Fins demà!
L'home del paraigua. Avui tenim diversos convidats aquí als estudis i també d'altres que saludarem de seguida a través del telèfon.
Primer saludem el coordinador del festival, Jordi Giramer, que ens acompanyarà segurament en alguns programes per anar desenvolupant, en fi, tots els espectacles del festival. Jordi, molt bon dia.
Bon dia a tots.
Però avui també ens acompanyen tres persones, tres tarragonines, que representen tres entitats que participen d'alguna manera en l'espectacle que podrem veure el proper diumenge al vespre al Teatre Auditori del Camp de Mar.
Són la Teresa Valls, de l'Estudio de Música de Tarragona. Teresa, molt bon dia.
Molt bon dia.
La Mari Carme Domingo, que és de l'IES Ponsendicar. Mari Carme, bon dia.
Molt bon dia, Arcar.
I la Montse Carles, de l'Associació per al Foment de la Dança. Montse, també bon dia.
Hola, bon dia.
Tres persones que, d'alguna manera, també ens ajudaran a entendre l'espectacle inaugural.
Perquè l'espectacle inaugural en Guany Jordi, del Festival d'Estiu de Tarragona, podríem dir que és una mica diferent.
És un espectacle, però on hi participa moltíssima gent, arribaran a participar gairebé mig miler de persones, si no m'equivoco, i entitats com les que elles representen i moltes altres.
Explica'ns una mica l'origen de tot això i de seguida parlarem amb el director de l'Home del Paraigua.
Sí, com bé deies, és un espectacle inaugural que sempre té una certa importància a arrencar bé i ens sembla que arrencarem de la millor manera possible.
És una coorganització entre el Departament de Cultura i els impulsors d'aquesta iniciativa, l'equip de l'Home del Paraigua, capitanejat per el Joan Martínez Colàs,
que és el compositor i el director i que, bé, em sembla que serà fantàstic poder comptar amb ell i que ens expliqui més les interioritats de l'inici del projecte
i les característiques artístiques del projecte.
Jo, en tot cas, sense ganes de xafar una mica la intervenció del Joan, en tot cas sí que explicaré el tret diferencial d'aquesta proposta,
que és una òpera Colàs, però que és una òpera que això a vegades sempre espanta una miqueta, però és una òpera molt particular.
I, de fet, nosaltres a la difusió de l'espectacle diem que això pot agradar tant als amants de la lírica
com a aquells que no hagin assistit mai a una vetllada operística.
Per tant, això és molt important recalcar-ho, que això és per un públic ampli i un públic popular,
perquè és un espectacle basat, un espectacle musical basat en la vida i l'obra de Vicenç Ferrer, el cooperant,
per tant, una figura, un català universal, un referent de tot un seguit de valors ètics i solidaris importantíssims,
i que la creació artística que explica la vida i l'obra de Vicenç Ferrer també l'ha fet un jove compositor,
jo diria dels que amb més talent que hi ha en aquest moment al panorama català, que és el Joan Martínez Colàs.
Això és aquesta òpera que es va estrenar l'11 de setembre del 2010 al Gran Teatre de Liceu,
amb un èxit aclaparador, i que ha fet gira per diferents ciutats,
que ara cull Tarragona en el marc del festival d'estiu i donant-li la significació i l'importància que té,
perquè és l'espectacle inaugural, i que tindrà una cloenda de gira de Catalunya
a l'1 de desembre al Palau Sant Jordi, amb el qual s'aplegaran representants
de totes aquestes entitats que s'han anat sumant en el projecte en les diferents ciutats,
i per tant, si a Tarragona ja arribarem gairebé als 500 intèrprets,
al Palau Sant Jordi arribaran gairebé als 2.000 intèrprets.
Aquests 500 intèrprets, i això és molt important dir-ho,
que el tret diferencial i pel qual l'Ajuntament acull
és perquè el tercer acte, sobretot el tercer acte,
però també no el primer i el segon, és una òpera participativa.
Què vol dir això? Vol dir que amb l'estructura i amb el cos professional
que té de cor, orquestra i solistes, que més o menys són un centenar de persones,
aquest tercer acte s'hi pot sumar totes aquelles entitats culturals, cíviques,
persones artístiques o persones individuals que tinguin ganes de viure l'experiència
de formar part d'una òpera o que mai s'ho han plantejat i que el format i el compositor
ha concebut això perquè això s'hi pugui encaixar.
I, per exemple, aquí tenim tres representants del món artístic i cultural de la ciutat,
una més de l'àmbit de la música, una altra més de l'àmbit de la dansa
i una altra més de l'àmbit de les arts escèniques i, a més a més, transversal,
perquè segurament aquest projecte acull gent de totes les edats,
que poden incloure's i, per tant, la gent de dansa pot participar fent
no sé què d'un passeig de les ànimes que simbolitza no sé què,
la gent de la música pot incorporar-se en el cor professional
i, per tant, engrandir aquesta massa coral que li dóna un coixí impressionant
a l'espectacle o la gent d'arts escèniques pot participar des del món de la figuració,
des del món d'altres àmbits.
I aquesta és una característica que fa que l'espectacle no sigui tan sols
un gaudi musical i artístic, sinó una autèntica experiència.
Nosaltres parlem d'esdeveniment, parlem de festa,
perquè l'emoció que transllueix de l'escenari cap al públic
i de tots els participants fa que hi hagi quelcom molt especial
que convidem molt la gent a viure-ho.
Per tant, no és allò només anar a dir...
Perquè molta gent entenem que potser li pot ser un cert recel de dir
que no sé exactament de què va això, una òpera...
No, no, és una òpera que té fragments musicals de pop,
amb instrumentació també d'altres gèneres,
que entra molt bé i, a la vegada, que pot viure una experiència sensacional.
I aquí suposo que ells ho poden explicar.
Tinc la Teresa Valls davant de l'estudi de música
que, a més a més, a diferència de la Montserrat o de la Maria Carme,
ha tingut ja el plaer de participar amb altres representacions a altres llocs
i, per tant, també suposo que podrà corroborar aquesta emoció,
aquesta mena de festa que es viu...
Ara li preguntarem, però abans deixo-me saludar el creador,
el compositor i director d'aquesta òpera Col·laix,
que és el Joan Martínez Col·laix.
Joan, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Escolta, com ens explicaries?
El Jordi ja ens ha fet una àmplia definició,
però, en fi, tu ets el creador.
Quina és la teva intenció quan crees, quan composes aquest home del paraigua?
Mira, doncs jo, en resum, et podria dir que en el moment que vaig començar
a composar aquesta obra, la meva intenció era arribar a Tarragona
i trobar-me amb aquesta gent,
perquè us dic la veritat que en el moment de posar-me a escriure l'obra
era un tema molt conceptual, anar a contracorrent de moltes coses,
el fet que molta gent que no són artistes professionals puguin pujar a l'escenari,
el fet que no hi hagi un director artístic, sinó que l'òpera s'interpreta a partir de la música,
que puguin col·laborar persones que no estan acostumades a pujar als escenaris professionals.
I us puc dir que al llarg de la gira hem tingut col·laboració de molts artistes
i gent molt interessant, però aquí a Tarragona això ha estat una revolució.
Estem, tot l'equip de producció, estem fascinats per la resposta de la ciutat
i per la resposta dels professionals, que moltes vegades ja sabem
que el món professional artístic és molt complex, és molt petit,
i de vegades et trobes grandíssims professionals que estan fent unes tasques
gairebé pedagògiques amb entitats, amb escoles de música,
i aquí a Tarragona això ha estat increïble.
Hem trobat un equip de gent meravellós i l'òpera fa un salt
amb aquest concert de Camp de Mar fem un salt totalment extraordinari.
El títol de l'home del paraigua respon a alguna cosa en concret?
Perquè suposo que a molta gent li deu sorprendre.
Què vol dir l'home del paraigua?
Aquest era el nom amb el que era conegut el Vicenç Ferrer en Antapur,
perquè els hi quedava molt l'atenció que en un lloc tan àrid
i allò semblen a los monegros, perquè us fa una miqueta la idea
de quin tipus de clima, quin tipus de geografia estem parlant,
i el Vicenç va tenir ja fa molts anys un problema amb la pell
i per protegir-se del sol, quan s'anava a meditar
i a pensar en les seves coses, s'anava passejant
amb un paraigua immens de color negre.
I la gent li deia, mira, l'home del paraigua.
I això va calar i al final tothom el coneixia com l'home del paraigua.
L'espectacle ja ens deia el Jordi que té tres actes
i que el tercer, per dir-ho d'alguna manera,
és el gran final, la gran treca.
Què ens expliques, de totes maneres, al llarg d'aquests tres actes?
Què s'explica en la història?
Els dos primers actes expliquen la vida del Vicenç
des que va néixer a Barcelona l'any 1920.
El primer acte va des que va néixer,
quan va viure la Guerra Civil,
quan va entrar amb la companyia dels jesuïtes
i quan va acabar tota la seva formació
se'n va anar a la Índia per fer els exercicis espirituals.
El segon acte comença quan arriba a la Índia
i acaba amb la seva mort.
I llavors el tercer acte, que és la part de creació col·lectiva,
és la que està dedicada a la seva obra més important,
que és la Fundació.
I per què, en el moment de crear aquest espectacle,
aquesta Òpera, Joan,
penses en aquest tercer acte on hi participi tanta gent?
Què és el que et mou, en fi, a tirar endavant aquesta moguda?
Aquí hi ha un fons ideològic bastant potent.
Jo fa molts anys que em dedico a la música,
tinc formació de música clàssica
i fa molts anys que veig que el públic de la música clàssica
cada vegada és més gran,
que costa molt d'enganxar la gent jove,
que el llenguatge dels clàssics
i la posada en escena de la música clàssica
no resulta atractiva pel gran públic.
I després de fer moltes reflexions,
arribes a la conclusió que hem d'anar trencant barreres
i que una barrera molt important és que la gent,
quan ve a veure un espectacle,
ha de tenir l'oportunitat de sentir-se integrat en aquest espectacle.
Llavors aquí va néixer el concepte d'Òpera Col·lage.
Primer vam integrar els artistes locals de cada lloc
on hem anat a fer l'Òpera
i després fins i tot, i és el pas més important,
i això ja ho vam fer al Liceu,
integrem el públic.
Hi ha diversos moments de l'Òpera
on necessitem que el públic col·labori amb nosaltres
per desenvolupar l'obra.
O sigui que es pot dir que el públic al final forma part de la part artística,
no és un objecte passiu.
Llavors aquest concepte ha calat tan profundament
amb la nostra manera d'entendre la música
que tot el que estem fent des que vam començar amb l'Òpera Aigua,
si no té aquest revestiment col·lage,
ja no ens omple.
Ara, per exemple, fa 10 dies vam estrenar una missa
que vaig composar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona,
i també vaig reservar dins dels 7 números que vaig composar a la missa
3 moments perquè pogués participar el públic de manera massiva.
I això ja forma part d'una filosofia
i de veure sobretot això que podem convertir els concerts
en una experiència que no es pot reproduir ni amb un DVD,
ni amb un CD, ni amb un MP3,
que l'única manera de poder-ho viure és indirecta.
I això és una miqueta l'aposta que estem fent.
Clar, que de representació és una idea ben diferent.
Ara, el que també això m'imagino
i el que implica és que prèviament,
clar, reunir a tantes entitats i a tanta gent,
doncs això requereix un gran esforç, no?
Això requereix un esforç de producció
que, bueno, per sort tenim un equip de gent meravellosa
que hi creuen moltíssim en el projecte,
capacitats per poder tractar amb la gent,
per poder atendre les necessitats
de cada grup que participa.
Penseu que no només estem parlant de grups
a nivell de grups de la cultura tradicional
o d'escoles de música o escoles de dansa,
fins i tot integrem a l'espectacle persones discapacitades,
secs, minusvàlids, persones que tenen diverses discapacitats,
perquè una miqueta l'obra del Vicenç Ferrer
transmet aquests valors
i, de fet, la seva tasca a l'Índia ja ho reflectia d'aquesta manera.
Però, evidentment, això a l'hora de posar una escena
requereix una sensibilitat molt especial,
però, bueno, com et deia,
és una cosa que ho hem anat trobant pel camí
i que ara ja no sabríem treballar d'una altra manera.
Això va començar... La història va començar a Liceu
i s'acabarà al desembre al Palau Sant Jordi, no?
Molt em temo que no, eh?
Què vols dir? Que encara hi haurà més representacions?
Perquè ja hem estat començant a parlar
al concert del Palau Sant Jordi,
sembla que ens obrirà la possibilitat
de repetir aquesta experiència
per la resta de l'estat espanyol,
sembla que l'any que ve també podrem visitar Alemanya,
o sigui que crec que aquesta és una obra
que té un recorregut encara molt llarg
i quan nosaltres pensem que estem arribant al final
veiem que encara queda molt l'horitzó
i en aquest sentit, ja us dic que aquest concert de Tarragona
ens marca un canvi de direcció
i un canvi d'ambicions
perquè, bueno, quan vam estrenar l'Òpera al Liceu
vam participar 423 persones,
vam creure que això era un fet absolutament inèdit
i insuperable
i aquí a Tarragona ja estem a prop de les 500 persones
perquè també s'ha de dir que a part de les més de 400 persones
que participaran de Tarragona
ve gent de tota Catalunya,
gent que ja ha cantat, que ja ha ballat l'òpera
i que volen continuar amb nosaltres treballant,
o sigui que a més, allà on anem dinamitzem
la vida comercial i la vida dels restaurants
perquè ens va seguint molta gent.
Escolta, i l'última, com convidaries aquest públic
que tu li demanes que hi participi,
que hi participara també,
com el convidaries a anar a veure aquest home del paraigua?
Nosaltres ara hem tret un eslògan
que és molt clarificador que diu
que hi ha un concert que és molt gran,
i això no és venir a veure un espectacle,
et gastes, no sé si són 14, 18 euros,
pas la teva entrada, vens, passes una estona,
no, això es tracta de venir
i integrar-te dins d'un espectacle
i tenir una vivència.
Aquesta és una miqueta la nostra finalitat
i és el que estem assolint
amb cadascun dels concerts que estem realitzant a la gira,
o sigui que això no es tracta de dir
vaig a passar una estona a veure què fan,
sinó vaig a integrar-me dins d'una cosa
que és molt gran,
jo sempre dic que més que un concert sembla
la inauguració d'uns jocs olímpics,
aquesta és una miqueta la comparativa.
Joan Martínez Colas,
doncs creador, compositor d'aquesta opera Col·lai,
Solomà del Paraigua,
que la podrem veure el proper diumenge a la nit
al Teatre Auditori del Cant de Mar.
Gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio
i ens quedem aquí als estudis
amb algunes de les persones
que hi participaran activament damunt de l'escenari.
Moltíssimes gràcies i un abraçat molt forta
per tots els companys.
Gràcies, Joan.
Adéu, Joan.
Ens veiem dimecres.
Adéu.
Gràcies, adéu, adéu.
Doncs el Joan Martínez Colas,
el creador, compositor d'aquesta opera.
La Teresa Valls,
dèiem abans de la conversa telefònica,
que ja ha participat d'alguna manera?
Sí.
Jo personalment i l'estudi de música
hi participem des del primer dia,
és a dir,
a aquesta estrenada a l'Liceu
ja hi vam anar
unes 25 persones de l'estudi de música.
I l'hem anat seguint,
això que deia ell,
l'hem anat seguint per tot arreu.
És veritat que cada vegada que jo vaig,
que formo part d'aquest grup,
arribo allà i faig l'òpera i ja està.
I cada vegada és diferent
perquè depèn del tipus de gent
i dels grups que s'hi apunten,
doncs la dansa és una o és una altra,
o els que canten són uns o són uns altres.
Bé, aleshores,
aquí a Tarragona ha sigut, clar,
la meva experiència molt diferent
perquè hi ha una feina prèvia
que jo allà on vaig ja me la trobo feta
i aquí no.
Aquí he participat directament.
Ha sigut molt,
jo crec que molt emocionant
perquè ens hem retrobat
i ens hem conegut
amb una sèrie de gent
que segurament tothom fa molt de temps
que treballem,
però amb àmbits molt diferents
i que, bé, no tant diferents,
artístics però d'àmbits diferents,
que mai havíem fet res junts,
i en aquest moment això ens permet
primer conèixer-nos
i després poder treballar junts
i qui no sap si en un futur
posar alguna altra cosa.
Però a part d'aquesta experiència
hi ha una cosa que jo valoro moltíssim
que és aquest trencament,
és a dir,
els que ens dediquem a la música clàssica,
com ha dit el Joan,
l'òpera potser és de les coses
més encursetades que hi ha
i veiem els senyors
que canten àpera allà dalt
i un cor i una orquestra
i és com una cosa molt inaccessible
per moltíssima gent.
Només hi pots participar com a espectador
perquè per tal de l'escenari
has de tenir unes condicions determinades
que no tothom les té.
Aquí no.
Això permet fer-ho a tothom.
Això és trencar motlles.
Això no tothom ho entén.
i jo crec que aquí hi ha una mica
de la discussió aquesta
i crec que això és el bo d'aquest obera.
És a dir,
tothom pensa que sortirà a cantar,
que és el que jo he fet,
que mai de la vida havia cantat.
I això trobo que és fantàstic
poder participar en un àpera.
Si tu, Ricard, vols cantar,
vens i et farem cantar
i sortiràs diumenge allà.
I què cantaré?
Doncs el tercer acte.
És a dir,
és un àpera que,
com ha dit el Joan...
La Teresa Valls canta.
Sí.
Ha cantat i cantarà el diumenge.
Sí, sí.
I amb tota la gent de l'estudi de música.
Sí, i jo participo en el Cor de Cambra,
o sigui, faig alguna cosa més que el tercer acte,
vull dir, faig tota l'òpera,
però hi ha tres actes.
Els dos primers actes són
la vida de Vicenç Ferrer,
via i mort d'aquest senyor,
i el tercer acte és la fundació.
Aquesta fundació que fa a ell,
per tant, és una festa.
I amb aquesta festa s'hi pot afegir tothom.
Tothom i cada vegada és diferent.
Ara, com ha dit ell,
hi ha tanta gent que hi participa
que no es pot tothom inquivir
dintre d'aquest tercer acte,
perquè, clar, llavors seria més llarg
que la resta de l'òpera.
Aleshores, hi ha coses
que participen també,
o números que es participen també
en el primer i en el segon acte.
Per tant, això ha passat aquí a Tarragona
i ha passat al...
Jo recordo com a Taró,
si no recordo malament.
Els altres llocs que hem anat
ha sigut el tercer acte.
Potser, bueno,
la gent està més disposada
o depèn, no?
Per tant, jo trobo fantàstic
que tothom que vulgui,
si ells tenen un sistema que és
jo vull cantar,
jo vaig a una pàgina web,
m'apunto,
em baixo les partitures,
les msp3, no sé què,
vaig a uns assajos
i m'aprenc la cosa.
I ja està.
Això, jo no ho havia vist mai.
I fa molts anys
que em dedico a la música.
I això és el que veurem el diumenge.
Aleshores, Montse,
vosaltres què fareu com a associació?
Doncs nosaltres participem
en el tercer acte, evidentment,
però com fem disciplines
com dansa clàssica,
contemporani,
molts estils,
ens vam proposar,
si volíem participar puntualment
en el primer i segon acte,
en moments puntuals de la vida
d'aquest senyor.
i ens vam liar,
vam dir que sí.
Evidentment,
ens van demanar
que fossin les noies
més grans i més preparades,
perquè primer el segon acte
tenia un nivell professional
una miqueta més alt.
I sí, sí,
representarem un trosset,
una combinació entre
clàssic i contemporani.
després una altra peça
seran puntes de clàssic
i una altra peça
de dansa
que serà
amb contemporani.
I després,
com a aportació
personal,
hi haurà una peça
amb castanyoles
i barrejat
amb flamenc
i contemporani.
Què vols dir,
una aportació personal?
Sí.
Però teva,
teva, Montse.
Sí, perquè realment
quan vaig entendre,
bueno,
vaig conèixer aquest projecte,
es podia participar
com a agrupació
i després individualment.
I tot just va sortir
a la reunió,
me'n vaig anar a l'ordinó,
vaig apuntar-me,
vaig dir,
aquí hi estic.
I sé fer això,
això i això.
És que això potser
la gent no ho sap,
però la Montserrat
va haver de ser
una excel·lent professora
de dansa.
Ella també té
un recorregut
més professional,
personal
i molt especialitzat
en el món
de les castanyoles,
que és un àmbit
molt determinat,
però que a la vegada...
Soc concertista
de castanyoles,
el que és que
és com a molt personal,
no?
I em va agradar molt
els dos camins.
pel que ens explico
és com una mena de menú,
que també cadascú
des del seu nivell professional
o d'aficionat,
de matèria simplement,
pot participar
i en el teu cas
tu també decideixes
a nivell personal
que tenint en compte
la teva especialització
hi vols aportar
el teu granet.
Exacte,
i els va agradar la idea
i allà la liarem.
Llavors,
la lio,
la liem com a
amb les noies,
amb totes de dansa
i després
a nivell personal.
Clar,
d'entrada em vaig apuntar
personalment
perquè vaig pensar
no sé què passarà a l'ociació,
no sé quina acceptació
jo agrada el projecte.
La veritat és que
l'acceptació de projectació
és molt bona,
les noies tenen
l'oportunitat
de viure en directe
i en primera persona
una òpera,
que és això que deia,
que l'Òpera
és com el que fa
molt encursatada
i aquí deixa de,
es trenquen
totes aquestes barreres
i penso que
a partir d'ara
aquests adolescents,
aquests infants,
quan sentin la paraula
òpera,
miraran,
cosa que abans sentien
òpera
i agirava al cap.
I aconseguint òpera
és, bueno,
quin tipus d'Òpera
i com és això o això
i, doncs, clar,
una òpera interactiva,
una òpera en què
poden participar
la ciutat,
és una, bueno,
és brutal.
Jo penso que ha de ser-ho.
I la Maricarma Domingo
i la gent de l'ISPONDICAR,
com participareu?
Mira,
nosaltres vam entrar
a l'Òpera
de la mà de Jordi Giremé,
que em va trobar
un dia pel carrer
i em va dir,
hi ha una reunió,
no s'ho han pensat dues vegades,
vam entrar tots allí,
sortíem del conservatori
amb els alumnes
i els vaig fer entrar
a l'antiga audiència.
Una vegada estàvem allà,
ens va costar molt poc
entrar en aquesta òpera
perquè el compositor
i director
amb el qual has parlat,
amb Joan Martínez Colàs,
que ara hi ha
és amic i tot,
doncs,
tot amb el seu equip
meravellós de producció,
ens ho han posat molt fàcil
i des del primer dia
ens van explicar
com anava,
de manera que van engrescar
l'alumnat
i no els vaig haver de dir jo
apunteu-vos o no apunteu-vos,
van apuntar allà
pel seu compte,
tots sols,
com a equip,
com a Institut Pons Dicart,
perquè a més a més
ja anaven molt engrescats,
perquè havien actuat
en diferents llocs de Tarragona,
aquest any hem començat
aquest batxillerat a l'Institut
i ha anat fort,
llavors ja van embalats
i diuen,
doncs ja sí,
a Camp de Mar,
ui, fantàstic, no?
El que passa que
no només ha estat
el tema del Camp de Mar
i què farem
i què anirem,
d'entrada va ser
volem participar,
ens engresca el projecte,
ens agrada,
aquesta gent
s'estima el que ens està dient
i ens està tractant
com a persones
des del primer dia,
no com a grup,
sinó com a grup
i com a persones individualment,
és molt important.
És molt important
que la gent de Tarragona
sàpiga
que tot aquest equip
de producció
que ara veuran
a primera línia
i que estan allà
i que han començat
des dels inicis
són gent
que s'impliquen a tot
i que venen
cada assaig els primers,
que marxen els últims
i que estan explicant-ho tot
fil per randa.
També compten
amb la col·laboració
com no
de l'estimada Teresa Valls
i que també cal dir
que com a tarragonina
i això sí que ho vull dir aquí,
estic molt contenta
que participin ja
des de l'any 2000,
des de l'inici a l'Iceu
que van anar
artistes de la nostra ciutat
com la Soprano Teresa Valls
amb tot el que ha implicat
a l'estudi de música
i el nostre tenor
Emili Gispert
perquè això també
és important per Tarragona,
que la gent de Tarragona
també col·labori
a primera línia
amb actes d'aquestes.
I aquí tenim tres entitats
però és que n'hi ha
una vintena llarga, Jordi.
La meva primera pregunta,
bueno,
primera no en els entitats,
clar, veig això
i dic
i com us coordineu vosaltres
les castanyoles
de la Montse
amb les cançons
de la Teresa
i el que fa la gent
de la Mari Carme
i tota la resta de gent,
tot això com heu fet
fins ara?
És a dir, cadascú...
A part de riure,
que ja m'imagino
que heu riure molt.
Sí, riure molt, molt, molt
i seguirem riure.
En el cas de la música,
bueno, tu t'inscrius
en una pàgina web
i aleshores dius
jo vull cantar,
aleshores tu entres,
tens una contrassenya
i pots baixar-te
les partitures,
els midis,
els a més petres
per tu escoltar-te
la teva melodia.
Hem marcat uns assajos,
jo vaig embarcar uns assajos
uns dies i unes hores,
ens hem après les cançons...
Però aquí la Teresa
doncs ha fet
de coordinadora
de directora
de la part musical?
Bueno, d'un tros,
no tot,
perquè en el cas
de la Mari Carme
ella també ha fet
les seves cançons
i tot el que jo he fet
amb els meus alumnes
i la gent que m'ha vingut a mi,
tothom ho ha fet,
s'inscrit i s'ha baixat
les seves coses.
A partir d'aquí
hi ha uns assajos conjunts
marcats,
des del dia 2 de juny,
si no recordo malament,
han sigut diversos assajos
en què ens hem trobat
tots al dematí
amb un horari
de 9 a 10, no sé aquí,
de 10 a 11, no sé què...
Quan parlem de tots,
parlem d'aquests
gairebé 500.
Parlem de bastoners,
parlem de dansa,
parlem de teatre...
I a l'equip de producció
va enganxant i dient
ara surten aquests,
entren aquests
i tots ens hem fet una idea.
De 10 a 11, no sé què,
de 10 a 11...
I ara, doncs demà,
hi haurà un pre-assaj general
que ja s'ha de passar...
Al Camp de Mar?
Al Camp de Mar.
Que s'ha de passar tot seguit.
Tot seguit, per saber realment...
Primer passarem al tercer acte.
La magnitud a la tercer acte.
Nosaltres, per exemple,
fem tota la part de cantar,
cantada, la tercer acte,
que és oberta,
i cantem,
però també fem de figurants
en el primer i segon acte.
I se'ns ha donat
total llibertat
per, dintre de tot,
acoplar-nos
el que volem fer d'allí.
Hem vist vídeos,
hem vist tal,
però al final
el producte el portem nosaltres.
Vestiu-vos com vulgueu,
Barcelona 1920,
després estem a la Índia,
tots anirem de blanc,
farem això, farem allò...
I ja allí hem fet creativitat.
Sí, en el nostre cas,
el primer és assajar el tercer acte,
que és aquest,
que hi ha més gent,
perquè hi hagi una sèrie de gent
que han picat cabi
a la seva feina
o si vol pugui marxar,
i després es farà
el primer i el segon acte de l'assaig,
o sigui, una mica de cap per avall,
al revés,
que és el que participa
no tanta gent.
I, evidentment,
diumenge al dematí
es passarà tot seguit
com ha de ser.
El que desprèn
de les vostres paraules
és que, a més,
la gent,
vosaltres esteu entusiasmades
i la gent que us envolta
s'ha engrescat moltíssim,
i que fins i tot
ha estat com un revulsiu.
És que és una mica
el que deia la Carme,
no hem hagut d'anar a estirar
la gent.
Jo no he convençut a ningú
que vingui a cantar.
He vingut...
Qui ha volgut?
Vull dir,
no l'he pogut,
no estic fora o no sé què,
doncs passa res.
Però la gent que hi és...
Nosaltres els hem preparat...
Nosaltres quant sou a l'institut?
Deu persones.
Els hem preparat
els assajos,
els hem assajat a classe,
els hem preparat
el que després
s'haurien de cantar
al Can Comú,
perquè després ja
ho fem de memòria,
etcètera, etcètera.
Seguim les indicacions
del director.
I després,
que és el tema
de la part més creativa
en plan interpretació,
no he donat unes pistes,
però ja s'ha fet in situ,
perquè ens trobem
amb altres companys,
evidentment,
hi ha un grup de la ONCE,
hi ha un altre grup
que va d'una altra entitat,
i llavors allà
ens hem de mullar
tots el mateix.
Llavors és un estall
i compartir
i veure el què.
Per això dic
que als alumnes
també els ha agradat molt
aquesta filosofia,
perquè no només són
uns valors artístics,
sinó també són ètics,
cívics, solidaris.
És un missatge,
aquest missatge
de Vicent Ferrer,
que de l'acció
passa realment
a la...
O sigui,
és l'acció
posada a la música,
posada a la interpretació,
per deixar un món més just,
un món millor,
i això també ho veuen,
perquè les lletres
se les coneixen
i que cantem en anglès
saben el que diem.
i les lletres
estan pensadíssimes,
o sigui,
no ho hem dit,
però és que l'òpera
està,
encara que sembli fàcil
i hi ha una música
molt bonica i tal,
està tot pensat al mil·límetre,
és una filigrana,
està tot composat
pensant
amb totes les frases,
l'equilibri que hi ha,
els motius que repeteixen,
els dissenys al principi...
Jo me l'he escoltat tota,
perquè està penjada.
En el meu cas,
no els hi vaig dir
anem a ballar,
jo vaig fer-ho al revés,
no sé,
jo vaig sentir d'una altra manera
aquest projecte,
vaig dir,
mira,
ens comprometem
amb aquest projecte,
indiferentment
del que anem a fer,
si anem a passejar,
si anem a ballar,
si anem a estar quiets,
si anem a figurar,
el projecte és aquest,
és un català
que ha fet una feina
impressionant a la Índia
i ens comprometem o no?
I tots els nens,
els hi vaig explicar més o menys,
la vida de Vicenç Ferrer,
més o menys com anava,
què és el que s'explicaria allà,
tot el concepte de l'òpera,
i van ser ells que van dir,
vale, som-hi,
què hem de fer?
No és,
anem a ballar aquí,
i els vaig dir,
no, no, no,
la idea és aquesta,
anem a sentir,
anem a vibrar per aquesta,
que ja és hora
que hi hagi alguna cosa
que ens faci vibrar tots junts
i que ens unim,
i que si hem d'estirar la punta,
estirem la punta,
si hem d'estirar el braç,
estirem el braç,
i si hem d'estar quiets,
estarem quiets,
però el que ens diguin,
i obrir la ment a qualsevol canvi
quan ens ajuntem
tots els sectors
que no ens hem vist mai
i ara la liarem.
Estic d'acord amb el que poc.
Demà serà el primer dia
que us veureu tots?
Tots, sí.
I que veurem tots sencer.
Ens hem vist a trossos.
A trossos ens hem vist,
però tots...
Demà.
Demà, demà, demà,
serà emocioníssim.
Demà al matí.
No, però a més a més...
A la tarda.
A la tarda.
Sí, a la tarda.
No, però a més a més
és una cosa molt bonica,
perquè aquest món que tenim
que és tan individualista
i tan remogut
que està tot,
en fi.
Veure que gent,
en aquest cas del mateix àmbit,
s'ajunta per fer una cosa,
això és fantàstic.
O sigui,
en el meu cas,
que portem no només gent que canta,
sinó gent gran que toca,
que s'ajuntaran amb gent de la banda,
amb gent de la cobla,
amb músics professionals,
que tinguin aquesta oportunitat
de treballar tots
per la mateixa cosa,
bueno,
és que això...
hauríem de pagar diners
per anar allí.
Saps?
Sí,
però és igual que ella.
És que no hi ha ocasions
per fer aquest tipus de coses.
O sigui,
tocar tu el teu instrument
al costat d'un sonyo professional,
que el més possible
és que estigui a l'OBC
o quan se vulgui
a l'orquestra professional
i que tu estàs allà
tocant el teu violí,
per un nen o el saxo
o el que sigui,
clar,
això és una experiència fantàstica.
I a més a més,
t'ajuntes instruments clàssics
amb instruments moderns,
com he dit abans el Joan,
també hi ha la cobla,
hi ha la unió musical,
vull dir,
clar,
és una barreja tremenda,
això és una oportunitat
que no sé qual problema tenim.
I amb danses igual,
perquè hi ha la dansa tradicional,
clàssica,
o sigui,
de la pena ja els nens veuran
que totes les danses
es poden realment compartir
i fer-ho tot junt.
No és,
això és un espectacle de dansa clàssica
o això és un espectacle de dansa contemporània.
És que fins ara
tot es barreja, no?
Sí,
tot ben separat
i els murs ben alts.
Quant dura el tercer acte,
per fer-nos una idea també?
Tota l'obra dura dues hores i mitja,
més o menys,
més o menys.
Però aquesta tercera part
que és el...
I aquest tercer acte
deu durar mitja hora llarga.
Jo calculem.
Sí.
Jo crec una mica
intentant recollir
tot el que s'ha anat dient
perquè em sembla que
han estat excepcionals.
No cal fer gaire les preguntes
perquè ja les estan tan entusiasmades
que ja parlant.
Exacte.
No,
el que sí que em sembla
és que a pinzellades
han anat sortint
tots aquells factors
que han fet
que aquest projecte
sigui especialment atractiu
perquè, diguéssim,
des de l'àrea de cultura
s'hagi acollit, no?
I que em sembla molt important
destacar això
perquè tu has fet referència, no?
Em vaig trobar el Jordi Ginemeta.
Bueno, una mica
com s'inicia el projecte
i quin ha estat el procés
perquè aquest és un altre element
molt important d'aquest aspecte.
Perdona, Jordi,
quan comenceu a parlar de tot això?
A principis d'any?
Bueno, temps sí, sí.
Això fa temps que tal.
Com ser les primeres reunions...
Ho dic una mica per entendre
perquè et trobava
i és normal
que molta gent faci pregunta
i dir
ostres, això, quin liu!
Com es coordina?
Però ells ho han explicat molt bé.
que és un projecte obert
però a la vegada molt controlat,
és un projecte, diguéssim,
molt pensat
i que, per tant,
és com un caos organitzat.
És a dir,
que tothom hi pot participar
però això no...
El col·lage no significa
que allò tot un seguit de peces...
No, no.
Al final això té una unitat de conjunt
però que la gràcia
que està pensat d'una manera
en què tothom hi pot participar
però tothom és conscient
que totes les entitats
tenen molta feina
i una dinàmica determinada.
Però això està pensat
perquè cadascú pugui anar treballant
dins el seu àmbit
i tot plegat
això s'ajunti
però s'ajunti
amb coherència,
amb sentit,
amb transcendència artística.
I que
quan em deies
això va començar
a començar anys d'any,
es va fer
unes reunions inicials
fa uns tres mesos
o quatre mesos
i que
aquí aprofito per dir
que em feies referència a mi
que nosaltres érem conscients
que això era obert
no tan sols a les entitats culturals
sinó entitats cíviques,
entitats del món
del discapacitat,
a tothom que vulgués participar
perquè em semblava
que donava l'oportunitat
en què
gent de diferents àmbits
que està treballant
en diferents àmbits
aquí tenia
això encaixava
dins els objectius pedagògics.
I aquí jo faria referència
també a agrair
la col·laboració
d'altres tècnics municipals
d'altres departaments
que són els primers
que ens vam reunir
amb petit comitè
per explicar-los el projecte
i que ens ajudessin
a arribar
a totes les entitats
que ells creien
que aquest projecte
els hi podria aportar
aspectes interessants
i per tant
aquí vam tenir
la col·laboració
del Romà Soler
del Servei de la Discapacitat
la gent de joventut
la gent de cooperació
la gent de centres cívics
per tant aquí
fer extensible
un agraïment
perquè l'impuls
del projecte
sí que era molt important
no fer-ho petit
sinó fer-ho gran
i per tant
fer-ho molt obert
a partir d'aquí
s'apunta
tothom
que ha tingut
il·lusió
entusiasme
per apuntar-se
i això des del començament
a l'Ajuntament
ho vam deixar molt clar
atenció
el fet que l'Ajuntament
faci arribar la convocatòria
perquè el projecte
evidentment
no pot arribar
a totes les entitats
no vol dir
que aquí ningú
se senti obligat
és a dir
aquí s'apunta
la gent
que té ganes
de fer
que té ganes
de fer
perquè el projecte
com bé deio
té uns valors
solidaris
i ètics
implícits
amb la figura
i obra
perquè es reflecteix
la figura i obra
de Vicenç Ferrer
o perquè la gent
fa una activitat
artística
i aquí pot fer
un pas més enllà
que és de reconeixement
i de visibilitat
perquè això és l'espectacle
inaugural
del festival d'estiu
per tant
a tothom
li pot resultar
motivador
per tant entenc
que hi pot haver
entitats
que diguin
escolta
més enllà
que el projecte
és interessant
per aquests valors
també
dona la possibilitat
que nosaltres
els nostres col·lectius
facin un pas
més endavant
per tant
són tot un seguit
de coses sumades
que fa que això
sigui una realitat
i pel que fa al procés
no han sigut
molts assajos
però sí uns assajos
molt ben aprofitats
jo diria
que a partir
de les primeres
reunions inicials
per presentar el projecte
hi va haver
una reunió
amb els directors
artístics
de cadascun
dels col·lectius
amb els quals
amb la part artística
del projecte
es decideix
què poden aportar
on poden intervenir
i tal
i a partir d'aquí
si no recordo malament
i em corregiu
hi ha hagut dos assajos
dos dissabtes al matí
al Camp de Mart
de la vessant musical
i de la vessant
també d'arts escèniques
per anar encaixant
totes aquestes peces
i ara aquest dimecres
hi ha aquest preassaig general
i el diumenge al matí
hi haurà l'assaig general
vull dir
que no són tantes coses
i que per tant
la gent ho ha pogut fer
amb una certa facilitat
hi han hagut també
assajos musicals
a la banda
i els instrumentistes
de l'estudi de la música
per exemple
la setmana passada
que potser no estaven
en el calendari
però que sí
en el calendari
de les entitats
però són assajos petits
molt ben pensats
que després
s'encaixen
i penseu
en anar-hi
o teniu assegurada
una certa participació
com a entitats
en la gran traca
final del Palau Sant Jordi
nosaltres sí
vull dir
des del 2010
que anem a tot arreu
aquesta missa
que ha dit el Joan
ho dic perquè no sé
si això també és
una motivació especial
és evident
també ho vam explicar
per exemple
aquesta missa
que ha dit el Joan
que vam fer
el dia 21
la vam estrenar
també nosaltres
vull dir que
no és la primera
i espero que no sigui
l'última vegada
que puguem col·laborar
perquè d'aquesta manera
brindes oportunitats
a la gent
a estar
i en aquest cas
a cantar
i a tocar
perquè també hi ha gent
que toca
en uns espais
que és difícil
cantar el Liceu
que és difícil
cantar el Palau de la Música
si no
estàs dintre d'un grup
tancat
de 30
40
50
que és una coral
o una orquesta
o no sé què
i en aquesta manera
que és un grup obert
tu te pots apuntar
t'aprens allò
i vas
no sé
hi ha nervis o què?
sí
sí
però si no hi ha nervis
no hi ha
ja m'ho imagino
ha d'haver-ne sempre
sí no?
sí abans
i durant
i després
perquè tu
les teves noies
són tot noies
o
és igual
nois o noies
de quina edat
estem parlant?
bueno
des dels 8-9 anys
perquè fossin
independents
per moure's
i per fer
tot aquest tipus
de cosa
tan així
complicada
que no podies
portar nens
de 5 anyets
fins
a l'edat
que volguessin
i què?
com estan?
bé
bé
la veritat
és que
estan
com a l'expectativa
de què serà això
i què passarà
és com
no es fan la idea
però és igual
anem a liar-la
hem de liar
hem d'estallar al mig
i formar part
de l'avent
no ens ho podem perdre
no podem estar
d'espectadors
hem d'estar
formant part
d'un conjunt
sobretot
el concepte
que som
un conjunt de gent
fent la mateixa cosa
que per la mateixa direcció
tot aquest concepte
individual
desapareix
i apareix
el concepte
d'agrupacions
que s'agrupen
i col·laboren
aquest concepte
s'ha perdut molt
i per mi és fabulós
i els nois i noies
de la Mari Carme
quina edat
estem parlant?
estem parlant
de 17
i 18
perquè alguns
són repetidors
llavors tenim gent
de tota manera
entre 16 i 18 anys
i com estan?
no estan tranquils
sí?
sí
estan tranquils
i contents
perquè els fa molta il·lusió
això que deia també en Jordi
que no és
és a més el missatge
és tot
però també és actuar
i aquesta actuació
al camp de mar
doncs és un regal
per nosaltres
perquè
no és només anar allí
sinó
el regal
que ha estat abans
és a dir
els assajos
ja han estat
un regal
per ells
per tant
ja van tranquils
van bé
perquè per ells
ja l'assatge
és com si hi haguessin actuat
o sigui
cada assatge
és com una actuació
ja és com un premi
jo el que sí que voldria dir
és que
aquesta òpera
no deixa indiferent
a ningú
i crec que Tarragona
serà receptiva
ja ho ha estat
per part de les entitats
i els col·laboradors
però que el públic també
i el públic s'implicarà molt
perquè aquesta òpera
germana
hi arriba a tothom
i penso que està escrita
amb el cor
des del cor
dirigida amb el cor
i interpretada amb el cor
i quan es fa tot això
amb el cor
ha d'arribar
d'alguna manera
segurament
al cor de les persones
i penso que és una ocasió única
i s'ha d'aprofitar
m'atreviria a dir
que fins i tot
és la manera més original
que ha tingut mai
per començar
el Festival d'Estiu de Tarragona
ara no seria qüestió
de recordar
tots els festivals d'estiu
no es tracta de recordar
però sí que com a mínim
és original
i molt diferent
a moltes altres coses
que hem pogut veure
sí
i entra molt també
i això val la pena dir-ho
en el marc de l'ideari
de la capital
de la cultura catalana
2012
que és posar en valor
les entitats de la ciutat
i la gent que fa la cultura
el dia a dia a la ciutat
també l'aspecte del procés
més enllà del resultat artístic
que en aquest cas
jo penso que
es conjunt
és a dir
que serà exitós
les dues coses
el procés de treball
amb això que deia
aquesta qüestió intergeneracional
una altra cosa
que heu dit molt important
que és l'oportunitat
de posar-vos en relació
a diferents entitats
que moltes vegades
es treballa molt individualment
i en canvi
tots podem aprendre de tots
i
com tu deies
sí
original
pel públic
en general val la pena
que hi ha tots aquests
valors implícits
en l'espectacle
però val la pena
tornar a insistir
en això
que això és una proposta
d'espectacle professional
amb un component participatiu
però això és un espectacle
professional
que malgrat sembli
aquí un pim pam pum
i no sé què
això no és un fi de curs
en absolut
atenció
vull dir que
la gent pot venir allà
a gaudir d'una experiència
d'una vivència
com deia el Joan Martínez
per tant
convidem a tothom
a venir
a més a més
en una setmana
que d'alguna manera
sembla que comenci allà
a l'estiu
amb totes les lletres majúscules
que el dijous
divendres i dissabte
tenim focs artificials
i nosaltres diríem
gairebé que convidem
el diumenge
acabar aquesta setmana
de sortir al carrer
anant al Camp de Mart
a les 9 del vespre
vull dir que
és un diumenge
i per tant
comencem
d'oreta
a les 9 del vespre
deixar-se emportar
per tot aquest
això ho diem
en algun dels eslògans
d'això
aquesta mena
aquesta experiència musical
única
una festa dels sentits
que a més a més
a banda del tema musical
i de tota la gent
que participa
també hi ha un component audiovisual
important
escenogràfic
vull dir que hi ha projeccions
és a dir
que és un espectacle
molt total
com la bona òpera
normalment és
no tant sóc la part musical
sinó la part escènica
i la part interpretativa
i convidem això
a més a més
amb un preu molt mòdic
segurament
és dels preus més mòdics
comparat
al costat de la banda
són 14 i 8 euros
i que ens sembla
que tothom
ha de fer confiança
en el projecte
perquè estem convençudíssims
la resposta
i el resultat
que obtindrà
d'experiència
de vivència
d'aprendre
d'estar una estona junts
amb tots plegats
ens sembla
que serà
molt per sobre
del que pot pagar
aquests 14 o 18 euros
doncs aquí
aquí està l'espectacle inaugural
demà podem venir-vos a veure
per un forat
a l'assaig
allà al Camp de Mar
cap problema
serà a partir de les 7
o les 8 del vespre
a partir de les 8
doncs si algú vol veure
tota la moguda prèvia
que els vagin a veure
a l'assaig
i si no és evident
que l'espectacle inaugural
que serà diumenge
a les 9 del vespre
aquest home del paraigua
500 persones
amb un espectacle professional
però molt participatiu
com avui
ens ho han demostrat
les nostres convidades
la Teresa Valls
de l'estudi de música
la Mari Carme Domingo
d'Aliès Pons i Car
i la Montse Carles
de l'Associació
per al Foment de la Dança
elles representen
3 de les moltíssimes
altres entitats
que estan implicades
en tota aquesta moguda
Teresa, Mari Carme, Montse
moltes gràcies, moltes felicitats
gràcies a vosaltres
i en fi a disfrutar
perquè us veig
tan engrescades
que ara el que es tracta
és de la festa final
del proper diumenge
que vagi molt bé
i Jordi Girame
gràcies per aportar-nos
aquest primer espectacle
del Camp de Mar
del Festival d'Estiu
anirem parlant
d'altres espectacles
en properes setmanes
i en fi
que vagi molt bé
aquest espectacle inaugural
això esperem
només dic
que qui vulgui comprar
les entrades
ho pot fer per Ticketmaster
a través d'internet
o telèfon
o bé els caixes de Cervi Caixa
o bé les taquilles
del Teatre Metropol
el dijous i divendres
estan obertes dijous i divendres
de 12 a 2
i de 4 a 8
i el diumenge mateix
per aquells
que es decideixen
última hora
a les taquilles
del propi
Teatre Auditori
Camp de Mart
i esperem a tots
retrobar-nos
el diumenge allà
per viure aquesta festa
serà la primera
gran nit d'estiu
al Camp de Mart
14 i 18 euros
preus molt populars
això
l'home del paraigua
diumenge
a les 9 del vespre
Jordi gràcies
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
Bona Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona
Bona Bona