Sintonia de Tartúlia en aquest matí de dijous
a la tercera hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui un temps d'opinió i d'anàlisi
amb el president del Gremi de Llibretes de Tarragona,
Pitu Rovira. Pitu, molt bon dia.
I amb dos periodistes, Francesc Domènech,
director ara de la revista Nord-Oest de Reus.
Quico, molt bon dia.
I Esteve Giral, periodista del diari La Vanguardia.
Esteve, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb tres veus avui per comentar diferents notícies.
La veritat és que a nivell local avui podríem destacar notícies
com l'homenatge al general Batet, que es va fer ahir al vespre,
o també el naixement d'una associació
que vol reivindicar el paper de Tarragona l'any 1800,
o les troballes arqueològiques del carrer Vapor.
Però, en fi, aquestes són notícies
que segurament no ens portarien a gaire debat.
Tot això també en una setmana en què s'ha parlat molt de Sant Jordi,
o també de l'obertura al públic de la nova zona de lleure i d'oci del Llorito,
que era una notícia de dimarts.
Notícies, però, com dèiem, de l'àmbit estrictament local
que no ens portarien a gaire debat.
Tot això enmig d'un, sí, aquí, ampli debat polític,
en un, en fi, en una esfera geogràfica molt més general,
en aquesta setmana del debat dels pressupostos generals de l'Estat,
que s'està fent a Madrid.
I tot això, per certament, mig d'un anunci,
d'una cascada de nous anuncis, de noves retallades,
que s'han anat, d'alguna manera, comunicant
com si fos gota a gota, cada dia,
en l'àmbit de la sanitat, de l'educació,
de l'augment de les taxes universitàries.
Els anuncis del govern de la Generalitat
que haurà de fer noves retallades,
ara diuen que de 1.500 milions d'euros,
precisament per la falta de diners provinents de l'Estat.
Tot això amb un penorament, insisteixo,
de pressupostos generals de l'Estat,
en què ahir es va demostrar la majoria absoluta del Partit Popular
i uns pressupostos que aquí, a la demarcació de Tarragona,
en general no han estat gaire benvinguts.
En fi, he fet una descripció del panorama
que no sé si els hi porta alguna reflexió en concret.
T'has deixat que el Madrid va perdre.
Sí, sí, sí.
Ahir també algú ho va comentar en relació al Barça,
a l'estora de la tortulia.
I sense Barça i Madrid, és veritat, a la final de la Champions.
De tot el que has dit, podem parlar de tot,
però no parlarem del Madrid.
Però trobo que mereix una petita reflexió,
tan petita com vulgueu,
l'homenatge al general Batet.
Més que res perquè vull pensar que demostra una certa maduresa
d'aquesta democràcia,
que comença a acceptar matisos en relació a fets històrics.
És a dir, en un moment,
això hi ha molta gent que hi ha escrit molt,
que només valen blancs i negres,
i que no hi ha grisos al mig,
que probablement tothom es troba a la franja grisa,
ni tot és blanc ni tot és negre.
Fer un homenatge a algú que per alguns,
per un bàndol,
va ser un traïdor perquè va intentar,
va aconseguir parar els fets del 6 d'octubre.
Per uns altres també va ser un traïdor
perquè no va donar suport al cop d'estat
del 18 de juliol del 36.
Per tant, era un home coherent
que defensava la legalitat vigent,
la lealtat a la legalitat vigent,
la legalitat de la república,
però que no estava ben vist per cap dels dos bàndols, diguéssim.
Que això ara, després de 30 anys de democràcia,
en fi, es pugui fer un homenatge
i per tant s'accepti l'existència de matisos
enmig dels dos bàndols,
em sembla això,
una mostra d'una certa maduresa
que trobo bastant interessant a comentar.
Una notícia positiva
enmig de tot aquest regall d'informacions negatives.
Alguna reflexió sobre això del general Batet,
Pitu, o sobre el tema de la crisi
amb totes les seves extensions?
Ahir, precisament, vaig ser jo
a la conferència d'homenatge
que es va fer al general Domènec Batet
a l'Ajuntament,
on hi havia l'Iraia i Reia,
que és l'historiador i monjo de Montserrat, no?
L'historiador i biògraf.
I biògraf, sí, sí.
I a acabar l'acte,
l'Hilary Regué me comentava aquell llibre
que la primera edició,
ara no em voldria equivocar,
però va sortir a l'any 94-96,
ara no em voldria equivocar,
però tant se val,
això és una dada que no té.
Que ell em diu...
Jo portava un llibre de la primera edició
que el tenia a casa,
perquè me'l signés,
i la gent diu...
Aquest primer llibre,
jo el vaig escriure en castellà.
Diu, no hi havia cap editorial espanyola
o catalana que publiquien...
I dues editorials molt grans,
al final va sortir amb Editorial Península.
Diu, però no hi va haver ningú
que li interessés aquell llibre,
perquè no li donaven importància
en aquell llibre.
L'any 94, 95, 92, eh?
D'aquest llibre,
després la publicació
és a la Badia de Montserrat,
a la col·lecció de la Badia de Montserrat,
el va publicar amb aquestes dades,
i se'n van fer quatre edicions,
ara estava exaurit.
Arrel que la família
recupera tot un munt de documents
del general Batet,
i l'Ari Reguel,
que en fa una revisió
i en fa una cinquena edició,
que ara ha sortit a la venda
fa un parell de mesos,
encara no.
Què vull dir amb això?
Doncs, home,
que interès més o menys
sempre hi ha sigut,
i que aquí a Catalunya
sí que el general Batet
va ser aquest home
que estava allà al mig,
però que hi havia un interès
en describir aquesta figura.
Potser també per la morbositat.
Ells hi posen una faixa
Franco contra Batet,
i realment va ser així.
Franco el tenia allò de cua d'ull.
El va fos allà?
Quan va poder se'l va carregar.
Per què?
Perquè Batet era un home,
segons diu Hilai,
i segons diuen tots els coneixedors
de la història d'aquest home,
era un home íntegre.
Ell ja el van nomenar instructor
després del famós desastre d'Anual,
que allò és el fet més vergonyant
de la història de l'exèrcit espanyol
en tota la seva història.
i ell va ser l'instructor
que tenia que, d'alguna manera,
fiscalitzar tots aquells que,
sobretot oficials,
que van portar el desastre
de l'exèrcit en aquella època,
el protectorat del Marroc.
Des d'aquell moment,
Franco el va tindre de cua d'ull
i al final,
vulgarment com se diu,
li va fer la pell,
perquè Franco el que volia
era reprimir tota la gent
causant de la...
i reprimir brutalment tota la gent
que es va haver involucrada
en els fets del 6 d'octubre
i el general Batet,
doncs, això ho va portar
amb una, diem-ne,
amb una diplomàcia,
amb un guablanca,
n'hi va haver molt poca sang.
Això, veient després la història
de com es va comportar
el general Franco
després de l'any 39,
només cal veure
com s'havia comportat
si hi ha sigut el capità general
o el cap militar
a la regió de Catalunya.
Es va aprofitar ahir
la data d'aquests 75 anys.
Esteve,
alguna reflexió sobre això
o parlem de la crisi
i de les retallades?
Parlant de la crisi,
seguim el túnel,
seguim el forat
i ara que deies
aquesta xifra dels 1.500 milions,
jo no sé d'on més
podrem retagar.
Suposo que es poden seguir
escorçant tota mena de serveis
i de prestacions
i d'ajudes i d'inversions,
però és que...
i parlant aquests dies
amb gent de Tarragona
i també d'arreus
i del món empresarial
i si hi ha una sensació
de desànim tan gran
de no veure
la sortida del túnel
d'empreses
que sempre havien funcionat
i que estan allò
al límit
de tancar portes,
parlant amb el món
fins i tot de l'assessoria,
aquests dies
que toca allò tan agradable
de fer la declaració de regna.
Hi ha una sensació
que realment
angoixa, no?
I veus que l'administració
segueix optant
per la filosofia
aquesta de la retallada total,
que no sé si és que no hi ha
cap altra opció
o...
però és que realment
la sensació de desànim
és esfareïdora, no?
És que mira,
només es produeix
riquesa i creixement,
si ho podeu dir,
sí,
el creixement
jo el dubtaria,
però riquesa
i moviment
amb la inversió.
Si inversió
no en fem
i l'únic que fem
és retallar
la...
els recursos
que tenim,
els pocs recursos
que tenim,
difícilment
farem inversió.
I aquest és...
Mira,
jo fa pocs dies,
aquesta setmana,
dimarts vaig estar
en una reunió
d'una mena de comissió
amb una de les grans
empreses
que tenim
al polígol industrial
petroquípic
d'aquesta redona,
no?
i el director
de la companyia
deia,
home,
diu,
aquí hi ha dos factors
que són importants
a veure,
no?
Perquè hi havia un
que li va preguntar,
escolti'm,
animi'ns,
no?
Digui'ns a veure
com veu tota aquesta situació.
I es va animar?
I d'alguna manera
ell estava
amb el que deia
ara l'Esteve,
no?
Hi ha un cert desànim,
no?
I ens deia,
home,
mira,
nosaltres,
la nostra producció,
del 100%
de la producció,
pel mercat interior
se'n queda un 30%,
diu,
sort que en tenim
de les exportacions.
Diu,
però els Estats Units
el que estan fent
i se n'estan,
no sortint,
però estan veient
que la cosa,
doncs,
se'ls està estabilitzant
i comencen a tirar endavant,
diu,
perquè estan fent inversió.
Diu,
en canvi,
Europa,
o la majoria de països d'Europa,
fora d'un parell o tres,
que estan començant a invertir,
els altres encara estan retallant
i retallant i retallant,
retallant,
no?
I deia això,
no?
Si no invertim,
si no fem inversió,
difícilment,
el que farem serà creixement,
difícilment crearem riquesa,
difícilment podrem,
doncs,
des de pagar sous,
que és el més primari,
que la gent tingui diners
que pugui consumir,
perquè això,
desenganyem-nos,
és un cercle,
eh?
Jo tinc diners,
puc consumir,
pago uns diners amb un altre,
aquells diners aquell altre
els fa servir per no sé què,
fins que em retornen a mi
per l'altra banda,
no?
Diners i certa confiança
i tranquil·litat,
perquè hi ha qui té els diners
i que no els està gastant,
tampoc,
perquè la sensació de...
De por,
no?
De final,
no?
Sí,
home,
de final i també perquè
qui té diners,
qui té diners,
doncs els té ocupats
amb una altra història
i aquest no he invertit mai.
Però ja em referia també
a la despesa aquesta gairebé diària,
no?
El mateix Sant Jordi,
o de...
Sí, no, no,
la despesa corrent.
Aquesta despesa petita
hi ha molta gent
que l'està retraient,
tot i que té aquestes opcions
perquè hi ha una sensació
de por total.
La despesa corrent
ja fa molt de temps
que està...
I això es veu
amb la baixada del consum
i amb la baixada...
Mira qui primer ho nota,
i no em vull posar
com a representant de ningú,
però qui primer ho nota
quan hi ha una baixada del consum
és el comerç.
No cal ser gaire llest
i sortir a donar un tomb
pels carrers
de les nostres ciutats
i veurem com està el comerç.
I la quantitat
d'establiments tancats,
i els locals que estan tancats...
I els que estan oberts buits
amb molt poc consum...
I és que és una de les coses
que he trobat a faltar
del govern del Partit Popular
i que realment pensava
que sí que la trobaríem.
És a dir,
missatges més de confiança,
no?
De crear certa sensació
que ens en sortirem, no?
El fet que ahir els pressupostos
s'esbotessin només
amb la majoria absoluta,
i a més,
fins i tot traiem pit
del Partit Popular,
del president Rajoy,
que et sembla, Quico?
Mala senyal.
D'una banda,
des del punt de vista del govern,
perquè no han estat capaços
de trebar aliances,
i d'una altra banda,
probablement,
des del punt de vista
de l'oposició,
que tampoc s'ha posat,
diguéssim,
m'atiro per ajudar,
no?
En un context de manca
de confiança,
trobo una irresponsabilitat
en les dues posicions.
És a dir,
parlar en plat,
estem en una mena
de situació d'emergència
que convé
que tothom
hi posi el coll.
Jo no sé
si som conscients
de la imatge
que està donant
en general
la classe política
o els governs
i les oposicions
amb tot el que està
passant.
Els governs,
aquesta sensació
d'improvisació
que genera encara més
incertesa i desconfiança.
El dilluns et diuen
que retallen això,
el dimarts t'ho amplien,
el dimecres es componeixen,
el dijous,
que vam dir dilluns,
sí,
però encara més,
i el divendres
marxen de cap de setmana.
Vull dir que
no, no, no,
això...
Però des del punt de vista,
per exemple,
de Catalunya,
seria comprensible
que Convergència i Unió
hagués donat suport
a aquests pressupostos,
amb aquests pressupostos
que preveuen
tan poques coses
pel territori?
En el context
del discurs
que està fent el PP,
a més,
parlant en plat,
amb una certa xuleria,
jo entenc
la posició
de Convergència i Unió.
Si hagués votat
que sí,
tenien molt difícil
donar explicacions
al seu electorat
de per què
havien donat suport.
És a dir,
si hi ha un deute
que està a l'Estatut,
que és una llei orgànica,
i se'l passen pel forro,
no pots donar suport
a uns pressupostos
que es passen pel forro,
una cosa que et deuen.
Perquè aquests pressupostos,
des del punt de vista
de la marcació, Esteve,
que els hem anat comentant
des de la seva presentació,
que hi ha diferents tertúlies.
Costa trobar una bona notícia.
Costa trobar una...
Dicen que acabarem
l'autovia 27
fins al Morell,
no?
Que tenen una partida,
crec que era de 27 milions d'euros,
si no m'equivoco.
i del Morell enllà.
Sí, sí.
Jo això de l'A27
recomano a tothom
que agafin el cotxe,
se'n vagin al Coll de l'Illa
i que es parin
al restaurant que hi ha,
que es diu Les Espelmes,
abans del Coll de l'Illa,
a l'abesant de l'Alcamp,
diguéssim,
a l'abesant de Mar.
I tindran una magnífica perspectiva,
no?
Que parin
amb un dia clar
i veuran una magnífica perspectiva
del Camp de Tarragona,
amb lo bo i lo dolent,
és a dir,
es veurà les fumeres
de la refineria
com fumeixen,
per tant hi ha activitat econòmica,
veuran el marc
on hi ha activitat econòmica
i veuran una mena de ferida
que surt de Tarragona
i fa unes giragonces
allò salvant obstacles territorials
que està a mig fer
i sense cap màquina treballant.
És una sensació d'abandonament,
de tristor,
de...
Sí, per què?
Perquè a més aquests trams...
És una imatge
que explica molt bé
en quina situació estem.
Això sí que trigarà anys
a recuperar-se.
L'activitat privada
fa el que pot
per anar vivint
i el sector públic
està fet un desastre.
Anys a recuperar-se
i fent-se amb el vi,
perquè el pont aquell ja s'obre
abans d'arribar a Fonts Caldes
fet, acabat
amb totes les...
Ja diuen els que hi entenen
amb això de l'obra pública
que tot el que està compactat
s'haurà de tornar a compactar,
la terra i tot això,
perquè clar,
amb les inclemències meteorològiques
com que no s'ha asfaltat,
tot allò s'han fet clots
i...
un desastre.
Desgraciadament és molt previsible
que sigui la imatge d'un país
que va poder ser, no?
I tant de bo que se li acabés donat el gir
a aquesta situació.
Sí, però una mica la sensació
que sempre ens toca a nosaltres, eh?
Sempre ens toca a nosaltres.
La via del tren,
el cor del Mediterrani,
la velocitat alta que va a València,
així que...
no hi ha manera.
Parlant de la via del tren,
hi ha un tema que mirem de...
en fi, d'aclarir aquesta setmana,
però que no hi ha manera.
El dia de Sant Jordi,
clar, mentre nosaltres estàvem celebrant
amb roses i amb llibres la jornada,
la ministra de Foment va anar a València
i va parlar d'aquest tercer carril,
ella l'anomena tercer carril,
tercer fil,
corredor del Mediterrani,
amb un trajecte de més de 500 quilòmetres
des de Castellbisbal fins a Lacan.
És una proposta que ha sortit
des del món empresarial i acadèmic
de València,
la ministra ho accepta,
parla, en fi,
dona dates,
diu que com que el corredor del Mediterrani
com a tal no ho podem fer,
que farem aquest tercer carril
en tot aquest tram del Mediterrani.
Però clar, sense especificar,
per exemple,
tota la polèmica que tenim aquí a Tarragona
de si el tercer...
Això suposaria
que el ministre de Foment
donaria suport a posar el tercer fil
també per la línia actual de la costa
o inclouria el tema de Reus Roda.
L'Esteve ha aclarit alguna cosa?
No hi ha manera d'aclarir-ho
i no hi ha manera que apliquem
la política realista, no?
És a dir,
si el tercer carril,
quan veus l'obra,
les xifres,
la inversió,
ja dius,
compte,
no és una obra petita ni menor...
Sí,
1.230 milions d'euros,
costaria.
Ara,
això es faria en dos o tres anys,
segons el ministeri.
Si ens deixem en mans
del corredor del Mediterrani,
estem parlant d'un escenari
més enllà del 2020.
Per tant,
pura ciència-ficció
i més en la situació
actual que estem.
Però tu entens
a les paraules de la ministra,
que aleshores el ministeri
sí que apostaria
pel tercer fil.
Però ràpidament
també surt el Partit Popular
aquí al territori,
que m'imagino que es veu
més o menys autoritzada
i diu que no,
que el tram d'aquí
no estem parlant
del tram d'aquí,
que aquí...
Que aquí
es faria la línia
a reus per a...
Es faria per l'interior.
Pitu,
fa l'efecte...
Tu entens el tema aquest?
No,
jo em sembla que...
T'aclareixes?
No,
sí,
sí,
sí,
sí,
la meva visió
de tot això
és...
Escolta,
tu aquí dies
passa anys empeny.
Ara anem dient una cosa,
després en diem una altra.
El que sí que és clar
és una cosa,
això és claríssim.
A la costa mediterrània
tenim els tres ports
més importants
que té...
i potser podríem allargar-ho
en un parell més,
per dir-ho així,
els tres ports més importants
que té l'estat espanyol
dintre del mediterrà,
que és una àrea políticament,
econòmicament importantíssima.
Té el port de València,
del port de Tarragona
i del port de Barcelona.
Són els tres ports...
I els egires no te'l deixis.
I els egires.
Són els quatre ports,
exactament,
són els quatre ports
més mal comunicats
de tot el mediterrani.
No estan comunicats
amb la sortida de mercaderies
que venen,
i em sembla que no en vinguin,
però en venen,
del nord de l'Àfrica
i de sortida
de les mercaderies d'Europa
cap al nord de l'Àfrica.
Bé,
doncs això ho tenim.
Allò que no en diuen
allò de les inversions,
l'estat espanyol
per sortir a Santa Queta
hauria d'invertir.
Coi,
si tu tens...
Ara,
sortia ahir la notícia
que des del port de Tarragona
sortiran...
hi haurà trànsit
d'animals vius.
Doncs escolta'm,
això és un petit exemple
utilitzant aquestes infraestructures grans,
dotem-les,
però en canvi aquí
el tercer fil,
el Corredo Mediterrani,
la senyora ministra que deia
que també
inclouríem
dins el Corredo Mediterrani,
el tram,
també deia Corredo Mediterrani,
Córdova o Medilla del Monte?
Hosti,
per favor,
tu,
Medilla del Monte
està allà al mig,
vull dir,
Córdova està
a la perpendicular
de Càdiz,
home,
tu,
és que no em foten
o es pensen
que no hem anat a...
O potser és que
als ministres
els hi ha agradat moltes vegades
dir...
O del tram,
Madrid,
Alicant,
és corredor de Mediterrani,
home,
per favor.
Quico,
com ho veus?
Tu t'aclareixes amb...
No, no, no,
no,
és que...
Perquè si els periodistes
no ens aclarim,
imagina la gent del carrer.
Bé,
és allò que dèiem,
no?,
que una mica el dilluns
diuen una cosa,
el dimarts un altre,
van variant,
que sigui tercer fil,
que sigui roda,
que sigui,
en fi...
Màquina cap.
Màquina cap,
exacte.
Màquina posant allà
i treballant res.
I a partir dels pressupostos,
que és la que val,
tampoc,
per tant,
ja anem un any.
Clar,
perquè jo precisament
he parlat dels pressupostos
quan van sortir,
14 milions
a la demarcació de Terrona
pel Corredor Mediterrani,
oi que sí, Esteve?
Jo deia,
a partir dels 14 milions,
ara que ja tenim la xifra,
el territori,
la ciutat
i l'entorn de Tarragona
i les forces polítiques
i les forces econòmiques
han d'apostar
per una cosa
o per una altra.
És a dir,
ho apostem pel tercer fil
o ho apostem
per la línia Reus Roda,
no?
I el debat,
mentrestant,
sembla que s'allarga en el temps.
Però escolta'm,
el tercer fil,
després si ens veus
que dius,
no,
és que si es pel·le el tercer fil
representarà
que la façana marítima
no es quedará.
Escolta'm,
el corredor mediterrani,
tot i anant molt bé,
l'Esteve deia el 2030,
escolta'm,
estem parlant del 2050, eh?
Sembla que és pura sense ficció actualment.
Sembla que s'estava del corredor mediterrani.
Que no,
que no,
primer perquè no hi ha diners per fer-lo,
després perquè no hi ha la voluntat política
de cap dels dos,
actualment,
dos grans partits polítics,
perquè clar,
l'estat espanyol,
optar pel corredor mediterrani
vol dir que ha de donar moltes explicacions
a aquells,
els aragonesos,
és deixar tot l'altre
i centrar totes les forces
en el corredor mediterrani.
I això,
ni el Partit Popular
ni el PSOE
està disposat a fer-ho.
Com te farà
quan totes les veus autoritzades
i totes les tècniques
aposten pel corredor mediterrani?
Sí,
però qui ha de signar
els pressupostos
que ha de signar
és el poder polític.
I el poder polític,
escolta'm,
són quatre anys,
jo m'estic aquí,
el meu discurs,
ara dic blanc,
ara dic negre,
trec pit...
El moment està,
es treu la licitació
en els trams de l'AVE a Galícia,
del tren d'alta velocitat.
És que a més,
hi ha molta confusió.
És a dir,
jo no faig,
recordo un sopar
amb una colla d'amics
que m'han demanat
com quedarà això del tren?
I els hi vaig explicar
una mica
el que jo
honestament sé.
Però,
bé,
però si jo he d'anar
a Madrid,
on he d'agafar el tren?
I si he d'anar a València?
I si he d'anar
a Vilaseca?
Hi ha una confusió
que,
en fi,
no...
I és això,
a més,
estem remenant,
marejant la perdiu
per una cosa que...
I tenen la sensació
que estem marejant massa la perdiu?
Perquè,
clar,
per exemple,
les declaracions
de la ministra a València
surten dilluns
també a propòsit
de...
Sembla una postura unitària
de la societat valenciana,
del govern valencià,
dels empresaris,
de les càmeres de comerç,
mentre estan aquí,
no?
Anem fent,
no?
I el debat s'allarga...
Sí,
amb la graujana,
a més a més,
que amb aquesta excusa
es deixa d'invertir,
per exemple,
en estacions
que estem utilitzant
tots plegats
ara,
en el present,
perquè, clar,
com que, en fi,
s'han de traslladar,
més enllà de pintar façanes,
no s'està fent res
a les estacions.
Per tant,
el que està passant
és que la qualitat
del servei
està baixada estrepitosament.
I això ho paguem...
Les conseqüències
les paguem els ciutadans.
Sí, sí,
és que és molt interessant
el que comentes,
és a dir,
ens dediquem a parlar
de temes de fum
i malauradament
jo penso que
la matèria periodística
ha pecat massa,
de temes
que no acaben
concretant-se en res.
Podríem fer una llarguíssima
llista els últims anys
de temes
que a Tarragona
han estat allò
a primera plana
i no han acabat
absolutament en res
i en canvi
en allò que toca
el ciutadà
com puguin ser estacions
d'aquí del tarragonès,
de la mateixa ciutat
de Tarragona
que penso
d'aquella segona fase
que hi havia previst
ha acabat...
Està en l'aire,
no?
De moment està en l'aire.
No res,
amb tots això
dels efectes
que té per la vida
quotidiana diària de la gent.
I en canvi
parlem d'un tercer fil
que molta gent no...
Ens hauríem de fixar, per exemple,
a l'estació de Tarragona
qui va a l'andana
número 2
i té problemes
de mobilitat
com traspassa les vies
o com puja el tren
perquè els trens
són molt alts
i les andanes
són molt baixes
i una cadira de rodes,
per exemple,
com ho fa...
És un desastre.
Saps com se fa a Tarragona?
Tu ara ets un usuari
que no pots baixar
les escales
i vas amb cadira de rodes
on està extrem, eh?
Has de trucar
el dia abans
com a mínim avisar
i no sé què
i llavors el que fan
és el tren que baixa
l'andana 2
el fan desviar
i el posen a l'andana principal.
No?
Ja està.
És això.
Has d'avisar.
Escolta'm que jo demà
tinc imprevist
i si et surt un imprevist
que has d'anar
a Barcelona
o a Tortosa
i a les 9 al dematí
ja és...
Doncs...
No s'ho pots.
T'han d'agafar braços, eh?
Coll i bé.
Sí, sort que hi ha bona gent
i la gent t'ajuda
a baixar les escales
Ja no és el que fa
gent que hi ha de rodes
aquell que va amb una...
La persona gran
que t'ha de baixar les escales
amb tot això
l'estació de Torragona
no té...
I mentre es passa això
estem parlant del tercer fil
Sí, sí.
Debats moltes vegades
segurament molt periodístics
o molt al voltant de la política
però després, per exemple
tots els anuncis d'aquests dies
que jo anunciava al principi
de la tertúlia, no?
En sanitat i en educació
en sanitat
amb el tema del copagament
en alguns fàrmacs
en el tema de treure
els sense papers
les persones que no tenen
la situació regularitzada
a l'estat espanyol
que no tinguin targeta sanitària
el govern de la Generalitat
manté l'euro per recepta
a partir del juliol
això en l'àmbit de la sanitat
després en l'àmbit de l'educació
l'augment de les taxes universitàries
més nens per escola
per classe, perdó
professors amb més hores lectives
Jo tot això que dius
tot això que dius
que és gravíssim
que és el que et sembla pitjor
el més greu
és això de la retirada
de la targeta sanitària
allò dels immigrants
allò dels sense papers
què hem d'esperar
que aquella persona
que no tingui accés
a la sanitat
i es posi malalt
què passa?
és que a més
suposo que se n'ha adonat
de la gravetat
de la mesura
de la mesura
i han començat
a fer excepcions
no?
no
i han dit una cosa
sentir aquest matí
han dit una cosa
que és
només podran anar
a urgències
en cas de necessitat
què vol dir això?
que l'obserem amb urgències
exacte
estem lluitant
des de fa un temps
que les urgències
no es col·lapsin
i ara hi ha
que vagin urgències
més fàcil m'ho posa
i haurem de començar
a posar números
i després això
que es diu
des de Catalunya
que ara diu
atenció senyors de Madrid
que algunes de les mesures
que vostès proposen
i les quantifiquen d'una manera
aquí ja les hem aplicat
i no donen aquesta quantificació
per tant
seran insuficients
el que passa
que quan a l'hora
de fer retallades
fixeu-vos
que van a retallar
molt fàcil
de retallar
és a dir
tanqueu una escola
que és gravíssim
tanqueu una escola
és l'últim
és que
quan estem fent
quan aquí hi ha
organitzacions
no fonamentals
que recullen
quatre diners
per obrir una escola
a no sé on
aquí
la tanquem
i ens quedem d'anar
amples
ens quedem
però
tranquil·líssims
no?
tancar hospitals
tancar quiròfons
ara ve
ara vindre el pont
de lo de maig
doncs
parleu amb la gent
de sanitat
i veurà
el que us diuen
els diuen
que els hi proposen
de què
fer pont
fer pont
i així
no cal ser
massa intel·ligent
per veure
que la sanitat
només es pot retallar
d'una manera
en fi
retallant
la compra
de
de
de
de material
de material
per tant
medicaments
etc
i reduint personal
el de més
són tonteries
perquè les gent
ens continuarem
posant de l'aula
exacte
la demanda existeix
igualment
la demanda existirà
igualment
i quan parlava
ara de la targeta
sanitària
i aquest país
encara no s'ha pogut
resoldre
és a dir
parlem molt
de la targeta
sanitària
segurament que és un tema
que és més popular
pel govern
però no s'ha pogut
resoldre
el tema del turisme
sanitari
que jo trobo
gravíssim
de societats
evolucionades
i a mi
gent del món
de la sanitat
m'explicava
per exemple
casos de
persones dels Estats
Units
o persones
altres països europeus
amb cardiopaties
amb problemes
realment greus
que es traslladaven
al país
que llavors deien
m'he posat malalt
i recorrien
a la sanitat pública
per operar-se
perquè clar
això el seu país
suposa una despesa
brutal
de fet persones
vaig conèixer
un cas bastant
impactant
d'una persona
que va patir
un accident
de trànsit
als Estats Units
i que el van haver
de socórrer
amb helicòpter
retendre'l
etcètera
tu no sortiràs
de l'hospital
si no tenim aquí
el teu número
de targeta de crèdit
i no bona
és una factura
crec recordar
que eren més
de 60.000 euros
i en aquest país
no hem sabut
resoldre això
però en canvi
si eliminem
la targeta sanitària
i anem
ho comentava el Pito
allò és segurament
més fàcil
i en el tema educatiu
per exemple
el de les taxes
universitàries
o la retallada
també de pressupostos
en innovació
o recerca
que aquest és un àmbit
també en què
s'està
encara és més greu
hi ha el tema
de la recerca
que
els mateixos polítics
fa 3-4 anys enrere
ens deien
que era el futur
ara retallen
aquest futur
s'havien quedat
ministeris i tot
de ciència i innovació
ells mateixos
han quedat retratats
per entendre'ns
i el tema
de les taxes
universitàries
partint de la base
que probablement
el govern
els governs
tenen una part
de raó
en el sentit
que l'actual matrícula
cobreix
només
una petita part
del cos
d'una plaça
universitària
jo el que crec
és que
pujar de cop
un 66%
és demencial
i intueixo
que tindrem
un inici
de curs calent
a la universitat
és que és evident
Pitu com ho veus?
perquè a més
no es veu clara
una política de beques
no al revés
diuen que les beques
es congelen
o fins i tot
pot anar
menys
el que passa
amb això
de les taxes
universitàries
jo penso que
es fa tard
i malament
sí, sí
per què?
perquè tard
home tard
potser
quan tu mentes
una cosa
el que no pots fer
és populisme
i durant
molts anys
durant la bona època
podíem haver tingut
l'accés a la universitat
no sé què
quasi bé gratuït
i ara ens expliquen
que diuen
no, no
ho expliquen
perquè així
es poden justificar
no, no
si és que el que paga
l'universitari
per accedir
a aquests estudis
no me representa
el 20 o el 20%
del cos
coi, tu
per què no fa 15 anys
o 20
m'explicaves això
que estic segur
que molta gent
ho ha entès
i així
em diria
escolta'm tu
que anem a arribar
poblativament
a pagar el 50%
ara no
ara com ens veiem
les orelles
doncs ara hem d'arribar
en aquest 50%
i com?
de cop
quan les butxaques
estan buides
quan la gent
no té recursos
quan tothom
hem d'utilitzar
els recursos
ara
castanya
i ara ve el problema
i ara ve el problema
perquè els costos
de la universitat
són molt més grans
de fa 15 anys
no s'han fet uns pressupostos
adequats
i tot això
dona una sensació
de desastre
la sensació vista
fredament
és de desastre
de ruïna
que s'ha ensorrat tot
una altra cosa
preocupant
a les grans capitals
es comença a qüestionar
que territoris
com el nostre
com Vic
com Lleida
tinguem la nostra universitat
que això és un luxe asiàtic
de fet el ministre
crec que va dir
en una conferència
amb rectors
o no recordo
que hi havia
tantes universitats
a l'estat espanyol
que moltes
però l'estat de 78
em sembla que n'hi ha en 78
40 són públiques
les altres són privades
tot i que les privades
ells ja les està
es poden col·locar
al territori que vulguin
allà ells
clar però aleshores
potser el ministre
referia a la universitats
públiques
que això seria
també
en fi
una mesura polèmica
i moltes famílies
se quedaran
comentaves
de la sensació de desastre
moltes famílies
se quedaran al marge
del món universitario
és a dir que tornarem
jo això ho he sentit
explicar els meus pares
la generació
dels meus pares
només estudiaven
els que més diners
tenien
més possibilitats
tenien
i aquell anava a Barcelona
i ara que parlàveu
també de territori
perquè aquí
ni existia
la possibilitat
de la universitat
per tant
tornarem a
aquella situació
antiga
que jo pensava
que no viuria mai
que només podran estudiar
estudis superiors
universitaris
aquells
qui més tinguin
i la resta
en quedaran al marge
cosa que no vol dir
des del meu punt de vista
que no s'hagi de revisar
una mica
el mapa dels estudis
és a dir
a Catalunya
hi ha d'haver
no sé quantes facultats
de filologia
de periodisme
de matemàtiques
no sé quantes n'hi ha
de medicina
enteneu
i aquí sí que convindria
o la quantitat
de màsters
i de cursos
de postgrau
en un país petit
que dius
que les distàncies
bé
anava a dir
les distàncies
només es medeixen
amb temps
no
ara es medeixen
amb temps
i amb cost
amb peatges
per exemple
i tot plegat
però
aquí potser sí
que convindria
un debat racional
d'aquests estudis
i que toqui
i aquí toqui
ara que parlem
d'universitat
i ja per anar
tancant la tertúlia
universitat
joves
que en general
són allò
col·lectius
amb més caire
de protestes
estem a les portes
de l'1 de maig
d'un mes de maig
on s'anuncien també
possibles mobilitzacions
amb motiu del primer aniversari
precisament del moviment 15M
creieu que hi haurà
una contestació social
les properes setmanes
a nivell de territori
a nivell de país
de moment
el ministre de l'Interior
ja ha dit
que acampar de re de re
que és il·legal
i que no es pot acampar
teniu la sensació
que això petarà
d'alguna manera o altra
quan dic petarà
no sé si
d'alguna manera o altra
la gent s'expressarà
hi ha alguna cosa convocada
per aquest diumenge 29
em sembla
a nivell de sindicats
i després l'1 de maig
hi ha
les manifestacions
però després arribarà
el 15 de maig
amb aquest primer aniversari
o el moviment 15M
allò de fa un any
ha quedat molt diluït
el que passa
que també es veu
que
el govern
i el partit
que li dóna suport
tampoc està per això
per fer-ne gaire cas
deixar passar
el primer de maig
la manifestació
llavors hi haurà
les valoracions
i el dia 2
serà el 2 de maio
si home
fies-te a Madrid
i vinga
i tornem-hi
i anar fent
vull dir que
poc cas
n'en fan
això que dèieu abans
home
aproven els pressupostos
trient pit
no
jo
vull pensar
que pensen
a Alemanya
i sobretot a Alemanya
a nivell d'Europa
que veuen un partit
que governa
en un país
que està allò
al bord del precipicio
i
aquí treu un pit
més xulos
que 30.000
doncs perfecte
acabo amb tu
creus que hi haurà
contestació social
als carrers
les properes setmanes?
jo crec que
una de les conseqüències
del 15M
és que
la majoria de gent
amb el temps
s'ha adonat
que no va servir
de gran cosa
més enllà
de cridar
les consciències
des del punt de vista
pràctic
no va servir
de gran cosa
la qual cosa
ha estat un factor
més del desencís
general
que hi ha
a la societat
més sentiment
de desengany
de desencís
que no pas
de ràbia
de ganes
de protestar
i això és molt greu
perquè
en fi
no
és a dir
es perd capacitat
de reacció col·lectiva
i per tant
ens les aniran colant
acabem
acabem la tertúlia
Quico Domènech
Esteve Giral
Pitu Rovira
gràcies per compartir
aquesta estona
amb nosaltres
la veritat és que
hem parlat molt de crisi
però és el que toca
que vagi bé
malgrat tot
adeu-siau
bon dia