Aigus, jo a, o t'a, aigus, jo a, o t'a, aigus, jo a, o t'a, aigus, jo a,
aigus, jo a, aigus, jo a, aigus, jo a, aigus, jo a, i jo a, aigus, jo a, aigus, jo a, aigus, jo a, aigus.
Coma, se'ns acompanya cada dimecres en aquests estudis.
Són Rosa, molt bon dia. Hola, bon dia.
I com cada setmana, la Rosa ve acompanyada
d'un parell d'artistes,
de creadors, no?,
de culturals de la ciutat. A més, avui,
al voltant de la producció literària,
podríem dir? Sí, a veure,
ara s'acosta a Sant Jordi, no?,
i el que volíem era donar un enfocament
una mica diferent, i parlarem
de projectes editorials, que nosaltres
en diem fets a mida, d'alguna manera, perquè són
projectes, propostes diferents,
noves, amb enfocaments
diferents dels habituals, no?
Qui són els nostres convidats, doncs? Bé, doncs, avui
hem convidat el Joan Rioner, que
bé, ell és conegut perquè té la
companyia Genovesa Narratives Teatrals,
però també fa poc,
ja ens dirà quan, va engegar un projecte
que es diu Piscina, un petit oceà,
un projecte editorial, que per ara inclou
un títol, que és el Calais de l'Artista,
i bé que a internet es pot
trobar a l'adreça piscinaumpetitoceà.com,
ho dic perquè
també si la gent es vol situar, doncs
allà trobaran informació, i després
és el Pep Serra, que és de
Mensula Estudio, i bé, ara
inicien tot just ara, per Sant Jordi,
un projecte que es dirà
Plegats, i que bé també, aviat
trobarem informació al seu web, ara encara
no està penjat, perquè encara és una primícia,
mensula.cat, i bé,
doncs, és una mica per parlar d'això.
Molt bé, doncs, Joan, bon dia.
Hola, bon dia. Pep, bon dia. Bon dia.
Vinga, Joan, explica'ns, doncs, una mica més, el
projecte aquest que ens anunciava la
Rosa. Molt bé, doncs, com molt bé ha dit
Rosa, que m'ha agradat molt el concepte de
projectes editorials fets a mida.
Per què t'agrada?
Bé, perquè és una definició nova del que més o menys
crec que estem fent, tant des de Mensula com des
d'aquí, que són projectes, bé, que una
altra manera potser he de dir-ho que són
petits, petits, petits, eh? Però no per ser
petits vol dir que siguin menys importants o
menys interessants. Bé, doncs, el nostre
projecte Piscina en Petit Oceà és un petit
projecte editorial local especialitzat en contes
il·lustrats per tots públics. Vaja, que ens
interessa el públic destinatari sigui tant els
més petits com són els pares, com els
tiets, com les tietes. Vull dir que una mateixa
història que entra per allò que hi ha
lleixes com pel que veus, perquè són contes que
estan dibuixats pugui interessar, doncs, més o menys
a tothom, però clar, que és de vigilar molt amb els
diferents nivells de lectura, eh? I bé, i el que
intentem fer és fer llibres per a nens sense tractar-los
com a nens i per a adults sense tractar-los com a
adults. Això és difícil, eh? Carai, sí, sí. Però, si més no,
doncs és bonic. Sona molt bé, però sona com un repte, eh?
I bé, i el que fem nosaltres, que venim d'un grup de
titelles i de teatre per tots públics, i el nostre
objectiu és passar molts d'aquests espectacles a
conti il·lustrat. Vull dir, que vam trobar que era un
llenguatge que ens interessava, que de fet el teatre i la
literatura sempre han anat lligats o molt units, i bé, i el
que fem nosaltres, doncs, és versionar alguns d'aquests
espectacles, els que ja no fem, o els que són més especials, o els
que ens han agradat més, i els anem passant a conti
il·lustrat. I bé, doncs no és una tasca fàcil, però si més no,
doncs és molt divertida. I el vostre projecte, Pep,
plegats? Sí, el nostre projecte neix d'una mica la necessitat
que teníem els tres membres de l'estudi, Mènsula, de
començar els projectes aquells més personals que teníem una
miqueta abandonats, no? I ens vam dir, per què no, més que buscar
un editorial, per què no intentem, ja que és un treball més
personal, per què no intentem fer un projecte, ho tirant endavant un
projecte d'autoedició, no? Un cop pensat això vam dir, hosti, i per què no ho
fem, per què no ho fem extensiu a tothom que vulgui, diguem, que vulgui
publicar el seu treball, un treball més personal, més amagat, i que ho vulgui
treure a la llum. Clar, a partir d'aquí vam dir, quina és la millor
manera de fer-ho? I ens vam coincidir que era buscar un projecte com el que
tenim en ment, i sobretot buscar un format que fos molt assequible a l'hora
de tant d'imprimir-ho com distribuir-ho.
Sí, perquè, d'alguna manera, clar, són, si ens hi fixem, són dos projectes que
combinen, ara en parlem, combinen arts diferents, no? Podríem dir, no són purament
literaris, i en el cas de Piscina, un petit oceà, doncs, en el calaix de l'artista
hi ha la combinació de la il·lustració amb el text, no? I en el cas de plegats, no?
Doncs també la idea és aquesta, no? Explica-nos-ho una mica. És una cosa, és una
característica del projecte en si, aquesta combinació d'arts?
Sí, bé, nosaltres el que volem és, ja et dic, no posar límits amb això, no? L'únic
límit que hi ha en aquest cas és el format, no? Que, com diu el nom, és un format
plegat, un format d'acordió, com he dit abans, ens permet tindre una tirada
bastant llarga, amb un pressupost bastant reduït, i, com deia abans, el fet de no
posar límits vol dir que podem ser extensius a la il·lustració, al disseny
gràfic de la fotografia, com no l'escriptura, o la poesia, doncs el fet
d'ajuntar una mica tota aquesta barreja de coses, és el fet d'aconseguir un fi
comú, no? Quins són els primers títols que sortiran ara?
Bueno, tenim un cas de pinces, de fotografies de pinces, que és un projecte
de l'Albert Silveti, que és un projecte fotogràfic amb un petit escrit al
principi del llibre, després tenim un projecte més il·lustrat, que és les
històries d'un mag, del Xomen, i que és una il·lustració molt més acurada, més
virtuosa, possiblement, i l'altre és el meu projecte, que es diu Reflexions
Corredisses, que és una barreja de disseny gràfic i il·lustració. Amb això t'estic
dient que només amb aquests tres primers llibres ja tenim tres vessants molt
diferents. Molt bé, i en el teu cas, Joan? Sí, molt bé, allò de barrejar diferents
disciplines, vull dir que és una cosa que s'està fent amb totes les arts, no? I perquè
amb els llibres no, no? Vull dir que veus passar un espectacle de dansa i veus que hi ha
multitud de disciplines a la vegada, hi ha gent ballant, hi ha una coreografia, esclar,
hi ha uns vídeos, no? Que és una entenemena d'art, hi ha unes músiques, que sovint també és en directe,
i perquè no provar-ho també amb els llibres, no? I per això crec que una miqueta
aquesta moda, o per dir-ho d'alguna manera, no? Del conte il·lustrat, perquè no només
tens la paraula escrita, que sovint és literatura, bé, que sempre és literatura, i sovint
va més enllà i fins i tot també és poesia, i doncs barrejar-ho amb il·lustracions.
Aquí al Camp de Tarragona i a tota Catalunya tenim il·lustradors extraordinaris, que en els
últims anys han sortit, no sé ben bé on estaven amagats, però en els últims
quatre o cinc anys han sortit gairebé tots, i els que sortiran, i són gent super, super
bona. I des del nostre punt de vista el que fem és barrejar el de literatura, el de les
històries, amb les il·lustracions, i poder fer un pas més enllà i també introduïm
alguna cosa de teatre, ja que les presentacions que fem, tant les presentacions més formals
com les demés, versió Conte-Conte, sempre tenen com una vessant una miqueta teatrera,
no? I creiem que les històries també.
Ara, per exemple, fa pocs dies vam poder, diríem, saber, o sigui, el calaix de l'artista
el vam poder conèixer com a conte sonor, perquè, per exemple, vas fer una lectura sonora
del conte, no?
Sí, que vam convidar l'autor, que és en Joan Barrets, que ha estat un personatge, que ja
s'ha presentat un dia, crec que tu el coneixes, Marosa, ha estat un personatge, i ens va fer una
presentació sonora. Ara, en breu, anirem a l'abacus, després també hem d'anar cap
a la biblioteca pública, i estem anant sovint, doncs, a les escoles. Mirem de fer escoles
de la perifèria, ara que va, ara que s'apropa a Sant Jordi, una miqueta, bueno, doncs com
a un regalet, o com perquè ens ve de gust fer-ho i ja està, i sabem que no tenen tant d'accés
en aquesta mena d'activitats, i de manera, doncs, com a voluntària, i hem anat a unes quantes.
I bé. Hi ha algun títol en perspectiva, no? Sí, no, però sí, d'idea s'en tenim
moltes. Sí. Però que es materialitzin. Aquí el problema és una altra cosa, no?
Ja. Però properament o... Sí, sí. El que et comentava abans, que estem esperant
a veure com va Sant Jordi, a veure si s'il·lumina, i a partir d'aquí, que ara a l'estiu,
o com a molt tard, que ara a la tarda que ve, volem treure un parell més d'històries.
I quins canals de distribució utilitzeu? I aquí quin paper juguen, per exemple, les
noves tecnologies per donar-vos a conèixer? Sí, a veure, nosaltres ens basarem molt
en... Crearem un web on es presentarà el projecte, a partir d'aquest web es podran comprar
cadascun dels desplegables o llibrets, i farem, incidirem molt en tot el tema de xarxes
socials, Twitter, Facebook, etcètera, i lògicament farem una autodistribució cap a totes
les llibreries, ja sigui de la ciutat o llibreries especialitzades a Madrid, Barcelona
o Saragossa. I vosaltres, Joan?
I la nostra manera, clar, com que venim del teatre, que és un món molt més físic, no?,
on ens interessa tenir el contacte directe sempre amb les persones, ens esforcem a que
la distribució i la venda sigui a través de les llibreries.
Aquí a Tarragona m'hem distribuït en totes les llibreries, no?, que són llibreries,
i, per exemple, que tenim la sort que, per exemple, a la Capona ens van tractar,
bé, i a totes, però ens van oferir distribuir el llibre a través de Bestiari, que ens ha
ajudat a difondre-lo a través de Catalunya. I a Barcelona, per exemple, vam estar tota una
setmana caminant-la i vam fer una autodistribució. Vam anar a oferir tot aquest llibre, totes les
llibres que creíem o que ens interessava a nosaltres o que els hi podrien
interessar a ells. Molt bé, i el procés per participar-hi, o sigui, si algú diu
mira, a mi m'agradaria... Tinc una idea, no? Tinc una idea, m'agradaria editar un llibre
amb aquestes dues propostes, no? Vosaltres rebeu les propostes, com ho teniu pensat fer, això?
En el nostre cas, clar, i ja ens hem trobat, eh?, que ja m'ha escrit gent que feia molt
bona pinta amb històries, però clar, tenim aquesta mena com de condició inicial.
que, per començar, que tant de bo d'aquí a un o dos anys diguem, mira, que la cosa
ens va tan bé, que estem explicant històries que no són ben ben nostres, però el nostre
projecte inicial és d'una sortida amb una altra disciplina, amb un altre llenguatge,
que és el llibre il·lustrat a històries pròpies. I el nostre compromís, primer de tot,
és explicar les nostres històries que hem fet en versió teatre o algun projecte que
va quedar dins del calaix. La propera història que volem treure s'ha de titular
al carrer del mar, que era un projecte que va quedar embrionari. Llavors, ja que no
el vam poder fer teatre, el farem en compte il·lustrat. I el que us dic, que tant de bo
d'aquí a un temps, doncs puguem dir, va, anem a treballar amb altres escriptors.
El que sí que de temps il·lustradors, doncs sí que ens volem treballar amb gent d'aquí
el territori, i el que venia pensant que treballar junt amb els de Mènsula és una
cosa en la que estem destinats. Jo crec que sí. I que tard o d'hora acabarem fent.
Uns com explicant, o escrivint aquesta història, i ells com a il·lustradors que jo repeteixo
són molt bons. Vosaltres, Pep, sí, pel que explicaves al principi, clar, ja heu agafat
propostes de gent que us ha vingut o no? El que hem començat nosaltres és arriscant-nos
nosaltres mateixos, traient els nostres tres llibrets. Els tres són dels tres de l'estudi, Mènsula.
Els tres són de l'estudi, i a partir d'aquí vam, diguem, hem adquirit una mica
aquesta responsabilitat, entre cometes, per tirar-ho endavant, i depèn de com surti,
i ens volem extrapolar-ho a tots els altres il·lustradors, escriptors de la ciutat,
comarques, etcètera, o país. El que sí que és veritat que per fer-ho de manera més
oficialitzada o plegat, el que volem és crear unes bases de tal manera per donar
accés a tothom que vulgui, però sempre d'una manera més rigorosa. No que sigui el primer
que vingui, el primer que s'apunti, sinó tindre uns petits criteris per a l'hora
de participar dins del projecte. Perquè sabem que la borsa d'artistes és, com deia abans
el Joan, és prou extensa com per poder fer això.
I vosaltres li diueu que aquests projectes cobreixen un buit que hi havia o no?
M'enteneu? Vull dir, si aquest tipus de projecte que teniu, ja existeix això aquí?
O és una mica...
És que visés a fora, sembla que una ciutat relativament petita com Tarragona,
que tingui projectes com els vostres. És molt interessant, no?
Però per això n'hi havia abans o creieu que realment sou innovadors i pioners
en aquest àmbit geogràfic de la ciutat?
D'escriptors que expliquin històries sempre n'hi ha i d'il·lustradors que les dibuixin també.
Ara bé, des del que jo conec, no sabia de cap altre referent que ho faci
en aquesta forma que fem nosaltres.
Jo crec que sí que és veritat que hi ha projectes d'auto-edició,
on ha existit sempre, sempre la gent ha intentat publicar els seus treballs,
ja sia a través d'una editorial o de manera més personal,
però possiblement el que estem fent nosaltres és donar-li un tomb de volta
i buscar altres coses o cobrir necessitats, sobretot d'aquest moment que estem passant.
No vull fer servir la paraula maleïda, però no sé,
perquè aquestes situacions ens permet trobar o donar aquest tomb de volta,
com deia abans, per buscar altres maneres d'actuar.
És com potser implica més un compromís directament,
per exemple, en el cas de plegats, és un compromís directe de l'autor que hi participa.
Exacte, sí, sí, és cedir una mica aquesta responsabilitat cap a l'autor,
perquè en cap moment no és que busquem un benefici econòmic,
perquè el benefici que ens dona és molt poc,
però sí que volem fer partíceps a tothom d'aquesta iniciativa.
Sí, home, i el que està clar, que si anéssim a fer diners dos,
no ens dedicaríem a fer llibres.
Això està clar.
Sí, sí, claríssim.
Miraríem altres fórmules molt més rentables,
però fer llibres serà com ara,
o almenys en un projecte petitet,
no és un bon negoci,
ho fas per altres inquietuds.
Perquè, de fet, vosaltres dos també,
pel vostre compte també esteu fent altres feines o altres coses, no?
Jo hem de dedicar al teatre.
Tu al teatre, i tu a l'estudi...
Ja em dedico a l'estudi, sí, sí.
On feu altres...
Exacte, sí, sí.
Ho deia perquè no sé si això d'alguna manera
és un complement professional i personal, no?
De sentir-se satisfet amb un mateix,
amb el que expliqueu avui.
És això també? Un complement?
Sí, però no s'allunyà gaire a part de la nostra feina,
perquè tot és molt creatiu.
Clar, és que jo crec que és inherent, no?,
la nostra manera de treballar,
és el fet de tenir,
diguem com deia abans,
no, de fer extensiu aquest sentiment que tenim
a altres maneres de veure les coses, no?
Tot i que se m'ha corregut ara aquí una frase
que la vaig llegir a fons deia si em varada molt,
que deia
sense diners no hi hauria llibres,
però amb molts diners tampoc no n'hi ha.
Perquè la gent que en té molts,
la veritat és que no els interessa això.
I en qualsevol cas,
el món d'internet que abans esmentàvem,
creieu que condiciona molt la vostra feina?
la vostra...
Afecta, potser...
La vostra, com a creadors, no?
Pregunto, no ho sé.
A l'edició, al teatre, a la il·lustració,
que toqueu tots aquests temes...
No, no, sí, jo crec que vau una miqueta
per el fet de publicar les coses a internet.
Al final la gent ho podrà veure per internet,
però com deia abans el Joan,
el plaer de tindre el llibre a les mans,
de poder mirar aquesta enquadernació,
aquesta manera de treballar el llibre,
en aquest cas del desplegat,
de poder-lo obrir i tancar el llibre,
crec que dona aquest valor afegit
que a internet no te'l dona, no?
Joan?
Suposo que un dels secrets
és més que no quedar-nos només amb el text,
tot i que, clar, que com a l'actor que soc,
a mi interessa molt més el paper que no l'evoca,
sinó anar una miqueta més enllà, no?
I crear el format una miqueta de llibre-objecte
que el puguis regalar
i que sobretot que puguis compartir.
I, de fet, també vull dir
que ja caldrà veure com va també
el dels llibres en nous formats,
perquè, sens dubte, penso
que si ens trobéssim al revés,
si el que haguéssim fet servir fins ara
fossin, que són pantalles per llegir,
i algú ens vingués avui en dia
amb un llibre en format físic i paper,
diríem, ostres, quin gran invent!
I segur que ens trobéssim al revés.
Perquè encara crec jo
que els avantatges del paper
són molt més interessants.
i el que són d'altres coses,
jo encara conservo llibres dels meus avis
i segurament que les generacions d'aquí uns anys
no tindran el que hem llegit
perquè ja s'haurà perdut el format.
Però jo confio molt encara
en el llibre tradicional.
I vosaltres, personalment,
ara, ja més a nivell del que esteu fent
a banda de l'edició
i també relacionat amb l'edició,
com diríeu que el moment que viviu actualment
és el millor?
O com diríeu en el moment en què estem,
tant des del punt de vista econòmic
com des del punt de vista creatiu, també?
Com definiríeu aquest moment?
Creieu que és un bon moment
per fer coses i tirar en van projectes com aquests?
Jo crec que és un moment fotut.
No és un bon moment,
és un moment fotut.
Cal ser realistes.
Però possiblement,
gràcies a aquest moment fotut,
se'ns ocorreixen noves iniciatives,
noves maneres de tirar endavant
o noves maneres d'entendre
o de jugar amb unes regles
que es venen per definides
per la situació que estem.
i el fet de jugar amb aquest joc
que està bastant restringit
ens obliga a apretar una miqueta les neurones
i a trobar iniciatives interessants com aquestes,
com la de l'en Joan.
Jo trobo que el públic,
el cap de vall per què treballem,
és per la gent.
Està especialment més sensible que mai.
Jo trobo que la gent ara té més ganes que mai
d'escoltar i de mirar i d'anar a veure.
i de fet d'històries per explicar,
de coses per il·lustrar
o d'històries per anar al teatre
i fer-les públiques,
doncs n'hi ha.
Per això que de feina n'hi ha.
Mentre hi hagi gent que està disposada
a explicar-les,
ja sí que amb el format que sigui,
i gent que està disposada a escoltar-les,
doncs de feina en tenim.
Ara bé, clar,
potser ja si malvivíem abans,
ara malvivirem una miqueta més.
Però és el temps que ens toca viure
i mirarem d'intentar-lo canviar com sigui,
fer el que puguem,
i crec que aquesta és la millor de les maneres.
Creieu que podreu fer créixer
els vostres respectius projectes
i que fins i tot avui que esteu junts
en aquesta taula
són projectes que poden sumar
en algun moment determinat?
Sí, sí, jo crec que es poden créixer
i estan predestinats a sumar-se algun dia.
Està clar, perquè, com deia abans,
si no creiéssim això ja no ho faríem.
I a més a més ja ho hem pensat
o ja hem creat aquest projecte
pensant en les situacions que et deia abans,
en les situacions actuals.
Llavors ho hem adaptat
a jugar amb aquestes regles que tenim.
I crec que poden tirar endavant,
sobretot si el format
i la manera de presentar-ho
i les condicions econòmiques
que ja en són bastant realistes.
Sí, estic totalment d'acord.
I de quina manera creieu
que l'administració pot ajudar?
O com ha d'ajudar en aquest sentit?
O s'hi ha d'ajudar?
Creieu que hi ha...
L'administració?
Sí.
Perquè, clar, fins ara venim d'un model
en què l'administració ha donat suport
a moltes iniciatives, no?
I ara, clar,
teniu alguna opinió formada respecte d'això?
Bé, aquesta és una manera, no?
Ajuda a fer difusió.
Però l'administració té moltes eines,
que no només són els diners,
que a paisament no en té gaires,
però té moltes eines.
Es pot ajudar a fer difusió,
col·laborant.
és important que ens coneguem.
A nivell de llibres,
bé, doncs,
fer un llibre és car.
Aquest és la veritat, no?
Quan vas, quan treballes amb la gent
i quan vas cap a una imprenta,
doncs, és una cosa barata.
Però, no sé,
doncs, en teatre jo sempre he dit
que l'administració ens pot ajudar
a cedir-nos espais,
per assajar o per amagatzemar.
i, sobretot, el que l'administració
ha de fer és mimar els més petits,
que són el futur
i són els que hi agiran
o els que no,
els que tindran més o menys curiositat.
Crec que la responsabilitat
de l'administració seria
abocar la màxima regiós
en aquest sector de gent.
i tu, Pep, diries, què diries?
A veure, jo crec que l'administració
té una responsabilitat
que és, com deia el Joan,
la de promocionar una mica
aquests artistes
o aquests nous projectes,
sobretot que són extensius
a tota la ciutat, no?
Són projectes que,
a la fi al cap,
el que fan és enriquir
una mica la cultura
de tots nosaltres, no?
A partir d'aquí,
si haurien d'invertir
o hi haurien de fer
una aportació econòmica,
doncs, bé, tots som bastant realistes
i sabem la situació amb la que estem, no?
Bé, com diria, no?
Qualsevol és sempre
es pot fer el que es pugui, no?
I sabem que fins ara
ho ens estan demostrant, no?
També som conscients
que la situació econòmica
és molt fotuda.
L'última pregunta, no, Rosa?
Sí, l'última pregunta obligada, no?
Com us transforma la cultura dia a dia?
Si em poguéssiu contestar
aquesta pregunta
és el lema de Tarragona 2012
de la Capital
perquè el que, bueno,
una mica la idea
és parlar de quina manera
la cultura és una cosa,
un fet quotidià.
Com diríeu que us transforma a vosaltres, eh?
Personalment, la cultura?
Com us afecta?
Com us influeix?
Com ens influeix?
Sí.
Jo crec que la cultura
més que transformar-nos
o influir-nos
crec que és
sobretot forma part
del nostre dia a dia, no?
El que fa és
més que transformar-nos
és alimentar-nos.
i crec jo que pràcticament
sense cultura
seria molt difícil
créixer
o
pràcticament
viure, no?
És que
cultura, clar,
com que és una definició
tan ampla, no?
Perquè pot ser
el que menges
és fins i tot
com camines
o com vesteixes
o quina llengua parles
o que llegeixes
i què mires.
Sí, crec que
a mi m'influeix
des que em desperto
fins que em vaig a dormir
i poder també
mentre estic somiant.
però sí,
crec que rodeja
tots els meus àmbits
i el del meu entorn
també, eh?
Home,
un bon consell
seria
apagar la tele.
És el que sempre dic
i escoltar-me la ràdio.
Gràcies per aquesta falca.
Rosa, anem acabant.
Avui amb el Pep Serra
i amb el Joan Rioner
però com sempre
també amb alguna notícia
relacionada
amb Tarragona 2012.
Sí, bé,
avui t'ho volia
volia comentar
dues coses
d'una banda
que avui es reuneix
el jurat
del concurs
Mirades de Tarragona
que hem iniciat
que és un concurs
de fotos
en què tothom
pot presentar fotografies.
Ara la temàtica
ha sigut Setmana Santa
i bé, doncs
avui o demà
ja podrem anunciar
els guanyadors
d'aquest mes
i després
el mes que ve
farem la temàtica
que serà Sant Jordi.
Bé, el mes que ve
no, aquest?
Aquest, perdó.
Sí, vull dir,
el segon concurs
diríem, no?
Que seria
a partir de la setmana que ve
i es podran
ja en marxa
i serà la temàtica
Sant Jordi i llibres
diríem, eh?
i llibres.
I bé, després també
una recomanació
d'un blog
d'un dels blogs
que tenim al nostre web
que és
La meva finestra
de Laia Marín
que és un blog
que us recomanem
perquè, bé,
és una jove fotògrafa
que fa fotos
de Tarragona
de la seva vida quotidiana
i bé, trobem
que és interessant.
El tema del blog
i el tema del concurs
tota la informació?
Tota el web.
És a dir, detalls
qui vulgui participar
en el concurs
de fotografies, tot això?
Sí, sí, el web
de Tarragona 2012
que és
t2012.tarragona.cat
allà hi és tot
i també hi ha la connexió
a les nostres xarxes
que és per on fem circular
també molt la informació.
Molt bé.
Doncs avui hem fet
el Corilles
amb el Joan Rioner
i amb el Pep Serra
parlant de petits projectes
editorials
alternatius
o fets a mida
com dèiem al principi
de l'espai.
Joan, Pep,
moltes gràcies
i molta sort.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Rosa, fins la setmana que ve.
Gràcies.
Adeu.
Música
Fins demà!