Sous-titrage ST' 501
i és una ruta que forma part de la red de carreteres federals dels Estats Units
i que creua diversos estats, de fet va d'est a oest.
Avui anem a la ruta 66 dels Estats Units amb Alba Zamora i amb Paro Bufaroli.
Alba, bon dia.
Hola, bon dia.
Emparo, bon dia.
Hola, bon dia.
La ruta 66, què us atreia de fer aquesta ruta o aquest viatge?
Per què us vau decidir marxar unes setmanes a fer aquesta ruta?
Des d'això és una mica culpa d'en Parín.
Teníem predisposició de fer un gran viatge, nosaltres vam dir i tal,
i ella va proposar la ruta 66 i la vam començar a muntar.
La història és molt senzilla, jo tinc nebots i el típic.
Aquí vas al cine amb la tieta.
Pren-lo tu, pren-lo tu.
I què pel·lícula parla de la ruta 66?
Car, si sembla una tonteria, però...
Ai, doncs sembla xula, vas buscant investigació, de dir...
Bé, jo tinc un dels meus nebots grans que és molt investigador.
I van dir, ai, això què era i tal?
I van dir, com que tenim la responsabilitat,
i van dir, escolta'm, ja si ho fem, fem-ho a lo grande.
I fem-ho bé, no?
I fem-ho bé.
I van dir, al principi érem una mica de broma, eh?
De dir, que sí, que sí, que farem.
Però quan ens van començar a posar vam dir, eh,
que pinta bé, que pot estar bé, que pot ser interessant,
que podem conèixer moltes coses del mateix viatge,
que pot estar una cosa xula.
És clar, anar amb tres persones que ens agradi a tots,
fer tot és complicat, però, clar, al ser tanta varietat,
és difícil que algú no t'agradi, no?
I llavors...
I va començar així, una tonteria de tal,
de dir, eh, qui s'apunta, qui s'apunta,
doncs ara.
I cap allà.
I aquest va ser el punt de partida,
i a partir d'aquí vam començar a construir,
doncs tant, quants dies necessitàvem,
com ho fèiem des d'aquí, no?
I què anàvem?
Val a dir que vam anar a tres persones,
tot i que inicialment estava ideat entre quatre, no?
L'última hora va haver-hi una persona que, bueno,
per històries de quedar-se sense feina i demés,
va dir, quasi que no toca.
Que era difícil.
Quantes setmanes hi vau estar?
Vam estar 22 dies.
22 dies, eh?
Quasi anar.
Quasi anar, Déu n'hi do.
I escoltem com es planifica això, perquè, clar,
al punt de partida és això,
començar a buscar informació,
imagino que per internet,
recomanacions...
Llibres.
Perquè, com deia, són molts llocs per visitar, oi?
Sí.
Res, nosaltres teníem, bueno,
com una idea bàsica,
o algunes coses que no ens volíem perdre,
i amb aquesta idea vam anar a una agència de referència que teníem,
i, bueno, vam anar a unes quantes,
i amb la que ens vam sentir més còmodes,
vam trobar una persona que ens va ajudar un munt,
i res, dient-li les nostres preferències,
és a dir, volem estar aquí, volem anar aquí, aquí, aquí...
Ens vam fer un viatge a la carta, pràcticament, eh?
i ja també era una experiència per ella,
provar-ho també.
I sí que és cert que el que teníem tancat des d'aquí
eren els rellotjaments de cada nit per consell, també,
perquè dèiem que, si no,
ho havíem llegit en molts blocs i moltes històries,
que és que te pots quedar al principi i no continuar, saps?
Exacte.
No, no, no, et pots quedar a l'aeroport
i ja crec que t'ho deixin passar, vull dir.
Clar, el tema és Estats Units, vull dir que...
Clar, és una cosa, eh?
Una cosa és el país, la gent, el paisatge,
i l'altra és la burocràcia que tenen.
Clar, nosaltres som roses amb els ulls blaus, no som.
Per tant, entres allà i és...
Doncs has d'anar, quants dies estaràs, on estaràs,
on te poden localitzar...
Clar, quan arribes 22 dies, vull dir, tu arribes 22 dies,
què vens a fer en aquest país 22 dies venint de les Europes?
No, vaig a tombar, vaig a tombar, no?
Clar, i això d'anar a tombar mochilero, no...
Sí que recomanaven molt que tinguessis el lloc de referència
on has de fer nit, no?, sempre.
I, bueno, i també era... Jo crec que ens va resultar molt pràctic
tindre el lloc on dormíem cada nit reservat des d'aquí.
I també teníem tot el tema, perquè vam fer...
El desplaçament va ser tot en cotxe, vam agafar un cotxe a Chicago
i el vam deixar a Los Angeles.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, amb uns quants quilòmetres de més.
Uns quants de més, no?
El viatge vostre comença, doncs, a Chicago.
Allà és el punt de partida.
El punt de partida, que a més a més està senyalitzada
la sortida de la ruta, eh?
I allà va ser el primer lloc on vam anar
després de dormir unes hores.
El primer que vam fer és buscar la senyal per dir...
La sortida.
Aquí comença, no?
Diguint...
Facem la foto i comencem, eh?
Ara tenim la primera foto de començament i del final dels anys.
I la del final, exacte.
I les senyals de...
Sí, pel mig unes quantes.
I pel mig, ja.
Ja, allà moltes.
Què tal Chicago?
Què podem explicar de la ciutat de Chicago?
La ciutat és el Gratacels, no?
És al·lucinant, bueno, impactant, no?
El centre econòmic, que és on estan els grans Gratacels.
És impressionant.
És que te sens tan pititet allà, no?
En voltant d'aquells pedaços d'edificis.
Jo ara he dit que per mi, Chicago,
suposo que encara no havia agafat el xip aquest de...
És que estàs dos dies si te pires,
vull dir, si estàs molt,
perquè en altres llocs estàvem un dia i marxàvem, no?
Llavors jo hauria de tornar a Chicago, no?
Perquè no vaig ser...
No agafes la...
No vaig agafar...
Clar, no teníem la senyalització interioritzada,
les senyals per anar amb el cotxe, per moure't,
com funciona el transport públic,
perquè, clar, arribes als llocs
i nosaltres intentàvem deixar el cotxe i moure'ns...
Una mica de transport, clar.
Sí, no, no, però...
Clar, no tens d'assimilar que tots molt grans estats humanits.
O sigui, no us podeu imaginar els llits, els cotxes,
tot és a lo grande, vull dir.
Els cafès, vull dir,
els cafès allò de les pel·lícules que et venen i et serveixen,
vull dir, t'ha d'agafar mal d'estómac al final de dir
no em portes més, sisplau, vull dir...
Vull dir, tot és a lo grande, les coca-coles,
tot és a lo grande.
Clar, arribes allà, vens...
Barcelona sí que és grande, però...
Què va, Barcelona és un poblet, eh, de províncies, vull dir,
allà és...
Clar, arribes i t'impacta tot molt,
a part moltes zones verdes dins de les ciutats,
també a lo grande, vull dir...
El Chicago té el lago Michigan, vull dir,
però és que enmig de la ciutat, vull dir,
tens els gradescens i el lago, ple d'embarcacions,
dius...
Clar, és una mica xocar, no?
Un contrast, no?, que xoca, potser, no?
Clar, no?, i arribes allà i dius...
No, i val a dir que el viatge que vam fer era de ritme,
vinga, no t'adormis.
I jo crec que això,
que els dos primers dies aquells a Chicago
no estava el ritme encara.
I encara no estava el ritme agafat, eh?
Sí.
Clar, perquè, clar, els set anys dies
i haver de creuar tot el país,
hauríeu d'haver un o dos dies a cada lloc, no?, imagino.
Sí, sí.
Bé, hem fet el...
La ruta passa per vuit estats,
bueno, vuit, nou, espera, eh, que compto,
un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit,
i nosaltres vam fer nou,
perquè ens vam escapar,
estan allà,
ens vam escapar hasta Las Vegas,
també una miqueta,
que és un altre estat, no?
I llavors, clar,
doncs feies...
Bé, havíem triat algunes coses que...
O perquè sabíem que hi havia alguna cosa emblemàtica,
i el que sí que feiem molt
era entretindre'ns pel camí,
entre punt i punt, no?
Llavors, hi havia dies que teníem trams de 700 quilòmetres,
i hi havia dies que teníem 300, no?
Llavors, clar, això també et permetia jugar una mica.
I sí que en determinades ciutats,
doncs a San Francisco,
que tampoc és ruta,
que també ens vam escapar hasta San Francisco,
vam estar tres dies.
Bé, doncs això ho havíem de recuperar
entre mig fent alguna tirada de molts quilòmetres, no?
O el Gran Canyón,
que també vam estar dos dies, no?
Llavors, des de Chicago,
cap a on continua la vostra ruta?
Sí, això, els estats són, bueno,
Illinois, amb aquesta trajectòria.
Amb aquest ordre, eh?
Sí.
Illinois, Missouri, Kansas,
però per Kansas se passa molt poquet,
és un trajecte molt petit.
Una corba de l'estat.
Sí, és un tracet molt petit.
Però tenen aprofitat,
tenen una botiga allà,
tot, saps?
Vull dir, passes...
Si estàs a Kansas...
De semàfor a semàfor has passat, no?
Exacte.
T'emportes el souvenir, eh?
Sí, sí, sí, la foto.
I llavors després entres a l'estat d'Oklahoma,
després a Texas,
després a Nuevo México,
després a Arizona,
nosaltres llavors ens vam escapar a Nevada
i després a California.
I a California també val a dir
que això,
que com estàvem a San Francisco tres dies,
vam estar pràcticament l'última setmana,
sis dies sencers, no?
Perquè això vam fer tres dies a San Francisco
i després vam baixar a Los Angeles, no?
Los Angeles.
Per tant, i escolta, home,
la ruta 66,
aquesta mítica ruta de carretera,
què tal?
Què podem explicar?
Home, va dir que és una ruta
que té així com els orígens
als anys 1920 o 20 i algo,
i bàsicament connectava això,
la seva funció era connectar
les dues costes dels Estats Units.
Era una ruta comercial,
vull dir, era el tema dels Estats Units,
clar, els Estats Units és com si estiguessin parlant d'Europa,
que fos tot un mateix país, clar,
llavors és clar,
el tema comercial,
el tema dels avions i tal,
no tothom,
el tema de transport de mercaderia i tal,
fins que vam començar a fer les autopistes i tal,
clar, nosaltres vam dir,
no, nosaltres vam fer...
A més la vam fer,
vam arribar a l'Europa per agafar l'avió,
ai, el cotxe ens va dir,
voleu GPS, no?
I vam dir, no, no.
Van dir, com?
Nosaltres volem mapa.
Això val a dir que vam conèixer llocs
que no estaven ni al mapa,
vull dir, perquè...
Ui, s'ha tallat la carretera,
aquí no hi ha més carretera,
torna a donar el tom
i a lo millor,
doncs 50 quilòmetres extres,
doncs bueno,
però entre paisajes...
Sí.
Molt bucòlic,
però nosaltres vam dir,
no, nosaltres la fem com als anys 50.
Compte tota la vida amb el mapa.
Sí, sí, amb el mapa a la mà.
Bueno, i també ens ho podíem permetre
perquè érem tres,
dos conduïen
i una no condueix.
Ah, per tant,
la que no conduïa,
per tant,
vam amb el mapa, no?
És la GPS del viatge.
La GPS, no?
Sóc la còpia oficial.
No, a més estava bé
perquè arribàvem a cada estat,
vull dir,
quan arribaves a l'estat,
automàticament només arriba,
tenen oficina de turisme,
això sí que ho tenen supercontrolat.
De carreteres.
De carreteres,
tu arribes
i gratuïtament
te donen el mapa,
no has de pagar absolutament,
clar,
ja quan vam agafar aquest xip,
clar,
quan vam agafar el xip,
el tercer dia,
esto ja era,
tira, tira, tira.
Això ja era baixada.
Sí, sí, no?
Colla, quan coneixíem,
bueno, això és carretera,
això és rural,
doncs vinga,
per la rural,
que segurament la ruta històrica,
quan ja vam trobar
les rutes històriques...
Trams històrics,
val a dir,
de calçada original 66,
que hi ha molt poquets
perquè va quedar tancada
o descatalogada,
no sé com se diu,
el 85,
vull dir que ja no és una carretera
que ja hi trobis...
Ho trobes anecdòticament
els trams que hi ha...
Alguns trams històrics...
I que en paral·lel
portes la carretera nova
moltes vegades
i nosaltres sí que vam fer
molts trams,
així en format una miqueta
melancòlic, no?
Anem a fer-ho, per favor.
I va dir que...
Però ja que hi sou, no?
Al principi,
els dos primers estats,
a Illinois i a Missouri,
era on hi havia més trams, no?
I abans per accedir
a grans ciutats,
i així havies d'accedir
per carretera convencional
més nova, no?
Diguem-ne.
Llavors,
era el que anàvem fent combinant.
A més sorprenia,
perquè quan paraves
sobretot als poblets,
no?
I què esteu fent, no?
També s'ha de dir
que ni ella i jo
som molt sueltes
amb l'anglès,
però l'altra persona sí.
Gràcies.
Jo no he gens...
Jo no heu ajustat
per demanar-me el cafè i tal.
I clar,
quan ens preguntaven
d'on veniu,
què feu i tal,
els deiem,
no, estem fent la ruta
106 de Chicago,
a Los Angeles.
Clar, la gent flipava de dir com?
Tres noies d'Espanya
a fer aquesta ruta?
It's crazy, no?
El primer que ens deia,
it's crazy.
A les deu bojes.
Com se us ocorreu
a ells fer això, no?
I amb el cotxe.
I amb el cotxe
que portàvem,
que clar,
portàvem...
Fon d'aquests cotxes...
No, no,
nosaltres portàvem un focus.
Un focus.
No, no,
però per ells ens deien
que aquest cotxe
no és per fer això,
això és un cotxe
per anar per a ciutat,
un utilitari,
que seria un mini.
Clar.
Clar, ells volien
un xebre,
una cosa així,
un apicap,
i hem de dir,
no hi ha d'anar amb això,
vull dir,
n'altres una coseta,
primer automàtic,
vull dir,
acostumat a un cotxe automàtic,
que no s'està acostumat a carretera,
i que ens deien,
amb el focus
esteu fent aquest...
Jo tinc un focus aquí,
jo personalment,
i vaig dir,
que li passa el focus
al meu post
de 100.000 quilòmetres.
Sí, va la mar de bé.
Va dir que no era un cotxe
per fer això,
que això era un cotxe de ciutat,
un utilitari,
pensava...
La cosa que era molt gran.
Amb aquells xebrets,
amb aquells cotxes...
Les pick-ups de Saful,
sí, sí, sí, sí.
I llavors,
s'al·lucinava bastant.
Però els va portar tot arreu,
i el focus...
En el foc hi anava...
12.000 quilòmetres
que li vam donar.
Són 12.000 quilòmetres
tot el viatge, no?
Són 5.000...
5.500,
la ruta en sí.
Però clar,
si us vau desviar
en algunes ocasions...
I entre xers...
Exacte.
I que disfrutes,
i que...
Doncs això de dir,
escolta,
doncs estem aquí,
doncs mira,
si arribem a l'Uterra
a les 10 de la nit
en lloc de les 8,
doncs anem a conèixer això.
I ens apropàvem
i anàvem,
vull dir,
ja aquestes allà.
I que vam fer això,
doncs,
Iosimity,
que és un parc natural
que no està dins de la ruta,
vam fer Las Vegas,
vam fer San Francisco,
bueno,
tot això són quilòmetres de més
que li vam anar afegint a la ruta,
no?
La ruta,
diuen que en 12 o 13 dies
es pot fer,
i nosaltres vam estar a 22,
els havíem d'omplir.
Home,
i tant,
s'havien d'aprofitar,
s'havien d'aprofitar.
Sí, sí.
Deies que vau passar
per diversos parts naturals,
fins i tot.
Què tal tot el paisatge?
Imagino que us vau trobar
amb molts contrastos,
també, oi?
Sí.
Què us vau trobar?
Per exemple,
el Gran Canyón
és un parc natural
que és desertic,
pràcticament,
perquè és l'erosió natural.
I després,
allò,
allò,
allò és cimite,
allò és verd,
allò és amb cascades.
És un bosc.
Incluso,
ens van explicar
uns senyors
que hi havia allà,
que ells tenen,
bueno,
hi ha molts parts naturals
als Estats Units,
llavors,
ells,
de turisme interior,
del seu país,
tenen un passaport especial
de parts naturals,
perquè, evidentment,
això ho tenen molt cuidat.
i tu pagues
per entrar a les parts naturals
i pagues segons els dies
que estaràs
i pagues segons
a quants parts que es visitaràs
i tenen una tarifa de preu,
pagues per cotxe
i per persona,
vull dir,
llavors, clar,
evidentment,
ho tenen molt controlat,
qui entra,
qui no entra,
la matrícula del cotxe,
les persones,
això ho tenen supercontrolat.
Llavors,
la gent que es dedica,
això,
paguen,
no sé si ens van dir
que eren 80 dòlars l'any
o 90 dòlars l'any,
tenien accés gratuït,
ja havien pagat,
tenien un passaport
i els sallaven,
vull dir,
tenen una cultura
de parts naturals
bastant...
Home,
això és impressionant,
vull dir,
el Gran Canyón
era allò de
és que vull ser un índio,
no?,
aquí,
per favor,
i anar en cavall,
no vull estar aquí ara,
no?,
és molt impressionant.
Vam fer també
una historieta
d'anar a veure
la sortida del sol
al Gran Canyón
que, clar,
és que ja em diràs,
vull dir,
és que no,
te quedes mudo.
Que bonic això,
no?,
i està a l'habitació
de l'hotel,
per exemple,
i sortir,
jo soc fumadora,
clar,
evidentment,
i sorties
i dir-los,
eh,
sortiu,
perquè hi ha cèrbols,
aquí mateix,
i deien que no,
i van baixar
i no es deixen tocar,
però bé,
és que els tens
a un pam
o vas per la carretera
i nosaltres ens va passar
un parell de vegades,
tindrem que frenar de cop,
perquè et passen els cèrbols
i...
Clar,
i després això,
i llans també,
xerracos.
Allò sí,
mític,
és més format bosc,
ens van arribar a explicar
com havíem d'actuar,
si ens trobàvem
amb un os.
Interessant,
interessant.
I jo,
com havies...
No els vol trobar amb cap os,
no?
Per sort,
no.
Sí,
llavors,
clar,
és que són coses...
I què us van explicar
per curiositat?
Bueno,
és que estàvem
en unes cabanes,
perquè no n'hi era
en un hotel,
eren unes cabanes
que van amb unes cortines,
així,
i llavors...
Tendes de campanya.
Sí,
unes tendes,
una cosa...
I llavors et van dir,
sobretot,
tens al costat
un cofre de ferro,
que poséssim tot allà,
sobretot,
tot el que és el tema
d'higiene personal,
perquè les pastes de dents
es veu que els tornen locos,
els hi encanta,
i que ho posessis tot allà,
tancat,
que no deixessis res,
el cotxe brillant,
amb vistes,
perquè,
o si veuen algú brillant
al cotxe...
O igual,
o de menjar,
les manxilles,
tot havia d'estar tancat allà,
perquè normalment
baixaven de nit,
si baixaven.
Clara,
no sabíem si era
parte del folklore,
o una mica de la broma
de la gent que ve de fora,
però es va costar dormir,
perquè a vegades
et dius un xuro
i deies...
Vau dormir?
Després dels quilòmetres
de cotxe,
però estaves allà i deies,
ai, el xuro...
Ai, no,
que són els nanos
de la teva al costat.
Ai, no sé què, no?
Que era jo,
que dius,
que havia estat bé,
també,
i ha de fer-li la foto a l'Ossa.
També que s'ha estat bé.
Cap on continues?
Quines ciutats més
vau visitar
en tota la ruta?
Doncs ciutats,
bueno,
vam fer dos sprinfils,
que sprinfil
és el nom de poble
que es repeteix més a...
Bueno,
hi ha molts sprinfils...
Això és el de les Simpsons,
ja me'n sé.
Bueno, els Simpsons,
exacte.
Als Estats Units.
Ningú sap quin sprinfil més,
clar,
és que tots els estats
pràcticament n'hi ha un.
I vam estar
tant a Illinois
com a Missouri,
en dos sprinfils diferents.
Després vam estar
a Sant Lluís,
també,
que vam visitar
així anecdòticament
una geladeria
que és molt famosa
on diuen
que si,
bueno,
te donen els gelatges
que pots comprar
són en terrina,
tamany Estats Units,
això vol dir gran.
Tamany gran, eh?
El petit aquí
és gran allà.
O sigui,
el gran aquí
és petit allà.
Exacte.
Llavors,
diuen que,
bueno,
quan te l'han servit
el pots girar
completament
i no cau,
no?
Llavors,
efectivament no cau.
Efectivament no cau.
Sí.
Llavors,
que aquest tipus
de llocs
en blocs
i en llibres
i en programes
de viatges
t'ho van recomanant
i nosaltres
ho anàvem cercant.
O, per exemple,
hi ha una cadira
gegant
de molts metros
i llavors era
com anar fent
un joc de pistes,
veritablement.
Entre Sprinfil
i Sant Lluís
te trobaràs
això al quilòmetre
no sé quant.
Si tu anaves
et feies la foto
o miraves una miqueta
o te trobes
la gasolinera històrica
del Tet
que és un tipus
que, bueno,
té una gasolinera
d'aquestes històriques.
És un tipus que ets felicitarà
els Nadals.
Vull dir,
si t'envies el mail
t'envies una postal
per Nadal.
Ah, mira, veus?
Està entregat a la causa.
Sí, sí, sí.
La ruta 606.
I té una bandera
perquè et facis la foto
de la ruta 606.
És un tipus molt graciós,
no?
amb l'americà.
Nadals anàvem cercant
aquests punts, diguem-ne,
que ja ens els havíem marcat
i llavors les ciutats
que et dic
anàvem a fer,
doncs bàsicament a fer nit,
no?
Allò,
al motel de carretera
on deixaves el cotxe
davant de la porta
de l'entrada,
de l'habitació
i buscàvem la piscina
ràpidament si hi havia
per fer un xapusson
perquè vam passar
molta calor.
Sí, molta calor, sí.
Aquí vam anar,
en quin mes hi vam anar?
A l'agost.
A l'agost.
De l'any passat, sí.
Ara estaríem allà.
Ara estaríeu allà,
fa un any, això.
Sí, sí, sí,
vam marxar,
no sé quin dia,
el 4 o el 5 o el 6?
Sí, perquè m'ho anava
a la botella al complet.
Sí.
Sí.
I llavors...
Ai, ara m'he perdut.
Estàvem a la piscina,
ara, a la piscina de la botella.
Xapusson i descanso
també per fer.
A més,
també,
almenys a mi
el que em va sorprendre,
jo sí que tinc carnet de conduir,
el tema de les gasolineres aquí
és passar a posar gasolina.
A mi que em perdonen les gasolineres
però si intentes comprar una Coca-Cola
la pagues a preu d'or.
O una aigua.
Ai, que dius,
hòstia,
canvia allà,
les gasolineres
són el súper del poble.
I evidentment,
arribàvem allà,
el cafè era típic,
o sigui, era arribar,
o sigui, sortíem d'on sortíssim
i era parar
i fer un cafè d'estos
guarreres de màquina
que apretes un botó
i és polvo,
doncs d'això.
Perquè nosaltres
ens vam integrar.
Us vam integrar, exacte.
I és molt típic
menjar per emportar
qualsevol cosa
a la gasolinera.
Les gasolineres
les benzineres dels pobles
o de la carretera
realment són
el súper
i està tot a preu
normalitzat.
I clar,
nosaltres al principi
dèiem,
no, no,
que hem de parar una gasolinera
a buscar un súper.
El súper és més car
que la gasolinera.
Imagina't.
És un punt de trobada
de les gasolineres,
de la gent del poble.
de la gent de...
Les ciutats són molt grans
però després els pobles
són més...
Molt petitons, no?
Bueno, són barriades,
vull dir,
és que tenen un sistema
una mica sense balles,
tots són veïns,
veïns, molt amics.
I clar,
nosaltres doncs paràvem molt,
portàvem una nevera al cotxe
i feien molt pícnic.
Això,
la nevera al cotxe,
va ser...
Això va ser la clau del viatge.
Per 6 dòlars
va ser la millor inversió.
A més,
és a les estes de poliexpant,
el gel te'l regalen
pràcticament a les gasolineres.
O a les màquines dels motels,
i a fer ruta.
I a fer quilòmetres,
sí, sí,
i a buscar la gasolinera
pel primer cafè, no?
O un bon esmorzar
també era
una cosa supernecessària,
no?
Era allò, vinga,
uns buenos pancakes d'aquests
amb el seu sirope,
un litret de cafè
i un quilòmetre.
I a fer quilòmetres.
Perquè el menjar, què tal?
M'heu de menjar ràpid
o vau parar a algun lloc
a menjar
alguna cosa així més típica
o què?
Jo crec que a Estat Units
pots trobar el menjar
que vulguis.
Sí, no?
El que vulguis
hi ha el registre
de, doncs això,
per emportar
a qualsevol cantonada,
però també te pots sentar
elegantemente
on te vingui de gust.
En algun moment
sí que ens vam dedicar
alguna estoneta
per seure,
perquè, bueno,
per estar còmodes
i també per gaudir,
no?
Ja que estàs allà,
doncs alguna...
Clar, i el menú
potser és diferent, no?
És a dir,
a lo millor sí que et pots menjar
en un restaurant,
sigui de la categoria que sigui,
tu et demanes una hamburguesa
i et porten la teva hamburguesa
amb el teu plat de patates.
Vull dir,
potser el menjar és diferent,
però tu pots trobar
que nosaltres vam anar
a passar a McDonald's,
per exemple.
Vam anar un dia per dir,
a ver si és igual...
Que no sigui dit.
Que no sigui dit,
que no sigui de l'original,
però va ser,
a més va ser a Los Ángeles,
davant del Kodak Theater,
perquè estàvem deshidratades
i l'únic lloc així ràpid
que vam trobar
van dir,
si anem a McDonald's,
mengem...
A més a més,
només vam veure,
vull dir que hi havia una fanta
tòxica d'estar de fresa,
vull dir que era super...
Però jo que deies...
Però pots trobar menjar
originari de molts països.
Sí, sí, sí.
Menjar de la Índia,
vull dir,
clar,
japonès,
que nosaltres vam xalar...
Mexicà...
Mexicà...
Vam menjar moltíssim.
Per exemple,
a San Francisco vam anar
al barrio xino.
A Chinatown.
A Chinatown.
I és que les cartes
estan en xin,
vull dir,
allà els americans
no ponen ni els pies,
crec que devíem ser
les úniques guiris
allà sopant,
vull dir,
algun mochilero
que hi havia por ahí i tal,
però clar,
no sabíem ni què demanar
perquè no teníem
nada que ver
amb els restaurants d'aquí,
perquè és el tipus restaurant
de pel·lícula de la Xina,
vull dir,
el padrí sentat allà,
allò...
Una cosa que deies,
ai,
si ens sortirem d'aquí,
però sí, sí,
i ben menjats,
i ben de preu,
vull dir que sí.
És de contrast.
Llavors,
també és cert
que hi havia alguns llocs
on,
com te deia,
allò de la geladeria,
no?
Recordo a Chicago,
la primera nit que vam fer
hi havia una pizzeria
com a molt de referència
en aquella zona de la ciutat,
vull dir,
on nosaltres estàvem allotjades
que segur que hi havia
moltes altres coses
i ens van dir,
ah,
doncs està molt guai
aquella pizzeria,
doncs vam anar allà a veure,
però ja et dic,
així com a propi,
doncs l'hamburguesa de bufala,
no?
Sí,
aquesta és la més...
Bueno,
i la típica,
si veus qualsevol programa
dels Estats Units,
parli de la ruta o no,
tens el Big Texan,
que és a Texas,
era no?
O amarillo,
amarillo.
Amarillo.
Bueno,
i és aquest típic restaurant
que si et menges
el filete de dos quilos
en una hora,
més la guarnició,
no sé què,
doncs nosaltres vam dir,
nosaltres venim aquí,
anem allà,
i vam anar allà,
nosaltres no,
i vam dir,
bueno,
ja que estem aquí,
jo com vam dir,
hamburguesa de bufala,
doncs,
demanem hamburguesa de bufala,
i molt bona,
vull dir,
però clar,
dius,
ja que estem aquí,
doncs,
i menges.
Ja que estem aquí,
ho fem,
ho fem,
i escoltem-me,
clar,
estem molt acostumats
a veure-ho molt
a través de les pel·lícules,
de Hollywood,
les grans produccions
nord-americanes,
quan vas en viatges com aquest,
tens la sensació
de veure moltes coses,
això ho he vist en aquesta pel·lícula,
ho he vist en aquesta sèrie,
ho he vist en aquesta...
Això ho vam repetir moltíssim
al llarg del viatge de...
S'ha de curat.
Jo això no tant,
jo pensava,
a mi era el tema de,
ostres,
és que jo pensava
que això ho muntaven
per les pel·lis,
i no,
és que és una realitat,
és que viuen així,
no?
És així,
no?
Sí,
però la sensació
d'estar veient moltes,
ja no només de cinema,
sinó de sèries,
o de coses
que has anat veient,
no?
Sí que és plasma això
en el viatge.
I escolteu-me,
per exemple,
a Las Vegas,
també veu estar,
què tal?
Perquè he estat xafardejant
un blog que teniu,
que a més,
ara ho explicarem això,
i he vist que fins i tot
vau anar a jugar
a algunes màquines,
es va dir,
ja que som a Las Vegas,
també anem a algun casino,
què expliqueu-m'ho això?
Si algú és ludòpata,
que no vagi mai a Las Vegas,
vull dir,
i si té tendència a ser addicte,
tampoc hi vagi.
Tampoc,
tampoc, eh?
És una ciutat per prendre mal,
una ciutat d'expressos,
no?
Sí, sí, sí.
Màquines Traga Perres
te'n trobes al supermercat,
no?
O a la benzinera.
A la benzinera.
A tot arreu.
Sí.
A tot arreu, vull dir,
és...
I llavors és una ciutat d'exceso
i la gent està allà,
suposo que com a tot,
sobretot al carrer
on estan tots els casinos,
és on se nota més això,
els llocs on viu la gent,
és un altre ritme,
és una ciutat normal,
però allà,
és clar,
molta gent amb festa,
amb predisposició a la festa,
a gastar-te diners,
i nosaltres havíem de jugar
i a més és que portàvem
encàrrecs des d'aquí.
Ah, sí?
Heu de jugar a la ruleta,
aquest número?
Per favor, aposta en aquest número,
tants diners en aquest número
i ho havíem de fer.
I què, vol guanyar alguna cosa?
No, no.
Experiència.
Una experiència, no?
Per riure'n una estona, imagino.
A més, m'és curiós
perquè dins dels casinos,
o sigui, tu arribes
i el casino és una ciutat
i els casinos es comuniquen entre ells,
vull dir,
és un munt de subterranes
com si anessis amb el metro
i passessis de situació,
però passes,
ai, ara he canviat de casino
i té bars i restaurants
i nosaltres vam anar a sopar
amb un d'aquests més enzillets
de, clar, pots gastar 400 euros per cap
o pots gastar 5.
Vull dir, dins dels casinos
tens tota la varietat.
I de sobte va començar a sonar la música
i nosaltres, què passa aquí?
Els cambrers ballant, twist, allà
i dius, és espectacle,
a Las Vegas és espectacle puro i duro.
És espectacle puro i duro
i si tens predisposició a dir,
has d'anar a dir,
me vull gastar això i punto.
Vull dir, perquè és que si...
Si no, tu gastaries el que no tens.
I em vaig quedar espantada
i tenia un límit
i em vaig gastar menys
perquè sobrepassa.
Veritablement és un ritme
que sobrepassa.
I nosaltres, en principi,
observes, perquè clar,
jo no havia jugat mai a la ruleta
i quan vam aprendre
penses que m'han fotut una bronca
perquè, bueno,
història perquè no saps.
Gent realment
que viu allà apassionada
i juga i dius,
porta moltes hores
a sentar-te'n aquesta taula, no?
I els diners que s'hi gasten, no?
No, veies les fitxes
i deies...
Clar, les begudes són gratuïtes
si jugues.
Hombre, no te digo.
Vull dir, vas allà
i te la serveixen...
Amb aquest gastes ja ho pagues.
Sí, no, no, no.
Clar, evidentment,
la banca nunca pierde.
Vull dir...
Està claríssim.
Sí, és impressionant, també.
És que és molt a lo grande,
la ciutat, no?
A passar pel...
No me'n recordo com se deia
el carrer típic dels casinos, no?
On està el flamingo, no?
El flamingo...
El flamingo, i les seves fonts,
i tot això.
Igual que la pel·lícula d'Oceans,
i l'he venit.
Igual, no?
Perquè jo els hi deia,
perquè aquesta pel·lícula...
Ara t'anava a dir...
Jo ho recordo per aquesta pel·lícula, eh?
Jo me'l mirava així i deia
que això és com al final de la pel·lícula,
quan han robat,
se'ns llega la font,
i dic,
estic com a veritat pita aquí mirant-lo,
i dic...
I és exactament igual, no?
Igual, igual, igual.
Sense haver robat el banc,
quan nosaltres estàvem allà...
Sí, no?
No vau maquinar cap robatori.
No ens va donar temps,
no ens va donar temps.
No ho direm aquí.
Sí que estem a la ràdio,
aquí si ho dieu,
o algú ho escoltarà.
No caldria que has dit el nom i com noms abans.
I escolteu-me,
els preus què tal?
És a dir,
és un viatge que et pot sortir bé de preu,
no?
Què podem explicar d'això?
Nosaltres,
m'ha de dir que tota l'organització prèvia
de, doncs,
el que et deia,
de recetres...
D'os hotels...
I tot això,
ho havíem començat a fer i l'avió,
i així ho vam fer...
En novembre.
En molt temps de...
A un novembre de l'any anterior,
Déu-n'hi-do.
Sí.
És que res,
perquè el truc en aquests viatges
és treure l'avió barat.
Exacte.
I quan abans treguis el bitllet,
si t'esperes,
s'encareix.
I el que encareix molt
els viatges aquests
és l'avió.
Clar.
L'avió que va creuar
tot l'atlantic.
I intentar fer un vol
el més directe possible,
sense tenir que fer moltes escales.
Clar,
nosaltres vam fer Barcelona-Roma,
Roma-Chicago,
i el tornava a ser Los Angeles-Amsterdam.
Ara s'ha de ser cap aquí,
vull dir,
tampoc vam fer excessivament
moltes escales, no?
Jo crec que la previsió va ser...
És important.
Per tant,
per fer un viatge així
és important ser previsós, eh?
I a més és que així
també s'allarga el viatge,
perquè tota la construcció
va ser important, eh?
Clar, és un process.
Anar fent-ho,
anar a veure la gent
i no,
de l'agència,
i explicar-li
ai, que hem vist això,
necessitem parar en aquesta ciutat,
per favor.
I li desmuntaven tot
el que ens havia preparat
i ella ens ho canviava
per passar per allà, no?
I l'ajustar les distàncies,
el que et deia abans, no?
Saber que, bueno,
que després d'un dia
d'una tirada de 600 quilòmetres
poguéssim estar dos dies
sense tocar el cotxe, no?
Fer totes aquestes càbales
jo crec que van ser claus.
I després, la vida allà,
bueno,
jo crec que...
El que et vulguis gastar.
Sí.
Un ritme...
És això que tèiem,
que depèn del que tu et vulguis gastar,
doncs gastes més o menys.
Sí, pots gastar pocs diners,
pots...
No és un país...
Aviam,
suposo que, clar,
segons quines zones vagis,
clar,
si vas a les grans ciutats,
clar, tot és més car.
Tu te vas a Los Ángeles,
al barrio mexicano,
que nosaltres vam estar passejant i tal,
i són preus.
Clar, te vas a prendre el drive,
i nosaltres no vam baixar ni del cotxe,
com aquí.
És que no es van a cobrar
per ponent els pies.
Saps allò que dius,
clar,
és que segons el que et vulguis gastar
i segons les teves possibilitats.
Llavors nosaltres també anàvem dient,
bueno,
si al viatge es cosa d'això,
més o menys,
quan et pots gastar,
doncs...
I després...
I si es fas el pícnic,
com dèiem,
o prens la navareta,
i prens la manera de fer-ho.
Després anàvem jugant a això,
i has fet l'àpat del migdia,
així mig de broma,
amb coses més assequibles,
i a la nit te pots sentar...
A sopar bé,
A que et serveixin,
a tastar i a potinejar,
doncs ho feies,
no?
I anàvem...
Sí,
jo crec que el que em podria gastar
va fer una ruta per aquí,
no?
Jo què sé.
I escolteu,
m'expliqueu-me això del blog,
perquè trobo que és interessant
l'experiència d'explicar-ho tot en un blog,
de plasmades a...
Més que res,
perquè això et pot ajudar
a altra gent que hi vagi,
no?
Sí.
A nosaltres havíem mirat blogs,
i crec que això també ens va fer un...
Hi ha algú que no condueix,
pot escriure el viatge,
i també és cert que ens servia
com a molt de...
De comunicació,
de relació amb els d'aquí.
D'una tacada,
sabies que tothom estava pendent,
Un format, no?
De la família,
els amics,
que sempre et diuen,
ai, digues coses,
i dic, clar,
jo en casó més malpensada,
deia,
mira, mira,
estaran tots patint de l'envidi,
allà rebiant,
i jo aquí,
vai, vai.
I sí que era una forma d'això,
que tota la família
estàs pendent
a través d'aquest espai només,
i també així no fèiem altres coses.
A mi em va servir
per desconnectar infinit
del correu,
de les xarxes socials,
i de més.
Exacte,
o allà informàveu
i ja està, no?
I ja està.
I després mos renyaven,
si estàvem dos dies
que pel que sigui...
No escrivíeu...
Ei, què passa, què passa?
No esteu dient res, no?
És que el gran canyó
en la cobertura
és un poc escassa.
Perquè això també s'ha de dir,
que vam portar un ordre
en un notebook
d'aquestes petitons
i teníem connexió
a wifi gratuïta.
A tot arreu.
A tot arreu.
Això si tu rebeves a l'hotel
i ja està.
De mejor o peor calidad.
Això no vol dir que de gran qualitat,
perquè a Las Vegas
ens va costar,
en exceso menys internet.
Sí, no?
Clar, perquè era...
No sé si és que està molt col·lapsant
o no sé què,
però bueno,
tampoc...
Però bueno,
era una manera
d'estar en contacte amb el bloc.
A més ens ho passaven bé,
perquè quina foto pengem?
És esta?
Doncs no sé què.
Què expliquem?
Què expliquem?
Sí, sí.
Recomanable, doncs?
Un viatge d'aquells
que val la pena fer?
Absolutament.
Si tornaríeu?
Sí, però jo crec que la faríem 3 mesos.
Sí?
Anar 3 mesos,
a Uampo també.
I amb una pick-up,
amb una pick-up grande.
O amb moto.
Ah, amb moto, sí, clar.
Va ser amb un dels...
Bueno,
vas perdre tu l'agenda?
És una de les altres anècdotes.
Perdre l'agenda de 10 anys.
Ostres.
Vam trobar-nos
a un grup de noruecs
que devien anar com a 15 o 20,
mitja edat de 50 anys cap amunt.
Amb motos.
Tot amb harleys.
Motos no,
harleys.
Harleys.
Por favor.
És harleys.
I anaven amb una furgo,
ells la feien al revés,
de Los Angeles cap amunt,
i anaven amb una furgo,
amb un remolc,
i la feien,
o sigui,
ells venien des de Noruega,
i jugaven les motos
i ho feien tot amb parelles,
tal.
Clar,
el tema de trobar-te una harley.
Per exemple,
a Amarillo va ser,
o al Burker,
que no recordo,
vam arribar a veure
aquella gran senyal
de pàrquing
només per harleys.
Només per harleys.
que es van descobrir
la fondesta per la cervesa,
i aquestes coses.
La veritat és que...
Mundo motero,
que doncs dius.
Territorio motero.
Doncs ja heu de tornar amb la moto.
Sí.
I esteu això,
tres mesos.
Jo el carnet i el tinc.
Sí, doncs mira,
només falta la harley.
Ah, hi està.
No només falta la harley.
Em parlo, Alba,
moltíssimes gràcies
per haver-nos explicat avui
la ruta 66
d'aquest viatge
que creus d'una banda
a l'altra
als Estats Units.
Gràcies i que vagi molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!