Aquesta és la sintonia del Curar-se en Salut,
l'espai que cada dimecres, cada setmana,
des del matí de Tarragona Ràdio,
fem amb el suport de la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla,
un espai que, recordem, sempre té aquesta voluntat divulgativa
sobre temes de la nostra salut.
I avui tractarem el tema delictus.
Anna, en parlarem amb el doctor Javier Uliac,
el director de l'Hospital Santa Tecla,
que, com és habitual, ens acompanya en aquests programes.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també ens acompanya una altra doctora,
en aquest cas que ja ha estat present en altres espais,
la doctora Anna Nieto,
metgessa adjunta del Servei d'Urgències de l'Hospital.
Doctora Nieto, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui parlarem de lictus.
Ara, quan fa un moment, abans del programa,
presentava i deia als oients que parlaríem d'això,
fins i tot a l'hora de dir-ho, doctor Uliac,
pensava, la gent, els oients,
m'entendran quan parlem de lictus.
Què és lictus?
Bé, lictus és una paraula que, a nivell popular,
s'està començant ara a escampar.
És una paraula...
La veritat és que no ho he buscat,
però probablement és d'origen llatí.
Però, en definitiva, quan parlem d'ictus,
estem parlant d'un accident vascular cerebral,
és a dir, un accident que afecta el sistema vascular del cervell,
i que popularment se n'havia dit,
això, la feridura, no?
L'atac de feridura.
I és una eventualitat, un problema de relativa freqüència,
i, a més a més, diem-ne que causant una mortalitat significativa,
i, sobretot, que és un tipus d'accident que provoca lesions
que moltes vegades deixen seqüeles en els pacients.
Doctora Nieto, per què es produeix un ictus?
A veure, hi ha diversos factores de risc, por supuesto,
però direm que els ictus, en principi,
poden ser hemorràgics o isquémics.
El percentatge superior, en el cas del 80% de tots els ictus,
són els isquémics,
producits per una interrupció del flujo sanguíneo
en una part del cervell,
i això conlleva una destrucció de les neurones d'aquest territori.
En canvi, el hemorràgico
es produeix per una rotura d'una arteria cerebral.
Podem explicar d'una manera més planera això?
Un accident isquémico, què vol dir?
Que se crea una pèrdida de flujo,
una irrigación de una parte del cerebro,
i esa parte, pues claro, a la larga se muere.
És el que coneixem popularment com una embòlia?
Sí.
Això seria una embòlia?
Exactamente.
I després tenim l'altre tipus, l'hemorràgic,
que és el que també podem considerar una hemorràgia
quan es parla d'una hemorràgia cerebral.
Sí, és una rotura d'una arteria.
Diu que hi ha diferents factors
que poden contribuir a tenir un accident d'aquestes característiques.
Hi ha uns factors de riesgo cardiovascular,
nombrats en altres ocasions
quan hablamos de hipertensió
i d'altres tipus de riesgo,
infarct o de miocardio, per exemple,
són factors de riesgo importants,
entre ells, te'n us puc nombrar,
són la hipertensió arterial,
el tabaquismo,
se sabe que dejar de fumar
reduce a la mitad de las enfermedades cardiovasculares,
hay las enfermedades cardíacas,
sobre todo las arritmias,
la diabetes, el colesterol,
el consumo excesivo de bebidas alcohólicas,
el consumo de drogas,
sobre todo anfetaminas y cocaína,
pues sus repercussions sobre el corazón,
el sedentarismo y la obesidad, fundamentalmente.
Tots aquests són factors de risc.
Sí.
En qualsevol cas,
una persona que tingui una vida,
si em permet l'expressió,
modèlica,
també pot partir un accident cardiovascular,
com els que estem parlant?
Sí,
però en un porcentaje muy, muy pequeño,
hay personas,
por ejemplo,
te puedo nombrar lo que es la hemorragia cerebral,
puede estar provocada por una malformación arteriovenosa cerebral
y no tiene nada que ver con estos factores de riesgo.
Deia que hi ha dos tipus,
l'hemorrágic i l'isquèmic.
Aleshores,
quins són els més,
els que deixen seqüeles més greus?
Habitualmente los isquémicos.
Y además son el porcentaje superior,
es el 80%.
És a dir,
el 80% dels accidents són isquèmics
i aquests són els més greus.
Sí.
I quin tipus de seqüeles,
per exemple,
ens poden...
En mi parecia,
o sea,
pérdida de funcionamiento
de una parte del cuerpo,
incluso problemas en el habla,
son,
a veces,
con una importante dependencia
de las personas que están conviviendo.
O sea,
ten en cuenta que,
por ejemplo,
tengo datos del 2010,
en el que se vieron afectadas
por esta enfermedad
135.000 personas,
de las cuales el 30%
llegaron a tener una discapacidad.
Y en estos casos,
un tercio de este 30%,
el grado fue severo de dependencia.
Entonces,
por eso es importante
conocer
los síntomas
y lo que hay que hacer
en el momento
en que tienes algún síntoma
que ahora os no haré también.
L'afectació depèn
de la...
L'afectació en el cos
depèn de la zona del cervell
en la qual se produït la lesió,
no?
És a dir,
si és la zona temporal,
doncs t'afectarà,
del costat dret,
t'afectarà unes zones concretes
de l'organisme.
Si és la part posterior,
doncs potser és la vista.
És a dir,
en funció del lloc on hi ha la lesió,
en el cervell,
tindrà una repercussió
en l'organisme.
I les conseqüències
dels accidents hemorràgics,
és a dir,
d'aquestes hemorràgies cerebrals,
d'aquest trencament
de les artèries,
quines conseqüències,
quines seqüeles pot provocar?
Pues semejantes.
Pues semejantes.
Ah,
són similars.
Sí,
similares,
dependiendo de la parte afectada.
És a dir,
globalment,
les seqüeles,
tant en uns com en altres,
són similars.
Sí,
lo que pasa es que,
por el porcentaje,
es más importante las seqüeles en los isquémicos,
pero porque el porcentaje es mucho mayor.
Quin és el símptoma?
És a dir,
quin és el punt en què,
perquè aquí,
i ara parlarem molt,
és molt important el tema de la rapidesa,
no?,
en què s'atén lictus.
quin és el fet que pot provocar-nos a qualsevol de nosaltres
l'alarma d'abandonir-te?
Sí,
yo te puedo,
podemos dar los signos de alarma,
te los voy a enumerar,
en principio,
una pérdida de fuerza en cara,
brazo o en una pierna de un lado del cuerpo,
és un signo de alarma.
Una pérdida, perdoni,
de força.
Brusca.
De cop i volta.
Sí,
una pérdida brusca de fuerza en un brazo,
en una pierna,
cara,
un trastorno de la sensibilidad,
una sensación de hormigueo,
de acorchamiento,
de la cara,
de una extremidad,
de una pierna,
de un lado del cuerpo también,
también de inicio brusco,
todo esto es brusco.
Una pérdida súbita de visión,
de uno o ambos ojos.
Otro signo de alarma podría ser una alteración repentina del habla.
Una persona que tiene dificultat para expresarse de forma brusca,
que le cuesta articular,
que no se siente entendido por los que le escuchan.
un dolor de cabeza importante,
una persona que habitualmente no tiene dolores de cabeza,
también,
todo esto,
vuelvo a insistir,
son patologías bruscas,
o sea,
de repente estás bien
y de repente te pasa todo esto,
¿no?
Y luego,
por ejemplo,
también un vértigo,
un vértigo intenso,
con una sensación de inestabilidad en el cuerpo,
puede ser también un signo de alarma,
de que algo está pasando en el cerebro.
És a dir,
el que sí que és important,
doncs que qualsevol d'aquests signes que esmenta,
és que es produeixen de cop i volta,
i que segurament són coses que la persona no ha patit habitualment.
Exacto.
Perquè a vegades hi ha un formigueig que diu,
en fi,
alguna vegada algú pot tenir aquesta sensació,
clar,
això no vol dir que tinguis un ictus,
però sí,
si es produeix de cop i volta,
amb un fort dolor,
en aquest cas o en altres signes que ha comentat,
això sí que és un element,
un signe d'alarma.
Sí, exacto.
I què...
Perdó,
el dolor no té per què està present, eh?
Dolor no.
Ah, no ha de ser dolor.
No, no, no.
No, dolor no.
És una pèrdua de mobilitat,
és a dir, motriu.
Clar,
i en aquest cas no hi ha dolor,
sinó simplement...
Sensitiva,
o pèrdua de sensibilitat en alguna zona determinada.
Per exemple,
tenir la sensació que tens la cara com adormida,
una zona de la cara,
que tens dificultat per,
com comentava la doctora,
per parlar,
que notes un braç que no té força,
que no et pot aguantar un objecte,
que tens dificultat per caminar en una de les cames,
de moure una de les cames,
però dolor,
aclarim-ho,
dolor no és un signe d'alarma per un ictus.
I per aquests signes que comenta la doctora,
això pot tenir a veure, eh?
Penso.
Intento fer preguntes que es poden fer als oients,
als ciutadans.
Pot condicionar l'estrès,
l'excés de feina,
la càrrega d'activitat,
està una persona molt tensionada
que li provoqui algun d'aquests problemes?
O sea,
no provoca la patologia,
sinó que puede provocar el síntoma.
Entonces,
de hecho,
hay que hacer un diagnóstico diferencial.
Ahí, pues,
puede ocurrir que una persona por un estrés
tenga una sensación de hormigueo,
pero claro,
para eso está la exploración neurológica
y averiguar si exactamente estás delante
de una persona con un cuadro de ansiedad
o de realmente un ictus.
Clar,
ho dic perquè aleshores pot ser que sigui un quadre d'ansiedad
i que no tingui res a veure amb què sigui un ictus.
O dit d'una altra manera,
la càrrega de feina o l'estrès o l'ansietat
no és un factor de risc
per tenir un ictus.
No.
Factor de risc no.
Molt bé, queda clar.
Què hem de fer aleshores?
Si tenim algun d'aquests signes.
Sobre todo...
Que més, clar,
el principal que ens explica
és que això és, en fi,
de cop i volta.
Sí.
Esto tiene que ser rápido
porque, a ver,
la gente en general
está muy mentalizada
y muy sensibilizada
con el tema infarto de miocardio, ¿no?
Entonces, de hecho,
en urgencias tenemos muchísimas visitas
por dolor torácico
que no son nada.
muchas veces.
Pero una persona
que tiene una pérdida de sensibilidad
de un brazo
a veces dice
bueno, pues me voy a acostar
a ver si mañana estoy mejor.
Pues no.
O sea, si realmente pasa
es mejor que consulten
con un especialista.
O sea, que vengan
o que vengan a urgencias
o que llamen
a los servicios médicos a domicilio.
Perquè cal actuar ràpidament.
Sí, el tiempo es oro
en estos casos.
Però aleshores, doctora Nieto,
amb algun d'aquests factors d'alarma
és que fins i tot em pregunto
què pot passar que aquella persona
no tingui ni la capacitat
personal de poder traslladar-se
a un centre d'urgències.
Pero siempre hay alguien, ¿no?
Alguien que tiene que estar
a la alerta
y tiene que...
La persona que tiene que...
El teléfono.
El teléfono.
O actuar el teléfono.
A trucar del SEM,
el saber d'emergències,
que s'activa
i llavors s'acuta al domicili
i es fa això,
el traslladat a un centre
perquè aquí el factor temps,
com estem comentant,
és molt important.
Doncs diem-ne que
quan més temps
està obstruïda
o amb problemes
aquesta vascularització
del nostre cervell,
diem-ne que la capacitat
que es produeixi una lesió irreversible
és més gran,
és a dir,
és més fàcil
que acabi i haventi una lesió
que sigui del tipus irreversible
perquè afortunadament
moltes d'aquestes lesions
són transitòries
i afortunadament
no sempre deixen seqüeles.
En la mesura
que són capaços
de desobstruir
ràpidament,
per tant,
això que dèiem,
l'element temps,
ràpidament
aquesta artèria,
doncs diem-ne
que la capacitat
per lesionar-se
del teixit nerviós
doncs és més baixa.
Quan abans actuem,
menys lesió cerebral
probablement hi haurà
i per tant
menys possibles seqüeles
apareixeran.
Per l'experiència que tenen,
vostès creuen que
en general
un pacient,
una persona qualsevol,
se n'adona de seguida
que té algun d'aquests factors?
Potser perquè
té un símptoma,
un signe
que no l'havia tingut mai?
I que són,
entre cometes,
fàcilment reconeixibles?
Jo penso que sí.
Lo que pasa es que
la gente no está mentalizada
hacia esto.
Ni creo que sepan
que hay un tratamiento
en estos momentos
que es muy efectivo
y que esta patología
es muy dinámica.
O sea,
empieza
y es dinámica
todo el rato.
O sea,
cuanto antes puedas actuar,
antes,
o sea,
el tratamiento
es mucho más efectivo.
O sea,
actúas a la hora
que a las dos horas
que a las tres
que a las cuatro.
O sea,
cuando antes actúes,
el tratamiento
tiene mejores resultados.
De vegades,
el que pasa es que
aquesta simptomatología
que diem
és molt subtil.
És a dir,
quan és molt clara
tothom
té l'alarma
ja disparada
quan...
Clar,
però jo per això
li preguntava
a doctor
que si era clara
perquè com que deia
la doctora
que tot és tan...
De cop i volta...
O sigui,
és sobtat
però a vegades
és subtil.
És poc espectacular
la pèrdua de força
o la pèrdua
o la dificultat
per parlar
perquè dius
no sé si és que...
Jo què sé.
Quan és molt evident,
és a dir,
quan hi ha una afectació
molt important
doncs tothom
se n'adona
que hi ha alguna cosa greu
i que es corra
però el problema
i una mica aquí
també és el nostre interès
de treure-ho avui
en el programa
és això,
és a dir,
que a vegades
aquesta pèrdua de força
s'interpreta
com una situació
absolutament banal
perquè tampoc
no és res espectacular
però sí que té importància
i té importància
el factor temps
que és el que incidim
més ara
en la conversa.
Hi ha una frase
per exemple
que m'agrada molt
que és
el temps és cerebro.
O sigui,
cuanto antes
actúes
ganas.
I aleshores
actuem,
actuen vostès,
els experts,
els metges.
Un pacient que arriba
a un servei d'urgències
amb un ictus
que és el primer
que es fa
o que de cas
també són tractaments
diferents.
A veure,
si el paciente
es atendido
en domicilio
se activa
el código ictus
extrahospitalario
que son
los servicios
de emergencias
médicas
los que
tienen que llevar
a ese paciente
si ven
que realmente
se trata
de un ictus
a un centro
donde se realice
el tratamiento
adecuado.
És a dir,
s'ha d'anar
a un hospital
o per propi
peu
o realment
el servei
d'atenció
domiciliària
et porta
a l'hospital.
Exactamente.
Entonces,
lo ideal
es que desde
domicilio
si se evidencia
si los servicios
médicos
que van a domicilio
evidencian
que es un ictus
es trasladarlo
a l'hospital
donde se hace
el tratamiento
porque no
en todos los hospitales
se hace.
Y si el paciente
acude a un hospital
donde no hay
manera de hacer
el tratamiento
lo antes posible
hay que trasladarlo
a l'hospital
donde ya sabemos
de referencia
que se hace.
L'hospital de Santa Tegla
m'imagino que sé
que pot tractar
un ictus?
Este tipo de tratamiento
no lo hacemos nosotros.
Aleshores,
digui, digui.
Lo hacen
en el hospital
de Juan XXIII.
En qualsevol cas
què s'ha de fer,
doncs?
Què fan els metges?
Rápidamente
mandar al paciente
a l'hospital.
Però quin tractament
han de seguir?
El tratamiento
es
lo único
que se tendría
que tratar
en alguna ocasión
y bajo unos criterios
muy específicos
es la tensión arterial.
Pero
en muchos casos
es mejor
ni siquiera
tratarla.
Técnica
es tiempo.
Lo importante
es el tiempo.
Diguem-ne que
nosaltres
inicialment
confirmamos
el diagnóstico
com unes proves
al TAC
com una exploració
principal
algunes altres
una ecografia
i tal
i
si es confirma
i si hi ha
un embolisme
i tal
el tractament
indicat
és un trombolític
és un tipus
de tractament
que el que fa
és
destrueix
el trombo
és a dir
el
el
coagul
que és el que
està obstruint
l'artèria
és un tractament
que té cert risc
i per això
es fa
habitualment
fins ara
s'ha fet
amb centres
que tenen
servei de
neurocirurgia
perquè també
és veritat
que pot haver-hi
determinades complicacions
que
és bo
que tinguin
l'empara
d'un servei
de neurocirurgia
que en la nostra
casa
la nostra referència
és l'Hospital
23
és un tractament
per tant
trombolític
i per tant
m'imagino
desprèn
de les seves paraules
que clar
és un tractament
complicat
que s'ha de fer
de manera
molt ràpida
molt complexa
i on pot tenir
més seqüeles
en fi
ja les hem comentat
clar
té els seus riscos
evidentment
aquest tractament
però
diguem-ne
que és
d'aquells tractaments
que pot resultar
decisiu
en l'evolució
de la malaltia
per tant
és molt important
el que insistim
factor temps
detectar-ho a temps
acudir
anar
al centre
d'urgències
o demanar
l'ajuda
dels serveis
d'emergències
mèdiques
i a partir d'aquí
la confirmació
i el tractament
ràpidament
perquè la gent
ens entengui
el fonamental
és
en una
qüestió
d'una embòlia
obrir el coágul
és a dir
desfer el coágul
que s'ha format
el tap
que s'ha format
a l'abstria
és una obstrucció
hacer que siga
funcionando
el ritmo
el flujo
hacia esa zona
que ha estado
i trigar
més o menys
és el que determina
el que pot tenir
després
les seqüeles
del pacient
més o menys
teixit mort
diguem-ho així
per falta d'irrigació
en funció
del temps
que ha estat
a l'artèria
obstruïda
i també depèn
i també depèn
evidentment
d'on està obstruïda
si és el començament
si és una branqueta
terminal
si és
clar
evidentment
les nostres artèries
són com un arbre
i que les branques
més petites
doncs si passa
com una branca
molt petita
diguem-ne que
després
les conseqüències
per l'arbre
són molt petites
si et passa
el tronc
doncs evidentment
les conseqüències
per l'arbre
i en aquest cas
pel nostre cervell
serien molt importants
però sí que
quan més temps
està obstruït
doncs més afectació
hi ha
i l'altre factor
en quin lloc
està obstruint-se
aquesta irrigació
Tenen dades
de mortalitat
és una patologia
que provoca
malauradament
mortalitat?
Pues mira
fallece
aproximadamente
el 10%
en el primer ataque
Ah, perquè pot haver-hi
més d'un atac?
És freqüent
o sea
la persona
que hace
un accident
de vascular cerebral
tiene muchas más
probabilidades
de hacer un segundo
que la persona
que no ha hecho ninguno
Però aquest segon
pot ser
l'endemà
o al cap
de molt de temps?
Ese segundo
está muy ligado
a los factores de riesgo
que te menciono
al control
dels factores de riesgo
al control
dels factores de riesgo
És a dir
que pot haver-hi
això
si és una persona
amb un factor de risc
o factors de risc
té moltes probabilitats
La persona diabètica
que no se cuida
que siempre está
con el azúcar alto
pues tiene más probabilidades
de hacer otro ictus
que una persona
que controla
que se controla
habitualmente
que su tensión
está controlada
que todos esos factores
de riesgo
están ahí
paraditos
y controladitos
La població adulta
són causa
de la
o sigui
són la tercera causa
de mort
de mortalitat
a las personas adultas
Y en las mujeres
hasta la primera
¿Por qué?
Últimamente
¿Y por qué las dones?
No hay una raó científica
que lo expliqui
No sé exactamente por qué
pero está documentado
como la primera
causa de muerte
en mujeres
¿Es un problema
que podemos tener
de salud
que es más probable
con más edad?
Sí
Es decir
es más probable
que le pasa
a una persona
de 60 años
que no pas de 20
A partir de los 65 años
aumenta
el porcentaje
pero hay que tener en cuenta
que en los datos
que he recogido
del 2010
el 10%
o sea
13.500 personas
eran jóvenes
entre 35 y 45 años
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Penseu que hi ha
una de las cosas
que hem comentat
al començament
que es una
una malformación
d'unes arterioles
cerebrals
que
aquesta
complicació
es pot produir
en qualsevol edat
i és relativament
freqüent
tampoc no donem
alarma
però vull dir
que és relativament
freqüent
que es produeixi
amb una dona
entre 20 i 30 anys
això és una
de les situacions
més dramàtiques
i més crítiques
perquè a més a més
solen
el tipus de tractament
també és diferent
i sol tenir
conseqüències
molt
fonistes
Perquè aquesta
malformació
que comenten
aleshores
això no es pot detectar
en algun tipus de revisions
o de controls
no solen donar
cap tipus d'alarma
A vegades un hallazgo casual
una persona
que se visita
per altres coses
i que se li pot
se li pot detectar
persones sense cap factor
de risc
amb una vida sana
i que
i és jove
i que
el primer
la primer símptoma
que apareix
és una hemorràgia
massiva
provocada
per aquesta
malformació
i en casos
com aquest
acostuma a haver
és possible
és viable
les intervencions
quirúrgiques
és
quasi
cas d'idèmnic
és el tractament
en aquest cas
sí que és el tractament
és una de les
cirurgies
neurocirurgia
neurocirurgia
que era el que
comentava abans
i clar
entenc també
de les seves paraules
que clar
un ictus
pot provocar
després seqüeles
per sempre
o a llarg termini
i per tant
tractaments
llargs
complexos
és molt important
empezar
cuanto antes
la rehabilitación
ser constante
en la rehabilitación
es lo que
queda
después
de unas
secuelas
secuelas
de mobilitat
doncs
evidentment
intentar
o de la parla
que també
és bastant habitual
intentar
d'una manera
bastant ràpida
mobilitzar
aquestes
extremitats
que són
més afectades
o
l'educació
o la reeducació
de la parla
d'una manera
ràpida
quan abans
s'instal·li
els tractaments
que és millor
segur que els usuaris
de la sanitat
s'han adonat
visitant els centres
sanitaris
que hi ha hagut
una voluntat
per part del departament
de salut
d'octubliat
d'explicar això
d'elictus
amb cartells
publicitat
com deia
els centres sanitaris
per la importància
aquesta
del temps
i d'actuar
d'una manera
ràpida
per combatre
l'ictus
Sí, sí
té un impacte
important
tant amb el que és
ocupació
d'hospitalització
amb una població
que d'altra manera
podria fer
una vida
absolutament normal
i
com que té
un tractament
que
si som capaços
de detectar-ho
a temps
és relativament
exitós
doncs
evidentment
el departament
i tots els sistemes
de salut
estan molt
sensibilitzats
i
diguem-ne
que treballen
molt
amb les institucions
sanitàries
perquè
la població
pugui detectar
a temps
doni el senyal
d'alarma
i es puguin
posar en marxa
uns dispositius
sanitaris
que existeixen
i que
el que diem
que són
relativament
bastant
exitosos
per afrontar
aquestes situacions
Arriben bastants
casos
doctora
urgències?
Sí
no masses
tampoc
però sí
demasiados
un tema
que
ho dic
perquè
un tema
que no hem comentat
però que
potser val la pena
d'explicar-ho
és el que
coneixen com per
accidents
transitoris
què vol dir?
que són
diguem-ne
que és el mateix
que hem estat
explicant fins ara
o hem estat comentant
fins ara
però que
per exemple
en aquest cas
l'èmbol
aquest
o el quall
ha obstruït
durant uns segons
però després
es mou
i diguem-ne
que es mobilitza
i desapareix
i per tant
aquests problemes
que em m'ha explicat
es produeixen
durant uns minuts
o durant un temps
però al cap de mitja hora
o al cap d'una hora
ja no hi són
Carai
però aleshores
els efectes
i els signes d'alarmà
sí que els tenim igualment
o no arriben a produir
i llavors
en aquest cas
què passa?
que hi ha hagut això
una obstrucció
transitòria
que no ha provocat
no ha provocat
una lesió
en el teixit nerviós
i per tant
no deixa cap seqüela
però
és una alarma
és una alarma
perquè
pots tenir-lo
és un avís
és un avís
és un avís greu
greu
en el sentit
que
és a dir
que pot passar-te
com una cosa
dius
no, sí, mira
he estat un rato
que no em anava
no podia parlar
escolta
això és greu
és greu
perquè s'ha de vigilar
perquè aquest accident
que s'ha produït
d'una forma transitòria
ara
potser d'aquí a unes hores
es reprodueix
i potser
aquesta segona vegada
que es reprodueixi
l'obstrucció
llavors ja no és
transitòria
sinó que és permanent
i per tant
és a dir
que alarma
en aquestes situacions
transitòries
perquè
sí que és veritat
que un avís
transitori
no deixa
seqüeles
però és
un avís
molt important
doncs cal tenir en compte
perquè pot ser
que hi hagi aquesta
situació molt transitòria
que després es recuperi
aparentment la normalitat
però pot ser
un avís
davant d'una situació
que curiosament
com comentàvem
antes
la gent
està molt mentalitzada
amb el tema
de l'infarct
de miocardio
l'atac de cor
allò que diem
a l'etat de cor
em fa mal aquí
fa mal
a la ràpida
a l'hospital
però això
no li dóna ni importància
i és molt important
potser perquè
no ho sé
jo no soc metge
però potser és més fàcil
tenir aquesta sensació
de detectar
que tens un problema
al cor
que no pas
algun d'aquests signes
d'alarma
que comentava
però
hi ha que mentalitzar
la població
doncs per això
estem aquí també
des d'aquest programa
i per això
avui hem parlat
d'això
de delictus
amb la doctora
Anna Nieto
i amb el doctor
Xavier Uliac
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies
gràcies
moltes gràcies
fins la propera
bon dia
adeu