Fins demà!
Esperem que s'incorpori de seguida una altra persona vinculada al món de l'ensenyament.
Avui els quatre convidats, per una cosa o altra, tenen a veure, tenen relació amb el món educatiu.
Avui també hem convidat l'inspector d'ensenyament, en Rafael Muñoz.
Quatre convidats avui per valorar una mica la dia de Sant Jordi, una dia esplèndida, com sempre.
El temps ens va posar una mica nerviosos, estones, per no fallar la tradició.
Però no sé si aquest any, especialment en aquest context de crisi, gaudir d'una dia de com Sant Jordi encara va donar més alegria, no?
Mira, carrega piles, és allò que dius, bueno, va, a casa del pobre una festeta sempre va bé, encara que sigui de passucat amb oli.
I Sant Jordi no és una festa de passucat amb oli.
La gent estava animada i es regalaven roses i aquesta a mi el meu cap m'ha regalat una rosa, amb la qual cosa fantàstic.
És allò que dius, mira, ja tinc piles per aguantar un mes més, no?
Si em digués dit que tenia retallades, ja no m'hagués fet tanta gràcia la rosa, però com tampoc m'ho va dir, fantàstic.
No, i si la gent té ganes de festa i de sortida, encara que siguin coses petites, que com ho diu Sant Jordi, no és petit,
però sí que és una festa que és un dia que es treballa i és una festa, és una mica especial,
i els que treballem el dia anem un rato, tornem, no sé què, vull dir, és bonic, és un dia molt bonic.
Joan Andreu.
No, no, malgrat ser un dia laboral, vull dir, la Rambla està força ambientada, vull dir,
havies de donar copets un costat i l'altre per anar a poder-te fer allò aquí passant,
però vol dir que...
És que jo crec que si hi havia un festiu no estaria tan plena, eh?
Forma part de la moguda, de sortida, de treballar i anar a donar el tomet...
Fins i tot l'any passat, que va caure en dissabte, de Setmana Santa,
per exemple, quan cau en dissabte o en diumenge es nota que no hi ha les escoles,
ja hi ha al matí molts nens, no?
Clar, les escoles van, ja hi ha un ambient, ja hi ha un ambient a primera hora,
que és bonic, és clar, si és festa, això no hi és.
Rafa Muñoz, bon dia.
Bon dia.
Aquí quatre persones vinculades al món educatiu deia que on va viure el Sant Jordi?
Treballant o va tenir temps per anar a comprar algun llibre a I la Rosa?
Les dues coses.
No, vaig treballar, va ser un dia també molt bonic,
perquè vaig inaugurar, bon, inaugurar, vaig contribuir...
El Rafa Muñoz també inaugura coses com els polítics?
Sí, però no com els polítics, vam fer la remodelació de la biblioteca...
Ellos ho fem en sèrio.
Nosaltres ho fem en sèrio, vam fer la remodelació de la biblioteca escolar
de l'Escola dels Àngels, a la Granja,
per tant, va ser un acte molt bonic perquè realment són les biblioteques
que funcionen en el dia a dia,
i bueno, vaig estar a l'escola, vull dir, amb els nens des d'infantil fins a sis de primària,
en les diferents activitats que feien,
i és bo veure com en barris com els de la zona de Ponent,
en el que hi ha 50.000 cultures...
I llengües.
I llengües.
Al final acaben totes integrades i acaben participant en un acte
que han fet se'n i han fet propi.
Els nens i les famílies.
És que diuen molts que és la gran festa del país, Sant Jordi,
més enllà fins i tot que la diada més institucional de l'11 de setembre.
Jo crec que són diferents, són diferents, no?
És molt popular, Sant Jordi, clar, té una connotació inclús afectiva,
diferent i tradicional, evidentment, que no pas de l'11.
L'11 té un caire més polític, més reivindicatiu,
en canvi el Sant Jordi té un caire molt més festiu.
Home, l'11 és celebrar una derrota, que vulguis que no sempre queda aquella cosa.
Aquell rebus de boca.
Aquí és la victòria de Sant Jordi d'ahir que matant el drac,
per tant, aprofitem la victòria.
És la derrota del drac, sempre hi ha una altra cara.
I ha sortit del conte, ja, del drac.
Psicològicament el drac podria representar la crisi,
vull dir, tot l'odolera, no?
I llavors Sant Jordi, i bueno, doncs allò...
No, i més a més penso que és una festa integradora,
per això que deia el Rafa, el fet que un dia com aquest,
vull dir, gent d'altres cultures, es regali una rosa
i que potser en el seu lloc d'origen no tenen aquest costum,
i això és una cosa que de seguida s'enganxa, no?
És bonic.
Jo, d'altres maneres, crec que la diada per excel·lència de Catalunya
és Sant Jordi, almenys a nivell popular.
Si tu vas per la Rafa l'11 de setembre...
Sí, perquè és una diada en què hi participa tothom, no?
És una diada participativa,
la qual cosa no vol dir que l'11 de setembre
no tingui una connotació d'identitat nacional
que s'ha de preservar.
Però jo crec que la ciutadania la veu més com un acte,
doncs això, més polític, més reivindicatiu, si voleu,
en algunes ocasions, hi ha hagut moments de la història
en què l'11 de setembre s'ha convertit en un acte reivindicatiu
importantíssim, de multituds,
però, en canvi, Sant Jordi és un acte fèstiu per excel·lència.
Però mira, els titulars de després de l'11 de setembre
sempre són aquest partit ha dit això, l'altre ha dit allò,
han portat...
És que s'ho convertit en això.
La de Sant Jordi és quants llibres s'han venut,
quins llibres s'han venut, quantes roses s'han venut...
Vull dir que ja, d'entrada, els titulars
de l'expectativa de Sant Jordi són completament diferents.
És que aquí els polítics no es poden tirar les trastures al cap.
Home, Déu-n'hi-do, eh?
A nivell general de Catalunya,
Déu-n'hi-do, eh?
Perquè unes paraules del president Mas
van provocar també polèmica.
Era motiu de Sant Jordi, vull dir que...
Bé, però les va fer un dia com Sant Jordi,
que vulguis o no...
Vull aprofitar.
La sant patriòtica, no?
Potser vull una mica més que d'altres dies.
Però aquest és un tema més general.
No va ser tant a nivell local.
És veritat que els llibreters i els editors
i les floristes són, d'alguna manera,
els protagonistes de la jornada
i el ciutadà en general, no?
I no els haurien de permetre
treu-los aquest protagonisme, eh?
Pobres, que és l'únic protagonisme que tenen durant la jornada.
No, i sobretot que estan contents.
Almenys avui, les manifestacions...
I ahir al vespre hi ha també les manifestacions de tot Catalunya.
Sempre estan contents, també s'ha de dir.
No, durant l'any no sé si se'n venen masses de llibres, eh?
Els llibreters no sempre, eh?
Els llibreters no...
Amb això que diu el Joan Andreu,
és veritat que estan especialment contents
perquè la crisi es nota en el sector del llibre?
Sí, jo les manifestacions que he sentit dels grans llibreters
a tot arreu, eh?
Ho aconseguia a la televisió, tal o qual.
I avui per la ràdio.
Vull dir, molt bé, eh?
Vull dir, estan...
Home, i potser...
Potser era perquè havien posat les expectatives
molt avall a la millor amb tot això.
I jo, home, si fem allò,
si fem el mateix que vam fer l'any passat,
es poden donar per més que satisfets, no?
Em semblava que sí, que igual que l'any passat, no?
Sí, sí.
I en Clou Tarragonina sempre diuen,
i es confirma bastant en els últims anys, eh?
Que Sant Jordi també és una diada
en què els autors locals poden ensenyar els seus llibres,
les seves novetats literàries,
i el ciutadà les compra.
I això també segurament és interessant, Teresa, no?
En un món on també l'editorial cada cop
mana molt el màrqueting, no?
Segur.
Les campanyes de promoció dels petsellers,
que autors com Olga Xirinac, Jordi Tinyena,
o que un periodista com Frederic Porta que hagi fet
històries del camp antic del nàstic,
o que 24 autors tarragonins hagin fet històries
a bars de la ciutat de Tarragona
i que tinguin molta venda.
Clar, perquè són coses petites,
que són coses molt locals,
que suposo que, clar, jo no soc escriptora
ni el món de l'editorial, me'l coneixo,
però pel que ens arriba,
clar, les grans editorials, els grans títols,
aquests ho deuen menjar tot durant tot l'any.
Aquest és un moment on aquestes coses més petites,
més locals poden sortir,
i els que som tarragonins i comprem llibres d'aquí,
i aquestes coses...
És com que és també una mica per militància,
per identificació.
Sí, sí, sí, totalment.
M'identifico amb l'agadiada de Sant Jordi,
però a més a més faig país, no?
Clar, clar, faig patria en el meu.
Però això no ha passat sempre, eh?
No, no, evidentment.
I penso que el d'enguany
està com un inici d'una excepció.
No, jo diria que els últims 10 o 12 anys
sempre...
A més es parlava de...
Tant, tant com tots siguin...
Vull dir, la llista que han donat, eh?
Que tots siguin de casa,
jo no sé si s'havia donat mai tant
que tots els autors...
Potser també és una manera de reivindicar.
No, no, potser sí, però vull dir...
Que tant en tant n'hi havia algun, molt bé,
però que tots siguin d'allò, corall.
Potser és que ha coincidit això que deia, no?
Novetat de Jordi Tinyena,
novetat d'Olga Xirinacs,
aquests llibres originals dels contes
sobre els bars de la ciutat,
o els contes, els relats del Camp del Nàstic, no?
Sí, però altres anys també hi ha hagut
novetats d'aquests mateixos autors.
Jo, tradicionalment,
sempre m'han regalat el llibre
de la Francesc Valls o la Jordi Tinyena,
d'amics personals, a més, no?
Però ho diré, és que aquest any
la llista de vendes, eh?
És que pràcticament és local.
De totes maneres, això és bo, eh?
És bo perquè el món de l'editorial,
i ens sembla que ahir ho deia Jordi Tinyena,
aquí a Tarragona Ràdio,
que clar, ens trobem no amb moltes editorials,
sinó amb una única editorial
amb diferents segells,
però que és la mateixa.
Amb un gran grup, no?
Un gran grup.
Un monopolitza...
Que és la mateixa del que està passant amb la música, no?
Que tens una...
Perquè al final t'editing un disc,
si no ets d'una gran discogràfica,
ho tens molt difícil.
I per tant, clar, això deixa fora de joc
molts artistes locals que són importants, no?
Ahir molts escriptors,
en l'Espacial Sant Jordi de Tarragona Ràdio,
reivindicaven el paper d'editorials com Arola,
especialment, o Cusatània, no?
Que aposten per la gent del territori.
Tenen alguna recomanació literària, per cert,
a nivell molt personal?
Encara que no sigui la de...
Potser el llibre que els hi van regalar ahir,
sinó coses que hi han llegit ahir.
Jo m'he comprat un llibre que no sé si recomanar-lo,
encara no l'he obert,
i a més, deu ser bastant avorrit,
les coses que m'interessava el tema...
Que és el teu món professional, o què?
No, és el del catedràtic Niño Becerra,
que parla del crash de...
Doncs és un gran èxit, eh, de vendre's.
Sí, per això, que bé, me l'he comprat,
a veure si aconsegueixo entendre el que...
Penso jo que no es pot entendre de cap manera,
però encara no l'he obert, eh?
El de la gran crisi econòmica.
Me l'he comprat per les referències,
perquè penso que és una persona que, com a mínim,
la va encertar,
solució, m'han dit, no ho sé,
ja us ho explicaré.
Si trebo la solució, ja us l'explico.
El Rafa?
Bueno, jo és que qualsevol llibre, no?
Però des del punt de vista de...
Bueno, algú que hagis llegit últimament
i que t'hagi agradat especialment...
Bueno, és un que encara no ho llegi així,
però no, perquè és d'abans d'ahir, eh?
És el llibre que ha fet Vicenç Canyón,
amb diferents obres de teatre per a infants i joves.
És un tema molt interessant
perquè s'escriu poc de teatre,
o es publica poc de teatre,
més que s'escriu poc, o s'edita poc.
I arran d'això, doncs el proper que presentarà Joan Caballé,
que també és de teatre, no?
Doncs vine, amb els dos vam parlar
i amb el Joan Caballé he parlat del llibre
que a més ell deia
jo prefereixo presentar-lo el mes de maig,
perquè a més és un llibre de teatre
i per Sant Jordi triomfan altres coses,
jo ho faré el mes de maig
i el Vicenç Canyón també vam parlar d'aquesta...
El llibre que si no, el teatre i la poesia
seran les grans oblidats moltes vegades
de les editorials, no?
I home, en aquest món que volem recuperar valors,
un valor és el literari, eh?
Teresa, tens alguna recomanació?
A mi m'han regalat el dels 24 contes dels bars
i el del Vicenç Canyón.
Encara no els he començat, esclar.
Però bé, tinc curiositat per saber
els relats curts aquests dels bars
i després com un tema que, bé,
més proper a la pedagogia del teatre, no?
I bé, m'han regalat una cosa molt local
que era del Parelló,
d'una cosa molt concreta
que em va fer un amic i alumne meu
que ha fet un llibre
sobre un exalcalde, el Parelló,
el Salvador Pallarès.
Molt bé.
I el Joan Andreu, té alguna recomanació?
Jo aquesta setmana, l'última esclar,
que aniran a quasi totes les presentacions
de tots aquests llibres,
clar, doncs, per allò que deies,
per amistat, per terrorisme,
per patriotisme, pel que sigui,
els bars, i tot aquest el signi, també,
doncs els vas tenir tots.
No, però ja aleshores estic llegint
un que és sobre
com funciona el cervell
davant dels trucs de màgia.
Carai, com funciona el cervell
davant dels trucs de màgia?
Sí, quan tu fas trucs de màgia,
que és una cosa que em dedico de tant en tant,
i aleshores, doncs...
Jo l'ho fas dir, eh?
Jo l'ho fas dir, eh?
Jo l'has de fer quina demostració?
Com funciona...
Espereu, espereu,
que acabo d'al·lucinar
amb això que acaba de dir.
Jo l'Andreu Torres fa trucs de màgia?
Sí, sí, sobretot quan explico
filosofia amb els alumnes
o col·legi amb els crios,
els hi faig trucs de màgia
i llavors, doncs, això és com el cervell,
clar, com les neurones es mouen,
perquè tu, clar, no captes,
no veus, vull dir,
els instants, els punts secs, etcètera,
del cervell,
com funciona el cervell davant de la percepció
i per això els màgs no t'enganyen
sinó t'il·lusionen.
Carai, carai, estic francament al·lucinat.
Un últim aspecte relacionat amb Sant Jordi.
A la vida ens descobreix la solució de la crisi
perquè no estàs més de màgia
i ens en entrem.
Seria una il·lusió.
Seria una il·lusió.
Els hi volia comentar un últim aspecte
relacionat amb Sant Jordi.
si creuen que hi ha un excés de novetats,
una allau, doncs, això, excessiu
i fins i tot un excés també de màrqueting,
o ja els hi està bé.
Escolta, és Sant Jordi
i m'és igual que tot sigui grans vendes
i autors amb una cua immensa
de lectors que volen que els signin els llibres.
Home, jo diria que sí,
però com totes les grans festes aquestes
hi ha una mica un excés de consumisme,
un excés de que et sents com obligat a anar a comprar,
però a mi ja m'està bé.
Vull dir, ja forma part de tota la parafernalia del dia
i si vols fer cua fas cua.
No he fet cua en ma vida jo perquè ningú m'ho signi.
A mi jo és que no soc bona lectora,
però no tinc cap llibre signat per cap autor.
No trobo que és una cosa que no m'ha criat mai l'atenció
tenir allà el llibre signat.
Rafa.
Sí, jo crec que Sant Jordi d'alguna manera és un love mark,
és com la Coca-Cola.
I a mi ja m'està bé.
A mi ja m'està bé.
Que a més forma part de la cultura popular,
també està bé.
I si la gent compra llibres,
encara que després no els lleixi,
algun dia els lleixiran.
També està bé, sí?
Sí, també està bé.
Jo penso que és millor tenir un llibre,
encara que no el lleixis de moment,
a no tenir el moment.
Ja arribarà el moment en què l'agafaràs.
Sí?
I arribarà segur.
Teresa, tu coincideixes?
Home, millor que es lleixi...
És que clar, en una societat com aquesta,
en què es parla tant de, sobretot,
la gent jove, les noves tecnologies,
el Twitter, el Facebook,
que cada cop es llegeix menys.
Sí, però sempre hi ha un moment, eh?
Vull dir, potser sí que hi ha gent que es compra el llibre
i en aquell moment no tens ganes o un moment de lleixir.
Però hi ha un moment, jo què sé, ara no,
quan tinc vacances, un cap de setmana,
que no sé què, sempre hi ha un moment.
Per tant, si se'l compren i està bé,
i d'entrada ajuda sempre els escriptors que l'han escrit.
I els llibreters.
I els llibreters.
I sobre això de les cues i del màrqueting,
sí, però forma part de la festa, jo crec que...
És màrqueting d'identitat nacional.
Sí, forma part d'això,
de veure una jantada que fa cua perquè signi no sé qui.
Jo tampoc he fet cua.
Tinc els llibres que tinc signats,
són d'amics que coneixes i han fet un llibre,
i sí, te'l dedico,
però cua per fer perquè em signi alguna persona que no el coneixo,
doncs no, no l'he fet mai, la veritat.
Però ja m'està bé.
Joan Andreu, també?
Sí, jo em sembla que una mica ja anem amb la mentalitat de dir
quan me jubili ja els llegiré, no?
Però ja escolté la música,
i per tant, bueno, jo vaig comprant, vas comprant,
vas omplint la biblioteca de música,
de llibres, de revistes, d'un munt de coses,
i doncs, bueno, quan me jubili ja tindré temps per llegir-ho.
És veritat.
És una mentalitat que tenim, no?
Perquè quan ens jubilem tindrem una feinada.
Molts jubilats tenen molta feina, eh?
No, ho deia també perquè, clar, s'ha imposat molt els últims anys això dels rànquings,
que dèiem, els més venuts.
Clar, aquí dèiem a nivell local, els autors estar reunits,
però clar, després surten les llistes a nivell de Catalunya,
i sembla que hi hagi una mena de competició,
a veure qui signa més llibres i qui ven més exemplars.
Però és que els més venuts és el mateix que el tema de la música,
vull dir, al final la música que escoltes no és la que vols escoltar,
és la que et diu la cadena zero, els 40 principals, o qui sigui.
Bueno, és una miqueta el peix que és música de la cua.
Jo ahir vaig recórrer totes les llibres de Tarragona
buscant un llibre per ma filla, i no el vaig trobar.
Carai.
I no el vaig trobar, vull dir, no és un llibre estrany, eh?
Vull dir, és la pell freda, vull dir, que és un llibre prou conegut.
De l'Albert Sánchez Pinyol, no?
Sí, exacte.
Bé, jo no sé, en aquell moment els estants no en trobes en cap.
Per què? Perquè no eren els llibres que s'havien previsiblement de vendre ahir.
Avui segurament el trobarem un altre llibre, o me n'he de a Cambrils, no m'he de dir res.
A més, en aquests rànquings, a veure, tampoc els vull qüestionar d'una manera radical,
però sí que és difícil de com han esbrinat ahir a les 8 del vespre quins eren els més venuts.
Com ho saben? És a dir, les pareguetes de la Rambla, com ho tenen?
Això costa, és una feina de recopilació d'informació que jo diria que no és allò de tanco a les 8 com les eleccions.
Ja saps, reconto.
Quins són els que... Potser jo diria que el que marquen és la tendència que hi ha hagut de demanar autors locals,
o que la gent ha demanat molt, jo que sé, pel llibre del Mendoza, o pel que sigui.
Però tenir dades exactes em costa molt de creure que a les 8 del vespre o a les 9 del vespre es puguin tenir.
Però també és curiós això que deies, que ahir buscaves un llibre i no el vas trobar, no?
Vull dir, això és com abans, que bueno, vas a buscar en una botiga una peça de roba que no és de temporada i tampoc la trobes.
I ja diuen, blau marí, no es porta.
No, ara no es porta.
I això no es porta.
Doncs jo vull una cosa amb l'home.
Potser perquè en aquest cas, com comentava, la pell freda no és una novetat d'ara,
i per Sant Jordi surten a les prestatgeries de les llibreries ja molt la novetat, no?
I no tant el llibre més de fa un parell d'anys.
Però sobretot, si busquéssim algun més novedor,
si l'editorial no ha decidit que aquell llibre ha d'estar als estants, no el trobaràs.
O també s'ha de trobar.
Això és això que dèiem, de les modes i les tendències.
És una mica... Si s'ha de vendre tal llibre, la gent que té és el que té en la primera fila.
O els supermercats, que la marca que et fan comprar és la que tens més a prop del nas, no?
Més amunt hi ha unes que no cal, i la més avall tampoc t'ho mires.
No, ells treuen el que pensen que vendran.
I per tant, com que és una jornada per ells que el que interessa és vendre,
clar, treuen els contes, els llibres, etcètera, que creuen que poden vendre.
Clar, a qui se li va ocórrer poder anar a comprar aquest llibre...
A qui llibre té?
I a quin llibre té se li pot ocórrer tenir aquest llibre damunt?
Clar, és lògic, és lògic que no el trobessis.
Buscava aquest i buscava contes de l'altra riba, de la Montse Sendra,
que és una implicació, i tampoc.
I no tocaven, ell no tocaven.
I ho demanarem, no?
Però bé, no ho dic crítica.
Escolta, Rafa, una recomanació de que ara l'any que ve abans a Sant Jordi,
a través del Facebook o del Twitter,
dius, demano, busco aquest llibre.
A veure quin contesta, qui ho tens?
Però llavors jo no seria mediterrani, seria anglosaxó o...
En fi, la veritat és que Sant Jordi dèiem al principi de la tertúlia
que és una d'aquelles diades que, a més, en aquest context de crisi,
ens ajuda, segurament ahir ens ajudava a estar com en un núvol.
És un volo d'oxigen, no?
Dius, home, per almenys no parlarem de tristos i de benes.
Sí, però és que, clar, avui tornen a la dura realitat,
mires els diaris i mires fins i tot la informació
o l'actualitat més enllà del país, de Catalunya,
i, clar, i te n'adones que la crisi continua,
que avui hi ha les paraules de recessió
a tots els mitjans de comunicació,
que Espanya torna a entrar en recessió,
o tenim temes d'aquells que s'allarguen en el temps
i que segurament el ciutadà tampoc no acaba d'entendre,
com allò del corredor del Mediterrani i el Tercer Fil,
que tornen a ser notícia.
Ja els contartulis posen unes cares...
És que són pesats, no?
Però és que, clar, ahir la ministra de Foment,
clar, era Sant Jordi,
però ahir la ministra de Foment estava a València.
i torna a dir, o dir una cosa una mica diferent
a la de les últimes setmanes.
Diu que no hi ha diners públics
pel corredor del Mediterrani en aquests moments
i que insisteix en que es faci el Tercer Fil,
o el Tercer Carril, ella li diu el Tercer Carril,
des de Castellbisbal cap al sud, fins a Alacant.
Que això costa uns 1.300 milions d'euros
perquè de moment no es pot fer al corredor del Mediterrani
i que posem el Tercer Carril en tot aquest trajecte
des de Castellbisbal fins a Alacant.
i que el 2013 ja posaran una partida
de diners públics als pressupostos generals de l'Estat.
Nani.
No m'ho crec.
I després tenim el tema, clar, col·lateral de Tarragona.
És a dir, clar, que el PP ja va dir fa unes setmanes
que quan es parla de Tercer Carril o Tercer Fil
no s'està parlant del Tercer Fil de Tarragona,
del Port de Tarragona.
No em crec allò de la partida pressupostària
de l'any que ve, per principi.
Vull dir, Pebradona, a la millor té tota la intenció
de posar-ho, però no m'ho crec.
Vull dir, aquestes promeses ja fan tanta pudor.
Vull dir, és allò que deies tu de la cara
que posem tots, de dir, opa, l'amor de Déu.
Quina mandra.
Quina mandra.
Jo penso que ara, vull dir, com evidentment no es pot comprometre
a fer el corredor al Mediterrani, perquè si està retallant
el que està retallant seria un contrasentit massa bèstia,
doncs diu, no, calla, doncs mira, ara ve amb una emplasta,
una cataplasma, una cosa d'aquestes, per tapar una mica el cop.
Ara prometerem el Tercer Fil, que és més baratet,
que podem obrir la porta a la inversió privada i Santes Pasques.
Però el cas és que avui per avui, de Castelló a Tarragona,
hi ha una sola via, com quan jo vaig néixer, no?,
quan va néixer el meu pare.
que m'imagino que ja hi devia ser.
Rafa.
No, no, és que he perdut tot el fil.
El Tercer Fil, has perdut tots els fels.
He perdut la fe.
Ah, la fe.
He perdut la fe.
Just amb el fil, la fe.
La fe i el fil.
La fe i el fil.
No, és que ja no crec res, perquè les declaracions que sento últimament
em provoquen molta decepció, i ho sento,
perquè jo soc un de natural optimista,
però és que he sentit frases en alguns polítics,
alguns polítics locals que són diputats a Madrid,
que m'han fet pensar molt.
M'han fet pensar molt.
Frases com les de...
És que els compromisos verbals no són compromisos si no estan escrits.
Home, doncs, per tant, no tinc...
Què ho dies pel mercat?
Ho dic pel mercat, ho dic per tantes altres coses.
Per tant, jo, per mi, no tenen credibilitat.
Si ho fan algun dia, doncs, bueno, llavors ja rectificaré,
faré un acte públic de penediment.
Però ara per ara, ho sento.
Teresa i Joan Andreu, què opineu del tema?
Digues alguna cosa positiva, Teresa.
No, però és que això és complicat en aquell moment.
No, jo quan he sentit aquestes declaracions he pensat,
ostres, una altra que no s'ha enterat que ho no hem llegit bé
o que no ho hem entès o no sé què,
com justament les declaracions aquestes que deies tu del mercat,
que després mirant els pressupostos resulta que hi havia una partida,
de no sé què, o sigui, he pensat, no, la gent no acabem d'entendre
què diuen els papers o què diuen la gent,
o sigui, ja em perdo, vull dir, bueno, que facin el que vulguin,
no, perquè és que...
Sí, sí.
Aquesta és la millor expressió, segurament.
No, perquè és que tinc la sensació que me diuen una cosa
i després resulta que allò que em diuen no és
o jo no m'ho he entès bé o està escrit i resulta que no
o allò que vam parlar no val.
És una mar de confusions, doncs no ho sé,
també he pensat, bueno, potser vam dir una cosa
vam tirar un globó sonda i ara et diuen una altra cosa
a veure per on va.
No ho sé.
És una decepció continuada, ja no són petites,
ja és permanent, llavors que surt, perfecte,
mira, anirem amb tren.
Sí, esclar.
Ja n'entreu.
Homens i dones de poc a fer.
En tot cas, que feu com Sant Tomàs,
si no ho veig, si no ho veig, no ho crec.
Tinc la sensació que els ha desinflat una mica els contartulis,
després de parlar de Sant Jordi,
ara proposant aquest tema, els ha desinflat.
No ho creu.
No, jo, bueno, de fet, mira,
jo escoltava avui la ràdio que deien,
la segona recessió que es va donar,
l'última que es va donar va ser després de la Guerra Civil.
Dic, bueno, doncs ens en vam sortir,
doncs, bueno, escolta,
no està tampoc tan lluny, eh?
Vull dir que a fi,
doncs suposo que d'aquí a 40, 50 anys,
o 60 ens en tornarem a sortir.
O tornarà a venir una altra recessió
després d'haver-nos en sortit.
Això és optimisme.
Això és optimisme.
Això és l'optimisme.
Hem d'esperar a 40 anys.
Això és l'optimisme.
Hem d'esperar a 40 anys.
Que en aquest moment es pots predicar,
perquè d'altra manera no pots predicar res més,
donat a que, bé, vull dir,
clar, els polítics diuen el que diuen,
després tira enrere del que han dit,
després no diuen el que volien dir,
i per tant,
mentre no hi hagi un pressupost,
fem real,
de tirar endavant,
sobretot econòmicament,
que no hi hagi un pressupost.
Mentre no hi vagi el tren carregat
de mercaderies de València
fins a la frontera,
aquí,
ja t'esperar.
Tu no t'ho greus.
En qualsevol cas,
avui mirarem també d'aclarir,
perquè com que hi ha molts dubtes
sobre aquestes declaracions a la ministra
i els matisos que es fan després des de Tarraona,
mirarem d'aclarir exactament
què volia dir ahir la ministra.
Això ho va dir el Palau de la Generalitat Valenciana.
Si ho aconsegueixes,
serà un èxit per iudistir.
Perquè jo,
quan parlo aquesta senyora,
sempre me'n recordo de la Luitia,
que deia,
lo leí dos veces,
la segona no lo entendí.
A mi em passa igual.
Albert,
és un culebron,
això del corredor del Mediterrani,
i segurament,
i ho apuntava de manera tangencial el Rafa fa un moment,
el tema del mercat,
no sé si ho van seguir la setmana passada,
perquè a vegades hi ha temes que segurament
ho seguim molt els periodistes i els polítics,
però no sé si ho arriba a seguir també
el ciutadà de carrer.
Sobre les partides pressupostàries,
no hi havia diners,
teòricament els pressupostos generals de l'Estat,
i divendres el diputat socialista a Madrid,
Francesc Vallès,
ve aquí amb uns papers oficials
i ens demostra que hi ha 300.000 euros
el 2012,
i que són uns diners
que van directament a l'Ajuntament
perquè en forma de taló,
per dir-ho d'alguna manera,
per dir-ho d'alguna manera gràfica,
perquè en fi,
perquè tingui diners
per continuar fent les obres al mercat.
No s'acaba d'entendre, no?
Per una banda,
me n'alegro molt
que hagin trobat un racó
i per l'altra banda,
em desespera profundament
i encara caic amb la més profunda depressió
al pensar que no saben on tenen els diners,
vull dir que no saben què en fan,
vull dir que se'n troben 300.000 euros
que quan jo en puc trobar un euro
al sofà de casa meva,
vull dir allò de dir,
carai,
vull dir a veure on som,
no?
Tinc sofà nou.
Encant preocupo més,
pels racons.
No,
però una mica és això
el que jo quan parlava abans,
o sigui,
m'ha sonat una mica això,
de dir,
diuen que no,
no,
sí que no,
i llavors l'altre dia
no hi havia diners
i de cop i volta
n'hi van haver
perquè resulta que estava allí posat,
vull dir,
llavors què creiem?
Que no ho llegim bé?
A Alemanya,
no sé si ho recordeu,
també va passar
que van fer els contes
i després resulta
que no estaven ben fets
i que tenien un munt de milions
que no sabien.
Van trobar un munt de milions.
És que sí?
Vull dir,
que dius a veure.
Home, els milions un altre es té,
vull dir,
els diners un post o altre són.
Però també passa al revés,
vull dir,
que estan pressupostats
i després no es fan
i van a algun altre lloc.
Sí, clar,
això també és una altra cosa.
Una cosa és pressuposta
i una altra cosa després que...
Els pressupostos no serveixen de res,
serveixen de ben poc.
I això el pressupost
ho deu tothom,
inclús els nostres de casa
perquè tu fas un pressupost
però després te surt...
Deven la contribució...
I el pressupost se'n va a l'aigua
i dius,
escolta, mira, doncs...
Enricat,
no caiem,
no sortim del rebussament depressiu
que portem a sobre.
Però el mercat que acabi,
el mercat que tinc,
el mercat demana,
és molt important, eh?
Vull dir que jo,
com altres d'aquí
que som una mica de la zona...
No, però si això sembla
que està garantit,
perquè, clar, de moment...
És important.
Ai, és important.
Ara obrin la porta
i llavors estarà garantit.
No, però...
Dic el finançament
que està garantit
en el sentit que
l'Ajuntament va pagant.
Sí, sí.
El que passa és que aquí hi ha
uns compromisos,
que és el que deia abans el Rafa,
compromisos,
però que no conveni signar...
En fi,
aquelles expressions
que utilitzen a vegades
els polítics
que no saps ben bé
fins on et comprometen,
que ja es van signar
l'any passat
amb el govern Zapatero,
que segons els populars
no té validesa,
que són el compromís
que l'Estat pagui
8 milions d'euros,
contribueixi al mercat
amb 8 milions d'euros.
I, en fi,
semblava que no,
ara sembla que hi ha
aquests 300.000 euros
en la partida del 2012.
Cas que 300.000 euros,
escolteu...
No fem res, eh?
Dona'm per pagar
el quart de la seguretat
que hi ha per allà
Home, però potser tenir-ne això
que no.
Mon pare sempre deia
300.000 quedants
i els que no tenia
són 600.000,
però, clar,
és un conte una mica estrany aquest.
En fi,
jo no els vull continuar deprimint,
però és que, clar,
la setmana passada...
És difícil.
A veure que ens ho passem de bé, eh?
A veure si volem continuar
tot el matí, eh?
A veure si estem...
Hem parlat del Tercefell,
d'això del mercat,
intentant aclarir les coses.
Clar, la setmana passada,
com que ahir vam tenir Sant Jordi,
que, insisteixo,
va ser com una mena de bombolla
que estàvem tots en un núvol,
però, clar, la setmana passada
s'anunciaven mesures
de retallades molt fortes
en l'àmbit de la sanitat
i de l'educació
o l'augment de les taxes universitàries.
D'aquests tres grans temes,
no sé si volen abordar-ne algun,
taxes universitàries,
per exemple, Nani,
tu que ets professor de la universitat,
com creus que pot afectar...?
Està...
Bueno, doncs com amb tot,
jo diria que la tendència
és anar a tirar enrere,
perquè diu,
si pugen les taxes universitàries
però augmenten les beques,
bueno, doncs,
d'alguna manera s'entén.
S'entén que aquí...
No lliga, això.
no lliga, eh?
Vull dir, els diners
que es treguis enlloc per nosaltres
no lliga.
Bueno, però, a veure,
el que passa és que
acabar un estudiant
per el que costa
és molt poc,
comparat amb altres països, eh?
Sí, sí.
Basant-se'n amb això.
Dius, equilibrem una mica
el que costa
i...
Però les beques
les han rebaixat,
vull dir que és que no fem res.
Que quan un alumne
suspengui la matrícula
d'aquella assignatura
se li pugi,
doncs fins a cert punt
jo també ho veig bé,
vull dir,
d'alguna manera,
el que no pots tenir
és eterns ninis
allà d'anar donant toms
i amb 10 anys arrastrant,
arrossegant la mateixa carrera.
Però, a veure,
és que el que estan fent
és una cosa tan greu
com tocar els dos puntals
que sempre
el sentit comú,
que és el que tenim tots
els que anem pel carrer,
que és el més comú dels sentits,
sí,
entre els polítics,
perquè la gent del carrer
tu t'ho veu molt clar,
que en ensenyament i en sanitat
no es pot retallar.
I estan apuntalant
totes les retallades
a sobre d'ensenyament i sanitat.
jo trobo un contrasentit.
Avui parlaven,
per exemple,
dels casals catalans
que estaven demanant calés
als casals catalans
d'arreu del món
perquè hi ha un allau de gent
que els demana,
per exemple,
al Brasil,
entre 20 i 30 persones
cada dia que pregunten
què puc fer,
soc català,
què puc fer
per venir a treballar aquí.
Tampoc té massa sentit
esforçar-se
a preparar
llicenciats universitaris
ben preparats,
perquè jo considero
que surten ben preparats
i, de fet,
a la resta d'Europa
estan valorats
que aquest és el problema
i que després,
quan acabin la carrera,
se'n vagin,
perquè ja n'hi ho proven,
ja se'n van directament.
Hi ha molta gent
que ja se'n va
perquè sap que aquí
no trobarà feina.
S'estirar els diners
per la claveguera.
És un atac
a la línia de flotació
de l'estat de benestar.
Punt.
3.000 milions
de retallades
en educació
suposaran
un greu perjudici
per a l'educació pública.
Aquests 3.000 milions,
realment,
quina part del dèficit
públic
es jugaran?
però si 3.000 milions
és el que estem dient
que costarà
acabar al mercat central
i en canvi
3.000 milions
en educació
de la manera
que ho vol fer
el ministre
que també s'ho ha fet
amb alevosia,
amb nocturnitat,
no patirem abús de sexe,
segurament no,
però, home,
publicar un reial decret
el dia 21
que és dissabte
amb una sèrie de mesures
que envaeixen
competències autonòmiques
que no ha pactat,
que no ha consensuat
amb ningú
i després pretendre dir
que volen fer
el gran pacte
per a l'educació
és bastant incongruent.
I tornem a carregar
una altra vegada
les tintes
sobre els mateixos,
sobre els que ja pateixen
la crisi,
que són les classes populars.
A mi,
que pugin les taxes universitàries
als dropos
que no fan res
no és que em sembla bé,
és que jo els fotria
fora de la universitat,
perquè hi ha gent
que no ha d'estallar.
Que ja no ha d'estallar.
Que es pugin les taxes
per a compensar
la diferència
amb les inversions
que he tingut
tampoc m'he semblat malament
si va acompanyada
d'una política
de beques reals
que permetin
que tothom
que pugui accedir
pugui accedir.
Totalment d'acord.
Ahir tenia una alumna
que m'ha fet una pregunta
que no tenia a contestar.
Una nena
que feia segon de batxillerat
i em deia
però per què ho fan això?
Vull dir,
cap on van dir
van a retallar
els serveis públics
en cas de sanitat
i ensenyament,
que és tota la cosa social
de la gent,
vull dir,
això és un govern de dretes,
és la política
d'un govern de dretes
en un temps de crisi
molt...
I a aquella nena
li va costar entendre-ho,
perquè diu
perquè l'any que em toca
anar a la universitat
i ara que em toca a mi,
doncs bueno,
quan em toqui fer servir
més la sanitat pública,
doncs que ho harem pagat
tot l'any,
tota la vida,
doncs ja veurem
si la podem fer servir.
No,
és fer-ho més fàcil,
el que s'hauria fet tothom
que no sigui,
que no tingui
mínimament
un grau d'intel·ligència
molt baixet,
doncs ja sabria fer això,
vull dir,
trobaria aquesta solució
de dir,
escolta,
anem retallant,
anem tallant,
anem tallant,
bueno,
doncs que paguin
els contribuents
i el copagament
i retallar
tot el que és,
que afecta també
tota l'educació,
no només la pública,
la privada.
A veure,
jo diria la pública
perquè en aquest cas
parlava d'universitat,
vull dir,
és tota l'educació
que afecta,
perquè clar,
les llars d'infants
l'estan carregant
i la concertada
se l'estan carregant.
Però no només la universitat,
clar,
és que agafa ja els nivells
de baix,
perquè començarà
per les llars d'infants,
vull dir,
clar,
en canvi tenim uns tancs
tan macos
que podem anar
a enviar qui vulguem.
Mira quina cosa.
Fa una manera
més fàcil de retallar,
depèn de qui hi ha
dalt,
d'última generació,
canvien el míssil
fins a no sé on
sense fer soroll
i cantant la marcellesa
quan surt,
però aquí estan.
Perquè algunes de les mesures
en l'àmbit educatiu
no universitari,
a més,
baixen competències,
no?,
del govern de Catalunya.
Absolutament.
I això s'haurà de fer
per decret llei
perquè ho diu
el govern central?
Bé,
jo espero veure la consellera
que és el que ha dit
que el dijous...
Perquè han dit
hores més lectives,
no?,
més hores lectives
pels professors
i més alumnes per classe,
no?
Sí.
Bàsicament seria...
Sí,
que a més és una incongruència...
Amb el que va costar
rebaixar els alumnes per classe.
Però a més és una altra incongruència
perquè en els últims anys
totes les construcions
escoles que s'han fet
s'han fet
amb una previsió de ràtios
que no superaven els 25-28 alumnes
a la primària
i 30-32
a la secundària.
És que vull dir,
tenim centres
en què aquest 20%
és simplement
perquè no hi caben els alumnes.
És que físicament no hi caben.
Home,
sí,
poden fer les taules més petites.
I l'augment de les taxes
fins al 66%
en alguns casos
tu creus,
Nani,
que pot impedir l'accés
a una part de la població?
Absolutament,
a la universitat segur.
Però segur,
vull dir,
estan limitant totalment.
És una societat classista
on es perden...
La classe mitja.
Ah, exacte.
Entre això i Boloña,
bueno,
ja només salta baix.
Però repeteixo,
això comença des de baix,
eh?
Vull dir,
no, no,
ara ho faquem a la universitat,
però és que els filtres,
els filtres també no les de la llar d'infants,
ja comencen els filtres
per situacions econòmiques.
No hi hagi beques,
no hi ha ajudes.
Home,
aquest any que ve,
previsablement 800 euros menys
per a l'alumne
en llars d'infants.
Sí,
que això suposo que es notarà
sobretot al setembre,
no?
Que en els ajuntaments
hauran de posar
els pares
un augment de les taxes,
de les tarifes més grans.
No hi hauran menjadors,
amb la qual cosa les mares
ja les tornam a condemnar
a estar a casa perdudes tot el dia.
No ho segueixis, Nani.
No ho segueixis.
Per aquesta deriva
depriment.
Fa un sol maco, eh?
Fa un dia esplèndid.
Fa un dia primaveral.
Ens cal un Sant Jordi cada setmana.
Ah, sí que gaudeixin
de la ressega de Sant Jordi.
Joan Andreu Torres,
Teres Avalls,
Nani Rodríguez,
Rafael Muñoz,
gràcies per compartir aquesta estona
amb els ulls de la ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.
Adéu, bon dia.