Puc-ho, caca!
L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Molt bon dia, Josep Pardila.
Edició número 63 d'última mitja hora.
Hola, mira, si tenim la nostra companya,
la nostra companya xinesa, no?
Anava a dir xinita, però que era molt malament, no?
És molt de pel·lícula.
Ja ho has dit.
És veritat, estem a la ràdio i els micròfons tenen això,
que tot el que dius s'acaba sentint a fora.
Vinga, endavant, endavant, Josep, sisplau.
No em deixis divagar, no em deixis divagar perquè...
No, no, no em deixis divagar.
Bé, escolta'm, posem-nos una mica sèrio,
és a dir, si és número 63 d'última mitja hora que avui...
Vinga, recordem les vies de participació.
Va, Miquel.
El matí arroba tarragonaradio.cat, facebook.com barra última mitja hora
i twitter.com barra última mitja hora.
Disculpeu, eh? Disculpin, dispenseu-nos.
Va, comencem.
L'última mitja hora, Peper-de-la i Miquel Motsalit.
Tothom hauria de tenir clar que aquesta secció ni és sèria, ni és seriosa, ni pretén ser-ho.
Ni pretén ser-ho, home.
Però bé, a vegades, doncs això, potser en fem una...
Un gran massa.
Un gran massa, sí, sí, sí.
Comencem l'última mitja hora d'avui amb humor, amb humor de qualitat.
Això, home.
Encara més.
Ni que el que portessin fent fins ara, doncs massa qualitat no tindria.
Però bé, qualitat com els acudits del Gerard Jofre,
el fill de l'humorista Eugenio, no?
Que, de fet, l'entrevistaves tu aquesta mateixa setmana, no?
Doncs sí, perquè presenten, de fet, un espectacle aquest diumenge al Teatre Metropòrra Eugenio,
que es reviu, després de més de 10 anys de la mort d'Eugenio,
el mític humorista català, doncs reviu aquells acudits de...
Saben aquell que diu...
Jo tenia cintes de casset de l'Eugenio.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Escoltem un dels acudits que vau emetre dimarts.
Vinga, va.
El sabien aquell que diu que era un tio que va a l'oculista.
El diu el mèdico, diu...
A ver, caballos, dígame, ¿qué letra ve en la pizarra?
El tio diu...
Diu...
Diu...
No se precipite, por favor.
Fíjese bien, ¿qué letra ve?
El tio...
¿Está usted nervioso?
Me está poniendo nervioso a mí.
Diu, por última vez, ¿qué letra ve?
El tio, la A.
El acudista se acerca y, cony, pues sí, es la A.
Molt bé, molt bé.
Calitat, calitat.
Això és calitat, eh?
Ara sí, molt divertit.
Sí, sí, divertidíssim.
Tu ho saps imitar, Eugenio?
En saps algun d'acudit o no?
Ara...
Ara mateix, ara m'has portat en un compromís.
Un altre dia ja ho buscarem.
De fet, els nostres oients fins i tot es van atrevir a trucar aquesta setmana.
Ja ho expliquem.
Si ho deien sent ara, no els puc explicar amb aquest horari, però...
Ah, que és el horari protegit, eh?
És igual, sí, sí, sí.
D'acord.
Vinga, continuem.
La setmana passada, Josep, acabàvem l'espai amb aquest tall de veu.
Com ho diria?
Ens deixava un sentiment...
Vaja, escoltem.
Tens les boles a punt?
Sí.
Bé, bé.
Oi, com m'ho les rebenes, aquestes boles.
Quin sorollet.
Te trec dues boles?
Vinga, va.
Aquí?
Vinga, tu mateix.
Fem, mira, una tu, una jo.
Vinga, doncs comença tu.
Sense mirar.
Sense mirar, eh?
Em faig una altra.
Que em falta una bola d'aquí, va.
Vinga, va, a veure...
Digui-nyogui, digui-nyogui, digui-nyogui, digui-nyogui.
Ah, ja veuràs, eh?
Por favor, pero esto qué es?
Inquietant com a mínim.
Això què és?
Inquietant com a mínim era.
Així va acabar.
Però aquesta setmana, Miquel, n'escoltàvem la resolució.
Ah.
Posem ja fi en aquesta història.
Molt bé.
I escolteu de què parlàvem.
Que estan fent ara això.
Després, clar, amb tots aquests, per exemple,
ja els vam explicar els sortejos del Facebook,
que l'altre dia vam fer els sortets,
ja vaig sentir...
Ja ho vam fer expressament i va sortir, eh?
El divendres a l'última mitja hora,
allò de les boles, allò de les boles...
Va sortir, va sortir.
Va sortir, va sortir.
Va sortir, va sortir.
Va sortir, va sortir.
I ho havien fet amb tota la mala intenció.
Clar, però l'Enric Garriga ja ho confessa
que ho havia fet amb la mala intenció
de sortir a l'última mitja hora, eh?
Sí, suportava preparat, ja.
De les boles i els sorteig i tot això que hi havia.
Bé, la setmana que ve, a veure si...
No, que la setmana que ve fa vacances.
Fa vacances, enric, la setmana que ve?
Ja, la següent ja ho trobarem.
Continuarem.
Vinga, doncs.
Més coses.
I, Miquel, com sabes,
que aquesta setmana a vegades
no n'encertava ni una o tothom,
només tot començar.
Home, un tothom especial aquesta setmana, Miquel.
Jo crec que estava nerviós
pel tema dels 100 programes,
des de la muntanyeta, unitat mòbil...
A més, el que ens va costar
arribar a la muntanyeta
estava, doncs, una mica fora dona.
I això és el que passava.
Escolteu.
Tal com ha fet estar.
I ara em disculpareu
perquè el noi de la residència,
no recordo el seu nom,
s'ha incorporat en el darrer moment,
Ivan Díaz, eh?
Molt bé.
És que s'ha incorporat en el darrer moment
i no havia notat el teu nom.
Va, vinga, va.
Ivan, la residència la comenceu,
com dèiem, l'any 92, no?
Si no m'equivoco?
Era el 92?
No, la residència era el 2002.
Ah, 2002, perdó.
No he encertat ni un, tu.
O sigui, hi ha 10 anys d'aquesta residència.
No hi ha manera, tu.
Home.
92, 2002.
92 al 2002, Déu-n'hi-do, eh?
Res, home, 10 anyets, de res, eh?
No hi ha problema.
10 anys passen ràpid.
Passen de seguida, 10 anys.
De seguida.
Ui, ja veuràs.
És un anar-hi-vení.
Deu-n'hi-deu-n'hi-vení.
Què més coses?
Més coses, vinga.
Doncs aquesta setmana
recuperem els talls de les tertúlies
i, vaja, amb aquesta mateixa setmana, dimarts,
doncs era una tertúlia política
i hi havia una de les integrants,
doncs que arribava tard.
Escoltem aquest tall.
Sí, no s'assemblen gaire.
Deixi'm saludar la Sandra Ramos, que ja ha arribat.
Hola.
Ofegada.
Bon dia.
La portaveu, la portaveu del Govern.
Li és culpa.
La portaveu de l'executiva local del PSC,
però la deixem que es calvi una mica
perquè ens sembla que...
No, ja està, ja està.
Sí?
I tant.
Algún comentari, doncs, d'això,
que parlàvem de Natàlia Rodríguez,
del canvi que es va fer ahir al ple?
Sandra Ramos, Victoria Forns,
Arga Sentís i Jou Acero,
i Josep Acero.
Estava ben rodejat, Jou Acero, eh?
Sí, sí, estava...
De fet, ho deien, eh?
Tres senyors i un senyor.
I un senyor, no?
Bé, dos senyors, eh?
Que també estava el Ricard Laó.
Ah, sí, home, clar.
Passava que conduïa la...
Ell ho conduïa, ell no debatia.
Molt bé.
I avui, Miquel,
fem reflexions a l'aventura de la vida.
Això és molt seriós, això de reflexions, no?
Sí, eh?
A vegades, de fet,
els nens i nenes que venen els divendres
reflexionen més que nosaltres.
De vegades, no, quasi sempre.
Arriben a unes conclusions
que jo em trec a un barret molts dies.
De què parlem?
I si no, escolteu quines reflexions feien.
La setmana passada,
el voltant d'això de tenir germans,
de les rebaccions i les baralles entre germans...
Ai, els germans.
Escolteu, aviam, aviam.
Que sobre aquesta història,
el meu germà està en una edat,
doncs va primer d'això,
i està una mica l'edat del pavo.
I sempre que venen amics a casa o algú,
se m'ha d'anar a l'habitació
i jo li dic si poc està més
i si participa en el que fan.
I m'ha dit que no,
que està amb els seus amics,
i jo li dic però per què no puc anar?
i em diu,
per què estic amb els meus amics?
Que el que abans ha dit la Clara
que a vegades ella té l'habitació desordenada,
que és molt desordenada,
això ja ho sé,
i jo a la meva habitació també
tinc tots els calaixos oberts
i m'ha dit la meva mare
que per què no el netejo.
I jo li dic a la meva mare
que així jo ho tinc tot a la vista
i sé on estan les coses.
I de l'altra manera,
potser guardo el calaix a un...
guardo un boli a un calaix i no el trobo.
Déu-n'hi-do!
Home, és una excusa una miqueta, no?
O què?
Però jo ho tinc així.
Tu ho tens organitzat a la teva manera
i ja està,
allà ho veus tot visible,
escolta.
És que el que ha dit l'Àlex
de tenir tots els calaixos oberts
a l'habitació,
home,
no està molt bé
perquè és com tenir tota la roba
penjada per l'habitació
i no tenir-la d'armari.
Això millor hi ha pensat, tu.
Escolta,
això lliga, això.
Això lliga, eh?
Home, jo aquí, Àlex,
he de donar una mica la raó a pau.
Ja, ja.
Ja, ja.
Ell ho sumeix.
Sí, cada vegada que venen els meus avis,
els meus cosins a casa,
sempre em diuen
que per què no recolleixen l'habitació.
Però és que a mi m'agrada
tindre-ho desordenat
i tenir les coses a l'habitació.
Tu tens el teu ordre,
entre el desordre tens el teu ordre.
Sí, i això m'agrada
que el meu germà o la meva mare
m'atrobin el que ells busquen.
Jo soc molt xerraire
i quan em vaig de colònies,
els meus pares
que estan veient la tele,
jo n'estic,
i s'escolta un...
s'escolta el grill
ahí fent el soroll
i diu al meu pare
que quan estiguem
a l'edat dels nostres germans
ens assemblarem molt a ells.
Però no tenir un germà
ha de ser molt avorrit
perquè és com la teva infantesa
barallar-te amb el teu germà
perquè aprens coses
i ell t'ensenya altres coses.
Doncs sí, certament.
Que bonic, eh?
Aquesta reforció final, eh?
M'encanta, m'encanta.
I a més,
el tema del germà
que no li deixen entrar a l'habitació
perquè està a l'edat del pavo.
A l'edat del pavo.
Sí, sí.
Quanta raó, eh?
M'encanta també aquest que diu
és que jo soc molt xerraire
i quan estic de colònies
i els meus pares estan sols a casa
doncs sona aquest so del grill, no?
Del grill.
Se senten els grills fins i tot, eh?
Sí, sí.
És, vaja, impactant les reflexions.
Però reflexions interessants.
Aquestes, home,
la nostra infància
és barallar-nos amb els germans.
Sempre n'aprenem d'aquestes coses.
És veritat, és veritat.
Tots ho hem fet.
Tots ho hem fet.
I tots ho farem.
I tots ho farem.
Vinga, som-hi.
Més coses.
I avui hem deixat per al final
la secció esportiva
de l'última mitja hora
que normalment ens dediquem
a comentar els millors talls
del partit del Sembrenàstic.
De fet, ja ens ho diuen
el Quim Pons i el Jordi Blanc
que ens fan mitja secció.
Mitja i tres quarts, fins i tot.
La passada jornada,
el passat dissabte,
hi havia el partit Hèrcules-Nàstic.
I com que jugàvem a l'Alacant,
doncs de tornada
volíem parar a sopar
al Canà,
que és el teu poble, Miquel.
Sí, però jo no hi era,
al Canà, dissabte.
Però això ho van dir en antena?
És que, mira,
a mi em truquen dissabte a la tarda,
totalment extraoficial,
i em diuen que
si estic al Canà,
doncs que vagi per a la taula
perquè vindran a sopar
Quim Pons,
Jordi Blanc,
Ricardo Pacheco...
Vaja, escolta, escolta.
Per cert, si ens estàs escoltant,
Miguel González,
que tingués molts dubtes,
que pari un plat a la taula
perquè Ricardo Pacheco promés
que si guanyem
para quan torni
al Canà a sopar, eh?
El riure del Jordi Blanc.
Però...
Al final,
al final vau es preparar a sopar o no?
No, perquè jo estava aquí a Tarragona.
Jo era aquí a Tarragona
i no...
Llàstima, llàstima.
Vaja, no vam quedar...
Un altre dia, un altre dia.
Sí, sí, sí.
Un altre dia.
Les celebracions, això sí,
hi havia...
Doncs van haver-hi gols,
van haver...
Nàstic va guanyar
i hi havia Grèsca
al voltant de l'aniversari
de l'Àngel García.
Fixa't com ho van celebrar.
Això sí,
desconeixem quants en complia.
No ho van dir, eh?
Tu ho saps?
Jo no, jo tampoc.
Això,
li vull preguntar
al nostre comentarista
Àngel García.
Bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Àngel, tranquil.
Sobretot tranquil.
Escolta, estic tranquilíssim.
Anem per ordre.
Àngel,
per molts anys.
Ah!
Moltes gràcies.
Per molts anys, eh?
Ja tenim l'estudi ple de mariatxis, eh?
Oh, eh, va, ja.
Hi ha pastís,
hi ha pastís avui.
Home, i tant, i capa.
Oh, quin gran petge.
Es pot dir quan se'n fas o no?
O és secret?
No, no, això que cadascú...
Vinga, cadascú que faci números, no?
Que se'n vagi a l'hemeroteca i comini.
L'Àngel García que avui compleix anys
i l'Àngel García que d'entrada,
després farem més anàlisi.
Déu-n'hi-do, eh?
Han anat a l'hemeroteca comprovar-ho.
Mariatxis i tot, eh?
Vam portar aquí un equip de mariatxis,
pastís, cava, bé, de tot, eh?
Sí, sí, tots aquí,
la Tere i el Joan Maria van menjar pastís,
amb llora cava...
Faltava el plat d'espaguetis de l'Àngel García,
aquell que es prena a les 6 del matí.
I aquest partit, Miquel,
tothom estava molt nerviós.
Clar, estàvem a punt de guanyar,
guanyàvem, era el segon partit consecutiu,
per tant, hi havia nervis.
I si no escolteu les recomanacions dels oients
llegites per una riallera, Tere Ortega.
Ricard Oliver diu que a la porra,
en comptes de repartir entrades,
que regalem valeriana, sobrets de valeriana.
Ens n'aniria millor, eh?
Lloa, llloa.
A Brat Matxambrat només li queden les ungles dels peus.
Doncs, home, jo prefereixo que hi hagués les valerianes
que les ungles dels peus del Brat Matxambrat, no?
Però bé...
Amb tots els respectes, eh?
Però vaja, que sí.
Aviam, si algú entén alguna cosa del següent tall,
seria per donar-li un premi.
Perquè hi havia un embolic de telèfons mòbils
entre Jorge D'Alessandro, l'entrenador del Nàstic,
el Pachi Baines, l'entrenor de portes,
el segon entrenador, el delegat del Nàstic.
Bé, jo encara intento sabentar-me ara del que va passar.
Des de la teva posició, veus banqueta?
Sí.
Qui és l'interlocutor de Pachi Baines?
Perquè Pachi Baines al telèfon segur que no està trucant a casa.
Diria que Josep Maria Grau.
I ara Xuxerrano s'apropa directament a la banqueta
i li donava el mòbil a Josep Maria Grau.
Parla directament a Jorge, eh?
Parla directament a Jorge.
Sí, però li passa a Josep Maria Grau el mòbil.
D'Alessandro, escolta, amb el mòbil enganxat a l'orella dreta,
al mòbil que li està passant Josep Maria Grau,
i escolta les instruccions que li dona, suposo, Jorge D'Alessandro a la cabina.
Jorge directe, eh?
Ara la comunicació ja és directa.
Però escolta, això està permès.
No.
Però tu no et xivaràs, ni jo tampoc, i per tant...
Aquí no passa res.
No passa res.
Ui, llançament, llarraqueta, pilota...
Qui trucava aquí?
Qui trucava aquí?
Doncs al final la comunicació jo crec que era grau d'Alessandro, no?
La conclusió és que allò que estàvem fent...
No es podia...
No es podia dir.
Però bé, ja ho vam dir.
Però nosaltres no ho hem dit tampoc.
Nosaltres no ho hem dit.
No ens escolta ningú.
No ens escolta ningú.
I ara escoltem un tall del 5 de la jornada, aquestes accions, ja sabeu, la Tere Ortega i el Joan Andreu Pérez els dilluns recullen moments curiosos de la segona divisió, de primera divisió, vaja, del futbol del cap de setmana.
Sí.
I atenció amb aquesta que... Escolteu, escolteu.
Sí.
I una altra visc ahir, és el 5 de la jornada, Javi Clemente, que tornava ahir a Samamés, a casa seva, ara com a entrenador de l'esporting...
Espera, Tere, que ens estem aixecant tots, eh? Va, segueix.
Bé, del partit d'ahir, de l'empat d'ahir, poc a valorar. Ara sí, sembla que domina el tema de les xarxes socials. O potser no tant, eh? L'escoltem.
Salió en la Twitter.
¿Cómo? Espera, espera. Para usted la Twitter no es un medio de comunicación?
Pero no es el suyo.
Pero la Twitter es un medio de comunicación y dirás, pues no es el mío, pero es un medio de comunicación.
Es que vamos a ver. A ver si resulta que estamos chochos ya.
¿Hay más canales de esos?
El, coño, el inter no sé qué, digital, es que hay 8.000. El punto no sé qué.
Bueno, una mica peix, i a més la Twitter, femení Twitter, que no ho havia sentit mai.
La Twitter. Home, vine, perquè no s'hi ha posat la senyor Twitter, eh? Però seria una bona campanya de publicitat, això de la Twitter.
Pere, la Twitter.
La Twitter.
La Twitter.
Déu-n'hi-do.
Vinga, doncs anem amb el darrer tall, perquè ens en quedaran per la setmana vinent.
Saps qui és tu, Fernando Morán?
Sí, home, jugador d'Honasti.
Digues-me coses de Fernando Morán, aviam, va.
Doncs té 35 anys, és madriveny, és la tercera temporada que juga a Nàstic, vaja, que és un Nàstic que ja ha consumidat.
Es mereixia un muntatge i li hem fet una cançó. Això sí, la idea no ha estat nostra, el que passa que, com no sé si podem dir qui ha estat l'auto de la idea...
No, les fonts no les duem mai.
Ell ja ho sabrà.
Hem fet la cançó de Fernando Morán.
Pones-me, posa-la, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Morán, el segon del partit, el sisè de la temporada.
Morán, Morán.
Morán.
Mor, mor, mor, morán.
Morán, Morán.
Morán, Morán.
Morán, Morán.
Morant, morant, morant, morant, morant, morant, morant, morant.
Es un poco de todo, ¿no?
Creo que...
Supongo que como en la vida, ¿no?
Cuando las cosas intentas hacerlas bien y no ves resultados,
pues incluso empiezas a dudar de uno mismo, ¿no?
Doncs això és el que ens passen altres.
Un nivellàs, un nivellàs.
Morant, morant, morant, morant.
Que demà marqui gous o morant on estic.
De sintonia per al mòbil ens haurem de fer.
Miqueu, que vagi bé.
Fins la setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.