L'última mitja hora amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Edició número 65 de l'última mitja hora.
Això vol dir que ens jubilem o que ens prejubilem al 65?
Crec que ara és el 67, no, ara?
Doncs dintre de 15 dies ja ho tindrem.
No, vols dir dintre de dos anys?
De dues setmanes, no, clar, 65, 66, 67, molt bé.
Escolta'm, ja ha passat Setmana Santa, eh?
Sí, encara.
Com ho has viscut?
Bé, menjar mona, tu has menjat mona, no?
Sí, he menjat mona, he menjat mona.
Home, la mona és bona.
Uns quilets de més que els hauré de baixar.
Hem anat a la professor, hem fet els viacrucis, hem fet penitència, tot.
I després d'això, torna a l'última mitja hora.
En edició normal, cada divendres, a partir de la una hi ha alguns minuts.
I com sempre, aquella gent que ens escolti, en Miquel,
que detectin alguna pifi, algun moment divertit, digne de sortir a l'última mitja hora,
que ens ho faci saber.
Digne o indigne, és igual.
Més aviat indigne que digne, eh?
Sí, tenim les vies de participació.
Correo electrònic, elmatí, arroba tarragonaradio.cat,
facebook.com barra última mitja hora
i twitter.com barra última mitja hora.
Doncs vinga, ja ho sabeu, ben apuntat, comencem.
L'última mitja hora, Pepe Dila i Miquel Montalit.
Un dia aquest nen que parla, que ens fa la promo, es farà gran
i li canviarà la veu.
I ell continuarà sortint aquí i ho convidarem al programa.
Però serà un record, ho recordarà com a alguna cosa bonica.
Molt bé, com a... sí, és veritat.
Vinga, comencem, Pepe, avui amb una trucada,
una trucada telefònica.
La setmana anterior, doncs, demanàvem als nostres oients
que truquessin al matí d'Arragona Ràdio.
Núria Cartanyà preguntava on anirien a menjar la mona
o què farien, doncs, això el dia de Pasqua.
Homenatge, eh?
Homenatge.
D'en Peus.
D'en Peus.
A més, segurament ens està escoltant.
Ens està escoltant seguríssim.
I per tant, la saludem.
Dora Rioja, que li explicava el següent,
a Núria Cartanyà, un moment molt divertit
i l'hem volgut recuperar avui a l'última mitja hora.
Tinc una neta de dos mesos i mig.
Calla, felicitats, Dora, que t'ho volia dir.
I una altra gràcia.
I li riu com tu.
Tomàs.
Molt guapa, Dora.
Múria, molt maca, molt bona nena.
Tinc una altra de cinc mesos, eh?
Aquesta ja va quasi per allà, per su cuenta.
De quants mesos?
Cinc mesos.
Ui, però així...
El dia 31 va fer cinc mesos.
Però quantes netes has tingut tu, des que no parlem, Dora?
Del fill pet...
Moltes.
Moltes?
Moltes.
El temps no s'atura, carinyo.
Mira, del fill petit i la nena de cinc mesos.
i del gran que tenim, el Gerard, que t'és un caigallat.
Ah, t'és germaneta.
De la germaneta, que és la Núria.
Oh, que fort.
Molt bé.
Escolta, i tots tres tindran món en guany, ja?
Penso que sí, no se faltarà.
Estoy recogiendo fuerzas.
Estoy plegando fuerzas, ya.
Me estoy reciclando, nena.
Déu-n'hi-do.
Dora, una abraçada.
Moltes gràcies.
Vinga, gràcies, guapa.
Igual, nena.
Adéu-n'hi-do.
Una oient d'aquestes habituals, eh?
Està vella, fer tartubia...
Perquè finalment, clar, acabes coneixent els oients i la família i els nets i els...
Potser als altres oients no us interessa massa, però bé, simpàtic, no?
És divertit.
Sí, sí, sí.
Vinga, què més?
Escolta'm, a tu, Miquel, t'agrada menjar mona, doncs, dius?
Sí.
Però t'agrada menjar molt de mona?
N'he tingut una a la nevera a casa.
Encant ets una a la nevera?
Dos, dos.
De què?
De xocolata?
Una de xocolata i una altra que és així més tipus un pastís.
I, per tant, en menges molta de mona.
Bé, intento no excedir-me, però vaja.
Perquè tinc fama, no?
Sí, és que el Miquel s'ha guanyat la fama.
I si no, escolteu.
Aquesta és la part més tradicional, religiosa, la part gastronòmica, al matí no pot faltar.
Les mones, clar, home, i tant.
Ens agrada menjar bé.
I amb el Miquel González aquí al costat, que hem de fer tastar-les totes.
Totes, totes les mones de Pasqua.
Doncs també és tradicional, eh?
És a dir, que si estic jo, s'han de tastar les mones, no?
S'han de tastar les mones, sí, es veu que sí.
Home, l'altre dia em van portar una aquí, una mona, de la pastisseria Trill.
Sí, sí, sí.
I jo també t'aixecaves moltes vegades.
Com és allò?
Unes carden la lana, no?
Unes tiren la fama i altres carden la lana.
Correcte, sí.
Un refrany d'aquests.
Sí, un refrany popular.
Vinga, anem a la recollida dels misteris del passat divendres sant, a la tarda.
Sí.
En Ricard Laoz, Carles Batxes, Lluís Comés als controls tècnics i Tere Ortega,
doncs, vaja, protagonitzaven o donaven la retransmissió, feien la retransmissió d'aquesta recollida dels misteris.
Moments divertits, moments graciosos, doncs, per exemple, el que protagonitzava la Teresa Ortega juntament amb Francesc Ferrer.
Mentrestant, Teresa, al cos del Bou tenim Jesús de la Passió, no?
Sí, està ja a l'altura de la colla Xobatxia de Tarragona i parlem amb el seu president, amb el Sisko Ferrer.
Bona tarda.
Bona tarda.
Primer que tot, amiga meva.
A veure amb aquesta foto que portes, que és antiga ja.
És molt antiga, és molt antiga, perquè em serveix una mica de referència.
És del Lluís Maria Saumens, te l'he vist a distància, però bueno, ja estic content perquè va ser un bon artista de Tarragona
i, a més a més, el pas que tenim, que ens el conserven les monges del Carme, estem molt contents, no?
Però bueno, ja et passaré una foto de l'actual, que és del Jordi Menós, que també és un tarragoní i també ens hem de posar al dia.
Per actualitzar-nos.
Per lo que haga falta, vamos, eh?
Exacte, per lo que haga falta.
Per lo que haga falta, ens hem d'actualitzar. Si ens hem d'actualitzar, ens hem d'actualitzar.
I les fotos, per favor, les fotos que ja canten.
Que ens van viar Sisko Ferrer. Vinga, va, més coses.
Parlem ara del Semprenàstic.
Tenim clar, la setmana passada vam fer festa divendres, per tant, tenim dos partits a comentar.
Anem, si et sembla, el del 31 de març, al partit nàstic Barça B.
L'Àngel, l'Àngel García, parlava de Galindo, d'aquest jugador, eh?
Es posava, de fet, amb la seva gomina.
Amb la gomina?
Ell diu que porta massa gomina Galindo.
Marzu, la torna a passar altra vegada per Galindo, no s'ha entès.
El públic li recrimina Galindo que no hagi corregut per aquesta pilota.
Porta molta gomina Galindo avui, eh?
I això què vols dir, que és bo, dolent, Àngel?
No ho sé, noi.
No ho sé, jo crec que no es té que sortir tan ben pentinat al camp, eh?
Un llull aquest de pilota a l'espai i tallar-te.
Amb els cabells més revolucionats i preparats per la guerra.
Vamos a la guerra.
I pintat-hi tota la cara, no?
Sí, exacte.
Com els índios, tu.
Per fer pel contrari.
En aquesta manera tan polit.
A mi la seva armando...
Como que no.
És molt bo.
És molt bo.
Tan polit no espanten el rival.
No, no, no.
No poden anar tan pentinadets i tant, no.
Han d'anar despentinats, amb cara d'allò d'adormits, no una mica, per fer por el rival.
No, d'adormits no.
No, d'adormits no.
No, de cara de guerrers.
De guerrers.
Ja ho deia l'Albert Vallbé.
Vamos a la guerra.
Vamos a la guerra.
I el Quim també es feia un lío a l'hora de parlar amb els jugadors.
Es feia un embolic.
Un embolic.
Perdó, t'he posat un parany, perquè havia escrit lío, eh?
Es feia un embolic.
Un embolic.
Es feia un embolic amb els jugadors.
I si no els cooteu.
Sempre n'estic, els protagonistes del partit.
Sí.
Sergi Roberto Solà, 20 anys.
Ah, perdó.
No sé, espera, m'he perdut, eh, Jordi?
Que no busca l'entrenquilitat.
M'he liat, espera, que el busco, perquè el tenia aquí amuntat.
Mentre de Carragoni, vaja, format al planter del gimnàstic de Tarragona.
Mare de Déu, senyor.
El dorsal, 17, Christian Lobato.
Christian, espera, que és un merdeto.
Christian Lobato Millegas, 23 anys, ha sigut a Esparreguera.
I ha jugat a l'Hospitalet.
Fatal, eh?
Això em recorda una pífia que vam posar fa molt temps.
Sí.
D'un partit contra el Salamanca, era, no?
Contra les Palmes.
És que t'he de dir una cosa en favor de Quim Pong.
Sí, sí.
Que fer aquesta secció amb Jordi Blanc no és gens fàcil, eh?
Per què?
Perquè tu tens un ordre, Jordi Blanc en té una altra, i espavila't.
Vull dir que et canvia constantment, no?
I espavila't, eh?
Sí, sí, clar.
No anem bé, no anem bé.
Ja ho deia.
I el Quim, per què?
Mira, ja té més tables, que es diu en castellano.
Però, clar, té la seva complicació, eh?
Fatal, fatal.
Anem al partit d'aquesta passada setmana.
La nova Creu Alta, Sabadell, Nàstic.
Entrava Dani Ávalo i marxava Galindo.
El de la Gomina.
El de la Gomina, exacte.
Aquí, no sé si estàvem, escolta, sempre Nàstic,
o un ambient de bar, o això no ho sé exactament.
Escolta, escolta, veuràs.
Ja està preparant a Dani Ávalo.
El gran sacrificat d'avui.
La decisió li ha durat 25 minuts a d'Aleixandro.
Jo la té 4.
Bueno, bueno, bueno.
Va, va, va.
Persona la porteria, Rubén Pérez, i atenció que va al canviar.
Atenció a la rifa.
Doncs em va Galindo.
Vinga, va.
Vinga, va, va, va, va.
I això és per morir-te.
Vinga, va, va, va, va, va.
Vaya cagada fotut de línia, sí.
Va, home, va, va, va.
Vaya cagada fotut de línia, sí, home, que se ho faci mirar, home.
És que per fer això, perdem un canvi.
És clar que sí, home.
Això ho veiem tots abans de començar, no?
I això ho veiem tots, això ho veiem un cego, home.
Des del huevo, des del huevo.
Sí, ja, vaja, és que és igual.
Per amor de Déu, va, per amor de Déu, home, per amor de Déu.
Després que a la roda de premsa que digui que això...
Que li ha sortit bé el canvi.
Sí, la tàctica hi ha pura tots els...
Vinga, per favor.
I que estoy en el cap, no sé qui és.
És que quan hem conegut la línia, això jo...
Per favor.
Va, home, va, home, va, va, va, va, va, va.
Aquest seria el resum del tall, perquè...
Tot i així, l'Àngel García aquest dia estava finet, eh?
Estava finet.
Finet i pel mig.
Escolta com saludava.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Com estàs?
Bé.
Sí, he provat la setmana santa.
Està provant?
Sí, està provant.
He anat a arrasar molt per això, eh?
Oh, quina veueta més fina, Àngel.
Eh?
Que et sento molt finet, eh?
Molt fi de veueta.
Home, és que jo estic finet sempre.
Molt bé, molt bé, si t'ho dius.
Finet i amunt, ja ho he dit jo.
Finet i amunt.
Escoltava finet i amunt.
Finet i amunt.
Finet i amunt, molt bé.
Vinga, va, més coses.
Som-hi.
Hi ha coses, Miquel, que a la ràdio mai es poden fer.
Per què?
Bé, tot es pot fer, però...
Però no s'ha de fer.
Correcte.
No és adequat fer-ho, podríem dir.
Com, per exemple, fer això.
A veure si ho se sent, a veure.
Això.
Això no s'ha de fer mai.
A les cadires no s'ha de fer mai.
I Miquel ho fa.
Sí.
Passen cinc minuts de dos quarts de vuit.
La gent...
I no ho has fet, desimovadament?
No, no.
Jo portava pressa, vaig sortir de l'estudi
i, clar, són coses que passen.
És veritat, és veritat.
Avui què passa?
O sigui, avui vas a per mi, no?
Suposo, al llarg del programa,
perquè veig molt el meu nom aquí en aquest esquema d'estalls.
Sí, sí, sí.
Sí, surts bastant.
Doncs vinga, com que tu vas a per mi,
jo vaig a per el Josep Sunyer,
que es feia un embolic amb les xifres
a l'informatiu del dimarts a la tarda.
70 activitats per a la primavera jove.
Arrenca aquest divendres amb un increment del 20%
de l'oferta respecte al trimestre anterior.
Hi ha 1.800...
Hi ha 1.800...
1.180...
1.180 places volen dir disponibles
i la majoria de propostes es faran a l'Espai Queser.
Jo no m'enteno de res, tu.
Bé, naltros tampoc.
Naltros tampoc, eh?
1.800...
Aviam, 180.000...
o 1.800.000 o 80.000, no m'ha quedat molt clar.
1.180 crec que era el final, però vaja.
No ho sé.
Complicat, eh?
I hi ha un Miquel que, a més a més,
d'arrastrar la cadira,
m'agrada caminar.
Marxaré de l'estudi caminant.
A tu t'agrada caminar, no?
Sí, a veritat.
Així en plan subitari, tranquil...
Sí.
Escolteu, escolteu.
Parlarem a l'Espai Tothom,
amb l'Associació de Parkinson de les Comarques de Tarragona,
que ha organitzat diversos actes
per commemorar aquest dia.
El proper diumenge faran una caminada solitària.
Caminada solitària.
Caminada solitària.
De seguida...
Una caminada solidària, no solitària.
De seguida en parlarem.
Una caminària.
Solidària.
Solidària.
Solidària.
Home, és que t'imagines allà tota la Rambla
i una persona solitària allà caminant pel Parkinson.
No, no, no.
Ha de caminar molta gent.
Molta gent, molta.
Aquest diumenge, eh, és això?
Aquest diumenge, a partir de les 10,
al Passeig de les Palmeres, sí.
Molt bé, perfecte.
Anem ara amb el Ricard Laoz,
que aquest cap de setmana parlava del tercer fil.
Sí.
Joaquim Nin vol avançar les obres
al tercer fill, tercer fill, tercer fill...
Des de Castellbisbal.
El debacat del govern considera vergonyosos.
Del tercer fil, eh?
Del tercer fil, eh?
Perquè Quim Nin no sabem si té un tercer fill.
Arriba una mica a la...
Bé, sempre passa que t'equivoques.
Fill o fill bé.
Fill o fill.
Sí.
Fill.
I ara escolteu aquest,
perquè és un momentàs a l'última mitja hora,
la nostra Sílvia García.
Mira la Sílvia García com canta.
És que ens agrada tant.
Sí, és que sou fans d'aquest tall.
Hem de fer un remix.
Sílvia García, remix, eh?
Cantant la música de Gestel.
Fea Turing, Gestel.
No es pot dir per la ràdio, no?
És igual.
Si entrevistem un grup de música...
Josep, per dir-la.
Si entrevistem un grup de música...
Ara imagina't que et prepares l'entrevista
per fer-li un grup de música.
Sí.
Quines dades buscaries així, a priori?
Home, el més important, com es diuen.
Com es diu el grup de música.
Com es diu el grup de música.
Quants tipus de música fan.
Molt bé.
Els seus integrants, els tipus de lletres, no ho sé.
Sovint ho tens tan buscat, tan buscat,
com la Sílvia García,
que a més ens consta que és molt metòdica
i ho fa molt bé,
però et passen jugades com aquesta.
Doncs així de potents, així de bé sonen
aquesta gent que es diu en Mollai o Riff
i que ens presentaran el dia 14,
si no recordo malament,
aquest treball discogràfic.
14 d'abril a Trobada, arreu.
I avui tenim amb nosaltres
a dos dels seus components,
el Carles i el Pau.
Bona tarda a tots dos, benvinguts.
Hola, bona tarda.
Què tal, com esteu?
Molt bé.
Aquí presentant el Palante
i Palante anem, no?
Palante no, o os quedeis aquí para...
A veure, si no digues, digues, digues.
Som Diables.
Diables?
Ostres, doncs a mi m'havien posat
una altra cosa aquí, eh?
No.
Segur, segur que no?
M'estàvem enganyant?
No.
No?
Ostres, doncs aquí m'havien...
Hem quedat a una altra cosa,
però fem una cosa,
tornem a començar i aquí no està res, eh?
Això que es diu de la ràdio.
Doncs vinga, anem.
Les coses que tenen les casualitats de la vida.
Havíem quedat avui amb la gent de Mollai o Riff
i no sé per què jo havia fet la idea
que era la gent que tenia avui amb nosaltres.
Esperem la gent dels Mollai o Riff,
que esperem tenir-los l'oportunitat
de parlar amb ells de cara a un futur
i fem-ho, allò que es dius, amb cara i ulls,
perquè ja tenim aquí preparats
i avui sí,
i els podem presentar a la gent dels...
El Diable, ells, no?
Que són vosaltres.
Bona tarda, tanou, Carles i Pau.
Hola, bona tarda.
No, no, que t'ho digui el Carles,
que estàvem comentant ara,
però clar, van dir Carles, tal i qual,
i jo esperava una que gent
i al final esteu vosaltres per aquí a la ràdio.
Coses de la vida.
Sí.
I vosaltres també teníeu una actuació, o no?
Sí.
Per això havíem quedat tan bé.
Sí.
Ostres, que bo, eh?
Molt bé.
Ole, ole.
Sort que la Sílvia sempre riu,
és viallera de mena
i aquestes coses, doncs, a la ràdio passen.
I tant, escolta.
És bona, aquesta cançó.
Doncs mira, aquesta i la sintonia
acabarem avui.
Acabem avui, sí.
Perquè ja se'ns acaba el temps, eh?
Sí, sí, sí.
Tornarem divendres vinent, no?
A l'última mitja hora, eh?
A partir de la una i alguns minuts
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Bona setmana.
Bon cap de setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.