a mi,
mira,
d'Illos vaig fer
unes fotos
d'una noia embarassada
i és que,
bueno,
les arriba a casa
i començar-les a veure,
mirar-les,
retocar-les,
ja,
no sé,
i a mi,
si encara em dure això,
ja està.
i encara...
I ara que parlàveu
de les festes,
dóna molt de sí,
la festa?
Bó,
totes dues sou...
És una ruïna.
Home,
tu també no,
Déu n'hi do.
Sí,
però no estic de ficada,
jo ara,
la veritat,
he deixat una miqueta
el tema festes
i...
Però n'has fet moltes,
més que res,
perquè com que m'ho encarregaven,
ja quasi ja estava
i estaves més ficada
i ara,
com que no hi estic tant,
veig com altres coses ja,
no?
És com,
normalment,
sembla que m'estigui obrint cap a altres bandes,
no?
Jo he disfrutat molt,
molt fent festes,
eh?
Vull dir,
jo és el que més he disfrutat.
I tu, Pepa, també?
Jo moltíssim,
i mira que no soc d'aquí,
em dir.
I ni jo,
però bueno.
Però jo crec que les festes de Tarragona,
a nivell visual,
sí,
de treballar-te'les,
és que hi ha des de moments increïbles,
a qualsevol hora,
a més,
a...
I la gent es presta.
Sí.
De totes maneres,
sí que tinc que dir,
si no ho dic rebento,
que cada vegada es nota més
els mils i mils de càmeres que hi ha,
d'acord?
Vull dir,
jo normalment
sempre demano acreditació a l'Ajuntament,
no he tingut mai cap problema,
vull dir tot el contrari,
vas acreditat,
evidentment,
el que dius tu del professional,
el professional,
fas la foto,
t'apartes,
intentes no molestar...
No sé si transparent.
Sí.
I educat.
I educat.
Jo, per exemple,
no entenc que tingui que esprendre a Montse
perquè està davant meu fent una foto.
i estàs en principi,
estàs treballant,
perquè jo intento vendre després d'estes fotos
i ara sí que es nota el mogollon,
si l'any passat era allò de dir,
mira, ja me'n vaig a casa,
perquè és impossible fer una foto.
Però...
I Tarracó Iba també és un tema que tractes...
El Tarracó Iba m'ho passa molt bé,
jo, el Tarracó.
Sí.
La veritat és que sí,
el Tarracó vam començar,
em sembla,
amb Geno,
com a fa 3 anys,
3 o 4 anys ja,
a fer coses
i...
és que l'ambient del Tarracó Iba
és increïble.
A part que els espectacles són increïbles,
però l'ambient entre la gent
que treballa al Tarracó
és...
i la gent que va a veure'l.
Jo no he,
amb 4 anys,
5 que fa que estic fent.
I com veieu Tarragona
com a capital,
entre cometes,
fotogràfica?
Tenint en compte que som la seu,
no?
Rosa de l'Escan,
no?
Sí.
d'un certamen de fotografia.
Home, bé,
home, jo...
I què tenim,
en fi,
tot allò de la primavera,
fotogràfica,
com amb un historial al darrere important.
Home, està bé,
però jo a vegades demanaria més,
clar,
un tot camí,
no?
Vull dir més...
No cal que només es consenti
tot a l'Escan,
no?
I llavors penso que es perd una mica,
no?
Potser durant tot l'any
haurien d'haver-hi més exposicions
i més trobades,
no?
És que no ho sé.
Més activitat fotogràfica,
en aquest sentit.
Més activitat, no?
Més fòrums i més,
no sé,
i molt la gent jove,
a més hi ha molta gent
que l'hi ha de la fotografia,
jo quedo parada,
la gent com està ara,
s'ha ficat de moda la fotografia,
ara,
ha tornat a fer una...
No sé,
potser explotar això,
no?
Poder fer un concurs...
Ah, no,
ja ho teniu,
no?
A Instagram,
no?
No sé,
una miqueta més activitat,
perquè l'Escan el trobo
una miqueta,
potser...
Elitista.
Elitista, exacte,
aquesta és la paraula,
no?
Sí.
Tu també coincidries,
Pepa?
A veure,
jo,
i és que a més,
soc una mica,
en el tema de fotografia
faig coses una mica,
se me'n va una mica a l'olla,
no?
I jo el que sí que ve
és que a Tarragona
a nivell fotogràfic
hi ha gent d'un nivell
increïble,
o sigui,
evidentment,
els superreconeguts
com Pepa Escoda,
el Gerard
i gent d'aquesta,
i que no ho potenciem.
Vull dir,
el que diu ella
dels fòrums
o debats o...
Bueno,
és la de l'art
el més regent,
no?
Sí.
fotògrafs emergents,
no?
Ja crec que hi ha
molta cosa aquí.
Moltíssima gent,
ara està la gent de pàrquing
que està fent bastanta cosa
i de més que els conec,
però jo crec que falta
una mica de xitxa.
Si els hi ha més cas,
no?
Potser,
sí,
o donar-los d'impacte,
o ajudar-los a que,
bueno,
ensenyar,
perquè les fotos
són per ensenyar.
Jo ensenyo poques,
ensenyo les que m'agraden,
clar,
però vull dir,
t'agrada ensenyar,
si fas alguna cosa que t'agrada,
la penyes,
vull anar a penjar-t'una
a Facebook i ara,
ja m'he animat avui.
Avui s'ha calentat la Ponser.
Avui sí,
avui anava de foto.
No ho sé,
jo crec que l'escan és increïble,
evidentment,
amb un nivell impressionant,
almenys tots els anys fins ara.
Sí, sí, sí.
Evidentment,
també.
Clar.
Però potser d'arribar una mica
a la gent,
el que passa és que crec que és difícil,
no?
O sigui,
lligar el tema aquest
no tan professional
amb el professional,
però que no es perdi amb
vamos a hacer un concurso
via Facebook,
que amb això sóc una mica rareta també,
jo,
que em sembla que us vaig pegar
una mica la bronca.
Bueno.
La rebenta.
És difícil,
però sí que potser fa falta...
Són com dos mons una mica
allunyats, no?
La fotografia més elitista,
seguint una mica la paraula,
i la fotografia de la gent del carrer.
Sí, sí,
que de fet són els que tenen moltes idees
i m'han tenint una mirada
que jo quedo parada,
perquè ara, clar,
a través de les xarxes socials
vas veient les fotos que penja la gent,
o només a TV3 o a Temps,
jo quedo parada
de les fotos amb una qualitat,
però és que
cada dia
et posen unes fotos...
És que gent molt bona
i no està explotada.
I són gent que no són professionals,
són gent que estan fent fotos
i, bueno,
un xapó, eh?
I, per tant,
aquí hi ha gent bona a Tarragona
que faltaria potenciar-la,
segurament.
Sí, sí, sí.
O almenys mostres d'alguna manera,
no?,
que ho poguessis ensenyar.
Sí.
Llama-lo equits, no?,
allò de...
no sé en quina via
o com feu,
però jo crec que sí, no?
Allò,
el que dèiem,
les xarxes socials,
jo a vegades al·lucino,
de dir,
aquesta tia o este tio,
no es dedica mai a això?
Com al revés, no?
de dir que té el macramé.
Sí, sí, sí.
I eres professional.
Vull dir,
una cosa,
una altra o l'altra, no?
Molt bé,
bé,
acabem,
perquè ja se'ns acaba el temps,
amb una pregunta
que sempre fem a tothom
que passa per aquí,
que és com us transforma
la cultura dia a dia,
que és una mica
el lema de la capital.
Pepa.
Ai,
a mi em toca primer.
Sí.
Home,
a mi transformam,
no sé,
fins que...
no sé si em transforma o no,
però que m'ha ajudat
a nivell professional
a conèixer gent,
a tindre mirades diferents,
a entendre segons què,
no?
Jo crec que sí,
que d'alguna manera m'ha ajudat,
però definir-te-ho així
molt, molt tècnicament,
soc de l'Ebre.
I tu, Montse?
Bé,
jo més que transformar,
podíem parlar de com m'afecta,
no?
A la meva vida diària,
no?
La cultura en general,
a veure,
gairebé tot és cultura,
ja,
mi d'eseig de cultura,
però com m'afecta,
diguéssim,
em dóna benestar,
no?
Em dóna benestar,
alegria,
em desinivel,
em fa que disfruti,
no?
De la vida,
si no,
seria molt avorrit això.
I la fotografia...
És el sumo,
és la...
És la...
És la...
Montse Riera,
Pepa Vives,
moltes gràcies per compartir
aquest diàleg cultural
al voltant de la fotografia
en aquest espai cruïles,
gràcies.
A vosaltres.
que vagi molt bé.
I Rosa,
acabem amb una recomanació.
Sí,
una recomanació molt...
Que no s'ho dic
que el recomanar la gaire.
No,
que el recomanar la que corre
molt per les xarxes,
és un concurs audiovisual,
precisament,
de vídeo que s'ha convocat
per Santa Tecla,
el treu l'emperito
que portes dins.
Sí, sí,
he vist...
Bé,
ja corre molt,
però bé,
ho volia esmentar
perquè realment
és una proposta divertida
per fer cadascú
el vídeo
a partir de la música
de l'emperito
com s'integra,
diríem,
a la vida quotidiana.
Molt bé,
doncs amb aquesta recomanació
de la que parlarem molt
durant els propers dies
acabem el Cruïes
d'aquesta setmana.
Rosa, com està bé?
Gràcies
i fins al proper programa.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.