La música ha fet a Tarragona cada dimecres.
Ens serveix per obrir aquest espai cultural, de diàleg cultural,
al voltant de creadors i artistes de la nostra ciutat.
Tot això en aquest espai que fem amb Tarragona, capital de la cultura catalana 2012.
I amb la seva tècnica, amb la seva responsable, la Rosa Comas,
que com cada dimecres ens acompanya en aquests estudis.
Rosa Comas, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada setmana, la Rosa no ve sola, la Rosa ve molt ben acompanyada,
sempre amb un parell d'artistes o creadors que ens ajuden a dialogar i a parlar al voltant de la cultura.
Avui què tenim?
Doncs avui tenim dos pintors, un és el Màrius,
que bé, si voleu veure una mica ja, feu una mica de tastet de l'obra,
té un blog que es diu marius-arts.blogspot.com.es,
si voleu marius-arts ho trobareu.
I també amb la Rosa Ciurana, que bé, també la podem trobar a internet,
a LinkedIn, en algun lloc també la trobem, si posem el nom.
I bé, tots dos tenen una llarga trajectòria, diríem, com a artistes,
i han exposat tant aquí, en el territori més proper, com a fora,
als Estats Units, a França, al Japó, a Anglaterra, a Itàlia...
És a dir, crec que avui ens poden parlar de moltes coses.
Molt bé, doncs el saludem, Màrius, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per on comença amb el diàleg, Rosa?
Bé, jo els voldria començar com una mica com sempre fem, no?
Que és com, oi, amb una pregunta així una mica d'entrada forta,
diríem, de com us definiríeu com a artistes.
És una mica filosòfica d'entrada, però bé,
o sigui, més que res, perquè els que ens escolten,
quin tipus de pintura feu, no?
Quin és el vostre estil, no?
Una mica, com us definiríeu?
Rosa, va.
Jo, doncs, a veure, soc abstracta,
en el sentit que no són formes que es veuen clarament dintre de la meva obra,
però és dintre d'un concepte.
Jo, concretament, la investigació, els científics,
una mica és la meva font d'inspiració.
Utilitzo una mica el que és...
Vaig començar des de fa temps treballant el gravat amb el macrocosmos
i des de fa uns sis anys o així estic treballant el microcosmos,
que seria el genoma i serien les cèl·lules.
I a partir d'aquí, doncs, he anat desenvolupant diferents sèries
treballades en diferents tipus.
Per exemple, hi ha la sèrie Gens,
que aquesta la vaig portar als Estats Units, a Nova York,
i em va anar molt bé, i és una sèrie que agrada molt,
perquè el que faig és la transferència de vida
a través de la forma, el color i la textura.
I ara, continuant, que està bàsicament treballada en gravat.
Ara, actualment, estic treballant,
també continuant una mica, doncs, amb el món científic,
i sóc de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya,
i gràcies a aquesta associació hem pogut fer un programa
de visites temàtiques al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona,
on hem tingut la possibilitat d'estar en contacte
amb els científics de diferents tipus, no?
Ja sigui el genoma, ja sigui la cèl·lula,
ja sigui les cèl·lules mare,
i això m'ha donat peu a poder continuar treballant
amb aquesta sèrie,
i on estic treballant, bàsicament, ja pintura, col·lage,
transfer,
i continuant, doncs, amb aquest enamorament
que tinc amb els científics i amb la ciència.
I bé, doncs, és el que estic treballant,
últimament estic treballant les cèl·lules mare.
I tu, Màrius?
Bé, jo sóc una mica la cara oposta de la Rosa,
o sigui, jo sóc molt figuratiu, no?
O sigui, sempre he treballat l'obra,
doncs, basant-se molt en el tema de la figura humana, no?
Sempre ha sigut un tema que m'ha tret moltíssim.
Aleshores, jo vaig començar a dibuixar figura,
i en aquella època que jo començava,
doncs, es portava un tipus de figura.
Això sempre hi ha hagut...
A veure, no és que passi de moda, no?
L'art no passa mai de moda.
Però sí que sempre hi ha unes tendències.
Aleshores, quan jo vaig començar,
la tendència de la figura era una,
i això ha anat canviant.
Bé, naturalment, te vas adaptant,
vas modificant, vas creant coses noves,
i jo estic treballant moltíssim la figura
en dos contextos principals,
que són el tema de tertúlies,
m'agrada molt el tema dels cafès,
la gent al voltant d'unes taules,
i els músics.
Bé, penso que tant una cosa com l'altra
tenen ritme,
tenen una visió agradable,
i aleshores,
tota la meva obra pràcticament
està basada en aquests temes,
sense deixar el tema que també és figura,
que són les coses de la nostra ciutat,
els temes del seguici,
té una...
La festa t'agrada, no?
Sí.
T'interessa, no?
Actualment estàs exposant, no?
Exacte.
Sí, ara en aquests moments estic al museu
exposant sobre la festa, no?
El tema de la festa de Tarragona.
És un tema que és molt agradable,
perquè visualment té un aspecte cromàtic tremendo, no?
I aleshores m'agrada molt dibuixar i pintar
tot el que són els elements, no?
Tenen una textura,
tenen una gràcia,
un color molt especial,
i això és el tema que jo estic treballant contínuament.
Molt bé, perquè ara ja ho heu dit una miqueta, no?
Però diríeu que hi ha algun missatge,
entre cometes, diríem que vulgueu donar amb la vostra obra
alguna dèria, alguna cosa que dius...
Per què, per exemple, Rosa, tu et dediques a plasmar
aquestes cèl·lules, no?
Aquestes formes orgàniques, no?
Per què?
És vida.
Són formes de vida.
Ella és...
El Màrio es diu, doncs, a través de la figura,
i jo potser ho faig des d'un sentiment
i des d'una percepció que et motivi
o que et digui alguna cosa, no?
Perquè, clar, jo el que estic treballant també és vida,
són formes de vida,
i són les bàsiques.
També, clar, és percepció, és...
L'art és l'art.
Et sedueix o no et sedueix, t'agrada o no t'agrada.
Jo el que intento en la meva obra, d'alguna manera,
són aquesta transferència de vida,
aquesta combinació que utilitzo,
o aquestes tècniques que utilitzo
és perquè la gent, d'alguna manera,
li digui alguna cosa, no?
Jo estic treballant, doncs, clar,
sentiments, emocions,
tal com estem actualment,
doncs, també es queda reflexada la meva obra.
És un moment d'incertesa,
és un moment, doncs,
que tothom tenim, ja sigui,
problemes familiars de salut,
o ja sigui el que sigui.
Clar, tot això, d'alguna manera,
també ve donat pel que ens passa dintre del propi cos, no?
Llavors, jo jugo una mica tot aquest concepte.
I en el teu cas, Marius, per què això?
Perquè pels colors, deies, no?
Però a part...
Sí, o sigui, a mi,
l'obra que faig,
la faig en principi perquè
m'hi sento molt identificat, no?
Això per començar.
Però el que sí vull transmetre és
il·lusió,
felicitat, vida,
totes aquestes emocions
que
potser en aquests moments
molta gent
no les pot tenir
perquè està patint
problemes socials, econòmics, laborals
i aleshores
jo el que vull és transmetre això, no?
Transmetre aquesta il·lusió,
aquesta vida, aquesta llum,
aquesta felicitat
que et pot donar
el concepte del que jo estic fent, no?
O sigui, potser és molt bàsic,
però no sé,
és el que jo sento
i aleshores
penso que
quan fas una obra
que vols transmetre això,
tots els artistes
quan fem alguna cosa
que transmetre
has d'estar
molt assentat,
molt segur
del que vols dir, no?
I crec que
has d'estar en unes condicions
tu, òptimes
per poder transmetre això.
Vull dir,
si tu no ets feliç
difícilment
pots transmetre
a la teva obra
una felicitat, no?
Si tu no tens il·lusió
difícilment
transmetràs aquesta il·lusió.
Aleshores
crec que
moltes vegades
hem de
nosaltres mateixos
donar-nos
aquesta empenta
que necessites
per poder
transmetre
aquestes
coses
que tu vols
donar a la gent.
D'alguna manera
és un compromís
potser també
amb la societat, no?
Aquesta
hi ha un compromís
de l'artista, no?
Totalment, està clar.
Tu prens
tu veus
estàs en un moment actual
el que estem
i tens
les teves opinions
i a partir d'aquí
doncs clar
actues
amb això
jo soc
totalment
sincera, no?
Sí, sí, d'acord
amb el que diu la Rosa
vull dir
això està claríssim, no?
I teniu encàrrecs
en un moment com aquest
i en qualsevol cas
és molt diferent
treballar
per l'iniciativa pròpia
amb una idea pròpia
que treballar
amb un determinat encàrrec?
Encàrrecs?
Jo concretament
o no treballeu
per encàrrecs?
Jo personalment no
jo tinc
la meva obra
el que utilitzo
són
les exposicions
col·lectives
o particulars
que vas fent
hi ha gent
també és un tipus
d'obra
bastant
específica
i potser
més
no tothom
està basat
a comprar
una obra
d'art abstracte
i més contemporània
però sí
la gent
que està interessada
doncs
sí
i llavors
doncs clar
potser
no ho vens
al moment
però sí
que quan tenen
si els agrada
quan tenen
la possibilitat
de fer-se un regal
o de fer un regal
o tal
llavors tot
sí
En el teu cas Marius
tens encàrrecs o
sí
jo faig encàrrecs
el que passa
que
a veure
els encàrrecs
són una mica lliures
o sigui
si et fan un encàrrec
a mi particularment
estic parlant
a mi particularment
si em fan un encàrrec
és més qüestió
de mides
perquè a la persona
li interessa
tenir unes mides
determinades
pel lloc que vol ficar
a l'obra
que el tema
de l'obra
vull dir
clar
si jo estic fent
aquest tipus d'obra
el que és molt difícil
que faci
és una altra obra
d'una persona
que em demani
una cosa
molt particular
o sigui
que d'alguna manera
l'encàrrec
també continua sent
bastant lliure
i creativament
tampoc t'influeix
exactament
o sigui
el fa i la creació
que jo vull fer
en aquella persona
i vull dir
la persona que et fa un encàrrec
és perquè
li agrada
la teva obra
el que passa
que a la millor
necessita
en un espai determinat
unes mides
o un altre
o sigui
que tu no tens
en aquell moment
i aleshores
te demana
aquest encàrrec
però sempre
basant-se
amb la teva obra
i amb la llibertat
de poder fer
el que vulguis
i hi ha
algun projecte
que hàgiu fet
del qual
n'estigueu
especialment
allò satisfets
que dius
recordo això
aquesta sèrie
o aquesta exposició
que vaig fer
que realment
n'estic satisfet
o satisfet
no sé
és algun
jo ara
especialment
estic treballant
amb una instal·lació
que la pròxima setmana
inaugurem-lo
dels tallers oberts
de la part alta
de Tarragona
i a través
de tallers oberts
el que volgur fer
és obrir el ventall
que a part de les activitats
que fem
dintre els nostres tallers
que ja s'engalaren
de festa
intentem tots
presentar
les últimes obres
que fem
perquè sempre
som així
l'últim
és el que més ens agrada
i l'anterior
sempre hi trobes
alguna cosa
llavors és complicat
i aquesta instal·lació
què és?
concretament
la instal·lació
que la faré
jo
parlo de la meva
és a Antiguitats Poblet
jo
ja us he comentat
que estava treballant
una mica
amb el tema gens
i a partir del genoma
estic treballant
l'abescedari bàsic
l'abescedari bàsic
del genoma humà
són quatre lletres
que és la T
la A
la T
la G
i la C
i a partir d'aquí
d'aquestes quatre lletres
bàsiques
que formen
el genoma
que són tots
poden haver
múltiples
freqüències
doncs llavors
el que faré
serà una instal·lació
a l'Aparador
d'Antiguitats Poblet
juntament
també intentaré
incorporar
làmperes
que té
antigues
de diferents èpoques
amb
vidres de Murano
i amb formes
i llavors
utilitzaré
una miqueta
les làmperes
com a formes cel·lulars
aquest és una miqueta
la meva
de fet
el diàleg
també amb l'entorn
no n'és
exacte
l'Aparador
de la botiga
aprofitar coses
làmperes
que són la llum
d'alguna manera
la llum per mi
és bàsica
i també
doncs
i aprofitar
els colors
dels vidres
dels diferents colors
que tenen
i llavors jugaré
una mica
amb aquest concepte
abesadari bàsic
del genoma
juntament amb les llums
i per tu
sempre és el millor
l'últim o no?
home
el que més recordes
exacte
perquè el tens molt recent
sí
és el que més recordes
vull dir
a veure
jo una de les exposicions
que estic molt content
que vaig fer
va ser
el museu
d'història
d'aquí de Tarragona
la casa Castellarnau
vaig sentir molt content
perquè
vaig poder exposar
per tot
l'edifici
del museu
o sigui
no era una exposició
amb una sala
sinó que vam aprofitar
totes les dependències
del museu
i aleshores
clar
vam haver de muntar-ho
d'alguna manera
perquè
lògicament
allí no podies clavar
cap clau
ni podies penjar
cap obra
i aleshores
el que vam fer
va ser
a mitjançant
cavallets
vaig anar distribuint
tota l'obra
hi havia una quarantena
d'obres
en tot el recorregut
aleshores
clar
el contrast que hi havia
entre l'obra
moderna
i l'ambient clàssic
de la casa Castellarnau
li va donar
un aire
molt interessant
i l'ha de visitar
moltíssima gent
l'exposició aquesta
o sigui
va ser
una exposició
que vaig quedar
no sé
des d'aquestes
que sempre dius
ostres
d'aquesta exposició
me'n recordo molt
ja que has parlat
de la casa Castellarnau
i la Rosa
parlava
de la instal·lació
que muntarà
a la parada
d'antiguitats
Poblet
què tal Tarragona?
ja que estem situats
molt geogràficament
a la nostra ciutat
a nivell del moviment
que representeu vosaltres
com a pintors
és una ciutat viva
és una ciutat activa
us sentiu
allò
especialment satisfets
de l'entorn
que teniu?
especialment satisfeta
no
però penso
que pot haver
però satisfeta sí
vols dir?
a veure
suposo
hi ha un camí
per recórrer
jo per exemple
amb l'art contemporani
és un camí llarg
i que
hi ha altres ciutats
que estan al prostat
que potser
tiren una mica més
no vull dir res
però potser
amb el centre
d'art
Tarragona
i amb l'activitat
que es fa
doncs ja sigui a través
de talles oberts
o d'altres iniciatives
potser seria
potser seria el moment
de replantejar-se
que Tarragona
fos molt més important
a nivell d'art
a nivell
ja sigui
de Catalunya
com ja sigui
d'Espanya
com ja sigui
de la Unió Europea
sí
jo també penso
una mica
el que diu ella
crec que
que bueno
o sigui
la gent
ens estem movent
la gent
estem fent coses
però potser
no hi ha
un seriós
recolzament
per part
del que són
les entitats
no
aleshores
penso
que això
Tarragona
ho necessita
o sigui
tot costa molt
no
és una cosa
que
que costa
que
s'ha de lluitar
a veure
tot s'ha de lluitar
lògicament
o sigui
amb això no me refereixo
que t'ha de regalar res
ni ho volem
no
però moltes vegades
és el que diem
no
una persona que està treballant
de vegades ja no és
el que cobris molt
per aquell treball
sinó que
et motiva molt més
un copet
a l'esquena
que a la millor
una quantitat
no
perquè a base n'hi ha
i quan dic base
vull dir que
en artistes n'hi ha
de pintors n'hi ha
home naturalment
i sou un bon grapat
la Rosa és la presidenta
de l'associació
i ella sap el nombre
de pintors
que estem inscrits allí
vull dir
a part n'hi ha molta més gent
que no està inscrita
però aleshores
vull dir
jo crec que el que falta
és una mica
aquest cop
a l'esquena
dient
ànim
tira endavant
i que vegis
que
que hi ha un recolzament
per part
del que és
l'administració
en general
jo a part de l'administració
també penso
que no tot
ho ha de fer
l'administració
i menys amb el temps
que estem
també veig
que hi ha
pot haver
almenys a través
de les activitats
que fem
de talles oberts
aconseguir
també
diners
i suport
d'entitats
privades
i sense
llavors penso
que també
aquí hi ha molt
de camí
penso que hi ha molt
de camí
perquè si tu tens
un bon projecte
tens una idea
allò que dius
que xulo
que guapo
i penses
i creus
i poses il·lusió
i talent
la gent
no et diu
que no
ho dic
poc o molt
tothom intenta
estar
no?
a aquella festa
clar
perquè vosaltres
de fet
és això
heu tingut
o sigui
no us queixeu
i ja està
o sigui
heu tingut la iniciativa
de ser
dinamitzadors
de fer totes aquestes
activitats
com la fira d'art
o els tallers oberts
que ara s'inauguraran
per exemple
en el cas dels tallers oberts
el que feu
és obrir les portes
dels tallers
aquesta necessitat
com d'explicar
l'obra
és el que us fa
fer això
diríem
perquè potser
hi ha aquesta necessitat
actual
també de contacte
perquè la gent
entengui
què és l'art
i què és el que
li pot aportar
és així
per això ho feu
exacte
és que bàsicament
és que la gent
entra a casa teva
veu el lloc
on tu estàs
hores i hores
treballant
perquè clar
com deia el Màrius
el treball de l'art
i el treball de la creació
és ermitar
no pots estar
a mi falten hores
perquè clar
no pots estar massa dispersa
fent això
fent allò
no
tens que estar a l'estudi
tens que estar allí
centrada
intentar estar centrada
i concretant
i anar pensant
i anar desenvolupant
vull dir que és un treball
d'ermitar
una mica
llavors clar
tallers oberts
el que fa
és obrir les portes
d'aquests espais
més íntims
i més privats
que és el teu lloc
on treballes
i aquí
tens la possibilitat
que la gent
et vingui a veure
tens aquesta necessitat
d'explicar-ho
clar
ja no és a través
de la galeria
ni és a través
d'un intermediari
que sí que pot vendre
la teva obra
però que potser
no
sabrà vendre'l
està clar
perquè és la seva feina
però no té el contacte direct
amb l'artista
llavors tallers oberts
bàsicament és això
tindre contacte directe
amb l'artista
perquè tu
o ara
o en un futur
puguis
saber que està
aquella persona allí
puguis contactar amb ella
i adquirir una de les seves obres
jo penso que
o sigui
els tallers oberts
és una de les idees bones
que hi ha hagut
amb el tema artístic
aquí a Tarragona
aleshores
jo crec que
jo tinc el taller
a peu de carrer
i aleshores
obro
o sigui
estic moltes hores obert
i la gent
té por
d'entrar als tallers
o sigui
la gent
perquè és com
entrar una mica
a la quotidianitat
no?
de la intimitat
sí
el que passa
que jo penso
que la gent
creu
aquest tio
em vendrà la moto
no?
jo no la vull comprar
i aleshores
no s'atreveix
a entrar
o sigui
a Lluntestig i jo
som diversos tallers
i que estem
moltes hores oberts
inclús tenim
el cartell
d'entrada lliure
i tot el que tu vulguis
però la gent
no s'atreveix
a entrar
o sigui
la gent
li costa
i veus
que quan entra
una persona
i està dintre
de seguida
n'entra 6 o 7
perquè pensa
bueno
si passa alguna cosa
la primera que ha entrat
és la que ha rebrat
i aleshores
jo crec que
els tallers oberts
el que dóna
és aquesta
aquesta possibilitat
de que
ostres
avui
puc entrar
i no em vendrà
la moto
no?
això
jo crec
que ha sigut
una bona idea
per aquesta
raó
i aquesta necessitat
d'explicar-se
una mica
de transmetre
internet també l'ofereix
en el vostre cas
o no?
és una manera
d'obrir una porta
suposo
o com és
la vostra relació
amb internet
diríem el 2.0
a veure
o sigui
internet és una finestra
això
llogin
amb tots els sentits
ara
jo per exemple
jo personalment
em faig moltes fires d'art
no?
fires de carrer
i aleshores
tens contacte directe
amb la persona
exacte
tens aquest contacte
i la persona
que es para
i te diu
que li agrada l'obra
o la critica
o pregunta
com està feta
o què és això
perquè jo no hi entenc
i no sé
el que és
el que tu estàs fent
tu li expliques
i aquella persona
t'ho agraeix
no?
aleshores
aquest contacte
a mi personalment
m'ha satisfet
moltíssim
i
i
m'empeny
cada vegada
a seguir
amb això
perquè
tot i que té
una sèrie de dificultats
de muntatge
d'infraestructures
d'organització
de tot el que fas
cada vegada
que vas a la fira
jo porto
més de 600
fires fetes
llavors
aquesta experiència
d'aquest contacte
és impagable
vull dir
és una autèntica
enciclopèdia
de la vida
el que tu estàs aprenent
amb la gent
el que et diu
el que veus
que la gent pensa
tot aquest contacte
no el pots tenir
d'una altra manera
no?
i en el teu cas
Rosa
jo el 2.0
veig que és
una gran possibilitat
molt molt molt
molt molt
però em supera
és massa
no?
llavors
potser és excessiu
hi ha tanta informació
que segons com
doncs
hauria de ser un lloc
molt concret
a través
d'alguna galeria
a través d'algú
que ho gestionés
perquè si no
tampoc no disposo
de temps
per poder gestionar
tot el tema
d'internet
de la meva obreta
sí
això
això és cert
el que diu la Rosa
perquè
entre altres coses
buscar el vostre públic
es passi
no?
anar molt dirigit
m'imagino
a través d'internet
intentar buscar
el vostre apurat
el vostre públic
no?
més específic
perquè si no
es pot perdre
en el món aquest
tan immens
exacte
el que passa
que internet
almenys per mi
jo no sóc un expert
en internet
ni molt menys
necessites unes hores
de dedicació
perquè
perquè puguis
fer totes aquestes coses
que estàs dient tu
no?
i aleshores
tot aquest temps
doncs jo l'inverteixo
pintant
no?
o sigui
ficar-me davant
d'un ordinador
per començar
a explicar la meva vida
o totes aquestes coses
primer necessiteu crear
exactament
en aquest cas després
si teniu temps
ja fareu la promoció
i aleshores penses
bueno
això ja ho faré demà
això ja ho faré demà
i resulta que ha passat
tres mesos
i no has fet res
necessitem un gestor
dos punts
sí
podria ser una nova figura
professional
no?
els gestors
relacionats amb el món
de la creació
i dels artistes
que poguessin gestionar
precisament
això
ja comença a sortir
ja
sí
bé
acabem l'entrevista
amb la pregunta
que fem a tothom
que és com us transforma
la cultura
en el vostre dia a dia
Bé
jo crec que
en el meu cas
ha sigut
una manera
una forma
de viure
o sigui
jo vaig començar
molt jove
a dibuixar
i el primer contacte
el vaig tenir
als 16 anys
en una galeria
de Barcelona
jo sempre he sentit
aquesta necessitat
o sigui
crec que és innat
amb la persona
moltes vegades
això
i jo
quan veia un llapis
m'il·lusionava
i quan veia una pilota
no em deia res
aleshores
tota la vida
l'he dedicat
molt a l'art
he viscut molt
amb l'art
i ja et dic
crec que és una forma
una forma de viure
perfecte
i tu Rosa
ajuda a viure
està clar
és una manera de viure
i bàsicament
això
hi ha gent que està
dedicada
a l'esport
jo també faig esport
però
és una forma de viure
i entendre la vida
perfecte
molt bé
doncs avui
hem compartit
aquesta estona
d'aquesta estona
de diàleg cultural
amb dos artistes
el Màrius i la Rosa
Ciurana
amb els seus tallers
a la Paralta
molt vinculats
a la ciutat de Tarragona
en fi
que ens han ajudat
a fer aquest nou espai
del Corillas
que com cada setmana
Rosa s'acaba
amb una recomanació
sí
avui us recomanem
un espai web
que jo personalment
no el coneixia
l'hem conegut aquest any
però que porta història
que és un espai web
de 8 anys
d'història
que es diu
Metal Symphony
i el gestiona
el David Araster
que bé
i introdueix crítiques
al voltant del rock
blues
de concerts
de metal
és bastant
molt aprofundit
amb crítiques
imatges
arxius de vídeo
per tant
és un bon referent
en aquest sentit
de la música més enèrgica
l'adreça
l'adreça és
les tres dobles B
es
metal symphony
punt com
si voleu symphony
és amb Y
les dues
molt bé
perfecte
doncs amb aquesta recomanació
ens quedem
Màrius
Rosa Ciurana
moltes gràcies
i molta sort
que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
gràcies
i Rosa Comas
fins la setmana
fins al proper programa
gràcies
adeu
adeu bon dia
Màrius
Màrius
Màrius
Màrius
Màrius
Màrius