Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
És senyor!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, ho editareu d'alguna manera?
Veurem, veurem.
Potser en línia serà més fàcil de trobar, no?
Digital, que és...
Sempre som a temps, això.
Digital segur.
Doncs això eren les jornades que tenien lloc divendres a passat
i vam contactar des de cap a l'espai que se vaja,
que era on se celebraven.
I ara us parlem d'una activitat a futura,
serà, de fet, demà mateix, pel que estic veient,
27 de novembre, apunteu-vos-ho a la cita,
dos quarts de set, a la URB,
un debat sobre la pobresa.
Sí, exactament es diu,
debat, la pobresa és només conseqüència de la crisi
i s'inclou dins del panel de desigualtats socials a Catalunya
i l'activitat també està organitzada
per la Càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili,
el grup de recerca d'anàlisi social i organitzativa
de l'Observatori de la Igualtat de la URB.
Tots ells s'han ficat d'acord per poder organitzar aquesta activitat.
Què hi haurà en aquest debat?
Doncs hi haurà en Jordi Collado, el director de la Fundació Casal Amir,
que participarà.
També hi haurà el Francesb Baix, de la Càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili.
En Jordi Navarro, coordinador del EAYA, el camp Conca de Barberà,
i també és el president de la Fundació,
però aquí hi va com a coordinador del EAYA,
i la Laia Pineda, coordinadora del Pla de Desigualtat.
Amb qui parlem avui?
Amb qui parlem avui? Vinga, qui ens pot explicar de què anirà aquesta jornada de debat?
Doncs parlem amb l'Àngel Belzunegui,
que és de la Càtedra d'Inclusió Social, que també el tenim al telèfon.
Hola, Àngel.
Hola, què tal?
I després també tenim...
Bon dia.
Bon dia.
I l'altra persona és la Laia Pineda,
que és la coordinadora del Pla de Desigualtat Social,
que també la tenim al telèfon.
Hola, Laia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
A veure, deixeu-me primer aclarir,
tot i que n'hem parlat moltes vegades,
i hem fet entrevistes al respecte,
deixeu-me aclarir què són aquests conceptes,
els organismes o els grups als quals pertanyeu.
Àngel, què és la Càtedra d'Inclusió Social?
Com ho definiries i què esteu fent,
que em sembla que teniu molts fronts oberts.
Bueno, mira, us agraeixo molt
que ens doneu l'oportunitat també per explicar
a la societat en general què som i què fem.
Mireu, la Càtedra d'Inclusió Social,
com el seu nom indica, és una càtedra.
Aquí a la URD li diem càtedres a una mena de grups de treball
que són interdisciplinars i es tracta de professors i professores
que es junten sota una temàtica concreta per treballar,
per dirigir la seva recerca, la seva transferència de coneixements,
publicacions, etcètera, i també docència
en els àmbits que ocupen.
El nom de la càtedra, en aquest cas,
la càtedra es diu d'Inclusió Social.
té pràcticament un any de vida,
és una càtedra jove, estem encara creixent,
i treballem qüestions relacionades
en el sentit més ampli d'Inclusió Social.
En aquest sentit, perdona, Àngel,
dius que el gran valor d'aquestes càtedres
és que hi treballen professionals o pensadors
de diferents disciplines.
Al nucli d'ú suposo que sou els sociòlegs?
Sí, en aquest cas, sí.
Qui més hi ha implicat en tot plegat?
Sí, bé, treballem conjuntament també amb juristes,
treballem també amb psicòlegs socials,
en fi, i amb economistes, vull dir,
tenen.
És a dir, vull dir, en un tema concret, per exemple,
en el que ens ocupa ara,
que estem treballant sobre els processos d'empobriment
de la població discapacitada,
aquí a Catalunya,
doncs també hi participen altres persones
que venen de la pedagogia social
o que venen de la psicologia
o del món jurídic
i que estan interessats.
O sigui, ser una càtedra, d'alguna manera,
que treballa en temes i en projectes
pràcticament ad hoc.
És com allò de l'adocràcia,
que es deia,
que es formen grups de treball
específics
per a treballar temes també específics.
I llavors,
volia dir
que no se m'oblidi,
doncs, que la càtedra es forma,
doncs, perquè
l'actual equip rectoral
va tenir una sensibilitat
des del principi fins al final,
fins a la seva creació,
molt important
en allò que s'anomena
la responsabilitat social
de les universitats.
Vull dir,
no només es tracta
d'una responsabilitat social
adreçada al tema
mediambiental,
que també,
això ja s'ha vist
en moltes universitats,
però, en concret,
l'equip rectoral
va fer una aposta
molt important
per a visibilitzar
la universitat,
en aquest cas,
la URB,
com a un referent
al territori
i per a que donés
resposta
a tots aquests temes
relacionats amb l'exclusió,
la inclusió social,
etcètera.
I hem de dir,
en aquest sentit,
que és la primera càtedra
d'aquestes característiques
que hi ha a Catalunya.
Aquests grups de treball,
els temes,
com els trieu?
Qui determina
els temes
que s'han de tractar
des de la càtedra?
Doncs, bàsicament,
és una mica
pràcticament a la carta.
O sigui,
nosaltres estem treballant
molt amb entitats,
amb fundacions,
i són les pròpies fundacions
i les pròpies entitats
les que ens diuen
quines són
les seves preocupacions.
En concret,
per exemple,
aquest estudi
que estem ara
pràcticament finalitzant
sobre discapacitat
i pobresa,
va ser un requeriment
de la pròpia Fundació 11
de Madrid,
que és una de les fundacions
que sostenen econòmicament
a la càtedra.
Ells estaven molt interessats
en que féssim un estudi
en concret
sobre els processos
d'empobriment.
i nosaltres
ho fem.
I ja us comento això,
que és una miqueta
a la carta.
Vull dir,
nosaltres,
dins del vental
de possibilitat
que ens dona
treballar temes d'exclusió,
temes d'inclusió,
intentem detectar
quines són
les preocupacions
de la societat,
quines són
les preocupacions
de les entitats
que hi treballen.
En la jornada
de debat de demà,
però,
us centrareu,
serà tan específic
el tema pobresa
i discapacitació
o serà més en general?
No, no,
és més en general.
Sí, no?
És més en general
i a la Laia,
jo crec que
ens pot aportar
a tots molt més.
Vull dir,
les jornades de demà,
el protagonisme
de les jornades de demà
és de la geoméofil
i és de l'extraordinari
treball que han fet
i que fan
amb el panel
de desigualtats.
Vull dir,
llavors,
jo crec que és una referència
molt important
per a la sociòl
i per a tots aquests
que ens dediquem
a estudiar
el tema
de les desigualtats
socials i econòmiques
i la jornada,
el mèrit
de la jornada
fonamentalment
és el de la geoméofil
en aquest sentit.
Doncs,
mira,
ens dones peu perfectament
ja per saludar
l'altra convidada
que tenim avui,
la Laia Pineda.
Laia, bon dia.
Hola, bon dia.
La Laia, com hem dit,
és coordinadora del PAT
i et demanem
el mateix que li demanem
a l'Àngel,
que ens aclareixis
aquestes sigles
a què corresponen.
Què és el panell
de desigualtats socials?
Molt bé,
el panell
de desigualtats socials
és una enquesta
que hem impulsat
des de la Fundació Bofill
ara ja fa 10 anys
i amb la voluntat
específica
de conèixer
les desigualtats socials
i fer també
un paper
de denúncia,
de posar-les sobre la taula
i fer que siguin
un tema
de debat
present
al nostre país
i de preocupació
per a tothom.
Una enquesta,
què vols dir?
una enquesta
el que vull dir
és que el que ens hem
dedicat a fer
és a sortir
un cop l'any
a visitar
una sèrie de llars
de Catalunya
més de 2.000
i els 5.000 individus
que les conformen
per anar-los preguntant
tota mena
de qüestions
sobre el seu treball
la seva educació
la seva família
els seus ingressos
i a partir
d'aquestes dades
que nosaltres
recollim
impulsar estudis
que ens permetin
conèixer
millor com som
i com vivim
els catalans
i quines són
les desigualtats
que fan
que no tinguem
totes les mateixes
oportunitats
en el que és
la nostra trajectòria
vital.
Quant de temps fa
que teniu
en funcionament
aquesta enquesta
que hi ha el panell?
Doncs ara fa
exactament 11 anys
tot i que
estem en l'11e any
i el que ens hem dedicat
aquest any
a celebrar molt específicament
aquests 10 anys
i a voler
també molt específicament
desplaçar-nos
per tot Catalunya
ensenyar
no només
d'explicar
el que hem estat fent
sinó d'agrair
a totes aquestes llars
i a aquests encastadors
que han estat
molt fidels
i que ens han permet
recollir
totes aquestes dades
perquè darrere d'aquest projecte
hi ha
més de 600 llars
aquí a Tarragona
més de mil individus
que any rere any
ens han obert
les seves portes
de forma completament
voluntària i altruista
i això per nosaltres
és molt important.
Laia, estem parlant
que sempre feu l'enquesta
a les mateixes llars?
Sí, o sigui
i veieu l'evolució.
Sí, això és entrar
més específicament
amb les característiques
de l'enquesta
que són unes característiques
que també n'han fet
un projecte molt innovador
perquè l'enquesta
en diem
diem que és una enquesta
longitudinal
i panel
i aquestes paraletes
tan estranyes
el que a la pràctica
volen dir
és que ens desplacem
a les mateixes llars
cada any
per preguntar
les mateixes preguntes
de manera que puguem
veure com canvia
l'educació
com canvia el treball
com canvien els ingressos
i molts altres aspectes
que després ens permeten
veure
de forma més dinàmica
és a dir
d'una forma diferent
a altres enquestes
com la societat
va canviant
i qui és
en el cas
per exemple
del moment que ens ocupa
quines són
les persones
més colpides
per la crisi
per posar un exemple
Clar, quan es prepara
una enquesta
quan s'han de decidir
unes preguntes
ja són preguntes
direccionades
suposo
a estudiar
alguns àmbits
alguns camps
per exemple
has fet referència
a l'educació
què més
teniu en compte?
Sí
una altra de les característiques
d'aquesta enquesta
és que és molt transversal
és a dir
no és una enquesta
sectorial
que faci només referència
a l'educació
o a la salut
a l'habitatge
sinó que és una enquesta
en la que creuem
tots els aspectes
de la vida dels individus
perquè també a nivell
d'investigació
puguem tenir una mirada
més completa
i més complexa
i per tant
el panel
no només recull
les característiques
sociodemogràfiques
de les persones
és a dir
quants anys tenen
on han nascut
on viuen
sinó que repassem
tot el que té a veure
amb la trajectòria educativa
amb la trajectòria
en el treball
l'habitatge
la salut
els ingressos
l'ús del temps
la llengua
fins i tot
una mica
del que és també
la cultura política
Sense entrar molt en detall
perquè suposo
clar, estem parlant
de moltes dades
que s'entrecreuen
i per tant
moltes conclusions
que es treuen
però hi ha
algun titular
algunes conclusions
a moda de titular
que siguin
doncs
100% aplicables
és a dir
que la gran majoria
de persones
que són així
els passa això
teniu algun titular
d'aquest tipus?
Això és molt periodístic
això és molt periodístic
és molt difícil
perquè realment
una de les apostes
d'aquest projecte
és la complexitat
és a dir
justament
el fet
de no
generalitzar
i caure
en conclusions
molt fàcils
però jo entenc
també
d'alguna manera
la necessitat
que puguem
traslladar
missatges senzills
i em remeto
una miqueta
a la jornada
que farem demà
juntament
de forma col·laborativa
amb la càtedra
i diguem
d'aquí de Tarragona
que ens han acollit
molt amablement
per traslladar
aquests resultats
i un dels titulars
que per nosaltres
ha estat molt important
és precisament
reivindicar
que la pobresa
no és només
conseqüència
de la crisi
sinó que
ja teníem
un 18-19%
de pobresa
fixa
en aquests
anys d'abonança
que hem viscut
al llarg dels anys 2000
que ens feien
potser pensar
que les coses
anaven molt millor
per tothom
i realment
no anaven
tan millor
per tothom
i una miqueta
el que posem
sobre la taula
és d'una banda
que hi ha hagut
una bossa
de pobresa
que no s'ha mogut
que no ha pogut
millorar
les seves condicions
i que per tant
el que està reflectint
és que si bé
anàvem
avançàvem
i ens enriquíem
en molts àmbits
no érem capaços
com a societat
de repartir
aquesta riquesa
i d'eliminar
o minimitzar
encara molt més
el que era
aquesta bossa
de pobresa
ara és obvi
que estem en un moment
molt pitjor
la crisi ha esclatat
i està afectant
sectors de la societat
que mai ens hauríem imaginat
fa 5 o 6 anys
òbviament
els que ja estaven
en pobresa
estan pitjor
i estaven en una situació
molt cronificada
i doncs serà molt difícil
sortir
però a més a més
hi estan caient
tota mena de col·lectius
doncs que fins ara
podien viure
del seu treball
i de l'esforç
que havien fet
doncs al llarg de tots
aquests anys
i per tant
aquest és un dels missatges
que volem traslladar demà
i és que
ja existia pobresa
i per tant
una eina
com el panel
de desigualtats
que cada any
ha anat seguint
aquestes llarges
aquests individus
ha anat posant
sobre la taula
en els anys
d'abonança
que la pobresa
seguia sent
un fet preocupant
perquè estàvem parlant
del 18-19%
són percentatges
molt elevats
que ja ens haguessin hagut
per dir-ho d'alguna manera
doncs
d'escandalitzar
i de moure
a invertir-hi molt
per erradicar-ho
i ara estem ja
amb uns percentatges
completament disparats
i amb l'angoixa
tots plegats
de no haver tocat fons
que aquests percentatges
encara poden anar
més enllà
Àngel
pels estudis
que feu
en diferents àmbits
però sempre parlant
també d'això
socialment
des de la càtedra
teníeu ja
aquesta sensació
també compartiríeu
aquest titular
o aquesta primera aproximació
que feia la Laia
completament
sí
completament
mireu
nosaltres
hem estat treballant
l'últim estudi
que hem fet
un informe
sobre
l'enquestra de condicions
a nivell també longitudinal
l'enquestra de condicions de vida
que és un altre
un altre programa estadístic
en aquest cas
de l'Institut Nacional
d'Estatística
i que és una enquesta
homologable
per a tots els països europeus
i el que estava comentant
ara
de la IA
doncs
es veu
es veu
molt clarament
i ja
en els processos
de bonança econòmica
abans del 2008
tots aquests anys
en els quals
tot semblava
que anava molt bé
i que tothom
creixia
i que la riqueixa
creixia
etcètera
doncs el que hem observat
és que
el presentatge
de pobresa
no només
a nivell d'Espanya
sinó també
a nivell de Catalunya
es mantenia
molt estable
o sigui
en els processos
en les èpoques
en les quals
hi ha hagut
un creixement important
la pobresa
s'ha mantingut
no ha baixat
i el que observem
ara
és un increment
de la pobresa
pràcticament
en un any
encara que sigui
un procés
acumulatiu
hem observat
un procés
d'1,6 punts
1,7 punts
que són
per més absolut
són milers
i milers
centenars
millor dit
de milers
de persones
que han caigut
sota el llindar
de la pobresa
i una altra cosa
que comentava
la Laia també
que és molt interessant
i que també s'observa
és que
estan canviant
els perfils
de la gent pobre
vull dir
hi ha més
gent pobre
la pobresa
està afectant
a sectors
que fins ara
era absolutament
impensable
com per exemple
ara podem dir
que hi ha pràcticament
un 14
entre un 14
i un 16%
de població
ocupada
que està
sota el llindar
de la pobresa
quan fins fa poc
el fet
de tenir
una ocupació
blindava
d'estar
en una situació
de tenir
risc de pobresa
Clar, perquè
a veure
potser hem de començar
fent allò
de posar
definicions
què considerem
estar en situació
de pobresa
o aquest llindar
de la pobresa
quina mesura hi ha?
Mira
el llindar
de la pobresa
és una mesura
estadística
que s'utilitza
de la següent manera
a veure si soc capaç
de dir-lo així
molt planerament
nosaltres preguntem
a les persones
en aquest cas
quins ingressos
tenen
al mes
o a l'any
llavors
ordenem
els ingressos
de totes les persones
que entrevistem
del més petit
al més gran
i trobem
una mesura
estadística
que es diu
mediana
no mitjana
no la mitjana
sinó la mediana
és a dir
el valor
que deixa
el 50%
per sota
i el valor
que deixa
el 50%
per sobre
doncs bé
això
aquesta mediana
suposem
que és
2.000 euros
o mil i pico euros
o el que siguin
mensuals
trobem
el 60%
d'aquesta quantitat
i tothom
que estigui
per sota
d'aquest 60%
d'aquesta quantitat
d'aquesta mediana
és considerada
com a pobre
o sigui
la mesura
estadística
de la pobresa
a tota Europa
a tota Europa
en aquesta
en aquesta
de condicions
de vida
es troba
d'aquesta manera
això seria
per a una persona
que viu sola
o sigui
un allar
unipersonal
el paràmetre
o les condicions
canvien
teniu en compte
no només l'ingrés
que és el que m'estaves
parlant tu ara
sinó la despesa
el que passa
que la despesa
hi ha dos tipus
d'estudis
ara no ens allargarem
amb això
però hi ha dos tipus
d'estudi
per apropar-se
a la pobresa
uns estudis
que es basen
en la renda
com en aquest cas
i altres estudis
que es basen
en la despesa
optar per la renda
o per la despesa
doncs
té
els seus
ventaxes
els seus
inconvenients
també
la despesa
és més estable
perquè la despesa
és més estable
en el temps
però també
té altres
inconvenients
igual que la renda
per tant
majoritàriament
s'estan utilitzant
els estudis
basats en la renda
tal i com
i com
t'ho explicava
sens dubte
un dia
hem de dedicar
tot un programa
a parlar
de com
es treballen
amb aquestes
enquestes
com treballeu
els sociòlegs
que
Déu-n'hi-do
s'han de tenir en compte
moltes coses
Àngel
l'estàs convidat
a venir
a venir
quan vulguis
eh
Ah bueno
jo encantat
avui no he pogut
estar en l'estudi
en l'estudi
personalment
però
bueno
perquè tenia
obligacions
docents
però
sí sí
ja vindré
un dia
molt de gust
Laia
més qüestions
i Àngel
també
després
si vols
a veure
com encaixa
totes aquestes
titulars
o xifres
que m'esteu donant
en la realitat
tarragonina
segueix el patrocatalà
o a Tarragona
estem diferent
a veure
a nivell de panel
malauradament
no podem disposar
d'estudis específics
a un nivell
menor de Catalunya
perquè no
no s'han realitzat
i per tant
aquest nivell
jo no us puc avançar
cap dada
i no
diguem
malauradament
diguem
les dades
que presentarem demà
tenen a veure
amb el conjunt
de Catalunya
perquè la fundació
no ha pogut
no ha pogut
realitzar estudis
a aquest nivell
tot i que la mostra
sí que ho permetria
és a dir
que aquí també
esperonem
a la càtedra
i a les diferents
departaments universitaris
perquè vinguin
a buscar també
les nostres dades
i les explotin
en clau de Tarragona
s'ha girat feina
Àngel
ja ho sé
però la feina
l'haia encantat
sí sí
demà ja parlarem
i evidentment
jo crec que el panel
és una referència
estadística
a nivell de dades
a Catalunya
i penso
com l'Alaia
que està poc explotat
que està poc explotat
pel territori
no per ells
ells han fet
monografies magnífiques
del panel
però penso
que sí que
efectivament
en cada territori
Girona
Lleida
Tarragona
etc.
haurien d'explotar més
i jo
ja t'he dic
des d'ara l'Alaia
que em comprometo
a explotar-lo
de fet
una de les apostes
específiques
del panel
quan va començar
fa 10 anys
va ser precisament
poder donar cobertura
no només a nivell català
sinó a nivell
de les quatre
demarcacions
provincials
sí que tinc a dir
que a la pràctica
ens hem trobat
que la mostra
tenia les seves limitacions
i que en aquests moments
i de fet ja fa anys
el que estem intentant
és traslladar
el valor d'aquest estudi
a nivell de país
a nivell d'institucions
perquè s'hi doni suport
perquè realment
fer una mostra
que ens permeti
fer estudis
molt pormonaritzats
del que passa a Tarragona
del que pugui passar
a Girona
o a Lleida
o a la mateixa Barcelona
implica invertir-hi més
són estudis que són cars
i la Fundació Jaume Bufill
que és una fundació privada
sense ànim de lucre
ella soleta
no pot fer créixer
aquest projecte
en la dimensió
que hauria de tenir
perquè ens fos més útil
a tots plegats
i aquesta és una també
de les reivindicacions
que portem anys fent
de dir
sisplau
fem que aquest projecte
sigui un projecte
de país
i no només
un projecte
que depengui
d'una fundació
que té
molts més projectes
en cartera
i que no pot destinar
tots els seus recursos
a un únic projecte
com és el panel
de desigualtats
perquè a nivell
de Catalunya
seria l'única
eina
així gran
per mesurar
les desigualtats
socials
o hi ha alguna altra
organització
o organisme
que estigui
treballant-hi
en el tema
n'hi ha d'altres
de fet
ai perdona
M'Àngel
si vols
digui
no digues
digues
la llarga
sí
no
jo
les que
voldria
com destacar
en paral·lel
el que és
aquest panel
de desigualtats
d'una banda
és la pròpia
enquesta
de condicions
de vida
que comentava
l'Àngel
que té
mostra
representativa
a nivell
de comunitats
autònomes
a part
de tenir
comparabilitat
amb altres
països
europeus
i també
la que se'n diu
l'enquesta
de condicions
de vida
i hàbits
de la població
que és
l'antiga
enquesta
de la regió
metropolitana
que a partir
de l'any 2006
té cobertura
per tot Catalunya
i que s'impulsa
en col·laboració
amb l'IDESCAT
sí que tinc a dir
que
aquestes enquestes
el seu potencial
longitudinal
és més reduït
l'enquesta
de condicions
de vida
deia l'Àngel
que sí que té
permet una mirada
longitudinal
no aquesta altra
catalana
que deia
i entre les diverses
enquestes
el que hauríem
de buscar
són les
complementarietats
se m'acut
que aquest
panel
aquestes
enquestes
les vau començar
fa 10 anys
Laia
en què el panorama
era bastant diferent
del que hi ha ara
que fins i tot
any rere any
o més rere més
fins i tot
canvia
això us ha obligat
a ampliar
el que són
les preguntes
que inclou
l'enquesta
a buscar
per altres camins
i ampliar
en certa manera
el panel
l'heu hagut de canviar
Sí
l'hem anat canviant
perquè la realitat
també és molt canviant
i perquè
com a primera
diguem
enquesta
longitudinal
i panel
que són
aquests conceptes
que abans he intentat
explicar
de manera senzilla
diguem que
ha tingut uns elements
d'innovació
que ens han fet
caure en errors
en encerts
i d'alguna manera
anar revisant
algunes parts
de l'enquesta
a més la pròpia
Fundació
ha fet un gir
perquè la Fundació
és una institució
viva
des del 2009
per centrar molt
el seu focus
en l'educació
i també ha fet
que a nivell
de panel
tot el que era
el bloc
de preguntes
relatives
a l'educació
s'ampliés
de forma molt important
en les dues últimes onades
és a dir
en l'any 2011
i 2012
Àngel
ja per anar acabant
l'entrevista
a veure
com us plantegeu
el debat de demà
recordeu
jo convido a tothom
perquè és un debat obert
a tothom
a dos quarts de set
a la sala de graus
del campus Catalunya
això està allà
a l'Avinguda de Catalunya
a la URB
com us ho plantegeu?
Deixa'm dir abans
una coseta
si tenim temps
respecte
a les dades
que comentaves
de Tarragona
recordeu
que
nosaltres
vam replicar
l'enquesta
de condicions de vida
amb tota la parafernalia
amb la
en milars
milars de llars
que es van entrevistar
aquí
a la ciutat de Tarragona
el 2000
i va sortir
publicada
el 2008
amb dades
el 2007
just
abans de començar
tota la crisi
però bueno
és l'única referència
que tenim ara
no només
per estudis
de pobresa
sinó
per estudis
de
la percepció
de la gent
que té
sobre els barris
sobre actuacions
polítiques
sobre participació
ciutadana
etcètera
tot això està
publicat
en la nostra pàstina web
del grup de recerca
Àngel
però com dius
aquest estudi
que l'agafem moltes vegades
de referència
fins i tot
ens hi referim molt
hem parlat moltes vegades
això és del 2007
comentes
amb dades del 2006
i esteu treballant
en una posada
al dia
de tot plegat
o ja és un tema
que ara ja focalitzeu
més
en altres qüestions
més específiques
no
no
la idea
la idea
és que aquest estudi
es torni a fer
un cop
doncs
la idea seria
fer-lo cada 10 anys
més o menys
però jo sentint
ara la idea
jo crec que
entre tots plegats
hauríem d'unir
esforços
perquè el que no té sentit
és que estem treballant
esmicoladament
en territoris
quan tenim
per exemple
el panel
i ben bé
podríem unir esforços
i que la propera vegada
que faci
l'enquesta
de condicions de vida
ja no serà
no només de Tarragona
sinó que serà
el camp de Tarragona
amb una mostra representativa
que agafi
baix camp
que agafi
camp de Tarragona
etcètera
és a dir
que agafi
tot el nucli potent
de lo que seria
la majoria
de la població
de Tarragona
és que fa
de la impressió
per les entrevistes
que fem nosaltres
per la realitat
que captem
que l'estudi
del 2007
vol dir que ha canviat
tot molt
i m'atrevaria a dir
que cap a pitjor
en aquest sentit
vull dir que necessitem
noves dades oficials
diguem-ho
si no
no no no no
si nosaltres
tenim també
aquesta percepció
el que passa
que els sociòlegs
a mi personalment
no m'agrada
fer molta perspectiva
perquè
perquè és una mica
difícil
per tant
aquest és l'estudi
referència que tenim
segurament
els indicadors
més greus
de l'impacte
de la crisi
es notaran
ara més
en forma
de major
risc de pobresa
de major percentatge
de pobresa
però tot i així
jo crec que hi ha
un gruix de dades
que no fan referència
exclusivament
a la pobresa
ni a la privació
material
etcétera
i que encara
poden servir
com a referència
de la població
de Tarragona
dit això
m'he comentat
la jornada de ma
jo crec que la jornada
de ma
serà una jornada
molt interessant
perquè a més
que ens servirà
per explicar
el que és el panel
doncs
ens servirà
a tots
per reflexionar
sobre això
sobre la idea
que està fonamental
que comentava
la Daia
que
quan parlem
de pobresa
fonamentalment
hem de parlar
de desigualtats
i que la pobresa
no és com un bolet
que surt ara
de cop i volta
sinó que
és una situació
que respon
a una societat
molt desigual
el que sí que sabem
per l'enquesta
de condicions de vida
és que a Catalunya
l'índex de Gini
que és un índex
que utilitzem
per mesurar
la desigualtat
ha crescut
de forma important
en aquests anys
què vol dir això?
vol dir això
que la crisi
no ha anat
tan malament
per a tothom
no ha anat
igual de malament
per a tothom
sinó que hi ha gent
que fins i tot
s'han aprofitat
d'aquesta crisi
clar
això és un tema
ja vi que a vegades
no
bueno que hi és
i que no el toquem gaire
parlem de pobresa
dels damnificats
però no acostumem
a parlar potser
d'aquesta desigualtat
dels beneficiats
realment
en temps de crisi
també és oportunitat
per gent
sí
sí
sí
sí
déu-n'hi-do
si teniu tema
demà
a dos quarts de set
a la sala de graus
al campus a Catalunya
de la URB
aquest debat
amb el títol
de la pobresa
és només conseqüència
de la crisi
ja intuït
deixant veure
que potser penseu
que no és així
Àngel
i ara sí que acabem
només un apunt
en aquest estudi
que esteu fent
sobre
pobresa
i discapacitació
quan el veurem
quan veurà la llum
doncs mira
presentarem els primers resultats
en una jornada
que farem aquí
a la facultat
el dia 21
de desembre
divendres
que ja
bueno
ja us informarem bé
sí
Laia també estàs convidada
moltes gràcies
i vindrem aquí
i mira
i també
abans una dada
curiosíssima
curiosíssima
nosaltres hem fet
un estudi
amb referència
a 2006
i 2011
i el que puc dir-te
és que
el risc de pobresa
en la població
discapacitada
el risc de pobresa
en la població
discapacitada
ha baixat
considerablement
caram
del 2006
al 2011
sí sí sí
del 2006
al 2011
el risc de pobresa
en la població
discapacitada
torno a dir
ha baixat
considerablement
és una bona notícia
és una bona notícia
i a més a més
us deixo
amb el gusanillo
per a que pugueu venir
el dia 21
i explicarem
ben bé
totes aquestes dades
el per què
no?
quins són els factors
que ho expliquen?
el factor
que ho explica
bàsicament
són les transferències
socials
que s'han produït
les referències
sobre el que s'han produït
en certa manera
el desplegament
de la llei
de la dependència
tot i que ja veus
ja us podeu imaginar
com s'ha desplegat
en determinats
comunitats autònomes
estem parlant d'Espanya
no només Catalunya
i el que
i bueno
i el que hem d'esperar
són les properes enquestes
de l'enquesta
de condicions de vida
per veure si això es manté
o si incrementa
el risc de pobresa
ja en parlarem
quan s'acosti la data
aquest 21 de desembre
que ja serà un tema
molt més específic
de moment
avui hem tingut
aquesta xerrada
dins de l'espai
al carrer
per dir-vos que demà
us convidem a un debat
la pobresa
és només conseqüència
de la crisi
a dos quarts de set
a la sala de graus
del campus Catalunya
entre d'altres
hi intervindran
l'Àngel Belzunegui
com a representant
de la càtedra
d'Inclusió Social
Àngel moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
també hem comptat
amb la Laia Pineda
coordinadora
de la panell
de desigualtats
socials de Catalunya
Laia moltes gràcies
per explicar-nos
en què esteu treballant
gràcies a vosaltres
per brindar-nos
l'oportunitat
gràcies
i moltes felicitats
per aquest desè aniversari
del panell
de desigualtats
Laia
molt bé
perquè no ha estat
una trajectòria
senzilla
i estem molt contents
d'haver pogut
fer deu anys
i que en siguin molts més
molt bé
Javier Saragossa
gràcies també a tu
per apropar-nos sempre
a temes molt interessants
perquè val a dir
que avui hem tractat
aquest tema
dins de l'espai
al carrer
perquè la Fundació
Casar l'amic
també anireu
i direu la vostra
i tant que sí
allà estarem
gràcies Javi
fins dilluns
gràcies
gràcies
per diem
gràcies
ggt
Fins demà!