Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enrique, Enrique, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I avui estem d'aniversari, eh?
O de programari.
Ah, no, que això és informàtic.
Això és informàtic, sí.
Bueno, doncs sí, serà bé.
No, bé, bé, serà aniversari.
Per què?
Perquè fem el programa número 400.
400, eh? Que es diu ràpid.
Es diu ràpid, però representa 13 temporades
i 14 anys arrossegant l'ànima o la bèstia pel món
i per aquests platós.
De fet, en tots aquests anys,
de platós de Tarragona Ràdio o d'estudis de Tarragona Ràdio
n'he vist uns quants de diferents.
Perquè van començar amb aquell àtic de la Rambla
al costat del que antigament era la cebolla,
ara la ceba, o ja no sé ni com es diu, per allà.
Jo anar-hi a un hotel, per allà,
aquell lloc que era el pis de dalt de tot,
sense ascensor,
amb aquelles escales antigues
de metro i mig cada esgraó,
d'alçada, no?
D'amplada a l'alçada.
I tot allò.
I no sé quants presentadors
i quants perteners de matí de Tarragona Ràdio
he tingut jo aquí.
Jo soc el mateix,
però vosaltres hem anat canviant.
Nosaltres hem anat canviant, eh?
Almenys, jo crec que n'he passat almenys mitja dotzena.
Déu-n'hi-do.
Vols que et recordi?
El Ricard, l'Oss,
el Carles no sé què,
que hi havia,
també era el cas de programes,
la Iolanda,
García,
la Núria Cartanyà,
pel mig en deixo el...
El Jordi Sorinyac.
El Jordi Sorinyac,
el Xamaco,
el Xamaco Sorinyaco,
de vegades, eh?
I tu,
Jardila,
el nostre sembla que durarà.
Sí, de moment sí, eh?
El nostre,
de moment,
ha durat ja, eh?
De moment sí, eh?
L'acordem la catorzena temporada,
oh!
Déu-n'hi-do.
Catorzena ja l'any que ve, eh?
Home, per arribar als vuitgens
has de fer catorze anys més?
Suposo.
Suposo,
perquè si portem un promig
de trenta i pocs programes a l'any
allò que ha de tres anys
fem un centenar de programes,
doncs imagina't.
Imagina't.
Per arribar als vuitgens
toquen, doncs,
dotze anys més.
Sí, bé.
Potser encara hi som o no,
ja veurem.
Tu ja t'afaitaràs
d'aquí a dotze anys, no?
Tu també, no?
Jo ja no caldrà.
Tu ja no caldrà.
Ja cal el vuit pelat
i ja no caldrà.
Tu ja no caldrà.
De moment avui
quatre cent programes.
I tanquem temporada.
I tanquem temporada, eh?
Ara vénen els vacances d'estiu.
Perquè és un número duró
i és maco
i està bé, tu.
Em dius, home,
si ho hem de tancar en algun número
el tanquem al quatre cent.
Al quatre cent.
Jo volia votar els quatre cent cantaires,
no he tingut subvenció,
no hi ha subvencions
per a segons quines coses
de la cultura catalana
no en tenim.
Volia portar la Big Band
a l'estudi de música,
però tampoc,
perquè estan dedicats
a altres coses
per promocionar la cosa.
Pels vuit cents ja ho farem.
Pels vuit cents,
vuit cents cantaires,
aquí no hi cabran.
O pels cinc cents.
Pels cinc cents encara hi cabran.
Cinc cents músics.
Faré com aquells
que van fer dos mil guitarristes
amb una esplanada
a tocar tots alhora
la mateixa cançó.
Això.
Doncs vinga, va,
comencem l'espai
un quart de català
número quatre cents,
com sempre,
amb música.
Sóc l'home gris
que porta perruca
i fa qüestionaris al llit.
L'home gris
que tromola i es belluga
abans d'anar a dormir.
Escriu cançons
amb pijama
que fa els patis.
Prentissanes
caducades
vora en mi.
Som l'home gris.
L'home gris?
Amb aquesta cançó
comencem?
Sí,
com que ningú m'ho homenatge
m'automenatjo jo.
I com que soc modest
doncs me considero l'home gris.
De moment,
al final del programa
ja serà una altra cosa.
Però de moment,
per començar,
dic, mira,
m'hi poso jo
com a home gris,
que m'hi identifico molt
i que és molt interessant
perquè, doncs,
Nando Cavallero,
aquesta del Llanero Solitari
és el seu segon disc com a tal.
És un disc d'aquests
fet entre Tarragona i Terrassa
perquè la banda
del Llanero Solitari
són músics de Tarragona
sense anar més lluny.
el Miquel Zanon,
nom artístic Juan Zarpa,
que és el que té l'estudi
aquí a la floresta
on han gravat el disc
i ell és l'altra pota
de...
el format mínim de la banda
són ells dos,
el Nando Cavallero
i el Juan Zarpa
i, per tant,
és un disc
en bona part
tarragoní,
també, eh?
I, bé,
doncs,
l'home gris
és la cançó que obre el disc.
Aquest disc
ha sortit en guany
amb una estètica
que a mi m'agrada molt
i que espero
que durant el que queda d'any
el presentim
l'equip Tarragona
i el puguem veure
i tot això.
I això.
I això.
I jo, de moment,
de moment,
de moment,
l'home gris.
De moment ja anirem
canviant de personalitat.
Després ja veurem.
I avui, evidentment,
comencem parlant
d'una cosa que s'acaba,
que és el final de curs
del Centre de Normalització
Inglústica de Tarragona
i parlarem també una mica
del que fareu
aquest estiu, Enric.
Sí.
Bàsicament,
en aquesta època d'any
ja podem tot el més
fer incloendes
per les diferents oficines
i a les comarcals
i aquest divendres
és la del Servei Local
de Català de Tarragona
que no perquè sigui
de Tarragona només
sinó perquè efectivament
i aritmèticament
és el que té més alumnes
perquè és l'oficina més gran
la que fem més cursos
la que som més gent
i per tant, diguem
que ve a ser
no és l'acte central
de tot el centre
però, en certa manera, sí.
Encara que sigui
el del Servei Local
ve a ser l'acte principal
de la centre
i per això aquí tenim
més protocol
i més parafernàlia.
Val de dir una cosa.
que en guany
tot i que tenim aquí
a disposició nostra
l'Espai Palmera
que el tenim al costat
del centre d'això
en guany
s'ha optat
per tornar
a la proto-història
i es tornarà
a fer l'acte
a l'antiga audiència.
I això?
Per canviar una mica.
No ho comen.
Sense comentaris.
Jo no ho he decidit
ni és cosa meva.
Jo només explico
el que fem
i opino el que puc
i d'això no opino.
Ja està.
I què fareu?
Doncs què teniu preparat,
Enric?
La gent pot dir la segureta
perquè a l'antiga audiència
posen l'aire condicionat
de manera que s'ho des de lli
amb galipàndia,
amb una mica de sort.
Però bé,
tot això són els danys col·laterals
i què solen haver-hi en aquests casos.
L'acte serà, com sempre,
a les 6 de la tarda.
En principi,
hauria de durar més o menys una hora
i hi haurà,
serà la part protocolar
i tot això serà a la sala d'actes.
Hi haurà els típics parlaments
de les autoritats
que serien,
probablement vindrà
la directora general
de la política lingüística
i president del Consorci,
que és la Yvonne Grilli,
probablement està confirmada,
però no sé,
en aquesta gent que ve de fora
a vegades hi ha impediments
d'última hora,
el que sigui,
en principi hi ha de venir.
Vindrà la presidenta del Consorci,
vindrà el president
del Consell de Centre,
que és el Santi Pallàs,
la regidora de Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona,
Carme Crespo
i, incògnita,
si sí o si no,
l'alcalde.
L'alcalde habitualment
sol venir
i si no té un impediment
a última hora vindrà.
Per tant,
això seria la part d'autoritats.
Llavors passarem a la part,
diguem-ne,
de fet cultural,
que serà
com que enguany,
bé,
enguany és el centenari
d'uns quants escriptors
i d'uns quants autors,
però,
entre altres coses,
Tarragona és capital
de la cultura catalana,
doncs hi haurà un acte
de, diguem,
més o menys literari,
tot de textos
i de literatura
relativa a Tarragona.
Per dintre d'un llibre
que es diu
Tarragona Escrita,
recopilat per Joan Cavallé
de fonts diverses
de textos
que parlen de Tarragona,
doncs s'ha fet una tria,
aquí s'ha fet una tria
de textos
d'aquest llibre
i d'alguns dels autors
que han passat
per les nostres aules
durant l'últim parell d'anys
a fer allò que fèiem
a vegades amb els alumnes,
doncs comentaris
de llibres
amb l'autor.
Concretament,
tindrem el Xulio
Ricardo Trigo
i el seu llibre
El somni de Tàrraco,
que menys,
i tindrem el Francesc
Valls Calzada
amb l'aigua
Parlava,
autor Tarragona
i de Mè,
d'adopció,
perquè ell és de Santa Coloma
de Caral,
que jo ho sé,
però ja fa molts anys,
fa molts més anys
que viu a Tarragona
que no pas el Paula,
és allò que...
Jo soc de tal Paula,
però soc Tarragona,
perquè em visc aquí
des de tota la vida,
com qui diu.
I un altre que em toca de prop,
encara que en realitat
no tingui res a veure amb mi,
que és la família
de les Garrigues,
de Pini i Soler.
Jo em dic Garriga
i aquesta família
de les Garrigues
del Pini i Soler
no té res a veure amb la meva,
però és igual,
però sempre m'ha fet gràcia
la coincidència
i ja em fa gràcia
que la gent me pregunte
i parlen de tu.
I dic això,
home, i tant,
que parlen de mi.
Qui no?
I després,
no tinc aquí el guió,
no tinc apuntat d'aquí.
I també hi haurà,
finalment,
lectura d'un fragment
d'un dels llibres
del Joan Cabella
que ha fet els últims temps
a banda d'aquesta
recopilació
de la Tarragona escrit.
Les lectures les faran
alumnes i voluntaris,
de pares iguals,
hi haurà dos alumnes
que faran lectures
i dos voluntaris
que faran lectures.
Cada un d'aquests textos
representa diferents èpoques.
Doncs el Somni de Tarragona
representa l'època antiga,
de l'època romana.
L'aigua parlava
la presentarà
la Tarragona medieval
i la família dels Garrigues
que, efectivament,
passa a finals del segle XIX
la presenta
la Tarragona buixentista.
De manera que,
en aquest sentit,
el repàs literari
serà per totes les èpoques
i la Tarragona actual
la presentada
en aquest llibre
amb la lectura
de l'Algatxirinax.
Tot això
ambientat amb música,
etcètera,
ben orquestat,
per això ja estan assajant,
els que han de llegir
han fet assajos
aquests dies i tot això.
Tot això serà
la part, diguem,
literària.
Després vindrà
el lliurement,
atenció,
lliurement del lector
de llibres electrònics
que sortejarem
d'aquí pocs minuts
aquí.
En directe.
En directe.
Serà l'últim sorteig
de la temporada.
Ja vam dir
que el premi gros
de final de temporada
era aquest,
un lector
de llibres digitals.
El sortejarem
aquí mateix,
d'aquí poc,
quan acabi d'explicar
totes aquestes coses
que hem d'explicar
i hi haurà
el lliurement
en aquest...
Farem el lliurement
allà durant l'acte
de fi de curs.
Ja procurarem
que la persona
que l'ha jovenet
hi sigui.
Ho intentarem.
Ho intentarem.
Si convé,
posarem una limousina
per anar-la a buscar.
No sé qui ho pagarà,
però posarem una limousina.
Després hi haurà
la part dedicada
als voluntaris
que sempre tenim
a l'acte de fi de curs
en què hi haurà
un acte
de reconèixement
dels voluntaris
perquè en guany ja
portem bastants enllà.
Em sembla que vam començar
el curs 2004-2005
vam començar a fer això
de voluntari lingüístic
i tenim ja
alguna gent
i algunes parelles
no lingüístiques
sinó parelles
que són matrimonis
que tots dos són voluntaris
i tot això
que porten
des del primer any
pràcticament participant
i llavors farem
un homenatge
amb els voluntaris
a la fidelitat
dels voluntaris
centrat
o personalitzat
en aquestes dues parelles
que són dos matrimonis
que tots dos porten
molts anys
fent això.
tindran alguna sorpresa
que ells no saben
i que com que és sorpresa
no la dic.
No, no, clar.
Però l'acte d'homenatge
a part d'aquells
dos d'ells quatre
participaran
en aquestes lectures
a part d'això
tindran una sorpresa
que no s'esperen
ara sí.
Ara s'esperen una sorpresa
però no saben quina.
Només sabran
que hi haurà sorpresa
per a ells
i ja està.
No diguem més.
Després ve el típic lliurement
de certificats de cursos
i finalment
un pica-pica
per anar.
no sé si hi haurà
que aviar o llagosta
sospito que no
no hi ha subvencions
per aquestes coses
excepte que siguin
senyors polítics
clar, llavors sí
però com que els nostres
alumnes no són polítics
doncs hi haurà
un pica-pica normalet
per a persones normals
de carrer
i es farà
a les voltes del Pallol.
Com que la maqueta
ja no hi és
que ara la tenen allà
a l'antiga audiència
doncs la maqueta romana
ha dit ser enlloc
perquè es pugui fer
un pica-pica
que no serà una bacanal
no serà una bacanal romana
encara que es faci
amb una volta romana
aquest divendres
divendres dia 22
aquest acte de fi de curs
i tenim cursos
d'estiu a Tarragona
Sí, bàsicament
a l'estiu fem cursos
el mes de juliol
seran cursos intensius
de 45 hores
i tota la pesca
allò 4 dies o 5 a la setmana
i el que hem de dir ara
perquè la gent
no se'ns despisti
és que atenció
la matrícula
per aquests cursos
serà el dilluns 25 al matí
perquè ara ja només fem
horari de matí
això també ho puc dir
del 15 de juny
al 15 de setembre
al Centre de Medició Lingüística
de tot Catalunya
treballem en horari intensiu
de matí
per tant a les tardes
està tancat
i no hi ha horari
d'atenció al públic
l'horari d'atenció al públic
és que el matí
de dos quarts de 10
a dos quarts de 2
i dilluns
hi haurà
els alumnes
que són ara alumnes
que es vulguin apuntar
seran cursos de bàsic 1
no sé quins alumnes
se'ns apuntaran
preferents
al bàsic 1
i hi haurà
nous alumnes
de qualsevol nivell
que sigui
per poder fer el bàsic 1
el dia 26 i 27
també dimarts i dimecres
de dos quarts de 10
i ara la inscripció
per a la gent
que es vulgui apuntar a això
i encara
una altra coseta
que farem la setmana que ve
és també el dimarts 26
els nostres voluntaris lingüístics
de Vilallonga
que aquesta temporada
s'ha hagut la primera vegada
que s'ha fet
això els ha agradat
i s'hi han posat
i ara
organitzen entre ells
han organitzat ells
d'acord amb la
regidoria de cultura
del poble
de Vilallonga
faran ells
una visita guiada
pels recintes històrics
del poble
per la muralla de Vilallonga
pel museu del xiu
Pere Virgili
en què
també
la visita
al recint d'emmurallat
es visitaran
les cases
senyorials
que hi ha
de diferents èpoques
els portals
de la muralla
pensa que
a Vilallonga
el segle XVIII
era una vila important
i hi haurà
part de la visita guiada
que anirà
amb una guia turística
titulada
més
un parell
dels voluntaris lingüístics
que s'hi han posat
i s'han treballat
tot això
per fer ells
també de guies
doncs faran
les explicacions
i les comparacions
de com era
la Vilallonga
del segle XVIII
en el seu màxim esplendor
socioeconòmic
del moment
i com és
la Vilallonga actual
tot aquest tipus
de cosetes
les veuran
doncs
els que s'hi apuntin
a la visita
tot això
serà el dimarts
26
a partir de les 7
de la tarda
se troben
a la plaça de l'església
i allí fan
tota aquesta visita
guiada
molt bé
doncs això
és el
cap més novetat
no?
l'última notícia
no aquesta
mira la direm
al final del
nyiguinyoqui
per compensar
el mal gust de boca
que ens disserà
avui en direm
de fredes i de calentes
moltes de fredes
i una de calentes
sí
per això
per acabar bé
la temporada
sí
per no matar tothom
això
i ara
arrostim tòpics
com cada setmana
ja el sabeu
aquesta secció
avui
evidentment
no podia ser
d'una altra manera
la coca de Sant Joan
i el menjar blanc del món
sí
el menjar blanc del món
perquè també és un menjar
d'aquestes èpoques
tot i que ara
ja veiem que a l'estiu
ja s'acaba
això és un menjar
de cuaresmal
bàsicament
i de primavera
ja s'està acabant
però me'l guardava
me'l guardava
perquè és un tòpic
que volia reventar
el tòpic
que volem reventar
la menjar blanc
és que sigui
un invent de Reus
lògicament
en un programa com aquest
des de Tarragona
jo no podia
callar
sobre el tema
i més quan vaig descobrir
amb alegria
i satisfacció
que el menjar blanc
que el menjar blanc
no és un plat
de Reusenc
ni molt menys
sinó que és un plat
com a mínim
mediterrani
en general
i en realitat
es fa a molts llocs del món
sí que és un plat
molt típic
i que apareix
en tots els receptaris
catalans medievals
del segle
medievals
ja hi apareix
i també
en receptaris
dels convents
del segle XVII
XVIII i XIX
de Catalunya
existeix
en molts receptaris
de molts convents
receptes del menjar blanc
i ens diu
el nostre favorit
Jaume Fàbrega
que és l'expert
en totes aquestes coses
ens explica
que el menjar blanc
és un plat medieval
i que actualment
es podria definir
com una crema blanca
feta amb midó
com fan a Menorca
o a Mallorca
des de tota la vida
o amb crema d'ametlles
com es fa a Reus
o a la selva del camp
i en molts llocs del baix camp
de tota la vida
i
o fins i tot
es pot relacionar
amb una cosa
que en diuen
mató de monja
que és una variant
d'això
després ens diu
que
a l'edat mitjana
aquesta preparació
d'origen català
es considera d'origen català
però segurament
presa dels àrabs
és a dir
que els catalans
ara en fem patrimoni
no només els de Reus
és un menjar català
medieval
però que ja segurament
el van copiar
dels àrabs
perquè casualment
a l'edat mitja
aquí hi havia àrabs
que havien vingut pel sud
i s'havien quedat
una bona temporada
doncs ve d'aquí la cosa
llavors ja et dic
ja l'acceptari
és on apareix tot això
i
de fet
aquí
per cert
d'aquestes dues coses
el de la coca
i el menjar blanc
ho penjaré al blog
com a final de temporada
de tot això
ho trobareu allà al blog
a part que també
després diré més coses
que posaré al blog
com a final de curs
perquè ja que no podem
portar els músics aquí
els posarem allà
en forma de vídeo
ja després donarem més detalls
doncs bé
aquestes receptes
les posarem
i aquí explica una recepta
de com es fa
el menjar blanc
i també llavors
acaba dient
aquestes receptes
es fa de forma idèntica
a Turquia
i a molts països àrabs
vull dir que
no només aquí
sinó que als països àrabs
també és un plat
bastant típic i habitual
el menjar blanc
a base d'ametlles
i d'amidó
això
respecte al menjar blanc
per més detalls
mireu el blog
ho penjarem aquest migdia
o demà al matí
estarà penjat al blog
per tant
menjar blanc
un plat internacional
menjar blanc
plat internacional
diguem
des de la mitja
molt català
però català
de tots els catalans
no només dels d'arreus
que quedi clar
i després
la coca de Sant Joan
també penjarem
penjarem el full
també
les dues receptes
les penjarem al blog
aquest migdia
o demà
i sobre la coca de Sant Joan
doncs
aquí no hi ha cap tòpic
a rebentar
l'expliquem
perquè és del dia
si vols
expliquem una mica
la recepta
vinga va
perquè diu
això sí
la gràcia diu
és que en temps de crisi
potser una idea
és fer-la
fer-la a casa
com ho la fem
doncs molt senzill
perquè és una coca
senzilla de fer
molt popular i festiva
de tot Catalunya
que se sol
ja saber què hem de dir
de la coca de Sant Joan
tothom en mengem
a la nit de Sant Joan
i l'endemà
i els dos dies després
si ens obre
o abans de Sant Joan
fins i tot
sí
abans ja es comença a menjar
la recepta
estan
el mig quilo de farina
75 grams de sucre
50 grams de llard
3 ous
uns 10 grams de sal
una llimona
les raspadures
la llimona
el suc no
només per la pell
les raspadures
aigua
la que calgui
i 50 grams de llevat
de París
diu
llevat
llevat
i després
fugir esconfitades
taronja melòcides
etc
llavors bàsicament
això es fa
es col·loca
si ho vols
fer la tradicional
es fa un vulcanet
amb la farina
vas posant-ho tot a dintre
i vas amassant
si tens una màquina
d'aquestes modernes
robot de cuina
que t'ho fa tot
doncs poses els ingredients
al vol
ho pastes bé
i l'important
és
quan ja està ben pastada
la cosa
repartir-la de la forma homogènia
amb un corró
o amb qualsevol esti
que et permeti
aplanar la pasta
amb la forma típica
de coca ovalada
per les puntes
si la vols fer
en rectangular
o la forma
la que vulguis
però si la vols fer
en la forma estàndard
doncs aquella forma estàndard
recomana que sigui
d'aproximadament
un centímetre de gruix
i
aquí està
ara ve el moment important
s'ha de deixar
reposar 30 minuts
la massa
abans de posar-ho al forn
sí
abans de posar-ho al forn
i
amb la massa tallada
i
aplanada
amb la forma
que la posaràs al forn
s'hi posa la fruita confitada
al damunt
i
s'ha de deixar fermentar
durant mitja hora
perquè el llevat
fàcil
el seu efecte
s'ha de deixar fermentar
la llevadura
i la pasta aquesta
durant mitja hora
m'has de posar al forn
quan es posa al forn
doncs es cou
s'espolsa
es posa amb sucre
diu que s'ha de cobre
al forn
a 160 graus
fins que s'espongi
i es d'obri la superfície
llavors després explica
les variants
que si s'hi pot posar crema
a sota d'allò
que si s'hi pot untar
pel damunt
clara d'ou
clara d'ou
perquè quedi més
aquella cosa lluenta
i
fins i tot diu
i si el dia
que ella en sobre
no la llanceu
l'assequeu
ben sequeta
deixeu que s'assequi
la talleu a tiretes
així com de 5 centímetres
i les assequeu
al forn
a 180 graus
durant uns 10 minuts
de manera que tindràs
unes pastes seques
amb trossets de fruita
pel damunt
per acompanyar el teu
al cafè
durant l'estiu
i la mar de bé
i aquí doncs
Sant Joan
i la coca
la coca de Sant Joan
el típic
d'aquest proper
cap de setmana
i ara què
un nyigui-nyoqui
passem a nyigui-nyoqui
vinga va
nyigui-nyoqui
nyigui-nyoqui
nyigui-nyoqui
que avui a més
anirà acompanyat
d'Enric
de música
anirà acompanyat
de música
sí
una música
que soni la música
i tu digi
la gana
la croma
la fama
la dona
la brassa
l'emblaça
l'hormona
la casa
la casca
la cosa
que té
està amb tu
i tot és un
pròleg
epíleg
decàleg
homòleg
anàleg
la ciència
i l'astròleg
i malgrat tot
tot això
és també
un amor
si tu vols
i també és un
lliguixa
l'escombra
i la bruixa
muntanya
i la pluja
el cel
i la cuixa
i les cites
tot és un
tot és un
i ja veus que
dels iix
iix
amb exclamació
que són els d'exclamació
perquè hi ha els iix
que són d'allà valls
valencians
aquests són de per aquí
l'hem triat
perquè has vist que
la lletra
anava amb uns jocs
de paraules
i jocs fonètics
interessant
molt aproviat
pel nyiguilloni
molt adient
i a més a més
la lletra
si algú la pot escoltar
com que jo parlo
no la poden escoltar
però està al disco
i es pot trobar
al Via Sona
i aquests webs
que parlen de música
en català
doncs
la cançó
també parla
d'això
de l'embolica
que fa fort
que ens està passant
i el disc
és un disc
que es titula
Immersió
i hi ha una cançó
titulada així
i efectivament
com podeu pensar
sí
la cançó
Immersió
i el disc
parla justament
del tema
de la immersió lingüística
i del compartir la llengua
i de
la cohesió social
que té a veure
amb el coneixement
i compartiment
de compartir amb els altres
l'una mateixa llengua
aquesta vegada
quan presentaven el disc
que ha sortit
fa poques setmanes
o no gaires mesos
ha sortit en guany
a la presentació
i a la vista d'aç
ja ho diuen
aquesta vegada
així com el primer
i segon disc
havien sigut més liris
aquesta vegada
val lient com van les coses
havien apostat
per fer unes lletres
una mica més compromeses
i
diguem
donar una mica
de canya
i per això
tot és un
i per això
la immersió
i tot això
doncs sí
perquè avui
a un i guiñogui
Enric
deixa'm-ho dir
amb ubica que fa fort
la Santa Croata
del PP contra el català
i és que ens la foten
per tot arreu
sud
o est
no
sud
és
i ara també
per l'oest
eh
sí
no direm coses
que no sàpiga
la majoria de gent
que ens escolta
més o menys
ja sabem
que
com està la cosa
al País Valencià
des de fa temps
ells sempre van
van laminant
van laminant
que si laminem
la televisió pública
que si la immersió
que si el sistema
lingüístic
a les escoles
que si
separem línies
que si ara
farem classes de xinès
que si farem
la meitat de signatures
en anglès
d'una manera o altra
sempre anar
arreconant
la llengua
pròpia
i la llengua
la llengua
comuna
que tenim
tots els països catalans
això ja sabem
com va a València
les novetats
de la setmana passada
a les Ires Balears
són prou conegudes
amb els decrets
del
la nota comuna
de tot el que diem ara
és que
tots aquells territoris
on governa
amb majoria absoluta
que els permet fer
i desfer a gust
el Partit Popular
és on estan passant
aquestes coses
a Catalunya també n'han passat
unes quantes
amb el tema
de la immersió
amb el tema
del Tribunal Sobretà de Justícia
però com que
no hi ha prou força
polític o social
d'aquest partit
doncs de moment
la cosa no està anant a més
però Déu-n'hi-do ja
com està anant la cosa
perquè ara tenim
set famílies
que per set famílies
en aquest país
s'ha de replantejar
el sistema educatiu
pretenen
pretenen
i així ens van les coses
i d'aquesta manera
però
el nostre
xauxa
comparat amb el que està passant
a les Balears
com dèiem
que acaben de
fulminar
amb un degret
s'acaben de carregar
uns quants anys
de política lingüística
pacífica
fins i tot
els castellanopadans
estan rebotats
amb la política lingüística
que practica el PP
el Tutant Ramon
el Tutant Ramon
Bausà
i els seus acòlits
no tots
perquè fins i tot
hi ha algun membre
hi ha algun regidor
i alcalde
em sembla que és el de Manacó
el de Manacó
ha trencat la disciplina
de partit
i s'hi ha oposat
de totes
i em sembla
que ja l'han expulsat
i si no l'han expulsat
estan a punt d'expulsar
el partit
l'han expulsat
l'han expulsat ja
perquè va en contra
de les tesis majoritàries
del partit
que són
han fet allò
d'aprovar una reforma
de la llei
de la llei
de la funció pública
o com se n'hi digui
amb el qual
el català
ja no és un requisit
sinó que és un mèrit
també s'han liquidat
el tema
de la immersió lingüística
establint la tria
amb la idea
que tothom ha de poder triar
només han triat
unes quantes famílies
menys de 50 famílies
em sembla
en totes les illes
les que han triat
que volen l'ensenyament en castellà
en castellà
per tant la disponibilitat
aquesta
que tots els centres
han de poder oferir
que la gent trii el que vulgui
doncs s'ha quedat
amb que han curat
dos o cinquanta famílies
en tota l'illa
i gran protesta social
sense
i a banda
de retallades
amb tot el món
de l'ensenyament
etcètera
etcètera
professors fora
i tot això
tot això
va laminant
també la llengua
el tema
de la funció pública
i el tema
de la immersió
i el sistema
de funcionament
de tria lingüística
a les escoles
i ara
s'han afegit
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
genocida
perquè així mateix
ho qualifica
Cadma la Brasil
amb el seu blog
que es diu
Coc Ràpid
directament titula
el projecte de genocidi
lingüístico-cultural
o destruir l'imaginari col·lectiu
Cadma la Brasil
és la que va ser
consellera d'ensenyament
en el primer tripartit
vull dir que és una senyora
que sap de què va
el món de l'ensenyament
i sap de què va
la política lingüística
i
no només ella
sinó que
aquests dies
jo he anat recopilant
diferents blocs
i diferents
lingüistes
i tal
que parlen de tot això
i tots venen a parlar
amb els mateixos termes
l'atac al català
ha servit
el PP fulmina el català
l'editoral de Catalunya oberta
dirigit per el Francesc Puig Pelat
que és un dels habituals
del diari avui
que també sap de què va el tema
doncs bé
tots van a
coincidir amb aquesta idea
que
l'intent de genocidi
lingüístic
que practica el PP
a tota la raó
té majoria suficient
doncs va per aquí
i l'última
l'última
bestiesa que hem fet
és
aquella miserable
llei de llengües
d'Aragó
que fa un parell de temporades
vam anunciar aquí
ja vam dir
que no era cap meravella
però que era més
que el que hi havia
fins aleshores
doncs bé
allò que era una coseta poqueta
ara ja podem dir
que era
s'ha quedat en menys
doncs si allò
ja era poc
ara menys
perquè la gran idea
brillant
de l'actual govern d'Aragó
de majoria absoluta
del Partit Popular
ha sigut
modificar la llei
i que
enlloc aparegui
el tema
de què es parla català
en lloc del
ara han decidit
que el que parlen
a la franja
que nosaltres en diuen
franja de Ponent
i que ells en diuen
franja occidental
no per de franja oriental
doncs allò
és Aragonès Oriental
o Aragonès del Sud
depèn
si és a una província
o a l'altra
en diuen Aragonès Oriental
evidentment
aquí no hi ha
no hi ha cap
fonament filològic
ni lingüístic
perquè qualsevol
lingüista i filòleg
sap que l'Aragonès
és una llengua
i el català
és una altra
però
amb la seva
magna
cultura
lingüística
i sociolingüística
el PP
doncs
amaga l'ou
com sempre
ensenya el que
li interessa ensenyar
i amaga el que
li vol enganyar
i així va la cosa
i així
ens les foten
per tot arreu
molt bé
i escolta'm
acabem amb el sorteig
o què?
ah sí
la part bona
la part bona
per teure aquest mal gust de boca
ràpidament
ràpidament
diu que el Twitter
estarà en català
per dir el 5 de juliol
sí
ja està
ja està
bona notícia
de fet els que hi van participar
en la traducció
ja ho poden tenir en català
sí?
sí
jo n'hi vull participar
jo tampoc
bé doncs esperarem
el 5 de juliol
per el 5 de juliol
ens el posarem en català
jo fins ara el tinc en francès
total
tot són llengües romàniques
per tant
doncs mica va
anem a fer el sorteig
i acabem el programa
número 400
de l'Espai Un Quart de Català
de fet acabem avui temporada
regalant el sorteig
el regal
doncs que aquest mes
ha fet
el centre de normalització lingüística
entre els seus amics
el Facebook
què hem quedat?
que jo remenava
o que tu remenaves?
a veure tu me les remenes
jo te les trec
vinga va
aquí tenim les
tu me remenes les boles
i jo te trec una bola
vinga va
només una
som-hi va
una
vinga
a veure qui surt
avui fem els sorteig
d'aquest
llibre digital
d'aquest lector
de llibres digitals
que regalaran precisament
i donaran a la persona
que guanyi
aquest proper divendres
a l'acte central
el tenim ja?
aquesta m'agrada
número
ho vols dir tu mateix?
vinga va
número 12
12
qui és el número 12?
anem a veure
mirem qui és el número 12
tenim aquí la llista
és l'últim sorteig que fem
sí
fins a després de l'estiu
i després de l'estiu
ja veurem
ja veurem què passa
tot pot ser que s'acabi
número 12
número 12
mira-la
una que es diu
Isabel Múrcia
Isabel Múrcia
Isabel Múrcia
que és alumna
és alumna
d'aquí
del servei local
de Tarragona
molt bé
i que la podem trucar
vinga va
truquem-la
truquem-la
truquem-la
doncs ara intentarem parlar amb ella
recordem que el donareu divendres
a l'acte final
a l'antiga audiència
i haurà d'anar també
per la cosa
exacte
o sigui
ella és alumna
doncs
sí
és alumna
podem llegir
el comentari que va fer
sí
diu que vivim en un món ple d'opcions
on la tecnologia
ens ha substituït
el llibre físic
pel llibre digital
i a poc a poc
es va transformar
en aquest producte
en un servei
on ja no comprem llibres
sinó que paguem
una quota per llegir
per tant
m'agradaria
aconseguir aquest ebook
per no quedar-me
enrere
en l'era
de la digitalització
home perfecte
està contemporitzada
sí
sí
està al dia
sí
sí
i crec que a més a més
la tenim al telèfon
a la Isabel
de fet el Lluís
el nostre tècnic
està parlant amb ella
i somriu i tot
vinga va
la saludem
la saludem
Isabel bon dia
hola bon dia
i felicitats
gràcies
enric explica-li
Isabel
ets Isabel Murcia tu
sí
sí
tu ets alumna
de l'intermedi 2
aquí al centre
d'anomenació lingüística
de Tarragona
sí
saps que divendres
fem l'acte de final de curs
sí
i saps que hem de donar
un premi d'un sorteig
de Facebook
sí
sí
doncs sàpigues
que l'has guanyat tu
ai
acabes de guanyar
un lector de llibres digitals
veus que bé
escolta'm
bona manera d'acabar la temporada
acabar el programa
i divendres a Isabel
que s'emportarà aquest lector
de llibres digitals
Isabel gràcies
per atendre la trucada
i que vagi molt bé
gràcies
gràcies
adéu bon dia
a llegir tot l'estiu
eh
això eh
com?
a llegir
sí
sí
deixaré totes a casa
molt bé
adéu bon dia
adéu
doncs la Isabel
que s'emporta el premi
i fins aquí
amb un quart de català
Enric
sí
acabem
que vagi divendres
ho donareu
recordeu l'acte final
de curs a l'antiga audiència
a les 6 de la tarda
molt bé
i ens ho conviarem
amb una més música
platgera
estival
es diu Flip Flops
que em sembla que són
aquella espècie
d'esclops horribles
de plàstic
amb floradets i tal
que a càrrec
d'un grup que es diu
Blaue
i que sense anar més lluny
és un grup que va guanyar
el sononou de l'any passat
el disc que acaba de sortir
i els tindrem aquí a Tarragona
el dissabte 4 d'agost
tancant la programació
de l'Espai Palmera
juntament amb els Astrio
que també presenten disco
però avui
com que els Astrio no canten
i aquest sí
posem aquesta cançó
que és molt graciosa
i fa molt d'estiu
i com que comencem vacances
Flip Flops
com que comencem vacances
si parla de la platja
te'n vas a la platja
cap a la platja
amb el lector
de llibres digitals
que pesa menys
que els totxos
aquells de 700 pàgines
Enric
fins la propera temporada
al setembre més
al setembre més
bé de totes maneres
deixa'm dir una última cosa
com vam fer l'estiu passat
com que tenim un bloc
durant l'estiu
fem el bloc
el bloc fem
un quart de català
de platja
i cada setmana
penjo una sèrie de cosetes
de coses per llegir
temàtica d'aquesta polèmica
recomanacions de música
i tot això
això en guany
serà
durant el mes d'agost i setembre
perquè el Julel
he de fer vacances
i quan faig vacances
no faig vacances
faig vacances
perfecte
però a l'agost
sí
a l'agost el bloc
de mon quart de català
Enric
bon estiu
i que vagi molt bé
i a l'agost més
Jo crec
que és molt millor
portar banyador
i hawaianes
Jo crec
que fa menys pudor
quan en lloc
de sabates
porta xancles
perquè jo crec
que és molt millor
portar banyador
i hawaianes
Jo crec
que fa menys pudor
quan en lloc
de sabates
porta xancles
o flip-flops
o flip-flops
o flip-flops
o flip-flops
Nosaltres no hivernarem
ballarem i riurem
en un soterrani
Nosaltres no ens avorrirem
si plou anys banyem
al Mediterrani
perquè jo crec
que és molt millor
portar banyador
i hawaianes
Jo crec
que fa menys pudor
quan en lloc
de sabates
porta xancles
perquè jo crec
que és molt millor
portar banyador
i hawaianes
Jo crec
que fa menys pudor
quan en lloc
de sabates
porta xancles
o flip-flops
Elerop.
que fa menys pudor
o cou inex ridícula
i hawaianes
o flip-flops
que fa menys pudor
quan a lloc
irlof
portarillós
o flip-flops
que ex morir
o تع Familien
o cap武-flops
que fa menys pudor
ARR- choses
o flip-flops
que fa menysял
o een lloc
o flip-flops
portarillós
portarillós
llen aspect
de sabates
texts
tonta
i�니다