Fins demà!
Bé, Judit Eres, regidora del grup municipal del Partit Popular.
Judit, bon dia.
Bon dia.
De seguida abordarem alguns temes de l'actualitat estrictament local,
però en fi, l'actualitat mana i hi ha notícies aquelles que ens afecten,
evidentment, com a ciutadans d'aquest país,
i avui, sens dubte, la notícia, notícies un altre cop relacionades
amb la crisi econòmica, amb la situació tan, en fi, complexa en la que vivim,
ens porta a demanar als nostres contartulis polítics,
regidors de l'Ajuntament de Tarragona, una reflexió, un comentari,
i una valoració sobre els grans titulars del dia que ens porta la premsa
i els mitjans de comunicació en general sobre el rescat que demana Catalunya
a l'estat espanyol.
Segurament aquest és un titular molt simple i podríem entrar en molts matisos,
però aquest, d'alguna manera, és el titular amb el que es queda avui
el ciutadà de Catalunya i, per tant, també el ciutadà de Tarragona.
I això no sé, també, fins i tot, de retruc,
quines repercussions podran tenir en les administracions locals,
com ara l'Ajuntament de Tarragona.
Així que els demano una primera reflexió.
Javier, què et sembla?
Bé, el que podem dir que estem descrivint, no?,
o valorant les paraules del conseller Mascolell,
que va fer unes declaracions a la BBC,
on una miqueta denunciava, no?,
que la manca d'accés al crèdit per part de la Generalitat de Catalunya
l'obligava a confiar en aquest fons de rescat
que porta l'Estat per poder finançar al curt termini
les operacions de tresoreria de la Generalitat.
Home, és un moment molt complex políticament i econòmicament.
És un moment, m'atribiria a dir,
d'aquells que després, quan superem aquesta conjuntura difícil econòmicament parlant,
el recordarem com molt històric, no?
Jo crec que hem d'estar confiats en que d'aquesta situació en sortirem.
I en sortirem perquè tenim raons i fortaleses en la nostra economia
que permeten avalar la credibilitat i la confiança
tant en Catalunya com en Espanya, no?
Jo crec que l'especulació que hi ha en els mercats financeris la mateixa
no respon a lògiques racionals, no?
Inclús aquelles persones com el ministre Guindos
que històricament i acadèmicament més han avalat
el funcionament racional dels mercats.
Ara, en unes declaracions que feia el passat dilluns,
el propi ministre Guindos parlava de la irracionalitat dels mercats, no?
Jo crec que les bases de l'economia són molt més sòlides
del que mostra la prima de risc
i que aquest comportament tan volàtil de la borsa
amb aquestes mesures que jo crec que estem prenent ja a la desesperada, no?
Intentant prohibir la negociació a curt termini
a corto, no?, que es diu de les operacions bursàtils
intentar pal·liar, doncs, i posar fre
aquesta volatilitat dels mercats.
La sortida
és possible
si creiem, i jo crec que els que estem en aquesta taula creiem
que cal més Europa
que cal una supervisió i una regulació molt millor
dels mercats financers, que hem de ser molt més una Europa unida
des del punt de vista fiscal i econòmic
i que moltes de les coses que ens estan passant
són fruit d'anys, de comportaments irresponsables
des del punt de vista econòmic,
però també d'una manca de coordinació de les polítiques nacionals
tan fiscals com econòmiques, no?
Jo crec que hem d'enviar un missatge d'esperança a la gent.
Tenim un país que travessa una situació complicada,
però que la nostra economia, i no ho dic per dir,
i ho dic perquè ho penso, té fortaleses importants.
El que està passant en el mercat bursàtil
no tradueix la realitat de l'economia espanyola.
A veure, Robert, quina reflexió et porta
a aquestes notícies?
Segur que la realitat del que ens està ensenyant
cada dia el mercat bursàtil
no reflexa la realitat de la nostra economia.
Jo tinc, una mica en la línia del que deia Javier,
plena confiança en el país,
estic convençudíssim que com a país ens en sortirem.
El que a mi em preocupa de veritat
és que al final el col·lectiu país
el formen les persones.
I el peatge que hauran de pagar
moltes persones a títol individual un a un,
així que tinc clar que com a país ens sortirem,
doncs també lamentablement penso
que hi haurà moltes persones
que no sé si podran a títol individual ens sortir-se'n,
o quin preu o quin peatge hauran de pagar
i quines dificultats hauran i estan ja patint
en el si de les seves famílies i les seves empreses.
Llavors, davant de la perspectiva aquesta
o del panorama més humà,
més a prop de les persones,
és el que penso que ens hauria de fer reflexionar
en els que d'alguna manera
hi podem fer o hi tenim alguna cosa a fer o a dir
en la realitat de la política,
en aquest cas local, del dia a dia de la ciutat.
Penso que jo trobo a faltar,
tot i que soc conscient,
perquè Ricard m'ho ha sentit dir diverses vegades aquí,
que la gallina dels dous d'or l'hem matat entre tots
i ja està.
Però penso que hem de ser conscients
i assumir d'una punyetera vegada
la realitat en la que estem,
on som,
potser no cal tornar a parlar
de qui ens ha deixat una herència
o l'altra o qui és responsable o culpable de què,
estem on estem
i jo el que trobo a faltar segurament
és un impuls més conjunt,
més coordinat,
més unitari de les diferents forces polítiques,
en aquest cas de l'àmbit local,
per tirar endavant aquells projectes
o aquelles solucions
que a curt termini i a llarg termini
puguin ajudar,
insisteixo,
a títol individual
o a títol més personal
a les persones,
a les famílies
que estan en greus problemes,
en greus dificultats
i que jo,
tot i que com a país
ens en sortirem,
també soc un pèl pessimista
i tampoc no hi veig la llum demà passat,
per tant,
hem de ser conscients
del que tenim avui
i del que ens anirà arribant encara,
lamentablement.
Judit.
Doncs jo,
bueno,
coincideixo absolutament
amb el que ha comentat
el Javier i el Robert,
però jo sí que
m'agradaria
que
es recordés
que aquí,
o sigui,
ara la Generalitat
té que demanar
42.000 milions d'euros
al govern espanyol,
a l'Estat,
per poder sortir-se
de la situació
en la que es troba,
situació que es troba,
no ens enganyem,
per una situació
heredada.
Vull dir,
Catalunya s'ha trobat
en una situació
d'herència,
com s'ha trobat
el govern espanyol
en una situació
d'herència,
quan ens gasten
90.000 milions d'euros
més del que s'ingressa,
doncs ens trobem
en aquestes situacions.
Ara es parla
de 65.000 milions d'euros
que ens hem de facilitar
a la Unió Europea.
És cert
que els mercats
no estan reaccionant,
és totalment irracional
la prima de risc
i les pujades
i baixades
que té la Borsa,
però,
jo crec que Espanya
és un país
que és solvent,
que és un país
que és productiu
i que, per tant,
el govern espanyol
jo crec que
ha fet els deures.
En sis mesos
ha aplicat
més mesures
que en molts anys
de govern
la senyora Zaro
o el senyora Zapatero,
indistintament.
Per tant,
jo crec que ara mateix
la situació és
que des de la Unió Europea
se'ns deixi
d'escanyar una mica
el senyor Draghi,
que va ser una reflexió
perquè jo tampoc penso
que això pot afavorir
el conjunt de la Unió Europea.
No sé si estan espant
el rescat a Espanya
i dir, bueno,
a partir d'aquí a Itàlia
farem un rescat
per bancari
o un rescat,
no ho sé,
però realment
és tot una incògnita,
és qüestió de dies,
d'hores,
de saber
de quina manera
se'n sortirem d'això
i penso que
efectivament,
com deia el Robert,
aquí el que passa
és que hi ha moltes persones
que estan patint
aquestes crisis
d'una manera personal
i, bueno,
no sé de quina manera
a l'Ajuntament de Tarragona
li afecta directament.
No és un plantejament
que jo m'hagi fet
ara mateix,
però...
Però potser ens l'haurem
de plantejar.
Potser ens l'haurem
de plantejar.
Perquè a més de les coses,
perdona, Judit,
van tan ràpides,
deixa'm només recordar,
avui fa 15 dies
Mariano Rajoy presentava
tot aquell paquet de mesures
al Congrés dels Diputats.
65.000 milions
per ajustar 65.000 milions
a Espanya.
Portem sis mesos
de govern del Partit Popular
amb uns ajustos brutals,
pujades d'impostos.
Portem un any i mig
a Catalunya
amb un govern de la Generalitat
que fa un munt d'ajustos.
Portem uns quants mesos
a l'Ajuntament de Tarragona
fent ajustos.
Jo crec que el que es pregunta,
el que veu el ciutadà
és que tampoc no serveix de res,
no?
Que sembla que cada cop
anem a pitjor,
que no anem a millor
per molts esforços
que fem entre tots,
entre totes les administracions
i entre tots els ciutadans.
No sé si tenen vostè
aquestes sensacions també.
Aquesta és la sensació...
Perquè que Catalunya demani el rescat,
clar, què pot suposar
ara pels ajuntaments,
per les administracions locals
de Catalunya
com l'Ajuntament de Tarragona?
No?
Tenim un gran interrogant
potser que tampoc
podem respondre.
No sé si vostè tenen respostes.
Jo crec que aquestes mesures
no són la típica mesura
que tingui un efecte immediat.
Són, de fet,
mesures estructurals
que es veuen amb el temps.
Clar, jo comprenc
que la ciutadania
té pressa per veure resultats.
És lògic.
Perquè el futur es veu negre.
Llavors, clar,
ells veien que se les estan escanyant,
que li es treuen la paga extra,
que han fet una sèrie de coses
que no són populars,
però que s'han de fer.
Són mesures molt impopulars.
Però que l'efecte
no és immediat.
Sí, evidentment.
I que sembla que els mercats
aquests famosos
no tenen prou.
I els mercats no acompanyen.
A veure, Fabià i Robert, digueu.
Una miqueta endreçant
els diferents pensaments.
Jo crec que hi ha un element,
jo crec que estem tots d'acord,
d'irracionalitat,
perquè el comportament
d'aquells
que arrisquen els seus diners
a la borsa
i que es basen
en una informació parcial
del que suposen
que seran les perspectives
d'un determinat país
en un futur,
no es corresponen
i estem d'acord
amb el que nosaltres pensem
que és la força
d'aquest país,
de Catalunya
i el motor econòmic
que representa.
Però a partir
d'aquesta irracionalitat
dels mercats
ens ha de fer pensar
també
que
nosaltres som
polítics locals
que hem de fer
un discurs polític
sense caure en el retret.
Jo crec que
el que
de les millors
conclusions
que podem treure
d'aquest moment històric
és que
la gent,
la ciutadania
ens demana
unitat d'acció,
objectius clars
i estar tots darrere
d'aquests objectius.
Perquè no té sentit
retreure
si hem gastat més
o menys,
si les receptes...
Simplement
perquè no es repeteixi.
Bé,
jo crec que aquí
hi ha una visió
econòmica
i una visió
política.
Jo crec que
és bo
que no considerem
que
les declaracions
i les decisions
són neutres
o només
les inspira
l'economia.
Hi ha qüestions
que jo crec
que van
també als fonaments
i als valors
d'una societat.
A mi em preocupa,
amb independència
de la conjuntura econòmica
molt difícil
que estem atravessant,
que, per exemple,
es criminalitzi
a les persones
en atur.
Que les persones
que no tenen una feina
tots plegats
pensem
que és que no la volen tenir
en absolut.
Jo crec que pot haver-hi
una part molt petita
de la població
que està en atur
que no accedeixi
a una oferta de treball.
Però la gran majoria
de la gent
que està en atur
el primer que vol
és trobar una feina
i que els poders públics
fem el possible
perquè trobi aquesta feina
amb el menor temps possible.
perquè la gent
vol ser autònoma
i vol tenir
aquesta capacitat
de guanyar-se
el salari
dignament
per poder tenir
una vida
autònoma
i confortable.
Clar,
hi ha decisions
que es prenen
a vegades
que són,
jo crec que van
minar
aquesta confiança
en la bona fe
de la gent
que està en atur
i que és
molt perillós
que criminalitzem
una persona
que està a l'atur
reduint, per exemple,
el seu subsidio.
Jo crec que això
hauria de ser,
hauria d'estar
fora del debat polític
i hauríem d'intentar
no atacar
les persones
que estan en atur
reduint el seu subsidio
a partir dels setemers,
per exemple.
Aquí ja faig política,
dono la meva
i la posició del PSC,
en aquest sentit,
creiem que és
molt perillós
criminalitzar
les persones en atur.
En segon lloc,
jo crec que també
la funció pública
està patint moltíssim.
Crec que hem de
tots plegats
posar
exemples
en positiu
de la implicació
de la qualitat
de la professionalitat
dels servidors públics
que estan patint
moltíssim,
que han fet ajustos
des del primer dia,
des de l'any 2010,
porten assumint
esforços
per part de l'anterior govern
i de l'actual.
I per tant,
hem de convèncer
la població
que un servidor públic
sigui un mestre,
sigui un bomber,
sigui un metge,
sigui un policia
o sigui un treballador
de l'Ajuntament,
està fent un valor
per la comunitat.
I per tant,
que no és prescindible
i que no apostar
per la funció pública
ens debilita a tots.
Aleshores,
la gran pregunta
és d'on es treuen els diners,
d'on es fan les retallades.
Llavors,
és aquí el que deia...
Si és que s'han de fer retallades,
clar, no ho sé.
És aquí el que...
Pido la palabra.
Un segon, Robert.
Ja acabo, perdona.
És aquí on jo crec
que hem de començar
a pensar en grup,
en col·lectiu,
hem de pensar
en clau europea
i hem de veure
que nosaltres,
en solitari,
Catalunya en solitari,
Espanya en solitari,
no té massa crítica suficient,
no té suficient capacitat avui.
Que la suma de 27 països,
la suma dels països
que compartim,
que no són els 27,
són molt menys,
que compartim una moneda comuna,
ens obliga a cedir sobirania
a que els espanyols
des de Madrid
o els catalans
des de Barcelona
prenguin menys decisions
en ares del bé comú.
Jo crec que hem de cedir competències,
hem de cedir sobirania
a nivell fiscal,
a nivell econòmic,
perquè és l'única sortida que veig.
Tenir una política econòmica
i fiscal comuna
per reunir-me.
A veure, Robert.
I després entrem
també en temes locals,
si em permeten.
Jo volia insistir,
me perdonaràs,
Judit,
amb la idea
amb la idea
que el...
Quan jo deia
el de fer retrets
i insisteixo
en la idea
que tots entre tots
han matat
la gallina
dels ous d'hores
perquè penso de veritat
que no ens porta
a res
perquè al final
és una mica allò
que estigui net de culpa
que tiri la primera pedra.
Jo ho deia
senzillament
perquè aquesta situació
que s'ha donat
no es torni a repetir.
És evident
que és una herència.
No vull això
i ara el que sortir
a defensar
o ser el garant
de la gestió
que hagi pogut fer
el Partit Socialista,
evidentment que no,
però podríem parlar
de València,
podríem parlar
de l'Ajuntament de Madrid
i per tant d'exemples
i dels que hagi pogut fer
també, evidentment,
Convergència i Unió.
Per tant,
és en aquest sentit
que jo dic això
una mica
que el que estigui net
de culpa
que tiri la primera pedra.
Això,
la gallina l'hem matat
entre tots
i entre tots
ens correspon
ara a remengar-nos
perquè ja penso de veritat
que si no,
no hi ha manera.
I quan dic a remengar-nos
vull dir que potser
ens falta
un punt de valentia
a tots plegats.
I el problema
moltes vegades està
en a veure
qui li posa
el cascabell al gat.
Hi ha grans temes
de país,
moltes vegades
que segurament
fent un cafè
de micro tancat
ens posaríem
bastant d'acord
amb idees
força
als diferents grups polítics
que aquí estem
en aquesta taula.
Però que llavors
ens fa por
expressar-les en públic.
Una mica per allò
de dir
qui és el que s'atreveix
o qui és el valent
que treu el tema.
El tema que ha sortit
ara en una de les últimes
reformes
i que ara Javier
em feia referència
en una de la reducció
de l'atur
a partir del 7 mes,
home,
a mi ara em costa
d'entendre
aquesta mesura,
sincerament.
Em costa
un col·lectiu enorme
de gent a l'atur
i que el país
com a país
no està generant
llocs de treball
i per tant
difícilment
poden
fer gran cosa més
de la que puguin
estar fent
per accedir
a un lloc de treball.
La llàstima
és que no ens haguéssim
atrevit a fer
aquesta mesura
entre tots
fa 6 o 7 o 8 anys.
Que llavors sí
que
i parteixo de la idea
que quan es generalitza
és perillós,
però fa 7 o 8 anys
sí que hi havia
un mercat de treball
molt important
i llavors
potser sí
que podríem dir
que en aquell moment
qui no treballava
és perquè no volia
amb totes les reserves
quan es fa una generalització
però avui això
no es pot dir.
Avui hi ha molta gent
que està a l'atur
i que no hi ha alternatives
perquè surts al carrer
i no hi ha demandes
ni oferta
de lloc de treball.
Quina llàstima
que no ens haguéssim atrevit
entre tots
entre tots
nosaltres els primers
com a gent
si no hi ha els primers
tot i que no tinguem
responsabilitats de govern a Madrid
però és igual
quina llàstima
que entre tots
nosaltres ja ens hi posem els primers
no ens haguéssim atrevit
fa 7 anys
a obrir aquest meló
i a fer aquest debat
i a resoldre llavors
potser una situació
que avui
no ens hauria deixat
les finances
tal com les tenim
i qui diu això
diu
coses tan simples
com hi ha un debat
bastant sovint al carrer
de la necessitat
de la gratuïtat
dels medicaments
del col·lectiu
dels jubilats.
Ara quan surt
com que et peten coses
per tot arreu
la gent s'angoixa
perquè diu
dius que em quedo
amb res al final
però insisteixo
en aquell moment
uns anys enrere
hi havia una situació
econòmica
que hagués pogut
permetre
si haguéssim sigut
una mica més rigorosos
tots plegats
d'obrir una sèrie
de debats
la gratuïtat
del transport públic
a Tarragona
per exemple
clar
jo entenc
que ara fer un pas
enrere
és molt traumàtic
però potser
hi ha passos
que ja no s'haurien
d'haver fet
o que es van fer
històricament
fa molts anys
i que en un moment
en una conjuntura econòmica
molt favorable
era el moment
d'haver-los qüestionat
però com que llavors
a tots plegats
ens semblava
que això no s'havia d'acabar
però
i ara ens toca
rectificar
en moltes coses
i això és el que
fa por
però és que clar
toca ara
perquè la situació
és la que és
sanitat
transport
nòmina
pensió
clar
és que no hi ha altre remei
ja ho sé
és que no és plat de bon gust
pel govern espanyol
fer el que està fent
evidentment que no
estic entonant
un mea culpa
per la part
que em pugui correspondre
a mi personalment
i en el partit
o la col·lixela
que represento
en aquest micròfon
de veritat
no pretenc tirar pedres
i dir
el que passa
que amb això
Robert que deies
pensa que també
en aquell moment
el ciutadà
li reclamava
a tots els polítics
i vostès
que són regidors
els primers
perquè l'Ajuntament
són els que estan
en primera línia
de foc
és el moment
en aquella època daurada
en què el ciutadà
li demanava
de tot
i se li donava
i se li donava
transport gratuït
tot gratuït
equipaments
de tota mena
a tot arreu
i ara
potser hem vist
que no tot era sostenible
i ara sí que faig
una mica de discurs polític
i sense dir
que Convergència Unió
siguin els salvadors
del món
ni molt menys
en absolut
de veritat
però sí que és veritat
que fa molt temps
que des de Convergència Unió
anem llançant missatges
vam basar una campanya electoral
fa 8 anys
a la General
si no em falla la memòria
va ser fa 8 anys
o 9
amb el tema dels valors
dels valors
i alguns
en aquell moment
quan nosaltres vam començar
se'ns va criticar
de carques
de ves on van ara
aquests amb els valors
ara me penso
que ja estem tots
bastant d'acord
de fet Javier
hi feia referència
fa un moment
hi ha un desmunte
dels valors
que havien sigut
pals de palleu
que havien sigut
pilars bàsics
de la societat
en un moment
que hem prescindit
de tots
i ara estem on estem
per culpa de tots
alguna cosa breu
Judit
o els hi proposo
parlar de temes
estrictament locals
Javier
jo volia fer
jo volia fer
dos apreciacions
primer
cadascú
dels que estem asseguts
en aquesta taula
defensa un model
de societat determinat
cadascú
imbuït
d'uns principis
d'uns valors
que creu
que són els que més convenen
i aquests valors
tenen
en determinats moments
més suport popular
o menys
i això fa que
ocupem o no ocupem
el govern
per prendre
i per fer possible
aquest model de societat
que tots volem
quan estem parlant
de reduir el subsidi
d'atur
a partir dels setemers
hi ha una lògica
econòmica
que és molt clara
i que tots els oients
de Tarana Ràdio
compartiren amb mi
i és que
al final
el que estem fent
jo crec que és un molt mal negoci
molt mal negoci
per dues raons
hi ha una econòmica
molt òbvia
i és que
si tu perds el 50%
del teu subsidi
a partir dels setemers
és perquè
estiguis disposat
a acceptar
una feina
per només un euro més
que aquest 50%
del subsidi
a partir dels setemers
és a dir
que
si jo aconsegueixo
un treball temporal
que em rendeixi
5 o 10 o 15 euros més
que el subsidi
l'hauré d'acceptar
això en termes econòmics
és un mal negoci
perquè moltes d'aquestes persones
tenen una qualificació
i una formació
molt superior
a la feina
que estan ocupant
i per tant
si públicament
aquesta persona
s'ha format
i s'ha preparat
en centres d'ensenyament públic
subvencionats
per l'Estat
i per tant
pagats amb els diners
de tots
si l'obliguem
a fer
una feina
de molta menys qualificació
i només
per aconseguir
un sou de subsistència
haurem fet
un negoci
terrible
perquè estarem formant
gent
que no només
estarà insatisfeta
personalment
sinó que no podrà
retornar a la societat
en valor afegit
allò
per la qual
per la qual
s'ha estat formant
per tant
reduir el subsidi
és afablir
aquest model
de societat
és culpabilitzar
la persona
que no té una feina
que no la troba
perquè no vol
cosa que
com comentava
abans Robert
no és així
i després
un altre tema
que com no és
res neutre
al mateix temps
que estan passant
aquestes coses
passen altres
i aquí sí que faig
política
una altra vegada
i és el tema
de l'amnistia fiscal
clar
la qüestió
de l'amnistia fiscal
per part d'aquesta persona
que veu
que les taxes
universitàries
augmenten
que ha de pagar
una part dels medicaments
que el 50%
del seu subsidi
a partir dels 7 mers
el perd
que en alguna comunitat
autònoma
es llença el globus
fonda
que l'educació
no ha de ser gratuïta
clar
quan estàs veient
que les persones
que no han tingut
un comportament
socialment
acceptable
com és
de fara d'algenda
acaben
per la porta
de darrere
aconseguint
un avantatge
aquí es genera
un greuge social
comparatiu
que dinamita
aquesta confiança
que ens hem de tenir
entre tots nosaltres
abans feia referència
al Robert
els valors
jo crec que un valor
és creure en la teva comunitat
és creure
i tenir confiança
en les persones
amb les que vius
amb els teus representants
polítics
amb els teus representants
amb els empresaris
amb els sindicats
és a dir
hem de tenir
una miqueta de confiança
si la societat veu
que allò que és reprobable
no es castiga
s'estan
esfondrant
els fonaments
i entenc
la lògica econòmica
de l'amnistia fiscal
però no la comparteixo
políticament
i com a mi em toca
fer un discurs
teòric
i de comportament
molt teòric
i de comportaments
reprobables
podríem tenir
tot el cas
de les participacions
preferents
ho dic avui
que també és notícia
la concentració
que va haver-hi
de suport
amb un home
que porta
molts dies
davant d'una entitat
bancària
evidentment
i aquí tenim culpa
molts
i els de la banca
doncs estan
i què ha passat
amb els reguladors
del mercat
quin paper ha jugat
el banc d'Espanya
quin paper ha jugat
qui havia de supervisar
senyors regidors
permeti'm
ho dir per introduir
algun tema també local
que em sembla també
d'interès
pels oients
de Terraona Ràdio
i aquesta setmana
s'ha anunciat
el tema de les multes
a partir de l'1 d'agost
de 5,20 euros
per deixar
les escombreries
fora dels contenidors
o fora de l'horari
Partit Popular
Judit Eres
li sembla una mesura
adequada?
Jo crec que
al final
s'arriba
amb aquesta mesura
perquè
l'incivisme
que hi ha a Tarragona
és una cosa
que jo
no he vist
en altra ciutat
o sigui
Tarragona
el centre
de Tarragona
està
que fa fàstic
aquí ningú
compleix els horaris
la gent
deixa les broses
fora dels contenidors
els contenidors
soterrats
estan brutíssims
això és cosa
de l'Ajuntament
en fi
aquí
o es prenen
mesures en aquest sentit
o realment
si volem ser
una ciutat turística
no sé
de quina manera
això pot ser
un polo atractiu
sí em sembla bé
la sanció
no la trobo
desmesurada
i la gent
s'haurà d'acostumar
a complir els horaris
perquè clar
és que estem a l'estiu
el que no pot ser
és passar
per un carrer
el centre
i veure tots els contenidors
pres a qualsevol hora del dia
la culpa és dels ciutadans
doncs
hi ha molt d'incivisme
hi ha molt d'incivisme
i després hi ha
moltes zones de Tarragona
que els contenidors
que hi ha
no tenen la capacitat
suficient
Robert
com ho veus?
no i sí
i sí i no
doncs vinga
sí i no
argumenta com vulguis
evidentment que
en un estat de dret
hi ha d'haver
unes sancions
en cas que no es compleixin
unes normes
establertes prèviament
pel legislador
pel govern
de torn
en cada moment
per tant
des d'aquesta premissa
hi ha uns horaris
i si no els respecten
han de ser
sancionats
per què
dic però que no
al mateix temps
perquè penso
que potser
una mica
en la
rellecant
una mica
el que dèiem abans
d'aquesta educació
en aquests valors
en aquest civisme
que això
m'ha anat perdent
amb el temps
jo recordo
anys enrere
no es podia caminar
per les esseres
de la ciutat
pels excrements
dels gossos
això avui
està bastant
resolt
bastant resolt
ahir ho comentàvem
a la tertúlia
i ho posàvem
com a exemple
de com havia evolucionat
positivament aquest tema
majoritàriament
jo veig que tothom
que surt a passejar
amb un gosset els veus que porten una bossa a les mans
per tant
dius home molt bé
ho recolliràs
dit això
jo preguntaria a l'Ajuntament
ha hagut de posar moltes sancions
per la gent
que no recull els excrements
dels gossos al carrer
jo tinc la sensació
que no
però no ho sé
parlo d'una sensació
llavors
prèviament a l'anunci
de les sancions
per aquest tema
que es va fer en el seu moment
hi va haver un treball
una pedagogia al darrere
una insistència
per part de l'administració
una campanya
una conscienciació social
que això s'havia de fer
i al final
és quan diem
ara ja n'hem parlat prou
s'ha dit prou
i ara
a partir d'avui
això sancionarà
llavors
jo penso que
amb el tema de la brossa
hi ha hagut una laxitud
s'ha relaxat
el tema dels horaris
perquè
potser
segurament
erròniament
la gent
pensava
pensava
jo mateix
m'ho poso al davant
clar
és soterrat
no es veu
soterrat
soterrat és als barris
hi ha algunes zones del centre
és igual
bàsicament
no és el mateix
jo recordo
quan era petit
jo recordo
quan era petit
la brossa
es posava a piles
al costat de la soca de l'arbre
i venien els de la brossa
amb uns cabassos grossos
i bossa a bossa
bastant més nets
bossa a bossa ho recollien
tots teníem molt clar llavors
que la bossa
no la podies baixar
a les 6 de la tarda
perquè era un cante
clar
perquè qualsevol veït
hagués currat segurament
ara
com que hi ha un dipòsit
més o menys tancat
sembla doncs
que això
ha provocat
que la ciutadania
ens relaxem
amb el tema dels horaris
jo avui
he de reconèixer sincerament
Ricard
no em preguntis
quin és l'horari
perquè no me'l sé
no me'l sé
no me'l sé
i alguna vegada
m'he volgut fixar
en un contenidor
el vidre té un horari
el paper en té un altre
ho entenc
el vidre no fa olor
el paper tampoc
i va per temes
de les recollides
segurament
la brossa orgànica
té un altre horari
llavors
és que hi comentàvem
la paradoxa
de tot el que s'ha fet
en els darrers anys
a Tarragona
i en general
sobre la recollida selectiva
els diners
que ens hem gastat
a totes les administracions
entre tots
en nous contenidors
i ara resulta
que el problema
el tenim
en això
que no complem els horaris
ara reciclem
però tenim més brutícia
al carrer
per tant
jo el que dic és
d'acord amb les sancions
però paral·lelament
ja que ja hem anunciat
el tema de les sancions
paral·lelament
s'hauria d'insistir
una mica
en aquesta campanya
de conscienciació
amb aquesta educació
i això es pot fer a escoles
amb la canalla
hi ha moltes maneres
com a cicles a terra
però jo no ve que s'hagin fet
una campanya
als instituts
o als centres docents
per aquest tema
jo crec que la sanció
no ha estat
ni és la primera opció
que s'ha pres
és a dir
que venim d'un camí
en què s'ha intentat fer
aquest esforç
que comentava el Robert
que és necessari
que és
de conscienciació
de sensibilització
d'educació
en el civisme
evidentment
jo tampoc diria
que tenim la ciutat
més incívica del món
no crec que sigui així
sí que és veritat
que
i l'altre dia
ho vam tenir
l'ocasió
el dimecres passat
vam tenir ocasió
de comprovar-ho in situ
fent una passejada
amb l'alcalde
per la part alta
primer vam quedar
prou satisfets
de com estava
el carrer
de net
i de cuidat
però ens vam trobar
dos bosses
concretament
al carrer
Riu de Cols
cantonada
a carrer Cavallers
dos bosses negres
molt grans
de brossa
a les dues
del migdia
evidentment
l'alcalde
va fer
unes fotografies
ho va denunciar
i evidentment
van agafar
aquestes bosses
per veure
si podien identificar
algun element
que permetés esbrinar
de qui era
aquesta brossa
en un punt tan emblemàtic
com és el carrer Cavallers
amb el carrer Riu de Cols
això ja es feia
amb el senyor Nadal
no no
si no li estic atribuint
cap mèdic
l'únic que dic
és que hi ha interès
en identificar
aquestes bosses
perquè pots fer
un esforç
en recursos humans
i econòmics
molt importants
en netejar la part alta
i en un lloc
tan estratègic
veus
a les dues del migdia
dues bosses
grans de brossa
i tota la feina feta
penses que no ha servit
per res
per tant
hem de sensibilitzar
però també hem de sancionar
i com deia abans
el Robert i la Judit
jo crec que la gent
ha de tenir un temps
per la reflexió
i després un temps
per veure
que si no canvia
el seu comportament
que a més
és un comportament
que danya la imatge
i fa malbé
la imatge de la ciutat
escolta
això té un preu
i qui ho vulgui assumir
doncs haurà de
deixar la brossa
quan vulgui
però amb un preu
que són 120 euros
Judit
molt breu
molt breu
jo volia afegir una cosa
és cert
perquè sí que és cert
dir que hi havia incivisme
per part de la ciutadania
està a cert punt
evidentment
però també volia dir
que jo
la situació que estic veient
ara de persones
que estan remenant
els contenidors
no l'havia vist mai
la crisi
també ho comentàvem ahir
a la tertúlia
llavors clar
què passa
almenys a la meva segona
on visc jo
que és a la Rambla
al final de la Rambla
és que se fiquen
pràcticament
a dins del contenidor
és que treuen tot
per trobar
contenidors de brossa
contenidors de roba
contenidors de tot tipus
contenidors de roba
però contenidors
també d'orgànica
que es fiquen dins
a veure què és el que troben
o sigui
és lamentable
clar
després com queda allò
queda
doncs com queda
fins que no venen
a netejar
després una altra cosa
volia dir
de la mateixa manera
que dic que em sembla
correcta l'ascensió
en aquest sentit
que a veure si la ciutadania
és consciència
en aquest sentit
també he de dir
que el que no puc entendre
és que el camió
de la brossa
de Cartró
passi a la una del migdia
persones que són
altament turístiques
que la gent està dinant
o està fent l'aperitiu
i que el camió
de la brossa
estigui pel mig
treballant
com és la plaça La Font
i com és la persona
peatonal
de Sant Agustí
August, etc.
però és que això
ja fa cinc anys
que ho feu
jo li he dit
a la Carme
que és comportada
de Medi Ambient
li he dit a tots
i dic que no ho puc
entendre
ho sento molt
però quina imatge
estem donant
al turista
quan està dinant
i està el camió
de la brossa
recollint
parella de cartrós
no ho entenc
vull dir
crec que el dia
té moltes hores
com per fer
aquesta recollida
deixi'm acabar
amb un altre tema
estrictament local
res
ens queden 4 minuts
de tertulia
el tema de les zones verdes
d'aparcament
que s'han començat
a implantar
a la zona dels músics
ahir teníem la novetat
que a més
hi haurà també 50 places
per motocicletes
i que no es pagarà
ni dissabte ni diumenge
Robert
molt breuet
tota la vida
havíem justificat
les zones blaves
pel tema comercial
per la rotació
de vehicles i tal
el que és evident
és que aquest discurs
ha desaparegut
perquè s'estan implementant
s'estan pintant
a terra
en moltes zones
de Tarragona
on evidentment
no són comercials
jo vull creure
que els números
els tenen fets
i que no ens costarà
més la salsa
que els caragols
perquè a vegades
també sorprèn
els mitjans
que s'hi han de destinar
a la pintura
a les màquines
i després
en el seguiment
bueno
no ho sé
si només és una mesura
més per recaudar
doncs
és una apretada
més en la línia
del que dèiem
en el començament
de la tertúria
no servirà per rotació
no servirà per rotar
Judit
per rotació
llavors
per exemple
a la Rambla
si volem rotació
doncs
posem
el parquímetre
o sigui
la tarifa
més cara
i menys temps
si és per rotació
ho posem així
però clar
vull dir
els veïns de la Rambla
per lògica
a la Rambla
hauria de ser zona verda
digues Robert
què deies
dos comentaris
això s'ha de complementar
amb una rebaixa
substancial
dels preus
dels pàrquings
soterrars
i una pregunta
que ja sé
que és
molt poc popular
i políticament incorrecta
costa entendre
que en cap zona
de ponent
hi hagi necessitat
de posar zones
pintades a terra
a veure
Javier
ràpid
jo diria
que
que sí o que no
a mi em costa entendre
que no n'hi hagi
que
és el que jo vaig dir
quan les músics
vull dir
aquesta política
l'apliquem
també allà
però bueno
nosaltres estem
estudiant
zona persona
vull dir
tampoc
definir
el nostre posicionament
perquè estem estudiant
zona persona
perquè crec que
com que no
ho han compartit
amb nosaltres
doncs ara
es troben
que els veïns
s'estan tirant
S'està fent una aplicació
gradual
zona per zona
diria també
que les ciutats
que han aplicat
aquest sistema
de regulació
de la mobilitat
en vehicle privat
com és el cas de Barcelona
a l'inici
va haver-hi
un fort moviment
de contestació social
que després
al poc temps
va veure
i parlo dels veïns
i està a les hemeroteques
per tant
és consultable
per tots vosaltres
va haver-hi
una forta acceptació
és a dir
van passar
de la crítica
i de la manifestació
en contra
al suport
a la mesura
perquè inclús
els propis veïns
per allò
de la ciutat de Barcelona
que no manifesto
en contra Javier
plantejo uns interrogants
uns dubtes
ho deia
per aquells barris
doncs està posant
en marxa la mesura
que òbviament
són beligerants
en contra
d'aquesta mesura
i creuen
que no és correcte
i l'únic
que estic constatant
és que
en aquelles ciutats
on s'ha introduït
la regulació
en zones verdes
de l'aparcament
de vehicle privat
al poc temps
de la implementació
de la mesura
els veïns
com és el cas
de Barcelona
que posava
com a exemple
li donen
la raó
i creuen
que és una bona mesura
evidentment
que genera
però són zones verdes
sí un segon
i evidentment
que al començament
es generen
una
una forta contestació
que després
els resultats
avalen la mesura
que es pren
i també
dir una altra cosa
jo crec que
d'acabem
diu una altra cosa
l'esforç
que ha fet
aquesta ciutat
amb el pla
de mobilitat
urbana sostenible
i amb la
ordenació
i amb la solució
de la mobilitat
dels tarragonins
en un terme municipal
tan extens
com el nostre
que no és comú
perquè nosaltres tenim
gairebé 60 quilòmetres quadrats
de terme municipal
la meitat de la població
vivint als barris
i la meitat
al centre ciutat
aquestes especificitats
marquen molt
les solucions
que l'Ajuntament
pot adoptar
a l'hora de
endreçar la mobilitat
de les persones
moltes d'aquestes
depenen
del seu break
privat
és que em sap greu
em sap greu
però mirin el rellotge
és que de això
en tindrem
molt de temps
de parlar segurament
a més
amb la constatació
que s'haurà implantat
ja farà unes setmanes
i veurem com evoluciona
em sap greu acabar
només volia dir
que hem de fer confiança
Javier Villamallor
Judit Heres
Robert Ventrella
tots tres
gràcies per participar
en l'última tertúlia política
de la temporada
bon estiu
i fins al setembre
adeu bon dia
gràcies Riga