Fins demà!
I dimarts, perquè després d'aquestes minivacances a Setmana Santa val la pena comentar les propostes culturals que tenim els propers dies aquí a la nostra ciutat.
Carles Marqués, molt bon dia.
Bon dia.
Amb el director del Caixa Fórum Tarragona, de seguida analitzarem i farem balanç de l'exposició que tancava i portes, el Parlem de Drogues, que ha estat durant gairebé 4 mesos, no?
Sí, Déu-n'hi-do. Des del dia 20 de desembre, per la memòria, sí, finals de desembre fins...
Pràcticament tot el primer trimestre de l'any. D'això en parlarem de seguida.
Però abans volem parlar d'un concert de música armènia, no?
Exactament. Sabeu que tenim dues temporades musicals.
Una ara a l'hivern, primavera, que és de músiques del món, i l'altra a la tardor, que és més, diguéssim, de música del lloc que s'en diu clàssica.
I en aquest primer cicle ja hem tingut música iraniana, amb el més rap ensemble, música japonesa amb un toc de xinesa el dia 10 de març, i ara això tenim música armènia amb uns intèrprets d'un instrument que es diu Duduk, i que es diuen barden, gregor i en Duduk quartet.
Això serà aquest dissabte a les 8 del vespre.
Doncs per ampliar i que ens expliqui d'una manera més didàctica, per dir-ho d'alguna manera, aquest tipus de música que podrem escoltar, ara mateix tenim línia directa amb Juana Burillo.
Ella és directora artística de l'agència L'Espíritu del Sur, que representa aquest quartet que ve d'Armènia.
Juana Burillo, bon dia.
Sí.
Com ens explicaries la música que fan barden, gregor i en Duduk quartet?
Bueno, mira, la música que fan es basa sobretot en el Duduk, que és un instrument tradicional típic d'Armènia, tierra màgica, amb una cultura antigua molt arraigada.
I, bueno, és un instrument de viento a medio camino entre el oboe i el clarinete.
El instrumento está hecho de madera, de albaricoque, que també és un poco un signó d'identitat del poble armenio.
La música, pues, bueno, los afortunados que tengan la suerte de poder escucharlo van a escuchar una música absolutamente evocadora,
muy fascinante, muy melancólica, y que transmite bien la diáspora armenia,
pero també amb un punt d'encuentro en perfecte equilibri entre les tradicions musicales del este i del oeste.
El Duduk, pues, és un instrumento bàsic per entendre la música i la cultura d'Armenia?
Sí, sí, sí, es el instrumento nacional de Armenia, y además, bueno, reconocido como patrimonio cultural por la UNESCO.
¿Estamos ante un concierto o un tipo de conciertos como el que hace este cuarteto,
que básicamente lo que pretenden es enseñar al mundo, a la sociedad, por ejemplo, de nuestro país, este tipo de música?
Pues, en parte sí, porque realmente se conoce muy poco.
Hay un maestro del Duduk que ha visitado nuestro país en alguna ocasión, que se llama Jivan Gasparian,
pero aparte de él no hay, no se conoce mucho.
Ya decíamos que el Duduk es un instrumento bàsico, y la música que se hace en Armenia, ¿cómo la podríamos definir?
Creo que has dicho que estaba un poco a medio camino entre Oriente y Occidente.
Pues sí, sí, bueno, he hablado de que es una música que puede encontrar un equilibrio entre las tradiciones musicales,
pues eso, de Oriente y Occidente, porque utiliza, por una parte, instrumentos tradicionales como el Duduk,
pero luego están muy abiertos y se pueden mezclar muy bien con otras culturas.
Entonces eso hace que realmente funcione muy bien.
Este cuarteto que visita nuestro país es muy conocido allí, es la primera vez que visita Cataluña y España,
¿cómo...?
A ver, como Bardan Grigorian, Cuartet, es la primera vez que viene a España,
pero acompañando a tus grupos ha estado bastantes veces.
Mira, Bardan Grigorian trabaja mucho con Arto Tumbo Yacillán y la Armenian Navy Band,
que no sé si los conocerás, pero bueno, han estado muchas veces en nuestro país.
Arto es un innovador de la música de Armenia, pero en el que sigue estando la raíz fundamental
y ha trabajado con otros grupos muy importantes, como pueda ser, por mencionarte algo,
o incluso Joe Sabinul, en el mismo Armenian también ha trabajado, en la Armenian Navy Band,
y bueno, ha trabajado con muchos otros.
Con muchas otras formaciones ha podido estar en España, pero como cuarteto, con su propio cuarteto,
haciendo su música, sus composiciones, una parte tradicional, otra parte más folk, es la primera vez.
Ya que hemos hablado tanto del Duduk como Instrumento Nacional de Armenia,
en los otros componentes del cuarteto, ¿qué instrumentos tocan?
Pues, a ver, mira, te digo, espera un momento.
Tenemos el padre de Bardan, toca también el Duduk, pero es un famosísimo cantante,
y bueno, él acompaña en esta ocasión, acompaña a Bardan.
Y luego, espérate un momentito, que tengo los papeles un poco traspapilaos.
A ver.
Vale.
Prácticamente, es todo Duduk, excepto Suren, que toca el dol,
es un instrumento de percusión, como un tambor, y es el que acompaña con la percusión.
Y los demás son tres Duduks, Bardan toca también la zurna y el clarinete,
y el padre Nerses canta.
Así como, en fin, otras músicas de otros países del este de Europa, por ejemplo,
o de otras zonas del mundo, las hemos ido incorporando seguramente en los últimos años a nuestro país,
seguramente la de Armenia es una de las músicas y culturas más desconocidas, ¿no?
Pues sí.
¿O no?
Sí, sí, sí, sí, estoy de acuerdo contigo.
Y mira que es una cultura muy, muy arraigada y muy antigua, ¿no?
Pero ha salido poco, ciertamente.
Quizás el hecho de que no tengan un Estado propio, ¿no?
Y que el pueblo armenio esté a medio camino de Turquía, de Irak y de otros países.
Sí, sí, sí, eso ciertamente yo creo que ha influido mucho, ¿no?
En la música armenia se nota, transmite este profundo sentimiento de espiritualidad
que de alguna forma expresa el pasado más bien amargo del pueblo armenio, ¿no?
¿Hay un punto de melancolía?
Sí, sí, totalmente.
Pues esta música tan poco conocida aquí en nuestro país la podremos escuchar este sábado
a partir de las ocho de la tarde, a partir de las vuit del véspera al Caixa Fórum Tarragona.
Bardan Grigorian Duduk Quartet.
Juana Burillo, moltes gràcies per les teves explicacions.
Bueno, muchas gracias a vosotros y que disfrutéis mucho con el concierto.
Seguro que nos gustará.
Gracias.
Gracias, hasta luego.
Juana Burillo, i la música armenia, Carles, una d'aquelles músiques...
Sí, sí, realment per descobrir la música folklòrica, perquè també hem de tenir en compte
que amb músics armenis, amb la música, això que dèiem abans, que s'anomena clàssica,
fins i tot amb la música melòdica, penso en Charles Aznavour, que és armeni,
sí que ho hem conegut, és a dir, sabem que és un poble que ha exportat molt la música,
però segurament això, les seves contribucions han estat formar, com Adam Catzaturian,
penso ara també, formar part de les orquestres sinfòniques tradicionals,
o música melòdica, com és el cas del Charles Aznavourian.
Però, clar, la música pròpia, no?
La música pròpia és la que no coneixem i tenim una oportunitat aquest dissabte.
Molt bé, a les vuit del vespre, amb un preu, en fi, molt simbòlic de quatre euros,
a les vuit del vespre, al Caixa Fòrum Tarragona.
Aquesta, de fet, serà la primera i principal activitat de la setmana,
després de la Setmana Santa, i avui hem de fer balanç de l'exposició
Parlem de Drogues.
Sí, que s'acaba de tancar, es va tancar ahir, i hem passat un total de 19.450 persones,
i realment seria allò de l'exposició de banda alta,
i sobretot el que ens interessa, el que ens agrada remarcar d'aquesta exposició,
és que hem passat molts, molts, molts grups escolars.
Realment era una exposició pensada, sobretot, per aquests col·lectius,
que evidentment són on es pot fer prevenció.
De fet, no se'n pot fer a tots els estadis de la vida,
però és sobretot en el cas de secundàries,
quan podem abordar més aquest risc, i per tant podem fer prevenció.
L'exposició, recordem que tenia un sentit això de prevenció,
no de moralina ni molt menys, sinó senzillament d'informació.
Això és el que hi ha, i a partir d'aquí tu decideixes.
I en total, diguéssim, hi han passat uns, més de 3.000 alumnes,
que en diferents visites guiades, que sempre acabaven amb una petita tertúlia,
i us recordo, diguéssim, això no està a l'agenda,
però crec que és molt important també d'explicar-ho.
El dia 18, la setmana vinent, fem un debat amb escolars,
que seran uns 500 aproximadament, que han participat en aquesta primera fase,
diguéssim, de visita de l'exposició,
i això serà el dia 18 al matí al Teatre Metropol.
No és d'accés públic, però vull dir, com que suposo que això també és una informació
que és rellevant o que pot interessar, doncs, a bares i mares, doncs, això.
Ara, un gran debat, diguéssim, al voltant de l'exposició,
parlem de drogues, un cop tancada.
Un cop tancada l'exposició.
Recordo també que, encara que no estava dins el programa,
el Caixa Fórum va acollir una xerrada, en fi,
d'un prestigiós científic sobre el tema del tabac, no?
Un expert a nivell internacional,
aprofitant unes jornades que es feien aquí sobre drogues,
alcohol en general, a Tarragona.
Sí, sí, la jornada és soci droga, alcohol,
i ell era el doctor Ivan Montoya,
que és la segona autoritat, diguéssim, dels Estats Units,
dins del NIDA,
que és una mica l'institut que s'encarrega de la prevenció de les drogues
dins de la FDA, que és la...
Ho haureu sentit moltes vegades per la tele,
que és l'Administració Estatal Federal d'Alimentació i Drogues dels Estats Units.
Per tant, diguéssim, aquesta, que és una autoritat mundial,
ens va parlar d'un aspecte molt específic de la drogadicció,
que a vegades se'ns oblida que ho és,
com és el tabaquisme, diguéssim,
i cap a quines mesures
i per on s'encara des del punt de vista mèdic aquesta prevenció.
Ahir es tancava, doncs, el Parlem de drogues,
s'ha parlat molt de drogues el que aixaforon durant aquest trimestre,
per tant, a partir d'avui toca desmuntar l'exposició
i toca anar preparant la propera.
Exactament.
Què arribarà? Quan?
Arribarà, mira, tal dia farà un mes,
el dia 9 de maig, que em sembla que és dimarts,
si no veu l'exposició, sobre l'Artig.
L'Artig és un fotògraf francès de principis de segles,
és a dir, una persona amb una posició econòmica molt,
molt, diguéssim, allò notable,
amb diners, que per ell la fotografia era un divertimento,
però que va aconseguir efectes molt notables,
és a dir, aconsegueix una imatge d'aquella societat francesa
de París de principis de segle,
que sembla que tot voli.
Un moment allò molt feliç, on tot és bonic.
Ja també s'ha sentit de l'humor,
és a dir, sí que és bonic, però hi ha una ironia,
i és un fotògraf que, només això, com que era aficionat,
va caure en l'oblit fins als anys,
a finals dels 60, 70, a França,
que el van redescobrir, i ara...
És una línia molt diferent a altres fotògrafs coneguts,
com Cartier-Bresson o Doanó,
però és una exposició d'aquelles que surts
amb un somriure a la boca.
Perquè, bueno, ell era bastant divertit.
Ja hi haurà temps de parlar-ne.
Sí, sí, sí.
No van ser tantes coses, perquè encara no es pot anar a veure.
No, no, exacte.
Encara falta un mes.
El que sí que val la pena recordar és que aquesta setmana
tenim aquest concert de música armènia,
que dèiem el dissabte a les 8 del vespre,
i també, Carles, val la pena,
avui que és un dia de tornada a l'activitat quotidiana,
després de les minivacances.
Val la pena recordar que tenim espectacle infantil
el diumenge a la tarda, no?
Exactament.
Fet a mà, un espectacle, com el nom indica,
es fa amb les mans i també amb un seguit,
diguéssim, de dispositius electrònics,
multimèdia, càmeres...
És a dir, és un espectacle allò
amb moltes dimensions,
però en principi que parteix només de les mans
i del moviment de les mans.
I aquest el tindrem, el diumenge 15, aquest,
i el 22 d'abril, per tant,
pot ser la setmana vinent
en podem tenir ocasió de tornar-ne a parlar.
Per si algú vol anar-hi,
que sàpiga que aquest és diumenge a les 6 de la tarda.
Diumenge a les 6 de la tarda, dia 15,
i per acabar, que no està a programa,
però que això suposo que n'heu parlat,
nosaltres també col·laborem, acollim,
és a dir, no hi col·laborem,
o sigui, senzillament fem una acollida,
però pensem que és interessant
el festival de jazz a l'estudi,
que comença el divendres
i també les...
Dijous, ja es fan les primeres actuacions.
Correcte, però a casa nostra, divendres, exactament.
Divendres a les 8 del vespre.
Un altre concert, una altra proposta musical,
en aquest cas...
Que sí, que hem començat la setmana allò de...
A ritme...
Bueno, sí.
A ritme de música.
Exacte.
Fortets, malgrat que s'hagi quedat,
hagi tancat a portes l'última exposició,
parlem de drogues,
de la qual també avui n'hem parlat amb el Carles Marqués.
Carles, que vagi molt bé aquesta setmana,
de represa de l'activitat,
i ens tornem a veure el proper dilluns,
el dia ja habitual,
després de l'una del migdia.
Gràcies, Carles.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.